Dona barcelona

DONA BARCELONA

9 788498 504224

dones d’avui.cat

dona_barcelona_novafoliacio.indd 1

19/10/12 10:15

dona_barcelona_novafoliacio.indd 3

19/10/12 10:15

DONA BARCELONA

— 5 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 5

19/10/12 10:15

Crèdits Consell d’Edicions i Publicacions Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola.

Dona Barcelona © d’aquesta edició, Ajuntament de Barcelona i associació Dones d’avui per Catalunya © del text, els autors © de les imatges, els autors Edició: Ajuntament de Barcelona i associació Dones d’avui per Catalunya Coordinació editorial: _Càpsula, SL (www.capsula.ws) Continguts i redacció: Maria Lacorte Bruguera Disseny gràfic: Andreu Gallart Campo Correcció de textos: Blanca Arias Badia Fotografia: Constanza Manescau Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Any d’edició: 2012 ISBN: 978-84-9850-422-4 D.L.: B-29.144-2012 www.bcn.cat/publicacions

dona_barcelona_novafoliacio.indd 6

19/10/12 10:15

Memòria Barcelona

dones d’avui.cat

dona_barcelona_novafoliacio.indd 7

19/10/12 10:15

Agraïments A l’Ivan Espinasa, per l’ajuda incondicional. A la Dolors Bruguera, pel seu criteri i els seus pastissos. A en Josep Tomàs, per la foto de la Gemma Abrié. Al Departament de Comunicació del Parlament de Catalunya, per les fotografies de la presidenta, M. H. Sra. Núria de Gispert. A l’Ajuntament de Barcelona, pel seu suport en l’edició. A totes les dones que il·lustren els documentals a través de les fotografies. I, molt especialment, a les protagonistes que hem entrevistat, pel seu tracte, bon humor i amabilitat.

dona_barcelona_novafoliacio.indd 8

19/10/12 10:15

A totes les dones que riuen, que ploren, que treballen, que lluiten, que esperen o que fugen, dones que avancen i que estimen, dones que fan Catalunya.

Rosa A la mare i a la tieta, per tot.

I a en Dolbi, amic i amor.

Maria A l’Olga, a l’Albert i a en Jordi, per ser com són.

I a la Paty, que és única.

Andreu

dona_barcelona_novafoliacio.indd 9

19/10/12 10:15

Em plau presentar-vos un llibre sobre dones de Barcelona. Dones que ens han aportat el seu talent i que són avui referents de la ciutat.

Des de l’Ajuntament estem treballant per aconseguir una igualtat efectiva i real entre homes i dones. Comptar amb les reflexions de dones il·lustres, que han sabut combinar les seves facetes personals i professionals amb èxit, ens anima a seguir impulsant aquesta igualtat.

Volem promoure una societat en què les dones puguin desenvolupar les seves capacitats personals sense cap limitació per raó de gènere. Les experiències personals poden servir d’exemple per construir una societat més igualitària i és per això que us convidem a fer una lectura pausada de la trajectòria de les nostres protagonistes. Una lectura que, de ben segur, us captivarà.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

— 11 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 11

19/10/12 10:15

Quan des de la Regidoria de Dona i Drets Civils vam decidir promoure l’edició d’aquest llibre, ho vam fer perquè els autors ens oferien l’oportunitat de fer visibles les trajectòries personals i professionals de diferents ciutadanes de Barcelona que formen part d’un període de la història ple de canvis i avenços per a la nostra societat.

Actualment, ens trobem davant de la generació de dones més ben formades de la història de la nostra ciutat, però encara ara moltes d’elles no exerceixen el tipus de feines ni ostenten les responsabilitats que els corresponen en l’àmbit laboral, d’acord amb la formació que han rebut i les capacitats que tenen.

Per tant, cal valorar i donar projecció a aquelles dones que han tingut l’oportunitat de ser referents i de destacar en la seva professió i posar de manifest que, com a societat, no podem renunciar ni deixar de banda la potència intel·lectiva, els coneixements o el talent de les dones.

Abordar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones implica qüestionar alguns dels trets culturals d’una societat i és per això que, en aquesta tasca, cal la implicació de tothom. Encara que des dels poders públics impulsem polítiques de foment de la igualtat d’oportunitats, sense el compromís de tota la ciutadania no podrem assolir un progrés veritable com a país.

Aquesta edició forma part de l’estratègia i del conjunt de mesures que estem impulsant des de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona per tal de fer ressaltar el talent femení des d’una perspectiva positiva i optimista i perquè la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a tasca solidària de totes i de tots, sigui real i efectiva.

