elCamí del Llobregat a Barcelona
Pots trobar informació de l'evolució del projecte i de les activitats a la Camipèdia (escrits complets de la gent de cada poble) i afegir-te als més de 8.000 amics que té actualment el Camí a: www.elcami.cat
elCamí del Llobregat a Barcelona Guia de senderisme cultural
Aquesta edició té la peculiaritat de mostrar una altra cara de la gran ciutat: la de les iniciatives de les persones, a més del vessant turísticocultural, tot posant l’èmfasi en el batec social i artístic dels barris de la capital de Catalunya, així com la vitalitat, la creativitat i la humanitat dels seus habitants. En aquesta guia hi trobareu una gran riquesa de continguts, perquè ha estat elaborada a partir de les aportacions de la gent dels barris de les ciutats que figura a la plana inicial d’agraïments.
Col·lecció de guies editades del Camí - El Camí al Montseny (2008) - El Camí a la Garrotxa i al Ripollès: Dels volcans a la terra dels mites (2009) - El Camí a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera: A l’ombra del Montsec (2012) - El Camí del Llobregat a Barcelona: Cap al cap i casal de Catalunya (2012)
Itinerari general del Camí Trams senyalitzats Trams en procés
Trams senyalitzats i en procés d’implantació (2012):
El Camí, a més d’esdevenir una eina de vertebració del país, de foment del turisme sostenible, de cultura, de participació i d’integració social, et convida a viure l'aventura d'immergir-te en les entranyes dels nostres pobles, comarques i ciutats, pas a pas, fins a conèixer el país sencer: conèixer aquesta terra per estimar-la!
11 VALLÈS OCCIDENTAL
5
4 3
13
2 8 1 14 9
16
Nou Barris BARCELONÈS
7 Sant Martí Collserola
BAIX LLOBREGAT
Sant Just Desvern
El Camí és un projecte impulsat i coordinat per l'associació: PAS. Serveis de participació i sostenibilitat. www.pas.cat
Barceloneta
Les Corts
Barcelona Esplugues de Llobregat
Sants
Baix Llobregat-Barcelonès
12
elCamí
La Xarxa d’Establiments del Camí (xeC) està integrada per establiments que aposten per la cultura, la llengua i els productes locals com a valor. Trobareu el distintiu a l’entrada dels establiments acreditats. Consulteu el llistat actualitzat a www.elcami.cat.
el camí del llobregat a barcelona: cap al cap i casal de catalunya és la quarta guia editada del Camí, un recorregut senyalitzat sobre la cultura, la història, el paisatge i l'esperit de les terres de parla catalana.
10
Cap al cap i casal de Catalunya
15
6
1 Montseny 2 Garrotxa-Ripollès 3 Alta Garrotxa 4 Vidabona 5 Núria-Montgrony 6 Marina Alta 7 Alt Maestrat-Els Ports
8 Ribagorça-Pallars Jussà-Noguera 9 Baix Llobregat-Barcelonès 10TramuntanaRaiguer-Palma 11 Capcir-Andorra-Alt Urgell 12 Penyagolosa
13 Vallespir-Pla de l'Estany 14 Maresme-Vallès Oriental 15 L’Alguer-Menorca 16 Matarranya-Terra Alta-Ribera d’Ebre- Priorat
El CamĂ del Llobregat a Barcelona
Cap al cap i casal de Catalunya
Conèixer aquesta terra per estimar-la.
Aquesta és la cinquena guia editada del Camí. Vegeu a la contraportada la col·lecció editada fins avui i el mapa amb els trams en procés d’implantació.
Corbella, Maria Àngels del carrer de Manzanares, Prudenci Merayo, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Germanies, Joan B. Culla, Eva Serra, Pelai Pagès, Raimon Forn, Gabriel Cardona, Antoni Gelabert, Amadeu Quintana i Jolonch, Roger Sànchez i Amat i Pau Canela (Terra d’Escudella), Meritxell Sànchez i Amat, Antoni Lasheras, Susana Vera Zaplana, Rosa Vidiella, Àlex Tisminetzky, Sandra Negre, Pau Granell, Guida Fullana Pastor i Joan Castells i Gonzàlvez (DEP). Les Corts: Josep Moran i Ocerinjauregui, Pablo Bonat (Ateneu Popular de les Corts), Lluís Romance (Casal de Joves de Les Corts), Gemma Aguiló (Repúblik de l’Avern), Judit (ArtiXoc), Albert Torras i Corbella, Joan Andreu, Txarly de Can Deu i Raimon Forn. Sarrià-Sant Gervasi: Mercè Mestres, Montse Amenòs, Magalí Lladó, Jesús Mestre Campi (Casa Orlandai), Gregori Siles, Irene (CC El nostre agraïment, entre molts Casa Sagnier), Santi Latorre (AAVV d’altres, a: - Esplugues de Llobregat: Núria Sarrià), Maria Carme Carmona (Amics del barri de Laforja), Albert Vidal, Dolors Feliubaldó, Laura Sagarra i Bruguera, Francesc Sanagustín (Esplugaviva), Antonio Ribera (AAVV del Putxet), Marta Haro (Esbart), Josep Maria Fité, Carmela Fernández (Col·lectiu Tarrés (Castellers), Paqui Morcado, (Geganters d’Esplugues), Jordi Justo d’Artistes de Sarrià), Miquel i Maria (CC Sarrià), Jordi (Comissió de festes (Esplugues Sense Barreres), de Sarrià) i Albert i Jordi (Assemblea Miquel Casellas (Colla dels Tres de Joves de Cassoles). Gràcia: Ros Tombs) i Roser Vilardell (Arxiu (Lluïsos de Gràcia), Ramon Botet Municipal d’Esplugues). - Sant Just Desvern: Ateneu (Orfeó Gracienc), Carlos Pablos i Eduard Saboya (Centre Moral de Sant Just. - Barcelona: Ciutat Vella: Rosa Instructiu de Gràcia), Marc Gimeno Maria Casas (Taula del Raval), Josep (Cercle Catòlic de Gràcia), Anna i Enric Duran (Infoespai Altercoms), Lluís Blanes i Antoni (La Casa dels Ateneu Rosa de Foc, Banc del Temps, Entremesos), Eduard Asensio Alba i Ramon (Assemblea de Joves (CC Sant Pere Apòstol), Pep Aixalà, de Gràcia), Carles Salat (Ràdio Martin (Ràdio Nikosia), Montse Gràcia), Meritxell Díaz (Independent (Forn de Teatre Pa Tothom), Antoni de Gràcia), Carolina Chifoni, Comalat (Ass. Pessebristes de Joan Lafarga (Taller d’Història de Barcelona), Maria Casas, Jordi Costa, Lluís M. Xirinacs, Eva i Virgínia Gràcia), Esperanza Álvarez (CC la Sedeta), Ramon Soler, Josefina (Biblioteca de Sant Pau), Ramon Altés, Oriol Francolí (Castellers Noró (Fundació Arrels) i Guida de la Vila de Gràcia), Francesc Fullana Pastor. Eixample: Núria Sanahuja (Club Excursionista de Roig, Núria Breu, Manuel Garcia; Gràcia), Joan de Sant Joan i Joan Cristina i Mònica (Espai 210), Quim Llop (Rutes de Salut), Robert Casilla, Vives (Unió Excursionista de Sofi (Trastocats, Diables i Tabalers de Catalunya a Gràcia), Eli Bermejo la Sagrada Família), Jordi Font (AAVV (La Barraqueta i Assemblea de Joves de Gràcia), Xavier Franch Sant Antoni), Dani Calduch i Jordi (CC del Coll), Sergi Gaya (Colla de Bussons (Tocal2), Lluís Riudavets Diables La Malèfica del Coll), Ferran (Ateneu Layret). Sants-Montjuïc: (mapes), Marina Villacampa, Enric Roser Veciana, Joan Parisi i Rosa Àlvarez Almenar, Núria Girós, Joan Navalpotro (Secretariat d’Entitats Carulla, Rosa M. Capdevila i Josep de Sants), Ivan Miró i Marc Dalmau M. Ros. Horta-Guinardó: Joan (La Ciutat Invisible), Laia Sànchez Cerdán, Roser Vallhonesta, Carlota i Amat (La Burxa), Albert Torras i Aquesta guia i el tram del Camí al Baix Llobregat i al Barcelonès no haurien estat possibles sense la col·laboració desinteressada de persones, d’entitats i d’institucions, fins al punt d’esdevenir-ne coautores mercès a les seves aportacions. Amb diferents graus i formes de col·laboració, ens han fet arribar escrits o informacions sobre temes dels quals són coneixedors o en els quals estan implicats: ens han explicat els reptes de les seves entitats i moviments i ens han proporcionat fotografies dels escenaris de les seves vides. Aquesta guia n’és un resum. Les seves aportacions íntegres les podreu trobar properament a la Camipèdia del Camí <www.elcami.cat>, on tothom qui vulgui podrà anar-hi afegint textos sobre el seu barri, les seves entitats, etc.
