© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
16
DISSABTE, 13 D’AGOST DEL 2016
’ h c s t i k ‘ N C B
Una trentena d’experts enumeren i raonen en un llibre tot allò de gust dubtós que la ciutat atresora
El concepte és ampli i subjectiu; hi caben des de ‘Las Meninas’ de Picasso fins al paviment de la Diagonal
‘L A
A ALL BAT
DE T
‘E L M
AN’ ETU
I TJÓ
’
‘E L S
O EL P
NT
DE L
CA
RD RRE
NATÀLIA FARRÉ BARCELONA
A AGR LA S
A DA F
IA MÍL
¿B
arcelona és una ciutat kitsch? A jutjar pel que exposen Anna Pujadas i Umberto Eco no n’hi ha dubte. La resposta no admet matisos: sí, ho és. La primera, teòrica del disseny, recull a Kitsch Barcelona tot allò que la ciutat té d’estereotipada, emba-
EL B
I SB E
fadora, comercial, decorativa... que vist el resultat del llibre, no és poca cosa. El segon reflexiona sobre el tema a Desde la periferia del imperio. L’escriptor italià afirmava que una vegada el tot fals s’ha admès, és necessari que es prengui per cert. És a dir, un restaurant polinesi haurà de tenir cambreres tahitianes amb faldilles florals, haurà de presentar una vegetació apropiada, murs de roques amb petites cascades, i en el moment que un hi entri res haurà de fer-li pensar que
MIS
TOS
’
a l’exterior d’aquell restaurant no hi hagi la Polinèsia. I això és el que li ha passat a Barcelona; que una vegada s’ha creat la imatge de la ciutat, tothom espera que la ciutat s’assembli a la seva imatge. El que és real (la ciutat) s’ha d’assemblar al que és fals (la imatge). Quan això passa, els experts ho anomenen kitschificació», afirma Pujadas al seu llibre. La ciutat s’ha kitchificat. Ho ha fet recentment amb l’Hotel W, un edifici «que de lluny sembla que està a punt d’aixecar amarres i que només és un clixé del Mediterrani amb una vela llatina caricaturitzada»; i ho va fer abans amb la plaça de toros de la Monumental: que