L'etern efímer Gràcia 200 anys de festa

9 788491 560128

Gràcia 200 anys de festa Josep Fornés · Josep Maria Contel

Edita Ajuntament de Barcelona

Coordinació Departament de Comunicació del Districte de Gràcia

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Gámez, Joan Llinares Gómez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet

Textos Josep Fornés Josep Maria Contel

Directora de Comunicació Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Cap editorial Oriol Guiu Producció Maribel Baños Distribució M. Àngels Alonso Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel.: 934 023 131 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, agost 2017 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats

ISBN: 978-84-9156-012-8 Dipòsit Legal: B-18.402-2017 Imprès amb paper ecològic

Disseny i maquetació Fons Gràfic Assessorament de continguts Observatori de Vallcarca Fotografies Ariadna Borràs Josep Maria Contel Josep Fornés Pep Herrero Carlos Melguizo Sergi Moriana Oriol Vila Fotografies de coberta Josep Maria Contel Josep Fornés Correcció lingüística i ortogràfica Contextuàlia

Aquest llibre està dedicat a les festeres i als festers de Gràcia, que, amb la seva passió i la seva generositat, han fet i fan possible L’etern efímer i, és clar, la Festa Major.

Agraïm de manera especial a la Fundació Festa Major de Gràcia l’impuls per a celebrar el bicentenari de la Festa Major (1817-2017), així com a les institucions i als ens que hi han donat suport: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona i Districte de Gràcia.

També volem dedicar un reconeixement especial als autors del llibre, Josep Maria Contel i Josep Fornés, i, així mateix, al Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis i al Museu Etnològic de Barcelona, per la col·laboració i la dedicació.

Presentació . .......................................................... 4

L’art de guarnir el carrer.

Guarnir el món de festa.

La construcció col·lectiva i imaginativa de l’efímer . . ...................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Josep Maria Contel i Ruiz

Espai urbà, espai humà ................ ............................ 8 Josep Fornés i Garcia La festa urbana. El temps i l’espai ritual festiu ............. 12 L’emoció compartida . ................................................. 16 De la casa al carrer: de l’espai privat a l’espai públic . .......................................................... 20 Espai urbà, espai humà: la humanització de l’espai urbà .................................. .......................... 24 El dret a la festa i a l’ús dels espais comuns . . .............. 32 El comensalisme i la difícil digestió normativa . ............ 40 La participació i la pertinença ........... .......................... 48 Inventar la festa, les noves tradicions .. ......................... 52 La creació col·lectiva. Construir la festa.

Les arts de l’efímer . .................................................... 58 Capturar la festa en imatges ............. .......................... 64 València: les Falles de Sant Josep ........................ 68 Lisboa: les festes de Santo António ...................... 72 Medellín: la Feria de las Flores .............................. 76 Gràcia: la Festa Major ........................................... 80 1817-2017. La vitrina del temps . ........ .......................... 84 Les primeres batallades de festa, al segle xix ........ 86 Els anys vint, la festa d’entreguerres ..................... 90 La festa en temps de la República . . ...................... 92 La guerra i la defensa passiva ............................... 94 La festa durant la postguerra . ............................... 94 De la «Gràcia Divina» al bicentenari ...................... 98 Poemes de festa ....................................................... 100

Gràcia, una vila al mig del pla de Barcelona .. . . . . . . . . . . . . 118 La festa al llarg del temps . .................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 La Guerra del Francès . . ............... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 La celebració de la festa de l’Assumpta a Can Trilla ................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Primeres notícies a la premsa . . .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 La popularització de la festa ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Gràcia independent .................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 L’epidèmia de còlera . ................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 Els primers carrers guarnits ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Dies de transport públic .............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 La festa en les societats ............... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 La fotografia més antiga . ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Balcons i portalades guarnides ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 Els envelats .................................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Revoltes, guerres i conflictes interns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 La Festa Major de 1935 .. ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 La Guerra Civil espanyola ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 III Any Triomfal ............................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 La festa del centenari . .................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 La creació de la federació de carrers .. . . . . . . . . . . . . . . . . 160 La davallada dels carrers . . ........... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 El ressorgiment ........................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164 Colles de cultura popular ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 La imatgeria festiva ...................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 La conversió de federació en fundació .. . . . . . . . . . . . . . 176 La festa durant les darreres dècades .. . . . . . . . . . . . . . . . . 178 El guarniment .................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Elements dels guarniments .......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 L’evolució dels guarniments . ....... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 Tipologia temàtica ....................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 El procés de creació dels guarniments .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216 Els festers. . .................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 Constructors de l’efímer................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 Els valors . . .......................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 Epíleg .............................................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 Bibliografia ........................................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238

