X un bon clima El llibre verd de Barcelona

9

788491

561774

x un bon clima*

El llibre verd de Barcelona

x un bon clima *

El llibre verd de Barcelona Jordi Bigues

x un bon clima

*

El llibre verd de Barcelona Jordi Bigues

PRÒLEG El 1972 la biofísica Donella Meadows i disset científics coordinats per ella presentaren l’informe «Els límits del creixement». La conclusió de l’estudi era que si els increments de la població mundial, de la contaminació de la terra, de l’aigua i de l’aire i de l’explotació dels recursos naturals es mantenia al mateix ritme sense variacions, la Terra arribaria als seus límits en menys de cent anys. No hi pot haver un desenvolupament il·limitat en un món de recursos limitats.

El 1987 i sota l’impacte dels treballs de Meadows i els seus col·legues les Nacions Unides publicà l’Informe Brundtland, també conegut com «El nostre futur comú». En aquest informe s’utilitzà per primera vegada el terme desenvolupament sostenible (o desenvolupament sustentable), definit com aquell sistema econòmic que cobreix les necessitats presents sense comprometre les necessitats de les futures generacions. Implica un canvi molt important quant a les lleis i els conceptes que havien regit l’economia fins aquell moment introduint noves variables com la idea d’equilibri ecològic de les estructures econòmiques com a condicionants del context social de desenvolupament.

El 1992 es publica «Més enllà dels límits del creixement», consistent en la revisió actualitzada de l’informe Meadows vint anys després de la publicació del primer treball i en el qual, en base a les dades recollides durant aquest temps, s’exposava que la Humanitat ja havia superat la capacitat del planeta per sostenir la població i insistia en la necessitat de revisar els conceptes de creixement econòmic que havien estat vigents durant els últims dos-cents anys. El desenvolupament sustentable requereix entendre que la inacció portarà conseqüències i que s’han de canviar estructures i fomentar conductes en relació amb preservar els equilibris ambientals del planeta. Aquesta preocupació d’abast planetari propicià la celebració de la Conferència de les Nacions Unides Sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro. La Declaració de Rio de l’any 1992 clarifica el concepte de desenvolupament sustentable.

A la preocupació per la limitada capacitat del planeta per suportar les taxes d’un creixement desbocat, la destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de recursos naturals no renovables i la incapacitat del planeta per recuperar aquells que són renovables al ritme de destrucció implantat, començà a afegir-s’hi la preocupació pel clima, l’escalfament global o canvi climàtic, noms diversos per a un mateix fenomen que amenaça la Humanitat per la generació de gasos coneguts «d’efecte hivernacle», producte de l’activitat humana, i que provoquen la pujada de les temperatures de l’atmosfera, que genera el desglaçaments incontenibles dels casquets polars i dels glaciars de tot el món, fet que causa la pujada del nivell dels oceans, que ja han començat a posar en risc zones superpoblades dels litorals dels cinc continents a més d’estendre els riscos de desertització per la reducció alarmant del ritme de pluges a nivell global que afectaran a les disponibilitats de reserves d’aigua dolça. Per intentar contenir i reduir les emissions a l’atmosfera de gasos com el CO2 o el metà, entre els més importants, es van celebrar les conferències internacionals pel clima de 1997, la del protocol de Kyoto i la de París el 2015.

3

En l’últim segle el desplaçament poblacional en el planeta de les àrees rurals a les àrees urbanes ha convertit les ciutats en el camp on es decidirà el futur del planeta. Les ciutats resumeixen formes de vida cohesionada i sistemes de convivència que estan en condicions de fer front en millors condicions que mai al repte del col·lapse ambiental del planeta.

Fer valdre la màxima dels anys setanta de Pensar globalment, actuar localment mai no havia assolit tanta urgència. Barcelona i la seva àrea metropolitana poden ser un exemple de com organitzar les ciutats sostenibles en una societat sustentable que busca l’equilibri del planeta. Les conductes ciutadanes basades en bones pràctiques ambientals es configuren avui més que mai com un factor de reequilibri dels recursos escassos, de reducció dels contaminants i de propostes de foment de la biodiversitat. L’acció ciutadana, individual i col·lectiva, pot fer molt per a la salut del clima i del conjunt del planeta. Pot fins i tot canviar la tendència que ens apropa al col·lapse i salvar la qualitat de vida a les futures generacions.

