4 .CRÍTIQUES
QUADERN Dijous, 17 de novembre del 2016
LLIBRES
Un apassionant safari semiòtic Carles Santacana BARCELONA, CIUTAT SIMBÒLICA Miquel de Moragas Ajuntament de Barcelona 336 pàgines. 30 euros
S
i el protagonista de Sin noticias de Gurb aparegués ara per Barcelona, s’adonaria que no s’hi para de discutir, entre d’altres coses, si a Barcelona hi ha massa turistes o si s’és capaç de gestionar amb traça la memòria recent. Li apareixerien referències a l’escultura regalada per Samaranch, a un Franco decapitat davant del Born o al monument a Colom, imatge icònica de moltíssims souvenirs. Fragments de la Història que són rellegits amb el pas del temps i que provoquen sonors debats. Patrimoni, memòria, la tensió entre centre i perifèria o la discussió sobre la imatge turística de la ciutat, qüestions que semblen prou distants, però que si es llegeix el fantàstic llibre de Miquel de Moragas Barcelona, ciutat simbòlica veiem en íntima relació, perquè no estem parlant d’altra cosa que de la producció simbòlica i dels seus efectes en una determinada imatge de la ciutat. Aliè a les polèmiques fugisseres, Moragas (Barcelona, 1943), catedràtic de Teoria de la Comunicació, ha elaborat un llibre fonamental, fruit de treballs i reflexions de molts anys, que sobretot aporta una mirada encuriosida per tot allò que voluntàriament o involuntària esdevé material simbòlic de la ciutat; tot allò que podem trobar en el que anomena
Miquel de Moragas dissecciona tot allò que esdevé material simbòlic de Barcelona Alguns dels molts souvenirs de Barcelona que es poden adquirir en botigues i quioscs. / gianluca battista
“safari semiòtic”, dels monuments als comerços o els grafits, però també la ciutat a la qual han dotat de significat els escriptors, cantants, cronistes, autors de còmics, directors de cinema i molts d’altres. Un llibre que, com els jocs de la matemàtica dels conjunts i les interseccions, també relaciona el contingut amb un altre gran tema de debat avui: el paper del turisme, en una intel·ligent mirada a dues bandes: per què Barcelona és atractiva per als turistes, però també si el turisme reassigna significats de la ciutat.
Reivindicant-se com a flâneur, l’autor ha elaborat una obra plena de suggeriments i d’idees per discutir. Des de l’Exposició de 1888 la tensió entre la ciutat pensada cap endins i la ciutat reconeguda des de l’exterior és constant: “La marca Barcelona pot il·luminar, però també pot eclipsar”, diu en referir-se als darrers anys. Una mirada realment interdisciplinària, farcida de referències a obres d’arquitectes, antropòlegs, historiadors, sociòlegs, geògrafs, filòlegs i tota mena d’estudiosos que s’han
aproximat a la història urbana. Des d’aquesta perspectiva s’analitzen elements ben diversos d’aquesta Barcelona simbòlica, alguns que semblen poc rellevants, com els panots que es trepitgen al carrer o el groc i el negre dels taxis. D’altres, fruit d’una elaboració que respon a moments històrics i projectes culturals molt determinats, amb una atenció especial a esdeveniments com les exposicions universals o els Jocs Olímpics de 1992. Un recorregut que l’autor fa de la mà de tots aquells que
Sobrenatural com la guerra Pere Guixà EL BARÓ BAGGE Alexander Lernet-Holenia Traducció de Joan Fontcuberta Viena 112 pàgines. 14,80 euros
A
lexander Lernet-Holenia (Viena, 1897-1976) no s’havia editat mai en català. El baró Bagge, novel·la breu —traduïda de l’alemany per Joan Fontcuberta—, mig bèl·lica, mig fantàstica, n’és l’ocasió. L’autor forma part d’aquells noms vienesos que van viure els grans canvis posteriors a la Gran Guerra. Aristòcrata austrohongarès, oficial de cavalleria, destinat a ser diplomàtic, resident en un palau imperial, polígraf, amic de Zweig, de Rilke, interessat en les teories de Freud... aquestes dades ens acaren a una literatura centreeuropea d’entreguerres no per coneguda menys peculiar. Hi ha una escena medul·lar que és clau per trobar el sentit de l’obra. Però abans cal dir que la