Biografies i agraïments .. ........ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242

4 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

|5

Aquest llibre que teniu a les mans és el llibre del bicentenari de la Festa Major de Gràcia, que l’Ajuntament de Barcelona publica per contribuir a divulgar la Festa Major i fer-la eterna en aquestes pàgines i en l’imaginari de totes les persones que les llegeixin.

L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa, que se suma a les altres activitats institu­ cionals que s’han dut a terme aquest 2017 per celebrar el bicentenari de la Festa Major, recull la passió i l’orgull que genera la festa entre les gracienques i els gra­ ciencs, i també entre les persones que visiten la vila i cada any celebren una festa que senten com a seva. Aquest llibre ens trasllada als carrers i a les places guarnits per Festa Major, ens mostra el camí que la festa ha recorregut durant aquests dos-cents anys d’història i ens convida a analitzar com la festa contribueix a crear identitat, com influeix en l’entorn social i cultural, i com transmet valors com ara la companyonia, el bon veïnatge i el respecte; respecte per les festeres i els festers, per les seves obres, per l’espai urbà, per les persones que hi transiten… respecte mutu entre les parts que participen de la festa i del carrer.

Dos-cents anys. Aviat s’ha dit, però des del 15 d’agost de 1817 fins ara han passat moltes coses. Des de la primera celebració que els franciscans van fer davant la masia de Can Trilla fins avui, moltes festeres i molts festers han guarnit els carrers de Gràcia, primer amb les enramades i després amb les grans construccions que ens fan embadalir avui. Des d’aleshores, molts visitants s’han passejat pels carrers i les places guarnides: durant les dècades de 1870 i 1880 es van ampliar horaris, línies i vagons del tramvia, que no donava a l’abast per portar gent de Barcelona a Gràcia, però, així i tot, el transport públic es col·lapsava cada any. Així doncs, la Festa Major ja fa temps que és coneguda i viscuda, ja fa temps que se celebra, ja fa temps que hi és.

Precisament, aquest llibre mostra aquest recorregut i prova de convertir l’efímer en perdurable, mitjançant fotografies d’època i actuals que reprodueixen moments i instants que s’han perdut en el temps. Fotografies que ens endinsen en la festa gracienca i en mostren l’essència, la raó per la qual aquesta celebració era tan popular durant el segle xix i ho continua sent ara.

De fet, L’etern efímer són dos llibres en un, ja que inclou dues parts escrites per dos autors ben diferents i, des d’un punt de vista conceptual, allunyats: Josep Fornés i Josep Maria Contel s’apropen a la festa amb perspectives ben personals, però que es combinen a la perfecció per a donar una idea completa de la celebració. Fornés i Contel són com les diferents parts de què consta un carrer guarnit: podem entrar per una portalada o per l’altra, però sempre acabarem visitant l’altra banda per entendre el guarniment sencer, i haurem passat, també, pel mig del carrer i ens haurem entretingut en el sostre, els laterals, els petits detalls… Cadascun d’aquests elements funciona per si sol, però quan s’acoblen al conjunt donen lloc a una obra magnífica.

6 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

|7

Contel i Fornés treballen amb rigor i passió, coneixen la Festa Major de Gràcia a fons i els agrada aprofundir en les tradicions que donen forma a la identitat col·lectiva i, també, a la individual. Aquest element identitari de la festa queda palès en els escrits de tots dos autors, que, amb mestria, recreen l’essència de la Festa Major i, de retruc, de la vila de Gràcia i de les persones que hi viuen.