Giménez (Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada), Joan Corbera (associació POU) i Àlex Pagan (CC la Casa Groga). Nou Barris: Yoyi, Xavier Artal i Griselda (Ateneu Popular de Nou Barris), Pep Ortiz (Cordinadora d’Entitats de Nou Barris), Helena (Casal de la Prosperitat), Guillem (Can Masdéu), Joan Catafalch (AAVV Nou Barris), Daniel i Sandra (La Cosa Nostra de Can Peguera), Marian (CC PortaSóller) i Ricard Fernàndez Valentí. Sant Andreu: Roger Tendero, Pau Vinyes (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias), AAVV Sant Andreu del Palomar i Sandra Soriano. Sant Martí: Josep Lluís Alonso (CC la Farinera del Clot), Roger Tendero, Jordi Morell (Taller Història ClotCamp de l’Arpa), Roser Garcia (Banc del Temps de Sant Martí), Felip Zacaries, Isa Moren (Petit Ballet de Barcelona), Nicasi Camps i Montse Jurnet (Arxiu Històric del Poblenou), Arnau (Ateneu Popular Octubre), Francesc Abad (AAVV Besòs), Santos Pérez (AAVV Maresme), Jordi Delmonte, Juanita Perelló i Rosa Fernàndez (AAVV Diagonal Mar), Josep Moran i Ocerinjauregui i Joan de Déu Prats. I també a Jordi Martí, Jordi Portabella, Ricard Gomà, Jaume Ciurana i Sònia Recasens, Núria Bosom (Arxiu Municipal), Jordi Casassas (Federació d’Ateneus de Catalunya), Clara Hosta (Escoltes Catalans), Ivan Rivera (Acció Escolta), Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Xesco Roma, Joan Carles Mestres, Toni Fernández, Ariadna Pujol i Roger Busqué. El nostre agraïment, també, a tots els amics del Camí que han participat en les caminades de reconeixement i als que han ajudat d’alguna manera a fer aquesta guia. A tots els tècnics i representants polítics de les institucions i administracions públiques que figuren a la contraportada. A l’equip del PAS que ha participat en aquest tram, pel seu esforç i dedicació. Estem segurs que sabreu apreciar i fruir d’aquesta guia, que ens permet descobrir la humanitat i la creativitat dels barris metropolitans. A tots, MOLTES GRÀCIES!
Índex
2
-
Agraïments
5 6 7 8
-
Presentació Pròleg Introducció Recomanacions
11
-
Sant Just Desvern
15
Esplugues de Llobregat
31 53 73 89 103 113 125 135 151 163 173
-
185
-
Itineraris
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Barcelona Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí
Aquesta guia ha estat elaborada per l’associació PAS: Amics del Camí-Serveis de Participació i Sostenibilitat (www.pas.cat) a partir d’aportacions de persones, associacions i institucions barcelonines. Coordinació: Mercè Collet i Sabé (Cardedeu, Vallès Oriental) Treball de camp: Mireia Ruíz, Oriol Ampuero (Barcelona) Redacció: Oriol Ampuero (Barcelona) Correcció: Oriol Ampuero (Barcelona) i Marta Finazzi (Gironès)
Fotografies: Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de l’Institut de Cultura de Barcelona, Arxius Municipals de Districte (AMDE, AMDS, AMDC, AMDSG, AMDHG, AMDNB), Pep Herrero, Ariadna Borràs, Cristina Diestro, Pepa Àlvarez, Julio Parralo, Luis Clúa, Vicente Zambrano, Josep Maria Contel, Valentí Viñas, Pepe Navarro, Andreu Adrover, Josep Moran i Ocerinjauregui, Lluís Bou, Josep Sanahüja, Pere Romero, Mercè Albaiges, Bernardí Bayarri, Jordi Camprubí, Maria Casas, Núria Clusellas, Marta Goula, David Grau, Pau Monzoncillo, Josep Soler, Elena Rovira.
Adaptació cartogràfica: Mireia Ruíz (Barcelona)
Fotografia de la coberta: Festes de la Mercè 2008 (Pep Herrero)
Direcció: Lluís Planes i Herrero (Cardedeu, Vallès Oriental)
Cartografia propietat de: Institut Cartogràfic de Catalunya
Primera edició: abril de 2012 d’aquesta edició: PAS: Serveis de Participació i Sostenibilitat-Amics del Camí Cardedeu (Vallès Oriental) Tel: 93 844 4553 pas@elcami.org www.elcami.cat
Disseny gràfic: Bildi Grafiks Impressió: Serveis editorials de l’Ajuntament de Barcelona ISBN: 978-84-9850-399-9 Dipòsit legal: B-20.361-2012 Primera edició: juliol de 2012
Amb la col·laboració de: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap editorial: Oriol Guiu Coordinació editorial: Maria Birulés Producció: Maribel Baños Edició i impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Municipals Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
Actualment podem trobar a les llibreries guies de tota mena que donen resposta a la necessitat d’informació que tenen les persones que ens visiten per accedir als llocs que els poden ser d’interès. Aquesta que ara em plau presentar-vos ens proposa un recorregut per les essències de la ciutat i el seus voltants, tot fent un repàs per la riquesa cultural i patrimonial dels barris, descobrint-nos els costums i festes populars de la seva gent, així com les activitats i inquietuds dels ciutadans. Alhora, ens apropa a la tasca de manteniment de les tradicions i iniciatives populars que es duen a terme mitjançant aquest fenomen social tan arrelat al nostre país que és l’associacionisme.
Us convido a endinsar-vos-hi, amb la seguretat que la seva lectura us ajudarà tant a descobrir com a redescobrir infinitat d’aspectes captivadors de la nostra ciutat. Xavier Trias Alcalde de Barcelona
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Per la naturalesa de la temàtica tractada, potser aquesta guia resultarà de més interès per a un ciutadà del país que per a un de fora, perquè li permetrà de conèixer detalls i característiques de paisatges i tradicions de la ciutat i del seu entorn més proper.
PRÒLEG
6 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
els batecs de barcelona
Els carrers tan plens, tan buits. La gent que hi camina. Glopades de rostres aturades als semàfors. Sorolls de cotxes, d’autobusos, de motos i de botzines. Boques de metro que escupen riuades de cossos que avancen, decidits, vers destinacions que només ells coneixen. On deuen anar? D’on deuen venir? Tanta gent, i tanta gent sola. Policromies humanes cada cop més nombroses i més diverses. Centenars de llocs on anar, d’ofertes culturals on gaudir i nodrir-se, de punts de trobada, de llocs on manifestar-se, on clamar per una societat més humana. Milers de llars que cuinen els seus sopars. Llums encesos a les finestres. Qui hi deu viure, allà? I el caminant que s’ho mira, encuriosit. Observa i recull, rostre a rostre, els codis encriptats de tots aquests missatges humans que, com mars de bits, s’interpenetren arreu i que intenta desxifrar.
tota aquesta gent i col·lectivitats que, desinteressadament, han aportat els seus escrits, les seves visions, les seves iniciatives; i amb elles, i amb la feina, entre d’altres, d’en Roger i la Mireia, la coordinació de la Mercè i la redacció d’en Pau i, en la seva major part, de l’Oriol, ha sorgit aquesta guia tan diferent i singular de Barcelona. Una feina excel·lent: felicitats!
El Camí travessa, també, aquesta gran ciutat, Barcelona, la capital de la nació. Quina gosadia! A Barcelona us serà molt difícil tirar endavant el Camí!, ens deien molts amics del Camí barcelonins amb una capa de por superficial i, al mateix temps, espurnejada de desig i de fe que sí, que seria possible. Està molt massificada!
No us penseu, no és tan fàcil trobar-la des de fora i poder-s’hi banyar: la dimensió comunitària que tant ens omple quan la vivim és la recompensa natural a anys d’arrelament, d’entrega, d’altruisme, de compromís social i cultural amb el país.
Però aquesta aglomeració tan immensa de llars i carrers és clivellada d’ànimes humanes que se l’estimen, que la fan rica, que hi aporten el millor d’elles mateixes, que l’omplen de vida, d’activitats, d’ofertes culturals, d’art, d’activitats educatives, de moviments socials compromesos en la millora de l’àmbit públic en tots els seus vessants. Molta, moltíssima gent que dóna bona part de la seva vida als altres. Per fer la guia hem tingut el gran privilegi de conèixer i contactar amb una ínfima part de
El Camí a Barcelona, a més dels seus monuments i llocs d’interès, a través d’un itinerari troncal i de diversos itineraris brancals que enfilen tots els seus districtes, vol mostrar aquesta dimensió més oculta, més difícil de trobar del cap i casal de Catalunya: el seu batec social, humà i artístic. Segurament que aquí encara hi falten moltes mostres: no dubteu a afegir-les a la Camipèdia de <www.elcami.cat>.
