Barcelona, Chicago, New York

Isabel Segura Soriano

BARCELONA 路 CHICAGO 路 NEW YORK 9 788498 504552

portada LLOM 21,5.indd 1

Ajuntament de Barcelona

BARCELONA CHICAGO NEW YORK Isabel Segura Soriano

08/07/13 09:09

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK Isabel Segura Soriano

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK Isabel Segura Soriano

Ajuntament de Barcelona

Presentació Al llarg de la història, Barcelona ha demostrat amb escreix la seva força transformadora. Els canvis imparables que van modernitzar la ciutat després de l’enderrocament de les muralles medievals en són un exemple. Són l’inici d’una sèrie de canvis urbanístics que han convertit Barcelona en la ciutat moderna i cosmopolita que avui coneixem.

L’Exposició Universal de 1888 fou l’expressió més clara de la transformació que s’estava produint. Per primera vegada, la ciutat de Barcelona exhibia al món l’esperit innovador i avantguardista de la Renaixença catalana.

Barcelona-Chicago-Nova York rememora aquest potencial i il·lustra els paral·lelismes entre tres ciutats que es van emmirallar durant més d’un segle.

A finals del segle XIX Barcelona no era l’única ciutat del món on es produïa aquesta transformació urbana. A moltes altres ciutats, i en especial als Estats Units, tenien lloc processos molt semblants impulsats per l’organització de grans exposicions universals.

Tot això passava en una època en què els mitjans de transport, les comunicacions i els nous avenços tecnològics permetien un tràfic d’idees i d’informació com mai havia estat possible fins aleshores. És absolutament gratificant que obres com aquesta d’Isabel Segura Soriano recullin realitats de la nostra ciutat que podrien quedar amagades. Col·laborant amb aquest tipus de publicacions, l’Ajuntament de Barcelona vol donar tot el seu suport al procés de preservació de la nostra memòria històrica. Barcelona-Chicago-Nova York ofereix una lectura realment enriquidora de la trajectòria històrica i, sobretot, de la força transformadora de la nostra ciutat.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

Índex Introducció

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

9

Barcelona en el mapa internacional

10

Viatgers a Chicago

26

La volta catalana als Estats Units

40

Visions de neurastènia. Via Laietana, Chicago style

54

L’atracció dels gratacels

64

Turistes nord-americans a Barcelona

76

L’arquitectura entra al museu

88

Barcelona viatja als Estats Units

104

Un model de vida

116

Barcelona i l‘espai públic

128

Bibliografia

139

Agraïments

147

English translation

148

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

Introducció Barcelona-Chicago-Nova York arrenca amb l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i acaba amb el reconeixement internacional a l’obra pública realitzada pels ajuntaments democràtics de la ciutat entre els anys 1981 i 1987.

En aquests gairebé cent anys, hi ha hagut un joc de transferències entre les ciutats de Barcelona, Chicago i Nova York. El sentit de la transferència no sempre ha estat en aquest ordre: primer Barcelona, després Chicago i, més enllà en el temps, Nova York.

Les tres ciutats, en alguns moments històrics, es miren, s’observen. Cadascuna vol situar-se en el panorama internacional, més enllà dels estats dels quals formen part.

Creen i difonen les formes emergents, els volums, la manera de fer ciutat, que evoluciona amb el pas dels anys.

Creen i recreen representacions que repetiran de manera insistent al llarg de cent anys convertides en icones urbanes. El mateix pont, la mateixa estàtua, estarà present a l’exposició del 1888 i a les fires de mostres dels anys cinquanta. Els viatgers participaran de la construcció iconogràfica de les ciutats. I durant la guerra freda, l’arquitectura esdevindrà una “arma de guerra”. Ara bé, més enllà d’arquitectures, s’exhibeixen estils de vida.

El repte en els darrers anys ha estat remodelar, redissenyar i reorganitzar les ciutats i plantejar-les com un afer polític amb l’objectiu prioritari de recuperar-les, la qual cosa, en el cas de Barcelona, s’ha fet a partir dels espais públics, espais de visibilitat compartida però també qüestionada; una pràctica, la de la discussió pública, formadora d’una cultura cívica. Més que en model, Barcelona es convertí en metodologia.

