1
1
2
BARC ELO N A EN SÈRIE Fotos / Photos PEPE NAVARRO
Textos / Texts DANIEL GIRALT-MIRACLE
4
Í N D E X - I N D E X - Í N D I C E
INTRODUCCIÓ - INTRODUCTION - INTRODUCCIÓN 7 CONTEMPORANI - CONTEMPORARY - CONTEMPORÁNEO 16 MODERN - MODERN - MODERNO 128 HISTÒRIC - HISTORICAL - HISTÓRICO 216 FITXES - INDEX CARDS - FICHAS 277
6
I N T R O D U C C I Ó
7
Hi ha dues maneres d’apropar-se a una ciutat.
És eminentment iconogràfic. Parla amb
Una és més acadèmica i convencional,
imatges. Imatges que no han estat caçades
analitza els orígens històrics i tracta d’establir
a l’atzar, sinó que han estat fetes en un
una cronologia que marqui clarament els
moment i en unes circumstàncies buscades.
períodes socials o estilístics. L’altra, més
Per aquest motiu en elles tot és decisiu:
actual, ens porta a construir la idea del tot a
el punt de vista del lloc que perpetua, la llum,
partir de les parts, un procediment derivat de
la jerarquia dels plans, la presència o
les ruptures aportades per les avantguardes
l’absència de persones, a banda del valor
europees dels primers anys del segle XX,
històric de cadascun dels edificis
quan les lectures lineals van donar pas a les
fotografiats..., són els elements que
presentacions seqüencials, que després del
impel leixen a disparar la càmera a l’autor
cubisme, del futurisme, del surrealisme, s’ha
de les imatges, Pepe Navarro, un fotògraf de
incrementat a causa de les grans mutacions
llarga trajectòria que coneix tots els racons
que han aportat el cinema i el tractament que
de Barcelona, ciutat que cada dia segueix
fan de la imatge les noves tecnologies. Però,
explorant perquè sap que sempre pot
tot i que teòricament aquesta és una manera
sorprendre, tant perquè segueix creixent i
més innovadora de fer aquest apropament, no
es renova d’acord amb els temps com perquè
deixa de respondre a una filosofia molt antiga
l’arqueologia també ens va aportant noves
que ja va preconitzar Aristòtil, perquè és el
descobertes.
conjunt de les parts el que ens ofereix millor
Entre els signes que personalitzen la ciutat
la idea del tot.
—la ubicació, la proximitat al mar, el clima,
És a partir d’aquest sistema que s’ha preparat
el gust per la cultura, les indústries del llibre,
el llibre que teniu a les mans, un volum que
el disseny, etc.—, indiscutiblement hi té un
no és de base literària. Al contrari.
paper preeminent l’arquitectura, i això ho
•
7
8
ha fet al llarg dels anys. Els vestigis que
la nostra idiosincràsia, i comprovarà que
s’han conservat de la ciutat romana, del
aquesta no és una ciutat de grans palaus —
romànic, del gòtic, del barroc i de les
encara que en té algun— perquè ha defugit
derives neoclàssiques, i sobretot l’esclat del
la grandiloqüència.
modernisme, que coincidí amb l’expansió de
De fet, ja les noves construccions que es van
la ciutat i que marcà les pautes ortogonals
començar a fer més enllà de les muralles
i diagonals dels seus recorreguts, posen de
romanes i gòtiques, quan a mitjan segle XIX
manifest aquest interès per l’arquitectura,
es van trencar per començar a eixamplar la
o pels arquitectes i urbanistes, per construir
ciutat, eren habitatges urbans confortables,
una ciutat agradable d’habitar-hi i viure-hi.
de cuidada decoració, en els quals tant
Una manera de fer que van seguir els
les façanes i balcons com els coronaments,
membres del GATCPAC, impulsors dels nous
vestíbuls i escalinates, tribunes i patis
corrents de tall racionalista que va estroncar
interiors, trasllueixen una idea de confort
la Guerra Civil (1936-39), contesa que no va
i de qualitat estètica que han mantingut
evitar que quedés a la ciutat una important
les classes mitjanes i la burgesia culta,
petjada pròpia de la Bauhaus o de les
que hi viuen, que sempre han considerat
doctrines corbusieranes; i que es va
l’arquitectura i l’interiorisme un element
recuperar en ocasió de la celebració dels
identitari de la seva forma d’expressió, de
Jocs Olímpics del 1992, iniciativa que va
ser i de viure. No obstant això, es manté
esperonar ciutadans, arquitectes, promotors,
l’altra cara de la ciutat, que trobem en els
inversors, a unir-se per tal d’oferir a propis
barris històrics, de carrers estrets i cases
i aliens una ciutat atractiva, que convida a
amuntegades, de forta personalitat popular.
