Les escoles bressol de l'Ajuntament de Barcelona

Montserrat Bastardes Porcel

Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona Memòria històrica 1932-2007

Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona

Memòria històrica 1932-2007 Montserrat Bastardes Porcel

el

0-3 hi és!

9 788491 560760

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 3

Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona Memòria històrica 1932-2007

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 4

© Montserrat Bastardes Porcel, 2017 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, 2018 Institut Municipal d’Educació de Barcelona Realització: Hipòtesi Impressió: Imatge i Serveis Editorials ISBN: 978-84-9156-076-0 DL: B-1.913-2018 Imprès a Barcelona

L’editor no es fa resposable de les opinions manifestades per l’autora.

Aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcial, per cap tipus de procediment, inclosos la repografia i el tractament infromàtic, sense l’autorització escrita dels titulars dels copyrights.

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 5

Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona Memòria històrica 1932-2007 Montserrat Bastardes Porcel

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 6

Dedicatòria

A totes les persones que han fet possible el recull d’aquesta història. A les que m’han animat a fer-ho. A les que han aportat tota mena d’informació, fotografies, documents, records, emocions, pensaments, entusiasme..., especialment a Pepi Soto1 perquè sense ella, sense el seu assessorament, coratge, dedicació i esforç per fer que aquest llibre tingués un format i un contingut adequats, no hauria estat possible acabar aquest treball. Agraeixo l’interès i la implicació de molts i moltes treballadors i treballadores de les mateixes escoles i també de personal ja jubilat o de persones properes al moviment, a l'hora de facilitar dades, dates, records i documentació. Gran part de la història i de les fotografies aquí exposades han estat aportacions del personal de les mateixes escoles bressol.

També a Dolors Canals i Farriols (1913-2010), la meva admirada mestra, que, malauradament, no ha estat a temps de veure aquest treball editat. Als meus fills i filles, Roger, Anna, Mònica i Bernat, i als fills i filles de totes i tots els treballadors i treballadores que van haver de patir la lluita i la dedicació de tantes hores dels seus pares i mares a fer possible una escola digna per als infants de Catalunya. Especialment, també, a aquelles persones, normalment dones, que van tenir el coratge per crear i tirar endavant unes «guarderies» per al bé de la societat, dels infants i del país, i perquè creien en el que estaven fent.

Queden en l’anonimat milers de persones, les primeres els infants, pares, mares, avis i àvies, mestres, educadors i educadores, personal de cuina i de neteja, associacions de veïns i veïnatge, assessors, escoles amb alumnes de totes les edats, universitats, pedagogs, psicòlegs, associacions de mestres (destacant la de Rosa Sensat), sindicats, persones de partits polítics a la clandestinitat i també, després, persones que des de l’Ajuntament de Barcelona van donar suport a aquest moviment..., tothom qui va creure en la lluita engegada per la Coordinadora de Guarderies, perquè sense aquestes persones no s’hauria aconseguit el que podem considerar una proesa.

També un record per a persones que ja no hi són, que ja no podran llegir el que em van aportar, entre altres i per la seva participació en el present llibre, Agnès Moya, Agnès Ortiz, Mayra Blasco, Dolors Canals, Àngel Cantallops, Anna Domènech, Encarna Guillén, Angelita Luri, Mercè Margarit, Rosa Sala, Carmen Vila, Viçens Yarto.

1

Pepi Soto Marata va ser companya i treballadora a les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Lluitadora i amiga. Antropòloga, actualment professora titular del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa anys investigadora infatigable en temes relacionats amb l’educació dels infants, des de 0 anys fins als adults, en la transmissió i l’aprenentatge cultural, les famílies, la immigració, els canvis i l’adaptació a noves realitats educatives, l’escola i el fora escola.

6

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 7

Nota de l’autora

Companys i companyes, si teniu aquest llibre a les vostres mans és senyal que, d’alguna manera, vàreu viure o esteu interessats a reviure o entendre l’apassionant història de la Coordinadora de Guarderies de Barcelona, de les guarderies municipals i també de la Coordinadora de Guarderies de Catalunya, unes històries plenes d’emocions i de sentiments. Pot contenir algun error o pot, n’estic segura, tenir alguna mancança. Si realment us interessa, us proposo que a mesura que us involucreu en la lectura anoteu allò que us suggereixi, canvis, més històries, records, ampliació de la noticia, anècdotes... per eixamplar-lo o per modificar-lo, si més no per arxivar-lo correctament.

No és un treball acabat, falta el què i el com de la pedagogia aplicada a cadascuna d’aquestes escoles de 0 a 3 anys de l’Ajuntament de Barcelona durant els seus primers setanta-cinc anys d’existència. Però d'això ja se n’ha informat en diferents publicacions i, en tot cas, formaria part d’un altre llibre, d’un altre projecte.