9

10 Barcelona en el mapa internacional

1

Plànol general de l’Exposició Universal de Barcelona.

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

barcelona

en el mapa internacional

L

es ciutats a mitjans del segle XIX busquen fer-se

d’aquella nova idea de ciutat, així com la seva plas-

un lloc en el panorama internacional. Després de

mació en un territori concret, el pla que s’estenia més

la creació dels estats moderns europeus, després

enllà de l’antiga zona emmurallada. La retícula ortogo-

de la Guerra de Secessió i de l’organització federal

nal de carrers paral·lels i perpendiculars al mar que es

dels Estats Units, les ciutats reclamen el seu espai en el

creuaven fent xamfrà, dissenyada per Cerdà, era una

mapa internacional, més enllà de la uniformitat esta-

malla que podia repetir-se fins a l’infinit. Una malla,

talitzadora. Ni Barcelona, ni Chicago, ni Nova York, no

però, interrompuda per espais verds, un dels quals, el

són capitals d’estat.

de la Ciutadella, va ser dissenyat com a parc, segons

El 1888 Barcelona va organitzar una exposició inter-

projecte de Josep Fontserè i Mestres, el 1872.

nacional i ocupava uns terrenys que abans havien estat

L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser

zona militar. La ciutat fins a mitjans del segle XIX va ser

convocada per posar la ciutat en el mapa internacional

considerada una plaça forta, militarment parlant, i vivia

i, de retruc, Catalunya. El pretext va ser una exhibició

encerclada pel recinte emmurallat que constrenyia el

de la producció agrícola, artesana i industrial d’àmbit

seu creixement.

internacional, que tenia per objectiu afavorir els inter-

Finalment, després de l’enderroc de les muralles i

canvis comercials. I Barcelona, per posar-se en el mapa

de l’aprovació del Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà el

internacional, ho va fer a través de la indústria, un

1859, Barcelona, la Barcelona en construcció, va voler i

sector de producció que des de feia gairebé un segle

va triar per a fer la seva exposició la zona que ocupava

creixia incessantment i que havia convertit la ciutat en

un antic fort, el de la Ciutadella, tota una proclamació

la capital més industrialitzada de Catalunya i de l’Estat.

de les noves voluntats i dels nous usos que es volien

Les fàbriques havien ocupat una part de l’espai urbà

donar a l’espai urbà. Les muralles havien quedat obso-

durant la primera meitat del segle XIX i després s’escam-

letes. El concepte de mur, en definitiva, el concepte de

paren pels municipis, encara independents, on progressi-

límit, fou substituït justament pel seu contrari, el del

vament s’anaven enlairant els nous símbols de la mecanit-

creixement il·limitat. I el Pla Cerdà va ser la concreció

zació, les xemeneies, que guanyaven terreny als camps.

11

12 Barcelona en el mapa internacional

Plànol general de Barcelona, 1888.

Barcelona i els pobles que en un futur s’annexionà tenien un ritme de creixement de població sostingut, ininterromput. El 1861 hi havia 249.590 persones i l’any de la celebració de l’exposició ja n’eren 410.292.

Ara bé, el creixement no va ser a causa del que en termes estadístics és qualificat com a creixement natural.

Hi va haver períodes en què la taxa de defuncions era superior a la de naixements. Diverses malalties assotaren periòdicament la ciutat amb caràcter d’epidèmia: el còlera, l’any1865; la febre groga, el 1870, i un nou

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

Capçalera de la revista La Exposición.

episodi de còlera, tot just l’any anterior a la celebració

Dolors Monserdà, cronista de la Barcelona en vies

de l’exposició. Amb tot, tal com dèiem, la població de

de transformació, descrivia les raons que hi havia dar-

Barcelona creixia any rere any, amb un saldo immigra-

rere la migració massiva de camp a ciutat:

tori que va ser de prop de 10.000 persones des de

“Al poble no hi ha fàbriques i les collites van mala-

1887 i que va arribar a més de 15.000 el 1899. Es

ment. Unes vegades és l’eixut que resseca fins les arrels;

tractava de persones que, en la seva gran majoria, pro-

altres, els aiguats que neguen, que arrasen; altres, malu-

cedien de la ruralia catalana i que fugien de la crisi pro-

res inconegudes que, quan no maten la flor, corquen el

vocada per la fil·loxera, que arrasà gran part dels ceps.