Francina Vila i Valls Regidora de Dona i Drets Civils

— 13 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 13

19/10/12 10:15

Dona Barcelona és un llibre fet quasi gairebé d’il·lusió. De dones que han deixat la seva empremta n’hi ha hagut moltes al llarg de la història, però són moltes més les que han estat injustament oblidades. Aquest llibre vol col·laborar a omplir buits, a ressaltar situacions i circumstàncies, a fer un senzill homenatge a les generacions de dones que han fet possible que avui la visibilitat de la dona sigui notable i que la igualtat hagi esdevingut molt més que una idea.

En plantejar-nos la manera de fer-ho, teníem clar que havíem de descriure la situació actual a través de veus pròpies. Ens podríem haver centrat en dones més o menys anònimes -que ens haguessin explicat històries interessants i enriquidores-, però vam escollir cares conegudes, dones representatives de cada un dels temes que volíem tractar. El raonament va ser simple: ja que hi ha moltes dones que són un referent en les seves professions, anem a entrevistar-ne algunes d’elles.

El llibre està repartit en onze capítols que desenvolupen cada un d’ells un tema concret.

En primer lloc trobem el relat de les protagonistes i, a les pàgines següents, fem un esbós del paper que han tingut dones emblemàtiques en moments històrics i de com cada generació, com deia Àngel Guimerà, «és una onada sobre el mar de la vida». Onades harmòniques que han permès avançar en el mar de l’equitat o bé onades violentes i tempestuoses que han engolit i destruït alguns dels avenços aconseguits i que, amb la inèrcia dels fets, han condemnat a l’oblit esdeveniments remarcables. La nostra voluntat no ha estat fer una dissertació exhaustiva de cada tema, el que hem volgut és il·lustrar a través de fets i situacions concretes el progrés de la dona al llarg dels anys.

L’escenari del llibre i el seu context és Barcelona i, per extensió, Catalunya. Parlem, doncs, del gran nombre de barcelonines que a principis del segle XX treballaven a la indústria tèxtil; de l’Orquestra Femenina de Barcelona creada l’any 1932; de les modistes d’alta costura que, sense pretendre-ho, van començar a crear la marca Barcelona; de quan Barcelona, l’any 1914, era l’epicentre del cinema mut; del Club Femení d’Esports; dels primers envelats que s’alçaren a la plaça de Catalunya; de Francesca Bonnemaison i l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona; dels Jocs Florals de Barcelona; de les Jornades Catalanes de la Dona celebrades al paranimf de la UB l’any 1976...

Barcelona sempre hi és present.

La nostra intenció ha estat oferir una visió positiva enlloc de destacar les injustícies, i ens agradaria que el nostre treball animés a iniciar tasques de recerca per recuperar de l’oblit noms, paraules i fets de les dones que ens han precedit. La història de les dones no és diferent de la dels homes, passa, però, que en un cas ha romàs escrita i en l’altre hi ha hagut una ignorància programada i fomentada. I ara, en ple segle XXI, sí que junts, dones i homes, podem refer el nostre passat i, si el present encara és una mica desigual, treballar perquè el futur sigui molt millor. Totes i tots som protagonistes de la història i no ens podem conformar en ser espectadors passius: cal que mantinguem ben viva la capacitat de revolta per tal que la igualtat i la llibertat d’avui es consolidi, creixi i sigui perdurable.

Ara tan sols manca desitjar-vos que gaudiu d’aquest llibre.

Rosa Bruguera i Bellmunt Presidenta de l’associació Dones d’avui per Catalunya

— 15 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 15

19/10/12 10:15

POLĂ?TIQUES

dona_barcelona_novafoliacio.indd 16

19/10/12 10:15

QUAN ES CREU EN EL QUE ES FA, TOT ÉS POSSIBLE Núria de Gispert

dona_barcelona_novafoliacio.indd 17

19/10/12 10:15

Núria de Gispert Presidenta del Parlament de Catalunya

Per primera vegada a la història, el Parlament de Catalunya és presidit per una dona, la Molt Honorable Senyora Núria de Gispert. Prové d’una família barcelonina vinculada a la justícia i a la política. Pocs anys després d’acabada la carrera de Dret, va guanyar unes oposicions a la Diputació de Barcelona i, al cap d’uns anys, a la Generalitat de Catalunya. Així va ser la seva entrada en el món de la política.

