Passejades per la Barcelona maçònica by Barcelona llibres

PASSEJADES PER LA BARCELONA MAÇÒNICA - PASEOS POR LA BARCELONA MASÓNICA - WALKING TOURS AROUND MASONIC BARCELONA 9 788498 504545

PASSEJADES PER LA

BARCELONA MAÇÒNICA Xavi Casinos

PASEOS POR LA BARCELONA MASÓNICA WALKING TOURS AROUND MASONIC BARCELONA

PASSEJADES PER LA

BARCELONA MAÇÒNICA Xavi Casinos

Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola, Albert Ortas i Serrano. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Coordinació editorial: Pura Piera Correcció 3a edició: Francesc Soto Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials

Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © del text: Xavi Casinos © de les imatges: Xavi Casinos: coberta, 14, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 27, 29, 30, 31, 32, 34, 36, 38, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 53, 54(b), 55, 60, 61, 62, 63, 64, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 80, 81, 83, 86 Antonio Lajusticia: 13, 54(a) Francesc Morera/Fris: 92, 93, 94, 96, 97, 98, 99, 100, 102, 104, 106, 107, 108, 109, 110, 111, 112, 113, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129, 130, 132 Pere Vivas: 24, 28, 40, 42, 56, 58 3a edició. Maig 2013 ISBN: 978-84-9850-454-5 D.L.: B. 10.868-2013 Imprès en paper ecològic

L’empremta de la maçoneria és ben visible en un gran nombre d’edificacions de la ciutat de Barcelona. No obstant això, el mateix secretisme de la institució, així com el fet que en alguns períodes de la història hagi estat objecte de prohibició, fa que, a diferència d’altres representacions simbòliques que són fàcilment identificables per amplis sectors de la ciutadania, els símbols maçònics no siguin sempre reconeguts. Aquesta guia omple un buit en el conjunt de publicacions que fomenten el coneixement del patrimoni històric de la ciutat. La col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta obra s’emmarca, per tant, en el nostre compromís de promoció de les iniciatives enfocades a la preservació de la memòria històrica; fins avui no s’havia recollit l’empremta maçònica de Barcelona de manera extensa, clara i didàctica com en aquesta guia. Estic segur que tothom que s’interessi per la riquesa del nostre paisatge descobrirà en aquesta publicació un món carregat de simbologia, repartit per la geografia de la ciutat. Xavier Trias Alcalde de Barcelona

La huella de la masonería es claramente visible en un buen número de edificaciones de la ciudad de Barcelona. No obstante, el propio secretismo de la institución, así como el hecho de que en algunos períodos de la historia haya sido objeto de prohibición, hace que, a diferencia de otras representaciones simbólicas que son fácilmente identificables por amplios sectores de la ciudadanía, los símbolos masónicos no sean siempre reconocidos. Esta guía llena un vacío en el conjunto de publicaciones que fomentan el conocimiento del patrimonio histórico de la ciudad. La colaboración del Ayuntamiento de Barcelona en esta obra se enmarca, pues, en nuestro compromiso de promoción de las iniciativas enfocadas a la preservación de la memoria histórica. Hasta hoy no se había recogido la huella masónica de Barcelona de forma extensa, clara y didáctica como en esta guía. Estoy convencido de que todo aquel que se interese por la riqueza de nuestro paisaje descubrirá en esta publicación un mundo cargado de simbología, repartido por la geografía de la ciudad. Xavier Trias Alcalde de Barcelona

The mark of Freemasonry is clearly visible on a number of buildings in Barcelona. However, the very secrecy of this institution combined with the fact that it was banned at certain periods in time, means that unlike other symbolic representations that are easily identified by wide sectors of society, the Freemasons’ symbols are not always recognized. This guide fills a gap in a series of publications that generate knowledge about the city’s historical heritage. Barcelona City Council’s collaboration on this project is part of our commitment to initiatives aimed at promoting the preservation of our historical memory. This is the first guide identifying Barcelona’s Freemasons’ markings in such an extensive, clear and instructive way. I'm sure everyone who is interested in the richness of our landscape will discover a world full of symbolism in this publication, structured in terms of the geography the city. Xavier Trias Mayor of Barcelona

