La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental 1945 - 1980

LA XARXA AL BOSC

LA RED EN EL BOSQUE

LA XARXA AL BOSC

THE NET IN THE FOREST

ISBN 9 7 8 8 4 9 1 5 6 2 6 5 8

Publicación La Xarxa al Bosc-COBERTA-FA.indd 1-5

La red en el bosque. Joan Brossa y la poesía experimental, 1946-1980 es un proyecto con dos partes: la exposición presentada en la Fundació Joan Brossa de Barcelona y el libro que tienes en las manos, que incluye una antología de 79+1 poemas visuales y documentación de la exposición. Tanto el libro como la exposición quieren aportar materiales para trazar una posible cartografía de la poesía experimental en Europa y América en la época en la que Brossa, desde Barcelona, solo y en red, desarrollaba su voz poética.

The Net in the Forest: Joan Brossa and Experimental Poetry, 1946–1980 is a project in two parts: an exhibition at the Fundació Joan Brossa in Barcelona and this publication, which includes an anthology of 79+1 visual poems together with extensive documentation on the show. Both the book and the exhibition sought to map out the paths taken by experimental poetry in Europe and America while Brossa, from Barcelona— both alone and as part of a wider network—was finding his own poetic voice.

JOAN BROSSA

JOAN BROSSA I LA POESIA EXPERIMENTAL, 1946–1980

EDUARD ESCOFFET (ED.)

La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 és un projecte amb dues parts: l’exposició presentada a la Fundació Joan Brossa de Barcelona i el llibre que teniu a les mans, que inclou una antologia de 79+1 poemes visuals i documentació de l’exposició. Tant el llibre com l’exposició volen aportar materials per traçar una possible cartografia de la poesia experimental a Europa i Amèrica en el temps en què Brossa, des de Barcelona, tot sol i en xarxa, desenvolupava la seva veu poètica.

11/12/19 15:18

LA XARXA AL BOSC

LA RED EN EL BOSQUE

THE NET IN THE FOREST

Publicaciรณn La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 1

11/12/19 15:17

JOAN BROSSA

I LA POESIA EXPERI MENTAL,

Y LA POESÍA EXPERI MENTAL,

AND EXPERI MENTAL POETRY, 1946–1980 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 3

11/12/19 15:17

ÍNDEX LA XARXA AL 6 BOSC 30

ANTO LOGIA

L’EXPO 194 SICIÓ

Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 4

11/12/19 15:17

ÍNDICE LA RED EN EL BOSQUE

14

ANTO LOGÍA 30 LA EXPO SICIÓN

THE NET IN THE FOREST

194 INDEX 22

AN THOLOGY 30 THE EXHIBITION 194 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 5

11/12/19 15:17

LA XARXA AL BOSC XARXA AL BOSC XARXA AL AL AL AL

6 Publicaciรณn La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 6

11/12/19 15:17

Durant el segle xx la poesia s’expandeix a tots els àmbits creatius i conquereix els dominis de la imatge i el so sota la bandera de la llibertat. I Joan Brossa és sens dubte un dels autors que millor representa aquesta explosió de creativitat: un poeta que s’expressa en diversos formats —des de la poesia visual al teatre, passant pels poemes objecte, les sextines, els poemes transitables o el cinema— i que ho qüestiona tot, començant pel mateix llenguatge, els límits formals del poema i la idea de jo líric heretada del romanticisme.

Amb motiu del centenari de Joan Brossa (Barcelona, 19191998) i amb l’objectiu d’aprofundir en l’explosió de creativitat poètica de la segona meitat del segle xx, la Fundació Joan Brossa va decidir impulsar La xarxa al bosc, un projecte consistent en una ambiciosa mostra internacional i el llibre que teniu a les mans, que inclou una antologia de 79+1 poemes visuals i documentació de l’exposició. Tant el llibre com l’exposició volen aportar materials per traçar una possible cartografia de la poesia experimental a Europa i Amèrica en el temps en què Brossa, des de Barcelona, desenvolupava la seva veu poètica. Es tracta d’una mirada àmplia i necessàriament fragmentària de la galàxia de poetes que juntament amb Brossa van eixamplar enormement el camp d’expressió poètica i van influir en la resta d’àmbits creatius.

