Reporters gràfics 1900-1939 El País 5/11/15

QUA D ERN •

elpais,cat 1DIJOUS,

5 DE NOVEMBRE DE 201 S, NÚM. 1607

,,•

.

ARQUITECTURA

La barreja de fa ula, astracanada i realisme en l'cibra de Petruixévskaia

Pares lnfantils urbans, unes (onstruccions arnb aires de Hansel i Gretel

PAGINA 4

PAGINAS

1

..

\ '•

. ri

~.

-~

· ~•••• • .. • • \"

/

~l

....

"¡

1

1

LLIBRES

= "·

~

• t·

•. ..

1

Miquel Agull6 (esquerra), Joaquim

Brang~dl,

un lotOgraf no ldantiRcat, Carlos Pérez de Rons 1Josap Badosa. lmatge d'autor desconegut.

La vida en un clic Un estudi recu/1 per primer cop dades i noms cabdals per recuperar la memoria grafica del fotoperiodisme Xavier Theros uan els autors delllibre Barcelona, repórcers grafics 1900·1939 (Ajunta· ment de Barcelona) van comen~ar la seva recerca sobre el fotoperiodisme

Q

catala, es van trobar que per a molles de le famllles d'aquells fotbgrafs era la prl· mera vegado que algtí s'lnteressnva perla feinn de l'avl o d pare. Els arxh1s hnvien esmt majorhllrfamenl exputgats pel fran· qulsmc, oblldats dalr d'un annarl, nns 1

tot llen~ats a les escombraries. Amb aquells esborranys de vides i oficis, els historiadors i antropolegs Andrés Antebl, Pablo González Morandi, Teresa Ferré i Roger Adam han recollit en forma! de llibre lotes les intimitats d'un ofici que va

deixar fixades algunes de les lmatges més emblematiques de la historia de Catalu· nya. El treball és una de les més exhausti· ves aproximacions a la memoria grafica, de la qua! des d'ara podem comen~ar a saber·ho tot.

PASSA A LA PAGINA Z

2 .REPORTATGE

QUADERN Dijous, 5 de novembre del 2015

VE DE lA PlGINA Z

LES PRIMERES MIRADES

A diferencia del retratista classlc -amb temps per pensar,ll·luininar 1fer la foto-, el periodista grll.flc ha d'afeglr el problema del temps 1 l'oportunttat a !'estricta tecnica fotogrllflca. Per aixo, aquesta especialltat va tardar tant a desenvolupar-se. El costum d'acompanyar les noticies amb una lmatge va comen~ar amb dlbuixos 1gravats. Fins i tot, els daguerreotips havien de ser transformats en Jitografles per poder ser Impresos. Va ser amb aquesta tecnica que els primers reporters van cobrir les campanyes mllitars de mltjans del segle XIX. com ara la Guerra de Crimea o la de Secessió americana. A Catalunya, els pares del genere van documentar la Guerra del Marroc de 1859, on va transcórrer la felna del malagueny Enrique Fazio. O la Tercera Guerra Carlina, que van cobrir el frances Charles Monney Millet i I'espanyol Mauro lbáfiez. Tot 1que el primer reportatge griú'ic s'atrlbueix al glroní Heribert Mariezcurrena, que el 1885 va publicar una serie sobre un terratremol que havia sacsejat Andalusia.

En catala, la primera revista griú'ica va ser La Rustració Catalana, que compta amb fotografs de prestigl com Frederlc Ballell. L'estandard el marquen la revista Blanco y Negro, que !'octubre de 1891 va editar quatre panoramiques de Sant Sebastiii. 1 sobretot el diari ABC, que el 1906 va publicar la instantania d'Eugenio Mesonero Romanos on es veu el moment precís en que la bomba de !'anarquista Mateo Morral va esclatar al pas de la carrossa on viatjaven els reis Alfons XIII 1 Victoria Eugenia, que s'acabaven de casar. Aquesta lmatge !canica va ser una revelacló pera molts fotografs, en demostrar les possibilitats del genere per crear oplnió. La premsa va donar a hi fotografla un discurs nou, allunyat de la visió del segle XIX que Ji atorgava una cónsideració artística inferior a altres tecniques de representació, com ara la pintura o el gravat. Va guanyar amb autonomla, 1 aixo Uva obrir un vental! de nous temes i angles per abordar la realttat.