fruit… I el Govern ha de cobrar, i quan no cobra, pren. I

Barcelona, com altres ciutats europees i america-

a la casa ha de menjar l’avi, que ja no guanya; i mengen

nes, atreia població. Les possibilitats de trobar feina en

l’hereu i la nora, i set boquetes petites que no saben mai

els sectors industrials i artesanals i en l’encara incipi-

lo que és desgana; i l’Assumpta té dotze anys; i la noia

ent però creixent sector serveis actuaven com a focus

de cal Negre, i la de cal Sidro, i la de can Pons, i altres i

d’atracció humana. La ciutat vivia en un flux constant;

altres, tan criatures com ella, són a servir a Barcelona; i a

flux de persones, de carruatges, de trens, de merca-

la taula hi ha una boca menos, i encara alguna que altra

deries. Amb els trens arribaven centenars i centenars

vegada la família rep dos o tres duros, i la noia es vesteix

de persones cada dia.

i arracona.” (Dolors Monserdà, 1908, pàgs. 15-16)

13

14 Barcelona en el mapa internacional

Construcció de la nau circular interior del Gran Palau de la Indústria i del Comerç.

Il·lustració de P. Mestres, a partir d’una fotografia d’Audouard.

Barcelona es reconeix i vol ser reconeguda com a

la incapacitat per condensar en poques pàgines el gran

ciutat industrial i mercantil, amb un rerefons, Cata-

nombre d’establiments industrials i comercials de Barce-

lunya:”la regió més manufacturera de tot Espanya”,

lona que han hagut de fer i continuen fent esforços tità-

llegim en l’article publicat a Il Secolo, de Milà, sobre la

nics per a mantenir-se i vèncer les dificultats provocades

indústria a Barcelona.

per “inoportunos tratados de comercio” –enteneu-hi

Joan Artigas, autor de la Guía Itineraria y descriptiva

“lliure canvi”– que obstaculitzen el seu desenvolupa-

de Barcelona, de sus alrededores y de la Exposición Uni-

ment. Grans empreses tèxtils s’escampen per la ciutat

versal, insisteix en l’argument: “la provincia de Barce-

i rodalies: l’España Industrial, a Sants; la fàbrica Batlló,

lona es reconocida como la primera comarca industrial

a les Corts de Sarrià; Ferrer i Vidal, Framis i Fills de Jun-

del Estado español” (Artigas, 1888, pàg. 5), i manifesta

cadella, a Sant Martí de Provençals; les sederies Borrell i

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

Pavelló de Premsa, segons disseny de Jaume Comerma i Torrella.

La Exposición, setembre de 1888.

Pujades, al Poble Nou; Vilumara, Almirall i Barrau, a Grà-

entraven i sortien. En el període d’un any, d’octubre

cia. I també tallers de construcció de maquinària, La Ma-

del 1886 a setembre del 1887, 2.573 vaixells –alguns

quinista Terrestre i Marítima, Nuevo Vulcano, Escuder,

de vapor, d’altres, la majoria, de vela– van entrar carre-

Fills de Pfeiffer i un llarg etcètera, a més d’una munió de

gats amb 772.000 tones de mercaderies i 22.000 pas-

tallers i fàbriques dedicades a tota mena de producció

satgers, i un nombre un xic més elevat de vaixells van

manufacturera i industrial. No debades, Friedrich Engels

sortir del port de Barcelona, carregats amb 789.000

la definí com el Lancashire meridional.

tones i 9.000 passatgers. Aquesta activitat va ser po-

Barcelona era una ciutat activa també en el sector

sada en relleu per alguns dels viatgers de l’època. Així,

comercial i en el transport de mercaderies, com ho de-

doncs, l’urbanista alemany Josef Stübben parlava de

mostren l’activitat del port i el nombre de vaixells que

l’exquisidesa d’una gran ciutat treballadora i d’un port

15

16 Barcelona en el mapa internacional

Personal de l’empresa concessionària de la construcció de l’exposició i la primera brigada de treballadors.