Amb mentalitat oberta, es va dedicar a treballar per la nova administració de la Generalitat. La impulsaven els valors de la llibertat, la solidaritat i la justícia; la voluntat de fer avançar la societat a través de les seves institucions, i la convicció que les coses sempre poden fer-se millor. «Els qui ens dediquem a la política hem de tenir vocació de servei. Jo vaig entrar-hi perquè em va convèncer el projecte de país que presentava en aquell moment el president Jordi

— 18 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 18

19/10/12 10:15

Pujol: pensar en Catalunya, avançar nacionalment i socialment, i crear una bona administració. La política és, bàsicament, donar servei a les persones i ajudar que el país avanci».

«Quan es creu en el que es fa, tot és possible», aquesta és l’actitud de la presidenta. Ens rep al despatx protocol·lari del Parlament, al costat de la Sala de Passos Perduts, i comenta amb satisfacció que en aquesta novena legislatura s’ha assolit una nova fita, la paritat, l’objectiu pel qual havien lluitat tantes dones. «En deu anys, hem passat del trenta per cent de diputades al quaranta-tres per cent; ara ja en som cinquanta-nou. Així doncs, el Parlament de Catalunya s’ha convertit en el més paritari d’Europa, ja que en gairebé cap d’ells la presència de la dona no supera el trenta-quatre per cent».

«La Comissària d’Igualtat de la UE Viviane Reding sempre diu que, si no som capaços de posar percentatges de presència femenina als consells d’administració de les grans empreses, sempre estarem per sota del cinc per cent. Els països que s’hi han implicat han arribat al vint-i-dos per cent en menys de vuit anys. Això vol dir que en determinats moments, forçar és important. Tots sabem que seria millor arribar-hi de manera natural, però no ha estat així, i el que no és gens normal és que durant tants anys nosaltres hi fóssim absents. Aquestes mesures han fet possible la normalitat democràtica».

Ens precedeixen fets i circumstàncies que han provocat que determinats àmbits de la vida fossin reservats al gènere masculí, i la política

ha estat durant molt de temps un món fet a la mida dels homes. Un cop assolida la democràcia, les lleis han assegurat la presència de les dones en els càrrecs electes. «Quan es plantejava la Llei d’igualtat, érem moltes les dones que no hi estàvem d’acord; enteníem que el mèrit i la capacitat eren el més important, però també és cert que les circumstàncies de partida no eren ni són les mateixes que les dels homes. Aquesta llei és una manera de compensar aquest fet i, malgrat que es tracti d’una llei impositiva, s’ha de reconèixer que ha funcionat. La paritat és sempre positiva per una raó molt fonamental: perquè som el cinquanta per cent de la societat i, en qualsevol àmbit de la vida, pública o privada, cal que l’home i la dona es complementin».

«Les dones sabem fer equip, dirigim amb mà esquerra, compartim èxits i fracassos i procurem crear ambients positius. Estem acostumades a solucionar moltes coses cada dia, i sabem anar per feina. Quan s’ofereix una nova responsabilitat a una dona, aquesta, d’entrada, sempre diu que ha de pensar-hi i parlar-ne. Els homes de seguida diuen que sí, i després hi pensen i en parlen.

Les dones ens hem vist obligades a compartir les decisions i, per sentit pràctic, ho fem encara, sobretot amb la família. Obligació i devoció. Si estem defensant una manera de fer conjunta, trobo que els homes també ho haurien de fer com nosaltres».

— 19 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 19

19/10/12 10:15

L

a democràcia, entesa com a forma d’organització de la vida pública, avui no es pot concebre si no és amb la participació de totes les persones, homes i dones, lliures i iguals davant la llei. La història, però, mostra alts i baixos en la visibilitat de la dona, alts i baixos que responen al lloc i al moment que els ha tocat de viure. Els patrons socials tradicionals relegaven les dones a l’espai privat de la llar, mentre que l’home era un subjecte polític actiu i un ciutadà per definició.

Fins al començament del segle XX, només els homes es presentaven a les llistes i només els homes podien votar. Tot i que en moltes activitats de la societat civil destacava la presència de les dones per sobre de la dels homes, en el terreny polític —en l’exercici del poder en què es prenen les decisions que afecten la societat, mouen les nacions i

vetllen pel bé comú— les dones quedaven completament al marge.

