Bastoners, castellers i altres construccions humanes

BCN6-Balls-PORTADES5.indd 1

6/9/19 17:34

Bastoners, castellers i altres construccions humanes

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 1

6/9/19 16:51

Edita: El Cep i la Nansa edicions Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Primera edició, setembre de 2019 © Xavier Cordomí, del text © JuanolO, de les il·lustracions © Ajuntament de Barcelona, d’aquesta edició © El Cep i la Nansa edicions, d’aquesta edició Idea original: JuanolO Recerca i documentació: Xavier Cordomí Color: Luis S. Ruiz Turón Disseny i maquetació: Roger Calvet Impressió: Indústries Gràfiques Papyrus ISBN: 978-84-17756-49-9 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-246-7 Dipòsit Legal: B 20537-2019

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet.

Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart

www.barcelona.cat/barcelonallibres www.elcepilanansa.com info@elcepilanansa.com

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 2

6/9/19 16:51

Bastoners, castellers Xavier Cordomí Il·lustracions de JuanolO

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 3

6/9/19 16:51

Bastoners, castellers i altres construccions humanes

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 4

6/9/19 16:51

Pòrtic per Xavier Cordomí

La col·lecció Grups Festius de Barcelona, que arriba al sisè volum, vol posar en relleu i reconèixer, d’una manera senzilla i a l’abast de tota mena de públics, la realitat i la vigència dels col·lectius barcelonins que treballen per la pràctica, difusió, manteniment, evolució i projecció de les diverses manifestacions festives d’arrel tradicional que troben el seu marc natural d’actuació a la ciutat de Barcelona i a tots els seus barris i antigues viles.

Fins ara la col·lecció, inaugurada pel volum que repassava totes les colles barcelonines de diables coincidint amb el 40è aniversari de la primera colla de l’època moderna, ha contemplat i descrit els grups i les colles que tenen la imatgeria festiva com a principal eina d’expressió: gegants, gegantons, gegantets, capgrossos, nans, bestiari de foc, bestiari d’animació, bestiari infantil, bestiari protocol·lari, el Seguici Popular de Barcelona...

Cada volum és una instantània dels grups festius que reflecteix la realitat del col·lectiu en el moment en què ha estat redactat, editat i publicat. Per sort, però, la cultura popular festiva a la nostra ciutat és ben viva i cada tipus de manifestació experimenta la seva pròpia evolució, de manera que les colles festives barcelonines són dinàmiques i, amb diferent velocitat, incrementen constantment el conjunt dels Grups Festius de Barcelona.

En aquest sisè volum us parlarem de dos col·lectius barcelonins força emergents i que en els darrers anys han experimentat un profunda transformació en el panorama festiu de la ciutat: les colles bastoneres i els grups de construccions humanes –castellers, falcons i moixiganga–. Aquests dos tipus de formacions, a diferència dels vistos fins ara, no necessiten cap tipus de carcassa, ni gegant ni bèstia, per a les seves actuacions: els bastoners amb un parell de pals o bastons en tenen prou per executar els seus balls; els castellers –i també els falcons i la moixiganga– fan construccions només amb els seus cossos.

En aquests dos tipus de formacions és com hem organitzat el llibre, diferenciant-ne dos apartats.

Esperem que us ajudi a conèixer una mica més les colles de bastoners, falconers, moixiganguers i castellers de la nostra ciutat i la gran feina que fan per mantenir el bon nivell de la cultura popular festiva de Barcelona.

5

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 5

6/9/19 16:51

Bastoners, castellers i altres construccions humanes

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 6

6/9/19 16:51

PART 1

Bastoners BCN6-Balls-TRIPA5.indd 7

6/9/19 16:51

Bastoners Coneixem per bastoners les balladores i els balladors de balls de bastons. L’entremès –on s’hi balla una dansa en la qual el principal component és el ball afrontat de dos bàndols que piquen uns pals o bastons al ritme de la música i d’acord amb cada coreografia– té, com altres balls, uns orígens confusos i incerts. Els diversos estudiosos no es posen d’acord o no avalen les teories més difoses i prodigades, que posen l’èmfasi en orígens relacionats amb ritus agraris, danses marcials gregues, esposoris reials de la Casa de Barcelona, danses d’espases... Són hipòtesis i especulacions incertes, no avalades i, algunes, fins i tot desacreditades.

