L’Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d’Horta

Carlota Giménez i Compte L’Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d’Horta. Instrucció, esbargiment i cultura

Carlota Giménez i Compte

L’Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc

i els Lluïsos d’Horta

Instrucció, esbargiment i cultura

Carlota Giménez i Compte

L’Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d’Horta Instrucció, esbargiment i cultura

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Jordi Campillo Gámez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Bertran Cazorla Rodríguez, Anna Giralt Brunet.

L’Ateneu Hortenc, el Foment Hortenc i els Lluïsos d’Horta.

Instrucció, esbargiment i cultura © de l’edició de l’Ajuntament de Barcelona © del text Carlota Giménez i Compte Procedència de les imatges: AMHG – Arxiu Municipal d’Horta-Guinardó AAH – Arxiu Ateneu Hortenc ALH – Arxiu Lluïsos d’Horta Fotografia de la pàg 25, de Jordi Peralta.

Fotografia de la pàg 27, Biblioteca de Catalunya. Barcelona Edició: Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó Disseny gràfic: Endoradisseny Impressió: Imatge i Serveis Editorials. Ajuntament de Barcelona D.L. B.4355-2018 barcelona.cat/barcelonallibres ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo

Sumari Introducció Naixement de les entitats Estructura de l’obra

5 6 12

Context general del sorgiment dels ateneus a Catalunya Origen del fet ateneístic Alguns precedents d’ateneus a Catalunya Com es fundava un ateneu i les seves característiques Labor social dels ateneus Activitats i seccions Contextos polítics i conseqüències Situació a partir del retorn de la democràcia

15 18 22 26 28 30 37 41

Ateneu Hortenc Origen i inicis Socis i serveis Creixement i canvis Èpoques difícils Represa i canvis en la societat Seccions i activitats

45 46 49 50 53 55 57

Foment Hortenc Creació i primers temps Anys d’empenta i renovació Es tira endavant Activitats i seccions

67 67 71 73 75

Lluïsos d’Horta Orígens Els seus inicis Temps de foscor Represa Seccions i activitats

85 85 86 88 91 93

Festes i activitats comunes i entitats dins de les entitats Les festes, les tradicions i les activitats culturals Entitats dins les entitats La fotografia

113 113 134 141

Epíleg i consideracions

147

Bibliografia i webgrafia

152

Introducció

El sorgiment dels ateneus com a entitats de formació, esbargiment i culturització de les classes populars a partir de meitat segle xix va representar un factor decisiu per a la formació social de les poblacions i barris de les ciutats de Catalunya.

Horta va ser un poble amb un ric teixit social, que se’n diu ara, que va fer sorgir moltes entitats culturals ja des de meitat del xix. Moltes han anat desapareixent, però han quedat tres entitats culturals (ateneus) que han aconseguit arribar a centenàries, i més: l’Ateneu Hortenc (1864), 153 anys, dirigit a la població obrera; els Lluïsos (1866), 151 anys, d’arrel religiosa catòEscut de Sant Joan lica i el Foment Hortenc (1917), 100 anys, d’Horta (AMHG) bàsicament per a petits burgesos i comerciants. Les tres entitats han tingut èpoques de rivalitats, de col·laboració puntual, d’ignorar-se mútuament, d’activitats conjuntes..., però han superat molts entrebancs per arribar fins avui. Ara ja acullen una societat molt més homogènia sense gaires distincions d’estaments econòmics o ideològics.

6

En aquest recull volem fer un repàs pel sorgiment del fenomen ateneístic a Catalunya, en general, i després endinsar-nos una mica en les històries de les entitats per intentar veure com ha influït aquesta trajectòria en la vida cultural d’Horta.

Naixement de les entitats En el nucli central urbà de qualsevol població habitualment s’hi concentren l’ajuntament, estaments públics, comerços, escola... i totes aquelles entitats culturals de pes en la vida de la vila, i molts cops també hi ha l’església. No és el cas d’Horta perquè com que el

Plaça de Santes Creus – 1935 (AMHG)

7

temple era lluny1 el fidels acostumaven a anar a la capella de can Gras, a la plaça Major (plaça de Santes Creus), casa existent encara però molt transformada.

