Barcelona corre

Rutes per viure la ciutat a bon ritme

“Si no corro em torno boig” Domingo Catalán “Córrer és l’esmorzar dels músculs” Silvia Abril “Les idees em vénen corrent” Arcadi Alibés “Si tinc unes vambes, no necessito un psicòleg” Abderraman Ait Khamouch

Pere Bosch Grané i Núria Blanco Vilanova Fotografia de César Lucadamo

rutes per viure la ciutat a bon ritme

Pere Bosch Grané i Núria Blanco Vilanova Fotografia de César Lucadamo

Presentació La pràctica de l’atletisme urbà no és pas cap novetat a Barcelona.

No en va s’hi celebra la cursa Jean Bouin de manera quasi ininterrompuda des de fa més de noranta anys, juntament amb proves ja consolidades i d’alt reconeixement internacional com són la Marató, la Mitja Marató o la mateixa Cursa de Bombers, entre d’altres.

Però quan parlem de la pràctica de l’atletisme a la ciutat no només hem de fer referència als esdeveniments organitzats per l’Ajuntament o amb la seva col·laboració. Any rere any, l’augment de la participació en les curses populars ens indica clarament l’entusiasme que, com a ciutadans, sentim per la pràctica d’aquest esport, fins al punt que la imatge d’un corredor de fons barrejat amb la resta de vianants ja forma part del paisatge natural de la ciutat.

Barcelona corre ens engresca a córrer, a fer salut per mitjà de l’esport pels carrers de la nostra ciutat tot participant en una activitat símbol indiscutible de societat avançada i cosmopolita. De manera concisa i amb clara vocació divulgativa, hi trobarem detallades totes les competicions populars on podrem participar i, paral·lelament, tot un seguit de propostes molt ben definides d’on practicar l’atletisme, districte per districte, amb tot tipus de circuits que ben segur s’adaptaran a la diversitat de gustos i necessitats que una activitat de masses com aquesta comporta. És un llibre útil per als iniciats i persuasiu per als que encara no s’hi han llançat. Engrescador, com deia. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

Xavier Trias L’Alcalde de Barcelona

Introducció Heu vist el veí de replà, aquell que va tothora encorbatat, sortir amb samarreta i calça curta després d’un dia a l’oficina; fa uns mesos que la vostra millor amiga us vol enredar per anar-hi; què caram, si fins i tot el vostre pare, ell que sempre rondina, ha descobert una afició que el posa de bon humor.

Són tantes les persones que veieu córrer un dia qualsevol a la vorera de casa que no podeu evitar preguntar-vos: què hi troben, en això de sortir a fer esport –a patir, penseu mentre els observeu, sigui l’hora que sigui? Si teniu aquest llibre entre mans, és senyal que voleu començar a trobar respostes. O potser ja sou corredors habituals i voleu conèixer noves rutes i experiències d’altres atletes urbans. En tots els casos, benvinguts.

En aquest llibre, hi trobareu camins per practicar l’esport als deu districtes de Barcelona i us plantejarem alguns reptes per a quan ja conegueu la ciutat de punta a punta. Les rutes han estat dissenyades amb els criteris més amplis: n’hi ha per a tots els gustos i per a tots els nivells, des dels debutants fins als més experimentats. En aquestes pàgines, correrem a tocar del mar i en plena muntanya, i coneixerem espais verds que donen un nou significat a la jungla urbana.

El més important, però, és que aquest llibre no es quedi només en un recull. Volem que sigui viu. D’entrada, per motivar els qui, alguna vegada, heu pensat a començar a córrer però no heu trobat el moment, la manera ni la companyia adequats. Però també volem que sigui un punt de partida: amb la referència de tot el que llegireu aquí, debateu i imagineu noves rutes, o adapteu-les al vostre gust.

Aquest llibre és només el principi, l’empenta per a la primera de moltes passes.

Si ens acompanyeu, començarem a explorar Barcelona cremant sabatilles.