La Biblioteca Pública Arús, fundada l’any 1895 com a biblioteca per al poble treballador, ha esdevingut per les vicissituds de la història un centre de recerca d’història social i cultural del segle XIX i principi del XX, amb unes col·leccions destacades que són el moviment obrer, l’anarquisme i la maçoneria. Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891), fundador de la Biblioteca, va ingressar a la maçoneria als vint-i-un anys com a expressió dels seus ideals de filantropia, democràcia, progrés i llibertat de la persona. Va crear i fundar la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana-Balear. Va estar sempre molt vinculat a les activitats que es realitzaven a la seva ciutat. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació de l’època i va participar a la Societat del Born, on va organitzar les festes de Carnestoltes amb gran èxit. Arús deixà escrit que “tenia per principal objecte demostrar la cultura del nostre poble, i ses manifestacions [...] portaven a Barcelona molts forasters que [...] contribuïen al moviment industrial”. Amb aquesta idea de servei i de donar a conèixer Barcelona, hem pres la iniciativa d’encarregar al periodista Xavier Casinos, especialitzat en maçoneria, l’elaboració d’aquesta guia maçònica de Barcelona: Passejades per la Barcelona maçònica. Ciutats importants del món com són Nova York, Londres i París tenen la seva guia maçònica a causa de la implicació que la maçoneria ha tingut en la construcció d’aquestes ciutats i ara Barcelona segueix aquesta iniciativa. La guia maçònica de Barcelona Passejades per la Barcelona maçònica ens fa veure com la maçoneria ha estat present a Barcelona tots aquests anys i recull molts indrets on se’n troben senyals i símbols i és il·lustrada amb un bon nombre de fotografies. No es tracta de definir ni explicar què és la maçoneria, de la qual existeix gran quantitat d’informació escrita, però sí de reflectir la importància social que ha tingut i té a Barcelona. Esperem que aquesta guia maçònica faci que tots mirem Barcelona amb curiositat i amb ganes de conèixer la seva relació amb la maçoneria.

Biblioteca Pública Arús

La Biblioteca Pública Arús, fundada en el año 1895 como biblioteca para el pueblo trabajador, ha llegado a ser por las vicisitudes de la historia un centro de investigación de historia social y cultural del siglo XIX y principios del XX, con unas colecciones destacadas que son el movimiento obrero, el anarquismo y la masonería. Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891), fundador de la Biblioteca, ingresó en la masonería a la edad de veintiún años impulsado por sus ideales de filantropía, democracia, progreso y libertad de las personas. Fundó y creó la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana-Balear. Estuvo siempre muy vinculado a las actividades que hacían en su ciudad. Colaboró en varios periódicos de la época y participó en la Sociedad del Born, donde organizó las fiestas de Carnaval con gran éxito. Arús dejó escrito que “tenía por principal objeto demostrar la cultura de nuestro pueblo, y sus manifestaciones [...] atraían a Barcelona a muchos forasteros que [...] contribuían al movimiento industrial”. Con esta idea de servicio y de dar a conocer a Barcelona, hemos tomado la iniciativa de encargar al periodista Xavier Casinos, especializado en masonería, la redacción de esta guía masónica de Barcelona: Paseos por la Barcelona masónica. Ciudades tan importantes como Nueva York, Londres y París tienen su guía masónica debido a la implicación que la masonería tuvo en su construcción y ahora Barcelona se suma a esta iniciativa. La guía masónica de Barcelona Paseos por la Barcelona masónica nos muestra cómo esta sociedad secreta ha estado presente en Barcelona todos estos años y recoge muchos sitios donde se encuentran señales y símbolos, los cuales ilustra con un buen número de fotografías. No se trata de definir ni explicar qué es la masonería, sobre la que ya existe mucha información bibliográfica, pero sí de reflejar la importancia que ha tenido y tiene en Barcelona. Esperamos que esta guía masónica consiga que muchas personas miren a Barcelona con curiosidad y con ganas de conocer su relación con la masonería. Biblioteca Pública Arús