Tal vegada, el tast de part d’aquestes realitats i iniciatives d’innovació social –si tenim la sort i el privilegi de trobar-les– ens inspirin a germinar allà on siguem com a llavors de comunitat que tots som i que són la base orgànica de tota nació sana, pròspera, solidària i forta. Visca! Lluís Planes i Herrero President del Pas
INTRODUCCIÓ
passejant per la ciutat
Sí, Barcelona es mereix una passejada. O moltes. I és per això que emociona veure com el Projecte del Camí també té alguns dels seus més de 8.000 amics i voluntaris amagats pels carrers de Barcelona, disposats a descobrir-nos indrets i curiositats que potser, fins i, tot els barcelonins desconeixíem. Barcelona no deixa de ser la capital d’un país viu i ric on la gent s’implica i treballa en somnis conjunts. Des del món ateneístic i associatiu en som molt conscients. I El Camí, amb el seu enginy de proposar-nos alternatives per descobrir el nostre país d’una manera diferent, ho torna a demostrar donant veu a la gent, a les associacions; en definitiva, a la societat civil. Gràcies a aquesta iniciativa podrem conèixer i donar a conèixer d’una manera diferent la ciutat i els pobles i viles que la integren. D’una manera més humana, més social i, sobretot, molt més personal. El Camí ens garanteix una descoberta diferent i molt més propera gràcies a l’immens esforç que ha fet i continua fent la gent de l’associació
del PAS i, també, els centenars de voluntaris anònims i d’entitats i associacions d’aquest país que amb la seva aportació fan possible aquestes guies. Agraeixo al PAS que acceptés en el seu moment la proposta dels Lluïsos de Gràcia per ubicar la seva seu barcelonina a les instal·lacions de l’entitat gracienca. Alhora, agraeixo la predisposició que han tingut a l’hora d’acceptar les propostes i suggeriments provinents de la gent dels ateneus i entitats culturals, els quals queden ben reflectits a la guia. Un fet que demostra, un cop més, que el treball en xarxa entre entitats és essencial per tirar endavant projectes de gran qualitat. Passegeu i gaudiu! Jordi Casassas Expresident dels Lluïsos de Gràcia. Gerent de la Federació d’Ateneus de Catalunya
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
En un temps on els carrers de les ciutats semblen fets només per córrer, acollir embussos i el so de clàxons emprenyats, el Camí ofereix l’oportunitat per descobrir Barcelona des del seu vessant més humà: la del vianant, la del ciutadà del carrer. Prou que ho sabem des dels ateneus, casals, entitats i associacions de Barcelona i de tot el país que els carrers són molt més que un lloc de pas. Recórrer amb tranquil·litat les seves artèries et pot portar tant a descobrir racons amagats de la ciutat i la seva història com a trobar-te immers en una de les innombrables activitats amb què el teixit associatiu dóna vida al barri, a la vila o a la ciutat.
RECOMANACIONS
recomanacions estructura d’aquesta guia Aquesta guia conté una descripció de cada municipi ordenada d’acord amb el que el caminant s’anirà trobant en seguir l’itinerari. En arribar a la ciutat de Barcelona, i després d’una descripció global, presentem els deu districtes amb els seus barris. Hi trobareu iniciatives artístiques i culturals, així com projectes i col·lectius de promoció i desenvolupament social de cadascun dels barris. Se’n destaquen les festes, iniciatives i projectes que podreu visitar, a peu o bé amb transport públic. Al final hi trobareu els mapes amb l’itinerari troncal, en vermell, i sis brancals, en groc, que us permetran descobrir aquesta vida social i artística que s’amaga a cada barri. Podeu escollir fer aquests itineraris a peu o bé combinar-ho amb transport públic i bicicleta.
Marca Troncal
8
Plaquetes
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Sentit de la marxa (variant)
marca del camí troncal Des de Sant Just Desvern, passant per Esplugues de Llobregat, fins a l’entrada a Barcelona, l’itinerari estarà senyalitzat amb la marca del Camí, que representa un 8 obert per dos punts (el 8 és la forma de l’itinerari sencer del Camí): o amb la seva versió en negatiu a les plaquetes. Dins la ciutat de Barcelona cal seguir els itineraris a través dels mapes de la guia, ja que no està permès marcar-los sobre el terreny. Trobareu l’itinerari troncal i els brancals en el capítol de mapes, per fer a peu o bé amb transport públic. En el text de la guia hi trobareu marcats en negreta els punts de valor artístic, cultural o social visitables, que corresponenen als pictogrames dels mapes. indicació del sentit de la marxa Els trencalls en els camins els indiquen les orientacions de les obertures de la marca del Camí: una obertura indica d’on venim i l’altra indica cap on ens dirigim. En el cas del dibuix de l’exemple, si venim de baix, continuarem cap a la dreta. A les plaquetes de senyalització, la indicació del sentit de la marxa es reforça amb una fletxa. Si en vertical teniu dubtes de com interpretar els canvis de sentit de la marxa, feu-les lliscar imaginàriament fins a terra i ho veureu més clar. El Camí té un sentit preferent (el que indiquen les fletxes de les plaquetes de senyalització). Tanmateix, s’hi indiquen els angles de gir perquè es pugui caminar també en sentit contrari. La senyalització és, per tant, bidireccional. què cal dur? Si no esteu avesats a fer senderisme, us recomanem: Portar el pes mínim imprescindible, ja que així gaudireu més de la caminada.Dur calçat còmode per caminar, una ampolla d’aigua, barret, crema solar i càmera fotogràfica per deixar-vos inspirar pel que us trobareu i per compartir les fotografies als àlbums de la xarxa del Camí.Per conèixer bé el país, és molt interessant parlar amb la gent dels barris, ja sigui per demanar-los informació sobre com arribar a algun indret que cerqueu o per establir-hi una conversa espontània.Si dueu llibreta on anotar les vostres impressions, les podreu publicar al bloc del Camí.
serveis: xarxa d’establiments del camí (xeC) Podeu trobar allotjaments, restaurants i botigues, alguns dels quals estan acreditats com a xeC (Xarxa d’Establiments del Camí), que garanteixen l’oferta de productes de la zona. Els identificareu pel distintiu que llueixen a l’entrada. Important: convé reservar abans d’anar-hi, especialment als allotjaments. En el moment de publicar aquesta guia, pràcticament no s’ha pogut acreditar cap establiment; els anirem publicant a la pàgina web del Camí.
manteniment i millora Aquest és un camí comú. Com tot el que és públic, és impossible de mantenir-lo i millorar-lo sense la col·laboració de tots. Qualsevol irregularitat que trobeu al Camí, com ara marques perdudes, establiments acreditats que incompleixen els criteris establerts, camins tallats, suggeriments de millora, etc., us agrairem que ens ho notifiqueu. Tingueu present que és un camí molt jove, globalment encara en procés de creació i que, per tant, hi podreu trobar moltes coses per millorar amb el temps i amb la col·laboració de tothom.
9
punts d’informació als barris Informeu-vos als Punts d’informació de la cultura viva, d’altres rutes properes o d’activitats locals que es facin aquells dies. Demaneu-hi també el Carnet del Caminant. Si no el tenen disponible, el podeu adquirir a través del lloc web del Camí.
grau de dificultat El Camí uneix pobles i ciutats i està pensat per fer-lo a peu, si bé el tram urbà de Barcelona també es possible fer-lo en part amb transport públic. També és practicable amb bicicleta, i la major part del tram és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Aquest tram no passa per indrets de dificultat. És a l’abast de tots els públics i es pot adaptar a la mida de cadascú.
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Indicatiu xeC
RECOMANACIONS
el carnet del caminant El carnet del caminant us permetrà recollir els segells de les diferents etapes fins a completar, algun dia, tot el Camí, i obtenir detalls i descomptes en molts dels establiments acreditats de la Xarxa d’Establiments del Camí (xeC).
RECOMANACIONS
recomanacions sobre els espais naturals Respecteu els espais protegits: el Parc Natural de Collserola, els aiguamolls del delta del Llobregat, etc.
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
10
i uns darrers suggeriments... Caminant, Pas a pas, descobriràs el cos i l’ànima d’aquesta terra, si ho vols, la teva terra. Pots enfortir les teves arrels, fer salut i noves amistats i omplir-te de vivències. Abans de posar-te en camí, tingues present que amb poc equipatge caminaràs més lleuger. Si camines atent i obert, podràs integrar millor tot el que el Camí t’oferirà. Qualsevol petita cosa que facis serà bona si, quan t’imagines que la fa tothom, continua essent bona. Diu la dita: “fes-te del color de la terra on siguis”. L’estranya no és la gent que et trobaràs, sinó tu, perquè ets a casa seva. El somriure i la cordialitat poden ser el millor agraïment a l’hospitalitat que t’ofereixin. La llengua d’aquestes terres és el vehicle que et permetrà d’endinsar-t’hi. Usa-la sempre i, si et plau, ensenya-la als que la desconeguin: els enriquiràs i honoraràs el teu poble i els teus avantpassats, que te l’han regalada. I, si no és la teva llengua, prova d’aprendre-la i t’enriquirà, perquè esdevindrà també teva. El Camí t’enfortirà i t’embellirà com a persona i els llaços que faràs ens enfortiran i embelliran com a poble. Gràcies i bon Camí!
