Dietari d'un adroguer. Barcelona 1706-1714

DIETARI D’UN ADROGUER L’any 1706, en Jaume Ribes, un adroguer de Barcelona, comença a escriure i dibuixar un dietari personal.

Els seus textos i il·lustracions són testimoni de la vida quotidiana d’una ciutat activa i emprenedora però que acaba patint el llarg i dur setge de les tropes borbòniques fins a l’11 de setembre de 1714.

DIARY OF A GROCER In 1706, Barcelona grocer Jaume Ribes started to write and draw a personal diary. His texts and illustrations are testimony to the everyday life of an active, go-ahead city.

However, the city then suffered a long, hard siege by Bourbon troops, which lasted until 11 September 1714.

DIETARIO DE UN TENDERO En el año 1706, Jaume Ribes, un tendero de Barcelona, empieza a escribir y dibujar un dietario personal. Sus textos e ilustraciones son testimonio de la vida cotidiana de una ciudad activa y emprendedora, pero que acaba sufriendo el largo y duro asedio de las tropas borbónicas hasta el 11 de septiembre de 1714.

D I ETARI

D’UN

A DROGUE R

Oriol Garcia Quera

5

Temps de guerra

Times of War

Tiempos de guerra

8

Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer

78

Barcelona 1706-1714. Diary of a Grocer

Barcelona 1706-1714. Dietario de un tendero

110

Llegat

Legacy

Legado

112

Els personatges

Characters

Los personajes

113

Glossari

Glossary

Glosario

117

AgraĂŻments

Acknowledgements

Agradecimientos

L

a caiguda de Barcelona a la guerra de Successió ha estat

l’episodi més dramàtic de la història moderna de ­Catalu­nya,

perquè la pèrdua de sobirania que suposà aquell conflicte va

­comportar tot un seguit de conseqüències nefastes, gran part de les quals ens continuen afectant com a ciutat i com a país.

Per això volem aprofitar la commemoració del tricentenari

dels fets del 1714 per ajudar a conèixer millor el nostre passat i reflexionar sobre el present i el futur del país, especialment en

uns moments transcendentals on s’està debatent quin ha de ser l’encaix de Catalunya en l’Europa actual.

El Dietari d’un adroguer ens per­metrà reviure aquells esdeveniments a través de les ­experiències d’un ciutadà anònim. Tot un

homenatge als nostres avantpassats, que van ser protagonistes

d’una lluita desigual i heroica en defensa de Catalunya, un país

que sempre s’havia caracteritzat pel respecte als drets de la societat civil, recordant-nos que els fets grandiloqüents de la història es nodreixen de la suma d’una infinitat d’experiències personals com les del nostre protagonista.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona

history of modern Catalonia, as the loss of sovereignty

L

consequences, most of which continue to affect us as a

de consecuencias nefastas, gran parte de las cuales nos

B

arcelona’s defeat during the Spanish War of

Succession was the most dramatic episode in the

caused by that conflict led to a whole series of disastrous city and a country.

Hence our wish to make the most of the tricente-

nary commemorations of the Defeat of 1714, to help to understand our past better and reflect on the future of our country, especially during these momentous times in which Catalonia’s place in present-day Europe is currently being debated.

The Diary of a Grocer allows us to relive those events

through the experiences of an anonymous citizen. A

tribute to our ancestors, who were at the forefront of an unequal and heroic struggle in defence of Catalonia, a country that had always prided itself on the rights

enjoyed by its civil society, reminding us how the lofty

events of history are fuelled by the sum of a huge number of personal experiences such as those of our diarist.

Xavier Trias

Mayor of Barcelona

a caída de Barcelona en la guerra de Sucesión

ha sido el episodio más dramático de la historia

moderna de Cataluña, porque la pérdida de soberanía que supuso aquel conflicto comportó toda una serie continúan afectando como ciudad y como país.

Por eso queremos aprovechar la conmemoración

del tricentenario de los hechos de 1714 para ayudar a conocer mejor nuestro pasado y reflexionar sobre el presente y el futuro del país, especialmente en

unos momentos trascendentales en los que se está

debatiendo cuál debe ser el encaje de Cataluña en la Europa actual.

