ARNALOT 361
del Clot al Crit
del Clot al Crit
A la ciutat de Barcelona, al peu de la serra de Collserola, al barri de Sant Genís dels Agudells bateguen els Jardins de Manuel J. Arnalot. Van ser inaugurats l’any 2000 en memòria del seu il•lustre veí a instàncies de les diferents agrupacions veïnals. L’Ocella de Collserola, l’au escultòrica dissenyada per Arnalot per a aquest emplaçament abans d’ocupar-lo ell, fa anys que va volar i s’ignora on para. Tant de bo torni algun dia hi aterri per sempre més al niu per al qual va ser engendrada.
ARNALOT
360
El llibre que finalment teniu a les mans vol reivindicar la figura artística de Manel Jiménez Arnalot i ser un homenatge al seu autor i fill de l’artista, que tants esforços hi va posar perquè es fes realitat. Manel J. Arnalot (Barcelona, 1927-1993) va ser dibuixant humorístic, guionista, cartellista i il•lustrador per convertir-se després en pintor i escultor. Un artista polifacètic que va deixar petjada a la nostra ciutat —uns jardins porten el seu nom al barri de Sant Genís dels Agudells del districte d’Horta-Guinardó— i que ara podreu descobrir en aquest relat perquè el seu nom i la seva obra no quedin en l’oblit.
ramon arnalot
1
ARNALOT del Clot al Crit
Arnalot Cat.indd 1
06/09/18 08:57
2
ARNALOT del Clot al Crit
Text: Ramon Arnalot Correcció i edició: Victor Pallás i Jordi Casanovas Disseny original: Ramon Arnalot Adaptació maqueta original: BCN Print House Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Jordi Campillo Gámez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Bertran Cazorla Rodríguez, Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap Editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Distribució: M. Àngels Alonso Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, 2018 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: Ramon Arnalot, excepte els autors esmentats. Reservats tots els drets. Cap part d’aquesta edició, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatzemada, transmesa, distribuïda, utilitzada, comunicada públicament o transformada per cap mitjà o sistema, bé sigui elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o electrogràfic, sense la prèvia autorització escrita de l’editor, llevat d’excepció prevista per la llei. ISBN: 978-84-9156-130-9 D.L. B. 16185-2018 L’Ajuntament de Barcelona no es fa responsable de les opinions, descripcions ni fets explicats per l’autor del llibre, que és l´únic responsable. Per tant, qualsevol rectificació o reclamació haurà de ser destinada als hereus de l’autor del llibre i l’Ajuntament de Barcelona en quedarà exclòs de qualsevol procés.
Arnalot Cat.indd 2
06/09/18 08:57
3
PÀGINA RESERVADA PER A LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR ALCALDE DE BARCELONA
NOTA DEL EDITOR El llibre que teniu a les mans va ser un projecte aprovat pel Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013. El fill de l’artista Manel Jiménez Arnalot, Ramon, era l’impulsor de la publicació i al mateix temps l’autor de l’obra. El llibre va estar aturat en diferents moments per la manca d’acord en alguns aspectes del contingut, dels quals l’Ajuntament no es volia fer responsable com editor, i per la gran quantitat de material gràfic que s’havia de cercar. Després de moltes converses el projecte es va poder tirar endavant però malauradament el seu autor, Ramón Arnalot, va morir el 4 de març del 2017 després d’una llarga malaltia. Els serveis editorials de l’Ajuntament de Barcelona van considerar no aturar la publicació del llibre tal i com estava en el moment de la mort de l’autor i respectar la intenció de l’autor del llibre, que en cap moment del text, s’identifica com fill de l’artista Ramon Arnalot. També insistir en què els fets i opinions que s’hi expressen són responsabilitat de l’autor i que l’Ajuntament en declina tota responsabilitat si se’n produeix alguna reclamació. El llibre vol reivindicar la figura artística de Manel Jiménez Arnalot i ser un homenatge al seu autor i fill de l’artista, que tants esforços hi va posar perquè es fes realitat. Barcelona, 2018.
Arnalot Cat.indd 3
06/09/18 08:57
4
Arnalot Cat.indd 4
06/09/18 08:57
5
Arnalot Cat.indd 5
06/09/18 08:57
7
... als meus fills, que vaig deixar sense pare tant de temps per donar-los aquest germà. ... i al meu autor, sense l’obra del qual i la seva inspiració absent no ho hagués pogut fer.
