Barcelona en sèrie

1

1

2

BARC ELO N A EN SÈRIE Fotos / Photos PEPE NAVARRO

Textos / Texts DANIEL GIRALT-MIRACLE

4

Í N D E X - I N D E X - Í N D I C E

INTRODUCCIÓ - INTRODUCTION - INTRODUCCIÓN 7 CONTEMPORANI - CONTEMPORARY - CONTEMPORÁNEO 16 MODERN - MODERN - MODERNO 128 HISTÒRIC - HISTORICAL - HISTÓRICO 216 FITXES - INDEX CARDS - FICHAS 277

6

I N T R O D U C C I Ó

7

Hi ha dues maneres d’apropar-se a una ciutat.

És eminentment iconogràfic. Parla amb

Una és més acadèmica i convencional,

imatges. Imatges que no han estat caçades

analitza els orígens històrics i tracta d’establir

a l’atzar, sinó que han estat fetes en un

una cronologia que marqui clarament els

moment i en unes circumstàncies buscades.

períodes socials o estilístics. L’altra, més

Per aquest motiu en elles tot és decisiu:

actual, ens porta a construir la idea del tot a

el punt de vista del lloc que perpetua, la llum,

partir de les parts, un procediment derivat de

la jerarquia dels plans, la presència o

les ruptures aportades per les avantguardes

l’absència de persones, a banda del valor

europees dels primers anys del segle XX,

històric de cadascun dels edificis

quan les lectures lineals van donar pas a les

fotografiats..., són els elements que

presentacions seqüencials, que després del

impel leixen a disparar la càmera a l’autor

cubisme, del futurisme, del surrealisme, s’ha

de les imatges, Pepe Navarro, un fotògraf de

incrementat a causa de les grans mutacions

llarga trajectòria que coneix tots els racons

que han aportat el cinema i el tractament que

de Barcelona, ciutat que cada dia segueix

fan de la imatge les noves tecnologies. Però,

explorant perquè sap que sempre pot

tot i que teòricament aquesta és una manera

sorprendre, tant perquè segueix creixent i

més innovadora de fer aquest apropament, no

es renova d’acord amb els temps com perquè

deixa de respondre a una filosofia molt antiga

l’arqueologia també ens va aportant noves

que ja va preconitzar Aristòtil, perquè és el

descobertes.

conjunt de les parts el que ens ofereix millor

Entre els signes que personalitzen la ciutat

la idea del tot.

—la ubicació, la proximitat al mar, el clima,

És a partir d’aquest sistema que s’ha preparat

el gust per la cultura, les indústries del llibre,

el llibre que teniu a les mans, un volum que

el disseny, etc.—, indiscutiblement hi té un

no és de base literària. Al contrari.

paper preeminent l’arquitectura, i això ho

•

7

8

ha fet al llarg dels anys. Els vestigis que

la nostra idiosincràsia, i comprovarà que

s’han conservat de la ciutat romana, del

aquesta no és una ciutat de grans palaus —

romànic, del gòtic, del barroc i de les

encara que en té algun— perquè ha defugit

derives neoclàssiques, i sobretot l’esclat del

la grandiloqüència.

modernisme, que coincidí amb l’expansió de

De fet, ja les noves construccions que es van

la ciutat i que marcà les pautes ortogonals

començar a fer més enllà de les muralles

i diagonals dels seus recorreguts, posen de

romanes i gòtiques, quan a mitjan segle XIX

manifest aquest interès per l’arquitectura,

es van trencar per començar a eixamplar la

o pels arquitectes i urbanistes, per construir

ciutat, eren habitatges urbans confortables,

una ciutat agradable d’habitar-hi i viure-hi.

de cuidada decoració, en els quals tant

Una manera de fer que van seguir els

les façanes i balcons com els coronaments,

membres del GATCPAC, impulsors dels nous

vestíbuls i escalinates, tribunes i patis

corrents de tall racionalista que va estroncar

interiors, trasllueixen una idea de confort

la Guerra Civil (1936-39), contesa que no va

i de qualitat estètica que han mantingut

evitar que quedés a la ciutat una important

les classes mitjanes i la burgesia culta,

petjada pròpia de la Bauhaus o de les

que hi viuen, que sempre han considerat

doctrines corbusieranes; i que es va

l’arquitectura i l’interiorisme un element

recuperar en ocasió de la celebració dels

identitari de la seva forma d’expressió, de

Jocs Olímpics del 1992, iniciativa que va

ser i de viure. No obstant això, es manté

esperonar ciutadans, arquitectes, promotors,

l’altra cara de la ciutat, que trobem en els

inversors, a unir-se per tal d’oferir a propis

barris històrics, de carrers estrets i cases

i aliens una ciutat atractiva, que convida a

amuntegades, de forta personalitat popular.

