AMAZICS I IEMENITES A BARCEL ONA

2 AMAZICS I IEMENITES A BARCELONA

Segles VIII a XII

La conquesta de la península ibèrica pels amazics i els àrabs islamitzats del nord d’Àfrica i la consolidació del marquesat de la Gòtia per part dels francs van convertir Barcelona en una ciutat de frontera entre els regnes musulmans i els regnes cristians. Es van succeir períodes d’enfrontaments militars i altres de pau en què van arribar a la ciutat elements de la cultura àrab andalusina i magribina.

Vista del delta del Llobregat. Durant els segles IX i X aquest riu marcava la frontera entre les terres cristianes i les terres musulmanes. (Foto: Ferran Pestaña via Visual Hunt/CC BY-SA)

LOCALITZACIONS

2.1

2.3 Viladecans

Castelldefels 2.2

2.5 Gavà

Sant Cugat

2.6

2.4

Sarrià - Sant Gervasi Horta - Guinardó Les Corts Eixample Gràcia

Nou Barris

Sant Andreu

Sants - Montjuïc Ciutat Vella Sant Martí

2.13

2.7

2.10 2.8

2.11 2.9

2.12

2.1 Estany de Remolar-les Filipines. Autovia de Castelldefels, C-31, sortida Viladecans-les Filipines, a 20 km de Barcelona. 2.2 Castell d’Eramprunyà. Museu de Gavà, plaça de Dolors Clua, 13-14, a 22 km de Barcelona. 2.3 C astell de Castelldefels. Plaça del Castell, 1, a 25 km de Barcelona. 2.4 Castell de Port. Parc del Mirador de Migdia, camí de l’Esparver. 2.5 M onestir de Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès, a 25 km de Barcelona. 2.6 Torre Rodona. Carrer del Doctor Cardenal, 5-7, cantonada carrer de Sabino Arana. 2.7 Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III. Plaça de Ramon Berenguer el Gran. 2.8 Situació de l’antic cementiri musulmà. Plaça Comercial, s/n. 2.9 S ituació de l’antic mercat d’esclaus. Pla de la Seu, s/n. 2.10 M useu MUHBA El Call. Placeta de Manuel Ribé, s/n. 2.11 Santa Maria del Mar. Plaça de Santa Maria, 1. 2.12 Monestir de Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau, 101. 2.13 Museu del Disseny. Plaça de les Glòries Catalanes, 37.

Barcelona en poder dels amazics

El general amazic Tàriq travessà l’estret de Gibraltar l’any 711 per ajudar el pretendent al tron visigot, Àquila II, contra el rei Roderic. La crisi de la monarquia visigòtica a Hispània va permetre que la penetració de les tropes amazigues fos ràpida. Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. L’ocupació musulmana de Barcelona per les tropes nord-africanes es va produir d’una manera força pacífica. De fet, la ciutat no va oferir gaire resistència a diferència de Tarragona, que va ser destruïda. Els musulmans no van intentar convertir a l’Islam la població local. Es van limitar a imposar un tribut als qui no eren de fe musulmana, cosa que devia facilitar les conversions. Sembla que la catedral de Barcelona va ser convertida en mesquita, mentre que el culte cristià es va conti nuar practicant a l ’església dels Sants Just i Pastor. L’economia de la ciutat, que aleshores havia perdut molta població i possiblement tenia poc més d’un miler habitants, es va reactivar gràcies al comerç amb Orient, d’on arribaven perfums, joies i esclaus, mentre que s’exportava lli, mel i oli.

La integració de Barcelona a Xarq al-Àndalus, que és com els iemenites i amazics conqueridors denominaven la part oriental de l’emirat de Còrdova, va durar fins

Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, on es va conservar el culte cristià quan els musulmans van ocupar Barcelona el segle VIII. En aquella època hi havia una església visigòtica de la qual es conserven algunes restes. L’actual edifici és gòtic, construït entre els segles XIV i XVI. (Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)

a l’any 801, quan les tropes franques de Lluís el Pietós van assetjar la ciutat durant sis mesos després que el mateix Sadun Al-Ruayni, valí musulmà de Barcelona, demanés l’ajut de l’emperador Carlemany contra l’emirat de Còrdova. La capital catalana va ser integrada al ducat de la Gòtia i la frontera amb l’emirat d’al-Àndalus quedà establerta al riu Llobregat. La proximitat de la frontera va fer que Barcelona patís diversos atacs de les tropes musulmanes. Especialment importants van ser els que va patir el 935 per mar i el 985 per terra. En aquests atacs la ciutat emmurallada resistia, però els ravals eren devastats.