Sant Just Desvern
SANT JUST DESVERN
Dades generals població: 15.923 (2010) superfície: 7,80 km² densitat: 2.041 hab/km² gentilicis: santjustenc, -a
12
<< Edifici Walden, de l’arquitecte Ricard Bofill.
ubicació Sant Just Desvern limita amb Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí; amb els territoris barcelonins de Collserola, als barris de Vallvidrera i Sarrià, i amb el municipi d’Esplugues de Llobregat. Tant Esplugues com Sant Just van incloure’s a la comarca del Barcelonès en la divisió territorial de la Generalitat republicana, però la reordenació del 1990 va reubicar-les al Baix Llobregat. Ara bé, el gran nexe amb Esplugues és la via romana que travessava les dues poblacions i les unia amb Barcelona, antecedent del camí ral i la carretera nacional. etimologia del nom La ciutat va prendre el nom d’un dels dos sants titulars de la parròquia, els germans màrtirs Just i Pastor. Pel que fa a Desvern, els primers documents escrits que remeten al nom són del segle X, on apareix sota les formes Villa Birce, Berce i, més tard, Vercio. Tot apunta que devia tractar-se d’un propietari de nom gal·loromà (Bertius), evolucionat a Bercius o Vercius i després a Verç. Segles més tard, la consciència de la procedència del nom es va diluir entre els parlants. Per fer entenedor el nom del poble, la gent va alterar-lo sense rigor i el va substituir per un nom més familiar, en aquest cas l’arbre del ‘vern’. A la regió, els catalanoparlants d’aleshores salaven, raó per la qual Sant Just era ‘des Vern’ i no pas ‘del Vern’. El fet que avui s’escrigui Desvern es deu, altra vegada, a un oblit històric: amb el desús de l’article salat moria també la consciència que, en el fons, Desvern estava format per la preposició aglutinada a un article.
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
una mica d’història Els ibers establiren un poblat al terme de Sant Just en un lloc protegit per l’alçada, la Penya del Moro. En època romana, un dels ramals de la Via Augusta romana baixava en paral·lel al Llobregat des de Martorell fins a arribar a Barcino. El traçat travessava Sant Just Desvern i s’endinsava, després, per Esplugues abans d’arribar a l’actual municipi de Barcelona. Aquest fou l’origen del camí ral medieval i, més tard, de la carretera N-II. Amb la consolidació del cristianisme s’aixecà l’església dedicada a Sant Just. Com en tantes altres poblacions, la protecció que oferia la sagrera de la parròquia va atraure el primer nucli habitat, tot i que la majoria dels escassos habitants vivien en cases de pagès disperses. Un dels trets més característics dels santjustencs d’època medieval és que formaven part de les Franqueses de Llobregat. En virtut d’aquesta adscripció, els seus pobladors quedaven exempts de pagar una gran part dels tributs reials. L’excepcionalitat s’acabaria amb la nova planta legal decretada per Felip v el 1716. La població es va multiplicar per dos durant el segle xviii, una època de bonança agrícola, però tot just s’arribava a les 400 ànimes. De fet, l’agricultura va ser l’activitat principal al poble fi ns ben entrat el segle xx, especialment el cultiu de garrofers, cereals i fruiters. No és fi ns a les dècades dels 50 al 70 del segle passat que el poble començaria a atraure indústria moderna i deixaria enrere els tallers familiars de construcció i les petites indústries de llenya i tèxtil. Òbviament, el creixement industrial va anar acompanyat de l’arribada de nous
SANT JUST DESVERN
santjustencs provinents dels diversos països peninsulars, que van fer augmentar la població fins als 11.000 habitants del 1980. Tot i que històricament la comunicació amb Barcelona ha estat propícia, el Trambaix, un nou transport que connecta l’urbs i Sant Just, va inaugurar-se el 2006.
Can Preciós, al carrer Sant Lluís.
Estudi de Ricardo Bofill.
Una excursió a la penya del Moro, el tercer punt més alt de la ciutat després del turó d’en Merlès i el de Sant Pere Màrtir, és l’opció perfecta per entendre Sant Just de manera panoràmica. Allà mateix hi ha les restes d’un antic poblat ibèric i d’una torre de vigilància dels segles X i XI. La penya del Moro no és, ni de bon tros, l’únic tros verd visitable de Sant Just. De fet, el municipi està situat en una vall –vall de Sant Just o de Verç– formada pels torrents que baixen de Collserola i que desemboquen a la riera. A la vall s’obren camins que s’endisen cap a la serra de Collserola, com el de Vallvidrera, el de Can Biosca o el dels Ametllers, que fan de Sant Just una de les portes d’entrada a la serra. El municipi és molt ric en patrimoni arquitectònic. Can Cardona –casa pairal de Daniel Cardona, fundador de Nosaltres Sols! i alcalde de Sant Just durant la República–, Can Madurellet, Can Campreciós, Can Freixes i Can Sagrera són les masies més destacades dintre del nucli urbà. Als afores, o escampades pels camins de la vall, hi trobareu Can Candeler, Can Coscoll, Can Solanes, Can Vilar i les tres més antigues: Can Pedrosa, amb el seu molí fariner, Can Carbonell i Can Fatjó. Cal destacar, també, les construccions modernistes Can Ginestar, la Casa Pruna, la Casa Ferris i les cases Oliveras Recasens. Altres residències a tenir en compte són el conjunt d’habitatges del Casino dels Senyors, Can Modolell i, sobretot, el laberint vertical Walden7, de Ricardo Bofill.
13
patrimoni
festes, fires i celebracions Sant Antoni, al gener, i Corpus, al juny, amb les seves catifes florals, són dues de les diades més assenyalades de la ciutat. La Festa Major és el 6 d’agost, dia de sant Just i sant Pastor, una de les activitats més singulars de la qual és la guerra d’aigua. Durant aquesta festa i les tradicionals de Tardor, celebrades entre octubre i novembre, surten al carrer els gegants vells –els reis Pastor i Justa i la princesa Montserrat– i els gegants nous Gentil i Flordeneu, tots dos personatges del poemari verdaguerià Canigó. Alhora, la colla dels Dimonis Apagallums de Cama Blanca treuen el Rifenyo, el drac de Sant Just.
Can Ginestar. Actual Casa de Cultura.
Els principals centres d’art i cultura de Sant Just són Can Ginestar, on tenen seu la biblioteca, l’Arxiu Històric, el Centre d’Estudis Santjustencs, la sala d’exposicions El Celler, el Centre d’Interpretació del Municipi i diverses entitats, i el Casal de Joves, aixopluc de les associacions culturals L’Òvul, Mai i Medinium Tremens. També són remarcables les activitats de Firart, consistents a fer arribar la pintura a la gent a través d’exposicions al carrer. El centre cultural més antic, però, és l’Ateneu de Sant Just, editor de la important revista La Vall
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
batec artístic i cultural
SANT JUST DESVERN
de Verç. A la ciutat hi té un pes considerable la Casa Regional d’Extremadura. batec social La Vagoneta és el centre municipal destinat a les activitats de la infància i les famílies, mentre que el Mil·lenari és el nom del centre social per a la gent gran. Pel que fa a les entitats, hi són actives la CAL i les ONG Acció Solidària i Logística i Sant Just Solidari. L’agrupament escolta Martin Luther King i l’esplai Aramateix són les entitats de referència en el món del lleure infantil i juvenil. L’Ateneu.
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
14
Esplai Aramateix.
itinerari de sant just desvern a esplugues de llobregat L’itinerari comença a la plaça de l’Església de Sant Just Desvern. A través del nucli antic, ens dirigim a la rambla del poble pel carrer Anselm Clavé. Al seu inici s’obre la plaça del Parador, on històricament hi ha la parada dels autobusos. Continuant rambla avall arribarem al carrer Major. Seguirem a mà esquerra fins al carrer de l’Ateneu, on trobem un dels centres de l’activitat cultural del municipi. Pel carrer de l’Electricitat ens dirigim cap al parc de l’avinguda del Doctor Ribalta i la travessem fins al carrer de Laureà Miró. Trenquem a mà dreta, passem per sota del pont de l’autopista i ens dirigim a la rampa que accedeix als jardins del Casal de Cultura. Per la zona de vianants en direcció a l’Avenç (l’ateneu), arribem a la plaça de l’Ajuntament.
Carrer de l’Església.
Esplugues de Llobregat
informació pràctica
Com arribar-hi amb transport públic? Tramvia, Bus, Metro (L-5) www.emt.cat/ Principales/Inicio.aspx
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Dades generals població: 46.678 (2010) barris: Centre, la Plana, Can Clota, Finestrelles, Ciutat Diagonal, la Miranda, la Mallola, el Gall, Can Cervera, Ca n’Oliveres, Montesa i Can Vidalet superfície: 4,56 km² densitat: 10.232 hab/km² gentilicis: espluguí, -ina
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
16
<< Claustre del convent de Santa Maria de Montsió.