Núria Blanco Vilanova Pere Bosch Grané

Sumari RUTES PER DISTRICTES Ruta 1 Passat, present i futur de la muntanya olímpica

pàgines 10 - 11

Plaça d’Espanya – Estadi Olímpic – Castell de Montjuïc

Ruta 2

pàg. 12

Sant Andreu a tota màquina Plaça d’Orfila – La Maquinista – Ronda Litoral – Plaça d’Orfila

Ruta 3

pàg. 18

Les Corts, tant de verd com de blaugrana Parc de la Maternitat – Parc de Cervantes – Palau de Pedralbes

Ruta 4

Velòdrom d’Horta – Parc del Castell de l’Oreneta – Parc de Cervantes

Ruta 5

pàg. 36

Serpentejant cap al Velòdrom Barri del Congrés – Turó de la Peira – Velòdrom d’Horta

Ruta 7

pàg. 42

Córrer és modernista Sagrada Família – Hospital de Sant Pau – Parc del Guinardó

Ruta 8

pàg. 48

Pujant a la font del Gat Parc de les Cascades – Moll de la Fusta – Miramar – Font del Gat

Ruta 9

pàg. 30

El Fòrum dels corredors Rambla de Prim – Fòrum – Plaça de les Glòries

Ruta 6

pàg. 24

Sobrevola la Ronda

pàg. 54

Una ascensió de primera Via Favència – Torre Baró – Via Júlia – Parc de la Guineueta

pàg. 60

Ruta 10 Els tres turons Turó del Putget – Parc Güell – Turó del Carmel – Parc del Guinardó

RUTES TEMÀTIQUES Ruta 11 Parcs i jardins

pàg. 62

pàgines 72 -73

Diagonal Mar – Carles I – Ciutadella

pàg. 74

Ruta 12 Dies freds Hotel Vela – Nova Icària – Fòrum

pàg. 80

Ruta 13 Interiors d’illa Palau Robert – Calàbria – Plaça de la Universitat

pàg. 86

Ruta 14 Dies festius Plaça de Catalunya – Plaça de Sant Jaume – Estació de França

pàg. 92

Ruta 15 Principiants Can Dragó – Plaça de les Glòries – Arc de Triomf

pàg. 98

Ruta 16 El Montjuïc esportiu Parc de Joan Miró – Estadi Joan Serrahima – Mirador del Migdia

pàg. 104

Ruta 17 El clàssic per excel·lència: la carretera de les Aigües Pla dels Maduixers – Vallvidrera – Sant Pere Màrtir

pàg. 110

Ruta 18 Els antics termes Sarrià – Parc de Joan Raventós – Vallvidrera

pàg. 118

RUTES AMB REPTE Ruta 19 Atletisme de muntanya

pàgines 124 – 125

Vallvidrera – La Budellera – Pantà de Vallvidrera

pàg. 126

Ruta 20 Del litoral a Sarrià Jardins de les Tres Xemeneies – Entença – Sarrià

pàg. 132

Ruta 21 Remuntar el riu Bon Pastor – Besòs – Vallbona

pàg. 138

Ruta 22 Un sol carrer Plaça de les Glòries – Passeig de Gràcia – Plaça de Cerdà

pàg. 144

Ruta 23 Córrer de nit Travessera de les Corts – Travessera de Gràcia – Plaça d’en Joanic

pàg. 150

CURSES A LA CIUTAT

pàgines 156-167

CONSELLS PRÀCTICS Consells per a l’entrenament Consells nutricionals Equipament Directori

pàgines 168 -169 pàg. 170 pàg. 175 pàg. 177 pàg. 181

“Em sembla que Ernest Hemingway deia que avançar és mantenir el ritme” Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer, Ed. Empúries

RUTES PER

DISTRICTES

Ruta 1 Passat, present i futur de la muntanya olímpica Plaça d’Espanya-Estadi Olímpic-Castell de Montjuïc Molt abans que els Jocs Olímpics la convertissin en la Muntanya Màgica, Montjuïc ja va marcar profundament la vida de la ciutat. Aquesta ruta ens farà repassar la història d’un dels punts de referència dels atletes urbans barcelonins.