Les taifes catalanes

L’any 1031 el califat de Còrdova es va dividir en una munió de petits nuclis comarcals o regionals com a conseqüència de la guerra civil que hi va haver entre el califa Hixam III i els successors d’Almansor. Durant el període de les taifes Al-Àndalus va estar integrat en el mateix regne que les terres del Magrib i del Sàhara Occidental, on van dominar diferents grups religiosos i regionals amazics. Aquesta integració es va produir primerament per l’entrada dels almoràvits, a finals del segle XI, a la península; a mitjan segle XII els almohades, un altre grup religiós amazic nord-africà, va substituir els almoràvits en el poder a AlÀndalus; finalment, a principis del segle XIII, el benimerins, amazics de l’Alt Atles, ocuparen la zona de l’estret de Gibraltar.

A les terres que actualment formen Catalunya hi va haver dos regnes de taifes consolidats: els de Lleida i Tortosa. Aquests regnes de taifes musulmans tingueren una complexa relació d’aliances i enfrontaments amb els comtes de Barcelona, que tot sovint intervenien en les lluites dinàstiques que s’hi produïen, sempre amb l’interès de posar tributs a ciutats o bé saquejar-les com a mitjà per obtenir beneficis econòmics. Els regnes de taifes de Tortosa i Lleida van subsistir fins que foren conquerits pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als anys 1148 i 1149, respectivament.

Barcelona, centre de difusió i traducció de textos científics escrits en àrab

El llegat científic dels antics grecs, perdut en gran part a l’Europa occidental durant l’època de les invasions dels pobles germànics i eslaus, va ser conservat a l’imperi bizantí i d’allà fou conegut i traduït a l’àrab. Els llibres científics, escrits en llengua àrab, s’expandiren amb les conquestes pel nord d’Àfrica i per aquesta via van arribar a la península ibèrica, a Al-Àndalus. Com que el nivell científic i de civilització dels pobles musulmans del nord d’Àfrica i d’Al-Àndalus era força superior al dels regnes cristians de l’Europa occidental, molts homes de ciència, que aleshores eren bàsicament eclesiàstics, giraren els ulls cap al món musulmà. El comtat de Barcelona, que feia frontera amb el món musulmà, va ser un dels

punts des d’on la ciència escrita en àrab va ser traduïda al llatí i expandida per l’occident europeu. En aquesta tasca van intervenir diverses personalitats científiques de Barcelona, juntament amb els monestirs de Ripoll i Sant Cugat del Vallès, on es traduïren textos de matemàtiques, astronomia, astrologia i altres ciències.

Sabies que…?

A través dels llibres dels científics àrabs d’Al-Àndalus es va conèixer a la península ibèrica l’astrolabi, un instrument de navegació que servia per mesurar l’altura del sol o de l’estrella polar. L’anomenat astrolabi de Barcelona és el més antic amb caràcters carolingis que s’hagi conservat. Sembla que va ser construït l’any 980 per l’ardiaca de la catedral de Barcelona Sunifred Llobet, cèlebre astrònom català. Va ser autor de llibres d’astrologia i va traduir al llatí alguns tractats àrabs d’astronomia, cosa que segurament li va servir d’orientació per a la construcció de l’astrolabi. L’aparell original és a París, però se’n conserva una còpia a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Astrolabi de Barcelona, construït l’any 980 per Sunifred Llobet. (Foto: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona)

L’atac pirata a Barcelona de l’any 935

El 15 de juliol de l’any 935 una flota formada per quaranta naus, mil soldats i dos mil mariners comandada per Ibn Hamona va atacar Barcelona després d’haver devastat diverses localitats de l’Empordà i del Maresme. Els barcelonins es van refugiar dins les muralles, tancaren les portes i lluitaren de dalt estant des de bon matí fins a la posta de sol. L’endemà la flota andalusina es dirigí al delta del Llobregat, segurament en veure que no podrien prendre la ciutat. L’exèrcit del comte Sunyer els va seguir des de la costa fins que els musulmans desembarcaren i s’organitzà una batalla campal en què els catalans foren derrotats. Després de saquejar la comarca i agafar captius, l’estol andalusí salpà cap a Tortosa, primera ciutat important d’Al-Àndalus. Ibn Hamona, comandant de la flota, salpà després cap a Ceuta i Tànger. L’any següent, el comte de Barcelona, per venjar aquest atac, assaltà Tortosa i imposà a la ciutat un tribut per deu anys.