Cim de Sant Pere Màrtir (Collserola).
ubicació Al mig de l’àrea metropolitana, forma un contínuum urbà amb els municipis limítrofes de Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Barcelona (districtes de Sarrià-Sant Gervasi i de les Corts). La divisió comarcal del 1936 impulsada per la Generalitat republicana va incloure Esplugues dintre la comarca del Barcelonès, però amb la reordenació del 1990 passà a formar part del Baix Llobregat. Per Esplugues passava l’antiga via romana i camí ral que, venint de Sant Just, arribava a la muralla sud de Barcino –el portal de Sant Antoni de finals de l’edat mitjana. etimologia del nom El nom d’Esplugues prové de spelunca, llatí vulgar per a ‘cova’, ‘balma’. El document més antic trobat amb la forma romànica evolucionada Splugas és un testament de l’any 964, en què es fa donació de cases, corrals, horts i prats a l’Església en aquest lloc. Segons els geòlegs, l’efecte de l’erosió de l’aigua en els marges dels torrents va afavorir la formació d’esvorancs coberts per una cornisa de roca més dura que els feia de visera, origen de les coves o balmes de la zona. D’altra banda, cal recular als llibres romans de geografia per trobar la procedència de l’apel·latiu de Llobregat, afegit per diferenciar Esplugues d’altres municipis catalans de nom semblant com l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) o l’Espluga Calba (les Garrigues). En aquests escrits apareix com a Rubricatum, que en llatí vol dir ‘roig’. Els romans devien anomenar així el curs fluvial pel to vermellenc que tot sovint hi pren l’aigua. Ara bé, la documentació medieval el cita amb el nom de Lubricatum, segurament amb el sentit de lubricum, ‘lliscós’. Normalment, els noms de riu no presenten canvis de sentit tan bruscos com aquest, ja que acostumen a ser mots molt conservadors. Això, i el fet que el pas de R- a L- inicial sigui poc habitual en l’evolució del català, ha fet pensar els experts que tant Rubricatum com Lubricatum podrien ser adaptacions, segons l’època històrica, d’un nom preromà desconegut. Cal recordar que el Llobregat no passa per Esplugues, tot i que la població està sota la seva influència. El turó més alt del terme municipal és el de Sant Pere Màrtir. Tothom identifica l’antena de la torre de telecomunicacions blanca i vermella que corona la muntanya, ben visible des d’Esplugues i des de gairebé tot Barcelona –no la confongueu amb la moderna torre-mirador del turó de Vilana, ben a prop del Tibidabo). El nom modern prové de la capella de Sant Pere Màrtir que s’hi va construir el segle XVII. Anteriorment, però, era conegut com a puig d’Orsa o d’Óssa. Hi ha tres teories que explicarien aquesta denominació: la primera afirma que prové de la forma llatina URSA, per l’abundància d’óssos en època remota; la segona, proposada pel filòleg Balari i Jovany, relaciona el nom amb l’ètim ORDIA (ordi, en el sentit de ‘puig de l’ordi’), i la tercera connecta la muntanya amb la constel·lació de l’Óssa Major i la seva funció d’orientació per als navegants quan s’apropaven al port de Barcelona.
una mica d’història La història i el present d’Esplugues són indestriables de l’evolució de les vies de comunicació que l’han travessada i connectada amb Barcelona. Al llarg dels temps fins avui dia, tot de
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
17 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis La Rajoleta.
camins i carreteres han fet via per Esplugues, ja que la vila és a mig camí entre la ciutat de Barcelona i l’eix del Llobregat. La Via Augusta romana i el camí ral o Via Morisca sortia de Barcelona, creuava l’actual barri de Sant Antoni fins a Hostafrancs, enfilava la carretera de la Creu Coberta i el carrer de Sants fins al Collblanc i el torrent Gornal, i entrava a Esplugues per Ca n’Oliveres, fins l’avui desaparegut Raval de Sant Mateu. Passat Esplugues s’endinsava per Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat fins a tocar de Martorell, on la via creuava el riu Llobregat pel pont romà, tot connectant amb la Via Augusta interior. No era l’únic camí que creuava Esplugues, però. En aquells temps remots hi havia un camí travesser, una circumval·lació que travessava el Pla de Barcelona sense passar per la ciutat, i que unia allò que esdevindria Sant Andreu de Palomar amb Sarrià, passant per les Corts. Aquest camí de ferradura deixava Pedralbes i entrava a Esplugues pel coll de Finestrelles, prop d’on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu (per a més informació, vegeu el capítol general de Barcelona). Per les restes que s’han trobat, prop de la primera via hi devia haver una vil·la romana −un indret estratègic on la nissaga Picalquers aixecaria més endavant el seu castell, precisament on avui trobareu la Torre dels Lleons. Un dels primers nuclis habitats d’Esplugues, que més endavant prendria el nom tradicional de Raval de Sant Mateu, devia formar-se, doncs, al llarg d’aquest camí ral. L’altre nucli de població el situaríem a la sagrera de l’església de Santa Magdalena, a l’altra banda del camí. Les referències escrites dels segles X i XI sobre Esplugues parlen d’un indret rústic, d’horts i prats, a penes poblat. Tant és així que, sis-cents anys més tard, a principis del XVIII, el cens només hi comptava vint-i-dues cases, equivalents a unes cent vint ànimes. Durant aproximadament un miler d’anys, Esplugues va ser un llogarret agrícola habitat per pocs pagesos, i un punt de parada i pernoctació a l’hostal dels Picalquers, situat al camí ral. Era una terra de secà, tacada de vinyes, fruiterars, garrofers i camps d’ordi i blat; solcada, com tota terra mediterrània, de torrents que baixaven del puig d’Ossa o d’Orsa (Sant Pere Màrtir) i dels turons d’en Ramoneda i del Temple. Aquest panorama no es va alterar gaire fins que, el 1763, Carles III ordenà adaptar el camí ral al trànsit rodat per comunicar eficaçment Madrid i Barcelona, origen de la N-II. La nova via continuaria passant per Esplugues, però no respectaria el traçat del camí ral i la Via Augusta, sinó que es va obrir més al sud. L’antic nucli habitat del camí va quedar marginat de la vitalitat econòmica que la nova carretera va dur al poble, i cauria en decadència fins a convertir-se en un raval –el raval de Sant Mateu. Aquest antic nucli va desaparèixer definitivament a cavall de les dècades dels 60 i dels 70, amb la construcció de l’autopista A-2. Així doncs, durant el segle XVIII, el poble va començar a estendre’s al voltant de la carretera reial, futura N-II, fins al punt que, el 1804, la població es multiplicaria per cinc i arribaria a 621 habitants. Durant el segle XIX, Esplugues continuaria conservant el caràcter de poble eminentment agrícola malgrat l’establiment de la primera indústria: es tracta d’una fàbrica de ceràmica arquitectònica coneguda popularment com La Rajoleta. El procés de desaparició de l’agricultura comença a fi nals del XIX i s’estén
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Carrer Montserrat (nucli històric).
18
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
19
fins a l’equador del segle XX. Molts pagesos dedicats a la vinya comencen a treballar a La Rajoleta i, principalment, a d’altres zones industrials emergents, sobretot de l’Hospitalet i de Barcelona. Aquest procés va intensificar-se durant els anys posteriors a la guerra del 1936-39. Segons Josep Casellas, últim pagès d’Esplugues, “la gent anava a treballar a les fàbriques de Barcelona” i, d’aquesta manera, el sòl abandonat pels agricultors era ocupat per la indústria o aprofitat per construir-hi nous barris. “Primer van ser les urbanitzacions de la Miranda i Ciutat Diagonal, on tot eren vinyes i garrofers. A la dècada dels cinquanta van començar a instal·lar-se moltes fàbriques. A la plana de can Ramoneda, s’ubicà can Corberó; a la vinya gran, la Braun; a la plana de baix del poble, la Carlo Herba, i així s’anaven estenent per tot el terme de la vila. Van anar desapareixent les vinyes i els camps de conreu i, és clar, al darrere, els pagesos. El que avui és la Mallola, eren camps on es cultivaven semprevives. On hi ha la Nestlé, s’hi cultivaven rosers i lilàs, i on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu hi havia un camp d’ametllers i un jardiner que hi cultivava flors”. Els nous habitants arribats a Esplugues durant els últims cent cinquanta anys –immigrants del camp català, residents acabalats de Barcelona i immigració espanyola–, juntament amb els descendents de les famílies espluguines de tota la vida i la nova immigració europea i extracomunitària, conformen la població espluguina d’avui. Habiten els dotze barris d’una ciutat residencial i de serveis que gairebé ateny els 50.000 habitants. La carretera de Cornellà i de Sarrià, la N-II, l’autopista, la ronda, el Trambaix... Avui, com en el passat, les vies de comunicació condicionen la vida d’Esplugues: en marquen els límits del territori, de la seva població i de molts barris.
Per saber-ne més S’ organitzen visites els diumenges, durant el recorregut de les quals es poden veure els forns soterrats i els impressionants forns d’ampolla.
La fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis, “La Rajoleta”, és sens dubte un punt ineludible per a qualsevol visitant d’Esplugues. La Rajoleta va subministrar de ceràmica gran part de la producció arquitectònica modernista i noucentista catalana, i s’hi van coure peces per a Domènech i Montaner, Antoni Gaudí, Gaietà Buïgas, Puig i Cadafalch, etc. El catàleg de la fàbrica conté dissenys del gran mosaïcista Lluís Bru, el ceramista Joan Baptista Alòs –pare d’Angelina Alòs– i d’altres figures remarcables del modernisme català com Adrià Gual, Domènech i Montaner, etc. A més de rajoles, s’hi fabricaven motllures, sòcols, escopidores d’aigua, florons i cantoneres. La tradició industrial ceramista i de maons, teules i rajoles ha deixat altres mostres d’arquitectura industrial, com la fàbrica La Baronda, ara convertida en un centre d’activitats culturals i empresarials. Malauradament, la major part de les bòbiles, un dels signes més emblemàtics de la industrialització a Esplugues, han desaparegut per les expropiacions i la pressió urbanística. A les diferents barriades de la ciutat trobareu diverses cases i torres senyorials, com ara Can Tinturé −que allotja un agradable jardí i el primer museu monogràfic del país dedicat a la rajola de mostra; la Casa Massip, a Finestrelles, i la Casa Llavinés, al Centre. Can Brillas mereix una menció a part per
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
patrimoni
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Can Tinturé, museu de la rajola de mostra.
