Diari de la Trinitat Vella. Història de les lluites socials

UN BARRI A COPS DE GENT

TRINITAT VELLA

HISTÃ’RIA DE LES LLUITES SOCIALS

UN BARRI A COPS DE GENT

2‹

›3

Trinitat VellA Història de les lluites socials «La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manos durante días seguidos y noches enteras.

Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía; la construcción de un ambulatorio donde no llegaban los médicos; dejar una plaza sin edificar para que los niños jueguen; hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros; lograr que pase el autobús por donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frío de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos, esa es la democracia que hicieron realidad estas gentes encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos, encadenándose a verjas, cortando el tráfico, protestando en la calle, luchando.

La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay. La democracia es ante todo una cosa de manobras porque en última instancia se hace con las manos».

Javier Pérez Andújar, Paseos con mi madre, 2011

Pintades reivindicatives als carrers de Nou Barris, 197? › Andrés Naya (AHRNB)

4‹

›5

El final del franquisme i el naixement de les AV

9 Barris en lluita Durant la darrera dècada del franquisme, impulsat per

nom a un districte de la ciutat l’any 1984, després de la

militants d’organitzacions polítiques clandestines, el veïnat

nova divisió administrativa del municipi en deu districtes.

de molts dels barris de la perifèria barcelonina va començar a organitzar-se per reclamar, a peu de carrer, la dignificació

Entre les protestes al carrer i les taules de negociació,

dels seus espais de vida.

l’associació va activar durant més d’una dècada desenes de reivindicacions entre les quals destaquen l’oposició al

A l’anomenat Sector Nord va néixer una de les agrupacions

Pla Parcial de Josep Maria de Porcioles i l’exigència d’un

més combatives, aplegant gent dels barris de Vallbona,

Pla Popular, la denúncia a les promocions immobiliàries

Torre Baró, Trinitat Vella, Verdum, Roquetes, Prosperitat,

de l’Obra Social del Hogar, o la demanda enèrgica de tota

Guineueta, Canyelles i Ciutat Meridiana, l’embrió del futur

mena de serveis i equipaments com ara transports públics,

Districte de Nou Barris.

centres escolars, semàfors, enllumenat, higiene o millora de solars i carrers.

El full informatiu 9 Barrios, imprès clandestinament en un garatge de la Trinitat Vella, va començar a circular l’any 1971

Eren temps d’una determinació reivindicativa i un suport

i va funcionar com a altaveu i catalitzador de moltes de les

mutu interbarrial poques vegades viscuts, que en moltes

reivindicacions de l’associació. El butlletí acabaria donant

ocasions ajudaven a vèncer la por a les dures represàlies.

Pintades reivindicatives als carrers de nou barris, 197? › andrés naya (AHRNB)

Portades del butlletí 9 Barrios (1974 - 1976) › (AHCB)

›7

Veïnat dels Nou Barris manifestant-se pel Pla popular a la Via Favència, 197? › Kim Manresa (AHRNB)

6‹

«Sobre la celebración de una manifestación pública no autorizada,

‘Vecinos, uníos, el problema es de todos’, ‘Pisos no, Plan sí’, ‘Más

organizada por la Asociación de vecinos Vallbona-Torre Baró-Trinidad.

enseñanza y menos represión’ ‘Queremos metro en Trinidad’, ‘Plan

A la hora indicada se concentraron unas 500 personas […], todos

Comarcal no, Plan Popular sí’, y ‘Viola al paredón por fascista y por

provistos de megáfonos por medio de los cuales invitaban al vecindario

cabrón’».

del recorrido a unirse a la manifestación, pronunciando las frases:

Jefatura Superior de Policía de Barcelona, 23 de novembre de 1976

8‹

›9 MANIFESTACIÓ davant l’Ajuntament per demanar semàfors, 1976 › Pérez de Rozas (AFB)

«El forzoso éxodo de los campesinos a la ciudad, la

Trinidad Vieja: separata del butlletí de l’ AV 9 Barrios, 1977 › (AHRNB)

agrupación de los trabajadores en barrios obreros con unas condiciones de vida infrahumanas, como en nuestro barrio TRINIDAD VIEJA. Es consecuencia de todo un sistema injusto de gobernación. El sistema capitalista, que rige nuestro país, necesita y vive de la aglomeración en las ciudades, para dar paso y salida a la producción industrial.