Ens posarem en marxa a les torres venecianes de la plaça d’Espanya, un símbol lligat a un altre esdeveniment històric protagonitzat per Montjuïc: l’Exposició Universal del 1929, amb motiu de la qual també es va instal·lar al centre de la plaça la font monumental, obra de Josep Maria Jujol.

EL PRIMER TRAM DE MUNTANYA Km 1 - Avanceu per l’avinguda de Maria Cristina, amb un desnivell més aviat suau, de 6 metres, on us podreu mentalitzar per al primer tram purament de muntanya. El trobareu girant a mà dreta pel carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia (abans Marquès de Comillas). Passat el CaixaForum, la ruta comença a ser interessant, tant com 23 metres de desnivell fins al Poble Espanyol.

12

DISTRICTES

Arribats a la cruïlla següent, tireu a mà esquerra –eviteu la temptació: a la baixada de la dreta, hi anirem en la ruta 16.

Arribareu a la plaça de Sant Jordi vorejant els terrenys del poc conegut Pompeia, un club de tenis centenari ubicat en unes pistes construïdes també per a l’Exposició del 29.

Continueu tot recte i passareu per damunt d’un altre recinte històric, el camp de rugbi de la Foixarda. Haureu fet el primer quilòmetre de ruta. A la cruïlla següent, enfileu a mà esquerra per l’avinguda de l’Estadi.

100 METRES DE TREVA Km 2 - En aquest punt, la bona notícia és que teniu dues voreres amplíssimes; la dolenta, que el pendent es pronuncia força a l’altura de l’INEFC, amb rampes que superen el 6% de desnivell. A la zona de les pistes de pàdel i les Piscines Bernat Picornell, tindreu 100 metres de treva, però la ruta es tornarà a complicar arribats al Jardí d’Aclimatació. Si el creueu, passada la tanca d’entrada a l’Anella Olímpica, trobareu la primera font del recorregut.

EL RESPIR MÉS LLARG DEL DIA Arribats a l’Estadi Olímpic, fregareu els 100 metres sobre el nivell del mar i, just en aquest punt, tindreu el respir més llarg del dia.

Arriba en un bon moment, s’ha de reconèixer, amb 200 metres de pla i una bona baixada. Aprofiteu la recta per la carretera de Montjuïc, que us portarà fins a la plaça de Dante. I a partir d’aquí, amics, trobem l’ascensió definitiva.

Començarem tombant a mà dreta, pel carrer dels Tarongers.

Passareu per davant dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a l’entrada dels quals –passades les escales– hi trobareu una font. Això sí, és poc aconsellable entrar-hi a córrer, perquè el traçat és ple de tobogans, amb desnivells de fins a 20 metres en ben poc espai.

13

BARCELONA CORRE

L’ANTIC PARC D’ATRACCIONS Seguint camí amunt pel carrer dels Tarongers, continuaríeu fins al peu del castell, però això us obligaria a superar rampes de més del 10%. Us recomanem, per tant, allargar la ruta entrant als Jardins de Joan Brossa. Costa de recordar-ho veient-ne l’estat actual, però entrareu al que entre el 1966 i el 1998 va ser el Parc d’Atraccions. Rememorant aquelles aventures, podreu refrescar-vos a la font que hi ha a tocar de l’entrada. No la de palanca, compte, la bona és just al costat. Uns metres més endavant, Charlie Rivel us saludarà fent ballar la seva cadira de fusta.

LA PARADA DEL TELEFÈRIC Un cop travessat el parc, sortireu a la plaça de la Sardana, equador de la ruta. Girant a mà dreta, novament podríeu tirar de dret cap al castell, però l’ascensió la farem de manera més gradual. Supereu un primer tram de 20 metres de desnivell i torneu a tombar cap a la dreta per afrontar un dels trams més preuats pels corredors veterans: l’aparcament, ideal per fer sèries d’uns 300 metres mentre aneu guanyant altura com qui no vol la cosa.

Sortireu a la parada del telefèric, des d’on, a una passa teniu la terrassa de roca del castell.