20
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
21 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
la seva popularitat. En origen fou una masia, però el 1924 Josep Brillas i Socies va reconvertir-ne el celler en el centre de producció del famós xampany Marguery. L’Ajuntament va adquirirla el 1973 com a casal de cultura, funció que encara compleix. La Torre dels Lleons s’anomena així pels dos lleons de pedra a banda i banda de l’escalinata, i és l’edifici amb els vestigis més antics de la ciutat: s’hi conserven dues làpides romanes rellevants. La trobareu al costat del que va ser la Via Augusta romana i més tard el camí ral medieval. Per les restes d’una paret trobades a l’interior és altament probable que en aquest punt hi hagués hagut una vil·la romana. Damunt les restes, la família Picalquers hi aixecaria el seu castell i l’hostal. En obrir-se la carretera reial el segle XVIII, es va traslladar l’hostal a la nova via. Més endavant l’edifici tindria multitud d’usos, fi ns que l’any 1940 va ser adquirit per fer-hi la Casa de la Vila. Cal no oblidar que, on avui veiem nusos de comunicació i infraestructures de tota mena, va respirar una vila que va viure de l’agricultura fins ben entrat el segle XX. Els nous temps han fet desaparèixer els camps, però sobreviuen alguns masos esplèndids que ens recorden un passat subordinat al temps i la collita. La major part els trobareu al turonet de la Sagrera, on es va erigir l’església parroquial i el primer nucli habitat d’Esplugues. En destaquem Can Cortada, avui encara propietat dels descendents de Rafael d’Amat de Cortada, baró de Maldà (Barcelona, 1746-1819). El baró de Maldà va dedicar-se a escriure durant tota la seva vida el Calaix de sastre, una crònica de seixanta volums sobre els costums i la societat de Barcelona i rodalia a cavall dels segles XVIII i XIX. Aquesta miscel·lània conté multitud de referències sobre Esplugues. Gràcies a ell se sap que l’amo de Can Ramoneda, un mas del carrer Església, era “el pagès més ric d’Esplugues. [...] Durant diverses centúries fou la casa del poble que collia més cereals de tota mena, més vi i de la millor qualitat”. Segurament, una de les masies més antigues d’Esplugues és Can Pi (s. XIV), la segona més rica del poble segons el baró. Al voltant de l’església de Santa Magdalena va formar-se el primer nucli històric del poble. Va ser consagrada com a parròquia del poble l’any 1103, però és segur que devia existir com a ermita molts anys abans. No en queden vestigis de l’època medieval, ja que l’actual edifici és de la segona meitat del XIX. La peça més antiga conservada és una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, de l’època en què l’església va patir una reforma en profunditat (segle XVI). El cronista Maldà ens la descriu tal com la veia el 1770: “Té una bonica nau central coberta amb voltes de punta d’ametlla i clau, de planta rectangular [...] el campanar és quadrat amb cinquanta graons per pujar-hi, quatre finestrals i dues bones campanes”. Molts altres masos són al bonic carrer de Montserrat, sortint de la Sagrera. El butlletí d’informació El Pou del Vernís, editada pel Grup d’Estudis d’Esplugues, s’hi refereix de la següent manera: “si prenem aquest carrer des del Pont d’Esplugues, tot seguint la lògica numeral del carrer, i enfilem amb valor la pujada en direcció a l’església de Santa Magdalena, podem admirar un dels paratges més bells i típics de l’Esplugues tradicional, on encara es troben masies que ens parlen de molta història viscuda i s’ubiquen prop de la plaça de l’Església”. Allà hi trobareu Can Cargol, residència
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
22 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Casal de Cultura Robert Brillas.
Escola d’Idiomes al Parc de Can Vidalet.
dites, llegendes i creences populars Sens dubte, la llegenda més coneguda d’Esplugues és la del cavaller de can Picalquers. La Paulina Figueres en va escriure l’auca en una publicació de l’Ajuntament, i fa així: Al segle XV existia un castell / gran i bell / que era de cal Picalqués / i lluïa d’allò més. // Tenien un fill, l’hereu, / que es deia de nom Mateu, / ben plantat, amb gallardia, / amb talent i simpatia. // A baix al poble, al Raval, / hi havia un famós hostal. / De l’hostal de santa Marta, / qui el coneix no se n’aparta.// [...] La filla dels hostalers / era qui ballava més, / que en tota la rodalia, / de més bonica no n’hi havia. // El Mateu, tot i ésser noble, / baixava a ballar al poble, / doncs la Marteta li agradava / i dia i nit hi pensava. // [...] Els pares de la Marteta / van prohibir a la noieta / de tornar a ballar amb l’hereu, / i amb molta pena així ho féu. // La criada Caterina, / gitana, enginyosa i fina / a la Marteta estimava / en mirar-la com plorava. // Va planejar una trobada / a la parella enamorada, / una broma sense picardia / que poc pensava com acabaria. // Va citar l’arrogant galant / per la nit de Sant Joan, / que és nit de misteris plena, / a les ruines de
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
23 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
actual de l’escultor Xavier Corberó, i Can Bialet. Una de les masies més emblemàtiques de la ciutat dóna nom al barri de Can Clota. La torre i la bassa amb galeria d’arcs de mig punt en són elements definitoris. Sens dubte, una de les joies d’Esplugues és el claustre del convent de Santa Maria de Montsió, del segle XIV. Des d’aquell segle fi ns al 1888 el convent tenia l’emplaçament allà on avui hi ha el carrer Montsió de Barcelona, a prop dels Quatre Gats de Domènech i Montaner. El 1888 les monges dominiques van traslladar-se a la rambla de Catalunya cantonada Rosselló −avui hi trobareu la parròquia de Sant Ramon de Penyafort−, però finalment van acabar instal·lant-se a Esplugues entre 1947 i 1948, on van fer reconstruir-ne el claustre peça per peça. El trasllat del convent va implicar la modificació de Can Casanoves, que anteriorment havia estat reformada en estil modernista, i la construcció de noves dependències. Esplugues ha mitigat la pèrdua del seu espai rústic amb el territori verd de la muntanya de Sant Pere Màrtir i dos parcs dintre la ciutat: el Parc de Can Vidalet i el Parc dels Torrents. El primer el formen els jardins, un llac i una part edificada. El nom del segon parc ens recorda que Esplugues ha estat condicionada per aquests cursos estacionals d’aigua descendents de Collserola que han arribat a delimitar barris sencers. El parc està vertebrat pels torrents d’en Farré, de la Clota i d’Esplugues, i constitueix un autèntic pulmó verd des del qual entendre la història, el desenvolupament i el creixement de la ciutat. Hi trobareu Can Fàbregas, altrament anomenada Ca n’Hospital, amb el seu jardí i molí. Ja a tocar de l’Hospitalet de Llobregat, durant el segle XIX es van construir dos aqüeductes per evitar, precisament, el desnivell produït per dos d’aquests torrents, el d’en Farré i el d’en Clota. Esplugues és una ciutat rica en patrimoni artístic a l’aire lliure. Molts artistes locals tenen escultures i estàtues a carrers, places i parcs de la ciutat. En destaquem Maternitat, Alba i Nu de dona, de l’escultora Eulàlia Fàbregas, i Samurai i el grup escultòric Família – aquest últim emplaçat als jardins de Can Tinturé– de l’escultor de renom internacional Xavier Corberó.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
24 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Santa Magdalena. // El Mateu, dalt del cavall, / passejava amunt i avall, i si un soroll escoltava, / “Ets tu, Marteta?”, preguntava. // De sobte el pobre Mateu / va sentir darrere seu // algú que a ell s’abraçava / i el cavall fuetejeva. // “Marteta, Marteta, ets tu?” / Però no contesta ningú. / El cavall esvalotat / salta els cingles i el serrat. // El cavall i el genet s’han perdut / i a un precipici han caigut. / La broma no ha estat divertida, / a un jove ha costat la vida. // Són els fantasmes de la nit de Sant Joan, / comenta la gent resant i plorant / en els funerals del pobre Mateu, / que reposa ja en la pau de Déu. // La Caterina, que sap la veritat, / penedida del seu pecat, / viurà al costat dels malalts / i alleugerirà els seus mals. // La Marteta ja mai més va ballar / i la seva vida va dedicar / als orfes, pobres i desvalguts, / recordant els seus amors perduts//. La rivalitat entre Esplugues i la població veïna de Sant Just Desvern ha produït dos gentilicis populars: cargolins per als espluguins i rifenyos per als santjustencs. Segons explica Josep Florenza, els joves de Sant Just anaven a Esplugues per als balls de les festes majors i solien festejar les espluguines abans que els espluguins. Per això van agafar fama de ràpids i bèsties, com els guerrers del Rif en la seva lluita contra l’ocupació espanyola del Marroc. Per la seva banda, els santjustencs trepitjaven cargolins en el seu trajecte a peu cap a Esplugues, molt comuns per aquells camps i camins. Això, i el fet que els espluguins fossin lents a l’hora de cortejar les fadrines del poble, va estendre el sobrenom de cargolins a tots els habitants d’Esplugues. festes, fires i celebracions Tradicionalment, la primera festivitat celebrada a Esplugues després del dia de Reis ha estat la de Sant Antoni Abat. El patró del bestiar, dels carreters i dels traginers, conegut familiarment als Països Catalans com a Sant Antoni dels ases, originà la festa dels Tres Tombs, en què els carruatges de la vila tirats per bèsties feien tres voltes a una foguera, a l’església o al poble. A Esplugues va gaudir de molta vitalitat, però es deixà de celebrar el 1959. La seva recuperació data del 1997, i se celebra normalment la segona setmana de març. L’organització és a càrrec de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues. A banda de l’acte central, la Colla celebra sopar i ball, esmorzar popular de germanor i concurs i exposició de fotografies. El Carnaval és una de les festivitats que ha adquirit més empenta en els darrers anys. Moltes entitats participen a la rua i al ball, actes centrals de Carnestoltes. Durant aquests dies també se celebren chirigotas i comparses. El dia 28 de febrer és el Dia d’Andalusia. La diada ha pres volada per l’origen andalús de moltíssims espluguins. Se celebren actes, entre els quals hi ha la tradicional ofrena floral al monument de Blas Infante, pare del nacionalisme andalús, el concurs i tast de migas i un festival de folklore andalús. Les activitats les organitzen conjuntament el Centro Cultural Andaluz Plaza Macael i l’Asociación Cultural Andaluza de Esplugues (ACAE). Com a d’altres viles i ciutats, el dimecres de Quaresma se celebrava la festa de la Serra Vella. Els grans d’Esplugues encara es recorden com, de petits, anaven per les cases a serrar un tronc i arreplegar alguna cosa per menjar o alguna moneda, al compàs d’una cançó que deia: “Mestressa porteu ous, que demà serà dijous. Mestressa porteu pa, que la serra no vol passar. Mestressa porteu vi, que la serra no vol seguir. [...]