La explotación que recibimos en las empresas y todo el campo de la producción se extiende también a los centros de habitación sobre todo en los barrios obreros, donde las viviendas son insuficientes y mal acondicionadas, las calles no están asfaltadas».

Comisiones Obreras Juveniles, barrio de Trinidad Vieja, desembre de 1968 Trinidad Vieja: separata del butlletí de l’ AV 9 Barrios, febRER 1978 › (AHRNB)

Carrer del Turó de la Trinitat conegut com a «calle de los postes», 1964 › Isabel Cruz Gómez (ARDMHTV)

10 ‹

› 11

Les lluites per l’escola pública

Volem una escola i la volem aqui!

Una de les victòries més celebrades al barri de Trinitat Vella

en manifestació, a recrear, llapis i paper en mà, l’activitat

durant el cicle reivindicatiu que caracteritzà el tram final

al centre educatiu desitjat. Mentre no s’habilitaven les

del franquisme va ser la construcció de l’escola pública

aules provisionals l’Associació de Veïns va doblar l’aposta

Ramon Berenguer III, inaugurada en barracons el febrer de

aconseguint professorat pel seu compte i iniciant les classes

1976.

en un local cedit per un soci de l’entitat. El pati era la plaça del barri.

Aquella lluita va significar una autèntica demostració de la capacitat autoorganitzativa del veïnat en una situació límit:

Quan el Ramon Berenguer es va posar definitivament en

ràtios d’entre 70 i 90 alumnes, alt risc d’abandonament

marxa, el veïnat va mantenir la pressió demandant la

escolar i equipaments del tot obsolets. En primer lloc es va

construcció d’una escola bressol, el Tren, que va inaugurar-

confegir un cens, casa per casa, de les famílies que no podien

se, també en barracons, l’octubre de 1978. La provisionalitat

escolaritzar al barri els fills de 6 a 14 anys. En van sortir prop

d’aquest centre durà més de tres dècades, fins que el 2011

de vuit-cents. Paral·lelament es va buscar un solar privat

es construí l’edifici definitiu.

útil per a realitzar el projecte constructiu, desactivant així la principal excusa que posava el consistori per a no actuar.

Els terrenys contigus a les escoles foren, igualment, motiu

Aquell solar va esdevenir immeditament l’epicentre de la

de reivindicació en relació amb altres equipaments com ara

mobilització: allà s’hi aproparen homes, dones i criatures

una piscina pública, inaugurada l’any 1984.

Concentració en demanda d’una Escola Bressol, 1977 › AUTOR DESCONEGUT (ARDMHTV)

Manifestació pels carrers de la Trinitat reivindicant una escola pública, 1974 › Diego Reina RUIZ (ARDMHTV)

› 13

Manifestació reivindicant una escola bressol per al barri, 1977 › Paco Sierra SERRANO

12 ‹

«Ya que la administración no nos pone un colegio, se lo vamos a pedir

prometiendo que ellos harían todo lo posible por traernos la escuela.

a los Reyes Magos. Y vamos a hacer una cabalgata reivindicativa de

Era buscar siempre aquello que motivase a la gente para movilizarse,

reyes en la que le pidamos a los Reyes Magos que nos den el colegio.

saber que si queremos algo tenía que ser a base de lucha, a base de

En esa época los que hacían de reyes eran miembros de aquellas

esfuerzo y de movilización».

movilizaciones. Se paseaban dentro de un coche por todo el barrio

Manuel García, activista veïnal

14 ‹

› 15 Manifestació reivindicant una escola bressol per al barri, 1977 › Paco Sierra SERRANO

16 ‹

› 17

¡Barrios unidos, barrios con metro!

«El viernes pasado como todos los viernes desde hace siete meses venimos reuniéndonos

Pel transport públic i contra l’aïllament del barri

en la plaza de nuestro barrio y en esta ocasión se decidió ir a la estación de metro L’absència d’un transport públic digne, una altra de les