Una nota especial per a les persones acabades d’entrar en aquest món, perquè donin a aquestes escoles el valor que es mereixen, perquè sàpiguen l’esforç que es va fer i perquè es mantinguin o es recuperin, perquè lluitin per la nostra petita infància, per tots els seus treballadors i treballadores, també pel reconeixement total d’aquesta etapa educativa, tant pel de les escoles com pel dels seus professionals i perquè vetllin per conservar aquest tresor que va ser, que és i que desitgem que continuï sent exemplar: l’escola infantil de 0 a 3 anys de l’Ajuntament de Barcelona.

Jo he gaudit recordant tot el que centenars de persones vàrem fer pels infants, per les seves famílies, per Catalunya i pel personal d’aquestes escoles de nens i nenes de 0 a 3 anys durant més de tres quarts de segle.

7

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 8

Sumari Introducció El llarg camí vers una escola pública de qualitat

11

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys • La Infància i l’educació en l’àmbit internacional • La Infància i l’educació a l’Estat espanyol • La infància i l’educació en l’àmbit de Catalunya

16 18 35 39

Context i referents històrics de 0-3 anys • Antecedents de les primeres escoles bressol • L’Ajuntament de Barcelona i la pedagogia de la ciutat • Període republicà a Catalunya (1931-1939) i inici de la Dictadura • L’ofici de mestra de 0-3 anys. Evolució d’un compromís col·lectiu des del franquisme fins a finals del segle xx • «Moviment», «lluita» i «model»: relacionant els termes amb les circumstàncies

52 56 59 62 68

Empremtes d’un moviment educatiu • La dècada dels setanta • La dècada dels vuitanta • La dècada dels noranta • Inicis del segle xxI

94 97 131 161 177

La vida de les escoles • Origen i evolució de les escoles bressol històriques 1932. Mont Taber 1937. Canigó 1950. Jardín de Infancia de las Franciscanas Misioneras de María 1957. Cor Carmelí 1959. Bellmunt 1959. L’Argimón (abans Los Enanitos)

186 192 194 201 204 207 209 213

Anys seixanta 1961. Niu d’Infants (abans Nostra Senyora del Port) 1962. La Muntanya (abans Cristo Trabajador) 1964. Montserrat 1965. Noemí 1966. Pla de Fornells 1967. Llar d’Infants

216 217 223 227 232 234 238

8

78

00. Preliminares (1-9):Layout 1 15/01/18 13:14 Página 9

1968.

1968.

1969.

1969.

1969.

Guimbó L’Arboç (abans Mireia) Collserola (abans Hogar de aprendizaje Nuestra Señora del Port) Chavorrillos Pau (abans Els Pinetons)

242 248 252 255 258

Anys setanta 1971. El Roure (abans Roure Mallorca) 1972. El Putxet (abans Bip) 1972. El Cargol 1972. L’Esquirol 1972. Esquitx 1973. Albí 1973. Bambi 1973. Forestier (abans La Vinya) 1974. Barrufets 1974. La Farinera (abans Roure Clot) 1974. Valldaura (abans Campoamor) 1974. xiroi 1974. La Fontana (abans Tambor) 1975. Cadí (abans El Verd) 1975. La Mar (abans Cuc més xarxa) 1975. Tris-Tras 1976. El Palomar (abans Nany) 1976. Puigmal 1976. Ralet (abans Santa Engràcia) 1976. xarlot 1976. Trinitat Nova 1978. El Vent (abans Pepetuelo) 1978. Nenes i Nens 1978. El Tren 1979. El Torrent (abans El Castell)

262 263 266 268 272 275 278 281 284 288 291 294 297 300 303 306 311 314 317 320 324 327 329 332 335 338

• Primers anys del segle xxI: 2002-2007. Un fort impuls a la creació de noves escoles bressol

340

Epíleg: I ara què?

342

Bibliografia i fonts documentals

345

Annexos

367

Crèdits fotogràfics

403 9

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 10

«Tot poble, tota institució, té un passat sobre el qual se situa el present que configura el futur. L’escola bressol com a institució desconeix bona part del seu passat.» Dolors Canals1

10

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 11

Introducció

El llarg camí vers una escola pública de qualitat

Recollint l’esperit d’aquesta frase de la gran mestra Dolors Canals (tot i que ella es referia a les guarderies d’abans i de durant la guerra), creiem que la gran expansió d’escoles bressol2 de l’Ajuntament de Barcelona dels últims anys no pot fer oblidar els principis d’aquests centres i el moviment socioeducatiu que els impulsà.