PREUS 1 TARIFES

En aquelles prlmeres publicacions grafiques treballaven els pioners del fotoperiodisme catalil. A La Ilustración Española y Americana publlcava Josep Brangulí, un gravador passat a fo.tOgraf que es va fer famós per un retrat del cadii.ver de mossen Cinto Verdaguer el 1902. Des d'aquell instant va ser considera! un deis millors crorustes vlsuals de Barcelona, cobrint esdevenlments com les grans manifestacions del moviment obrer o la Guerra Civil. Brangulí va ser el piimer repbrter griú'ic amb projeccló internacional, gracies al seu reportatge sobre els convents cremats durant la Setrnana Traglca, el qual es va publicar en revistes i dlaris d'atreu del món. L'Agencla Branguli va ser clau en la normalltzacló i consolidacló de l'oficl, i el se u creador va es devenir una figura popular que va promoure assoclacions professionals com I'Agrupacló de repbrters Grii.flcs de Barcelona Ell va establir les bases del negoci, i diverses generacions de fotoperiodlstes c¡¡talans van comen~ar treballant sota el seu mestratge.

Brangulí era el flll gran d'una familia d'empresaris. Al principi, tots aquests reporters procedlen de famílies burgeses. Habitualment eren els bohemls, les ovelles negres de les seves respectlves nlssagues, amlcs de les tertúlies 1 de freqüentar els balxos fons. Es caracterlt· zaven pe] seu caracter oberl, i mol~s d'ells practicaven esport. Es velen cada dla i formaven un grup molt corporativista. La seva jornada laboral comen~ava de bon matí a 1'1\juntament, on els lnformaven de les novetats de ]'agenda política, de l'activitat policial o de la tasca deis bombers. 1 seguia flns a altes hores de la

Alessandro Merlettl va ser l'línlc fotOgraf que va captv lmatp$ deljudlcl a Ferrer 1 Guardia gracles a una camera oculta de butxaca que es miJ constn1l ell matelx (a dalt, esquerra). Josep Bado.., va seguir Atrons Xlll ·quan lio inBUJ1UniC16 de I'Exposició lnt.maclonal de 1929 (a sota, esq"erra); ora un deis JVBIIS del fotoperlodlsme, 1 tlngu6 com a aprenent tot un A¡ustl Centelles. Els fotoreporters

catalanS eren a l'avantparda; com demostren la precursora imatge de la con'struccl6 de la Torre de "'aume 1 el 1930 de Josf!p Gupar (a dalt, dreta) o la tuca durant la Guerra Civil del matelx Centelles, aqut retr.atat par un autor desconeJ!Ut.

nit: era una felna serise horarls.

Pels papers de Brangulí sabem que el 1911 la tarlfa per un reportatge era de 10 pessetes perla primera fotografla publicada i 5 per cadascuna de les altres; tot 1que també es podia pactar un preu mensual.

La majoria deis professionals malvivlen, de manera que completaven el sou ambla fotografió publicitaria que empreses com la de Torcuato Luca de Tena gestionaven a canvi d'una comlssió. Una altra practica habitual era colar als dlarls esdeveniments privats com si fossin noticies; els anomenats Ecos de Socfedad molt sovint eren festes o .reunlons familiars d'arlstilcrates 1burgeses, recollides perla premsa previ pagament de l'lnteressat. Br'angulí guardava les factures de la boda de la senyoreta Puig, una foto de la qua! van publicar a mitja pagina 1'ABC i la revista Blanco y Negro. Per aquella foto va cobrar, respectivament, 500 1 400 pessetes.

El funcionament empresarial del fotoperiodisme sempre va dificultar una atribució clara de l'autoria de cada lmatge. Era freqüent intercanviar, prestar, comprar o vendre fotografles, formava

párt de la loglca laboral d'empreses com !'Agencia Brangulí, o de les assoclaclons de dos o més fotagrafs, com seria el cas de Ramon Claret i Joan Bert, de Gabriel Casas 1 Joan Rovira, o el cas més reeixlt deis Tres Rels Mags (veure pe~a) . A més deis casos deis aprenents que no signaven les seves lmatges flns que podleil lndependltzar-se, com va ser el cas d'Agusti Centelles, que va comen~ar a treballar per a Josep Badosa, o de Rámon Claret mentre aprenla l'oflcl al costat d'Aiessandro Merletti.

1\VENCOS TEcNICS

Per reeixir en aquesta feina tan complicad&. a part d'un cert gust estetlc, s'havia de ser una lnica inventor, i saber improvisar. A part de novetats com les lleugeres cii.meres de rodet o l'aparició del flaix -que feia possibles les fotos al carrer o en espals poc iHuminats-. ets estrls creats per la necessltat resultaríen cabdals per poder fer els prlmers reportatges. En aquest sentit, destaca la figura de ]'Italia Merletti, famós per la

camera de butxaca que es va construir per asslstir al judicl del pedagog Francesc Ferrer i Guardia. Malgr11-t que estava prohlbit fer fotos, ell va aconseguir amagar el seu invent i realitzar !'única lnstantanla corieguda de la sala on van condemnar a mort el pare de la revolucionarla EscoJa Moderna.