Programa de Festa Major, 1984 › (AHRNB)

mancances endèmiques de Trinitat Vella al llarg del temps,

de Torras y Bages a manifestar públicamente nuestra protesta y cual no fue nuestra sorpresa e indignación cuando sin mediar palabra, arremetieron dentro de la estación

feia rememorar de manera recurrent entre el veïnat aquella vella història dels orígens que associava la zona amb

la policía antidisturbios disparando balas de goma, pegando inhumanamente a cuantos

la Quinta Forca. A mitjans de la dècada de 1970, el dia a

podían alcanzar, saliendo varios vecinos contusionados, algunos de ellos teniendo que ser

dia dels seus habitants continuava marcat per l’aïllament respecte del centre de la ciutat, les llargues caminades i les

atendidos en el Consultorio del Barrio. Ante la gravedad de estos hechos y los ultrajes

múltiples combinacions de transports per sortir del barri i

cometidos a los derechos humanos nos dirigimos a todos los vecinos de nuestros barrios

arribar a llocs com la feina, l’escola o el metge.

y a la opinión pública en general para protestar por este atentado cometido contra los L’estupefacció del veïnat va ser total quan després d’anys de

derechos de un pueblo, en nuestro caso de Trinidad Vieja. (...) Vecinos, la lucha por la

promeses i d’espera, el 1976 es presentà definitvament el pla d’ampliació de la Línia 1. Tot i que al pla de 1974 hi figurava

estación del metro continuará»

una parada a Trinitat Vella, no s’havia inclòs al projecte

Asociación de Vecinos de Trinidad Vieja y Asamblea metro 9 Barrios, novembre de 1976

definitiu d’ampliació entre Torras i Bages i Santa Coloma.

Immediatament va obrir-se un nou front reivindicatiu entre

manifestacions a parades del mateix servei de metro

els molts que ja mantenien oberts els 9 Barrios.

aplegaren milers de veïns, al llarg de vuit anys. En ocasions les protestes, que aplegaven gent de totes les edats, van ser

La lluita pel metro, articulada al voltant de l’AV, va ser una de

durament reprimides per la policia. I finalment, la victòria.

les més llargues i sostingudes de l’època. Els talls periòdics

Després de dures negociacions sobre el traçat dels túnels i

de la Meridiana –des d’aleshores una de les mesures de

l’emplaçament definitiu de la parada, el metro va arribar al

pressió recurrents en les reivindicacions barrials– o les

barri l’any 1983.

Adhesiu reivindicant l’arribada del metro al barri, 197? › Andrés Naya (AHRNB)

Veïns de la Trinitat manifestant-se a l’estació de Torres i Bages, 1976 › Autor desconegut (AFB)

Plaรงa de la Trinitat, 1990 โ บ Frederic Camallonga (AFB)

20 ‹

› 21

La presó de dones i la lluita feminista

Amnistia per a la dona!

Inaugurada l’any 1963, la presó de dones de la Trinitat va

mes de gener de 1976, quan les vocalies de dones de diverses

ser construïda amb l’objectiu de traslladar les dones que

entitats veïnals van congregar-se a les portes de la presó

complien condemna a l’antiga presó de Les Corts. Des

per llegir un manifest demanant la llibertat de les preses.

d’aleshores, el complex penitenciari marcaria la fesomia

La segona convocatòria, feta per l’Associació de Dones

urbanística del barri. Tot i que va ser presentada en societat

Universitàries, va ser amb motiu del Dia Internacional de la

com una institució «modèlica i moderna», la seva gestió

Dona d’aquell mateix any i, tot i no ser autoritzada pel Govern

restava en mans de les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey,

Civil, aplegà més d’un miler de persones. La manifestació

monges molt estrictes que tenien la missió de «reconduir» les

demanava l’amnistia per a la dona, la despenalització de

preses sota els preceptes del nacionalcatolicisme. La meitat

l’adulteri, la legalització dels contraceptius i l’avortament

d’aquestes recluses ho eren per delictes relacionats amb

a càrrec de la Seguretat Social, l’abolició de la Llei de

avortaments, adulteris, o «abandonament de la família» o

perillositat social o la dissolució de les Cruzadas, entre

bé pel seu activisme polític. Des dels inicis, les topades entre

altres reivindicacions. L’any 1977, també el 8 de març, la

monges i preses, els càstigs, els maltractaments, i també les

mobilització va ser dissolta per la policia amb mànegues

accions de resistència, estaven a l’ordre del dia.

d’aigua a pressió i les convocants van ser detingudes.

Quan el franquisme començà a flaquejar, la presó

L’amnistia arribaria finalment el 1978, any en què també, a

esdevingué un dels epicentres de les naixents revindicacions

causa de la reforma penitenciària, les monges van marxar

feministes. La primera concentració registrada fou durant el

definitivament de la presó.

