ELS INDRETS

1 DESPRÉS DELS ROMANS: ELS GOTS

SegleS V al VIII

Barcelona va ser fundada pels romans. Era una petita ciutat comparada amb Tarragona, fins que aquesta va ser destruïda pels francs. Aleshores va fortificar el seu recinte emmurallat i es va convertir en la ciutat més important del territori. Per aquesta raó els visigots, un poble germànic, la van triar com a capital al segle VI.

1.14 1.15 1.16 Muralles romanes de Barcelona, construïdes a finals del segle III i principis del IV. Foto: Joan M. Serra

LOCALITZACIONS

Sarrià - Sant Gervasi Horta - Guinardó Les Corts

Gràcia

Eixample Nou Barris

Sant Andreu

Sants - Montjuïc Ciutat Vella Sant Martí

1.1 1.2 1.3

1.4

1.6 1.5

1.7

1.1 Restes de la primera muralla romana. Plaça dels Traginers. 1.2 Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei, s/n. 1.3 Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore. Carrer d’Avinyó, 19. 1.4 Temple romà. Carrer del Paradís, 9. 1.5 Muralles romanes. Carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro. 1.6 Basílica dels Sants Just i Pastor. Plaça de Sant Just, 1. 1.7 Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau, 101.

Vegeu-ne la ubicació detallada als plànols ampliats de les pàgines 168-179

L’esfondrament de l’imperi romà sota l’empenta germànica

A mitjan segle III es va fer evident la debilitat de l’imperi romà que estava immers en una profunda crisi econòmica i política. Barcelona, en aquesta època, era una ciutat que formava part de la província Tarraconense, amb capital a Tarragona, una important urbs que havia arribat a tenir uns 30.000 habitants. Cap a l’any 250 els francs, un poble d’origen germànic, aprofitant la situació de debilitat de l’imperi, van arribar fins a Tarragona, la van destruir i van ocupar la Tarraconense durant poc més d’una dècada, fins que en van ser expulsats per l’exèrcit romà. La situació d’inseguretat va propiciar que Barcelona reforcés les seves muralles amb la construcció d’un nou cinturó més potent que el que ja tenia i fent que la ciutat comencés a substituir les funcions que fins aleshores havia exercit Tarragona. A principis del segle V els sueus i els vàndals —pobles germànics del Bàltic— i els alans van penetrar a la península ibèrica i van passar a dominar-ne diferents zones, però gairebé no van afectar la província Tarraconense, en bona part perquè hi entraren els visigots, els quals actuaven com a poble federat de Roma i en defensaven els interessos imperials.

La Barcelona visigoda

La destrucció de Tarragona va fer que Barcelona, protegida darrere la seva potent muralla amb

Al Museu d’Història de Barcelona es poden contemplar nombroses restes de la Barcelona romana i visigòtica. Foto: Pepe Navarro. Ajuntament de Barcelona

vuitanta torres, adquirís prou rellevància perquè els visigots hi establissin la cort i la convertissin en capital dels seus dominis en diversos períodes. Tot i que l’etapa visigoda és bastant desconeguda, sembla que l’ocupació del territori va ser pacífica i que els ciutadans no van abandonar la forma de vida romana, en part perquè els visigots també estaven força romanitzats. A la ciutat, aquests no van constituir una població important: solament van ocupar llocs de poder, com la guarnició militar i els càrrecs civils i militars.

Els visigots que van ocupar Barcino eren arrians, mentre que la ciutat, per tradició hispanoromana, era catòlica. Barcelona, de manera excepcional, disposava de dues seus episcopals: una d’arriana, amb centre a la zona on actualment hi ha la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, i una de catòlica, al lloc que ara ocupa la basílica dels Sants Just i Pastor. A partir de finals del segle VI la conversió dels reis visigots de Toledo al catolicisme va fer que la població d’aquest origen anés abandonant l’arrianisme. D’aquests segles convulsos i amb canvis de poder constants en queden escassíssimes restes arquitectòniques, tant perquè la minsa població no exigia fer noves edificacions com perquè les diverses destruccions i

Sabies que…?

La taula de l’altar major de la catedral de Barcelona està sostinguda per unes potes coronades per dos capitells visigòtics que es devien conservar de l’edificació primitiva del segle VI. A tot Catalunya no hi ha cap gran edifici visigòtic a causa de la feblesa de la població d’aquest origen i el predomini de l’art hispanoromà; en canvi, en la llengua catalana sí que n’han quedat força noms propis, vocabulari militar, alguns topònims i paraules usuals com maduixa, bru, bugada, roba, tap, etc.

remodelacions acabaren per enterrar aquestes restes. Sí que en tots aquests anys continuaren en peu i en ple ús les muralles romanes que protegien Barcelona i la convertien en un centre de poder, com ens demostra el fet que es disposava d’una seca per batre moneda.