En aquells anys els reporters no estaven en plantilla, treballaven per lliure 1 les redacclons compraven el material al primer que arrlbava. Merlettl va comprendre les condicions de la felna 1 es va motorltzar. El1906 va Incorporar un sidecar a una motocicleta per poder escapar a tota velocitat de l'escenarl de la notícla, i l'ús de les motos entre els periodlstes grltflcs es va generalttzar. Merlettl va ser !'autor de lerits, objectlus i estrls de tot tipus, comuna escala pl~ga­ ble per fer preses zenitals que a la punta portava Incorporal un englny per subjectar-hl la camera. El seu caracter desimbolt el va convertir en un personatge molt popular a Barcelona, conegut coro I'Home deis Caramels. Se'l vela patinar per la Rambla, o condulnt un

REPORTATGE. 3

QUADERN Dijous, 5 de novembre del2015

automobil de tres rodes que s'havia·fet el! mateix. També va ser el primer a fer-se publicitat com a "reporter grafic" a !'Anuario Riera de 1908. ·

les discussions entre e\s seguidors del Bar~a i I'Espanyol en aquelllloc.

" DIARIS DE MICOS"

La primera florida de professionals apareix durant la Setmana Tragica. El 1909, desenes de fotografs barcelonins van plasmar els edifÍcis cremats 1 van des.c obrir la varletat tematica que oferia l'actualitat, com Alejandro Antonietti o Adolf Mas. Amb lmatges com aquel! es, els setmanaris del moment van multiplicar les seves vendes al quiosc.

Per primera vegada en la historia de la premsa catalana, les edicions es van esgotar, i aixi va comen~ar el costum de comprar el diari en ocasió de graos esdeveniments histories. Gracies a aquesta rebuda popular, el 1911 va sortir als quioscs La Tribuna, el primer rotatiu grafic fet a Catalunya, al qua\ va acompanyar a partir de 1913 El Día Gráfico (on va aprendre l'ofici Agustí Centelles), tots dos propietat de l'empresari i politic Joan Pich i Pon. No obstant aixo, aquells cronistes grilfics encara no recollien exactament la noticia, slnó un moment posterior a ella. Si mostraven un incendi es velen runes; si l'objecte era un atemptat, agafaven una presa del carrer amb el ve!nat esverat a la vorera. Amb prou feines hi havia alguna imatge deis mateixos fets . Paradoxalment, per al nou lector de premsa il·lustrada la imatge s'estava transformant en la veracitat, davant del text partidista. Les revistes i els periodics cultes anomenaven despectivament "diaris de micos" aquesta mena de publicacions, les quals acusaven de dirigir-se a gent inculta que no sabia llegir, i que s'assabentaven de les noticies a través de les imatges. Deien que per com portava el diari ün home es podia saber la seva condició: els burgesos duien la premsa sota el bra¡; per llegir-\a després amb calma; els obrers anaven per la vorera amb el periodic desplegar, mirant les fotos.

Les temlitiques preferirles d'aquells anys eren els aven~os tecnics, les graos aventures aeronau tiques, la moda i la incorporació de la dona a la modernitat, o les tradicions locals de caire etnografic, com festes populars, serveis religiosos o corrides de toros. Entre aquestes noves preocupacions de la societat va destacar especialment l'espott. El 1906 naixia El Mundo Deportivo, el1910 la revista Stadium, i el1911 es creava el Sindicat de Perlodistes Esportius. Aquests espectacles de masses --i:Om la boxa o les curses ciclistesvan ocupar un espai central de les noticies durant la dictadura del general Pri-

A partir del 1920 van tomen~ar a sovintejar els contractes d'exclusivitat entre els periodistes graftcs i les empreses periodístiques, ja n'hi havia que treballaven regularment per a determinats mitjans. Pero va ser grades a I'Exposició Internacional que es va fiXar !'estructura del fotoperiodlsme modero. La gran demanda de fotografs que va provocar l'esdeveniment va fer possible que els nous reporters ja no fossin tots fills de famílies benestants, 1comencessin a provenir d'altres classes socials, ftns i tot pioneres femenines com Anna Maria Martinez Sagi.

El 1929 es va produir un salt qualltatiu, en introdutr-se el model de setmanari grltfic d'actualitat que triomfava a Europa, com la revista Imatges, patrocinada per l'escriptor Josep Maria deSagarra i el periodista Josep Maria Planes. Les publicacions cada cop estaven més interessades a treballar el disseny grltfic de la pagina, en la composició, l'espai i l'orientació de les fotografies. Aixo va coincidir amb una revolució tecnica, amb l'aparició de noves cameres més lleugeres i plaques més perites, de 6 x 9. La gran estrella del moment seria la Leica de 35 mm i el seu objectiu de gran qualitat.