residir-hi i que és fàcil de transitar-hi, l’urbs
També tenim una tipologia arquitectònica
que assoliria una projecció internacional que
que ens ve igualment del segle XIX,
mai fins aleshores havia tingut.
concretament del 1897, any en què es van
Per tant, apropar-nos a Barcelona a través
començar a agregar a Barcelona poblacions
de la seva arquitectura és una bona manera de
perifèriques que no només van ampliar les
fer-ho, perquè ajudarà el lector a entendre
variants arquitectòniques, sinó que li van
donar més registres socials. Em refereixo
a una millor habitabilitat i sostenibilitat.
a les Corts, Gràcia, Sant Andreu de
I no podem oblidar que es tracta d’una
Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant
ciutat que ha viscut una descentralització
Martí de Provençals i Sants, a les quals
expansiva, de manera que la perifèria ha
ja en el segle XX seguirien Horta i Sarrià.
creat altres centralitats.
Les casetes i l’hortet d’aquests viles, les
Barcelona, doncs, no solament és la
seves torres, els tallers, les fàbriques,
Rambla, el port, el passeig de Gràcia,
les festes, les associacions socials i
la Diagonal o la Gran Via, el camp del
culturals, fan que avui Barcelona sigui
Barça, el Museu Picasso o la Sagrada
diversa, plural i multicultural.
Família, perquè és rica en edificis, jardins,
I tot això es posa de manifest en aquest
places i avingudes històriques, i també en
llibre, que ha estat estructurat en tres
noves avingudes, parcs urbans de nova
capítols, seguint un recorregut que s’inicia
creació, grans equipaments culturals,
en el present i es tanca en l’antiguitat.
sanitaris, educatius i edificis històrics
Es prioritzen les dècades actuals perquè
que s’han destinat a nous usos. Un
possiblement han estat per a l’arquitectura
conjunt que explica molt bé la singularitat
barcelonina les més fèrtils i variades,
d’aquesta ciutat que Navarro ens
ja que si en períodes com el gòtic i el
proposa de mirar com un teixit construït
modernisme va existir una unitat estilística,
a partir d’elements molt diferents, però
en la Barcelona olímpica i postolímpica,
inseparables els uns dels altres.
la que clou el segle XX i inicia el segle XXI, es fuig dels arquetipus uniformadors per donar via lliure a una arquitectura eminentment experimental, lligada a nous plantejaments urbanístics, oberta a creadors d’arreu del món i en la qual s’incorporen cada vegada més nous
9
materials i tècniques que contribueixen
I N T R O D U C T I O N
10
There are two ways to approach a city. One is
at random, but have been taken at a certain
more academic and conventional; it analyses
time and under particular circumstances.
the historical origins and tries to establish a
As a result, everything in these images
chronology that clearly marks the social or
is decisive: the point of view of the place
stylistic periods. The other, which is more
perpetuated, the light, the hierarchy of the
recent, leads us to build the idea of a whole
plans, the presence or absence of people,
based on the parts, a procedure that comes
apart from the historical value of each of
from the ruptures brought by the European
the buildings photographed...these are the
avant-gardes of the early 20th century, when
elements that incite the author of the images,
linear readings gave way to sequential
Pepe Navarro, to take the photo. A very
presentations, which after cubism, futurism
experienced photographer, Navarro knows
and surrealism, has increased due to
all the little corners of Barcelona, a city he
the great transformations brought about
continues to explore every day, because he
by film and the treatment of image by
knows that it is full of surprises, both due to
new technologies. Nevertheless, while
its continuous growth and renovation over
theoretically this is a more innovative way to
time, and also because archaeology is full
make this approach, it continues to respond to
of constant new discoveries.
a very old philosophy advocated by Aristotle,
Among the signs that personalise the city-
because it is the set of parts that offers us a
the location, proximity to the sea, climate,
better idea of the whole.
taste for culture, book industries, design,
This system is the basis from which the book
etc. - architecture undisputedly has a pre-
you are holding has been prepared, a volume
eminent role, and this has been the way
that is not literature-based. Quite the contrary.
over the years. The vestiges conserved from
It is eminently iconographic. It speaks through
the Roman city, the Romanesque, Gothic,
images. Images that have not been captured
Barroque and derived Neoclassicism, and
11
especially the burst of Modernism, which
it steered clear of grandiloquence.
coincided with the city’s expansion and
In fact, the new buildings that were started
marked the orthogonal and diagonal systems,
outside the Roman and Gothic walls, when in
demonstrate the interest of the architecture,
the mid-19th century they were destroyed to
or by the architects and town planners, to
begin expanding the city, were comfortable
build a city that was pleasant to reside and
urban houses with carefully decorated
live in. One way of doing things followed by
façades, balconies, capstones, hallways and
the members of GATCPAC (Group of Catalan
staircases, galleries and interior courtyards.