El llibre de Jordi Bigues, llargament esperat, és un detalladíssim manual de bones pràctiques ecològiques i ambientals, curosament il·lustrat per fer-lo més fàcil d’aplicar des de casa, des de la feina o des del carrer; des de l’àmbit individual i des del social; des de qualsevol edat i condició. Amb aquest manual, la ciutat de Barcelona assumeix la seva condició de metròpoli ambientalment activa cohesionada i es converteix en un exemple de pensament des del global al local i d’actuació des del local al global. Ara al lector li correspon llegir, pensar i actuar.

Joan Llinares

4

PRESENTACIÓ El llibre verd de Barcelona és una guia ambiental i climàtica molt pràctica pensada per a les persones que han estat bombardejades amb múltiples missatges ecològics i que desitgen ordenar els seus punts de vista respecte a l’entorn i al medi urbà, tot renunciant als prejudicis.

La pretensió és que cadascú de nosaltres n’extraguem les nostres pròpies conclusions.

El títol i el subtítol del llibre són provacatius o ho pretenen ser. L’anterior llibre verd de Barcelona (encarregat l’1 de gener de 1346) portava aquest títol pel color de la seva enquadernació. Per aquest motiu les guardes de l’edició tenen aquest color en versió fluorescent. Si el primer llibre verd era un manual de privilegis, el que tenim a les mans és un manual d’instruccions amb més de cent unitats temàtiques. L’editor és l’Ajuntament, però no és una guia dels ingents serveis de què disposa el consistori municipal de Barcelona i, en aquest sentit, la lectura pot ser útil a la ciutadania d’arreu que vulgui conèixer les instruccions d’ús dels embalums, necessitats i serveis al nostre abast. És ben clar que el llibre pretén promoure la contingència i el consum responsable. Però no pas a partir de la por o la culpa sinó a través del prisma del vitalisme conscient. Que tot el que fem estigui d’acord amb el que realment vegem. Perquè, si volem canviar la situació, haurem de canviar-nos a nosaltres mateixos també. I per això haurem de canviar les nostres percepcions.

En aquesta proposta la voluntat és important. Però només es desenvoluparà a partir d’una clara i sòlida comprensió dels reptes i de la nostra resiliència, la capacitat de les persones i les comunitats per prevenir la imminència dels canvis i per reaccionar en conseqüència.

Sovint es diu que l’educació ambiental hauria de començar a l’escola. És cert, hi hauria de fer les primeres passes i, de fet, hi comença. Però cal que no acabi a les aules. L’educació ambiental no és pas una cosa que hagi de quedar reduïda a excursions o visites, sinó que ha de formar part del lloc on es genera el problema: la natura artificial de la qual ens hem envoltat.

Els diferents escenaris s’aborden des d’un enfocament metabòlic. El cos humà, com l’arbre, és una estructura perfecta i exemplar: realitza bé la seva feina d’ingerir aigua, aliments i oxigen, ingereix recursos i expulsa residus. Si el que s’ingereix no és sa o és excessiu o tòxic, el metabolisme reacciona de diferents maneres: trastorns, obesitat, desnutrició... però sempre expressa conflictes. Per exemple, abans de l’era de les coses d’un sol ús i del consumisme extrem, els habitatges funcionaven bé. Ara els armaris no són mai suficients per als béns que s’acumulen amb els envasos corresponents. La ineficiència domèstica és una realitat palpable.

El llibre predica la simplicitat voluntària, la sobrietat i l’equitat com a valors emergents.

Alguns d’aquests valors provenen d’arrels profundes del passat i per això el llibre es tanca amb un decàleg de reflexions finals de nou punts, bo i deixant l’últim a criteri de la persona lectora. Totes les pàgines inclouen referències a l’ètica ambiental, a la responsabilitat individual diferenciada però desigual de cadascú de nosaltres, i compartida, que existeix des que som ciutadans i no vassalls o súbdits.

La redacció d’aquest llibre, iniciada fa anys, ha estat condicionada per la crisi econòmica. Que no pateixi el lector. No parlarem de «l’enorme oportunitat que comporta aquesta crisi financera, ambiental, climàtica i energètica». L’economia domèstica pot ser ecològica. La societat de consum pot convertir-se en societat del benestar compartit en una comunitat de serveis amb la cohesió social necessària, sense renunciar als conflictes ni al respecte dels drets i els deures humans.