El que sí que podríem consensuar, com a realitat constatable per la simple visualització, és que els balls de bastons pertanyen a un conjunt de danses escenificades –sense que això, però, representi de cap manera un origen comú– esteses per força territoris hispànics, europeus, del Magrib o del Pròxim Orient, i la característica bàsica i essencial de les quals és l’ús de pals, vergues, gaiates o bastons.

La majoria de les coreografies dels balls de bastons, sense pretendre trobar-hi cap mena de representació de ritus ancestral o d’escenificació de cap batalla simbòlica o mítica, tenen un component substancial: l’afrontament de dos bàndols, generalment, identificats pel color del seu vestuari; i un altre de primordial: la picada dels bastons en cada moviment, com ara els encreuaments, els sota cames, els salts o les picades a terra. El soroll dels cops de bastó són 8

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 8

6/9/19 16:51

Bastoners, castellers i altres construccions humanes

essencials en el ritme de les músiques de cada ball, músiques interpretades generalment per flabiol i tamborí, formació de gralles, violins i flabiol, acordions o mitges cobles.

Actualment, al Principat de Catalunya ballen bastons gairebé un centenar d’agrupacions: colles bastoneres, grups de bastoners, colles de ball de bastons o esbarts amb cos de bastoners.

A Barcelona ciutat ara mateix hi ha tretze entitats, algunes amb seccions infantils, juvenils i d’adults, que practiquen els balls de bastons.

L’origen dels balls de bastons a Barcelona també és incert. A la processó de Corpus, origen modern de molts balls populars i entremesos que perviuen actualment o bé que han estat recreats, constatem a la ciutat la presència de balls de bastons l’any 1620, però ha estat una presència inconstant i, gairebé sempre, amb músiques i coreografies que no són les pròpiament barcelonines. Amb la creació d’esbarts dansaires, i amb la seva acurada feina de recerca, transcripció, recuperació i difusió de balls tradicionals d’arreu del país com ara el ball de bastons, la pràctica bastonera es consolidaria.

L’any 1908, amb la fundació de l’Esbart Català de Dansaires, un grup d’homes de l’esbart ja ballaven diversos balls de bastons recopilats, sobretot, a les comarques del Penedès. De després de la Guerra Civil Espanyola, cal remarcar la feina feta pels anomenats Bastoners de Sant Francesc (1949-1953) que, a l’aixopluc dels Caputxins de Sarrià, van practicar els balls de bastons com a grup autònom.

La tasca dels esbarts en la difusió i pràctica dels balls de bastons continuaria durant les dècades dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle passat amb Ballets de Catalunya, l’Esbart Comtal (Bastoners de Barcelona) –on la feina de Joan Antoni Ucher ha estat cabdal– i, més tard, amb els Bastoners de l’Esbart l’Espiga d’Or (més endavant Bastoners del Casc Antic). A partir dels anys vuitanta la ciutat viuria el naixement de colles exclusivament bastoneres amb l’aparició dels Bastoners de Gràcia i, als anys noranta, els Bastoners del Poble-sec i els Bastoners del Raval.

L’inici del segle XXI ha representat, fins ara, el moment més brillant dels bastons a la ciutat amb l’aparició de nombroses formacions bastoneres a diversos barris i antigues viles; des de l’alternativa Colla Bastonera de Sants fins al jove i dinàmic El Bastó de Sarrià, passant per colles molt arrelades al seu territori, com ara el Ball de Bastons del Clot i la Colla Bastonera de l’Eixample (la Sagrada Família i el Fort Pienc).

El naixement, encara no fa un any, de dos grups de bastoners infantils –la Colla Bastonera d’Horta i el Ball de Bastons de Sant Andreu–, ratifica que, sense cap mena de dubte, actualment el col·lectiu dels bastoners és un dels més emergents, joves i innovadors de la cultura popular festiva de la ciutat de Barcelona.

9

BCN6-Balls-TRIPA5.indd 9

6/9/19 16:51