Architects and Experts for the Progress of
These elements portray the idea of comfort
Contemporary Architecture), who fostered
and an aesthetic quality maintained by
the new currents of Rationalism which
the middle classes and the well-educated
was brought to an end during the Civil War
bourgeoisie who live there and have always
(1936-39), an event that did not prevent
considered architecture and interior design
a major footprint of Bauhaus or of the Le
to be an identifying feature of their way of
Corbusier doctrines; and this was recovered
expression, being and living. However, the
for the Olympic Games of 1992, an initiative
other side of the city is conserved, which we
spurred on by citizens, architects, developers
can find in the historical neighbourhoods with
and investors, to join together to offer both
narrow streets and piled up housing, which
locals and visitors an attractive city, one that
have a strong traditional character.
encourages people to live there and is easy
We also have an architectural type that
to get around, a big city that would achieve
comes from the 19th century, specifically 1897,
an international projection that it had never
when neighbourhoods from the outskirts of
experienced before. Accordingly, to approach
Barcelona were added to the city, not only
Barcelona through its architecture is a good
broadening the architectural variants but
way to do it, because it helps the reader
also creating more social levels. I refer to
to understand our idiosyncrasy, and it will
Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar,
prove that it is not a city of grand palaces and
Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de
mansions - though there are a few - because
Provençals and Sants, which in the 20th
century would be Horta and Sarrià. The little
Via avenues, the Barça football stadium, the
houses and gardens of these towns, their
Picasso museum or the Sagrada Família,
country houses, the workshops, factories,
because it is rich in buildings, gardens,
festivals, social and cultural associations all
squares, and historical avenues, and also in
make up the diverse, plural and multicultural
new avenues, newly created urban parks,
Barcelona of today.
major cultural, healthcare and educational
This can all be seen in this book, which is
facilities and historical buildings that have
structured into three chapters, starting off in
been put to new use. A whole that explains
the present day and ending in the past. Recent
very well the singularity of this city which
decades have been prioritised possibly
Navarro suggests that we look at as a
because they were the most fertile and varied
network built from very different elements,
for Barcelona architecture, as in periods
yet inseparable from each other.
like the Gothic and Modernism, there was a stylistic unity, in Olympic and post-Olympic Barcelona, which closes the 20th century and starts off the 21st century, and is fruit of the uniform archetypes for giving a free pass to a remarkably experimental architecture, linked to new urban approaches, open to creators from around the world and which increasingly introduces more new materials and techniques that contribute to better habitability and sustainability. And we cannot forget that this is a city that has experienced expansive decentralisation, so the outskirts have even created other centralities. Barcelona, therefore, is not just the Ramblas,
12
the port, Passeig de Gràcia, Diagonal or Gran
I N T R O D U C C I Ó N
13
Existen dos formas de abordar una ciudad.
eminentemente iconográfico. Habla
Una es más académica y convencional,
mediante imágenes. Imágenes que no
analizando sus orígenes históricos y
han sido capturadas al azar, sino que han
tratando de establecer una cronología que
sido tomadas en un momento y en unas
marque con claridad sus periodos sociales
circunstancias buscadas. Por este motivo
o estilísticos. La otra, más actual, nos lleva
todo en ellas resulta decisivo: el punto
a la construcción de una idea del todo a
de vista del lugar que perpetúa, la luz, la
partir de las partes, un proceder derivado de
jerarquía de los planos, la presencia o
las rupturas aportadas por las vanguardias
ausencia de personas, además del valor
europeas de inicios del siglo XX, cuando
histórico de cada uno de los edificios
las lecturas lineales dieron paso a las
fotografiados..., son los elementos que
presentaciones secuenciales, que después
impulsan a disparar la cámara al autor de
del cubismo, el futurismo, el surrealismo,
las imágenes, Pepe Navarro, un fotógrafo
ha incrementado debido a las grandes
de larga trayectoria que conoce todos los
mutaciones que han aportado el cine y el
rincones de Barcelona, ciudad que cada día
tratamiento de la imagen por parte de las
sigue explorando porque sabe que siempre
nuevas tecnologías. Sin embargo, pese a
puede sorprender, tanto porque sigue
que en teoría sea una forma más innovadora
creciendo y se renueva de acuerdo con los
de proceder, esta no deja de responder a
tiempos como porque la arqueología también
una filosofía muy antigua que ya preconizó
nos va aportando nuevos descubrimientos.
