40 LA VANGUARDIA
CUL TU RA
DIMARTS, 28 MARÇ 2017
Ricard Mas publica un llibre exhaustiu que explica la relació entre l’artista i la capital catalana
Dalí, un performer a Barcelona
“una de les coses que més m’han sorprès és que la crítica d’art no l’ha entès mai”. D’aquesta afirmació ex clou en el passat només Arnau Puig, JoanJosepTharratsiRafaelSantos Torroella. Des d’un punt de vista ideològic considera que van ser determi nants les seves declaracions del 1975 favorables a la pena de mort, “que el van perseguir tota la vida”, i l’oposició intel∙lectual i artística, capitanejada per Antoni Tàpies, de qui recorda que descartava la seva obra per la manera com pensava. “I aquesta manera d’entendre l’art és
JOSEP PLAYÀ MASET Barcelona
L
a sang de Salvador Dalí és barcelonina, perquè lasevamare,FelipaDo mènech, va néixer a Barcelona; perquè el seu pare, Salvador Dalí Cusí, mal grat que era de Cadaqués, també es va formar aquí, i perquè va utilitzar la capital catalana com a aparador de la seva obra i del seu personatge, com també va fer a París i Nova York. És la tesi de l’historiador de l’art Ricard Mas a l’exhaustiu lli bre Dalí i Barcelona, que acaba de publicar. Aquesta relació intensa comença enlainfantesadeDalí,quanvisitala casadelsseusparentsperlesvacan ces i s’entusiasma amb el Park Güell. I, des d’aleshores, fa exposi cions i conferències, reivindica Gaudí i Pujols, presenta llibres i converteix cada acte en una perfor mancefinsalessevesúltimesapari cions, que tindran lloc a la clínica Quirón, ja molt malalt, a finals del 1988. Però, contra el que pot sem blar, diu l’autor, “el balanç de la re lació de Dalí amb Barcelona és, de moment, negatiu”. I el llibre es tan ca amb un “epíleg macabre” : l’al calde Pasqual Maragall li va lliurar la Medalla d’Or de Barcelona a títol pòstum. Poques hores després de morir, l’alcalde va deixar sobre el pit del cadàver, encara en pijama, la imatgedelaMaredeDéudelaMer cè. “Això demostra que el surrealis me no el va inventar Dalí”, diu Ri card Mas. Dalí i Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona, són 555 pàgines amb nombroses il∙lustraci ons i un atractiu disseny a càrrec de Jesús Galdón, que ha tractat el text com si fos poesia visual. El contin gut es divideix en dotze capítols que aborden tant la part més creati va de l’artista com les seves relaci ons amb la societat barcelonina. És en aquest segon apartat on aparei xen nombrosos testimonis i anèc dotes inèdites que l’artista va prota gonitzar a l’habitació 108 de l’hotel Ritz, els restaurants Via Veneto i Reno, el tablao Los Tarantos, el zo ològic, la plaça Reial, la perruqueria de Llongueras, la Monumental i el carrer Tuset, quan estava de moda. Ricard Mas diu que no sempre ha
Segons Ricard Mas, Barcelona està infradalinitzada perquè “el món de la cultura li ha negat el pa i la sal”
POSTIUS / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
Un barceloní més. Dalí no va
foto prop del monument, ni dubtar a emular a mostrarse el gest de Cristò encantat dins for Colom, en una d’un taxi típic
pogut comprovar la veracitat d’al gunes històries, com la que assegu ra que Dalí va dinar amb els Beatles alrestaurantRenoielsvaobsequiar amb una caixeta de consoladors. “El llibre constata que Dalí apa reix més a les seccions de societat dels diaris que a les de cultura”, afe geix. És la voluntat d’un artista que juga a ser “el més provocador, el més divertit i el primer postmo dern”. I, tot i així, també es demos tra que “el món de la cultura li ha negat el pa i la sal”. Segons l’autor,
ARXIU