La Exposición, setembre del 1888.

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

al qual donen color i vida els mastelers dels vaixells i les

germans Sert i Solà, amb 2.500 operaris i operàries; la

veles (Zimmermann, 2012, pàg. 147).

de Benito Malvehy, i la Maquinista, on treballaven 800

No només van créixer la població i els establiments

persones. La ruta continuava per la fàbrica de filats i

industrials, sinó també el nombre d’edificis que es

teixits Batlló i Batlló –“teixits bellíssims i molt barats”– i

construïen a la ciutat. Pere Falqués, cap de la secció

la fàbrica de ceràmica de Florensa, entre d’altres. L’arti-

d’edificacions i ornament de l’Ajuntament de Barcelo-

culista conclou que Barcelona té poc a envejar a les pri-

na, ens fa una descripció entusiasta del creixement de

meres nacions manufactureres i en algunes branques

la ciutat en el que va ser la primera estadística oficial

pot competir amb les millors del món.

de la ciutat, el 1902. En el repàs dels darrers cinquanta

També va caldre convèncer els empresaris catalans,

anys, des del 1850 fins al 1900, a l’antic terme de la

que en els moments inicials, quan la fira era tan sols un

ciutat de Barcelona –és a dir, sense comptar els po-

projecte, no van mostrar gaire entusiasme. No va ser fins

bles annexionats a la ciutat a partir de 1897– s’havien

al setembre de 1887 que la Junta Directiva de l’Institut

construït 5.896 edificis, 3.751 dels quals havien estat

de Foment va prendre l’acord de participar activament

aixecats a l’Eixample. Però el ritme en la darrera dèca-

en els treballs previs per a promoure la concurrència

da, de 1890 a 1900 –és a dir, en el reflux cronològic

d’expositors. Ara bé, un cop presa la decisió, van apos-

de l’Exposició del 88–, es van registrar a Barcelona i als

tar per fomentar la participació i divulgar les excel·lènci-

pobles agregats 1.869 edificis de nova planta, és a dir,

es d’un esdeveniment de caràcter internacional. Que la

186 per any. Un ritme de construcció que, comparat

indústria catalana no estava a l’altura d’altres més po-

amb les dècades anteriors, va ser com a mínim accele-

deroses i avançades, “ya lo sabíamos”, afirmaven. Que

rat, per no dir extraordinari. El nombre total d’edificis

econòmicament la producció del país no pot competir

de la ciutat de Barcelona, incloent-hi els pobles inde-

a nivell internacional,“es bien notorio”, però, precisa-

pendents, el 1887 era de 26.782, i el 1900, de 33.777

ment per això, era convenient que es dugués a terme

(Pere Falqués, 1902, pàg. 38).

l’Exposició Universal de Barcelona, “para que se vean y

Abans de la inauguració de l’exposició va caldre

se toquen las causas que mantienen esa inferioridad”

una tasca ingent de promoció entre governs, cambres

(Instituto de Fomento del Trabajo Nacional, 1888, s.p.).

de comerç, empresaris, entitats financeres i –molt im-

El creixement de la ciutat no es va produir, però,

portant– la premsa internacional, a la qual es va con-

sense conflictes i durant les obres de construcció i ur-

vocar i convidar a fer diverses passejades per la ciutat.

banització de l’Exposició de 1888 no en restaren al

La ruta urbana que els van organitzar transitava per

marge. Pocs mesos abans de la inauguració hi treba-

espais industrials, carrers diversos i incloïa aturades als

llaven uns 4.500 obrers. A finals de 1887 hi va haver

monuments. Els periodistes van fixar la seva atenció

una vaga de paletes que afectà la continuïtat de les

en els establiments industrials que van visitar: la Tipo-

obres i la Guàrdia Civil hi intervingué. Els obrers que

grafía de los Sucesores de Ramírez, fàbrica “de robes i

treballaven al Palau de Belles Arts demanaven un aug-

llana de Segreda”–cito de l’article publicat a Il Secolo,

ment de 0,50 pessetes al dia, o bé una hora menys

reproduït per la revista La Exposición–; la sederia dels

de treball. Les vuit hores de treball eren una reivindi-

17

18 Barcelona en el mapa internacional

Palau d’Agricultura.