Torre romana de la plaça dels Traginers i pany de muralla. D’aquesta torre falta la part superior perquè damunt seu es va edificar una casa a l’època medieval. Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona

L’ocupació de Barcelona pels francs

El primer poble germànic que va arribar a la capital catalana i la va ocupar van ser els francs. Cap a l’any 250 un grup de francs, aprofitant la debilitat de l’imperi romà, va ocupar Barcelona i va arribar fins a Tarragona. Sembla que aquesta ocupació només va durar dotze anys. A conseqüència d’aquest fet es reforçaren les muralles. La primera muralla de Barcelona va quedar envoltada a finals del segle III i a principis del IV per la construcció de la segona muralla, que és la que es pot contemplar actualment. Unes restes del primer cinturó romà de fortificacions les podem observar a l’edifici que està situat al costat de la torre rodona de la plaça dels Traginers (1.1), lloc on girava per orientar-se paral·lelament a la línia del mar; així com al subsol del Museu d’Història de Barcelona (1.2). Si truquem al local de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (1.3) ens deixaran visitar una habitació on es veuen simultàniament la primera i la segona muralles romanes de Barcelona.

Ataülf, rei visigot de Barcelona Ataülf, rei dels visigots, tenia la seva capital a Narbona, però quan el general romà Constanci va bloquejar els ports de la Narbonense va decidir travessar els Pirineus i establir la capital a Barcelona, després d’ocupar la Tarraconense. Ataülf era rei dels visigots des de l’any 410 i tenia el prestigi d’haver saquejat Roma el 409, on havia fet presonera Gal·la Placídia, germana de l’emperador, i d’haver ocupat Aquitània i Provença. El 414 es va casar amb Gal·la Placídia, amb qui va tenir un fill, Teodosi, que nasqué a la capital catalana. La flota romana va

bloquejar els ports de la Tarraconense per impedir l’aprovisionament marítim dels visigots i això va forçar Ataülf a intentar un pacte amb l’emperador, pretensió que el va enfrontar a força dels seus nobles.

Dos regicidis en una setmana a Barcelona

Barcelona va ser l’escenari de l’assassinat de dos monarques visigots: Ataülf i Sigeric. L’any 415, un cop Ataülf havia establert la seva cort a la ciutat, es trobà amb l’oposició de molts dels seus nobles, dirigits per Sigeric, per la pretensió de pactar amb l’emperador romà. L’agost de l’any 415 Ataülf, mentre estava inspeccionant les seves cavallerisses, va ser assassinat per un noble de la seva cort que estava conxorxat amb Sigeric.

El regicida Sigeric va regnar tan sols una setmana. En tan pocs dies va ordenar matar els cinc fills del primer matrimoni d’Ataülf i el fill que aquest feia pocs mesos havia tingut amb Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori. El nou rei va humiliar Gal·la Placídia fent-li recórrer a peu els carrers de Barcelona amb ell al darrere muntat a cavall. Aquests excessos van molestar profundament altres nobles visigots. Un grup encapçalat per Vàlia —germà d’Ataülf— va decidir assassinar Sigeric. La vídua d’Ataülf va tornar a Roma, on es va casar amb l’emperador Constanci III, però s’especula sobre si la seva tomba es trobava al temple romà de Barcelona (1.4), dedicat a August. Tant Ataülf com Gal·la Placídia tenen sengles carrers amb el seu nom a la ciutat.

Barcelona, capital del regne visigot

Els reis visigots van tenir com a capital la ciutat de Barcelona durant quasi quaranta anys, entre el 507 i el 546. El motiu va ser-ne que els francs havien derrotat els visigots en terres de la Gàl·lia i els havien anat prenent els dominis, amb la qual cosa el rei visigot Gesaleic va abandonar Narbona i es va establir a Barcelona, que oferia més garanties per les seves fortes muralles (1.5), seguit per centenars de famílies visigodes. Els anys de capitalitat de Barcelona van ser força trasbalsats a causa de l’enfrontament de Gesaleic amb el rei ostrogot Teodoric el Gran, les tropes del qual el van destronar i ocuparen la ciutat. Teodoric imposà com a rei el seu net Amalaric. Aquest es va casar amb Clotilde, filla del rei franc Clodoveu, a la qual va intentar convertir a les creences arrianes sense sortir-se’n. Hom diu que Amalaric arribà a maltractar la seva dona per aquest motiu, de manera que aquesta envià un mocador tacat de sang als seus germans perquè la vengessin. Un dels germans, Xildebert, va marxar amb el seu exèrcit, va derrotar Amalaric a Narbona i continuà avançant sobre Barcelona. Sembla que va aconseguir entrar a Barcelona i Amalaric va ser assassinat al fòrum (al lloc aproximat on ara hi ha el Palau de la Generalitat) l’any 531,

Capitell visigòtic reutilitzat com a pica d’aigua beneïda a l’església dels Sants Just i Pastor. Foto: Joan M. Serra

Capitell i impostes de l’època visigòtica a la portada del monestir de Sant Pau del Camp. Foto: Joan M. Serra