La plaça Major era el centre neuràlgic de la vila d’Horta. Anant un xic enrere en el temps, cal dir que l’anomenat barri de la Plaça en molts documents, ja es va formar al segle xvi a partir dels senyors de la Casa d’Horta (nissaga establerta al segle xi on després va ser can Cortada, i origen de la població d’Horta), Jerònima Fiella i Jeroni Descoll. A partir del Decret de Nova Planta (1716) i amb la nova administració municipal es van crear els ajuntaments. En aquell moment el pes polític de la vall era a Sant Genís d’Agudells, Sant Genís d’Horta com s’anomenava, i per això l’administració municipal es trobava a can Safont. Però a l’últim terç del segle aquesta hegemonia municipal es decanta cap a Sant Joan d’Horta i el 1768 s’inaugura la Casa del Comú2, l’ajuntament, que tenia el poder administratiu i polític sobre tota la vall d’Horta. A més a més hi havia l’escola municipal, el metge, el secretari... I on es van concentrar els primers oficis que es necessitaven per a la vida de la població: ferrer, barber i sabater. En aquesta mateixa zona va ser on es va iniciar la vida associativa de la vall.

Els cafès era on inicialment es feia relació social i on es reunia gent (homes bàsicament) per fer petar la xerrada, jugar a cartes o polemitzar sobre les qüestions del dia de la població. En molts casos aquests establiments van ser el precedents d’associacions culturals posteriors.

El nom de cafè, com a establiment, ha caigut en desús, però abans

1. Exactament a la cantonada dels actuals carrers Salses i Rembrandt, on hi ha el Tennis Horta.

2. Les obres de reconstrucció el 1897 dutes a terme pel mestre d’obres Andreu Serra i Bonvehí van preferiblement donar-hi l’aspecte que ara es pot veure.

8

Carnet de ball de l’Ateneu Hortenc – 1885 (AAH)

es feia servir en comptes de cafeteria o bar, com a establiment on bàsicament se servien cafès, tes, xocolata desfeta... encara que en alguns llocs també begudes alcohòliques. L’objectiu no era només consumir sinó que era lloc de reunió i per xerrar una estona i fer tertúlia. Els cafès van ser, per excel·lència, llocs de sociabilitat, presa de decisions, tancament de negocis, tertúlies i manifestacions culturals de tota mena. Per això, quan es constituïa una entitat, el fet de destinar un lloc per al cafè, junt amb el del teatre, era imprescindible.

Pel que fa a Horta, sembla ser que els primers cafès de què es té notícia són de 1856 quan Joan Amadó va obrir un primer cafè i pocs dies després Joan Torner va obrir un altre cafè a la plaça Major; un

9

era al número 5 i l’altre al número 15, i per això van tenir una forta competència. El cafè d’en Torner cap al 1870 era propietat de Miquel Balada i va ser durant més trenta anys un dels cafès més concorreguts d’Horta.3 Fins a finals del segle xix el barri de la Plaça és el que té més pes en tots els sentits. La resta del municipi eren petites barriades més allunyades i masies disperses. A partir de l’inici del xx ja es comença a urbanitzar la zona de les terres de Pere Pau Sabadell. Es farà la plaça del Progrés, que serà la plaça del mercat (després plaça Eivissa) i a poc a poc s’anirà desplaçant en aquesta zona la vida de la població. L’arribada del tramvia elèctric el 1901 va resultar un factor cabdal. Entitats, oficis, comerç... s’hi van anar situant de mica en mica des de la plaça Major, la plaça vella.

L’Ateneu Hortenc i el Foment Hortenc tenen el seu origen al barri de la Plaça, però quan el centre neuràlgic de la vila canvia de lloc es traslladen a les noves seus on encara són.

Cor del Foment Hortenc – 1930 (AMHG)

3. L’Ateneu Hortenc. 150 anys d’història.

10

A través de la seva història, a Horta han existit moltes més entitats per instruir la població i oferir esbarjo cultural, que han anat desapareixent. A l’hora de començar aquest recorregut històric de les entitats centenàries encara existents: l’Ateneu Hortenc, els Lluïsos d’Horta i el Foment Hortenc, cal tenir present una sèrie de qüestions.

Primer de tot, no fem la història completa i detallada on surt absolutament tot el que va esdevenir en els anys d’existència d’aquestes entitats; no podríem. Segons la documentació de què s’ha disposat, els testimonis, la disponibilitat d’informació... fem una aproximació més o menys completa i sempre mediatitzada per qui transmet la informació i qui la rep i la relata. Correspon fer història completa per a cada entitat a les persones d’aquestes entitats o a qui faci una recerca més aprofundida de cada una d’elles, buscant segurament fonts primàries que encara no han estat consultades.