cació pendent. Els empresaris es van negar a assumir

La Exposición, 31 de gener de 1888.

la pujada de jornals al·legant que els pressupostos ja estaven aprovats. El dia 13 de desembre es van reunir 500 vaguistes a la Rambla de Catalunya (Josep M. Garrut, 1976, pàg. 26). Poc després les obres s’acceleraren davant la propera inauguració, que finalment es va celebrar el mes d’abril. Suposem que s’arribà a alguna mena de pacte. La Vanguardia ens ho confirma en l’edició de dimecres 21 de desembre: “Esta mañana hemos visitado las obras de la Exposición Universal, para ver si los obreros reanudaban el trabajo, y hemos visto allí muy poca gente. En el café restaurant

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

en construcción no trabajaba casi ningún albañil, y

ram de la construcció també se’n van fer ressò els pro-

también muy pocos en los demás sitios. Dícese que

motors del Segundo Congreso Nacional de Arquitectos.

el gobernador está inclinado á proponer á los contra-

Un dels cinc punts triats a la convocatòria per a debatre

tistas y á los obreros un arreglo”. En el rerefons del

durant les sessions del congrés feia referència als mitjans

conflicte hi ha les difícils condicions de vida per l’en-

que calien per a fer minvar el nombre d’accidents que

cariment dels productes de primera necessitat, l’elevat

tenien lloc durant les obres, així com estudiar de quina

preu dels habitatges, llargues jornades laborals i uns

manera es podia “subvenir al auxilio de tan deplorables

jornals que no cobreixen les necessitats de la població

accidentes en los obreros que los sufran” (Segundo

assalariada, en paraules del mateix articulista que es-

Congreso Nacional de Arquitectos, 1889, pàg. 10). Els

tem ressenyant. I el final del conflicte s’aconseguí amb

altres temes que va tractar el congrés i que mostren els

un acord que es preveia immediat.

debats i centres d’interès del sector professional durant

De la precarietat de les condicions de treball en el

aquells anys eren la contribució dels arquitectes a millo-

19

20 Barcelona en el mapa internacional

rar les condicions higièniques dels habitatges —debat

L’Arc de Triomf, de deu metres de diàmetre, flan-

que Cerdà posà en primera pàgina al seu pla d’Eixam-

quejat per dues grans torres, va ser dissenyat per Josep

ple— i els mitjans que havia de posar l’Administració

Vilaseca. Si enlairem la vista, podrem admirar les armes

municipal per a aconseguir-les sense vulnerar el dret dels

de les províncies i, en el baix relleu del fris, una repre-

propietaris; l’urbanisme, i finalment, la recuperació de la

sentació de Barcelona recompensant les nacions que

importància de les indústries auxiliars de la construcció

han pres part a l’exposició. Des d’aquí descendirem pel

des de la perspectiva històrica.

passeig, pel saló, admirant les estàtues de bronze de

Així, doncs, les obres van continuar i tot va estar

diversos prohoms: la del cronista Desclot; la del pri-

més o menys enllestit l’11 d’abril, dia en què el certa-

mer comte de Barcelona, Guifré el Pilós; el conseller

men obrí les portes fins a la inauguració oficial, que se

Casanova ferit, recolzant-se en una bandera de santa

celebrà el 20 de maig.

Eulàlia; un altre comte, Berenguer III, i l’almirall Roger

Abans de la inauguració de l’exposició, Barcelona ja

de Llúria. Estem en plena Renaixença i s’imposa la re-

havia iniciat un procés de reformes del sector marítim:

cuperació del passat, d’un passat que es vol magnificar

obres a la plaça de Palau; enderroc de la muralla de Mar

a través d’uns homes, artífexs de la construcció i de-

el 1878, i construcció d’infraestructures per a la vida

fensa de Catalunya.

quotidiana, com el mercat central del Born, començat a

A la dreta del Saló de Sant Joan hi trobarem el Palau

construir el 1873 segons projecte d’Antoni Rovira i Trias

de Belles Arts, dissenyat per August Font. Un recés a la

i Josep Fontserè i Mestres, un dels primers i més impor-

ruta per a contemplar el Panorama de Montserrat i les

tants edificis construïts amb ferro a la ciutat.

