38 LA VANGUARDIA
CUL TU RA
LA LOCOMOTORA NEGRA
ANA JIMÉNEZ
Jazz Giants
Visitants del quiròfan major amb amplis finestrals i un petit amfiteatre per als estudiants de medicina
Un llibre col∙lectiu explica la recuperació del recinte modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner
2 de desembre
PALAU DE LA MÚSICA « Tornen al Palau amb un flamant repertori d’estrena, dedicat als colossos del swing com King Oliver, Louis Amstrong i Jelly Roll Morton. »
DIMECRES, 30 NOVEMBRE 2016
DIVENDRES
ANDREA MOTIS
& Joan Chamorro Quartet + Perico Sambeat 16 de desembre
PALAU DE LA MÚSICA « Presenta Emotional Dance, el primer treball d’un artista català pel prestigiós segell Impulse. Cita per la història. »
BLACK HERITAGE CHOIR A Gospel Tribute to Aretha Franklin 21 de desembre
PALAU DE LA MÚSICA « Un binomi espectacular per una nit de gospel de primera. »
PRÒXIMS CONCERTS
ROYAL SOUTHERN BROTHERHOOD 30 de novembre. Luz de Gas
GUILLERMO KLEIN SEPTET 1 de desembre. Conservatori del Liceu
www.jazz.barcelona
Sant Pau, redescobert JOSEP PLAYÀ MASET Barcelona
Fa cent anys, el 1916, van ser traslladats els primers malalts de l’hospital de la Santa Creu, localitzat al barri del Raval, al recinte que s’estava construint al Guinardó, en un descampat conegut com la muntanya Pela da. El nou complex hospitalari de la Santa Creu i Sant Pau es va inaugurar el 1930, i va estar fun cionant fins al 2009, quan els pacients van ser traslladats al nou hospital construït a la part nordest del recinte. I llavors va començar un procés de rehabi litació del conjunt modernista creat per l’arquitecte Lluís Do mènech i Montaner que ha per mès donar un nou ús als edificis i obrirlos al públic. En només tres anys s’ha aconseguit que la xifra de visitants anuals ja arri bi al quart de milió. Aquest procés de recupera ció del recinte modernista per a la ciutat necessitava una obra que fixés a la retina els detalls, els colors, els símbols que conté aquest conjunt arquitectònic. Calia un llibre que després de cinc anys de rehabilitació mos trés la bellesa recuperada d’aquest patrimoni de la huma nitat. Sant Pau. Patrimoni mo dernista Barcelona, publicat per Enciclopèdia Catalana, és un llibre de gran format de 264 pà gines que inclou més 300 foto grafies en una edició dirigida per Mercè Beltran i Anna Te tas. Es publica en quatre edici ons: català, castellà, francès i anglès. Els textos són de l’histo riador Daniel Venteo, i les foto grafies, de Robert Ramos, que en sis anys ha arribat a fer unes 40.000 instantànies del recinte i n’ha documentat cada racó, fins i tot amb diferents enfoca ments segons la llum de cada moment del dia. “Molts barcelonins –explica Mercè Beltran, que a més és
responsable cultural del recin te– tenen vivències relaciona des amb aquest hospital, recor den aquells passadissos subter ranis o els pavellons on van estar ingressats, però ara s’han de reconciliar amb aquest es pai, que és un autèntica joia del modernisme, per a molts, des conegut”. I ho demostra el fet que encara prop del 70% dels visitants són estrangers. Actualment hi ha vuit pave llons modernistes rehabilitats, en bona part, ja ocupats. Entre aquests espais en destaquen al guns com la sala hipòstil∙la, l’antic box d’urgències; la que
va ser sala d’operacions, amb unes àmplies vidrieres que faci litaven la llum solar quan enca ra no existia l’elèctrica; la torre del rellotge, i la sala Domènech i Montaner (utilitzada com a sala de juntes de la Molt Il∙lus tre Administració), amb el qua dre Les despulles de santa Eulà lia, d’Aleix Clapés. La fundació té altres obres valuoses de Lli mona, Gargallo o fins i tot Tàpi es, que va fer un cartell per als 600 anys de l’hospital. Com as senyalen els autors del llibre, cada peça del recinte té la seva pròpia història. Fins i tot els tú nels subterranis –d’una exten
Llegendes i anècdotes de l’antic hospital
Robert Ramos ha fet 40.000 fotografies del recinte i n’ha seleccionades 300 per al llibre
]Diuen que quan el rei
Alfons XIII va inaugu rar el recinte el 1930 va exclamar: “Carai com sou aquests catalans: als pobres els feu palaus, i als reis, cabanyes”. Ho deia pel palauet Albé niz, construït un any abans com a residència reial. El llibre està far cit d’anècdotes com aquesta i d’altres. La creu de Pau Gargallo que coronava un dels pilars de l’entrada va desaparèixer durant la guerra civil i es va dir que havia estat amaga da, però no va aparèixer mai i ara hi ha una re producció. La figura de sant Leopold que llueix un ostentós bigoti s’ex plica perquè l’escultor es va inspirar en Leo pold Gil, nebot del gran benefactor del Sant Pau, Pau Gil.
sió d’un quilòmetre i pels quals circulaven ambulàncies i llite res– són avui un espai únic. Mercè Beltran recalca dos de talls que mostren la cura de tota la construcció: d’una banda, els motius florals i vegetals que adornen les ceràmiques de sos tres i parets col∙locats amb la intenció de promoure el benes tar dels malalts, i, de l’altra, les cantonades arrodonides dels murs per una qüestió higiènica. L’últim pavelló restaurat és el de San Salvador, antiga unitat de cures intensives, que el mes de febrer obrirà com a espai cultural i divulgatiu per donar a conèixer l’obra de Domènech i Montaner i com a centre de consulta digitalitzada de docu ments de l’arxiu. I encara que den quatre pavellons (Puríssi ma, Carme, Montserrat i Sant Rafael) i tres trams del jardí del conjunt de Domènech i Monta ner pendents de rehabilitació.c