Fornés proposa una aproximació més antropològica a la festa, més d’anàlisi, fins i tot, a voltes, ancorada en la filosofia. Amb Fornés, entenem per què celebrem festes i tradicions, per què quan celebrem capgirem l’ordre social establert, per què en dies de festa tothom s’iguala i s’esvaneixen les diferències i les distàncies socials, per què la festa permet que tothom es transfiguri per, així, contribuir a crear un somni col·lectiu que aporta les energies necessàries per a viure els dies entre festes; en definitiva, entenem per què va néixer la Festa Major de Gràcia i veiem que s’ha transformat juntament amb la societat mentre s’arrelava al carrer, l’espai públic que evoluciona conjuntament amb la comunitat que l’habita. Amb Fornés entenem per què la Festa Major de Gràcia, tot i els anys de davallada —els anys 1974 i 1975 només hi havia cinc carrers guarnits i un envelat—, es recupera i torna a resplendir amb força. Perquè, tal com explica, «la festa ens ajuda a imaginar escenaris més lliures» i ens permet fer «canviar el món des del nostre petit món simbòlic».

I Contel posa exemples i imatges a aquestes explicacions més teòriques, i relata l’evolució que ha experimentat Gràcia des del llunyà 1817 i els franciscans. Ara, la Festa Major de Gràcia són els graciencs i les gracienques, els visitants d’altres llocs que hi acudeixen cada any, els guarniments que desapareixen cada 22 d’agost però que es mantenen en la memòria individual i col·lectiva, en les fotografies que cacen les persones que admiren els carrers i les places, miralls de construccions efímeres que reprodueixen escenes de la vida quotidiana, que posen en escac els poders fàctics, que fan somriure els visitants, que els recorden jocs d’infantesa, que els proposen un viatge al fons de la ment o a l’altra banda del món, i Contel ho explica recuperant anècdotes viscudes en primera persona a peu de carrer.

Els guarniments són l’essència de la Festa Major de Gràcia. Són això i molt més, perquè passejant pels carrers guarnits, quan entrem en el túnel del temps i del pensament que construeixen, nosaltres també entrem al cor de Gràcia. Ens passegem pel cor de les gracienques i els graciencs que celebren la festa des de fa dos-cents anys, compartim el carrer com es feia dècades enrere i, per un instant o per uns dies, com l’art efímer que s’exposa als carrers i a les places de la vila, vivim un espai i un temps diferents, ens deixem captivar per una festa que ens transporta i que ens arrela alhora.

Gireu full rere full i, així, entrareu, a poc a poc, en l’ànima de Gràcia.

8 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Guarnir el món de festa | 9

Guarnir el món de festa Espai urbà, espai humà

Josep Fornés i Garcia

10 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Guarnir el món de festa | 11

Nenes ballant al carrer de Josep Torres. 1934.

Pere Alsius, AMDG, col·lecció CEG.

12 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Guarnir el món de festa | 13

La festa urbana. El temps i l’espai ritual festiu

Dinar de pescadors a la Festa de la Mare de Déu del Carme. Santa Cristina, anys 1950.

MEB.

14 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Festa Major de Gràcia, 2014.

Josep Fornés.

La festa urbana. El temps i l’espai ritual festiu | 15

”

La festa expressa les passions, l’orgull i la vergonya, però d’una manera ritual i simbòlica Quan aparegueren els primers estats, no tan sols organitzaren l’espai urbà —de l’urbs— per convertir-lo en l’espai ciutadà —de la civitas—, sinó que també ordenaren el temps i el feren sagrat. Els romans dividien el calendarium en dies fasti i dies nefasti —o dies ater. Els primers eren propicis per a l’activitat judicial i de qualsevol ordre, mentre que els segons eren considerats dies negres, no propicis per als actes públics ni per a les assemblees populars. Ovidi titulà Fastos el seu poema narratiu sobre les festes romanes.