I aquesta mirada no s’activa des de la reflexió teòrica o l’erudició cronològica, sinó des de la lectura directa de les fonts i el gest instintiu d’assenyalar les coincidències temàtiques i formals.

El període que recorre el projecte —de 1946 a 1980— ve determinat per l’aparició a París del lletrisme, que va organitzar la seva primera activitat pública el gener de 1946, i l’inici d’una dècada, la de 1980, en què Brossa començarà a ser àmpliament reconegut. Entre aquests dos anys, poetes de tots els racons d’Europa i Amèrica exploren noves vies per fer dialogar la poesia amb les eines i els llenguatges del present. És també en aquest període quan es multipliquen els grups, revistes, festivals i plataformes que acaben conformant una xarxa gairebé infinita que traspassa fronteres i que fa circular poemes visuals, concrets i sonors en tota mena de suports, sovint efímers i de baix cost. El títol del projecte, de fet, parteix del títol de dues obres de teatre de Brossa —La xarxa i Aquí al bosc— per evidenciar aquesta idea de xarxa dispersa, invisible en entrar al bosc i que treballa al marge dels aparadors més visibles i els circuits

7 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 7

11/12/19 15:17

Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot i Joan Brossa.

Foto per al catàleg de la mostra conjunta presentada a Lleida el 1971. Fotografia de Josep Maria Puig de la Bellacasa.

comercials. Un criteri que ens va permetre acotar aquest ampli ventall va ser el de seleccionar obra d’autors nascuts abans de 1950 i que haguessin començat la seva trajectòria a partir de 1946.

Com es pot veure en l’apartat dedicat a l’exposició (p. 194), vam decidir combinar obres icòniques del període i una exploració que anés més enllà dels països i noms que tradicionalment han rebut més atenció, però sobretot vam voler centrar-nos en les eines —revistes, postals, cartells, llibres— que van ajudar a vertebrar aquesta xarxa internacional. Considero que és aquesta idea de xarxa un dels elements més característics d’aquests moviments poètics: a diferència dels moviments d’avantguarda previs a la Segona Guerra Mundial i del que passa en altres coordenades poètiques, els autors aquí presents no formen un grup tancat, enfrontat a la resta de la societat i grups, que aspira a destruir-ho tot per construir un nou món, ni tampoc s’enfronten entre si en una batalla d’egos poètics; hi ha, ben al contrari, una voluntat de reconstrucció, una necessitat de teixir xarxa i complicitats més enllà de les fronteres estatals i lingüístiques després d’una guerra que ho va trastocar tot i que va marcar l’inici d’una homogeneïtzació planetària basada en el poder del capital. No en va, mentre abraçaven la idea de xarxa, menys-

8 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 8

11/12/19 15:17

preaven la de mercat, i és per això que el circuit del mail art va ser més important que el de les galeries d’art (i el de les mateixes editorials) a l’hora d’estendre la xarxa. És per aquest motiu que l’exposició, que es va poder veure a Barcelona entre el maig i el novembre de 2019, se centrava en tota mena de suports de fàcil reproducció i difusió, no només per mostrar les creacions d’aquests poetes, sinó també per fer evident els mitjans d’intercanvi de l’època i mostrar textos teòrics que ajuden a entendre els plantejaments que hi ha al darrere d’aquesta vasta producció. La idea de vincular tot aquest conglomerat amb Brossa i el format del llibre i l’exposició ens van obligar —cal assenyalar-ho— a centrar-nos en la poesia visual i concreta i deixar més de banda la poesia sonora i la performance poètica. Pel que fa a l’antologia del llibre (p. 30), hem volgut transmetre aquesta idea d’interconnexió plantejant una selecció en què els diversos poemes s’enllacen, com si fossin baules d’una cadena, a partir d’elements estètics, discursius o menys evidents. El nombre de poemes inclosos respon als 79 anys que va viure Brossa, que va morir a punt de complir els 80, motiu pel qual hem volgut afegir un poema, textual aquest cop, a tall de final. A l’inici de l’antologia podreu trobar més detalls sobre la selecció, que no pot ser de cap de les maneres completa.

