22
|
EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE GENER DEL 2017
Ciutats
Hilari Salvadó, l’últim alcalde republicà de Barcelona
Òmnium Cultural difon la figura del batlle que va dirigir la capital durant la guerra civil
Barcelona, la ciutat de les festes al carrer RENOVAR L’Ajuntament, amb Triangle Postals, estrena una nova presentació de les festes que hi ha a la ciutat, ‘Barcelona festes’ PRÀCTIC Signat per Teresa Duran, doctora en pedagogia, el llibre repassa tot el calendari festiu amb imatges Mercè Miralles BARCELONA
Els ciutadans anònims ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar al dia la presentació de l’oferta festiva de la ciutat i ho ha fet amb Triangle Postals i el llibre Barcelona festes, festivals, fiestas. “És una obra molt bonica, en què cal destacar la feina de tots els fotògrafs. Les imatges representen més del 70% del llibre.” Així descriu Barcelona festes Teresa Duran, autora dels textos. Amb un gran esforç de síntesi, i sempre en favor de l’impacte de la imatge, Duran va desgranant tots els ingredients del calendari festiu de Barcelona, mentre aporta dades de l’empremta que deixen a la ciutat. El llibre, en català, castellà i anglès, inclou també diversos audiovisuals que es poden descarregar mitjançant codis QR. S’obre amb una introducció sobre els elements que apareixen en les festes de Barcelona: el ball, el bestiari, els gegants i cap-
El caràcter mediterrani marca, comenta l’autora. “La festa s’ha de fer fora, s’ha de fer al carrer. Em cau la bava amb la festa de Reis... M’encanta veure com es talla el trànsit perquè passi la cavalcada amb els tres personatges. És increïble!” Teresa Duran lloa especialment la tasca de les persones anònimes que encenen la guspira de la festa i la mantenen viva any rere any. Les xifres diuen que, al
cap de l’any, les festes convoquen 8,3 milions d’assistents. Per fer realitat la festa, es calcula que hi ha unes 117.000 persones, agrupades en unes 500 entitats, que al llarg de l’any hi dediquen moltes hores, en la majoria dels casos de manera desinteressada. Duran fa un càlcul gens menyspreable: els barcelonins dediquen uns 12 milions d’hores de feina anuals a la preparació de les festes.
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
8,3
500
grossos, els castells, les colles, les desfilades, els diables i el foc, els dolços... Tot seguit, les festes, de gener
a desembre. De festes, es llegeix en el llibre, “n’hi ha de grosses i de petites, d’antiquíssimes i de gaire-
milions de persones convoquen les festes que se celebren cada any a Barcelona.
entitats, que agrupen més de 100.000 persones, fan possible el calendari festiu.
bé nounades, de caire cívic i de caire religiós”. Hi ha festes que són comunes al conjunt de Catalunya i d’altres de pròpies. N’hi ha de petites, com la de Sant Josep Oriol, i n’hi ha de molt antigues, com la de Sant Roc. El calendari comença per la desfilada dels Tres Tombs, al voltant del 17 de gener, dia de Sant Antoni, patró dels traginers, i es tanca amb el cicle de Nadal. També hi ha un apartat especial dedicat a les festes als barris. Quan l’Ajuntament li va fer l’encàrrec d’una nova recopilació de les festes de Barcelona, Teresa Duran va reconèixer que no es tractava d’una tasca gaire fàcil. Era un repte gran. Però s’hi va posar. “El primer que et ve al cap quan s’ha de fer un llibre sobre festes, és que cal ser antropòleg o folklorista... I vaig voler tenir assessorament. He tingut el d’Amadeu Carbó.” Carbó és especialista en el món festiu des de diversos àmbits, com gegants, bestiari, dia-
bles, teatre... És autor i coautor de diverses obres relacionades amb la festa i les tradicions. Per la seva part, Teresa Duran és doctora en pedagogia i ha exercit de professora titular al departament de didàctica de l’educació visual i plàstica de la Universitat de Barcelona, on va ser coordinadora del grup de recerca Imago, dedicat a l’anàlisi de la cultura visual dels infants. La seva tasca com a il·lustradora ha rebut diversos reconeixements. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi. Duran va donar moltes voltes al projecte. “Els textos que havia llegit sobre les festes sempre tenien un to científic.” L’autora
ha volgut donar-hi un tomb, i ha personalitzat els textos d’una manera que els apropa al lector. Per exemple: “A Barcelona, la festa la construïm, la vivim amb intensitat; en definitiva, la gaudim. És el punt més àlgid d’expressió de la vida ciutadana.” El llibre està adreçat a tot tipus de públic, el forà i el de casa. “He pensat molt en les escoles municipals...”, explica Duran. Creu que aquest llibre pot ser una bona eina per descobrir noves maneres de celebrar. Potser no sempre s’ha de preparar Tots Sants amb el dibuix d’una castanyera... La festa implica trencar amb la rutina del dia a dia,
| Ciutats | 23
EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE GENER DEL 2017
L’APUNT
Esprémer les neurones Jordi Alemany
S’espera un contradictori hivern calent en l’àmbit sanitari al Vallès. Les bones paraules de fa uns mesos per posar una mica de llum, deixant clar per part dels responsables polítics que els reequilibris financers no recaurien en els treballadors en el cas del pla financer per eixugar el deute al Consorci Sanitari de Terrassa, no s’acabaran complint... de moment. Com que la his-
tòria es repetirà, els treballadors ja saben que el principal camí és la mobilització. I més en un sector tan sensible en què pateixen cada cop més pressió amb menys recursos. Amagar retallades econòmiques amb l’eufemisme d’adequar condicions laborals “no cola”. Cal esprémer les neurones per buscar solucions que no passin per la fàcil de retallar sempre el personal.
