LA VANGUARDIA 3
VIURE
DIUMENGE, 10 JULIOL 2016
CIUTADANS
EDITORIAL EFADÓS
Anem al mar. Els barcelonins i els visitants anaven vestits així a la platja de la Barceloneta, que avui ofereix un aspecte molt diferent; la foto és de l’estiu del 1916, mentre Europa estava en guerra
29. Una fita essencial és la crea ció el 1908 de la Societat d’Atracció de Forasters, una en titat que va néixer pública però que es va transformar en privada arran de la crisi de les finances municipals, si bé sempre va col∙laborar intensament amb l’Ajuntament. La seva vida es va allargar fins al 1936, quan la Guerra Civil la va suprimir, com va fer amb tantes altres coses. Però els que venien neces sitaven guies i plànols per orien tarse i saber què els oferia la ciutat, obres que van començar sent compendis de dades per anar ampliant horitzons i con vertirse en cròniques perso nals, com les escrites en els anys setanta per Tisner, Espinàs, Cirici o Carandell. El turisme de Barcelona ha
Un llibre recupera la història del sector a Barcelona i aborda la relació de la ciutat amb una de les seves fonts de riquesa
Dos segles de turistes
SANTIAGO TARÍN Barcelona
C
omenço parlant de la ciutat en què em trobo. És bonica, ri ca, gran i poblada, situada en una pla na molt agradable. (...) Els car rers són amples, rectes i pavi mentats amb grans pedres; les esglésies són magnífiques”. El 1755, l’italià Norberto Caino descrivia així la ciutat, segons recull Lluís Permanyer a la seva obra 1.000 testimonis sobre Bar celona. Llavors se’ls anomenava viatgers, però eren els prolegò mens d’un fenomen avui dia central per a la vida urbana: el turisme, una activitat que crea riquesa però també dificultats i polèmiques, per la seva influèn cia en la vida quotidiana dels barcelonins. Ara, el llibre Desti nació BCN recorre la història del turisme a Barcelona: el seu ori gen, les iniciatives ciutadanes, el seu impacte i els problemes que genera. És una obra coral, edita da per Efadós i l’Ajuntament, en què han participat 19 autors i que està coordinada per Saida Palou. Quan va començar el turisme? Qui va ser el primer turista? És difícil saberho, entre altres co ses perquè aquells pioners eren definits com a viatgers. Sí que es coneix, però, quan va aparèixer la primera guia per a aquells que
arribaven a la ciutat: va ser el 1776, i es dedicava als que s’ano menaven “els forasters”. Incloïa les dades necessàries per gestio nar temes administratius, acadè mics, legals i fins i tot espirituals, així com un calendari. Saida Palou apunta que “la construcció turística de Barcelo na forma part d’un procés més induït que espontani”; però de
Iniciativa pionera.
Estand de la Societat d’Atracció de Forasters el 1924; volien atreure turisme
Art en cartells. El
El fenomen evoluciona amb els grans esdeveniments, com les exposicions o els Jocs Olímpics
cartellisme ocupa un lloc destacat en la promoció de la ciutat, com en les exposi cions; aquest és de l’any 1906
EDITORIAL EFADÓS
qualsevol manera, la ciutat és avui un referent del turisme ur bà; aquest episodi es transforma a partir de la dècada del 1860, s’accelera en els feliços anys vint del segle passat i entra en crisi amb el Fòrum de les Cultures. De tota manera, aquesta histò ria podria començar amb els pri mers relats dels viatgers que ar
EDITORIAL EFADÓS
ribaven a Barcelona, al voltant de la primera meitat del segle XVIII. Aquests aventurers s’allotjaven als hostals que s’ha vien perpetuat des de l’edat mit jana molt vinculats a la vida co mercial, que després es van con vertir en fondes que ja donaven més serveis i començaven a des tacar pels seus luxes, com la fon
da Oriente, oberta el 1842 a la Rambla. El turisme té un punt en comú amb la història de la ciutat en si mateixa: ha avançat amb els grans esdeveniments. Per exem ple, amb l’Exposició Universal del 1888, que va suposar un gir en l’urbanisme i l’inici de l’època dels grans hotels. O amb la del
avançat per mitjà dels grans es deveniments, com exposicions o els Jocs Olímpics. S’ha dotat de nombrosos lemes com aquell de “Ciutat de fires i congressos”. I és objecte de polèmica i rebuig per part de bona part de la ciuta dania, que rebutja deambular per les zones envaïdes pels visi tants àvids de baixos preus, qua litat ínfima i alcohol a baix cost, però ningú no pot obviar que es tracta d’una enorme font d’in gressos. Barcelona ofereix cli ma, art, gastronomia o arquitec tura, i busca ara una política que uneixi economia i convivència. De moment, el turisme té un lli bre sobre la seva història.c