Arnalot Cat.indd 7
06/09/18 08:57
8
ÍNDEX GENERAL PÀGINA DEDICATÒRIA......……..………………………………………………….....…............................. PRÒLEG………………….……………...………...................................................................... GENEALOGIA I INFANTESA · Arrels................................................................................................................................. · Naixement · El Clot......…..……………….…………………...…………………...…….......... · Astrologia…………………………….................................................................................. · Infantesa · L’escola · La Guerra Civil………………………...…........................................ ANYS D’ADOLESCÈNCIA · Sant Pere Claver………………………………………………………...…………………....….. · L’Escola d’Arts i Oficis del Clot………………………………………………………………..… · Dibujos Animados Chamartín, S.A………………………………………...………………...…. · Atalaya, semanario para todos…………………………………………...………………….... · Garbancito de la Mancha…………………………………………………………………...... · Mis Chicas · Leyendas infantiles · Aventuras del Mago Chulito........................................... · Hoja del Lunes · Caricatures………………………………………..……………………....... · Páginas Vividas…………………………………………………………………………………... ANYS DE JOVENTUT I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL · Cuqui · Mundo infantil · El Ciclón · Asta...…………………………..…………….....…… ∙ Chispa - 1a època…………………………………………………………………………...…. · Marujita · Tesoro de cuentos........................................................................................... · Chispa - 2a època ∙ Azucena………………………………………………………...……… · Les postals….................................................................................................................... ∙ P.B.T. - 2a època…........................................................................................................... · Pulgarcito · Super Pulgarcito........................................................................................... · Nicolás · Florita · El Coyote............................................................................................ · Garabatos....................................................................................................................... · Estrellita · TBO i els seus almanacs................................................................................. · Les caricatures amb Ramon Tomás Guasch……………………………………………….. · Érase una vez.................................................................................................................... · Lecturas........................................................................................................................... · Els primers contes encunyats · «Colección Había»…..................................................... · Les seves primera i segona editorials.............................................................................. · La Costa Brava................................................................................................................ · Editorial Bruguera · Editorial Fher...................................................................................... · Viatges a París................................................................................................................. · Primeres feines per als francesos...................................................……………………….. · La seva tercera editorial.................................................................................................. CONSOLIDACIÓ ARTÍSTICA, 1958 - 1961 · Gráficas Litocrom · Editorial Mateu. El seu primer Premio Lazarillo.................................
Arnalot Cat.indd 8
7 11 21 .... 26 33 34 41 43 44 45 47 50 53 58 63 67 69 71 74 81 82 84 85 87 100 101 102 104 105 107 114 118 122 123 125
06/09/18 08:57
9
∙ Mi libro encantado........................................................................................................... · La Agencia de Publicidad Reclamo................................................................................ · Tele Color · Tomos travesuras · Cole•Cole · Tío Vivo................................................... · Els cartells. Premis............................................................................................................. · Editorial Molino................................................................................................................. · Ediciones Gamma, la seva quarta editorial. Nous premis Lazarillo.................................. · Nous cartells. Premis......................................................................................................... · Treballs publicitaris............................................................................................................ · La revista Ello................................................................................................................... · Editorial Juventud · Ediciones Cedro · Ediciones Sayma................................................ · Grafistes-Agrupació FAD................................................................................................. · París, 1961....................................................................................................................... ANYS DE TRANSICIÓ, 1962 - 1973 · La primera exposició de pintura a l’Arca de Noè............................................................ · La cinquena editorial....................................................................................................... · La sisena editorial............................................................................................................ · D’altres iniciatives empresarials: DAG-2 · ISMA................................................................ PINTURA · POESIA · ESCULTURA, 1973 -1993 · Reus, 1r Saló de Maig...................................................................................................... · 1r Saló d’Artistes Catalans a Grifé & Escoda.................................................................... · Taller de Picasso.............................................................................................................. · Congrés de Cultura Catalana......................................................................................... · Exposició Xirinacs a la Fundació Miró.............................................................................. · Exposició a la Galeria d’Alaró.......................................................................................... · Primera exposició individual a la galeria Adrià. Obra...................................................... · L’Onze de Setembre......................................................................................................... · 30ème Salon de la Jeune Peinture, París......................................................................... · Exposició de Pintura Catalana Contemporània d’UDC................................................... · La setena editorial............................................................................................................ · Incident amb la Generalitat de Catalunya..................................................................... · Exposició a Utrecht, Holanda. Obra................................................................................. · Segona exposició a Utrecht, Holanda. Obra................................................................... · Els espectres..................................................................................................................... · Mostra d’Art Contemporani a la Farga de l’Hospitalet...................................................... · Col•lectiva al Museu d’Art Hispànic Contemporani de San Francisco.............................. · La poesia.......................................................................................................................... · Col•laboració amb el barri de Sant Genís dels Agudells................................................. · 1a Mostra d’Art al carrer Gran de Gràcia........................................................................ · Exposició al The Florida Museum of Hispanic and Latin American Art…………………..... · L’Ocella de Collserola · El Crit · Altres projectes escultòrics.......................................... · La mort............................................................................................................................ EPÍLEG - Jardins de Manuel J. Arnalot………………………................................................. APÈNDIX I - Síntesi cronològica........................................................................................... APÈNDIX II - Fonts consultades............................................................................................. APÈNDIX III - L’obra d’Arnalot……………………….……………………………………….........
