22
|
EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE GENER DEL 2017
Ciutats
Hilari Salvadó, l’últim alcalde republicà de Barcelona
Òmnium Cultural difon la figura del batlle que va dirigir la capital durant la guerra civil
Barcelona, la ciutat de les festes al carrer RENOVAR L’Ajuntament, amb Triangle Postals, estrena una nova presentació de les festes que hi ha a la ciutat, ‘Barcelona festes’ PRÀCTIC Signat per Teresa Duran, doctora en pedagogia, el llibre repassa tot el calendari festiu amb imatges Mercè Miralles BARCELONA
Els ciutadans anònims ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar al dia la presentació de l’oferta festiva de la ciutat i ho ha fet amb Triangle Postals i el llibre Barcelona festes, festivals, fiestas. “És una obra molt bonica, en què cal destacar la feina de tots els fotògrafs. Les imatges representen més del 70% del llibre.” Així descriu Barcelona festes Teresa Duran, autora dels textos. Amb un gran esforç de síntesi, i sempre en favor de l’impacte de la imatge, Duran va desgranant tots els ingredients del calendari festiu de Barcelona, mentre aporta dades de l’empremta que deixen a la ciutat. El llibre, en català, castellà i anglès, inclou també diversos audiovisuals que es poden descarregar mitjançant codis QR. S’obre amb una introducció sobre els elements que apareixen en les festes de Barcelona: el ball, el bestiari, els gegants i cap-
El caràcter mediterrani marca, comenta l’autora. “La festa s’ha de fer fora, s’ha de fer al carrer. Em cau la bava amb la festa de Reis... M’encanta veure com es talla el trànsit perquè passi la cavalcada amb els tres personatges. És increïble!” Teresa Duran lloa especialment la tasca de les persones anònimes que encenen la guspira de la festa i la mantenen viva any rere any. Les xifres diuen que, al
cap de l’any, les festes convoquen 8,3 milions d’assistents. Per fer realitat la festa, es calcula que hi ha unes 117.000 persones, agrupades en unes 500 entitats, que al llarg de l’any hi dediquen moltes hores, en la majoria dels casos de manera desinteressada. Duran fa un càlcul gens menyspreable: els barcelonins dediquen uns 12 milions d’hores de feina anuals a la preparació de les festes.
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
8,3
500
grossos, els castells, les colles, les desfilades, els diables i el foc, els dolços... Tot seguit, les festes, de gener
a desembre. De festes, es llegeix en el llibre, “n’hi ha de grosses i de petites, d’antiquíssimes i de gaire-
milions de persones convoquen les festes que se celebren cada any a Barcelona.
entitats, que agrupen més de 100.000 persones, fan possible el calendari festiu.
bé nounades, de caire cívic i de caire religiós”. Hi ha festes que són comunes al conjunt de Catalunya i d’altres de pròpies. N’hi ha de petites, com la de Sant Josep Oriol, i n’hi ha de molt antigues, com la de Sant Roc. El calendari comença per la desfilada dels Tres Tombs, al voltant del 17 de gener, dia de Sant Antoni, patró dels traginers, i es tanca amb el cicle de Nadal. També hi ha un apartat especial dedicat a les festes als barris. Quan l’Ajuntament li va fer l’encàrrec d’una nova recopilació de les festes de Barcelona, Teresa Duran va reconèixer que no es tractava d’una tasca gaire fàcil. Era un repte gran. Però s’hi va posar. “El primer que et ve al cap quan s’ha de fer un llibre sobre festes, és que cal ser antropòleg o folklorista... I vaig voler tenir assessorament. He tingut el d’Amadeu Carbó.” Carbó és especialista en el món festiu des de diversos àmbits, com gegants, bestiari, dia-
bles, teatre... És autor i coautor de diverses obres relacionades amb la festa i les tradicions. Per la seva part, Teresa Duran és doctora en pedagogia i ha exercit de professora titular al departament de didàctica de l’educació visual i plàstica de la Universitat de Barcelona, on va ser coordinadora del grup de recerca Imago, dedicat a l’anàlisi de la cultura visual dels infants. La seva tasca com a il·lustradora ha rebut diversos reconeixements. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi. Duran va donar moltes voltes al projecte. “Els textos que havia llegit sobre les festes sempre tenien un to científic.” L’autora
ha volgut donar-hi un tomb, i ha personalitzat els textos d’una manera que els apropa al lector. Per exemple: “A Barcelona, la festa la construïm, la vivim amb intensitat; en definitiva, la gaudim. És el punt més àlgid d’expressió de la vida ciutadana.” El llibre està adreçat a tot tipus de públic, el forà i el de casa. “He pensat molt en les escoles municipals...”, explica Duran. Creu que aquest llibre pot ser una bona eina per descobrir noves maneres de celebrar. Potser no sempre s’ha de preparar Tots Sants amb el dibuix d’una castanyera... La festa implica trencar amb la rutina del dia a dia,