The fickleness of history has led to the Arús Public Library, founded in 1895 as a library for the working people, becoming a centre for research into the social and cultural history of the 19th and early 20th century, with outstanding collections devoted to the workers’ movement, anarchism and Freemasonry. Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891), founder of the library, joined the Masonry at the age of twenty-one as an expression of his ideals of philanthropy, democracy, progress and the freedom of the human person. He created and founded the Catalan-Balearic Regional Symbolic Grand Lodge. Arús was always closely involved in the activities that took place in his city. He worked with several of the communications media of the time and participated in the Societat del Born (the Born Society), with which he enjoyed great success organising the highly popular Carnestoltes carnival festivities. Arús once wrote that his “main objective was to demonstrate the culture of our people, and its manifestations […] brought many strangers to Barcelona who […] contributed to the industrial movement”. With this idea of service and extending knowledge of Barcelona we took the initiative to commission the journalist specialised

in Masonry, Xavier Casinos, to compile the Masonic guide of Barcelona: Walking tours around masonic Barcelona. The world’s most important cities, like New York, London and Paris, have their Masonic guides as a result of the role the Masonry played in their construction, and now Barcelona has followed suit. The Masonic guide of Barcelona, Walking tours around masonic Barcelona, enables us to see how the Masonry has been present in Barcelona throughout these years, and reveals numerous spots where its signs and symbols may still be found. It is well illustrated with a host of photographs. The guide does not set out to define or explain what Masonry is, a great deal of information has already been written on that subject, but rather to reflect the social significance it had and continues to have in Barcelona. We hope this Masonic guide encourages us all to look upon Barcelona with curiosity and the desire to delve deeper into the city’s relationship with the Masonry. Arús Public Library

Per què una guia maçònica de Barcelona? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 ¿Por qué una guía masónica de Barcelona? Why a masonic guide to Barcelona?

Les empremtes de la maçoneria medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Las huellas de la masonería medieval The traces of medieval masonry

Les empremtes de la maçoneria moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Las huellas de la masonería moderna The traces of modern freemasonry

Carrers i espais públics de Barcelona amb noms de maçons . . . . . . . . . . . . . . . 91 Calles y espacios públicos de Barcelona con nombres de masones Streets and public spaces in Barcelona with freemason’s names

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Bibliografía Bibliography

Situació en el plànol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Situación en el plano Location on the Map

PER QUÈ UNA GUIA MAÇÒNICA DE BARCELONA? ¿POR QUÉ UNA GUÍA MASÓNICA DE BARCELONA? WHY A MASONIC GUIDE TO BARCELONA?

PER QUÈ UNA GUIA MAÇÒNICA DE BARCELONA? Es calcula que hi ha uns sis milions de maçons repartits per tot el món. La maçoneria, o francmaçoneria, és una societat secreta guiada per uns principis filosòfics que tenen com a finalitat el perfeccionament ètic de l’individu, però també dóna forma a una poderosa germandat de persones de totes les condicions socials, religió o raça que practica l’ajuda mútua. La maçoneria tal com la coneixem avui –els especialistes la denominen especulativa per diferenciar-la de la medieval, dita operativa– té quasi trescents anys d’existència. Pren forma al principi del segle XVIII, però remunta els seus orígens a les corporacions gremials de constructors de l’Edat Mitjana,

Bastaixos transportant pedres per a la construcció de Santa Maria del Mar perquè les treballin els mestres talladors, els avantpassats dels maçons moderns. Relleu esculpit en un capitell de la façana de la basílica / Porteadores transportando piedras para la construcción de Santa Maria del Mar para que las trabajen los maestros canteros, los antepasados de los masones modernos. Relieve esculpido en un capitel de la fachada de la basílica / Porters carrying stones for the construction of Santa Maria del Mar, in order for them to be worked by master stone-cutters, the forerunners of today’s Masons. Relief sculpted on a capital of the basilica façade.