Arnalot Cat.indd 9
128 130 132 136 141 143 146 164 168 171 176 177 182 184 213 214 217 219 223 231 232 236 239 240 241 257 257 264 267 273 283 288 289 291 297 300 301 303 304 314 318 323 338
06/09/18 08:57
11
PRÒLEG Aquest llibre és el fruit d’un embaràs que ha durat molts anys, des que la primavera de 1995, centenari del pare de Manuel Jiménez Arnalot, vaig sentir la necessitat d’escriure a l’alcalde de Barcelona a fi i efecte de reivindicar L’Ocella de Collserola per a Sant Genís dels Agudells, escultura que l’artista havia proposat anys abans, tot i que els responsables municipals van ajornar l’aprovació del projecte una vegada rere l’altra per causa de la proximitat dels Jocs Olímpics. També volia demanar a la màxima autoritat de Catalunya el retorn de L’Onze de Setembre al Palau de la Generalitat. Una altra coincidència oportuna va despertar aquesta necessitat dins meu: el fet que l’Ajuntament decidís promoure la construcció d’un aparcament al dessota d’uns terrenys que es projectava enjardinar davant de la Casa Groga, a l’avinguda del Jordà; jardins que ja Arnalot reivindicava per al barri feia molt de temps. Vaig decidir elaborar un dossier que aplegués algunes obres de l’artista i un ampli historial professional seu. Tenia la intenció de presentar el dossier al senyor alcalde abans de les vacances d’estiu. Però em vaig adonar que havia escrit un currículum de més de trenta pàgines, i vaig entendre que m’enfrontava a un dilema que exigia de part meva una decisió irrevocable i potser transcendental: o simplificava el treball de presentació, cosa que hauria comportat prescindir d’elements molt rellevants per comprendre la veritable dimensió d’Arnalot, o em decidia a investigar-ne a fons la vida i l’obra per aportar llum, concreció i rigor històric en detall a aquell primer treball que no era ben bé un currículum ni tampoc un llibre. Després de reflexionar sobre les dificultats que havia de superar en les meves circumstàncies personals, sobre la dilació que això podia suposar a la culminació de la feina i sobre altres inconvenients afegits, em vaig decidir per la segona opció, pel bé de l’artista i de la seva obra. Ho vaig fer tan aviat com vaig descobrir la importància de la seva figura i la transcendència del seu conjunt artístic, i perquè vaig comprendre que només hi havia una persona al món capaç de dur a terme aquest projecte biogràfic en profunditat: jo, per raons òbvies. D’altra manera, potser aquest llibre no s’hauria escrit mai. Vaig sentir com si una força aliena m’impulsés a recollir dades i donar-los una forma literària. Havia anat massa lluny en la meva investigació inicial, prenent contacte amb l’energia d’Arnalot, i ja no podia fer-me enrere. Aquesta mateixa energia m’havia captivat i em va llançar a desenvolupar amb meticulositat absoluta un procés d’investigació que ha durat quinze anys de la meva vida. Sovint, al llarg d’aquests anys,
Arnalot Cat.indd 11
06/09/18 08:57
12
he tingut la sensació molt marcada que no era pas jo qui escrivia, sinó el mateix Arnalot a través de la meva ploma. Podria escriure un llibre més extens que aquest sobre tot el procés, sobre les experiències que vaig passar i sobre les gestions que vaig fer per poder condensar en les pàgines següents la vida i l’obra de Manuel Jiménez Arnalot. Les fonts consultades que es detallen al final, més de 800, faran avinent al lector el cosmos que he recorregut per ser taquígraf d’aquesta vida i d’aquesta obra, que haurien pogut caure injustament en l’oblit i en la ignorància més absoluts i lamentables. Per al viatge tan llarg que em calia fer com a explorador, el meu únic astrolabi eren unes escasses dades autobiogràfiques d’Arnalot que no arribaven a ocupar la cara d’un foli, a més dels meus propis records. Curiosament, les persones que en la vida hi eren més acostades han estat les que menys dades m’han transferit. Així doncs, tot allò que refereixo a les pàgines següents és conseqüència de les informacions, els documents, els records i els testimonis —contrastats àmpliament— que he aplegat durant tot aquest temps. Demano disculpes si, això no obstant, alguna cosa ometo o confonc; el motiu n’haurà estat la impossibilitat d’obtenir més testimonis o la informació deficient de les fonts consultades. I si cap lector considera que pot aportar una il•lustració més completa a la vida i l’obra de Manuel Jiménez Arnalot tal com aquí es detallen, l’autor declara humilment que de bon grat recollirà qualsevol dada que permeti ampliar el text en una possible nova edició. El present llibre és, doncs, testimoni rigorós i fidel. Espero, amb això, donar a conèixer un artista veritable, considerat globalment i