El repàs per la història de les tres entitats alhora resulta una mica complex perquè les històries s’entrelliguen, es confonen de vegades. Hi ha persones i activitats que es van repetint en una i altra entitat. Existeixen esbarts, corals, teatre, festes majors, dansa, fotografia i moltes altres activitats que es feien en unes entitats i les altres. Malgrat es faci un repàs rigorós de la documentació i bibliografia de vegades no queden clares algunes qüestions. Han passat molts anys i vicissituds. S’ha perdut molta documentació als arxius de les entitats, sobretot arran de la Guerra Civil.

El que es pretén és explicar el moviment ateneístic sorgit a Catalunya a mitjans segle xix i contextualitzar-lo en la realitat d’Horta repassant la història de les tres entitats d’Horta i relacionar-les en la vida social d’aquest barri i la importància que ha tingut per a la seva història.

Cal remarcar també que els recorreguts històrics tan llargs d’aquestes entitats han estat immersos en uns contextos socials i

11

Grup Coral Violeta a la Festa Major d’Horta – 1918 (AMHG)

polítics que han marcat el tarannà dels esdeveniments que hi ha ocorregut. Caldrà, doncs, afinar el punt de mira a l’hora d’observar fets tan allunyats de la nostra realitat actual. No podem analitzar amb visió d’ara la forma d’actuar d’aquelles societats.

Aquestes entitats van sorgir per unes necessitats socials molt concretes en contextos històrics propicis per al seu creixement.

Amb alts i baixos, això sí; cent anys i més són molts. Han passat per canvis polítics i conseqüents canvis socials que comportaven canvis de les mentalitats imperants. Segurament l’escletxa més sagnant, demolidora, profunda, destructora i que va tenir més conseqüències nefastes amb seqüeles que encara es noten, van ser els anys de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista amb una transició a la democràcia amb ressaca del passat recent dictatorial.

Tot plegat més de quaranta anys d’immobilisme i d’aturada del progrés que s’havia aconseguit quant a avenç cultural, de llibertats individuals i col·lectives, de benestar social per a les persones, etc. Les

12

entitats lògicament es ressenten profundament d’aquests canvis de la societat on viuen i han d’anar canviant, mutant o desapareixent.

Les persones que van viure aquells temps ho van patir profundament. Molta gent es va quedar pel camí. La ideologia de les entitats (sempre hi ha ideologia darrere qualsevol projecte cultural, encara que es fes constar en alguns reglaments que no estava permès parlar de política) sempre va influir (no podia ser d’altra manera) en la seva trajectòria.

El que és segur és que l’empenta, les ganes, la implicació de les persones que van estar tirant endavant aquestes entitats va contribuir a fer créixer tots els aspectes culturals i lúdics de la gent d’Horta. El teatre es va emportar la palma d’aquest creixement cultural d’Horta i els fruits que va donar encara ara es recullen i s’incrementen. Moltes persones han fet exitosa carrera professional a les arts escèniques, en una veritable escola de teatre col·lectiva. L’ambient teatral encara és molt viu a les entitats. No en va la biblioteca Horta-can Mariner està especialitzada en llibres de teatre.

El recull històric d’aquest llibre no pretén ser res més que fer una pinzellada del fenomen ateneístic a Catalunya i una aproximació a les dilatades històries centenàries d’aquestes entitats i les seves vinculacions i interrelacions, per donar a conèixer a tothom aquestes trajectòries i el que ha representat per a la vida social d’Horta i el que ara anomenem societat civil, tan important per a la cohesió social d’un grup humà com és un barri.

Estructura de l’obra La forma com està estructurada l’obra és una introducció inicial amb un repàs per la història del sorgiment dels ateneus a Catalunya i les seves característiques. Per aquest apartat s’ha begut absoluta-

13

ment dels treballs: Els ateneus de Catalunya 1854-1990, d’Amàlia Bosch i Datzira; i Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània, de Ramon Arnabat i Xavier Ferré.

Segueix un repàs de la trajectòria de cada una de les tres entitats: origen, organització, activitats, característiques... Fem un apartat per a festes i activitats comunes a totes les entitats ja que s’ha constatat que la relació que hi havia entre elles fa difícil separar segons quines activitats moltes d’elles entrelligades. Fem també un recull de les entitats i seccions que de vegades van anar d’una entitat a l’altra o que s’han fet en relació amb les altres entitats.