residir-hi i que és fàcil de transitar-hi, l’urbs

També tenim una tipologia arquitectònica

que assoliria una projecció internacional que

que ens ve igualment del segle XIX,

mai fins aleshores havia tingut.

concretament del 1897, any en què es van

Per tant, apropar-nos a Barcelona a través

començar a agregar a Barcelona poblacions

de la seva arquitectura és una bona manera de

perifèriques que no només van ampliar les

fer-ho, perquè ajudarà el lector a entendre

variants arquitectòniques, sinó que li van

donar més registres socials. Em refereixo

a una millor habitabilitat i sostenibilitat.

a les Corts, Gràcia, Sant Andreu de

I no podem oblidar que es tracta d’una

Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant

ciutat que ha viscut una descentralització

Martí de Provençals i Sants, a les quals

expansiva, de manera que la perifèria ha

ja en el segle XX seguirien Horta i Sarrià.

creat altres centralitats.

Les casetes i l’hortet d’aquests viles, les

Barcelona, doncs, no solament és la

seves torres, els tallers, les fàbriques,

Rambla, el port, el passeig de Gràcia,

les festes, les associacions socials i

la Diagonal o la Gran Via, el camp del

culturals, fan que avui Barcelona sigui

Barça, el Museu Picasso o la Sagrada

diversa, plural i multicultural.

Família, perquè és rica en edificis, jardins,

I tot això es posa de manifest en aquest

places i avingudes històriques, i també en

llibre, que ha estat estructurat en tres

noves avingudes, parcs urbans de nova

capítols, seguint un recorregut que s’inicia

creació, grans equipaments culturals,

en el present i es tanca en l’antiguitat.

sanitaris, educatius i edificis històrics

Es prioritzen les dècades actuals perquè

que s’han destinat a nous usos. Un

possiblement han estat per a l’arquitectura

conjunt que explica molt bé la singularitat

barcelonina les més fèrtils i variades,

d’aquesta ciutat que Navarro ens

ja que si en períodes com el gòtic i el

proposa de mirar com un teixit construït

modernisme va existir una unitat estilística,

a partir d’elements molt diferents, però

en la Barcelona olímpica i postolímpica,

inseparables els uns dels altres.

la que clou el segle XX i inicia el segle XXI, es fuig dels arquetipus uniformadors per donar via lliure a una arquitectura eminentment experimental, lligada a nous plantejaments urbanístics, oberta a creadors d’arreu del món i en la qual s’incorporen cada vegada més nous

9

materials i tècniques que contribueixen

I N T R O D U C T I O N

10

There are two ways to approach a city. One is

at random, but have been taken at a certain

more academic and conventional; it analyses

time and under particular circumstances.

the historical origins and tries to establish a

As a result, everything in these images

chronology that clearly marks the social or

is decisive: the point of view of the place

stylistic periods. The other, which is more

perpetuated, the light, the hierarchy of the

recent, leads us to build the idea of a whole

plans, the presence or absence of people,

based on the parts, a procedure that comes

apart from the historical value of each of

from the ruptures brought by the European

the buildings photographed...these are the

avant-gardes of the early 20th century, when

elements that incite the author of the images,

linear readings gave way to sequential

Pepe Navarro, to take the photo. A very

presentations, which after cubism, futurism

experienced photographer, Navarro knows

and surrealism, has increased due to

all the little corners of Barcelona, a city he

the great transformations brought about

continues to explore every day, because he

by film and the treatment of image by

knows that it is full of surprises, both due to

new technologies. Nevertheless, while

its continuous growth and renovation over

theoretically this is a more innovative way to

time, and also because archaeology is full

make this approach, it continues to respond to

of constant new discoveries.

a very old philosophy advocated by Aristotle,

Among the signs that personalise the city-

because it is the set of parts that offers us a

the location, proximity to the sea, climate,

better idea of the whole.

taste for culture, book industries, design,

This system is the basis from which the book

etc. - architecture undisputedly has a pre-

you are holding has been prepared, a volume

eminent role, and this has been the way

that is not literature-based. Quite the contrary.

over the years. The vestiges conserved from

It is eminently iconographic. It speaks through

the Roman city, the Romanesque, Gothic,

images. Images that have not been captured

Barroque and derived Neoclassicism, and

11

especially the burst of Modernism, which

it steered clear of grandiloquence.

coincided with the city’s expansion and

In fact, the new buildings that were started

marked the orthogonal and diagonal systems,

outside the Roman and Gothic walls, when in

demonstrate the interest of the architecture,

the mid-19th century they were destroyed to

or by the architects and town planners, to

begin expanding the city, were comfortable

build a city that was pleasant to reside and

urban houses with carefully decorated

live in. One way of doing things followed by

façades, balconies, capstones, hallways and

the members of GATCPAC (Group of Catalan

staircases, galleries and interior courtyards.