El Dietario de un tendero nos permitirá revivir

aquellos acontecimientos a través de las experiencias

de un ciudadano anónimo. Todo un homenaje a nuestros antepasados, que fueron protagonistas de una

lucha desigual y heroica en defensa de Cataluña, un

país que siempre se había caracterizado por el respeto a los derechos de la sociedad civil, recordándonos que los hechos grandilocuentes de la historia se nutren de la suma de una infinidad de experiencias personales como las de nuestro protagonista.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona

TEMPS

DE GUERRA

L’

any 1700 mor sense descendència Carles II d’Habsburg,

rei de la monarquia hispànica. Això fa que les grans potèn-

cies europees entrin en pugna per defensar els drets successoris, que reclamen diferents pretendents al tron.

França dóna suport a la candidatura del duc Felip d’Anjou, nét

de Lluís XIV, mentre que Àustria, Anglater­ra i Holanda, tement la concentració de dos grans regnes, França i Espanya, en mans

dels borbons, s’alien per fer costat a l’arxiduc Carles, fill secundogènit de l’emperador austríac Leopold I.

La guerra s’estén per tot Europa. L’any 1703 Portugal i Savoia

s’adhereixen al bàndol de l’arxiduc Carles. L’any 1705 mor l’em­ perador Leopold I i el succeeix el seu fill Josep. El mateix any

catalans i anglesos signen el pacte de Gènova, en què, a canvi de la

incorporació dels catalans al bàndol dels aliats, Anglaterra es compromet a proveir-los d’armes i tropes i a no signar cap tractat de

pau si Catalu­nya no conserva les seves llibertats. Aragó, València, Mallorca i Eivissa també es posicionen a favor de l’austríac.

La geoestratègia internacional situa Catalunya, i concre­­­ta­

ment Barcelona, en l’ull de l’huracà del conflicte. A finals de l’any

1705 l’arxiduc Carles entra a la ciutat com a rei Carles III, hi jura les constitucions i convoca Corts. Pocs mesos més tard, l’abril de l’any 1706, el seu oponent, Felip d’Anjou, hi posa setge amb el

seu exèrcit. Els barcelonins, organitzats en les companyies de la

Coronela, la milícia gremial, es defensen davant un enemic molt superior que els envesteix per terra i per mar durant setmanes. És en aquest context que Jaume Ribes, un adroguer de la

­ciutat, comença el seu dietari...

5

T I M E s o f wa r In 1700 the Spanish King Charles II of Habsburg died,

swore on the constitution and summoned the Catalan

ween the great European powers to defend the rights of

1706, his opponent, Philip of Anjou, lay siege to the city

leaving no heir. This sparked off a power struggle betsuccession of the different pretenders to the throne.

France gave its support to Philip, Duke of Anjou,

grandson of Louis XIV, while Austria, England and

Holland, fearing the concentration of power of a united France and Spain in the hands of the Bourbons, joined forces to give their support to the Archduke Charles, second son of the Austrian Emperor, Leopold I.

War spread across Europe. In 1703 Portugal and

Savoy joined on the side of the Archduke Charles.

In 1705 the Emperor Leopold I died and was 足succeeded by his son Joseph. In the same year the Catalans and

English signed the Treaty of Genoa. In exchange for

Catalan support on the side of the allies, England prom足 ised to provide them with arms and troops and not sign any peace treaty unless Catalonia preserved

its freedom. Aragon, Valencia, Majorca and Ibiza also gave their support to the Austrian pretender.

The international geostrategic position of Catalonia

placed it, and more specifically, Barcelona, in the eye of the hurricane. Towards the end of 1705, the Archduke

Charles entered the city of Barcelona as King Charles III, 6

parliament, 足Les Corts. A few months later, in April

with his army. The citizens, organised into an armed

force known as the Coronela, formed mainly by craftsmen, defended themselves as best they could in the face of a much more powerful enemy that attacked by land and sea for weeks.

It was within this context that Jaume Ribes,

a shopkeeper from the city, began his diary.

TIEMPOS DE GUERRA En el año 1700 muere sin descendencia Carlos II de

Carlos de Austria, hijo segundogénito del emperador

provoca que las grandes potencias europeas entren en

La guerra se extiende por toda Europa. En 1703

Habsburgo, rey de la Monarquía de España. Este hecho pugna por defender los derechos sucesorios que reclaman varios pretendientes al trono.

Francia apoya la candidatura del duque Felipe de

Anjou, nieto de Luis XIV, mientras que Austria,

Inglaterra y Holanda, temiendo la concentración

de dos grandes reinos, Francia y España, en manos de los Borbones, se alían para respaldar al archiduque

austriaco Leopoldo I.