Aquest és un treball de memòria històrica que pretén recordar i deixar constància de com van sorgir les escoles dels infants més petits, els de 0 a 3 anys, a la ciutat de Barcelona. Saber els orígens de les escoles bressol que ara són de titularitat municipal i que van formar part d’aquest col·lectiu. Aquestes escoles per a infants, que en un principi eren de 0 a 4 o a 5 anys, van ser creades per cobrir un buit d’escoles per a aquestes edats. Moltes d’aquestes escoles consideraven que els infants són educables des del naixement i van introduir, des del seu començament, la dimensió educativa a la quotidianitat dels centres, cosa que va repercutir en una elevada qualitat pedagògica en benefici dels infants i de les seves famílies. Quasi totes, en els seus orígens, eren de titularitat privada o cooperatives sense fins lucratius. Unes, les guarderies municipals, aviat van dependre de l’Ajuntament i les altres, les de la Coordinadora de Guarderies de Barcelona, van haver d’emprendre un llarg i difícil procés reivindicatiu fins a arribar a ser municipals. La lluita que durant uns quants anys es va dur a terme no va ser en va. L’Ajuntament va entendre les reivindicacions, els conflictes, les propostes, les protestes i la petició del conjunt d’aquestes escoles i les va anar assumint progressivament. Al mateix temps va anar aplicant-ne el funcionament i la pedagogia al conjunt de les escoles bressol municipals, fent-se seu el model heretat de la Coordinadora de Guarderies. El camí que van seguir les escoles per deixar de ser privades i esdevenir públiques va tenir un llarg recorregut. L’any 1991 l’Ajuntament va absorbir les últimes escoles bressol, que van passar a dependre del Patronat Municipal de Guarderies Infantils de Barcelona.

Creiem que la memòria històrica de les escoles bressol no pot quedar en l’oblit. En bona mesura aquestes escoles són el producte de lluites i mobilitzacions socials organitzades, són fruit d’un gran esforç per part d’un col·lec11

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 12

El llarg camí vers una escola pública de qualitat

tiu de professionals, generós amb el seu temps i amb la seva butxaca, que sempre va perseverar en els seus ideals i va fer-ho amb gran il·lusió. Són el producte d’un esforç personal i col·lectiu rellevant i únic. El recull històric que s’ofereix també pretén copsar l’esforç fet per l’Ajuntament, que va creure en les escoles que impulsaven aquest moviment i que, malgrat un munt de dificultats, va dedicar, i encara segueix fent-t’ho, un gran treball i una important inversió pressupostària a l’educació dels menuts de 0 a 3 anys de la ciutat de Barcelona.

El que ara teniu a les vostres mans és una memòria històrica de les primeres escoles bressol que avui són de l’Ajuntament, elaborada des de les veus de moltes de les persones que l’han protagonitzada, viscuda, sentida, pensada i experimentada. S’ha posat ordre a les dades obtingudes durant deu anys de treball, de recopilació pacient de documents i després de parlar moltes hores amb molts testimonis.3 Aquest recull se centra en els orígens i les trajectòries de les esmentades guarderies municipals, les de la Coordinadora de Guarderies que van ser absorbides pel Patronat Municipal de Guarderies Infantils (PMGI) de l’Ajuntament i les que van ser creades pel mateix PMGI o per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). També s’ocupa, com no podia ser d’una altra manera, de les lluites, accions, reivindicacions, entrebancs i progressos d’aquest procés, especialment des de la perspectiva de compromís professional i polític de qui hi treballava, tot i que el rigor i la contrastació d’informació s’han procurat en tot moment. El recull arriba fins a l’any 2007,4 moment a partir del qual la creació de noves escoles seguirà criteris diferents als que havien regit fins aleshores i, tot i l’esforç fet per l’Ajuntament, el model llargament reivindicat s’anirà canviant i prenent altres formes.

La presa de dades es va dur a terme des de l’any 2004 fins al 2014 i va ser complexa per la dificultat d’accedir-hi, ja que la informació es trobava dispersa i sense organitzar. Cal pensar que moltes de les primeres persones que van iniciar les escoles ja no hi són, que d’altres han estat difícils de localitzar i que la memòria humana de vegades falla. L’obtenció de dades també ha estat costosa perquè no n’hi ha hagut prou amb una única versió de cada moment o situació. La seva interpretació ha estat molt elaborada perquè s’ha contrastat la informació disponible amb totes les fonts possibles. La bibliografia incorpora la llista de fonts documentals gràfiques i de premsa escrita que s’han utilitzat. En els annexos 1 i 2 es troben totes les fonts d’informació utilitzades i les temàtiques que s’han pogut documentar. L’annex 1 inclou les fonts d’informació per centres (persones informants, documents escrits, documents visuals i temes informats), i l’annex 2 inclou una llista per ordre alfabètic de les més de dues-cen12

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 13

El llarg camí vers una escola pública de qualitat

tes persones informats de la recerca, persones a les qui expresso el meu agraïment perquè han buscat entre els seus arxius personals o dels centres o perquè m’han escrit tot el que recordaven en documents únics, creats expressament per construir aquest llibre.