la que domina en totes les nostres institucions culturals”, diu l’autor, que atribueix a aquesta idea el fet que “Barcelona està infradalinitza da”. Actualment a la ciutat només podenadmirarsetresobresdeDalí al MNAC, un dibuix a la Fundació Suñol i el sostre del palauet Albéniz (queestàtancatalpúblic).Varecor dar que els descendents d’Anselm Domènech, oncle de Dalí, van arri bar a posseir 23 olis del pintor i que quan els van haver de vendre no més els hi va comprar el col∙leccio nista nordamericà Reynolds Mor se, perquè a Catalunya ningú no es tava disposat a pagar per aquells olis.Icoml’alcaldedeMadridEnri que Tierno Galván va aconseguir tenir una plaça i un monument de l’artista, mentre que Barcelona –que no li ha dedicat ni un carrer– va fracassar en l’intent. L’alcalde Pasqual Maragall va buscar la col∙laboració d’Óscar Tusquets i Xavier Corberó, que van plantejar a Dalí una gran escultura a la plaça de la catedral. No va prosperar per “la furibunda oposició d’agrupacions de veïns i d’alguns intel∙lectuals que, com Oriol Bohigas, no qüestio naven el projecte per si mateix (...) sinó la mateixa idea que la ciutat homenatgés un artista tan descara dament feixista”, segons testimoni recollit d’Óscar Tusquets.c
PANO RAM A
Ai Weiwei instal∙larà barreres a Nova York contra Donald Trump ART wL’artista visual xinès Ai Weiwei, de 59 anys, instal∙larà desenes de barreres en diversos llocs de la ciutat de Nova York a partir de l’octubre per denunciar el proteccionisme, base de la política econòmica de Donald Trump, en una iniciativa que té el suport de la fundació privada Public Art Fund, que ja ha ins tal∙lat obra d’altres artistes als carrers de Manhattan. Weiwei, que va viure a la ciutat entre els anys 1983 i el 1993, ha escollit emplaçaments com la Doris C. Freedman Plaza, al sudest de Central Park, l’escola d’arquitec tura i enginyeria Cooper Union,
al barri de l’East Village, o també algunes parades d’autobús. “La barrera ha estat sempre un ins trument de l’ordenació política del territori”, comenta, en un comunicat, l’artista, per qui el terme “evoca associacions” amb paraules com frontera, seguretat o veí, “lligades a l’entorn polític actual”. Així, pretén recordar que “tot i que les barreres s’utilitzen per dividirnos, tots som sem blants”. El conjunt d’instal∙laci ons Les bones barreres creen bons veïns –frase agafada d’un poema de Robert Frost– es podrà veure del 12 d’octubre a l’11 de febrer del 2018. / Afp
Ai Weiwei
MICHAL CIZEK/AFP
‘Davant la jubilació’, premi de la Crítica
Cirque du Soleil porta ‘Totem’ a l’Hospitalet
TEATRE wAmb motiu del dia Mundial del Teatre ahir es van lliurar a Barcelona els premis de la Crítica del sector. El gran guanyador va ser el polonès Krystian Lupa: el seu espectacle Davant la jubilació, coproduït pel Lliure i el Temporada Alta, va ser considerat el millor de l’any. Lluís Pasqual va ser premiat com a millor director per A teatro con Eduardo, i com a intèrprets van guanyar Marta Angelat (Davant la jubilació) i Lluís Homar (El professor Bernhardi). Scaramou che va ser el millor musical, i Birdie, d’Agrupación Señor Serrano, va rebre el premi Noves Tendències. / J. Barranco
CIRC wEl Cirque du Soleil va anunciar ahir el primer mun tatge que portarà, des del 23 de març del 2018, a la seva nova ubicació al districte cultural de l’Hospitalet: Totem, creat i dirigit per Robert Lepage. La companyia quebequesa torna rà a alçar les seves carpes a Barcelona sis anys després que mostrés Corteo, el 2012. Totem proposa a l’audiència un gran viatge acrobàtic per l’evolució humana, des dels amfibis fins al desig de volar, explorant el que uneix els éssers humans amb altres espècies, els seus somnis i el seu potencial infinit. / Redacció