Manifestació CONTRA LA PRESÓ DE DONES, 1976 › Pilar Aymerich

Vista de la presó de dones de la Trinitat Vella, 1970 › Anna Sánchez (ARDMHTV)

«Treinta años me cayeron, señorita, por hacer un aborto. Con los indultos se me han quedado en ocho. Media vida en una cárcel a una pobre mujer analfabeta cuando hoy tantos médicos lo están haciendo y no son vistos.

Aunque me den un indulto ahora, de la Inés Alfaro que entró en este hoyo ya no queda nada».

Inés Alfaro, «Trinitat, una de cal y otra de rejas», Vindicación Feminista, 1 de juliol de 1978

22 ‹

› 23 Manifestació CONTRA LA PRESÓ DE DONES, 1976 › Manel armengol

Manifestació CONTRA LA PRESÓ DE DONES, 1976 › Manel armengol

Recluses, 1978 › Pilar Aymerich

Funcionàries, 1978 › Pilar Aymerich

Manifestació CONTRA LA PRESÓ DE DONES, 1976 › Pilar aymerich

26 ‹

› 27

La manifestació del Dia d’Andalusia

¡Autonomía para Andalucía!

Trinitat Vella és un barri que té un estretíssim vincle

Al centre de la capital catalana van concentrar-se més de

amb el poble andalús des de la dècada de 1960, quan

dues-centes mil persones, la majoria provinents de barris

s’inicia l’arribada d’immigrants provinents del sud de la

amb alta concentració de migració andalusa. A Trinitat Vella,

Península Ibèrica que fugen de la pobresa. A les acaballes

es va formar una nodrida columna organitzada al voltant de

del franquisme, a les reivindicacions de caràcter veïnal se’n

l’associació cultural El Perro de Paterna, una de les entitats

sumaven moltes altres en àmbits com el sociolaboral o el

històriques del barri, l’AV i diverses formacions polítiques

territorial, que en el cas andalús es concretava en la demanda

d’esquerra. El grup, enarborant senyeres i banderes

d’un Estatut d’Autonomia propi. Així, el 4 de desembre del

andaluses va anar a peu des de la plaça de la Trinitat fins

1977, setmanes després de l’anomenada «Diada del milió»,

el metro de Torras i Bages i d’allà a la plaça de Catalunya.

es va convocar a tot l’Estat una gran mobilització per celebrar

Posteriorment la marxa va baixar per Les Rambles fins a

el Día de Andalucía. El text del manifest de la convocatòria

la Plaça de Sant Jaume. L’acte va suposar un toc d’atenció

n’especificava els motius: «todos juntos, para exigir que

a tota la societat sobre la situació d’Andalusia, de la seva

Andalucía consiga una Autonomía que ayude a salvarla de

població emigrada i de les seves dures condicions de vida.

Dues vistes de la manifestació al centre de la ciutat, 1977 › Paco Sierra Serrano

su marginación y pueda gritar sus derechos de vida y justicia social». La crida va ser un èxit a les ciutats d’Andalusia, on

L’Estatut d’Autonomia andalús es votà finalment en

van aplegar-se prop d’un milió i mig de persones.

referèndum el febrer de 1980.

Retrat dels manifestants a la Plaça de la Trinitat, 1977 › Paco Sierra serrano

«Este barrio lo han levantado en gran medida los emigrantes andaluces […] trabajando en la construcción entre 15 y 17 horas cada día. No fue nada fácil empezar cuando llegamos, la mayoría éramos pobres. Mano de obra barata. Mucha penuria, mucho desprecio, mucha barraca, mucho palmeteo, mucho bar. Aquella celebración fue una muestra del orgullo del emigrante andaluz».

Paco Sierra Serrano, veí i fotògraf aficionat

28 ‹

› 29

La construcció del Nus i els talls a la Meridiana

Encaixonats

Obres del nus de la Trinitat, 1992 › Grup de fotografia del Casal de Joves de Trinitat Vella (ARDMHTV)

La gran transformació urbanística que va implicar la celebració dels Jocs Olímpics

Programa de Festa Major, 1988

de 1992 a Barcelona va tenir una forta repercussió a Trinitat Vella. Una de les

› (Fons Ignasi Parody)

principals apostes estructurals del període tenia a veure amb la vialitat i, de forma quasi simultània, es posaren en marxa els macro-projectes de construcció del II Cinturó, la Ronda Litoral i el Nus de la Trinitat. A un barri ja tradicionalment aïllat i contaminat pel pas de grans vies de circulació, l’operació va ser percebuda com una gran amenaça. I les manifestacions oposant-s’hi no trigaren a prendre els carrers. Els talls de la Meridiana, cada divendres, amb milers de veïns, van esdevenir un autèntic símbol de la resistència als plans del consistori.