Per documentar la informació de cada una de les tres entitats hem recorregut a la bibliografia detallada i a la informació de diverses persones directament relacionades amb les entitats: Per al Foment Hortenc, gràcies a Raimon Gandia, president fins fa poc i a Joan Casas i Bosch, que va estar en diverses juntes, algunes d’elles com a president, durant 25 anys. Ens han donat informació i facilitats per obtenir dades del Foment.

Gràcies també a Joan Robert, president actual de l’Ateneu Hortenc, i a Jaume Saura, de la junta i del grup de teatre de l’Ateneu, que han facilitat la consulta a l’arxiu de l’Ateneu i han proporcionat informació.

Dels Lluïsos, gràcies a Salvador Casals Gausachs, soci antic i membre de la junta actual, que tan amablement ens va atendre fins i tot ens va proporcionar sense cap reserva l’esborrany de la història dels Lluïsos que estava elaborant i que després es va publicar.

Context general del sorgiment dels ateneus a Catalunya La sociabilitat és una característica consubstancial de l’ésser humà. Des d’èpoques primerenques del desenvolupament humà, l’agrupació d’individus per aconseguir un objectiu comú relacionat sobretot amb la subsistència i el benestar físic va ser el comportament d’èxit per arribar a assolir els graus de complexitat social de la humanitat moderna. L’associacionisme a Catalunya ve de lluny amb l’antecedent de les confraries i gremis, d’època medieval, que eren organitzacions que s’agrupaven per defensar els interessos econòmics i professionals dels artesans o bé amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que les representava.

A Catalunya, un dels seus elements identificadors és el que s’anomena societat civil, que s’expressa mitjançant una xarxa associativa autònoma, independent de la família, del poder polític i del poder econòmic i que genera una cultura cívica4.

L’associacionisme català ha estat tan potent que ha contribuït a cohesionar la societat catalana i en molts moments històrics ha suplert accions i funcions de les institucions. L’associacionisme

4. Pàg. 13, Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània.

16

cultural junt amb associacions que conformen la societat civil han estat un eix vertebrador de la Catalunya contemporània.5 Els ateneus van ser una forma d’associació cultural i recreativa preponderant a la Catalunya dels segles xix i xx. La definició d’ateneu que dona el Diccionari d’Història de Catalunya6 és: “Modalitat d’institució d’iniciativa privada creada per tal de difondre la ciència i la cultura modernes entre els associats i la població en general ”.

Malgrat que el fenomen del sorgiment dels ateneus, emmarcat en aquesta definició tan àmplia, es va estendre tant entre la classe benestant com en la classe obrera, donat el marc històric i social d’Horta tractarem només l’ateneisme de l’estament popular.

A mitjans del segle xix les necessitats de la ciutadania, sobretot per a la classe obrera, com la salut i l’ensenyament públic no estaven cobertes per l’administració pública. La instrucció a l’entorn de la vida obrera era molt precària fins i tot en alguns casos hi havia una prohibició expressa de la lectura, a les fàbriques. Unes característiques comunes a tots els ateneus eren que tenien voluntat interclassista i intergeneracional amb una ferma voluntat de convertir-los en escoles o universitats populars en uns anys en què el govern i les classes dirigents basaven els seus privilegis en la ignorància obrera. També va ser un factor important a Catalunya la necessitat de defensar la cultura catalana en molts períodes històrics. Tot això va contribuir a la creació dels ateneus per omplir totes aquestes mancances, sobretot per a les classes populars.

Però per explicar el fenomen de l’ateneisme a Catalunya cal tenir en compte alguns altres factors que van contribuir al seu sorgiment.

Durant la primera meitat del segle xix, Catalunya experimenta 5. Pàg. 368, id.

6. Diccionari d’Història de Catalunya, Jesús Mestre i Campi (dir.), Edicions 62, Barcelona, 1993.

17

una transformació social i econòmica degut a la industrialització.

Aquesta transformació comporta una sèrie de canvis que duen al descontentament social dels obrers (acomiadaments, protestes, salaris baixos, jornades laborals excessives, drets laborals no reconeguts...) que propicien la formació d’associacions per defensar els seus drets. És el moment de la creació d’associacions per fer front a la situació encara no regulada dels treballadors. El primer sindicat català es va crear el 1840 i va ser l’Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó.