com un tot, a fi i efecte que es comprenguin més bé la seva obra i el seu significat. Si ho he aconseguit, hauré complert la promesa que vaig formular sobre el seu cos difunt. En cas contrari, que Arnalot em perdoni per haver-ho intentat sense èxit; voluntat, no me n’ha faltat. De qualsevol manera, ha estat per a mi una satisfacció irrepetible saldar el meu deute dedicant-li aquests quinze anys de la meva vida, lliurat físicament i intel•lectualment a la tasca de fer conèixer la seva obra per perpetuar-ne la memòria. Aquest no és, doncs, un llibre d’art. Tampoc no es tracta d’una antologia artística o pictòrica de Manuel Jiménez Arnalot. Sinó que és allò que sempre va voler ser: la biografia il•lustrada d’un home que es va fer a si mateix i que des que era un infant va sentir la necessitat d’expressar sentiments i emocions amb grafismes cromàtics convertits en art. Des del començament vaig tenir molt clar el desig de situar Manuel Jiménez Arnalot en el seu context històric, familiar, cultural, econòmic i social. Volia remuntar-me fins a dues generacions abans del seu naixement per poder-ne analitzar les arrels genètiques; per aquesta raó, aconseguir fotografies i dades relatives als seus avis va ser per a mi un motiu d’enorme satisfacció. Reconstruir els orígens i la infantesa d’Arnalot, així com les circumstàncies de la mort del
Arnalot Cat.indd 12
06/09/18 08:57
13
seu pare, ha suposat una dificultat especial. I ha estat laboriós establir l’ordre cronològic dels seus nombrosos domicilis a l’època que solia viure rellogat. Només durant els seus primers vint anys va ocupar deu habitatges diferents. De vegades, per poder facilitar una data, que no ocupa ni una línia de text, he hagut de fer inacabables gestions, desplaçaments i consultes al llarg de mesos. La Guerra Civil espanyola, amb les destruccions, els trasllats i els incendis consegüents, va eliminar documentació sobre la seva infantesa. I amb el pas dels anys molts testimonis se n’han anat per sempre, mentre que d’altres són a punt de fer-ho i el seu estat no els permet d’ajudar-me. Per aquest motiu puc aportar poques vivències concretes sobre la seva adolescència i la seva joventut; tanmateix, tampoc en la seva documentació personal no es conserven referències que puguin contribuir a incrementar la relació de dades. Alguns incendis posteriors, a més, han consumit possibles empremtes i informació: aquests són els casos dels arxius del Parc Zoològic i del restaurant de la Gran Via on solien reunir-se els socis de l’Arca de Noè, que a les parets del saló de dalt recollia la mostra artística dels seus membres més ben dotats. Presento aquest treball de recerca a profans i a estudiosos de l’obra d’Arnalot, conscient que la profusió de dades concretes, de títols, de nombres i de dates suposen un llast per a la dinàmica narrativa del text en alguns passatges; sacrifici necessari per donar a conèixer més bé la seva feina. He tractat d’aconseguir un equilibri entre l’exhaustivitat i la insuficiència en la informació, que de tota manera completo en un apèndix al final del llibre. Tot i que la persona i l’obra d’Arnalot em mereixen una consideració, un respecte i una admiració molt grans, he procurat ometre les meves opinions particulars. Sovint, en el curs del llibre, he hagut de vèncer la temptació d’expressar-les, i només m’hi he permès –com a dret d’autor– alguna llicència; en especial pel que fa al llegat que el pintor, generosament, va fer al poble de Catalunya de l’obra L’Onze de Setembre. Tanmateix tinc el convenciment d’haver estat prou objectiu; potser, en alguns relats, fins i tot massa. I deixant a banda la seva producció editorial —ja que, en aquest camp, alguna autoritat m’atribueixo per la meva experiència professional com a editor de publicacions infantils— cedeixo a crítics més doctes l’anàlisi de la seva obra plàstica. Premiat ja des de les seves primeres manifestacions artístiques a l’escola, ¿com caldria definir professionalment una persona que va triomfar en especialitats tan heterogènies com ara l’acudit i la historieta, el cinema d’animació, els llibres i les publicacions infantils, la caricatura, la publicitat gràfica, el cartellisme i la il•lustració de portades de llibres per a adults, i també com a editor, com a il•lustrador de nadales i d’altres publicacions atípiques, com a pintor artista, com a escriptor i poeta, com a escultor? No és possible quedar-se amb un ofici en detriment dels altres i limitant-ne el conjunt, ni hi ha una paraula al diccionari que els englobi tots, i per això em semblen bé artista,
Arnalot Cat.indd 13
06/09/18 08:57
14