El delta de Llobregat al segle X

Si volem veure com era aquesta costa propera al delta del Llobregat i situar-nos a prop del lloc on catalans i musulmans lluitaren l’any 935, podem visitar l’espai natural de l’estany de Remolar i les Filipines (2.1), on en un recorregut reduït podrem veure les maresmes i estanys que cobrien la costa, una gran varietat d’ocells des de diferents punts d’aguait i un prat d’orquídies. El delta del riu Llobregat ha crescut en els últims mil anys i per això la línia de costa del segle X era uns 1.500 m més endins que en el moment actual.

Barcelona, ciutat de frontera entre l’imperi carolingi i al-Àndalus

Durant els segles IX i X Barcelona estava molt a prop de la frontera entre l’imperi dels reis carolingis, dels quals eren vassalls els comtes catalans, i el califat de Còrdova. Aquesta frontera la marcava el riu Llobregat i això va fer que els comtes barcelonins intentessin consolidar-la amb una sèrie de castells, guàrdies i guardioles a les muntanyes de l’Ordal i el massís del Garraf. D’aquestes fortificacions de la frontera entre musulmans i cristians podem visitar actualment, a prop de Barcelona, els castells d’Eramprunyà (2.2) i de Castelldefels (2.3), des d’on gaudirem d’una gran vista sobre la costa i el delta del Llobregat. A l’interior del darrer castell podem visitar una església preromànica del segle X, construïda precisament en aquesta època. Més a prop de la ciutat, hi havia la zona deltaica del Llobregat on s’aixecaven diverses torres de vigilància i defensa de les quals no queden restes, i la muntanya de Montjuïc on el noble Mir Geribert va fer construir el castell de Port al capdamunt del Fossar de la Pedrera. En aquest indret des de

l’època romana s’extreia pedra per a les construccions de Barcelona. Al lloc on hi havia el castell veurem una placa commemorativa (2.4) i gaudirem d’una excel·lent vista sobre el delta. La situació geopolítica de la Ciutat Comtal explica que durant dos segles la vida hi fos insegura i que sovint els seus habitants haguessin de protegir-se de les incursions dels sarraïns.

L’abat de Sant Cugat del Vallès que escrigué un llibre per al fill del califa de Còrdova

Gotmar fou abat de Sant Cugat del Vallès (2.5) i bisbe de Girona. L’any 940 va redactar una Crònica dels reis francs (el comtat de Barcelona aleshores formava part del regne dels francs) que s’ha conservat només en la versió en àrab, dedicada a al-Hakam, fill del califa Abd al-Rahman III. Gotmar la va dur personalment a Còrdova, com a ambaixador del comte Sunyer, poc després de redactar-la. Segurament que el llibre de Gotmar estava redactat en llatí i el príncep al-Hakam, interessat en la cultura dels cristians, el va fer traduir a l’àrab. A través d’aquestes traduccions, obres com la de Gotmar arribaven al nord d’Àfrica gràcies als lligams que hi havia amb el califat d’Al-Àndalus.

El saqueig de Barcelona per Almansor desencadenà la independència dels comtats catalans

Muhammad ibn Abi Amir, conegut com a Almansor, era un general andalusí que arribà a governar de fet Al-Àndalus i les zones costaneres del Magrib. Almansor va vèncer el comte de Barcelona Borrell II en la batalla de Rovirans, a prop de Terrassa, l’any 985. Immediatament va dirigir les seves tropes contra Barcelona. Borrell II reuní les seves forces per resistir a la ciutat. Conten que Almansor va fer construir un fonèvol mitjançant el qual va llençar dins la ciutat els caps dels cavallers morts a la batalla de Rovirans per aterrir els habitants. Tot seguit va assaltar la plaça. Les tropes musulmanes van incendiar i devastar els ravals i part de la ciutat; també van endur-se tot de barcelonins per vendre com a esclaus. El comte Borrell II, enrabiat perquè el rei franc Lotari I no li va enviar cap ajuda, va negar-se a continuar fent-li vassallatge i per això es considera que amb aquest comte comença la independència dels comtats catalans. Després d’aquest devastador atac, els comtes de Barcelona van decidir construir torres de vigilància en punts estratègics; una de les poques que es conserven és la Torre Rodona (2.6), que realment és la base d’una torre circular amb porta elevada; aquesta construcció està adossada a l’antiga masia de Can Vinyals de la Torre, del segle XVII, que la va aprofitar com a torre de defensa.