La festa expressa les nostres emocions, les de la gent. Treu a la llum les nostres passions, el nostre orgull i la nostra vergonya, però ho fa d’una manera ritual i simbòlica. El contingut psíquic d’aquest símbol tan dinàmic té un enorme poder transgressor perquè no es pot controlar d’una manera fàcil. Tots sabem que una festa és més festa com més s’escapa del control que imposa l’ordre establert. La incorporació voluntària de cadascú fa que participem en un joc cíclic, en una dimensió diferent del temps i de l’espai en què tot es capgira. Un temps i un espai en què la llibertat individual i la llibertat col·lectiva se senten a flor de pell, i això és temptador. En el temps ordinari, entre festes, sembla com si el poder es volgués perpetuar gestionant les nostres pors. Però el temps extraordinari de la festa ens ajuda a esvair covardies i a imaginar escenaris més lliures.

Qui no ha foragitat les pors, atiades per les autoritats sanitàries, una nit de Sant Antoni, menjant botifarrons i sobrassada a cor què vols i plantant cara a les amenaces del colesterol? Quanta gent no ha destapat una ampolla de cava per Nadal? Qui no ha tirat petards la nit de Sant Joan tot i els advertiments de metges, policies, batlles i bombers? Quants no hem

Festa Major de Gràcia, 2014.

Josep Fornés.

tingut la temptació de menjar peix fresc, sense congelar, després de les intimidacions governamentals que adverteixen d’un fatídic cuquet de nom impronunciable? Qui genera, doncs, les alarmes socials?

Definitivament, la festa i la llibertat són una temptació. Ens agrada menjar coca per Sant Joan i torrons per Nadal tot i que tinguem el sucre alt. Gaudim amb les fantasies pirotècniques que ens ensenyen a perdre la por a les explosions. Ens encanta córrer davant d’una bèstia que treu foc i parar-nos tot d’una per plantar-li cara cridant: «No passaran!» Ens apassiona enfrontar-nos al dimoni que ens fueteja i ens mira de fit a fit des d’aquells ulls vermells del caparrot. Des que el món és món, no hi ha hagut cap festa sense cervesa, aiguardent, vi o qualsevol altre beuratge que ens pugi al cap i ens alteri la percepció que tenim del món que ens envolta. Ens entrenem i aprenem a canviar el món des del nostre petit món simbòlic, que, de tant en tant, està de festa.

16 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Guarnir el món de festa | 17

L’emoció compartida

Joc de trencar l’olla, Festa Major d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà, 1956.

MEB.

18 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Festa Major de Gràcia, 2014.

Josep Fornés.

L’emoció compartida | 19

”

En les celebracions rituals se simula un paradís utòpic basat en relacions igualitàries i solidàries El ritual expressa passions i sentiments que no són visibles en la vida quotidiana a causa del capteniment que imposa la norma social. L’antropòleg Edmund Leach considerava que els rituals es poden entendre com la representació teatral d’una societat que expressa els seus conflictes i els solapa. L’etnòleg Claude Lévi-Strauss i, sobretot, l’antropòleg Victor Turner aprofundiren en l’interès per les emocions individuals que afloren en les celebracions rituals, en què se simula un model de societat ideal anomenat communitas: un paradís utòpic basat en relacions igualitàries i solidàries que només es manifesta fora dels temps i dels espais ordinaris, en una situació que es defineix com a liminar i que es construeix a través de la força creativa del procés ritual.

Les festes, totes les festes, respiren, d’una manera o d’una altra, aquest aire conceptual. La transfiguració de totes i cadascuna de les persones que participen en la festa enmig d’un somni col·lectiu en el qual el ric i el pobre confonen la modèstia i l’opulència. Un temps simbòlic en el qual el savi i el foll manifesten públicament la seva semblança. Un temps de prodigis en el qual el dia es pot fer nit i la nit es pot fer dia.

Un temps sagrat en què la communitas es fa perceptible, un espai liminar en què estan permeses totes les expressions dels marges i en què la gent marginal té un paper en la societat aparent de la festa.

Els Xiquets de Barcelona fent un castell al carrer de Salmerón —avui, carrer Gran de Gràcia—, 1935.

Pérez de Rozas, AFB.

20 | L’etern efímer. Gràcia. 200 anys de festa

Guarnir el món de festa | 21

De la casa al carrer: de l’espai privat a l’espai públic

Festa Major de Gràcia, 2014.

Josep Fornés.