creador, geni, tot i que encara em semblen limitades, petites. Potser “la bèstia” o “el monstre” resultarien, dites amb un sentit de magnitud, millors accepcions per expressar amb un sol terme tota la seva dimensió artística. Perquè Arnalot va ser el mateix art fet home. I potser no és una coincidència que el seu cognom comenci i acabi amb les tres lletres que l’identifiquen universalment: ART. Una part de les obres publicades aquí es cataloguen avui per primera vegada. Arnalot no va deixar cap relació, inventari o dossier de les seves pintures; de manera que tractar de localitzar-les m’ha representat un treball ímprobe. Per sort per a la meva tasca, la seva producció pictòrica no és gaire extensa —calculo que unes 140 teles—; per això m’he atrevit a intentar-ho malgrat que està repartida en petites col•leccions particulars, a banda de tres concentracions més grans. En va gestionar la venda o la donació personalment, sense intermediaris. No va voler cedir a la pressió i a les exigències especulatives de marxants i galeristes. I fins al moment de tancar aquestes pàgines no les he pogut localitzar totes, a pesar dels meus esforços; encara falta trobar unes vint pintures, setze de les quals estan fotografiades. Espero que el temps i aquest llibre contribuiran a fer-les sortir a la llum per al gaudi de les generacions venidores, i que aleshores es podran catalogar i, algun dia, exposar. Aprofito per denunciar aquí l’incompliment de la Llei de Propietat Intel•lectual, que exigeix la devolució de les obres a l’autor o als seus hereus. N’hi ha prou amb un cop d’ull a l’obra d’Arnalot per reconèixer que es tracta d’un artista nat. Les fotografies, els dibuixos i les il•lustracions; els cartells, les pintures, els escrits i els poemes; els dissenys per a joieria, pastisseria i la indústria del joguet; els projectes escultòrics i també els llibres i els objectes de què es va envoltar, companys muts de la seva solitària vida adulta, constitueixen autèntiques obres d’art carregades d’emotivitat, subtilesa i sensibilitat. Recollir aquí tota la producció d’Arnalot resulta impossible; caldrien diversos volums. Els seus cinquanta-un anys d’activitat no hi caben. Només de passada, per facilitar una visió més adequada del conjunt i de la seva constant metamorfosi artisticohistòrica, he incorporat al llarg del llibre una mostra diversa de la seva obra abans d’acabar concentrant-me en la pictòrica, que reprodueixo en un grau suficient, considero, per apreciar-ne l’evolució permanent i les diferents etapes. Es podria editar un llibre humorístic amb els acudits i les historietes que, en gran nombre, va dibuixar per a les diverses revistes amb què va col•laborar; dues especialitats que va arribar a perfeccionar fins a esdevenir un dels exponents màxims del gènere. La producció infantil que va desenvolupar al llarg de tants anys ocuparia diversos llibres; hi ha més de tres mil il•lustracions seves en aquesta línia, en què va saber arribar com gairebé ningú a un públic aleshores menys atès intel•lectualment, el segment infantil de fins a vuit o deu anys i, dins d’aquest, al més oblidat: el de les nenes, al qual va dedicar la major part de la seva producció editorial.
Arnalot Cat.indd 14
06/09/18 08:57
15
Les seves teles donarien cos i ànima a un altre volum. I la seva obra plàstica sobre paper ens ocuparia almenys dos més. Finalment, també els escrits i els poemes d’Arnalot mereixen ser publicats. N’he seleccionat alguns que aniran apareixent al llarg del text, i també una col•lecció de pensaments extrets en forma de frases soltes que acompanyen les seves obres. El període que precedeix el fatal desenllaç de l’artista és especialment trist. Un home que va treballar durant més de cinquanta anys; que va guanyar nombrosos premis per a la seva ciutat d’origen i que sempre va posar els noms de Barcelona i de Catalunya molt amunt; que en el seu estil no té parangó en l’àmbit de la creació artística infantil entre 1950 i 1975; que va ser capaç de fundar vuit editorials que han repartit cultura i han entretingut milions de nens i de nenes d’aquest país i d’altres; que va sacrificar l’èxit, la fama, els diners i el patrimoni per obeir aquella antiga crida interior que li reclamava dedicar la resta de la vida a la creació pictòrica, per fer-ne hereva la humanitat; que va cedir la seva obra capital a la Generalitat de Catalunya, generosament i desinteressada, com una mostra més de la seva ferma catalanitat i del seu amor profund per aquesta terra, i que es va comprometre en la defensa de la seva cultura i les seves llibertats quan va ser necessari: un home com aquest es va haver d’enfrontar sol a una salut precària i a depressions múltiples i, oblidat institucionalment, es