La Segona República va ser el moment algid del fotoperiodisme. El nou clima po\ític va significar una renovació de la premsa graftca, que ·va modificar els seus continguts i punts de vista, i es va convertir en una eina molt poderosa per orientar les classes populars. Conscients de la seva posició, els fotografs van iniciar una nova relació amb la publicitat i el cartellisme, com en el cas de Gabriel Casas, que va fer cartells pera I'Ajuntament barceloní i per a la Generalitat.

El reporter grafic es converteix en un heroi de la modernitat, que viatja a rota velocitat en motocicleta, que puja a un aeropla per fotografiar els zepelins, o que es barreja ambla multitud per fer la foto desitjada. La professió arriba a la maduresa i assumeix els nous valors democrlitics que defensa la República. Els reportatges agafen un caire documental i de denúncia, que estableix les bases de la fotografia social. La historia es fa lliitjan~ant instantanies de les multituds al carrer, de les condicions de vida de les classes assalariades o deis aixecaments anarquistes; fins a arribar a l'avortament del Cop d'Estat del general Franco i els combats als camps de batalla.

El punt culminan! d'aquell procés va ser la Guerra Civil, un conflicte on la figura del corresponsal de guerra va agafar una dimensió mal vista. Va ser la primera guerra amb una cobertura pe-

El 1911 es pagaven els reportatges a 10 pessetes la primera foto i 5 la resta

La gran demanda de 1929 va fer que ja no fossin tots fills de famnies benestants

mo de Rivera, per damunt deis successos o la politica.

A partir de 1924 apareixen els reportatges pioners dedicats a l'esport. Josep Maria Co de Triola va ser el primer reporter grilfic especialitzat a captar aquesta mena d'esdeveniments, que aviat tindrla competidors com Antoni Campaña, Ramon Claret o 'Joan Bert. La premsa d'lnformació general ja tenia les seves seccions d'esports, pero les publlcacions especialitzades es van fer molt populars en les decades de 1920 i 1930. A Barcelona, triomfaven diaris com La Jor- • nada Deportiva, Sports; Grafic-Sport, L'Esporr Cata/a, Xut o La Rambla, aquest darrer famós per coHocar una pissarra a la porta de la redacció -al costat de la font de Canaletes- amb els resultats deis partits de futbol, tot iniciant la tradició de

riodística internacional. on treballaven i coHaboraven fotografs d'aquí i d'arreu del món, com Gerda Taro, Robert Capa i David Seymor. 1 després d'aquesta fogonada, el sllencl. El fotoperlodisme catala, fins Uavors a !'altura del que es feia a la resta del continent, va desapareixer practicament el1939. Es van prendre represa\ies contra la majoria deis reporters, 1 les autoritats franquistes van nomenar Josep Compte Argimon per requisar tots els negatius fets durant el conflicte. Les coses no van millorar gaire en arribar la Transició, jaque aquests professionals no s'ajusfaven al model del fotograf artístic. Ara aquell silenci es comen¡;a a trencar amb llibres com Barcelona, repórters grafics 1900-1939, que rescaten un oficl cabdal per entendre el passat ben recent.

El BOOM DEL REPORTERlSME

Els Tres Reis Mags La profeBIIIonalltzw:ló del pertodlsme graftc a partli' de 1929 va provocar rapartcló de les prlmeres agencies de premsa loeals, segulnt el model de la francesa Keystone. A Bal' cclona, Josep Maria deSagarra treballava a La Vailsuonffa,l tenia tanta felna que es va assoclar amb Josep GBSpar 1 Pablo Luis Torreuts per c:obrlr la demanda d'lmatges.

Junta van fundar una mena d'ag~n­ cla l'otogr811ca, per la qua! eren co-

negul8 com els Tres Rels Mags. Tenlen l'estudl a la Vla Laietana, 1 un deis seus prlmers reponatges va ser elsegulment del rel Alfons xm durant la lnau¡uracló de l'Exposlcló lntema~lonal, l!n aquella ocasló van cobrtr els fets des de tres angles dlferents: un a péu de carrer entre el púbUc, l'altre dalt d'uoa escala, 1el tercer enftlat a un ternL Funclonaven com una empresa, 1 molu:s vegades una motelxa fotograBa era publicada en mi~ dlferenl8 1 amb sl8n&tures diferents. L'assoclacló, pero, va ser efímera 1 van plegar el193Z-