Architects and Experts for the Progress of

These elements portray the idea of comfort

Contemporary Architecture), who fostered

and an aesthetic quality maintained by

the new currents of Rationalism which

the middle classes and the well-educated

was brought to an end during the Civil War

bourgeoisie who live there and have always

(1936-39), an event that did not prevent

considered architecture and interior design

a major footprint of Bauhaus or of the Le

to be an identifying feature of their way of

Corbusier doctrines; and this was recovered

expression, being and living. However, the

for the Olympic Games of 1992, an initiative

other side of the city is conserved, which we

spurred on by citizens, architects, developers

can find in the historical neighbourhoods with

and investors, to join together to offer both

narrow streets and piled up housing, which

locals and visitors an attractive city, one that

have a strong traditional character.

encourages people to live there and is easy

We also have an architectural type that

to get around, a big city that would achieve

comes from the 19th century, specifically 1897,

an international projection that it had never

when neighbourhoods from the outskirts of

experienced before. Accordingly, to approach

Barcelona were added to the city, not only

Barcelona through its architecture is a good

broadening the architectural variants but

way to do it, because it helps the reader

also creating more social levels. I refer to

to understand our idiosyncrasy, and it will

Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar,

prove that it is not a city of grand palaces and

Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de

mansions - though there are a few - because

Provençals and Sants, which in the 20th

century would be Horta and Sarrià. The little

Via avenues, the Barça football stadium, the

houses and gardens of these towns, their

Picasso museum or the Sagrada Família,

country houses, the workshops, factories,

because it is rich in buildings, gardens,

festivals, social and cultural associations all

squares, and historical avenues, and also in

make up the diverse, plural and multicultural

new avenues, newly created urban parks,

Barcelona of today.

major cultural, healthcare and educational

This can all be seen in this book, which is

facilities and historical buildings that have

structured into three chapters, starting off in

been put to new use. A whole that explains

the present day and ending in the past. Recent

very well the singularity of this city which

decades have been prioritised possibly

Navarro suggests that we look at as a

because they were the most fertile and varied

network built from very different elements,

for Barcelona architecture, as in periods

yet inseparable from each other.

like the Gothic and Modernism, there was a stylistic unity, in Olympic and post-Olympic Barcelona, which closes the 20th century and starts off the 21st century, and is fruit of the uniform archetypes for giving a free pass to a remarkably experimental architecture, linked to new urban approaches, open to creators from around the world and which increasingly introduces more new materials and techniques that contribute to better habitability and sustainability. And we cannot forget that this is a city that has experienced expansive decentralisation, so the outskirts have even created other centralities.

Barcelona, therefore, is not just the Ramblas,

12

the port, Passeig de Gràcia, Diagonal or Gran

I N T R O D U C C I Ó N

13

Existen dos formas de abordar una ciudad.

eminentemente iconográfico. Habla

Una es más académica y convencional,

mediante imágenes. Imágenes que no

analizando sus orígenes históricos y

han sido capturadas al azar, sino que han

tratando de establecer una cronología que

sido tomadas en un momento y en unas

marque con claridad sus periodos sociales

circunstancias buscadas. Por este motivo

o estilísticos. La otra, más actual, nos lleva

todo en ellas resulta decisivo: el punto

a la construcción de una idea del todo a

de vista del lugar que perpetúa, la luz, la

partir de las partes, un proceder derivado de

jerarquía de los planos, la presencia o

las rupturas aportadas por las vanguardias

ausencia de personas, además del valor

europeas de inicios del siglo XX, cuando

histórico de cada uno de los edificios

las lecturas lineales dieron paso a las

fotografiados..., son los elementos que

presentaciones secuenciales, que después

impulsan a disparar la cámara al autor de

del cubismo, el futurismo, el surrealismo,

las imágenes, Pepe Navarro, un fotógrafo

ha incrementado debido a las grandes

de larga trayectoria que conoce todos los

mutaciones que han aportado el cine y el

rincones de Barcelona, ciudad que cada día

tratamiento de la imagen por parte de las

sigue explorando porque sabe que siempre

nuevas tecnologías. Sin embargo, pese a

puede sorprender, tanto porque sigue

que en teoría sea una forma más innovadora

creciendo y se renueva de acuerdo con los

de proceder, esta no deja de responder a

tiempos como porque la arqueología también

una filosofía muy antigua que ya preconizó

nos va aportando nuevos descubrimientos.