va veure abandonat a la seva sort sense ni tan sols tenir dret a una digna pensió de supervivència, negligència que reclama una reparació ni que sigui a títol pòstum. A propòsit d’això em fereix la memòria el comentari que Teresa Duran i Mar Peris signen al llibre sobre Roc Riera Rojas en referència a l’escàs reconeixement atorgat fins ara a Jiménez Arnalot, a qui anomenen, per aquest motiu, “l’il•lustrador del silenci”. El desengany i la decepció, més que no pas la malaltia, van acabar consumint les seves ganes de viure. Certament, l’únic dibuixant i cartellista mediàtic de la seva època, llavors àmpliament reconegut i premiat, dorm avui relegat injustament a les golfes del silenci. Aquest llibre vol recuperar-ne la memòria, tot fent sortir del silenci el seu llegat cultural i artístic perquè torni a sonar la música de la seva obra. No vull tancar aquest capítol sense descobrir la part humana del pintor. Permeteu-me doncs, pacient lector, que m’endinsi una mica en la —sempre fosca— intimitat de la ment, la de l’artista en aquest cas, tot i acceptar el risc que la meva percepció no sigui capaç de copsar els trets més subtils de l’enorme humanitat de Manuel Jiménez Arnalot. N’hi ha prou de contemplar-ne l’obra per poder definir l’artista en el seu decurs temporal; tanta és la força emotiva amb què va impregnar el paper o el llenç. Per aquest motiu la definició que fa d’ell mateix és, segurament, molt millor que la que en pugui fer jo. Però no puc sostreure’m al desig de destacar aspectes personals d’Arnalot, un cop acomplert el meu objectiu principal de fer conèixer les vivències de l’artista i la
Arnalot Cat.indd 15
06/09/18 08:57
16
part de la seva vida relacionada amb la seva obra; una obra que, en gran mesura, és conseqüència d’aquelles vivències. Jo definiria el pintor com una persona dotada d’una gran sensibilitat, que es combinava amb un carisma personal abassegador a còpia de magnetisme i empatia. Arribo a la conclusió subjectiva que alguna poderosa força negativa ha impedit que el nom d’Arnalot figuri el dia d’avui entre els més il•lustres de l’art universal contemporani. Va patir tants revessos de fortuna durant tota la vida que no puc creure que fossin fruit de la casualitat. Això no obstant, goso profetitzar que algun dia arribarà, per raons lògiques, a aconseguir el reconeixement que el destí li va negar en vida. Home subtil, delicat, tendre i generós, va ser víctima de si mateix i del seu caràcter de vegades imposant i rebel. Es va enemistar amb algunes persones pel seu tarannà extravertit, franc i sincer fins a la falta de diplomàcia. Però, noble com el toro noble, li va mancar astúcia –no pas mèrit– per situar-se entre els més encimbellats d’avui. Malgrat el seu talent, li van faltar les ajudes que tan sovint es concedeixen a altres no tan merescudament. Qui sap fins on hauria pogut arribar si hagués sentit l’empara d’aquells que tenien la capacitat econòmica i institucional de donar-l’hi. Neixen molt pocs genis de debò. I tanmateix constitueixen un dels principals actius per als seus països d’origen o d’acollida, que al capdavall presumeixen de tenir figures per les quals no van fer res o gairebé res mentre vivien. En opinió meva, Espanya, i particularment Catalunya i Barcelona, tenen pendent un deute molt clar amb la persona i l’obra d’Arnalot, a qui no se li ha atorgat el reconeixement suficient, necessari i just, que hauria pogut catapultar el seu talent fins a cotes insospitades per a benefici de tothom. Sovint els governants negligeixen el mecenatge barat dels genis, i després es vanaglorien de la seva existència sense tenir-hi cap dret. I això mai no passa per falta de diners, sinó per la migrada sensibilitat artística d’alguns buròcrates que elaboren els pressupostos. L’artista és testimoni fidel de l’autèntic esperit humà i de la finalitat per a la qual vam ser creats; ell és el cordó umbilical que uneix la ciència i el desenvolupament als nostres orígens com a portadors de valors transcendentals. Si algun dia l’artista desapareix, si la humanitat arriba a tallar aquest cordó que ens recorda que la base del tot absolut és l’amor, aquell dia l’ésser humà haurà perdut per sempre el significat i no serà res més que un referent històric. Batallador incansable contra l’adversitat i la desraó gràcies a la resiliència que el va acompanyar fins a la mort, Arnalot ens deixa un llegat artístic definit plenament per la qualitat i per una força indiscutibles. Les seves obres transpiren amb tècnica depurada una gran càrrega cinètica i emotiva que flueix de la seva zona límbica. Va transmetre la seva inesgotable capacitat creativa fins i tot a la seva persona, en un lent procés voluntari d’autogènesi que el va dur a convertir-se, també ell, en la seva pròpia obra, en l’autor de si mateix. Mai no va deixar de modelar-se. Sempre treballant-se,