La paraula feminisme arriba a Catalunya Malauradament, la discriminació de la dona ha estat una constant massa sovint avalada per les lleis. En aquell període a cavall dels segles XIX i XX venia marcada pel Codi Civil (1889), el Codi Penal (1870) i el Codi de Comerç (1885).

El moviment feminista, que seguia el camí iniciat a Anglaterra i als Estats Units, aflorà a Catalunya. S’emmarcà en una societat que bullia de dinamisme, creativitat i sentiment nacional. La revista Or i Grana, publicada el 1906, és un exemple de mobilització basat en un discurs patriòtic; les protagonistes més destacades foren Dolors Monserdà,

— 20 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 20

19/10/12 10:15

L’home era el subjecte polític actiu, mentre que la dona quedava al marge i relegada a l’espai privat de la llar.

— 21 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 21

19/10/12 10:15

Carme Karr i Francesca Bonnemaison, totes tres dones emprenedores i cultes, conscients del moment important que els havia tocat de viure i de tot el que hi havia en joc. Varen arriscar-se en contra de les normes establertes de l’època, intentant no trencar-les del tot, però fent avenços substancials i necessaris.

La paraula feminisme, a Catalunya, no va ser utilitzada ni en el llenguatge escrit ni en el parlat fins l’any 1909, en què Dolors Monserdà va publicar el seu Estudi feminista com una manera de «treballar pel millorament de la dona, per la defensa dels seus drets, per protestar de les vexacions i de les injustícies de què se la fa objecte; i, en fi, pel perfeccionament de la seva missió a la família i a la societat». L’obra reivindicava públicament el feminisme i va normalitzar-ne un debat que esdevingué en molt poc temps tema de discussió pública en el context del procés de modernització a Catalunya.

La figura de Dolors Monserdà evoca sens dubte un personatge femení excepcional i polifacètic, amb talent com a narradora, escriptora, periodista, organitzadora i reformadora social. Partidària del feminisme catòlic i conservador, desenvolupà la seva visió dels drets i promoció de les dones de forma estreta amb el catalanisme polític. No proclamava els drets polítics ni el sufragi com a elements prioritaris de la seva lluita; argumentava, no obstant,

que els valors femenins i l’experiència de les dones en el seu rol de mares i esposes els permetia desenvolupar una important tasca social i cultural. Els seus objectius fonamentals eren assolir una educació de qualitat per a les dones catalanes i la millora —i la dignificació— de les seves activitats laborals.

Carme Karr, feminista catalana, escriptora i periodista, també fou una persona clau en aquell context en què la dona començava a veure una escletxa per on entrar a conquerir nous espais de llibertat. Va reclamar la modernització de l’ensenyament per elevar el nivell cultural de les dones, va reivindicar el dret de les dones soles a ser autònomes i tenir una funció social i un lloc útil en la societat i, lògicament, també va reivindicar el dret a vot.

Impulsora i directora de la revista Feminal, també va presidir el Comitè Femení Pacifista de Catalunya, organització antibel·licista creada el 1915, i va ser la primera dona a parlar com a conferenciant a l’Ateneu Barcelonès.

L’aportació de Francesca Bonnemaison es va basar en la seva gran capacitat d’organitzar i de mobilitzar els recursos a l’abast. Va transformar una biblioteca de caràcter caritatiu en la Biblioteca Cultural de la Dona, que el 1910 es transformà en l’Institut de la Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Com d’altres dones de sensibilitat feminista de l‘època, considerava que

— 22 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 22

19/10/12 10:15

el primer que calia fer era elevar el nivell cultural de les dones, després donar-los les eines per poder treballar i, per últim, ajudarles a trobar una feina amb la qual poguessin guanyar-se la vida per si mateixes, perquè adquirissin més llibertat.

El dret a vot El 1931, les dones encara no tenien reconegut el dret a vot a l’Estat espanyol, però, tot i no ser electores, sí que podien ser elegides.

A les eleccions d’aquell any alguns partits havien inclòs per primer cop dones en les seves llistes, i Clara Campoamor, Margarita Nelken i Victòria Kent van entrar al Congrés de Diputats. Sense cap mena de dubte, la gran defensora del vot de la dona va ser Clara Campoamor que, des de l’oposició parlamentària, amb la seva dialèctica i els seus discursos ben argumentats, el va defensar amb convicció i fermesa, mentre que els partits d’esquerra, representats per Kent i Nelken, preocupats per la possibilitat que les dones d’àmbits rurals no els votessin, s’oposaven a la consecució d’un dret tan just i elemental.