5

Un dels objectius del llibre és mostrar exemples i mètodes per augmentar l’efectivitat i la durabilitat dels aparells i processos que ens envolten. L’ecoeficiència, propugnada per William McDonough i Michael Braungart, significa treballar sobre les coses imprescindibles, sobre els productes, els serveis i els sistemes adequats, i no intentar que els objectes i processos incorrectes siguin menys dolents. És un nou paradigma per al disseny del nostre món. No proposa solucions necessàriament radicals, sinó un canvi de perspectiva que ha d’inspirar-se i conservar els cicles de la natura, i cal veure’l no tant com una disciplina (la biomimesi) sinó com una declaració de compromís. Com un refugi de la lògica de l’obsolescència premeditada que ha dominat el disseny industrial.

Després de l’exposició d’aquests exemples, es fa evident el conflicte que hi ha entre la biosfera i la tecnoesfera entre el món natural i l’artificial. El llibre descriu els conflictes ambientals més greus (la contaminació química i radioactiva, la pèrdua de la biodiversitat amb l’inici de la sisena gran extinció, les alteracions globals dels cicles del carboni, de l’aigua i del nitrogen, la pèrdua de sòl productiu, la superpoblació...) i aborda la quotidianitat que ens ocupa cada jornada.

Les emissions de diòxid de carboni i els altres gasos d’efecte hivernacle són el termòmetre del nostre temps com a prova analítica de primera línia: informa de l’estat febril de l’organisme, però no és pas un diagnòstic ni una medicació. El conjunt de proves analítiques determina l’estat ambiental de l’organisme: les emissions de CO2 es refereixen a l’impacte climàtic de l’activitat humana, una part rellevant però no pas total de l’impacte ambiental, ecològic o ecosocial. La febre indica un trastorn, dispara l’alarma per avisar que alguna cosa no va bé, però el diagnòstic i la curació són processos més complexos.

Les nombroses referències climàtiques del llibre pretenen impulsar una economia i un estil de vida baix en carboni fòssil, una dieta necessària per caminar a bon ritme cap a una era solar.

Requereix esforç, però aconsegueix estalvis fàcilment (en totes les seves expressions) a curt, mitjà i llarg termini.

Cada dues pàgines conformen una unitat didàctica. Això permet imprimir-les en diferents grandàries per penjar-les en un mural, distribuir-ne fotocòpies a un grup de discussió o donarles a conèixer en diferents àmbits com ara centres escolars, centres cívics, casals d’avis, grups d’activistes, centres de treball i estudi, llars, grups d’esplai, esbarts, geganters, castellers, dimonis, bastoners i escoltes, clubs esportius, biblioteques, centres de salut... per promoure debats i estendre els seus missatges resumits.

El llibre està en deute amb les innombrables persones que han contribuït a explicar amb claredat cadascun dels temes abordats, complexos però no necessàriament d’exposició complicada. He begut de moltes fonts i sempre n’he buscat el contrast, el rigor i l’autenticitat sotmesa al pensament crític. De xifres no en falten, però cal agrair l’esforç de tot l’equip de muntatge perquè ha fet que la seva presentació sigui ordenada, atractiva i visible.

Només us vull animar a embarcar-vos en la lectura i les consultes posteriors, d’aquest llibre cosa que pretén despertar la curiositat i promoure la bona vida de tota la humanitat, la de la nostra i la de les generacions futures.

Jordi Bigues 6

SUMARI Pròleg / Presentació Sumari Què en sabeu del nostre entorn?

Què fem pel nostre entorn?

3-6 7-9 10-11 13

A casa

Metabolisme domèstic 12-13 Una bona llar 14-15 Una llar neta 16-17 Precarietat energètica 18-19 El metabolisme de Barcelona 20-21 El contracte de l’electricitat 22-23 La factura de l’electricitat 24-25 El revers de la factura 26-27 Com podem estalviar electricitat 28-29 La factura de l’aigua 30-31 Com podem estalviar aigua 32-33 La factura del gas i els combustibles 34-35 Com podem estalviar gas 36-37 Consum elèctric en habitatges 38-39 Calefacció 40-41 Refrigeració 42-43 Aigua calenta sanitària 44-45 Aïllament 46-47 Electrodomèstics 48-49 Frigorífic 50 Rentadora 51 Rentaplats 52 Assecadora 53 Forn / Electrodomèstics petits 54-55 En espera / stand by 56-58 Il· Iuminació 59 Cuina 60-61 Bany 62-63 Neteja de roba 64-65 Brutícia oculta 66-67 Cosmètica natural 68 Higiene personal 69 Mobles 70-71

7

Pintures 72-73 Jardí i hort 74-75 Cuques i altres parents 76-77 Animals de companyia 78-79 Medi natural, medi artificial 80-81

Residus domèstics Els residus de casa Envasos i embalatges Posem-hi ordre Com reduir els residus Bosses de plàstic Punt verd Els nous residus Els residus líquids Quants residus recollim?