Els pocs documents que s’han pogut obtenir sobre el començament de les escoles, tant de les que va fundar la Coordinadora de Guarderies de Barcelona el 1973 i les que s’hi anaven incorporant,5 com de les escoles bressol municipals,6 estaven majoritàriament guardats sense datar. Per tant, ha estat imprescindible confrontar la informació amb més d’un testimoni, amb visites a les hemeroteques, amb la documentació que algunes de les mateixes escoles i persones han guardat tot aquest temps i amb consultes a arxius7 i biblioteques,8 i també amb documents de la Coordinadora de Guarderies de Catalunya, creada el curs 1976-1977 i que ben aviat va comptar amb escoles de més de vint poblacions d’arreu de Catalunya. Cal dir també que ha estat imprescindible recórrer al meu arxiu personal, que des del principi del moviment de 0-3 anys ha format part del meu quefer professional i que he conservat amb molta cura.

Aquest fons és el que sustenta en major mesura la base documental de premsa escrita de tot aquest recull.

La informació s’ha organitzat en quatre capítols, un epíleg, una bibliografia, uns annexos i uns crèdits fotogràfics. El primer, «El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys», es un capítol introductori que explora i planteja de manera no exhaustiva, des d’una perspectiva conceptual i legislativa, el procés històric i normatiu amb relació a la infància i l’educació dels més petits, tant a Europa i internacionalment com a l’Estat espanyol i a Catalunya.

El segon, «Context i referents històrics del 0-3», pretén situar els orígens de les escoles dels més petits, tenint en compte el context històric, polític i social en què van crear-se els primers centres d’educació infantil a la ciutat de Barcelona, en el marc de Catalunya i l’Estat espanyol. Tracta algunes influències i referents clau de la pedagogia, el paper de l’Ajuntament en l’educació dels petits, l’evolució al llarg del període republicà i de la dictadura fins a finals del segle XX, i fa èmfasi especial en l’evolució de l’ofici de mestre de 0 a 3 anys pel que fa a l’estructuració de formació específica i el consegüent reconeixement social, sempre difícil. El capítol es tanca amb una referència explícita a l’especial significat de tres termes clau: moviment, lluita i model, termes centrals en l’argot i l’experiència que s’explica en aquest llibre. També ofereix un tast d’alguns dels aspectes centrals del model d’escola bressol pública i de qualitat que va construir-se dins del moviment de les escoles bressol, que s’havia fet ressò dels corrents de la pedagogia internacional més capdavantera.

13

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 14

El llarg camí vers una escola pública de qualitat

El tercer, «Empremtes d’un moviment educatiu», és el compendi del procés de legitimació de les escoles bressol com a centres educatius públics i de qualitat, i inclou els entrellats d’un llarg i complex camí que no va ser fàcil ni d’obrir ni de mantenir ni de consolidar però que es va emprendre i es va recórrer fins al final. Desenvolupa els moments centrals, les accions i mobilitzacions dutes a terme, les dificultats i renúncies, les fites assolides, les complicitats amb l’Administració i també les desconfiances i les enteses impossibles, l’organització professional i laboral dels qui hi treballàvem, la il·lusió i l’esperança, el desencís i la nostàlgia. Però també l’esforç coordinat, la reflexió compartida, els projectes de present i de futur, la confluència d’interessos i els acords, els conflictes i les imposicions. S’ha organitzat per períodes històrics significatius des de la perspectiva del moviment i de les persones que el formaven i intenta deixar palesa la rellevància d’aquesta empremta col·lectiva en el trajecte educatiu de la ciutat de Barcelona.

Finalment, el quart i darrer capítol, La vida de les escoles, documenta, en un primer àmbit, el naixement, el creixement, l’evolució, la pèrdua, la transformació dels centres històrics de la xarxa pública d’educació de 0 a 3 anys de l’Ajuntament de Barcelona, des dels seus orígens fins a avui. En el primer àmbit es trobarà la informació detallada centre per centre, organitzada cronològicament en quatre grans etapes, tot i que la informació és desigual en el sentit que no s’informa dels mateixos temes en tots els centres, perquè s’ha partit i s’ha respectat la informació sorgida dels testimonis i de les diferents fonts facilitades i consultades. El segon àmbit recull un breu tractament genèric de les noves escoles bressol creades a partir de 2002 fins 2007, que configuren una xarxa pública d’escoles de 0 a 3 anys de referència i qualitat, encara que no mantinguin els paràmetres del model històric pel qual es va lluitar durant tants anys. També s’ha optat per incloure un epíleg, I ara què...? , perquè ens semblava imprescindible deixar testimoni del transitar per les escoles bressol, és a dir, donar veu a alguns dels nens i nenes, nois i noies o joves adults, que han viscut l’escola bressol des de dins però com a infants, i de la qual guarden –encara– records, o la d’alguns pares i mares que l’han viscuda com a tals. Acabar amb el reconeixement de l’empremta, del rastre profund i amorós de l’escola bressol, és un plaer i una obligació que ens hem imposat. És un apartat poc elaborat, que deixa una porta oberta perquè algú el pugui reprendre.