Els diables són presents sovint en la festa, acompanyats per elements del bestiari i pel foc ■ IMATGE CEDIDA / BARCELONA FESTES
El decret en què s’ha trobat la referència històrica i una representació dels Pastorets al barri de Gràcia de Barcelona ■ EPA
Troben una referència als Pastorets en un document que data del segle XVII a Es tracta d’un decret de prohibició de l’any 1678 a Fins ara la informació
més antiga de la representació de què es tenia constància era del 1721
Redacció BARCELONA
és una oportunitat per assaborir què és ser veïns. Barcelona té la peculiaritat de ser una ciutat on la festa es trasllada ràpidament als carrers i a les places. El clima, habitualment benigne, hi ajuda. Cal donar-ho a conèixer. “Barcelona és una ciutat de festivals. Si volguéssim, podríem anar a un festival cada setmana... Però gairebé no es parla del fet que té moltes festes.” La tasca d’estudiar i reunir els trets característics de la festa a Barcelona ha portat Teresa Duran a constatar: “Hi ha molta gent anònima que fa possible la festa. La festa depèn de nosaltres. És tantíssima la gent que prepa-
ra la festa... Impressiona!” L’autora volia també, amb tota seguretat, i sempre que fos possible, transmetre que les festivitats es viuen amb els cinc sentits. El Nadal, per exemple, és oïda, per les cançons; és olfacte; és paladar, dolç, i també vista i tacte. “Un Sant Joan sense l’olor de la pólvora? No el podríem tenir.” En les celebracions, al costat dels trets substancials, és clar que s’hi han introduït canvis. De fet, el llibre mostra illustracions i gravats per constatar la continuïtat i el canvi. “Malament rai, si no s’actualitzessin... Les festes no són un ritual rígid. Es fa festa perquè es vol fer festa.” ■
Un document datat del 24 de març del 1678 és la referència més antiga dels populars Pastorets. Abans d’aquest descobriment, la primera informació que se’n tenia era de l’11 de febrer del 1721, 43 anys després. La troballa, feta per l’historiador Hèctor López, és un decret de prohibició signat pel bisbe de Barcelona, Alonso de Sotomayor, en què s’impedeixen les representacions teatrals, entre les quals els Pastorets, durant diverses festivitats. El text es troba a l’Arxiu Diocesà de Barcelona dins la sèrie Registrum Communium, en què s’anotaven totes les decisions preses pel bisbe que afectessin una parròquia o tot el bisbat. L’anterior referència a
La data
—————————————————————————————————
La xifra
—————————————————————————————————
24.03.1678 240 És ara la referència més antiga d’una representació dels Pastorets de la qual es té constància.
representacions dels Pastorets es faran aproximadament fins al mes de febrer arreu del territori català.
A les Balears, des de l’any 1562 ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
A les Illes, la referència més antiga que es troba de les Pastorelles, terme balear per fer referència als Pastorets, apareix en la documentació del bisbe de Mallorca, Diego Arnedo, entre els anys 1562 i 1564, segons recull el Diccio-
nari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas i Vives. L’entrada Pastorells també remarca que la denominació Pastorelles devia fer referència a un gènere literari, sinònim de ‘comèdia de Nadal’.
la tradicional obra catalana és un document que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó en què es
demana autorització per celebrar representacions dels Pastorets. De fet, aquest any l’obra de Josep
M. Folch i Torres arriba al centenari i està previst que se’n facin fins a 240 representacions. En aquella època, però, calia demanar permís a causa de la repressió i el control dels usos i costums catalans. El mateix escrit del bisbe Sotomayor també recull la prohibició explícita d’altres representacions com ara la Passió, ja siguin o no dins l’església o en el marc d’altres festivitats, segons assenyala Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. El decret que fa referència als Pastorets exposa: “Havent prohibit expressament les representacions dels Pastorets durant la nit de Nadal, no per això algunes persones d’aquesta ciutat han deixat d’intentar voler fer presentacions semblants.” ■