Des de finals de 1988, quan s’estaven enllestint els projectes definitius, la pressió veïnal va portar a la constitució d’una taula de negociació entre l’AV i l’Ajuntament. Els veïns plantejaren una sèrie de punts de millora integral del barri i un calendari tancat a canvi de la construcció del Nus. Una de les principals reivindicacions consistia en eliminar el projecte inicial de pàrquing al recinte interior del Nus i substituir-lo per una àmplia zona verda oberta al barri. A més del Parc de la Trinitat, inaugurat l’any 1993, el document finalment signat comprometia inversions en equipaments, infraestructures i zones esportives.

Vista aèria de les obres de construcció del nus de la Trinitat, 1992 › Eduard Maynés (AFB)

› 31

Veïns i veïnes de la Trinitat tallant la Meridiana, 1988 > pedro madueño

30 ‹

«Se’ns va escoltar perquè érem tres o quatre mil veïns tallant la

concentràvem a la plaça. Quan vèiem que teníem la massa suficient per

Meridiana dia sí, dia també. Són molts veïns. Suposava bloquejar

poder tallar, que hi havia cos, baixàvem pel bar Caracas. Començaven els

Barcelona. En aquell moment no hi havia cinturons ni una altra forma

més intrèpids, sobretot gent de l’AV. Eren els primers en parar els cotxes.

de sortir de Barcelona. Tu imagina’t, si en aquells anys, un divendres

Després venia tota la massa. Nosaltres pujàvem al pont aquell de ferro a

a la tarda bloqueges la Meridiana…El periódico el dia següent, els

arengar la gent amb el megàfon. Tremolava tot. Era una tensió brutal».

polítics es posaven neguitosos, era la forma de fer-nos sentir. Ens

Ignasi Parody, exsecretari de cultura de l’AV de Trinitat Vella

32 ‹

› 33

Els «bloques del Comandante», el PERI i l’okupació

Lluites per l’habitatge

26 famílies que hi vivien. Després d’anys de recollides de firmes,

per a realitzar activitats socials i culturals al barri. Kan Mireia també

manifestacions i negociacions amb l’administració, el 2003 es va

va ser el catalitzador d’un gran nombre d’iniciatives populars com

arribar a un acord satisfactori per a les parts implicades.

l’organització d’activitats durant la festa major, la publicació de la revista Barrio o campanyes reivindicant millores integrals pel barri

L’habitatge ha estat des de fa molt de temps una altra de les

habitats, però encara no finalitzats. A causa de la deficient

grans mancances estructurals a Trinitat Vella. Especialment

tècnica constructiva i la pèssima qualitat dels materials

Durant la dècada de 1990 el moviment d’okupació també va fer-

com «la Trini existe». Al voltant del moviment d’okupació es va crear

des de finals de la dècada de 1950, coincidint amb un

utilitzats, els immobles amenaçaven d’ensorrar-se i la

se fort a Trinitat Vella, sobretot des de l’obertura del Centre Social

un potent teixit juvenil activista que vincularia diversos espais socials

important augment de població al barri, es van generar

intervenció del consistori fou fulminant. L’any 1990 es va

Kan Mireia, actiu entre 1996 i 2007. Aquest edifici de quatre plantes,

d’òrbita llibertària del barri com La Biblio, en funcionament des del

dinàmiques alcistes en els preus, manca de seguretat en

enderrocar el primer bloc i l’any 1995, el segon. En aquest

ocupat per un grup de joves al carrer Mireia va funcionar com a

1991, La Galia o el Rock and Trini, un local sota la Ronda que, concert

les construccions o abusos en les condicions dels lloguers.

darrer edifici hi vivien 113 persones i algunes de les famílies,

denúncia quotidiana de la manca d’habitatge i d’espais adequats

a concert, ha esdevingut una de les catedrals del punk barceloní.

Faltava espai per viure dignament i el camp era abonat a

disconformes amb les solucions, van encadenar-se a

tota mena d’especuladors.

l’interior reclamant el seu dret a quedar-se a viure al barri.

