© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
LLEGIR 26
MERCAT DE SANT ANTONI (1915) Arribat el segle XX, els llibres van ocupar el carrer, tant a les parades del Mercat del Llibre d’Ocasió, inaugurat el 1902 al portal de Santa Madrona, com al mercat dominical de Sant Antoni. Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. © AFB
/ història /
LLEGIR LA CIUTAT ‘Barcelona, ciutat de llibres’, escrit per la historiadora Isabel Segura i editat per l’ajuntament barceloní, explica un segle llarg en la relació de la ciutat amb els llibres, clau per a la construcció de la Barcelona moderna Hi ha moltes maneres de créixer: en edat i en mides, en altura o en profunditat, en gosadia o en maduresa. Aquest llibre parla d’això: del creixement d’una ciu tat, en totes aquestes direccions, de la mà d’un dels més grans catalitzadors de l’evolució que existeixen: la lectura. El pas de la concepció artesanal a la in dustrialitzada en l’elaboració de llibres, el foment de la capacitat i el plaer de lle gir entre les classes populars en la Repú blica (i ja abans), la presència orgullosa dels llibres al carrer, la creació de biblio teques mòbils, el fre a la cultura que va portar el dictador, la recuperació de la il· lusió després de la seva mort... Un segle llarg d’una part essencial de la vida de Barcelona descrit amb un rigor que no tapa l’emoció per una historiadora que és una garantia: Isabel Segura. —
7 D’OCTUBRE DEL 2016
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
/
imunoz@elperiodico.com
Imma Muñoz
BANC BIBLIOTECA AL PASSEIG DE SANT JOAN (1930) En el projecte d’urbanització del passeig s’hi van incloure aquests bancs per fomentar la lectura, proveïts amb les donacions d’editorials i particulars compromesos. Fons Gabriel Casas i Galobardes. Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya. © Núria Casas-ANC
BENEDICCIÓ DEL BIBLIOBÚS (1957) Recorria el centre de l’Hospitalet, Santa Eulàlia i Collblanc, amb un miler de llibres. Escollits. El règim franquista va intentar millorar la seva imatge de fre a la cultura amb pegats com aquest. Brangulí (fotògrafs). Arxiu Fotogràfic de Barcelona. © ANC
TALLER D’IMPREMTA A L’ASIL DURAN (1915-1920) Davant la puixança del negoci editorial a Barcelona, diverses institucions d’acollida de nens van crear escoles taller per proporcionar-los una formació que els permetés guanyar-se la vida en aquest sector a l’abandonar els centres. Fons Brangulí (fotògrafs). Brangulí (fotògrafs). Arxiu Nacional de Catalunya. © ANC
ATEMPTAT A LA LLIBRERIA ENLACE (1974) Ana María Moix contempla les destrosses causades pel foc. Els aires de llibertat que van portar els 70, i que el sector del llibre va impulsar, no van ser ben acollits pels afectes al règim, que van atacar magatzems i llibreries. Colita © Colita
7 D’OCTUBRE DEL 2016
27