EL CASTELL I EL FOSSAR DE SANTA EULÀLIA En aquest emplaçament, a 170 metres sobre el nivell del mar, hi ha constància d’una primera fortificació militar construïda el 1640.

Encara avui és un indret magnífic per contemplar la ciutat i el mar.

Des d’allà dirigiu-vos a un altre punt amb ressonàncies històriques: l’avinguda del Castell, sobre el fossar de Santa Eulàlia, on fou afusellat Lluís Companys. Allà, hi comencen dues rutes extremament agradables, una de 1.340 metres i una altra de més llarga i recomanable, perquè passa també per la façana marítima del castell, damunt el far. I, com que tot en aquest recorregut ens ha fet recordar la història de Montjuïc, fins i tot aquest tram final ens hi farà pensar: la volta completa al castell, gambada a gambada, fa 1.992 metres.

14

CÓRRER amb

“Si no corro em torno boig” Domingo Catalán 63 anys. Té una botiga de roba esportiva a Sants. Va començar a córrer quan no ho feia ningú.

El telèfon de la botiga “Atleta’s” treu fum. En Domingo organitza una sortida per córrer en grup per a l’endemà. “Amb seixanta-tres anys encara hi vaig gairebé cada dia”, afirma orgullós mentre despatxa tres clients alhora. “Jo no tinc clients, tinc amics. Aquí tots compartim la mateixa religió”. I el cert és que un té la sensació que la gent hi ve més per xerrar amb en Domingo que a comprar. “És que els dono bons consells”.

Podria cobrar-los cars els consells sobre atletisme. Fa quaranta-set anys que corre per tot el món. “La veritat és que no sabria dir quantes curses he corregut… potser milers. L’època en què jo era un ‘figura’ corria tot el que se’m posava al davant”. Se li dibuixa un ampli somriure mentre ho recorda. “Va ser una època fantàstica però duríssima, perquè jo tenia dues feines: era un professional de l’atletisme i, a més, havia de treballar, perquè en aquella època córrer no et donava per menjar”.

“Vinga, doctor, no t’escaquejaràs, demà a les set…”, li espeta en Domingo a un dels convocats per a l’endemà. “Ara m’agrada córrer amb gent, però quan m’entrenava per fer bones marques ho feia sempre sol. Així ningú no em podia copiar l’estratègia. I què coi… Perquè a mi no em pot manar ningú, que sóc manyo!”, conclou, contundent i divertit.

“Sí, sí… Sortirem des de Montjuïc”. Última trucada per acabar de lligar el recorregut. En Domingo es coneix les rutes de la ciutat com gairebé ningú.

“Però si he de triar una zona d’entrenament em quedo amb el castell de Montjuïc. Per la tranquil·litat i perquè no hi ha desnivells. És una zona fantàstica per córrer”.

Costa imaginar-se la vida d’en Domingo sense l’atletisme. “Jo si no corro em torno boig”, resumeix mentre comença a recollir la botiga. S’ha fet tard. “I què? Marxem cap a casa? Que jo demà tinc una cita per anar a córrer ben d’hora”.

15

DISTRICTES

Fitxa tècnica Plaça d’Espanya-Estadi Olímpic-Castell de Montjuïc Distància: 4.800 metres Senyalitzat: Circuit esportiu del castell de Montjuïc Terreny: asfalt i sorra Dia/Nit: DIA Desnivell positiu: 149 metres Desnivell acumulat: 168 metres Espais verds: Fonts: Temps: 50 minuts Dificultat: ALTA

Circuit esportiu La ruta de Passat, present i futur de la muntanya olímpica inclou aquest circuit Itinerari: perímetre del Castell, Baluard, Museu Militar, Telefèric i Fossars, a la muntanya de Montjuïc.

Distància: Itinerari 1, 1.992 m.