L’exposició s’iniciava amb el lletrisme, el primer moviment d’avantguarda posterior a la Segona Guerra Mundial, per bé que considero que encara molt influït per les dinàmiques grupals de les primeres avantguardes, raó per la qual és l’únic moviment que es presentava aïlladament en una vitrina; la resta d’autors, gèneres i moviments s’anaven encreuant en les diferents vitrines i parts de l’exposició, amb la idea, al darrere, que les agrupacions nacionals o cronològiques en aquest cas no funcionen. El lletrisme, amb Isidore Isou al capdavant, aposta per centrar-se en l’element mínim de l’escriptura —la lletra— i es caracteritza per una ingent producció teòrica i especulativa, per una expansió cap a tots els gèneres, fins i tot el cinema —Le film est déjà commencé ?

(1951), de Maurice Lemaître, és un dels films fundacionals del moviment— i per una voluntat de transformació estètica, social i política. És, doncs, una frontissa entre les primeres i les segones avantguardes i la porta d’entrada a un nou món d’experimentació poètica veritablement internacional i obert en els àmbits de l’escriptura, el so i la imatge.

9 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 9

11/12/19 15:17

Décio Pignatari, Beba coca-cola, 1957.

Un dels membres inicials del moviment lletrista, François Dufrêne, fundarà l’ultralletrisme i es convertirà en un dels pioners de la poesia sonora. Aquest gènere, nascut de la mà d’Henri Chopin i Bernard Heidsieck, entre d’altres, a partir de la incorporació del magnetòfon, uneix experimentació vocal i tecnologia per superar els límits del llibre. Chopin, a més, és l’editor de la revista OU, una revista en paper sovint acompanyada d’un disc i que suposa el primer altaveu de la poesia sonora internacional. Altres autors com Brion Gysin i Paul de Vree també destaquen en aquest gènere, no gaire diferent del text-sound, un gènere desenvolupat a Suècia per músics i poetes que feien servir l’estudi de gravació com a laboratori d’experimentació. La poesia sonora, doncs, afavoreix el canvi del llibre pel disc com a suport de difusió de la poesia, així com l’organització de festivals internacionals.

El moviment més internacional dels anys cinquanta i seixanta, però, serà la poesia concreta, que arriba a tots els racons del planeta gràcies a la seva voluntat d’assimilar els elements de la comunicació moderna, d’establir un contacte directe i ràpid amb el lector i de fer un retrat, sovint crític, de la realitat present. El llenguatge passa a tenir també un valor estètic i la disposició i la tipografia es converteixen en una nova sintaxi. El moviment neix simultàniament al Brasil i a Europa a l’inici dels anys cinquanta, de la mà del grup Noigandres (Augusto de Campos, Décio Pignatari i Haroldo de Campos) i Eugen Gomringer respectivament —i hi hauríem

10 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 10

11/12/19 15:17

E. M. Melo e Castro, António Aragão, Fernando Millán i Francisco Zabala a l’estudi de Millán. Madrid, 1970.

d’afegir el suec Öyvind Fahlström, el primer a fer servir el terme poesia concreta. A partir d’aquí s’hi afegeixen autors com Franz Mon, Ferdinand Kriwet, Salette Tavares, Richard Kostelanetz, Ian Hamilton Finlay, Mathias Goeritz, John Furnival i Mary Ellen Solt, entre molts d’altres. L’espacialisme de Pierre i Ilse Garnier, per la seva banda, aprofundeix justament en la idea d’entendre la pàgina com a espai on es poden moure les lletres i el text per trobar nous significats.