instal·lacions del globus captiu, que ascendeix fins als

L’exposició s’obria a la ciutat per dues bandes: per la

tres-cents metres.

porta del sector marítim, tot magnificant l’eix del passeig

Just al davant, el Palau de Ciències, de Pere Falqués,

d’Isabel II, i a través del Saló de Sant Joan, a l’Eixample.

de dimensions més reduïdes que l’anterior, acull tot allò

L’accés a l’exposició el farem a través del gran Arc

relatiu a l’electricitat i la pedagogia. Si en aquesta època

de Triomf, situat a l’inici del Saló de Sant Joan. Situats

l’electricitat tot just està a les beceroles, en la propera ex-

de cara al mar, a la banda dreta veiem la ciutat anti-

posició internacional que organitzarà Barcelona el 1929

ga, bigarrada, compacta; a la banda esquerra, alguna

serà el leitmotiv. Amb tot, però, a l’Exposició del 1888

construcció escadussera, molt escadussera, sobre la

l’electricitat es fa present per al gran públic a través de

trama ortogonal de l’Eixample, que no arriba a trencar

la font il·luminada amb colors canviants, obra realitzada

la visual fins a Sant Martí de Provençals. Però d’esque-

per l’Anglo-American Brush Electric Light Corporation.

na al mar, si caminéssim passeig de Sant Joan amunt

A continuació, arribem al Pavelló d’Agricultura, a

fins a trobar la Gran Via, veuríem els edificis que han

tocar del passeig de Pujades, del mateix Pere Falqués,

anat omplint la trama cerdana en el rectangle que va

d’estil oriental.

des de Casp fins a València i des del passeig de Sant

A l’extrem del Saló de Sant Joan, entre els passeigs de

Joan fins a la Rambla de Catalunya. Fora d’aquest rec-

la Indústria i de Pujades i el carrer de Sicília, hi ha el mag-

tangle predominen els espais buits sobre els plens.

nífic espai públic d’esbarjo, anomenat Parc, que ocupa

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

Vista aèria del recinte de l’Exposició presa des d’un globus.

Al fons, el Palau de la Indústria i el Comerç.

Foto: Antoni Esplugas. Arxiu Nacional de Catalunya.

un espai de trenta hectàrees. Construït segons els plànols

I ara ja ens endinsem per la porta principal al recin-

de Josep Fontserè en el lloc que abans ocupaven les mu-

te de l’exposició, de 444.452 metres quadrats. Un joc

ralles, el baluard i l’esplanada de la Ciutadella, manada

d’avingudes –la dels Til·lers, la dels Pollancres, la dels

construir per Felip V a principis del segle XVIII i enderroca-

Oms– ens menaran a la Gran Cascada, segons projecte

da el 1868, de l’antic recinte militar només es conserven

de Josep Fontserè i Mestres, amb els seus jocs d’aigua,

l’església i les casernes “convertidos en elegantes pabe-

grutes i estàtues, de la qual sorgeix un riu que acaba al

llones”. Anem seguint la proposta de recorregut de Joan

llac. Tot i estar ubicat fora de la Ciutadella, però con-

Artigas a la seva Guía Itineraria y descriptiva.

nectat a través d’un pont, el dipòsit d’aigües del carrer

21

22 Barcelona en el mapa internacional

Pavelló de la Indústria i el Comerç.

La Exposición, febrer de 1888.

de Wellington, dissenyat per Fontserè el 1874 amb la

disposades en una semicircumferència de 168 metres de

col·laboració d’Antoni Gaudí, dóna servei a l’exposició

diàmetre. El Palau va ser dissenyat per Alexandre Sallé i

i s’instal·la al Pavelló de Primeres Matèries.

finalitzat per Jaume Gustà i Josep Domènech i Estapà.