Què se’n fa dels residus?

Vida saludable

Estil de vida saludable Pes i sobrepès Protecció solar Cura de la pell Medicaments Radiacions Mals fums Soroll Càrregues tòxiques Prevenir el càncer Ben morir

Vida social

Comunitat humana Vida municipal Ensenyament Biblioteca i cultura Centre de salut Exercici i esport Serveis bancaris Temps lliure Fires Festes i celebracions Viatges i vacances

8

82-83 84-85 86-87 88-89 90-91 92-93 94-95 96-97 98-99 100-101 102-103 104-105 106-107 108-109 110-111 112-113 114-115 116-117 118-119 120-121 122-123 124-125 126-127 128-129 130-131 132-133 134-135 136-137 138-139 140-141 142-143 144-145

Mobilitat

Desplaçaments La petjada d’un cotxe Emissions per un tub Quant emet un cotxe Quan comprem un vehicle La bona conducció

El centre de treball

El treball saludable Treballem per un bon clima Centres de treball lliures de tòxics

146-147 148-149 150-151 152-153 154-155 156-157 158-159 160-161 162-163

Anar a comprar

El poder del comprador 164-165 La motxilla alimentària 166-167 Etiquetatge nutricional 168-169 Impactes oblidats 170-171 Bones i males companyies 172-175 Aliments ecològics 176-177 Què mengem 178-179 Consumim productes locals 180-181 Restauració 182-183 Roba neta 184-185 Calçat amb bon peu 186-187 Toquem fusta 188-189 El bon paper 190-191 Carreguem les piles 192-193 Reparacions 194-195

Planeta Terra

L’Antropocè i la sisena gran extinció 196-197 El que en diuen les anàlisis 198-199 Mengem massa carn 200-201 Massa peix i de massa lluny 202-203 El canvi climàtic 204-205 Petjada de deteriorament ecològic 206-207 Petjada de petroli i de gas 208 Petjada climàtica 209 Petjada hídrica 210-211 Nou reflexions finals 212-213 Crèdits 214-215 Unitats i abreviatures 216-217

9

Què en sabem del nostre entorn?

Sabem…

1. … quants dies falten per a la lluna plena?

SÍ

NO

2. … quina distància ens separa de la central nuclear més pròxima?

SÍ

NO

3. … d’on procedeixen els aliments del nostre últim àpat?

SÍ

NO

4. … on van a parar les nostres escombraries?

SÍ

NO

5. … quin és el vent dominant del nostre barri?

SÍ

NO

6. … quin mes se’n van les orenetes?

SÍ

NO

7. … quin és el nom de l’arbre més proper de casa? I el del bar?

SÍ

NO

8. … d’on procedeix l’aigua que bevem?

SÍ

NO

9. … quines són les temperatures màxima i mínima del nostre barri?

SÍ

NO

10. … quin mes floreixen els ametllers?

SÍ

NO

11. … reconèixer el cant d’algun ocell?

SÍ

NO

12. … si el terreny que trepitgem és argilós, calcari o silici?

SÍ

NO

13. … quantes tones de diòxid de carboni ens assignen?

SÍ

NO

14. … reconèixer cinc plantes medicinals de la nostra comarca?

SÍ

NO

15. … l’origen del nom del barri i el carrer on vivim?

SÍ

NO

16. … quant es tarda amb bicicleta des de casa fins a la feina?

SÍ

NO

17. … quants arbres hem plantat?

SÍ

NO

18. … reconèixer algun tipus de núvol?

SÍ

NO

19. … quants grams de diòxid de carboni emet el nostre cotxe?

SÍ

NO

20. … a quina hora surt i a quina hora es pon el sol?

SÍ

NO

Puntuació. Cada SÍ val 1 punt, i cada NO 0 punts.