En tota aquesta galàxia, alguns personatges són summament importants, no només com a poetes sinó també com a agitadors i teòrics, com ara Bob Cobbing, Fernando Millán, Edgardo Antonio Vigo i bpNichol. Aquests agents sovint són també cabdals a l’hora de crear els espais de trobada i els canals d’intercanvi, una qüestió fonamental en aquest circuit. A Catalunya, més enllà de Brossa, destaquen els dos autors que el van acompanyar en l’exposició de poesia concreta de Lleida de 1971: Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet; a la resta d’Espanya, el membre de Zaj José Luis Castillejo, Elena Asins i Eduardo Scala, a banda de molts altres autors que per raons d’espai han hagut de quedar fora. Amb el pas dels anys, la poesia experimental —per fer servir un terme més general— anirà alimentant el món de l’art, fins al punt que l’art conceptual, que domina la dècada de 1970, es pot entendre com una revolta poètica per desmaterialitzar l’art i apostar per canals i suports senzills i efectius, com ja estava fent la poesia.

L’exposició, a la vegada, s’organitzava en tres àmbits ben diferenciats: el bosc, el camí i la xarxa. L’àmbit principal,

11 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 11

11/12/19 15:17

el bosc, era una invitació a perdre’s i a explorar els racons d’un recorregut obert, sense ordre predeterminat, en què les obres i les publicacions es relacionaven fora de la lògica cronològica o nacional. Aquest bosc també permetia resseguir els diversos lligams entre els poetes, que sovint treballaven en col·laboració malgrat els quilòmetres de distància i que creaven, editaven i teoritzaven alhora. El camí presentava un petit text d’introducció i una petita selecció de peces icòniques de Brossa, Marcel Broodthaers, Ronaldo Azeredo, Décio Pignatari, Eugen Gomringer, Salette Tavares i Felipe Boso. Aquesta secció convidava a pujar al primer pis, on es trobava la xarxa: una selecció de revistes i antologies, la majoria d’abast internacional, a banda d’obres de gran format de José Luis Castillejo, Lamberto Pignotti, Ian Hamilton Finlay, Salette Tavares i Elena Asins.

En conjunt, l’exposició volia reflectir tot aquest magma sense rutes predeterminades ni àmbits tancats, ja que un dels fets singulars de la poesia experimental és justament la llibertat de moviments, els múltiples nivells de relació entre els autors i la gran dificultat per establir caselles i definicions clares. També cal destacar la dificultat per encabir tots els noms i totes les escenes que van conviure en un període tan ampli —més de tres dècades— i tan fecund, a banda del fet que no sempre és fàcil disposar d’obres i material d’alguns poetes. En paral·lel, voldria subratllar l’esforç per aplegar en una mateixa exposició peces i material de col·leccions la majoria privades i poques vegades a l’abast del públic. En aquest sentit, voldria agrair la generositat de tots els prestadors, que s’han implicat des del primer moment en el projecte, així com de les persones que han fet possible un projecte d’aquesta envergadura: Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, Glòria Bordons, la major experta en Brossa, i Manuel Guerrero, comissari de l’Any Brossa, que des del primer moment van creure en la idea, així com tot l’equip que el va materialitzar. Finalment, voldria donar les gràcies als diversos amics que m’han ajudat amb els seus savis consells: Lis Costa, Felipe Cussen, Frédéric Acquaviva, Patrizio Peterlini i Rui Torres.

12 Publicación La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 12

11/12/19 15:17

13

Publicaciรณn La Xarxa al Bosc-TRIPA.indd 13

11/12/19 15:17

Julien Blaine, Giovanni Fontana, Joan Brossa i Sarenco.

Verona, 1997. Fotografia de Fabrizio Garghetti.