A la bibliografia s’inclouen també fonts documentals gràfiques i de premsa escrita que han estat cabdals en el conjunt del treball. A l’apartat «Annexos» s’han inclòs les informacions que donen, per una banda, la transparència necessària a les fonts d’informació i, per l’altra, la solidesa d’unes cronologies contundents i reals que permeten imaginar i reconstruir sintèticament el camí fet 14

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 15

El llarg camí vers una escola pública de qualitat

durant setanta-cinc anys per a l’educació dels més petits a la ciutat de Barcelona, de la mà dels qui amb il·lusió permanentment renovada, malgrat totes les dificultats viscudes, no l’han abandonada mai.

NOTES 1

Dolors Canals (1913-2010), metgessa, biòloga i pedagoga, va ser la persona responsable, des de la Generalitat de Catalunya, de totes les guarderies de guerra durant la Guerra Civil espanyola (es coneixia com a Unitat Central al Ministeri de Treball i Assistència Social). Informació obtinguda a Canals (1983, pàg. 3).

2

Diferenciem el nom que anem donant a les escoles: «guarderia» (nom que ve de guarda i custòdia), «llar d’infants», «escola bressol» o altres, segons l’època històrica i el nom oficial que les mateixes escoles van prenent. Pensem que el nom d’aquests centres del segle XXI hauria de ser escola infantil de 0 a 3 anys.

3

A l’annex 2 s’ha fet constar el nom de les 264 persones que han col·laborat en aquest treball.

4

1932-2007, un període de setanta-cinc anys.

5 Les escoles eren: Nostra Senyora de Montserrat (nom actual Montserrat), Pla de Fornells, Llar d’Infants, Guinbó, Roure Mallorca (El Roure), Bip (Putxet), El Cargol, L’Esquirol, Esquitx, Mafalda, Pere Poma, Xelesta, Bambi, Nostra Senyora del Port (Niu d’Infants), Cristo Trabajador (La Muntanya), Noemí, Mireia (L’Arboç), Pinetons (Pau), La Vinya (Forestier), Albí, Barrufets, Roure-Clot (La Farinera), Bressol-Campoamor (Valldaura), Xiroi, Tambor (Fontana), Cuc (La Mar), Tris-Tras, Nany (Palomar), Santa Engràcia (Ralet), Xarlot (i altres que no van seguir) (vegeu l’annex núm. 5).

6

Que eren: Mont Tàber, Canigó, Jardín de Infancia Franciscanas Misioneras de María, Cor Carmeli, Bellmunt, Collserola, Chavorrillos, L’Argimón, Cadí, Puigmal i Trinitat Nova (Annex 3).

7

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Municipal Administratiu, Dipòsit de Prearxivatge de l’Ajuntament de Barcelona, Arxiu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de Roquetes, Arxiu Històric Municipal de Ciutat Vella, Arxiu Municipal de Les Corts, Arxiu Històric Nacional de Catalunya, Centre d’Estudis i Documentació de Nou Barris, Arxiu de CCOO de Nou Barris, Arxiu de la Parròquia de Sant Medir de Sants, Arxiu Municipal de Sant Joan Despí, Àrea de Documentació i Serveis d’Informació i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Arxiu de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Barcelona i Arxius de les Escoles Bressol, Arxiu Fotogràfic del Consorci d’Educació de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Fotogràfic Albert Bastardes de Vilassar de Dalt.

8 Biblioteca de Nou Barris, Biblioteca Artur Martorell, Biblioteca Jaume Fuster, Biblioteca Rosa Sensat, Biblioteca Mercè Rodoreda, Biblioteca de Les Roquetes-Nou Barris, Biblioteca Can Mariner, Biblioteca Joan Maragall i Biblioteca de Catalunya i biblioteques de diferents escoles bressol de Barcelona.

15

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 16

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

Compartim el sentir i el pensar de que l’escola bressol és una gran oportunitat per als infants de 0 a 3 anys que hi participen, perquè els hi ofereix i també a les seves famílies, un nou context generalitzat d’aprenentatge, uns horitzons de relació plens de contingut i de possibilitats d’exploració. Sempre i quan compti amb unes condicions adequades per a les primeres edats i tingui les característiques de qualitat que es mereix. I ho compartim perquè hem estat part implicada i compromesa en la creació del model d’escoles bressol de Barcelona i hem contrastat, sobradament, el seu valor educatiu, la seva acció acollidora i la seva complementarietat social.

