BARCELONA FEMINISTA 1975-1988 Isabel Segura Soriano
CRÈDITS EDITA: Ajuntament de Barcelona
DISSENY: Nino Cabero Morán
CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet
TRACTAMENT D’IMATGE: Xavier Parejo i Soler
DIRECTORA DE COMUNICACIÓ: Águeda Bañón DIRECTORA DE SERVEIS EDITORIALS: Núria Costa Galobart CAP EDITORIAL: Oriol Guiu COORDINACIÓ EDITORIAL: Meritxell Téllez PRODUCCIÓ: Maribel Baños DISTRIBUCIÓ: M. Àngels Alonso CORRECCIÓ LLINGÜÍSTICA: Francesc Soto AUTORA I SELECCIÓ D’IMATGES: Isabel Segura Soriano
EDICIÓ I PRODUCCIÓ: Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, gener 2019 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats ISBN: 978-84-9156-169-9 DL: B. 26486 - 2018 Imprès en paper ecològic
ÍNDEX 11. Introducció 15. Preàmbul «Mujer, lucha por tu liberación. ¡Únete!»
25. Celebració comunitària Jornades Catalanes de la Dona
51. Irrompre al carrer «Maternitat lliure i desitjada»
97. Interrompre i subvertir «El personal és polític»
141. Des del cos «Avortament lliure i gratuït»
185. Desvetllar la violència «Contra violació, castració»
235. La política del desig «Estima com vulguis»
253. Espais de dones «Volem espais per a dones»
303. Bibliografia
INTRODUCCIÓ
Barcelona, a mitjan anys setanta, inaugura i reescriu una ciutat de les dames contemporània, feta de camins, d’enclavaments, de xarxes. Les Jornades Catalanes de la Dona, aquell mes de maig de 1976, són el símptoma, l’inici del traç de noves rutes que marcaran una nova Barcelona i que posaran sobre el mapa espais fins a aquell moment ignorats, bandejats, estigmatitzats —presó de dones, maternitat...
11
12
Depassaran murs i façanes, reals i simbòliques. Irrompran en carrers, places i mercats, des del lloc, des del foc, des de la celebració de les jornades, al Paranimf de la Universitat de Barcelona. La seva irrupció intempestiva en l’espai públic, com a dones, més enllà del genèric «humà», endegà amb voluntat de trencar la relació establerta entre el cos, cos sexuat, ciutat i ordre social. Van interrompre el flux quotidià amb la seva presència col·lectiva al carrer, i van fer de l’espai col·lectiu un espai de participació i de debat. En definitiva, van convertir el carrer en un actuar col·lectiu, i el van transformar en espai polític.
13
Conclusions de les Primeras Jornadas Nacionales por la Liberaciรณn de la Mujer, Madrid, desembre de 1975. Autoria desconeguda, Arxiu Ca la Dona
14
PREÀMBUL
«Mujer, lucha por tu liberación. ¡Únete!»
Quan les Nacions Unides van declarar l’Any Internacional de la Dona, el 1975, Franco encara era viu. Pocs dies després de la seva mort, se celebren a Madrid les Primeras Jornadas Nacionales por la Liberación de la Mujer, els dies 6, 7 i 8 de desembre. Les Jornadas Nacionales van tenir un relleu important ja que era la primera vegada que en trenta-nou anys se celebrava un congrés feminista obert. Tot i ser convocades a correcuita, la convergència de diverses organitzacions en la preparació va convocar cinc-centes dones procedents de diversos punts de la geografia de l’Estat. Des de Barcelona, van participar-hi representants de l’Asociación Española de Mujeres Universitarias de Madrid i Barcelona i una més que notable representació de grups de dones de l’Hospitalet, com ara les vocalies
15
Participants a les Jornadas Nacionales por la Liberación de la Mujer, Madrid, desembre de 1975. Entre d’altres, i d’esquerra a dreta, Regina Bayo, Lidia Falcón i Isabel Monteagudo. Autoria desconeguda, Arxiu Ca la Dona
16
de dones de Can Serra i de Collblanc-La Torrassa, i del Centre Social de la Florida, també de l’Hospitalet. Aquells dies es posà de manifest la necessitat de crear un moviment feminista, «revolucionario y autónomo», en la defensa de les reivindicacions de les dones per evitar la discriminació en qualsevol àmbit i la restauració urgent dels drets democràtics
17
Mercè Olivares, de la vocalia de dones Collblanc - la Torrassa, de l’Hospitalet, espera per intervenir a les Jornadas de Madrid, el desembre de 1975. Autoria desconeguda, Arxiu Ca la Dona Participants de les Jornadas, al centre, Cristina Sarmiento. Madrid, desembre de 1975. Autoria desconeguda, Arxiu Ca la Dona Dones assistents a les Jornadas, Madrid, desembre de 1975. Autoria desconeguda, Arxiu Ca la Dona
18
19
Manifestaciรณ feminista a Madrid. Autoria desconeguda. Arxiu Ca la Dona
21
1 Muraro,
Luisa,«La scommessa del femminismo», La Revue Nouvelle, Brussel·les, 2005.
BARCELONA FEMINISTA
«Més que no pas un moviment reivindicatiu, el feminisme fou una explosió de llibertat. Així, una de les característiques més famoses i imaginatives del feminisme de la dècada dels setanta no va ser pas un nou discurs teòric sinó la pràctica separatista.1 El desencadenant d’aquella pràctica i d’aquell gest de separació fou la vivència d’una incomoditat profunda i una creixent estranyesa cap als llenguatges, les pràctiques i els projectes compartits fins aleshores amb els homes i no només la condició de discriminació injusta de les dones.» Fina Birulés
23
24
CELEBRACIÓ COMUNITARIA Jornades Catalanes de la Dona
25
Assistents a les Jornades Catalanes de la Dona, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, maig de 1976. Pilar Aymerich
26
El Paranimf de la Universitat de Barcelona es convertí en un espai de dones durant els quatre dies de celebració de les Jornades Catalanes de la Dona. Des del dia 27 fins al 30 de maig, s’hi trobaren quatre mil dones de diferent origen, formació, procedència i experiència vital. Els dies previs, el ritme d’inscripció superà les previsions i, del local previst inicialment al Col·legi d’Arquitectes, es passà a la Universitat. La massiva assistència va respondre a l’activitat imparable de les organitzadores durant els mesos previs i també a les ganes de trobar-se, d’irrompre en el panorama polític. Les Jornades Catalanes de la Dona, deien les organitzadores, eren el primer intent unitari d’organització col·lectiva després de quaranta anys de silenci forçat i havien estat possibles gràcies a la sensibilització i a la mobilització d’importants grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista (Jornades Catalanes de la Dona, 1976, pàg. 7). 27
Jornades Catalanes de la Dona, maig de 1976. Pilar Aymerich
29