Finalment els desallotjats van anar a residir temporalment

Un dels primers casos sagnants fou el dels anomenats

en un hotel fins trobar una solució definitiva.

«Bloques del Comandante», dos blocs de pisos construïts a mitjans de la dècada de 1960 —a corre cuita i sense

Un altre dels moments que es recorden bé va ser la llarga

permís— al carrer de la Foradada que van resultar ser una

lluita contra el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del

autèntica estafa per a moltes famílies. El responsable de la

sector Madriguera, engegada l’any 1993 per un grup de veïns

promoció, un comandant de l’exèrcit retirat, va convèncer

i veïnes afectats dels carrers Tossal i Torné. El pla municipal

unes quantes famílies que avancéssin els diners per a

preveia fer una zona verda allà a on s’havien edificat cases

construir i després va fer-se fonedís amb els edificis ja

de planta baixa, pagant indemnitzacions molt baixes a les

Resistència veïnal al desallotjament dels «bloques del comandante», 1995 › Amador Expósito (ARDMHTV)

Cartell contra l’especulació al barri editat per kan mireia, s.d › (ateneu llibertari del palomar)

34 ‹

› 35 pancarta contra el peri a la façana de kan mireia, 2002 › autor desconegut (fons alcocer-palomino)

primer número de la revista barrio, 1999 › (ateneu llibertari del palomar)

«Kan Mireia implicó que gente joven del barrio con pocos recursos económicos pudiera emanciparse. Fue el primer centro social en un barrio donde no había tradición de okupaciones. Funcionaba una pizzería, una tetería, una viajoteca, talleres de guitarra, de soldadura, de esperanto... Fue un punto de encuentro para gente de todas las edades. Duramos 10 años gracias a la lucha y al apoyo de muchas entidades del barrio... diez años muy intensos».

Luís Ramos, activista social

pintada contra el peri al carrer de torné, 200? › autor desconegut (fons alcocer-palomino)

› 37

MANIFESTACIÓ DE LA PLATAFORMA VEÏNAL CONTRA L’ESPECULACIÓ AL CENTRE DE LA CIUTAT, 2002 › AUTOR DESCONEGUT (FONS ALCOCER-PALOMINO)

36 ‹

«Nos encadenamos varias veces en el Pleno del Distrito de Sant Andreu,

oficina en la plaza y allí estábamos cada día con las pancartas dando

nos movimos a nivel de toda Barcelona y unimos a muchos de los barrios

caña y presionando. Todas las semanas les montábamos pollos».

afectados por PERI’s. A la constructora Vertix se le ocurrió poner una

Quintín Palomino, veí del carrer Torné afectat pel PERI

38 ‹

› 39

Trinitat Vella

HI PARTICIPEN

Manifestació veïnal pels carrers del barri, 199? › Autor desconeguT (Ateneu llibertari del PalomaR)

Memòria Popular Col·laborativa

> Associació per la Recerca i La Divulgació de la

> ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Memòria Històrica de Trinitat Vella

Institució arxivística i cultural centenària dedicada a la preservació del

Nascuda l’any 2005 l’ARDMHTV treballa per recuperar i transmetre la història

patrimoni documental de la ciutat i a l’impuls de la recerca i la divulgació

i les històries del barri de Trinitat Vella des d’enfocaments molt diversos.

històrica.

Són responsables del llibre Trinitat Vella 1900-1992. Transformacions d’un barri, i han recopil·lat al llarg del temps milers de fotografies domèstiques i

> ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

documentació cedida pel veïnat. Col·laboren activament amb el teixit veïnal

Centre destinat a conservar, tractar, descriure i difondre el patrimoni

del barri fent xerrades, tallers, exposicions i itineraris, i editen la revista El Coll

fotogràfic de la ciutat. Conserva més de tres milions de fotografies des

de Finestrelles.

de 1844 fins a l’actualitat.

> OBSERVATORI DE LA VIDA QUOTIDIANA

> ATENEU LLIBERTARI DEL PALOMAR

Entitat que treballa des de l’any 1999 en projectes de recerca històrica i

Centre social nascut per la necessitat de crear un espai de trobada entre

etnogràfica a la ciutat de Barcelona. El seu objectiu principal és combinar

gent que té ganes de lluitar per a canviar les coses i desenvolupar tot un

les eines pròpies de la investigació social amb la potència evocadora de la

seguit d’inquietuds que no tenen cabuda als espais oficials. Aposten per

fotografia i les arts visuals. En els darrers temps, els seus treballs exploren

sumar esforços i construir alternatives des de l’autoorganització.

temes tan diversos com la història del reporterisme gràfic, les mobilitzacions ciutadanes,les petjades colonials a Barcelona o la construcció de la memòria històrica dels barris des dels fons fotogràfics domèstics i les dinàmiques col·laboratives.