16

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 17

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

Sabem que la legislació ha dit poca cosa al voltant de l’educació d’aquestes edats fora de l’àmbit familiar. De fet, són relativament recents les orientacions normatives en aquest sentit. Les primeres i més habituals s’havien relacionat sempre amb el benestar de l’infant des d’una perspectiva d’assistir-lo enfront de les vulnerabilitats de la seva realitat social i familiar i la vessant educativa quedava en segon terme o fora del plantejament.

L’aproximació a la legislació que s’inclou en aquest capítol respon a l’interès de mostrar que la conceptualització de la infància, la dels drets de la infància i la seva relació amb l’educació i, en particular, amb l’educació a l’escola de 0 a 3 anys, no és un camí ni simple ni irreversible ni universal. Ben al contrari.

Les legislacions es produeixen en moments polítics, socials i econòmics determinats i la seva formulació mostra variacions en els temps i en els contextos en què es produeixen. Van i vénen, i són fruit d’esforços múltiples, de persones i institucions, de grups polítics i de governs, d’organitzacions internacionals i d’associacions de veïns, de famílies i de professionals. Els fets concrets en l’àmbit local es veuen influenciats per les decisions polítiques internacionals, però, alhora, aquestes són un reflex del bullir de la vida concreta, especialment quan aquesta és organitzada i estableix paràmetres col·lectivament compartits.

Creiem que el moviment de les escoles de 0 a 3 anys de Barcelona és un clar exemple de tot aquest anar i venir.

Abans d’endinsar-nos en els processos i els significats del que s’ha anomenat històricament dins del moviment de les escoles bressol com «la lluita», hem pensat que un repàs al món normatiu, legislat, era necessari. Més que res perquè anava de la mà de les reivindicacions, però també perquè ha anat marcant camins per al reconeixement de l’educació a l’escola dels més petits. De la mà del món normatiu podem copsar, ni que sigui d’esquitllentes o com a teló de fons, l’impacte i la presència de la història i dels seus esdeveniments. El dret a l’educació de l’infant des del seu naixement ha estat una preocupació constant. Recollim aquí, només, alguns apartats que si s’haguessin aplicat tal com s’expressaven, l’educació dels infants hauria seguit una trajectòria més semblant a l’evolució dels altres nivells educatius.

Hem organitzat la informació d’aquest capítol en tres grans apartats. En el primer es fa referència a les conceptualitzacions i regulacions de la infància i l’educació, amb especial atenció a les primeres edats, que s’han produït en l’àmbit internacional tant des d’institucions d’abast universal com europees; en un segon apartat es refereixen les lleis i decrets sorgits a l’Estat espanyol pel que fa a la infància, el sistema educatiu i les escoles infantils i, finalment, en un darrer apartat s’inclouen les ordres, els decrets i les lleis que han sorgit a Catalunya.

17

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 18

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

Formem part d’un món petit inevitablement articulat a un món molt gran.

Gaudim-ho i expliquem-ho.

La infància i l’educació en l’àmbit internacional Podem dir que durant el segle XX es va treballar amb respecte i amb insistència el tema de la infància, tant amb caràcter internacional com en països concrets. Es van redactar tot tipus de documents i legislacions i es van impulsar iniciatives sense precedents, relatives als infants i als seus drets. Un segle intens que va ser testimoni de descobertes impensades, en el qual es van produir canvis molt rellevants i l’educació dels més petits no va quedar-ne al marge i es van obrir noves perspectives per a la petita infància.

Abans d’aquest segle existien els documents amb títols com Carta dels infants, Carta de la infantesa, Carta constitucional de la infància o Declaració sobre els drets de l’infant (Cots, 1979), tots molt il·lustratius de cada moment històric i orientats als drets i reconeixement de la infantesa al món. Però amb relació als centres educatius per als més petits, a començament del segle XX les primeres edats eren oblidades, no hi havia cap mena de legislació que hi fes referència. Es va anar parlant d’intents de regularització per a les escoles d’infants de 0 a 6 anys que sovint eren substituïdes per altres i que al seu torn quedaven abolides novament. A poc a poc, es van anar promulgant lleis, decrets, contradecrets, ordres i contraordres, en conjunt poc clares i sempre condicionades a qüestions polítiques, depenent de qui ostentés el poder a cada moment. Tot i així, darrere de les cartes, recomanacions, convencions, etc., pot observar-se una trajectòria ascendent i una preocupació internacional en la defensa dels infants.