A la dreta de l’avinguda dels Til·lers hi ha el cafè res-

Però allà on volíem acabar el recorregut és al Pa-

taurant, l’hivernacle, el Museu Martorell –que acull una

velló d’Amèrica, de les dites Amèriques: l’Amèrica es-

magnífica exposició bibliogràfica i mostra col·leccions

panyola, que ocupa una superfície de 2.054 metres, i

d’antiguitats i d’història natural–, l’umbracle i l’església.

les anomenades Amèriques angleses, amb 2.054 m2

Arribem al Palau de la Indústria i el Comerç, l’edi-

d’exposició. L’una està situada a la banda dreta del

fici principal de l’Exposició, que consta de dotze naus

Palau de la Indústria i el Comerç, i l’altra, a la banda

rectangulars, de vint-i-un metres d’amplada per cent de

oposada, és a dir, a l’esquerra.

fondària, alternades amb altres tantes naus triangulars

Al Pavelló dels Estats Units s’hi exposen, penjats de

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

Detall del Pavelló dels Estats Units, dins el Palau de la Indústria i el Comerç. 1888.

Foto: P. Audouard. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Interior del Pavelló dels Estats Units. 1888.

Foto: P. Audouard. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

23

24 Barcelona en el mapa internacional

Secció Marítima de l’Exposició Universal de Barcelona. Viaducte.

Foto: P. Audouard. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

l’embigat del sostre, a tota amplada, el nom dels es-

moments circula per Europa i Amèrica sobre artesania i

tats que conformen la unió encerclats i acompanyats

indústria, la “bellesa” de l’una enfrontada a la “lletjor”

del nom dels prohoms, i més a tocar del terra, rodes,

dels productes fabricats en sèrie.

engranatges i maquinària. Així mateix, maquinària

A l’estand dels Estats Units hi ha també imatges

agrícola, tractors, mitjans de transport; blondes, plats i

de dimensions espectaculars que vesteixen les gegan-

olles, de ceràmica i de vidre, s’exhibeixen als pavellons

tines i nues parets dels palaus en tota la seva alçària.

de Bèlgica, d’Espanya i d’altres països europeus. El

Reproduccions visuals del pont de Brooklyn des d’una

contundent contrast emmarca el debat que en aquells

perspectiva impossible, que l’engrandeix; reproducció

BARCELONA CHICAGO NOVA YORK

a escala de l’Estàtua de la Llibertat: imatges i represen-

sició es va convertir en un estímul per a la renovació

tacions que esdevindran icones de la ciutat s’exhibei-

arquitectònica local en més d’un sentit, en demanar a

xen a Barcelona el 1888.

la indústria metal·lúrgica els elements necessaris per a

Des de finals de segle la ciutat de Nova York exhi-

construir; als oficis tradicionals de la construcció, que

beix aquestes dues icones i, encara avui en dia, cent

hi desenvolupessin les seves habilitats al màxim, i als

vint-i-cinc anys després, el pont de Brooklyn i l’Estàtua

arquitectes, que cerquessin un llenguatge nacional i

de la Llibertat serveixen com a elements identificadors,

modern, on el ferro, el vidre, el maó i la fusta esdevin-

convertits en senyals, en marques identitàries de la ciu-

guessin els elements principals de les realitzacions. El

tat; i la fotografia, com el mitjà comunicatiu per excel·

restaurant de Domènech i Montaner en va ser la plas-

lència per a presentar-se, per a representar-se, com a

mació (Manel Arranz, 1984, pàg. 68).

ciutat, com a país, com una manera de viure.

Malgrat la idea d’eventualitat, de muntatge tem-

El cost dels edificis construïts amb motiu de l’Expo-

poral, de gran circ desmuntable, en paraules de Ma-

sició va ser de 5.776.000 pessetes, una inversió que

nuel de Solà-Morales, l’exposició de Barcelona es va

costaria anys i panys a recuperar i que va causar un dè-

plantejar com a projectes d’obres concentrats en el

ficit perllongat a les finances municipals. Segons Manel

temps i en l’espai, per a adequar la ciutat al progrés

Arranz, l’exposició no va poder aportar cap innovació

modern: una ocasió per a dotar-la d’aquells elements i

significativa, tot i que ho va pretendre. Concentrada

estructures, d’aquells edificis i espais públics, que sig-

en la creació d’edificis que permetessin desplegar les

nifiquessin un salt d’escala (Manuel de Solà-Morales,

tècniques tradicionals més desenvolupades localment

2009, pàg. 417).

i les recerques formals de l’arquitectura local, l’expo-

25