en ple esplendor del gòtic. Aquest era un ofici –maçon, en francès, i mason, en anglès, signifiquen ‘paleta’– que requeria una gran especialització i, per tant, un aprenentatge llarg, a més d’una acurada organització. Els maçons medievals construïen edificis de tota mena, però la seva gran obra van ser les catedrals. Era un ofici força jerarquitzat, dividit en tres categories: mestre, oficial o company i aprenent. Els coneixements es transmetien en el marc de cerimònies secretes que tenien lloc a les lògies o tallers situats al costat de l’obra, que era també on es feien les reunions de treball i normalment s’instal·laven els dibuixants. Tots els membres de la lògia estaven sotmesos també a un rígid codi de conducta. Per evitar l’intrusisme, cada categoria tenia signes i paraules pròpies. D’aquesta manera, quan un maçó buscava feina en una altra obra, podia autentificar la seva categoria laboral. Els mestres talladors de pedra eren dels més apreciats, fins al punt que les signaven. Aquestes signatures són visibles en molts edificis gòtics en forma de símbols geomètrics gravats a les pedres. El desús del gòtic va causar la decadència del gremi, el qual va sobreviure perquè a les lògies s’hi van anar afiliant persones que no tenien res a veure amb la construcció, com nobles, mecenes, intel·lectuals, polítics i professionals liberals. Eren els maçons acceptats. En aquests cercles, ser membre honorari del gremi de francmaçons va esdevenir una mena de moda. Amb els anys, els maçons acceptats van ser majoria i els fins constructius de les lògies maçòniques van anar derivant cap als filosòfics. No obstant això, es van mantenir molts dels símbols i pràctiques dels maçons medievals. Així, doncs, els maçons moderns continuen reunint-se en lògies i la seva simbologia es representa amb eines com el compàs, l’escaire, la plomada, el cisell i la maça, entre d’altres. També s’han mantingut els signes i paraules secretes de reconeixement entre els membres de la societat. En el transcurs dels segles, moltes persones han format part de la maçoneria i hi han deixat la seva petjada. A gairebé totes les ciutats, s’hi poden descobrir signes maçònics, tant medievals com moderns, a edificis, cementiris i monuments, que solen passar desapercebuts i només identificats pels maçons o persones amb coneixements sobre aquesta societat secreta. París, Londres, Washington, Roma, Nova York..., i també Barcelona. Algunes ciutats, com les capitals de la Gran Bretanya i França, han recollit aquests signes en guies, i això és el que pretén aquesta, mostrar les empremtes maçòniques que subsisteixen a Barcelona. Una nova manera de conèixer la ciutat.

¿POR QUÉ UNA GUÍA MASÓNICA DE BARCELONA? Se calcula que existen unos seis millones de masones repartidos por todo el mundo. La masonería, o francmasonería, es una sociedad secreta guiada por unos principios filosóficos que tienen como finalidad el perfeccionamiento ético del individuo, pero también da forma a una poderosa hermandad de personas de todas las condiciones sociales, religión o raza que practica la ayuda mutua. La masonería tal y como la conocemos hoy –los especialistas la denominan especulativa para diferenciarla de la medieval, llamada operativa– tiene casi trescientos años de existencia. Se formó a principios del siglo XVIII, pero sus orígenes se remontan a las corporaciones gremiales de constructores de la Edad Media, en pleno esplendor del gótico. Éste era un oficio –maçon, en francés, y mason, en inglés, significan ‘albañil’– que requería una gran especialización y, por lo tanto, un largo aprendizaje, además de una meticulosa organización. Los masones medievales construían edificios de todo tipo, pero su obra magna fueron las catedrales. Era un oficio bastante jerarquizado, dividido en tres categorías: maestro, oficial y aprendiz. Los conocimientos se transmitían en el marco de ceremonias secretas que tenían lugar en las logias o talleres situados al lado de la obra, que era también donde se celebraban las reuniones de trabajo y normalmente se instalaban los dibujantes. Todos los miembros de la logia estaban sometidos también a un rígido código de conducta. Para evitar el intrusismo, cada categoría tenía signos y palabras propias. De esta manera, cuando un masón buscaba trabajo en otra obra, podía identificar su categoría laboral. Los maestros canteros eran de los más apreciados, hasta el punto de fir-

marlas. Estas firmas son visibles en muchos edificios góticos en forma de símbolos geométricos grabados en las piedras. El abandono del estilo gótico originó la decadencia del gremio, que sobrevivió porque se afiliaron a las logias personas que no procedían del ámbito de la construcción, como nobles, mecenas, intelectuales, políticos y profesionales liberales. Eran los masones aceptados. En estos círculos, ser miembro honorario del gremio de francmasones se convirtió en una especie de moda. Con el paso de los años, los masones aceptados llegaron a ser mayoría y los fines constructivos de las logias masónicas fueron derivando hacia los filosóficos. No obstante, se mantuvieron muchos de los símbolos y prácticas de los masones medievales. Así pues, los masones modernos se siguen reuniendo en logias y su simbología se representa con herramientas como el compás, la escuadra, la plomada, el cincel y la maza, entre otros. También se han mantenido los signos y palabras secretas de reconocimiento entre los miembros de la sociedad. A lo largo de los siglos, muchas personas han formado parte de la masonería y allí han dejado sus huellas. En casi todas las ciudades se pueden descubrir signos masónicos, tanto medievales como modernos, en edificios, cementerios y monumentos que suelen pasar desapercibidos y sólo identificados por los masones o personas con conocimientos sobre esta sociedad secreta. París, Londres, Washington, Roma, Nueva York..., y también en Barcelona. En algunas ciudades, como las capitales de la Gran Bretaña y Francia, estos signos han sido reproducidos en guías, y esto es lo que pretende ésta, mostrar las huellas masónicas que subsisten en Barcelona. Una nueva manera de conocer la ciudad.