Antigament es discutia quines eren les edats per considerar que s’era infant i que, per tant, no s’havia de treballar. Es troben diferents consideracions sobre aquest aspecte. El mot «infant» ha tingut diferents significats segons l’època o els països i, així, trobem diferents conceptes d’infantesa al llarg de la història.

Dins el concepte general d’infància, «període de vida que comprèn entre el naixement i la pubertat...»,1 s’han considerat diferents períodes: «L’edat del nen està determinada pel nombre de dies, mesos i anys que el separen del seu naixement», deia Henri Wallon, i es preguntava: «Tenen un significat diferent les edats de la infantesa?».2 En l’educació atenenca, Hipòcrates és el primer que divideix les edats evolutives de l’home en vuit períodes de set anys cadascun. El primer període és el 18

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 19

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

de la infància i l’educació familiar. Els infants, com diu Plató en el capítol XV del Diàleg de Protàgores, «són deixats a càrrec de la mare i de la dida fins als set anys».3 Malgrat que no hi havia institucions educatives per al primer període, ja consideraven que l’infant era educable i donaven importància a la família.

L’educació de l’època hel·lenística, en establir les seves etapes, seguia la vella divisió d’Hipòcrates [...] que distribuïa la vida humana en vuit períodes de set anys cada un.

D’aquests períodes, l’educació clàssica en reclamava, per a ella sola, els tres primers, que anomenava el petit infant (per sota dels set anys), l’infant (dels set als catorze anys) i l’adolescent (de catorze a vint-i-un anys).4

Als inicis de l’educació en el món mediterrani a partir de l’època antiga i dels referents de la civilització grega, Ferrández i Sarramona (1975) diuen: L’educació espartana pertany del tot a l’Estat, el qual s’encarrega d’impartir-la a tots per un igual, sense distinció de classe. Els espartans –diu Galino– s’anomenaven entre ells els iguals, per indicar que tots tenien els mateixos drets, rebien una educació uniforme i havien de portar la mateixa vida, sense tenir en compte les condicions de fortuna, perquè de tots ells la «polis» esperava els mateixos serveis. Aquesta pertinença a l’Estat comença des del moment de la naixença, tot i que deixa que la família tingui cura de l’infant fins als set anys, perquè considera que l’educació comença més tard.5

Pel que fa a l’educació atenenca, en què l’ideal de l’educació grega es concreta en la bondat unida a la bellesa, l’harmonia serà una de les causes que estructuraran el sistema educatiu grec. «L’Estat va ser respectuós amb el dret de la família a educar els seus fills corporalment i espiritualment –música i gimnàstica–, amb independència de la seva classe social, tot i que [...] les desigualtats econòmiques influïen en el grau d’instrucció que rebien els infants».6 També a partir dels set anys sorgeix la figura del pedagog, sigui a les llars que s’ho poden permetre o bé a l’escola.

En el dret romà eren anomenats amb el mot «infant» els menors de set anys.

En l’educació romana i fins al segle III aC, «el romà s’educava en família [...]

El poble té fe en la família i creu que d’aquesta cèl·lula depèn l’ordre de la República [...] L’infant romà s’educa en els costums de la gent gran i mitjançant el llegat dels seus avantpassats».7 En el segle XVIII: L’admirable Komenski, preocupat per trobar una organització escolar al més generalitzada possible, volia per a l’educació completa «tot el temps de la joventut», és a dir, des de la infantesa fins a l’edat viril, vint-i-quatre anys, distribuïts en períodes determinats; dividint, aquests anys de creixement, en quatre períodes de sis anys de durada: infantesa, fins als 6 anys; puerícia, o pubertat, dels 7 als 12; adolescència, dels 13 als 18; i joventut, dels 19 als 24 anys.8 19

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 20

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

Jean-Jacques Rousseau dividia l’educació segons les etapes evolutives de la psicologia de l’infant en lactància, fins als 2 anys; dels 2 als 12 anys; dels 12 als 15 anys; dels 15 al matrimoni; i l’adult dins la societat. Rousseau donava molta importància al primer estadi. En el segle XIX, Jean Piaget també va centrar els estadis dels infants segons la psicologia evolutiva infantil diferenciant el període sensomotor (0 a 2 anys), el període simbòlic (2 a 7 anys), el període d’operacions concretes (7 a 11/12 anys) i el període de les operacions formals (dels 11/12 en endavant).9 A partir del segle XX molts autors van escriure sobre el tema. Per a Adolphe Ferrière la infància era fins als 12 anys i hi diferenciava tres etapes: dels 0 als 7, dels 7 als 10 i dels 10 als 12 anys. Édouard Claparède, consagrat a l’estudi de la psicologia de l’infant i partidari d’una pedagogia que tingués en compte les necessitats, dividia la infància en quatre etapes: la del primer any, la de 2 a 3 anys, la de 3 a 7 anys i la dels 7 als 8 anys. Donald Kirkpatrick feia tres diferències dins la infància: fins a 3 anys, dels 3 als 5 anys i dels 5 als 12 anys.