han plasmat una certa imatge de la ciutat, des dels escriptors més canònics (Pla, Sagarra, Mendoza, Vázquez Montalbán...), fins als que generen una imatge a través del cinema (des dels locals fins al Woody Allen), sense oblidar les diferents imatges cantades per artistes tan diversos com Luis Aguilé, Joan Manuel Serrat o el Gato Pérez, sense oblidar la mirada crítica d’un Manu Chao. El text de Moragas no és autocomplaent i té molt present que hi ha moltes Barcelones, també la de la marginalitat i les perifèries, que desenvolupen símbols específics, com el Districte Cinquè. Interessant, per exemple, la contraposició en la narrativa sobre l’Eixample entre Sagarra i Terenci Moix, que identificava com a espai propi un Raval ple de connotacions simbòliques. O el contrast entre les mirades de les guies urbanes d’Alexandre Cirici Pellicer, que privilegiava el centre històric, i Josep Maria Huertas Claveria, que posava l’accent
novel·la passa als Carpats, on el 1915 va haver-hi una de les batalles fonamentals de la Gran Guerra, en l’inici de la campanya russa de l’exèrcit austrohongarès. A l’escena esmentada hi trobem un destacament d’exploració de la cavalleria austríaca, en què veiem el baró Bagge —el narrador de l’obra— i altres oficials. Quan volen travessar un pont, els russos els ataquen, si bé els austríacs aconsegueixen el seu propòsit. Tot seguit, quan el grup s’instal·la en un poble del nord d’Hongria, comencen a passar fets poc corrents en una novel·la bèl·lica, i entenem que en l’escaramussa del pont va passar alguna cosa que no lliga amb el que ens ha dit el baró protagonista. La novel·la es pot llegir simplement com un relat de guerra o galant, amb personatges que semblen que han sortit d’un almanac de gestes imperials o d’una opereta. Però si la lectura atén allò que contravé les lleis naturals o que simplement és estrany (alimentat
Alexander Lernet-Holenia. / alfred eisenstaedt (getty images)
pàgina a pàgina per diversos indicis, com ara un curiós arbre amb tres penjats que ens recorda el Manuscrit trobat a Saragossa, de Jean Potocki), no ens hauria semblat estrany que Italo Calvino hagués triat aquesta obra per a la seva antologia fantàstica del XIX. Però el llibre, no ho oblidem, és
d’anys després, del 1939, i el fons oníric que el travessa sanciona les teories del subconscient, les quals trobem en obres coetànies com Relat somiat, d’Arthur Schnitzler, o Nit fantàstica, de Stefan Zweig. I és això el que acaba donant-nos un final coherent i memorable.
en la identitat generada als barris. I com a teló de fons, una reivindicació del carrer i de l’espai públic, allà on conflueixen molts significats de la ciutat, allà on es lliura la batalla entre les diverses cosmovisions. Esgotats tots els alens de la darrera empenta del 1992, i amb tots els elements de crisi amb què convivim, aquest llibre és una excel·lent eina per reflexionar, no només sobre com s’ha construït històricament aquesta ciutat simbòlica, sinó també sobre els xocs de l’actualitat.
El baró Bagge, enmig de balls i recepcions corteses, acaba desplegant un relat pertorbat i malaltís —en primera persona— que, ben sovint, per als gustadors de la historiografia del gènere, resulta un recurs discutible de salt a l’altra realitat. Si tornem, amb tot, a una visió general de l’obra entenem que la guerra i la presència del més enllà són matrius narratives que consonen i que, en una interpretació profunda, poden arribar a desactivar fonaments marcials com la glòria o l’heroisme, els quals són el punt de partida innegociable, cal insistir-hi, de LernetHolenia. L’obra fa pensar que també algunes narracions de la Guerra Civil —i un pensa en un conte de Vicenç Riera Llorca o en un altre de la trilogia bèl·lica de Juan Eduardo Zúñiga— mostren una escena a la casa d’un espiritista en què hi ha una gentada que vol saber dels seus familiars desapareguts. Com en molts relats centreeuropeus del primer terç del segle, s’hi troba la predilecció per la nouvelle com a forma literària calibrada, perfecta. Encara que sovint aquests relats descriguin una època abolida, un món massa distant —cal pensar que molts van ser escrits precisament des d’aquest estadi elegíac—, vet aquí un altre autor d’aquell període que convenç sobre manera.