LA VANGUARDIA 7
VIURE
DIVENDRES, 8 MAIG 2015
CIUTATS
El nordamericà Benjamin R. Barber, assessor de Bill Clinton i altres polítics, defensa que els líders de les ciutats governin el món
Tot el poder per als alcaldes!
¿NoidealitzaBarberelsalcaldes, pensant que són els més capacitats per arreglarho tot? “En absolut. Hi ha molts alcaldes corruptes, ineptes i estúpids però, estadísti cament, n’hi ha molts menys que entre els primers ministres i pre sidents dels països. Sóc realista: Barcelona està més ben governada que Espanya, París que França, Moscou que Rússia i Nova York que els EUA, és una cosa evident a tot el món”. Per a ell, “els governs estatals han fracassat i les ciutats tenen dret a prendre el comanda ment sobre les decisions que afec ten els seus ciutadans”. Existeixen, segons el seu parer, mitjans objectius per avaluar si les polítiques d’una ciutat són correc tes: “No es gasta més del que s’in gressa? Els llocs de treball creixen? La policia és respectada per la co munitat? Els immigrants se senten part del conjunt? Hi ha assassi
“Sóc realista: Barcelona està més ben governada que Espanya, París que França, Moscou que Rússia...”
JORDI ROVIRALTA
Benjamin R. Barber, ahir a la tarda, a la terrassa del seu hotel barceloní XAVI AYÉN Barcelona
E
l professor Benjamin R. Barber (Nova York, 1939) té un somni: que els alcaldes governin el món. Aquest presti giós politòleg, assessor d’organis mes i grans líders polítics –des de BillClintonaJohannesRau–hare calat a Barcelona just quan arrenca la campanya electoral per presen tar el seu assaig Si els alcaldes go vernessin el món (Arcàdia), on pro pugna la creació d’una nova insti tució internacional que agruparia els ajuntaments del món i gover naria les grans qüestions globals. Creu que, davant la imminent cita electoral, els aspectes que valoren els votants “no són sempre els més importants: la gent es fixa en temes locals, com ara la immigració, el
transport, l’habitatge, el nivell de renda... que són molt importants a curt termini, cert, però a llarg ter mini el que compta és l’escalfa ment de l’atmosfera, el finança ment, la integració dels immi grants en la comunitat, la seguretat
Les joieries de Catalunya estan d’enhorabona. El gremi, que cada any en aquestes dates fa una radi ografia del negoci, va tenir ven des per valor de 309 milions d’eu ros el 2014, un 1% més que l’any anterior. Es tracta d’un augment raquític, però suficient perquè el
dat, en una de les ciutats més im plicades a les xarxes globals in terurbanes del món, on es tracten conjuntament els grans temes mundials. S’ha adonat que el tema no és la inserció de Barcelona a Catalunya, sinó més aviat al món”.
“No volem sants ni estadistes” ]Es reconeix influït per les
idees de Pasqual Maragall i ha passat de la teoria a la pràctica amb la creació del Parlament Global d’Alcaldes –per al qual ha redactat una declaració de drets de la ciutat i els ciuta dans–, que es constituirà com a tal l’octubre d’aquest any. Barber opina que “no podem continuar carregantnos el
Les vendes pugen i els delictes baixen a les joieries de Catalunya REDACCIÓ Barcelona
i el terrorisme, els virus com la sida o l’ebola... Els grans temes d’una ciutat són els globals, però malau radament escapen dels debats”. En la introducció del seu llibre cita Xavier Trias “perquè Barcelo na s’ha convertit, sota el seu man
sector confirmi “la fi del cicle re cessiu que va començar l’any 2007”. És una bona notícia, però no prou per fer volar coloms. El col∙legi oficial que agrupa les jo ieries, els rellotgers i els gemmò legs de Catalunya recalca que en cara és aviat per “parlar de l’inici d’un nou cicle expansiu per a la joieria i la rellotgeria”. L’ampolla
medi natural per créixer eco nòmicament, però els rics som hipòcrites quan demanem això als països pobres a canvi de res després d’haver estat fent el mateix durant 200 anys. Hem de pagarlos diners a canvi que respectin aquest medi ambient que tots necessitem”. El seu assaig inclou uns perfils d’alcaldes que han fet bé la
és mig plena o mig buida? Mig plena, sense cap mena de dubte, si es tenen en compte altres fac tors. La sinistralitat als establi ments dels associats s’ha reduït un 31% el 2014: els 230 delictes del 2013 van ser només 159 un any després. Aquesta tendència a la baixa per segon any consecutiu té noms i cognoms: el sistema d’alerta avançada. Es tracta d’un mecanisme d’avís que els joiers poden posar en marxa de manera molt senzilla des dels telèfons mòbils davant la més mínima sos pita o situació de risc. El sistema es va desenvolupar el 2011, en col∙laboració amb els Mossos d’Esquadra, i va permetre per
seva feina, com Michael Bloomberg de Nova York, Boris Johnson de Londres, Lee Kuan Yew i Tony Tan de Singapur o Antanas Mockus de Bogotà. “Els alcaldes no han de ser sants ni estadistes, sinó gent pràctica i valenta que creï sistemes de vida salu dables, on la gent pugui passe jar, crear, treballar, pregar...”
primera vegada trencar la ten dència creixent d’atacs al sector. La majoria dels 159 delictes de l’any passat van ser estafes i furts, que sumen més de la meitat de
La sinistralitat als locals del sector es va reduir un 31% el 2014: 159 delictes, 71 menys que el 2013 tots els casos. Un furt és un roba tori sense violència ni intimida ció. Hi ha bandes especialitzades que es caracteritzen perquè dis
nats? La gent emigra a altres ciu tats? Es pot passejar d’una punta a l’altra?”. Un examen que no pas sarien París, pels seus problemes a la banlieu, o Los Angeles, on tenir cotxe és imprescindible. Barber –que dóna suport al dret a decidir de Catalunya encara que “personalment la independència no em sembla bona idea”– dedica especial atenció a les ciutats in tel∙ligents, per la seva aposta per les noves tecnologies, encara que re corda que, “abans que res, els in tel∙ligents han de ser els ciutadans i els polítics, perquè la tecnologia sense intel∙ligència ens condueix a Auschwitz, un prodigi de raciona litat”. Denuncia que la globalització “s’estén entre les empreses com McDonald’s, els bancs o els grups terroristes com AlQaida, però no en les polítiques públiques, on l’ONU ha fracassat en la seva co mesa. O democratitzem la globalit zació o ho tenim malament”. Sobre la cultura, que sol utilit zarse com a reclam turístic, diu que “veureho així és estúpid, la cultura és per als que viuen a la ciutat, el que aporta a la ciutadania és enorme, no quantificable, la cultura no és part de la ciutat, sinó que és la ciutat, la cosa que la de fineix. I si costa diners, sisplau, pagueulos, alcaldes, o us queda reu sense ciutat”.c
treuen els dependents i aprofiten la primera distracció per apropi arse de part del mostrari o de les joies que els han ensenyat. Al guns d’aquests grups utilitzen menors d’edat perquè entrin a la rebotiga o darrere el taulell, men tre la resta de la banda distreu amb preguntes i peticions els em pleats. YouTube té nombrosos enregistraments de càmeres de seguretat que mostren aquest modus operandi. Els atraca ments, les estafes i els assalts a re presentants i transportistes de jo ieria també mantenen una ten dència a la baixa molt significativa des de fa dos anys, una altra dada que ajuda el sector a veure la llum al final del túnel. c