El Código del Niño de l’Uruguai (1934) afecta els menors, des de la seva gestació fins a la majoria d’edat; però organitza el seu contingut en les següents divisions tècniques, a cadascuna de les quals dedica un capítol: prenatal, primera infància fins als 3 anys, segona infància fins als 14 anys, adolescència i treball fins als 21 anys.10 L’Unicef (United Nations International Children’s Emergengy Fund), en els seus informes i estadístiques, sol parlar d’infants de menys de 15 anys. [...]. El secretari del Bureau International Catholique de l’Enfance (BICE) entén per infantesa aquell gran grup més o menys homogeni que inclou el que per costum s’anomena «infància» i «preadolescència», caracteritzat per la dependència més forta dels pares, pel fet de no haver assolit l’estat d’orientació professional, i pel fet de no formar un grup de pressió en la societat.

Moerman diu: ningú deixa de ser un infant abans de l’edat de catorze anys [...].11

La Convenció sobre els Drets de l’Infant de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) de 1989 considera infants els menors de divuit anys.

Així doncs, cap teoria posa en dubte l’inici de la infància. Trobem les discrepàncies en l’edat en què aquesta infància s’acaba. Malgrat que tothom considera que un nadó és un infant, quan es parla d’educació s’exclouen les primeres edats i s’utilitza el mot infant pensant, quasi sempre, en els nens i nenes a partir dels sis anys.

El terme «infant» encapçala, o hi està contingut en quasi tota la documentació consultada sobre legislació i normatives, en què es diu que no es pot discriminar cap infant, que tots els drets valen per a tot infant. Quan es parla de deures dels pares o dels estats vers als infants, drets a la protecció, a l’estimació, a l’acolliment, a l’alimentació, etc., es considera infant tot nen des

20

01.Escoles bressol (10-51):Layout 1

29/11/17

12:11

Página 21

El dret a l’educació dels infants de 0-3 anys

del naixement (a vegades fins i tot des d’abans de néixer), però no passa el mateix quan es tracta d’educació, tot i fent servir exactament el mateix nom «infant». Cenyint-nos al que la legislació explicita, no es pot excloure el dret de l’infant a l’educació, ja que, si s’exclou, no es compleix el dret bàsic que «tots els drets són per a tot infant», sense excepció. En canvi, es constatarà que aquesta premissa no es compleix i que segons el tema tractat, les edats de la infantesa «encara» tenen un significat diferent (Henri Wallon, 1972).

Els estats, les nacions, no han negat l’educació dels infants petits, però en gran manera aquesta ni s’ha potenciat ni s’ha tingut present a l’hora d’estructurar el sistema educatiu i menys encara a l’hora d’elaborar els pressupostos destinats a l’educació. De la mateixa manera tampoc no s’ha potenciat l’ajuda que necessita cada família per educar i tenir cura dels seus fills.

L’any 1919 Eglantyne Jebb va fundar l’associació anglesa Save the Children Fund i l’any següent la Union Internationale de Secours aux Enfants (UISE).

El 1922, Lady Aberdeen, presidenta de la National Council of Women d’Anglaterra, va formular un projecte relatiu als drets dels infants, que va presentar a consideració de la Save the Children Fund, de la qual era membre. En aquest projecte de Carta dels Infants es preveia la protecció prenatal, la protecció dels infants en edat preescolar i d’edat escolar, així com de les seves mares. Incloïa un preàmbul amb quatre principis i plantejava vint-i-vuit clàusules d’aplicació com a conseqüència d’aquests quatre principis.12 El tercer deia: «Tot infant ha de tenir la possibilitat de desenvolupar-se físicament, mentalment i espiritualment». I el quart: «Tot infant ha de ser educat com un membre de la família humana, conscient del vincle que l’uneix amb tots els altres infants i preparat per a jugar el paper que li correspongui al servei dels seus germans». La carta plantejava vint-i-vuit clàusules d’aplicació com a conseqüència dels quatre principis, de les quals destaquem les següents: 2. S’establirà a cada país un Departament d’Estat, encarregat de vetllar pels interessos dels infants i de controlar les institucions que se n’ocupen.

4. Mentre sigui possible, els infants seran pujats a ple aire i al sol.

6. S’establiran, en els països que encara no en disposin, centres de protecció social, a fi que les mares puguin obtenir ajuda pràctica per criar, nodrir i vestir els seus fills. Es prendran mesures perquè els centres ja establerts estiguin preparats per fornir consells tècnics.

8. Es proporcionaran àpats escolars als infants necessitats.

9. Es difondrà informació per indicar els aliments millors i menys costosos, i els més 21