Portugal y Saboya se adhieren al bando del ­archiduque Carlos de Austria. En 1705 muere el emperador

Leo­poldo I y le sucede su hijo José I. Ese mismo año, catalanes e ingleses firman el Pacto de Génova, por

el cual, a cambio de la incorporación de los catalanes al bando de los aliados, Inglaterra se compromete a

abastecerles de armas y tropas, y a no firmar ningún

tratado de paz si Cataluña no conserva sus libertades.

Aragón, Valencia, Mallorca e Ibiza también se posicionan a favor del austriaco.

La geoestrategia internacional sitúa a Cataluña, y

concretamente a Barcelona, en el ojo del huracán del

conflicto. A finales del año 1705, el archiduque Carlos de Austria entra en la ciudad como rey Carlos III de

España, jura las constituciones y convoca Cortes. Pocos meses después, en abril de 1706, su oponente, Felipe de

Anjou, asedia la ciudad con su ejército. Los barceloneses, organizados en las compañías de la Coronela, la milicia

gremial, se defienden ante un enemigo muy superior que los embiste por tierra y mar durante semanas.

En este contexto, Jaume Ribes, un tendero de la

ciudad, empieza su dietario...

7

L’Anna, la meva muller, i en Tomàs, el meu fill, davant l’adrogueria.

E

n nom de Déu i de la gloriosa i humil Verge Maria, jo, Jaume Ribes, adroguer de Barcelona, a l’edat de trenta anys, començo aquest llibre per dibuixar i contar coses i particulars que he experimentat en el decurs de la vida.

8

A 12 de maig de l’any 1706.

Dimecres, 12 de maig de 1706 Tot i ser temps de guerra, als carrers regna l’alegria.

L’arribada de cinquanta navilis britànics de la flota aliada ha fet aixecar el setge al qual el duc d’Anjou ens tenia sotmesos. Aquest indesitjable aviat hauria pres la ciutat i fet captiu Carles III, el nostre rei. Els barcelonins hem vist com s’ha mantingut al nostre costat tot aquest temps, quan hauria

pogut desplaçar-se per mar a un indret més segur.

Això ha coincidit, passades les nou del matí, amb un eclipsi de sol que ens ha deixat quasi un quart a les fosques. Fins i tot es veien els estels. Tant de bo a ningú l’afecti aquest fenomen. Diuen que pot arribar a ser perjudicial per a la salut. Avui, el nét del Rei Sol s’ha quedat a l’ombra!

Divendres, 21 de maig de 1706

10

Aquest matí s’han celebrat els funerals per al conseller en cap, el senyor Don Francesc Nicolau de Sant Joan, mort durant el setge. Els consellers, amb gramalles de dol, tots els comandaments i tres companyies senceres de la Coronela, la milícia gremial de la ciutat, hem anat a la Seu. I dic «hem anat» perquè hem estat els adroguers, juntament amb els capsers i els sastres, els qui hem acompanyat la comitiva a l’ofici.

Fora muralles, ja s’ha recuperat tota l’artilleria, pólvora, bombes i pertrets de guerra i boca que l’exèrcit borbònic va abandonar durant la seva fugida.

En Tomàs fa dies que repeteix cançons i cobles que sent pels carrers.

Cobla per a Carles III: «Si l’amable llibertat antes havíem perdut, alegrem-nos, que ja Carles ens ha tret d’esclavitud.»

Dimecres, 23 de juny de 1706 En Pau Priu i en Pere Crusells han vingut a l’adrogueria per comprar papers, pigments, oli de nous i trementina per als seus tallers.

Des que té la llicència i pertany al Col·legi de Pintors, en Crusells té més feina que mai. Fins i tot rep encàrrecs per treballar a Palau.

La seva muller, l’Agnès, diu que ja va bé que pinti molt, que si no, no podran llogar una casa que tenen mirada al carrer de Sant Pere Més Alt, propietat de la comtessa de Múnter, Teresa Clariana i Gualbes.

D’altra banda, el rei ha marxat de la ciutat per dur a terme una ofensiva contra Felip d’Anjou. Tant de bo faci recular els borbons de manera que aquests gavatxos no tornin mai més.

El nou conseller en cap de la ciutat és el senyor Joan Claresvalls i Llucià.

En Pere Crusells, l’Agnès i en Pau Priu.

11

Dissabte, 31 de juliol de 1706 De tant venir a l’adrogueria, tinc bona amistat amb alguns pintors de la ciutat. Admiro la seva feina i m’agrada poder mostrar-los els meus dibuixos i que me’ls comentin.

Avui hem anat a la Casa de les Comèdies a veure l’obra «El malalt imaginari», de Molière. M’acompanyaven en Pere Crusells, en Pau Priu i l’Antoni Viladomat, que és

12

molt bo en l’ofici, tot i que encara no s’ha col·legiat.