El naixement dels ateneus també és degut a altres factors en una Catalunya preindustrial amb tradició associativa. El naixent republicanisme dels primers decennis del xix i els corrents progressistes del liberalisme, es troben a la base dels primers ateneus.

L’associacionisme cultural va saber veure les mancances d’una part de la societat catalana, assimilar els corrents de pensament que Exposició filatèlica organitzada pel grup d’Esperanto (Foment Hortenc) – 1955 (autor Emili Reguart – AMHG)

18

entraven al país i elevar el nivell cultural dels obrers. Els ateneus van ser espais de trobada dels obrers per allunyar-los de la taverna i crear-los consciència de classe. També van ser espais d’entrada i difusió de noves idees, llocs de culturització de la població obrera per formar-la en disciplines per aconseguir una millor aptitud professional i una formació cultural (idiomes, dansa, comptabilitat, ensenyaments tècnics...). L’any 1860 només un 25% de la població catalana estava alfabetitzada. El 1930 (abans de la important tasca educativa desenvolupada per la Generalitat republicana) la població alfabetitzada era d’un 75%. Aquest augment extraordinari no es pot explicar sense la labor educativa i formativa dels ateneus7.

Origen del fet ateneístic Prové en part de les societats cientificoliteràries que sorgeixen a París a finals del segle xviii com a mitjà per fomentar la cultura i elevar el nivell intel·lectual dels associats mitjançant conferències, cursos, lectures i converses. El nom d’ateneu ve pel temple dedicat a la deessa Atena i de l’Ateneu de Roma, institució creada per l’emperador Adrià cap a l’any 135 per promocionar les lletres.

L’ateneisme català, en concret, té uns precedents en els gremis i confraries (on estaven representades les classes populars) que van tenir un paper fonamental en l’associacionisme i la cultura popular dels segles xvii i xviii. Després del Decret de Nova Planta el 1716 amb l’abolició de totes les institucions catalanes, va quedar desmantellat tot l’ordenament institucional i durant el segle xviii els gremis van ser l’única institució catalana que va conservar molts dels trets característics de l’organització política abolida.

7. Pàg. 210, Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània.

19

Cafè de la Cooperativa de la Vanguardia Obrera – 1928 (AMHG)

Per denominar aquestes agrupacions amb finalitats formatives i recreatives s’han fet servir diferents noms amb objectius, de vegades, una mica diferents. En general s’anomenen ateneus les entitats recreatives, culturals i instructives que pretenen elevar el nivell cultural de la classe treballadora. Casinos els espais recreatius i culturals per a associats de les classes benestants. Societats, centres o cercles els que acullen activitats recreatives i difonen un ideal polític, social o religiós amb components de grups socials diversos.

Els casals són espais que pretenen participar de la vida pública i solen procedir de les classes mitjanes i treballadores. Els foments són entitats que volen fomentar el coneixement d’un aspecte particular.

Però malgrat les diferències en les definicions sovint engloben objectius d’uns o d’altres i tenen activitats semblants es digui foment, casino o ateneu.

En la majoria de països europeus a mitjan segle xix es reconeix

20

per llei la llibertat d’associació amb certes limitacions. A l’Estat espanyol la primera constitució que reconeix el dret d’associació és la de 1869. No es va regularitzar aquest dret fins al 1887 passant per l’aprovació del governador civil. Sovint aquesta Llei va estar suspesa en moments de supressions de garanties constitucionals.

Moltes associacions deixaven de ser-ho legalment en aquests períodes de supressió, malgrat que acostumaven a seguir funcionant amb normalitat. Segons la base de dades de l’Associacionisme Històric de Catalunya8 hi ha registrades 1.355 entitats culturals, instructives i recreatives creades entre 1887 i 1938 (755 són d’esbarjo i recreatives, i 600 culturals i instructives). Aquestes entitats reben diferents denominacions: 230 ateneu 59 casino 336 centre 224 societat 130 cercle 82 cor i orfeó 59 casal 51 unió 11 agrupació 25 associació 18 foment 14 patronat i la resta tenen altres noms diversos Aquest ventall de noms per definir entitats amb objectius molt similars en el seu moment devia tenir el seu motiu, però amb el 8. Pàg. 153, id.