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
25
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Diada dels Tres Tombs.
Gegants d’Esplugues.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
26 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
calendari de festes Gener Festa del Tres Tombs Febrer Carnaval Dia d’Andalusia Març Festes de la Serra Vella (Quaresma) La Passió d’Esplugues Abril Sant Jordi Aplec de la Sardana Maig Firesplugues Fira d’entitats Correfoc Nit Esotèrica Trobada de col.lecionistes de rajola catalana i ceràmica antiga Juny Festa del Parc dels Torrents Flama del Canigó Juliol Nits de Jazz Festa Major de Santa Magdalena Setembre Festa Major de Sant Mateu Octubre Jornades micològiques internacionals Castanyada Desembre Fira de Santa Llúcia solidària Fira de Nadal Pessebre Vivent Pastorets
Castellers Els Cargolins.
Mestressa porteu diners, que la serra no pot més!”. Sembla, però, que alguns intents de revifar-la no han fructificat. Arribada la Setmana Santa, la Societat Coral Centenària La Coloma –entitat més antiga d’Esplugues– i el seu cor infantil La Colometa de L’Avenç surten als carrers per cantar caramelles. Des de fa pocs anys, es mira d’introduir la Passió d’Esplugues com a referent de la ciutat durant aquestes festivitats. Els Amics de la Música de Santa Magdalena van encarregar-ne un text a Gaspar Mora i Bartrés, capellà de Santa Maria de Montsió,de la qual es va fer una lectura dramatitzada. Sant Jordi és el protagonista del mes d’abril amb una Diada dedicada a la literatura i la cultura en general. A banda de la Fira del Llibre i de la Rosa, s’hi fa una representació treballadíssima de la llegenda del sant a càrrec de l’Esbart Vila d’Esplugues, i se celebren recitals de poesia. Al llarg del mes hi ha cita amb els jocs florals, la diada castellera i la jornada de portes obertes als museus de la ciutat –aquesta última no és exclusiva de les celebracions de Sant Jordi, ja que els museus també són gratuïts per la Festa Major, Nadal, les Jornades Europees de Patrimoni i la Nit dels Museus. Pel maig, i cada dos anys, s’escau la fira comercial, més coneguda amb el nom de Firesplugues. Els comerços locals són convidats a sortir a la rambla del Carme per exposar els seus productes amb l’objectiu d’enfortir el comerç espluguí de proximitat. La primavera arriba amb força a Esplugues, ja que es programen actes durant els mesos de maig i juny per festejar el bon temps. Els més destacats són la Fira d’Entitats, el Correfoc i la Nit Esotèrica. Aquesta última es fa a mitjans de maig amb la col·laboració d’Espluga Viva, i sol coincidir amb la celebració de la Nit dels Museus. És tracta d’una activitat als jardins de Can Tinturé i al carrer Montserrat en què participa gent de la ciutat i de la comarca. Durant la primavera també se celebra la Trobada de col·leccionistes de rajola catalana i de ceràmica antiga als Jardins de Can Tinturé. L’aplec l’havia instaurat el col·leccionista Salvador Miquel l’any 1980 a Vallromanes, població on tenia instal·lada la seva rajoloteca; des de l’any 2007 aquesta iniciativa, continuada fidelment per l’Associació Catalana de Ceràmica, l’acull Esplugues. Des de no fa gaire, aquesta trobada es fa coincidir amb una cuita experimental d’una fornada de reflex metàl·lic al recinte de “La Rajoleta”. Pel juny hi ha la Festa del Parc dels Torrents, que s’articula al voltant de l’esport, la percussió i d’activitats juvenils. Amb l’estiu arriba, primer, la revetlla de Sant Joan i, després, les festes majors. La nit del 23 de juny es rep la Flama del Canigó amb ball de bastons i correfoc i es dóna la benvinguda al solstici amb un sopar de carmanyola, el sorteig de la toia, el ball del fanalet i la revetlla. Les Nits de jazz als jardins de Can Tinturé s’han consolidat i són una cita esperada de l’estiu. Pel que fa a la Festa Major, Esplugues té dos patrons: santa Magdalena i sant Mateu. Des del 1943 fins al 1970 la Festa Major principal va estar sota l’advocació de la santa, el 22 de juliol, però aquell any santa Magdalena passà a ser la celebració “petita” de la ciutat. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular, té en la ballada al voltant del ginjoler un dels actes més característics. El 1988, als jardins del Casal de Cultura Robert Brillas, es va plantar aquest arbre del qual s’extreu fusta per fer gralles i tenores, ins-
batec artístic i cultural
Escultura Corberó.
Esplugues, com moltes altres ciutats i viles del Baix Llobregat que formen part de l’àrea metropolitana, ha fet un esforç considerable per mantenir i divulgar els senyals d’identitat. Per això, ha trobat en la seva tradició de ceràmica industrial una autèntica marca per projectar-se en el present i en el futur. Des de fa uns anys, la ciutat compta amb dos centres museístics
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
27 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Sevillanes.
truments cabdals de la música tradicional catalana. L’Esbart Vila d’Esplugues i les colles de Bastoners i Geganters, sota la direcció de Marcel Casellas, interpreten balls tradicionals de la ciutat com el del Babau, el Ball de Nans, el Valset d’Esplugues, el Ball del Ginjoler, el Ball de Gegants i la sardana Terra de Gegants. Cal destacar el seguici festiu de les entitats de cultura popular. La cercavila es dirigeix a l’església per fer les ofrenes a la patrona de la qual en destaca el pilar caminat que fan els castellers. L’entitat Ball de Diables recita versots satírics sobre la mateixa festa i sobre fets destacats ocorreguts durant l’any a Esplugues. Sant Mateu (21 de setembre) marca la ratlla entre l’estiu i la tardor. Quan els pagesos d’Esplugues acabaven la verema –“Sant Mateu, veremes arreu”, resava el refrany–, se celebrava la segona Festa Major, convertida en principal. Els elements que la defineixen són la cercavila, el seguici, l’ofici, els espectacles infantils, els esports i concursos, el sopar de colles, l’espectacle piromusical, les matinades, el tren de vapor viu, el gran concert de festa major i el ball, les trobada de puntaires, de gegants i capgrossos, la Diada Bastonera, exposicions, els balls de saló, el concurs de música jove Esplugues m’enCanta, l’exhibició de motos, sevillanes, la Nit de Foc i el Mercat Medieval, un dels mes visitats de l’entorn. També són habituals el concurs de truites i de menjadors de mongetes amb botifarra, i el Balkiberfest, un festival internacional de màscares i titelles. Les Jornades Micològiques Internacionals d’octubre fomenten el coneixement del món dels bolets i el respecte per la natura. Un dels trets característiques de la Castanyada d’Esplugues és la Castanyada Petita per a infants i el tradicional sopar de botifarra amb pa amb tomàquet, castanyes i panellets, acompanyat amb música de ball. La tradicional Fira de Nadal s’organitza a la rambla del Carme, al costat del Mercat de la Plana. A més de les parades amb els productes propis d’aquestes festes, en el marc de la fira té lloc el Sona Nadal, un escenari obert a tothom qui vol interpretar alguna nadala o peça musical. Per aquestes dates es deixa veure per la ciutat un personatge espluguí entranyable, el Fanguet. El veureu en el seu Campament Màgic del carrer de l’Església i dels jardins de Can Tinturé i també en la cavalcada, fent d’escudeller dels Reis Mags d’Orient. El seu nom recorda, com no podria ser d’una altra manera, la tradició ceramista de la ciutat. El Pesebre Viviente, la Fira de Santa Llúcia Solidària i el Diciembre Cultural són tradicions molt arrelades a la ciutat. La representació d’Els Pastorets d’Esplugues és una versió moderna força concurreguda que compta amb el reconeixement de tota la comarca. Altres activitats a destacar són l’Aplec de la Sardana, la Festa del Pilar, la Diada Nacional de Catalunya i les trobades de Castellers, de Bastoners i de Geganters.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
28 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Bastoners.