Arnalot Cat.indd 16
06/09/18 08:57
17
en mutació constant cap a l’infinit, fins al dia en què la mort imposa el límit amb un adéu etern. De vegades Arnalot era arrogant, és cert; però també sabia reconèixer els mèrits dels altres. I podia ser intolerant, tant com liberal. I mostrar el seu mal caràcter, igual que mostrava el seu sentit de l’humor i la seva simpatia. També van ser així Beethoven, Picasso i tants altres; heus aquí un tret propi dels genis que, deixant de banda la falsa modèstia, saben que són diferents i que la Providència els ha fet posseïdors d’un do especial. Hauríem de negar, per això, reconeixement a la seva obra? Mentre acabo aquest llibre descobreixo una altra coincidència sorprenent. El número 12 i la seva inversió, el 21, apareixen en la vida d’Arnalot com si fossin semàfors que interrompen de manera temporal el seu desenvolupament diari per senyalar algun esdeveniment. Estic convençut que si rebobinéssim la seva vida hi trobaríem molts altres 12 significatius que no em permet establir la meva limitada documentació. No estic tan segur, però, que es tracti d’una mera casualitat: La genealogia de l’artista per via materna s’inicia el 1812, quan Antoni Arnalot Pena abandona Alós d’Isil i s’estableix com a ferrer al número 12 del carrer del Raval a Salàs de Pallars. En dia 12 va néixer la seva mare. Els seus pares es van casar un dia 12. La Guerra Civil espanyola va acabar el mateix mes que ell feia dotze anys. Al cap de dotze anys va fundar la seva primera editorial i el seu segon fill va néixer un dia 12, com també en 12 va néixer el seu tercer fill. Passats altres dotze anys va fundar la cinquena editorial. I dotze anys després va posar punt i final al seu alcoholisme amb un tractament de dotze dies. Van transcórrer dotze anys més i Arnalot va rescatar del Palau de la Generalitat de Catalunya la seva obra culminant L’Onze de Setembre; va fer la primera exposició individual a l’estranger, i va perdre el seu fill Antoni, mort pocs minuts després de les 12 de la nit. N’eren dotze, els primers contes que va il•lustrar, per a l’Editorial Molino. Va trencar el seu exili francès per tornar a Espanya un mes de desembre, dotzè de l’any, i també era el desembre quan va vendre a l’Editorial Bruguera els drets de la col•lecció de contes Parvulín, que van salvar de la fallida la seva cinquena editorial. Va ser un dia 12 quan la publicació a la premsa dels premis Lazarillo el va fer més famós. El fill Antoni es va casar un dia 12, i la seva més que amiga també havia nascut aquest dia. Les primeres nines de la popular col•lecció Modelo eren dotze, igual que les de la prestigiosa col•lecció Boutique, que un cop més li van permetre salvar in extremis la cinquena editorial mitjançant una societat que en va donar lloc a una de nova el dotzè mes de l’any. Els domicilis on va viure sumen un total de dotze. I al capdavall, ¿es pot demanar un colofó més adequat per a aquesta sèrie que el moment de la seva mort, el mateix mes que es complien dotze anys de la mort de la seva mare? Ella havia deixat aquest món, igual que el seu fill Antoni, quan passaven pocs minuts de les 12 de la nit. I Arnalot va expirar, atenció!, a les 12
Arnalot Cat.indd 17
06/09/18 08:57
18
hores i 12 minuts d’un dia ja 12, l’aniversari dels seus dos fills, quan les dues xifres que componien la seva edat sumaven precisament dotze. Fetes totes aquestes matisacions, no em resta sinó desitjar-vos, lector, que gaudiu del relat de la vida d’un home que sens dubte en va merèixer una de molt diferent, que el destí li va negar. Com a barceloní reitero públicament, des d’aquest espai, la meva gratitud a tots els hereus d’Arnalot pel gest d’oferir desinteressadament a l’Ajuntament el projecte escultòric que ha donat peu a l’elaboració d’aquest llibre. I com a autor de les seves pàgines faig arribar el meu agraïment a totes les fonts consultades, perquè la seva informació m’ha ajudat a construir-ne el contingut. Mereixen una menció especial els propietaris de l’Editorial Molino per haver conservat des de 1946 els rebuts dels treballs d’Arnalot —un fet insòlit que m’ha permès estendre diversos ponts cronològics en la seva trajectòria professional— i també per haver retornat originals, igual que ha fet Ediciones B. Seria injust si no dediqués un record especial al meu estimat amic Amadeu Sallarès i Pujol, per la paciència i l’altruisme que va mostrar, i que em van permetre desenvolupar millor la meva feina durant les nits, els dies i les setmanes que