PG

250 m

500 m

1.000 m

MIG DIA

FOS 1.992 mAV DEL SAT CAST ELL 0m

CASTELL DE MONTJUÏC

750 m

DE L

TELEFÈRIC MUSEU MILITAR

1.750 m 1.500 m

1.250 m

© Karmentxu Buldain 17

Ruta 2 Sant Andreu a tota màquina Plaça d’Orfila-La Maquinista-Ronda Litoral-Plaça d’Orfila Sant Andreu és ple de carrers encantadors, en especial el nucli antic. Aquí hi anireu a recuperar líquids després d’aquesta ruta en què arribarem fins al límit nord-est de la ciutat.

Km 1 - Davant de l’Ajuntament de Sant Andreu, hi teniu una plaça molt transitada de dia i amb una FONT per començar la ruta de bon humor. Dirigiu-vos a la dreta de la parròquia de Sant Andreu del Palomar, pel carrer del Pont, un petit tram per a vianants.

Gireu a l’esquerra per agafar el carrer del Cinca, que seguirem uns 800 metres més. Passeu ràpidament la primera illa de cases i, a partir del carrer Joan Torras, gaudireu d’una vorera amplíssima. Aneu per la que us quedarà a la dreta. Els trams de vorera 18

DISTRICTES

són llargs i us permetran agafar un bon ritme fins a arribar al carrer del Palomar, on acaba el Cinca.

Dirigiu-vos a la vostra dreta, i de seguida us trobareu el pont que passa per damunt de les vies del tren. Atenció, perquè, al lateral dret, hi trobareu tothora clientela de La Maquinista. Aneu pel costat contrari, des d’on podreu veure els vagons de tren que reposen al dipòsit de Sant Andreu Comtal. Però, ep, vosaltres res de descansar. Seguiu a tot tren, que ja heu cobert el primer quilòmetre de la ruta.

PROTECCIÓ SOLAR I GORRA Creuat el pont, tombeu a mà esquerra, pel carrer de Ferran Junoy. A partir d’aquí, us esperen carrers amples, amb espais molt oberts i poca ombra. Compte a córrer-hi els migdies amb molt de sol. Recordeu: la protecció solar i la gorra són indispensables.

Avanceu mig quilòmetre fins al carrer de Campins. Si tireu avall, a l’esquerra us quedarà la plaça del Baró de Viver, amb una mica de zona verda i una FONT a l’altura del carrer del Beat Domènec Savio.

ZONA PER FER EXERCICIS Km 2 - Al final del carrer de Campins, tindreu al davant la plaça de Pilar Miró, que us portarà al capdamunt de la ronda Litoral. Sou al segon quilòmetre del dia. Podeu seguir el traçat del cinturó durant un petit tram del passeig de Guayaquil. Al mateix passeig, hi trobareu una zona per fer exercicis de motricitat tant de tronc superior com de l’inferior.

19

BARCELONA CORRE

L’EQUADOR DE LA RUTA Seguiu per la geografia sudamericana: de l’equatoriana Guayaquil a la boliviana Potosí i la paraguaiana Ciutat d’Asunción. En algun tram les voreres són més estretes i augmenta el trànsit, però tot millorarà quan arribeu als voltants de l’antiga Maquinista Terrestre i Marítima. Hores d’ara, ja heu superat l’equador de la ruta i enfileu el retorn cap a Orfila.

Km 4 - Correrem pel perímetre del centre comercial fins al passeig de l’Havana, que ens conduirà en diagonal fins al parc de la Maquinista, el vostre quart quilòmetre. Recorreu-ne tota la llargada fins a arribar al carrer de Sant Adrià, al costat del qual trobareu una FONT. Desfeu aquest tram per la sorra del parc, al costat de l’estany Narcís Monturiol, on tindreu una treva solar gràcies a l’ombra dels roures, els xiprers i els pollancres.

Km 6 - Quan deixeu enrere la zona verda, enfileu de nou per Ferran Junoy fins al carrer del Palomar. Creueu el pont sobre les vies del tren –recordeu que, per evitar aglomeracions, ara heu d’anar per la vostra dreta– i, quan l’hagueu superat, començareu l’últim quilòmetre de ruta girant a mà esquerra per Fernando Pessoa.