Desenvolupat en el marc del Pla de Barris de Trinitat Vella, Memòria Popular Col·laborativa s’articula

d’assaig i sala de concerts en directe a centenars de bandes d’arreu de

ha proposat activitats al voltant de la memòria, principalment de Trinitat

l’Estat.

Vella, però sense obviar que les realitats viscudes al barri moltes vegades

moltes ocasions hem trobat la complicitat i la col·laboració de l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella.

> INICIATIVA CULTURAL BAJA A LA PLAZA

amb la complicitat d’institucions educatives i culturals del barri, del Districte de Sant Andreu i del

Nascuda d’una trobada festiva destinada a sortir de l’armari de l’atur, el seu

Disseny gràfic: Julia Montilla Fotografies: Amador Expósito, Andrés Naya, Ángel Gálvez, Anna Sánchez, Diego Reina, E.Maynés, Frederic Camallonga, Isabel Cruz, Kim Manresa, Manel Armengol, Merche Alcocer, Paco Sierra, Pedro Madueño, Pérez de Rozas, Pilar Aymerich,

un indret d’intercanvis i trobades que es resisteix a la lògica capitalista del

Quintín Palomino, Grup de fotografia Casal de Joves Trinitat Vella, Arxiu Fotogràfic

El seu punt de partida és la construcció de l’Arxiu Visual del Barri –un fons gràfic i testimonial creat

de Trinitat Vella. Memòria Popular Col·laborativa.

Recerca i documentació: Andrés Antebi, Pablo González (OVQ) / Amador Expósito,

objectiu és recuperar els vells usos i explorar les potencialitats de la plaça;

trànsit.

publicacions) al llarg del període 2018-2019. El diari que teniu a les mans és la primera formalització

Coordinació: Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) Anna Sánchez (ARDMHTV)

coneixements, records personals, fotografies i documents conservats en els fons familiars– i compta

l’organització d’activitats socioculturals molt diverses (tallers, jornades, exposicions, audiovisuals i

que hi havia al barri en aquell temps. Amb els anys ha desenvolupat

Des de la seva inauguració el 2012, la biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero

amb veïns i veïnes. Es tracta d’un projecte-procés basat en la recerca i difusió de la pròpia història

de forma col·laborativa amb el veïnat i disponible a Internet– que funcionarà com a matriu per a

amb l’objectiu de donar cabuda a la gran varietat d’expressions musicals

tota mena d’activitats relacionades amb la música, servint com a espai

s’integren en circumstàncies històriques més generals. Per aquesta tasca, en

Sistema Municipal d’Arxius de Barcelona.

Creada l’any 1992, Rock & Trini és una organització assembleària fundada

> Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero

com a dispositiu de reconstrucció de la memòria del barri amb l’objectiu de treballar braç a braç local que té com a pals de paller les entitats i el veïnat de Trinitat Vella –que hi aporten visió,

> ROCK & TRINI

de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric de RoquetesNou Barris, Ateneu Llibertari del Palomar Entrevistes realitzades: Daniel Jordà, Ignasi Catalán, Ignasi Parody, Luis

> ARXIU HISTÒRIC ROQUETES-NOU BARRIS Entitat sense ànim de lucre fundada oficialment el 20 de novembre de

Ramos, Manuel García, Margarita Bellet, Montserrat Llopart, Paco Sierra, Quintín Palomino Digitalizació: Felipe Garibello

1983 a l’Escola d’Adults Freire, per un grup de persones sensibilitzades

Agraïments: Elisenda Pons, Guillem Valle, Josep Jordà, Luis Sierra, María Mena,

a recuperar, preservar, fomentar i difondre la memòria històrica de les

Montserrat Fàbregas, Paco Garabato, Pater, Pepe Encinas, Pere Batlle, Rock &

barriades de l’actual districte de Nou Barris.

Trini, Sergi Draper DL: B.22167-2018

Districte de Sant Andreu