Aristóteles, pues es el conjunto de las partes

Entre los signos que personalizan la ciudad —

lo que nos ofrece mejor la idea del todo.

su ubicación, su proximidad al mar, su clima,

Es a partir de dicho sistema que se ha

su gusto por la cultura, sus industrias del

elaborado el libro que tenéis entre las manos,

libro, su diseño, etc.—, la arquitectura tiene

un volumen que no es de base literaria, sino

indiscutiblemente un papel preeminente,

14

lo cual ha sido así a lo largo de los años.

ya que ello ayudará al lector a entender

Los vestigios que se han conservado de la

nuestra idiosincrasia y comprobará que esta

ciudad romana, del románico, del gótico, del

no es una ciudad de grandes palacios —

Barroco y de las derivas neoclásicas, y en

pese a tener alguno—, pues ha rehusado la

especial la eclosión del Modernismo, que

grandilocuencia.

coincidió con la expansión de la ciudad y que

De hecho, las nuevas construcciones,

marcó las pautas ortogonales y diagonales

que se empezaron a realizar más allá de

de sus recorridos, ponen de manifiesto

las murallas romanas i góticas cuando a

este interés por la arquitectura, o por los

mediados del siglo XIX se derrumbaron para

arquitectos y urbanistas, para construir una

dar inicio el ensanche de la ciudad, eran ya

ciudad agradable para vivir. Una forma de

viviendas urbanas confortables, de esmerada

proceder que siguieron los miembros de

decoración, en las que tanto las fachadas

la GATCPAC , impulsores de las nuevas

y los balcones como los coronamientos,

corrientes de corte racionalista que truncó la

vestíbulos y escalinatas, tribunas y patios

Guerra Civil (1936-39), contienda que no evitó

interiores, rezumaban una idea de confort

que quedara en la ciudad una importante

y de calidad estética que han mantenido

huella propia de la Bauhaus o de las doctrinas

las clases medias y la burguesía catalana

corbusianas, que se recuperaron en ocasión

que aquí residen y quienes siempre han

de la celebración de los Juegos Olímpicos de

considerado la arquitectura y el interiorismo

1992, iniciativa que alentó a ciudadanos,

un elemento identitario de su forma de

arquitectos, promotores, inversores, a unirse

expresión, de ser y de vivir. No obstante,

con el fin de ofrecer a propios y a ajenos una

se mantiene la otra cara de la ciudad, que

ciudad atractiva, que invitara a vivir en ella y

encontramos en los barrios históricos, de

por la que resultara fácil moverse, la urbe que

calles estrechas y casas agolpadas,

alcanzaría una proyección internacional

de fuerte personalidad popular.

que hasta el momento nunca había tenido.

Asimismo encontramos una tipología

Por lo tanto, acercarnos a Barcelona a través

arquitectónica que nos viene igualmente

de su arquitectura resulta un buen método,

del siglo XIX, concretamente de 1897,

año en el que empezaron a agregarse a

abierta a creadores de todo el mundo y en

Barcelona poblaciones periféricas, las

la que se incorporan cada vez más nuevos

cuales no tan solo ampliaron las variantes

materiales y técnicas que contribuyen a una

arquitectónicas sino que también le dieron

mejor habitabilidad y sostenibilidad. Y no hay

más registros sociales. Me refiero a Les Corts,

que olvidar que se trata de una ciudad que

Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi

ha vivido una descentralización expansiva,

de Cassoles, Sant Martí de Provençals y

de modo que su periferia ha creado otras

Sants, a las que, ya en el siglo XX, siguieron

centralidades.

Horta y Sarrià. Las casas y huertos de

Barcelona no es, por tanto, solamente

dichas poblaciones, sus torres, sus talleres,

La Rambla, el puerto, el paseo de Gràcia,

sus fábricas, sus fiestas, sus asociaciones

la Diagonal o la Gran Vía, el campo del

sociales y culturales, hacen hoy de Barcelona

Barça, el Museo Picasso o la Sagrada Familia,

una ciudad diversa, plural y multicultural.

sino que es rica en edificios, jardines,

Todo lo dicho se pone de manifiesto en el

avenidas y plazas históricas, así como en

presente libro, el cual ha sido estructurado

nuevas avenidas, parques urbanos de nueva

en tres capítulos, trazando un recorrido

creación, grandes equipamientos culturales,

que se inicia en el presente y se cierra en

sanitarios, educativos y edificios históricos

la antigüedad. Se priorizan las décadas

que han sido destinados a nuevos usos. Un

actuales porque posiblemente hayan sido

conjunto que explica muy bien la singularidad

para la arquitectura barcelonesa las más

de esta ciudad que Navarro nos propone

fértiles y variadas, ya que si en periodos

mirar con un tejido construido a partir de

como el gótico y el Modernismo existió una

elementos muy distintos, aunque inseparables

unidad estilística, en la Barcelona olímpica y

los unos de los otros.

postolímpica, la que pone fin al siglo XX y da inicio al siglo XXI, se huye de los arquetipos uniformadores para dar vía libre a una arquitectura eminentemente experimental, ligada a nuevos planteamientos urbanísticos,

15

15