Presentació

Als peus de Collserola, sota la muntanya de Sant Pere Màrtir, prop de l’antiga vila de Sarrià, es retalla la imponent silueta del monestir de Santa Maria de Pedralbes, un dels millors exemples del gòtic català. Un reducte de tranquil·litat dins el brogit d’una ciutat com Barcelona, que ens transporta al passat.

El monestir va ser erigit per una reina, Elisenda de Montcada, la darrera muller del rei Jaume II el Just, l’any 1327, per a una comunitat de dones que dedicaven la seva vida terrenal a la pregària seguint la Regla de les clarisses, germanes espirituals dels franciscans.

Els vincles del monestir amb la ciutat i la Corona li han permès romandre en el temps, des de la seva fundació ns al present, de forma pràcticament inalterable, tant en la seva con guració arquitectònica com en els béns mobles que la comunitat ha anat atresorant al llarg dels segles. Tot i la pèrdua de part del seu patrimoni artístic, el monestir de Pedralbes és avui un rar exemple i testimoni de pervivència d’una comunitat religiosa femenina en un mateix cenobi al llarg de gairebé set segles.

A partir d’un vell pacte entre la reina fundadora i els representants de l’antic Consell de Cent de Barcelona, l’any 1972 la comunitat de clarisses va adreçar-se a l’Ajuntament de la ciutat per signar un acord mitjançant el qual el Consistori municipal construiria un nou convent per a la comunitat a canvi d’obrir l’edi ci històric a la ciutadania com a museu. Des de l’any 1983, el monestir de Pedralbes mostra el seu magní c interior, amb un dels claustres gòtics més grans dels món en el seu estil, i totes les estances en les quals discorria la vida de la comunitat, tant les dedicades al culte com als afers més quotidians, juntament amb les diverses col·leccions d’objectes que són l’expressió tangible de les vivències d’aquesta mateixa comunitat.

En els darrers anys, el museu del monestir s’ha adequat als reptes que una societat diversa i plural demana. El museu no es presenta únicament com un espai on es conserven i mostren estances i objectes d’un passat històric, sinó com un lloc obert a tothom, on els testimonis d’aquest passat ens interpel·len. Els visitants no només observen sinó que se’ls convida a participar de múltiples activitats pensades per abordar tots aquells aspectes que expliquen la vida de la comunitat al llarg dels temps en diàleg amb el món exterior, però que a l’hora connecten totalment amb el nostre present. Patrimoni, dones, espiritualitat, han de nit històricament l’essència d’aquest monestir i constitueixen la base del relat i la programació que ofereix avui el Museu del Monestir de Pedralbes.

Santa Clara d’Assís

Anònim dels Països Baixos. Oli sobre taula del segle xvi.