30
DIMARTS, 28 DE MARÇ DEL 2017
ara
Cultura ART 02 01
Salvador Dalí, arquitecte d’una Barcelona surrealista i llegendària Un llibre repassa la relació de l’artista empordanès amb la capital catalana al llarg de la seva vida ANTONI RIBAS TUR BARCELONA
L’únic episodi que l’historiador i crític Ricard Mas no ha pogut confirmar per al llibre que acaba de publicar, Dalí i Barcelona (Ajuntament de Barcelona), és un sopar de l’artista empordanès al Restaurant Reno amb els Beatles, al final del qual hauria regalat a cadascun dels músics un consolador fet a mà al carrer del Tigre. Està en contacte amb l’oficina de Ringo Starr per intentar esbrinar-ho. En canvi, Mas va tenir més sort amb el mentalista Uri Geller, que va conèixer Dalí l’any 1974: l’artista li va demanar que li ensenyés a doblegar culleres i Geller, que també pintava, va incorporar influències dalinianes al seu art. Salvador Dalí no té cap carrer ni cap plaça a capital catalana –sí que en té a Madrid–, i quan Nar-
cís Serra n’era l’alcalde va quedar al calaix el projecte de dedicar-li un monument. Però es pot dir que el llibre, dissenyat per Jesús Galdón, és monumental: no perquè es dediqui a enaltir Dalí sense reserves, cosa que no fa, sinó per la seva extensió –555 pàgines– i perquè recull en un sol volum una allau d’informació, amb nombroses dades inèdites, que arrenca amb el Dalí nen que cridava “Vull cebes!” davant un rast d’alls de sucre de la confiteria Massana fins a les presses de Pasqual Maragall per atorgar-li la Medalla d’Or de la Ciutat abans que el seu cadàver fos embalsamat. “A Dalí encara l’hem de pair i acabar d’entendre”, diu l’autor. Ricard Mas defineix el seu llibre com un “atles cartogràfic” de la vida de l’artista, en la qual Barcelona va ser un dels “aparadors” on es va desplegar, com també ho van ser altres ciutats com París i Nova York. “En
Presència Segons Ricard Mas, Dalí està poc representat a Barcelona
el seu moment, Dalí és el primer famós d’Espanya. Era una bogeria, i la seva vida obeeix un principi tan primari com que Dalí ja sap des de petit que vol ser Dalí –explica Mas–. No evoluciona, no creix: als anys 60 i 70 fa el mateix que quan era petit i volia acaparar l’atenció de tot el pati. Tot i que aleshores el pati era una ciutat sencera, la premsa i la televisió, ell segueix sent el nen que vol cridar l’atenció i demostrar que és el més llest i divertit”. De fet, Mas va quedar sorprès del seu impacte en la cinquantena de testimonis que va entrevistar: “Tothom parlava d’ell amb veneració. Estar al seu costat o passar una estona amb ell era el millor que els havia passat a la vida. Dalí era divertidíssim, ocurrent, generós; al·lucinaven amb la seva qualitat humana i intel·lectual”. Barcelona ha sigut l’escenari d’episodis dalinians molt diversos, però han hagut de passar les dèca-
des perquè rebessin la mateixa consideració acadèmica el Dalí que exposa per primera vegada de manera individual a les Galeries Dalmau, el que fa una conferència i happenings al Parc Güell als anys 60 i el que vol representar l’òpera L’Atlàntida a la Sagrada Família. “Dalí no apareixia a la secció de Cultura, sinó a la d’Ecos de sociedad”, recorda l’autor, per a qui Barcelona està “infradalinitzada”. Al llibre també hi conviuen el Dalí que col·labora amb García Lorca a Mariana Pineda i el que fa performances a l’Hotel Ritz, visita els bordells de la ciutat i gaudeix d’espectacles de travestis. Més enllà dels fets més o menys mundans de la vida de Dalí a la capital catalana, l’aparició d’aquest llibre també és rellevant perquè torna a posar damunt la taula les relacions, sovint conflictives, que Dalí va tenir amb la intel·lectualitat i el món de l’art catalans del seu temps per les