Esbart Vila d’Esplugues.
importants sobre aquest patrimoni. Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajola catalana de mostra on s’exposen rajoles cuites des del segle XIV al XIX, provinents de la col·lecció de Salvador Miquel. L’altre és el Museu de Ceràmica La Rajoleta, que ocupa provisionalment el recinte de l’antiga fàbrica Pujol i Bausis i forma part del sistema de centres del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). En relació amb la ceràmica de creació, cal ressaltar també la Biennal de Ceràmica d’Esplugues Angelina Alós. Una part de l’obra d’aquesta insigne ceramista ha quedat com a exposició permanent de l’Espai Baronda, convivint amb les peces premiades d’aquest certamen de ceràmica artística. L’escultura és una altra de les arts amb anomenada a la ciutat. S’hi han dedicat artistes com Eulàlia Fàbregas –també poetessa– i Xavier Corberó. L’escultor, que ha fi xat la residència i l’estudi a diverses edificacions del carrer de Montserrat, dóna nom a la Fundació Corberó, que té per objectiu donar suport a joves escultors. Pel que fa a l’escriptura, Esplugues ha estat pròdiga en autors, però el seu nom amb prou feines ha creuat les fronteres espluguines. Parlem, entre d’altres, del pare Miquel d’Esplugues, escriptor i fi lòsof; Pasqual Juan i Lloret, poeta, narrador i cronista de la vila; Pere Riera Riquer; Josep Cruset i Porqué, i Joan Brillas i Vilà. També destaquen el mestre i compositor Pere Mañé i els periodistes i germans Lorenzo i Mercedes Milà. El panorama musical és ben viu i es caracteritza per l’interès en els estils clàssics i els tradicionals i populars, tal com palesa el cicle anual Festival de Música Clàssica i Tradicional. Hi ha les corals Musicorum i la Societat Coral Centenària La Coloma. L’espluguí Marcel Casellas és el precursor de la renovació de la música popular catalana. Contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional i d’arrel-fusió, és responsable de multituds de projectes innovadors. A més, ha escrit el Ball del Babau per a la festa de Santa Magdalena, una antiga dansa recuperada. També destaca el cantautor Joan Isaac. En un altre estil s’inscriuen la Coordinadora Glaç de Grups Musicals de la Ciutat i el Grup de Percussió Atabalats. La música tradicional ha fet arrels a Esplugues per l’impuls que han rebut en els darrers anys les expressions culturals que se’n nodreixen i les entitats que les promouen. Es tracta dels correfocs, organitzats per Boc de Biterna; la Colla de Bastoners; la Colla de Castellers d’Esplugues Els Cargolins; la Colla de Diables d’Esplugues i la Colla de Diables infantils Boiets Esquitxafocs, la Colla de Geganters, i l’Esbart Vila d’Esplugues. Esplugues programa el cicle Esplugues entra en escena (Eeee!), una programació municipal estable d’arts escèniques que es duu a terme al llarg de tot l’any. El grup l’Endoll Teatre, secció teatral del Centre Cultural L’Avenç també programa obres de teatre al llarg d’any. L’espluguí Òscar Jaenada, actor de renom, va iniciar-se en la vida artística a l’entorn d’aquest batec cultural. Molta de la vida cultural de la ciutat es basa en iniciatives en què hi ha involucrades entitats com el Grup d’Estudis d’Esplugues i l’AMPEL (Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues), promotors de la investigació i l’estudi de la història espluguina i del seu patrimoni cultural i paisatgístic, així com Espluga Viva,
Les associacions de veïns dels diferents barris –Can Clota, Can Cervera, Plana, Finestrelles, Can Vidalet, Miranda, Gall, Districte 1r Barri Centre–, programen, entre d’altres actuacions, les festes de barri. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) és responsable del Correllengua, la Marxa de Torxes per la Independència i les parelles lingüístiques. L’Aplec per la Dignificació de Sant Pere Màrtir és una iniciativa d’Espluga Viva i el Grup d’Estudis d’Esplugues que té per objectiu millorar l’entorn de la muntanya i apropar els ciutadans a aquest espai. El dia de sant Pere màrtir és el 29 d’abril, però les entitats acostumen a convocar la marxa a l’antic puig d’Óssa per setembre. També hi ha entitats que duen a terme activitats de tipus assistencial i solidari. En el primer grup hi trobem Proa Associació Pro Disminuïts Psíquics, una entitat que fomenta la inserció laboral de persones amb discapacitat mitjançant tallers ocupacionals; la Fundació Pro Disminuïts Psíquics Finestrelles, de caire similar; l’Associació Esplugues sense barreres i l’AIDED (Associació per la Igualtat dels Drets dels Discapacitats), que treballen per aconseguir la igualtat de drets per a les persones amb discapacitat, i Pallapupes. Aquest últim és un projecte de pallassos que s’encarreguen d’injectar bon humor als infants ingressats per malalties greus a hospitals. Actuen per tot Catalunya i mantenen una activitat assídua a l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu. És rellevant actualment el projecte Banc d’Aliments integrat per Càritas, Creu Roja i l’Associació Vida, que treballen per donar resposta als col·lectius més necessitats. Pel que fa a les entitats solidàries, són diverses i de diferents àmbits: L’Escola UTMAR i l’Escola Isidre Martí tenen projectes de cooperació al desenvolupament, com tots els instituts públics de la ciutat. També hi trobareu Conxita Solidària, amb projectes per a la infància a països empobrits de l’Amèrica del Sud i Agermanament Solidari, que col·labora en projectes a l’Àfrica
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
29
batec social
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
Carnaval per a tothom a Esplugues!
associació cultural, juvenil, excursionista, educativa i esportiva. Els centres de difusió cultural per excel·lència són L’Avenç Centre Cultural, en contínua evolució i dedicada al foment de la cultura local i l’esport –on té seu el Grup Excursionista Gelade i la revista Crònica de la Vida d’Esplugues, una publicació editada des de 1950 que reflecteix la vida social, política, cultural i associativa de la ciutat–, el Casal de Cultura Robert Brillas –seu, també, de l’Arxiu Municipal–, el centre municipal Molí-Cadí i el centre municipal Puig Coca, on es troben els tallers de pintura i dibuix, les escoles de música i de ceràmica que conformen l’Espai Municipal de les Arts. Pel que fa a l’art, l’entitat Cercle Artístic d’Esplugues compta amb un bon grup de persones especialitzades en diverses disciplines. A Esplugues també hi tenen una forta implantació els centres culturals d’Aragó, d’Extremadura i d’Andalusia, situats a Can Vidalet. Aquestes entitats participen de forma molt activa en la vida cultural del barri i de la ciutat. Can Vidalet és, precisament, l’àmbit d’interès del Grup de Recerca Històrica de Can Vidalet. Les activitats i serveis que duen a terme les entitats compten amb el suport de l’Ajuntament.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
per saber-ne més - Els records de la gent gran d’Esplugues de Llobregat, Grup d’Estudis d’Esplugues. Esplugues de Llobregat, 2007. - juan, pasqual, Tornant a mirar. Ajuntament d’Esplugues, 1990. - roma i castañé, m. teresa; montero i gómez, m. teresa, Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, 1992. - sanahuja i torres, d., vilardell i tarruella, r., Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat. Ajuntament d’Esplugues, 1984. - Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2001.
30
www.esplugues.cat
Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Plaça Santa Magdalena, 5-6 93 371 33 50 www.esplugues.cat
EL CAMÍ DEL LLOBREGAT A BARCELONA
L’Avenç Centre Cultural C/Àngel Guimerà, 27-29 93 513 54 45 esplugues.com/lavenc centreculturalavenc.cat
i a Mèxic. A més de l’Esplai Espurnes hi ha l’Agrupament Escolta Espluga Viva, l’Agrupament Escolta i Guies Sant Jordi i l’Esplai Pubilla Casas-Can Vidalet. A la ciutat hi ha quatre associacions de dones: la de la Plana, la del Gall, l’Associació de Dones El Taller i l’Associació Dones Actives Espluguines. Els joves tenen el seu espai a l’Oficina Jove d’Emancipació, al Centre municipal Molí-Cadí i a l’Espai Jove Remolí. altres rutes Itinerari historicoartístic Itinerari històric i ceramista http://www.esplugues.cat itinerari d’esplugues de llobregat a barcelona El recorregut s’inicia a la plaça de l’Ajuntament. Cal travessar els jardins del Parc dels Torrents fins al museu de la rajola de mostra de Can Tinturé i la fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis, la Rajoleta. D’allà transcorrem pel carrer de l’Església, el claustre de Montsió −on recomanem aturar-se si és obert−, i, després, gaudir del carrer Montserrat i els jardins de Ca n’Hospital, que ens duran al carrer de Juli Culebras. Travessarem el pas inferior de l’autopista en direcció nord i agafarem el carrer Lluís Companys en direcció a la Torre dels Lleons i la plaça Mireia. El camí ens portarà a Collserola, des d’on, per l’anomenada carretera de les Aigües, podrem accedir als barris de Barcelona.