Aristóteles, pues es el conjunto de las partes
Entre los signos que personalizan la ciudad —
lo que nos ofrece mejor la idea del todo.
su ubicación, su proximidad al mar, su clima,
Es a partir de dicho sistema que se ha
su gusto por la cultura, sus industrias del
elaborado el libro que tenéis entre las manos,
libro, su diseño, etc.—, la arquitectura tiene
un volumen que no es de base literaria, sino
indiscutiblemente un papel preeminente,
14
lo cual ha sido así a lo largo de los años.
ya que ello ayudará al lector a entender
Los vestigios que se han conservado de la
nuestra idiosincrasia y comprobará que esta
ciudad romana, del románico, del gótico, del
no es una ciudad de grandes palacios —
Barroco y de las derivas neoclásicas, y en
pese a tener alguno—, pues ha rehusado la
especial la eclosión del Modernismo, que
grandilocuencia.
coincidió con la expansión de la ciudad y que
De hecho, las nuevas construcciones,
marcó las pautas ortogonales y diagonales
que se empezaron a realizar más allá de
de sus recorridos, ponen de manifiesto
las murallas romanas i góticas cuando a
este interés por la arquitectura, o por los
mediados del siglo XIX se derrumbaron para
arquitectos y urbanistas, para construir una
dar inicio el ensanche de la ciudad, eran ya
ciudad agradable para vivir. Una forma de
viviendas urbanas confortables, de esmerada
proceder que siguieron los miembros de
decoración, en las que tanto las fachadas
la GATCPAC , impulsores de las nuevas
y los balcones como los coronamientos,
corrientes de corte racionalista que truncó la
vestíbulos y escalinatas, tribunas y patios
Guerra Civil (1936-39), contienda que no evitó
interiores, rezumaban una idea de confort
que quedara en la ciudad una importante
y de calidad estética que han mantenido
huella propia de la Bauhaus o de las doctrinas
las clases medias y la burguesía catalana
corbusianas, que se recuperaron en ocasión
que aquí residen y quienes siempre han
de la celebración de los Juegos Olímpicos de
considerado la arquitectura y el interiorismo
1992, iniciativa que alentó a ciudadanos,
un elemento identitario de su forma de
arquitectos, promotores, inversores, a unirse
expresión, de ser y de vivir. No obstante,
con el fin de ofrecer a propios y a ajenos una
se mantiene la otra cara de la ciudad, que
ciudad atractiva, que invitara a vivir en ella y
encontramos en los barrios históricos, de
por la que resultara fácil moverse, la urbe que
calles estrechas y casas agolpadas,
alcanzaría una proyección internacional
de fuerte personalidad popular.
que hasta el momento nunca había tenido.
Asimismo encontramos una tipología
Por lo tanto, acercarnos a Barcelona a través
arquitectónica que nos viene igualmente
de su arquitectura resulta un buen método,
del siglo XIX, concretamente de 1897,
año en el que empezaron a agregarse a
abierta a creadores de todo el mundo y en
Barcelona poblaciones periféricas, las
la que se incorporan cada vez más nuevos
cuales no tan solo ampliaron las variantes
materiales y técnicas que contribuyen a una
arquitectónicas sino que también le dieron
mejor habitabilidad y sostenibilidad. Y no hay
más registros sociales. Me refiero a Les Corts,
que olvidar que se trata de una ciudad que
Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi
ha vivido una descentralización expansiva,
de Cassoles, Sant Martí de Provençals y
de modo que su periferia ha creado otras
Sants, a las que, ya en el siglo XX, siguieron
centralidades.
Horta y Sarrià. Las casas y huertos de
Barcelona no es, por tanto, solamente
dichas poblaciones, sus torres, sus talleres,
La Rambla, el puerto, el paseo de Gràcia,
sus fábricas, sus fiestas, sus asociaciones
la Diagonal o la Gran Vía, el campo del
sociales y culturales, hacen hoy de Barcelona
Barça, el Museo Picasso o la Sagrada Familia,
una ciudad diversa, plural y multicultural.
sino que es rica en edificios, jardines,
Todo lo dicho se pone de manifiesto en el
avenidas y plazas históricas, así como en
presente libro, el cual ha sido estructurado
nuevas avenidas, parques urbanos de nueva
en tres capítulos, trazando un recorrido
creación, grandes equipamientos culturales,
que se inicia en el presente y se cierra en
sanitarios, educativos y edificios históricos
la antigüedad. Se priorizan las décadas
que han sido destinados a nuevos usos. Un
actuales porque posiblemente hayan sido
conjunto que explica muy bien la singularidad
para la arquitectura barcelonesa las más
de esta ciudad que Navarro nos propone
fértiles y variadas, ya que si en periodos
mirar con un tejido construido a partir de
como el gótico y el Modernismo existió una
elementos muy distintos, aunque inseparables
unidad estilística, en la Barcelona olímpica y
los unos de los otros.
postolímpica, la que pone fin al siglo XX y da inicio al siglo XXI, se huye de los arquetipos uniformadores para dar vía libre a una arquitectura eminentemente experimental, ligada a nuevos planteamientos urbanísticos,
15
15