WHY A MASONIC GUIDE TO BARCELONA? It has been calculated that there are six million Freemasons scattered over the world. The Freemasonry is a secret society guided by philosophical principles whose goal is the ethical perfection of the individual. But Freemasonry also gives shape to a powerful brotherhood of people of all social, religious and racial backgrounds who practice mutual aid. Freemasonry as we know it today –experts call it Speculative to differentiate it from the medieval version, known as Operative– can boast almost three hundred years of existence. It begins to take shape in the early 18th century, but its origins date back to the corporations or guilds formed by builders in the Middle Ages, at the height of Gothic splendour. This was a trade –maçon in French means builder– which required a high degree of specialisation and thus a long apprenticeship, as well as careful organisation. The medieval freemasons built buildings of all kinds, but their masterpieces were the cathedrals. The trade had a fairly well-established hierarchy divided into three categories: master, fellowkraft and enter-apprentice. Know-how was transmitted in the framework of secret ceremonies that took place in the lodges or workshops located beside the building site, which is where they also held work meetings and where the draughtsmen were accommodated. All of the lodge members were subjected to a rigorous code of conduct. To avoid encroachment on their professional domain, each category had its own special signs and words. Thus, when a member sought work on another site he could reliably identify his level of expertise. Master stone-cutters were among the most appreciated, to such an extent that they actually signed their work.

These signatures are still visible on many Gothic buildings in the shape of geometrical symbols engraved in the stone. The gradual disuse of the Gothic style brought with it the decline of the guild, which survived because people who had nothing to do with construction continued joining the lodges, such as noblemen, patrons, intellectuals, politicians and independent professionals. They were the ‘accepted’ Freemasons. In those circles, to be an honorary member of a Freemasons’ guild became a kind of fashion. Over the years, accepted Freemasons became the majority and the constructive goals of the Masonic lodges became even more philosophical. Many of the symbols and practices of the medieval Freemasons were conserved however. Thus, modern Freemasons still meet in lodges and their symbology is represented by such tools as the compass, square, plumb-bob, chisel, and gavel, among others. The secret recognition signs and words have also been preserved among members of the society. Many people have joined the Freemasonry throughout the centuries and have made their mark. Masonic signs, both medieval and modern, may be discovered in almost every city on Earth, in buildings, cemeteries and monuments. They usually pass unnoticed, only being identified by Freemasons or people with knowledge of this secret society. Paris, London, Washington, Rome, New York and many more, including Barcelona. In some cities, such as the capitals of the United Kingdom and France, these signs have been gathered together in guides, and that is precisely the aim of this publication – to show the traces of the Masons that have survived in Barcelona. A new side of the city to be discovered.