va passar al meu costat per amor a l’art. Descansi en pau. Complert el termini de l’embaràs, aquest llibre ja és, feliçment, a punt de sortir a la llum. I tanmateix una gestació tan llarga tindrà l’avantatge de donar a llum una criatura més sana i més ben formada que si hagués nascut fa deu anys, quan ja havia donat l’obra per acabada. El meu treball d’investigació incessant ha tingut recompensa i m’ha permès afegir-hi capítols i, de vegades, millorar la informació de fa una dècada, completar-la o fins i tot amputar-la. Tant de bo que sigui un part sense problemes! Ara ja puc presentar aquest treball a l’alcalde de Barcelona i al president de la Generalitat de Catalunya, perquè constitueix un informe ampli i veraç sobre la vida i l’obra de Manuel Jiménez Arnalot. Espero que mereixerà del Consistori la consideració necessària per fer que L’ocella de Collserola reprengui el vol i niï als jardins reivindicats per l’artista, aquells jardins que es van fer realitat l’any 2000 i que duen el seu nom. I que guanyarà també la consideració del govern de la nació catalana per restituir al poble hereu la creu de L’Onze de Setembre. Deixem fluir lliure i sense traves l’essència d’Arnalot obrint les portes a la seva obra, perquè per si sola, per mèrits propis, surti de l’ostracisme i sigui capaç de trobar el marc adequat. Però entreu i llegiu... Ramon Arnalot
Arnalot Cat.indd 18
06/09/18 08:57
19
ARNALOT del Clot al Crit
Arnalot Cat.indd 19
06/09/18 08:57
21
GENEALOGIA I INFANTESA
Sevillana de naixement, María de los Reyes Sanz y Navas va venir al món al si d’una família acomodada a les 14,30 hores del 25 de juny de 1866. Els seus pares eren José Sanz Rodríguez de Vera i Ana Navas Rangel. Al cap d’anys d’estudis, quan en comptava 16, va acreditar davant l’Escola Normal de Sevilla que reunia “las debidas circunstancias para obtener el Título de Maestra de Primera Enseñanza Superior, con nota de sobresaliente”. La universitat de la capital andalusa li va lliurar el títol, datat a Madrid el 8 de gener de 1887 i emès “Por Real Orden de Su Majestad la Reina Regente del Reino, María Cristina de Habsburgo-Lorena, en nombre de Su Majestad e hijo” —l’aleshores petit rei Alfons XIII. En virtut d’oposició la van designar mestra en propietat de l’Escola Pública Elemental de Nenes del segon districte de Cartaya, petita vila portuària del litoral de Huelva. Va prendre possessió del càrrec el 10 de gener de 1888, amb un sou anual de 1.100 pessetes “y demás emolumentos legales, debiendo serle guardadas todas las consideraciones, fueros y preeminencias inherentes a su cargo”. Es va casar el 27 de març de 1889 amb Manuel Jiménez Roales, jornaler i tractant de cavalls, també natural de Sevilla des del 19 de novembre de 1866, i descendent d’Antonio i Carmen. Després que el fill de Reyes i Manuel morís al cap de només 111 dies de vida, ella va acordar una permuta amb la professora titular d’aquella població i es va traslladar amb el seu marit a Minas de Riotinto, colònia minera de Huelva, on es va fer càrrec de la seva nova destinació a l’Escola Elemental de Nenes el primer dia de juny de 1890. Aquí van tenir tres fills, el tercer dels quals, nascut a dos quarts d’onze de la nit d’un fred 4 de gener de 1895, va ser batejat al cap d’un mes amb el nom d’Antonio Diego Jiménez Sanz.
Arnalot Cat.indd 21
06/09/18 08:57
22
Inocencia García Guallart i Baltasar Arnalot Alegret, avis materns d’Arnalot. Foto Jop Karpo.
Mentrestant, a mil quilòmetres de distància en diagonal, a Barcelona, hi havia Baltasar Arnalot Alegret, que havia emigrat molt jovenet —es diu que a peu— del seu poble natal, Salàs de Pallars, partit judicial de Tremp, demarcació de Lleida, bressol també dels seus pares Llorenç i Rosa. Era propietari d’un magatzem d’encerats al carrer de la Reina Cristina del popular barri marítim de la Barceloneta, on subministrava als vaixells teles impermeabilitzades per protegir les mercaderies. S’havia unit en matrimoni a Inocencia García Guallart, nascuda a la capital de l’Ebre. L’ascendència de la jove procedia de Magallón —Saragossa— i de Montañana — Osca—, llocs respectius d’origen dels seus pares, Mariano i Genoveva. El negoci era pròsper i van arribar a reunir una fortuna. Van tenir sis fills, tres nens i tres nenes, la més gran de les quals va veure la primera llum el 12 d’agost de 1896 i va ser apadrinada amb el nom de Rosa Arnalot García. El destí va voler que, 31 anys més tard, la unió d’aquells dos nounats del final del segle XIX, tan distants en l’espai l’un de l’altre, donés com a fruit el naixement de qui amb el temps va esdevenir un gran artista: Manuel Jiménez Arnalot.
Arnalot Cat.indd 22
06/09/18 08:57