Trobareu una vorera amplíssima i assolellada per tornar cap al centre de Sant Andreu. Al carrer de Joan Torras feu dos viratges ràpids dreta-esquerra per tornar al Cinca. Ja sou al cap del carrer: desfeu el pas pel carrer del Pont i tornareu a la plaça d’Orfila. I ara sí, us podeu perdre pels carrerons del vell Sant Andreu per trobar la taula on refer-vos de la suada. Us ho heu guanyat.

20

CÓRRER amb

“Sembla que t’hagin transplantat el cor” Rosa Maria Tena 77 anys. Atleta veterana. Va començar a córrer als seixanta anys. Té rècords mundials.

Trofeus i més trofeus. I medalles. I diplomes. Campiona de Catalunya, d’Espanya i, fins i tot, del món. Sembla que la Rosa Maria acumuli premis guanyats durant tota una vida. “No, no… Tot ho he guanyat a partir dels seixanta.

Com a atleta veterana”.

Des de la seva primera competició l’any 1994, “una Sant Silvestre de deu quilòmetres per a la qual no m’havia ni entrenat”, la Rosa Maria s’ha atrevit amb tot. “Vaig guanyar aquella primera cursa i em va picar el cuquet de la competició”. Des de llavors ha corregut en més de 30 campionats, tres d’ells del món. Ha fet més de 50 mitges maratons, unes quantes maratons de muntanya i fins i tot la Matagalls-Montserrat amb els seus 83 quilòmetres nocturns. “Les de muntanya són les que més m’agraden perquè tinc molt de fons. Sovint els organitzadors no es creuen que pugui acabar-les. En una em volien fer sortir una hora abans que el grup. N’he deixat més d’un amb la boca ben oberta”.

La Rosa Maria és tan bona en les curses de fons que només té una competidora a tot Espanya. “És madrilenya. Jo puc dir que sé què són els derbis. I gairebé sempre els guanyo jo”, diu somrient. Es nota que li agrada competir. “I quan acabo una cursa sempre sóc la més aplaudida”.

I s’ho guanya a pols. La Rosa Maria entrena gairebé cada dia. Surt a córrer tres dies per la ciutat i els altres fa gimnàs i piscina. “Em preparo tota sola. No tinc cap entrenador, a part del meu marit, que corre amb mi i m’anima.”

Depenent del dia, van a Can Dragó, al castell de Montjuïc, a Collserola o a qualsevol altre punt de Barcelona. ”La ciutat ha après a respectar més els corredors i ara es pot córrer per més llocs”.

Com aguanta el cos amb setanta-set anys amb tant d’esport? “Doncs està millor que mai. I córrer no només m’ajuda físicament. Jo cada dia em llevo amb noves il·lusions i nous reptes. Córrer em fa sentir lliure. Pensa que, abans de córrer, jo tenia arítmies. I en l’última revisió de cor que em vaig fer, el cardiòleg em va dir: ‘Rosa Maria, sembla que t’hagin transplantat el cor’”.

21

DISTRICTES

Fitxa tècnica Plaça d’Orfila-La Maquinista-Ronda Litoral-Plaça d’Orfila Distància: 6.000 metres Senyalitzat: NO Terreny: asfalt I sorra Dia/Nit: Matins i tardes (excepte els migdies amb molt de sol)

Desnivell positiu: 0 metres Desnivell acumulat: 22 metres Espais verds: Fonts: Temps: 40 minuts Dificultat: mitjana

La petjada literària “Si vols guanyar alguna cosa, corre 100 metres. Si vols experimentar alguna cosa, corre maratons”.

Emil Zatopek

23

Rutes per viure la ciutat a bon ritme

“Si no corro em torno boig” Domingo Catalán “Córrer és l’esmorzar dels músculs” Silvia Abril “Les idees em vénen corrent” Arcadi Alibés “Si tinc unes vambes, no necessito un psicòleg” Abderraman Ait Khamouch

Pere Bosch Grané i Núria Blanco Vilanova Fotografia de César Lucadamo