LES EMPREMTES DE LA MAÇONERIA MEDIEVAL LAS HUELLAS DE LA MASONERÍA MEDIEVAL THE TRACES OF MEDIEVAL MASONRY

LES EMPREMTES DE LA MAÇONERIA MEDIEVAL “En aquell moment va arribar un bastaix carregat amb una enorme pedra. La suor li anava del front fins als panxells, i se li dibuixaven tots els músculs, tesos, vibrant al ritme dels passos que l’acostaven a l’església. Però somreia; ho feia igual que ho havia fet el seu germà. Joan no va poder apartar la mirada del bastaix. Des de les bastides, els paletes deixaven el que estaven fent i s’abocaven per veure l’arribada de les pedres que més tard haurien de treballar. Després del primer bastaix en va arribar un altre, i un altre, i un altre més, tots encorbats. El soroll del cisell contra les pedres es va rendir davant dels humils treballadors de la ribera de Barcelona i durant uns instants Santa Maria en pes va quedar encisada.” L’anterior és un fragment de la novel·la d’Ildefonso Falcones La catedral del mar, que transcorre en el segle XIV durant la construcció de la basílica de Santa Maria del Mar, en el barri de Ribera de Barcelona. Tot i que no és profús en detalls, el fragment detalla com els bastaixos transportaven fins a l’obra les pedres extretes de la pedrera de Montjuïc. A l’obra les esperaven els mestres maçons, els quals les tallaven amb cops precisos de cisell fins que els donaven la forma adequada perquè encaixessin a la perfecció en el lloc previst de la construcció. Barcelona va participar, com la resta de les ciutats europees, de la febre constructora d’edificis gòtics amb el concurs del gremi de maçons. La millor mostra és el gran patrimoni gòtic que li ha quedat com a herència. Tot i que repartides per tot el Barri Gòtic, on poden ser localitzades amb paciència, centrarem les primeres visites d’aquesta guia, en l’apartat de la maçoneria operativa o medieval, a l’Ajuntament i la catedral.

Els emblemes maçònics, sempre presents, fins i tot al mobiliari / Los emblemas masónicos, siempre presentes, incluso en el mobiliario / Masonic symbols, ever present, even on the furniture.

La columna Boaz, present als temples maçònics / La columna Boaz, presente en los templos masónicos / The Boaz column, present in Masonic temples.

LAS HUELLAS DE LA MASONERÍA MEDIEVAL “En aquel momento llegó un bastaix cargado con una enorme piedra. El sudor corría desde su frente hasta sus pantorrillas y todos sus músculos se dibujaban, tensos, vibrando al ritmo de los pasos que le acercaban a la iglesia. Pero sonreía: lo hacía igual que lo había hecho su hermano. Joan no pudo apartar la mirada del bastaix. Desde los andamios, los albañiles dejaron cuanto estaban haciendo y se asomaron para ver la llegada de las piedras que más tarde deberían trabajar. Tras el primer bastaix apareció otro, y otro, y otro más, todos encorvados. El ruido del cincel contra las piedras se rindió ante los humildes trabajadores de la ribera de Barcelona y durante unos instantes Santa Maria entera quedó hechizada.” El párrafo anterior es un fragmento de la novela de Ildefonso Falcones La catedral del mar, que transcurre en el siglo XIV durante la construcción de la basílica de Santa Maria del Mar, en el barrio de Ribera de Barcelona. El fragmento, aunque no es profuso en detalles, explica cómo los bastaixos transportaban hasta la obra las piedras extraídas de la cantera de Montjuïc. En la obra las esperaban los maestros masones, que las labraban con golpes precisos de cincel hasta que les daban la forma adecuada para que encajasen a la perfección en el lugar previsto de la construcción gótica. Barcelona se contagió, como las demás ciudades europeas, de la fiebre constructora de edificios góticos con el concurso del gremio de masones. La mejor muestra es el gran patrimonio gótico que le ha quedado como herencia. Aunque se encuentran repartidas por todo el Barrio Gòtic y pueden ser localizadas con paciencia, centraremos las primeras visitas de esta guía, en el apartado de la masonería operativa o medieval, en el Ayuntamiento de Barcelona y la catedral.

Element decoratiu relatiu a la construcció, fet per l’escultor Joaquim Ros el 1960, en una de les portes del Saló del Treball, a la planta noble de la Casa de la ciutat / Elemento decorativo relativo a la construcción, realizado por el escultor Joaquim Ros en 1960, en una de las puertas del Saló del Treball, en la planta noble de la Casa de la ciutat / Decorative element related to the construction process, created by the sculptor Joaquim Ros in 1960, on one of the doors leading to the Saló del Treball (Hall of Work) on the main floor of City Hall. La Bíblia, amb el compàs i l’escaire a sobre, les “Tres Grans Llums” de la maçoneria / La Biblia, con el compás y la escuadra encima, las “Tres Grandes Luces” de la masonería / The Bible, with the compasses and set-square, the “Three Great Lights” of Masonry.