Finalment es va aprovar el dret a vot femení per cent seixanta-un vots a favor i cent vint-i-un en contra, i fou incorporat a la Constitució el desembre del 1931. L’article trenta-sis deia «Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán

los mismo derechos electorales conforme determinen las leyes». Era la victòria personal de Campoamor, però, sobretot, era la victòria de tot el col·lectiu de les dones.

A Catalunya, el 2 d’agost de 1931, el poble català estava convocat per votar l’Estatut d’Autonomia. El poble català masculí. Les dones encara no podien votar, però a la propaganda, adreçada a elles, se’ls deia: «Dones catalanes: el vostre deure en aquest moment és fer votar l’Estatut i signar els fulls del plebiscit femení». A la dona se li reconeixia l’ascendent que tenia a la família, la capacitat de convèncer. La creació del Comitè Femení per l’Estatut ja insinuava un tènue canvi en la societat i en la política; amb aquest Comitè es va encetar una via de participació que, malgrat ser simbòlica, va demostrar una gran efectivitat, ja que es recolliren més de quatrecentes mil firmes.

Encara que sigui anecdòtic, el primer cop que les dones van poder votar va ser el 16 d’abril de 1933, a Canet de Mar. Un any abans, un grup de dones del poble, presidides per Francesca Bonnemaison i Júlia Montaner de Capmany, van formar una agrupació de dones amb el suport de la Lliga Regionalista.

Van insistir fins aconseguir que l’ajuntament convoqués un referèndum: calia decidir la compra d’uns terrenys on construir el mercat municipal.

— 23 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 23

19/10/12 10:15

Uns mesos més tard, malgrat ser pràcticament absents de les candidatures de tots els partits, més de sis milions d’electores van votar a les eleccions generals per a diputats a les Corts. Només sis dones van ocupar els escons de diputades durant aquella legislatura governada per la dreta.

Un parèntesi de més llibertat i més igualtat Durant l’etapa republicana, les dones viuen una època de llibertat pel que fa a igualtat, que es constata en la legislació sobre la igualtat dels cònjuges en el matrimoni, en el dret al divorci, en les obligacions dels pares amb els fills... I també en un notable augment de la presència femenina en l’esfera política i social, com ho mostra l’elecció,

el 1936, de la catalana Frederica Montseny (1905-1994) com a ministra de Sanitat, la primera dona amb aquest càrrec de l’Europa occidental.

En pocs mesos es desenvoluparen projectes com espais d’acollida per a la infància, menjadors per a embarassades o una llista de professions per a persones amb discapacitat. També es va arribar a presentar el primer projecte de llei sobre avortament, que va topar amb l’oposició dels altres ministres del govern i no prosperà.

En aquella nova legislatura guanyada pel front d’esquerres, només cinc dones van aconseguir escó, encara que per ben poc temps. El 18 de juliol de 1936 va començar la guerra. La dictadura va truncar el procés polític d’emancipació de la dona, iniciat amb

— 24 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 24

19/10/12 10:15

la concessió del sufragi. Tots els assoliments femenins van retornar al punt de partida, i també els masculins.

Aires de democràcia El ressorgiment del feminisme va haver d’esperar fins als anys seixanta i setanta, però va arribar amb un profund nivell de consciència sobre la marginació de què eren objecte les dones, i amb uns objectius molt amplis i clars. Primer es van reivindicar els drets civils: majoria d’edat als vint-i-un anys, derogació de la llicència marital, la pàtria potestat conjunta, la llibertat religiosa, etc.; després, els drets polítics: associació, reunió, expressió, vaga, etc.; més tard, els drets laborals i educatius; i, progressivament, es van anar reivindicant els drets a la sexualitat

lliure, al control de natalitat, a l’avortament, als matrimonis civils i al divorci.

L’actual és el període més llarg i continuat de democràcia dels darrers tres-cents anys; en poc temps s’han pogut recuperar molts espais en els terrenys social, econòmic i polític. El punt de sortida era molt baix i els avenços han estat importants i tangibles.

Pel que fa a les polítiques d’igualtat, ja s’està avançant conjuntament amb els països occidentals més pròspers, però els canvis de mentalitat sempre costen més de consolidar, i encara persisteixen les discordances.

Cal confiar en un progrés constant que ens permeti de compartir i beneficiar-nos del coneixement i les aportacions d’ambdós gèneres i en que ja, mai més, res ni ningú obligui a tornar a començar.

— 25 —

dona_barcelona_novafoliacio.indd 25

19/10/12 10:15