A en Pau Priu el Col·legi de Pintors l’ha nomenat sergent de la seva companyia. Encara que és lluny, la guerra continua, i els torns de guàrdia de la Coronela s’han de complir.

En Crusells, en Pau Priu... i en Viladomat, que s’ha adormit.

Dimarts, 17 d’agost de 1706 Ahir, dia de Sant Roc, l’Anna, la meva muller, va parir i m’ha donat una filla, la Carme. Avui l’ha batejat el doctor Joan Thollenda, rector de la parròquia de Santa Maria del Pi. Els padrins són en Pere Crusells i la Francesca Manald, la mare d’en Viladomat. En Crusells va tan atrafegat que quasi arriba tard.

Ara li han encarregat que treballi en la creació d’una piràmide o columna amb una Immaculada Concepció.

Es construirà a la plaça Major per commemorar la fugida de l’exèrcit borbònic i l’aixecament del setge de la primavera passada. I l’Agnès, la seva dona, cada vegada més contenta.

Els padrins: la Francesca Manald i en Pere Crusells.

Sempre m’ha impressionat el rosetó de Santa Maria del Pi.

13

Dimarts, 5 d’octubre de 1706 Visitem l ’apotecari Salvador perquè ens recomani quines herbes o medecines cal que prengui la petita Carme, que és molt malaltissa.

14

Dijous, 2 de desembre de 1706 La Carme es va refent i ja guanya pes.

Com cada any per Sant Andreu, després del procés d’insaculació habitual s’han determinat els nous excel·lentíssims senyors consellers de la ciutat per a l’any vinent. El nou conseller en cap és el doctor en medicina, Francesc Orriols.

En Viladomat, que en no estar llicenciat no pot treballar a la ciutat, ens notifica que serà un temps a Tarragona, on li ha sorgit feina a l’església dels jesuïtes.

Al triquet d’en Rodríguez, amb en Viladomat, en Priu i en Crusells.

15

Dimecres, 29 de desembre de 1706 Mentre que a l’adrogueria anem atrafegats amb els torrons i les neules, al Born s’ha posat la primera pedra de la piràmide. En Crusells, que encara treballa en la seva part de l’obra, diu que no s’hauria d’anar amb tantes presses amb una obra que restarà allà per a l’eternitat.

Pel que fa a la guerra, després de la victòria de Ramillies, els exèrcits de Carles III han tornat a vèncer a Torí, i ell ha entrat a Madrid i a València. També ha estat proclamat rei a Mallorca, Eivissa i Menorca. Tot ens va a favor per aturar l’empenta absolutista dels borbons!

L’Anna amb els nens.

16

La Francesca Manald passa el dia al costat de la seva fillola.

Diu que s’engreixa de tant olorar la flaire dels confits que puja de l’adrogueria.

Dijous, 13 de gener de 1707 A la Casa del Cafè en Pau Priu ens comenta que, com que molts pintors no assisteixen als torns de guàrdia, el Col·legi ha imposat una multa de deu sous per cada cop que un dels seus membres deixi d’assistir al seu torn. A en Pau la resta de pintors li tenen molt respecte.

La seva experiència, i feines com la representació de santa Eulàlia i sant Oleguer que decoren la sala capitular de la Seu, fan que s’hagi guanyat aquest reconeixement.

Entre els adroguers no hi ha tantes absències, a les guàrdies. Potser el fet de tenir el mateix conseller en cap com a comandant del batalló fa que es compleixin més els torns...

17

Dimarts, 22 de març de 1707 El rei ha tornat a la ciutat i la Coronela, formada en dues rengleres al llarg de tot el recorregut, l’hem anat a rebre. Ha entrat pel Portal de l’Àngel i ha anat a oir missa a la Seu, on ha accedit per la porta de la

baixada de Santa Eulàlia. Allà ha estat rebut per les autoritats i li han besat les mans. A les quatre de la tarda hem tornat a formar per tal que Sa Majestat passés revista.

El conseller en cap, al matí amb gramalla i a la tarda de coronel.

18

Dijous, 5 de maig de 1707 A en Tomàs no li agrada gens la pudor de les adoberies.

Amb en Tomàs hem passat a veure en Josep Soroll, un blanquer que sovint m’encarrega el sumac amb què tracta les pells. Ens ha comunicat la trista notícia que l’exèrcit aliat ha estat derrotat a Almansa per les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick.

19