THE TRACES OF MEDIEVAL MASONRY “Just then a porter arrived carrying a huge stone. The sweat ran from his forehead to his calves and brought out all his muscles; taught and vibrating to the rhythm of the steps that took him ever nearer to the church. But he was smiling; smiling the same as his brother had done. Joan could not take his eyes off the porter. The builders left what they were doing on the scaffolding and leant over to see the arrival of the stones that they would soon have to work. After the first porter, another arrived, then another and yet another, all of them hunch-backed. The sound of chisel on stone ceased before the humble workers from the maritime neighbourhood of Barcelona and for an instant the whole of Santa Maria fell bewitched.” The foregoing is an extract from Ildefonso Falcones’ novel The Cathedral of the Sea, set in the 14th century during the construction of the basilica of Santa Maria del Mar, in the Ribera district of Barcelona. Though less than profuse in detail, the piece explains how porters transported stones hewn from the Montjuïc quarry to the building site. There, they were received by master masons who worked them with precise chisel-blows until they took on the right shape to fit perfectly into the space reserved for them in the Gothic construction. Like many other European cities, Barcelona took part in the Gothic building fever with the willing collaboration of the guild of masons. The best indicator of this is the vast Gothic heritage to which the city has become heir. Though dispersed throughout the Gothic Quarter, with patience they can be found. However, we shall centre the first visits in the operative or medieval Masonry section of this guide on Barcelona City Hall and the cathedral.

CARRERS I ESPAIS PÚBLICS DE BARCELONA AMB NOMS DE MAÇONS CALLES Y ESPACIOS PÚBLICOS DE BARCELONA CON NOMBRES DE MASONES STREETS AND PUBLIC SPACES IN BARCELONA WITH FREEMASONS’ NAMES

Abd el-Kader Carrer. Entre la ronda del Guinardó i el carrer de les Camèlies. Calle. Entre la ronda del Guinardó y la calle de las Camèlies. Street. Between Ronda del Guinardó and Camèlies street.

Abd el-Kader Emir que va lluitar contra l’ocupació francesa d’Algèria. El 1847 es va haver de rendir i, després de passar per diverses presons franceses, Lluís Napoleó el va alliberar i s’instal·là a Damasc. Va ser el primer musulmà de notorietat que va ingressar en una lògia maçònica. Ho va fer convidat per la lògia Henri IV de París, després d’haver salvat molts francesos d’una mort segura durant una revolta a la capital síria el 1860. Va ser iniciat el 1864 a Alexandria, a la lògia Les Piràmides, la qual va actuar com una mena de sucursal de la parisenca. Posteriorment va pertànyer també al taller La Síria, a Damasc. Emir que luchó contra la colonización francesa de Argelia. En 1847 se rindió y, después de pasar por varias prisiones francesas, Luis Napoleón le liberó y se instaló en Damasco. Fue el primer musulmán notorio que ingresó en una logia masónica. Lo hizo invitado por la logia Henri IV de París, después de haber salvado a muchos franceses de una muerte segura duran-

te una rebelión en la capital de Siria en 1860. Fue iniciado en 1864 en Alejandría, en la logia Las Pirámides, que actuó como una especie de sucursal de la parisina. Posteriormente perteneció también al taller La Siria, en Damasco. An emir who fought against the French colonisation of Algeria. He was forced to surrender in 1847 and after spending time in various French prisons was freed by Luis Napoleon and settled in Damascus. He was the first Muslim of notoriety to join a Masonic lodge, doing so on the invitation of the Henry IV Lodge in Paris, after having saved many Frenchmen from certain death during a revolt in the Syrian capital in 1860. In 1864 he was initiated in Alexandria into the Pyramids Lodge, which acted as a kind of branch of the Paris lodge. He subsequently also belonged to the Syria lodge in Damascus.

Andreu Nin El líder del POUM assassinat per agents de Stalin va ser iniciat el 13 de desembre de 1914 a la lògia Adelante de Barcelona. El seu nom simbòlic era Priorat. Andreu Nin Passeig. Entre l’avinguda de Rio de Janeiro i el passeig de Valldaura. Paseo. Entre la avenida de Rio de Janeiro y el paseo de Valldaura. Boulevard. Between Rio de Janeiro Avenue and Valldaura Boulevard.

El líder del POUM asesinado por agentes de Stalin fue iniciado el 13 de diciembre de 1914 en la logia Adelante de Barcelona. Su nombre simbólico era Priorat. This leader of the POUM, assassinated by agents working for Stalin, was initiated on 13 December 1914 into the Adelante Lodge of Barcelona. His symbolic name was Priorat.