Valoració. 0 punts: Impossible: almenys hem encertat el nom del bar. 1-6 punts: Traiem

el cap per la finestra de tant en tant i observem. A més de la televisió i el cotxe, hi ha altres coses que es mouen. 7-12 punts: Tenint en compte els temps en què vivim, hem aprovat. 13-17 punts: No tenim pas els ulls tancats. 18-20 punts: Encara sort que hi ha algú que sap on viu i que hi ha vida abans de la mort.

10

Què fem pel nostre entorn?

Fem això?

1. Tanquem l’aixeta quan no utilitzem l’aigua?

SÍ

NO

2. Participem en la recollida selectiva de residus?

SÍ

NO

3. Escollim un producte pel seu embalatge més lleuger?

SÍ

NO

4. Rebutgem amb amabilitat les bosses de plàstic innecessàries?

SÍ

NO

5. Hem visitat el punt verd més pròxim de casa?

SÍ

NO

6. Deixem l’ordinador de la feina apagat?

SÍ

NO

7. Consultem l’etiquetatge energètic quan adquirim un electrodomèstic?

SÍ

NO

8. Canviem les bombetes incandescents per altres de baix consum?

SÍ

NO

9. Comprem paper reciclat sempre que podem?

SÍ

NO

10. Utilitzem el paper per les dues cares?

SÍ

NO

11. Fem servir el transport col·lectiu sempre que podem?

SÍ

NO

12. Caminem cada dia o ens desplacem amb bicicleta?

SÍ

NO

13. Aturem el motor quan som fora de les vies de circulació?

SÍ

NO

14. Anotem al tauler de control del nostre vehicle les emissions per km?

SÍ

NO

15. Comprem productes segons la seva procedència o pel fet de ser ecològics?

SÍ

NO

16. Adquirim productes frescos i de temporada?

SÍ

NO

17. Prioritzem la compra d’aliments a granel?

SÍ

NO

18. Controlem el consum en les factures domèstiques?

SÍ

NO

19. Paguem més per un producte millor, més ecològic?

SÍ

NO

20. Recollim papers i ampolles abandonades al camp?

SÍ

NO

Puntuació. Cada SÍ val 1 punt; cada NO, 0 punts.

Valoració. 0 punts: Som tot un cas, fem-nos-ho mirar. 0-3 punts: El nostre cas mereix

ser estudiat. 4-7 punts: Estem ben encaminats però cal que no perdem el temps.

10 punts: Podem descansar amb la consciència tranquil·la. 20 punts: Massa bé. Segur que no sempre ho hem fet així. En tot cas, cal que entenguem els altres.

11

Metabolisme domèstic Un habitatge és el metabolisme de la unitat familiar en totes les seves diversitats. Per funcionar, la llar necessita subministrament i conté equipaments, d’electrodomèstics i mobiliari.

La taxa de sobrecàrrega és un indicador europeu per saber quin percentatge de les famílies que hi ha a un país destina més del 40% dels ingressos familiars a pagar l’habitatge i els subministraments domèstics. Les famílies que es troben en aquesta situació estan en situació de risc, no són sostenibles.

La mitjana europea oscil·la entre un 10% i un 15%. A Barcelona supera el 43%. Quatre de cada deu famílies destina més del 40% dels ingressos a pagar l’habitatge i els subministraments d’aigua, electricitat, gas i combustibles i recollida i tractament d’escombraries. No s’inclou el lloguer social que encara augmentaria més el percentatge.

A Barcelona, a Catalunya i a l’Estat espanyol l’habitatge públic no arriba al 2%, mentre que a Europa la mitjana és del 18%. A Amsterdam és quasi el 40% i a Londres més del 20%, un trist i penós contrast de la realitat del dret a l’habitatge a casa nostre.

Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona.

Fluxos d’entrada i sortida de recursos i residus Recursos no utilitzats Sol

Vent

Pluja

Aire fresc Aigua Materials i béns de consum Energia no renovable Electricitat, gas i combustibles

Plantes

Residus sòlids Residus líquids Residus gasosos

Sòl Recursos no utilitzats

Font: Bettina Schaefer, 34 kg de CO2. Barcelona, 2009.

12

Aigua

Qui viu a les llars de Barcelona?

Persona sola de més de 65 anys

9,9% Parella amb un fill

16,4%

Parella sense fills

Persones que no formen nucli familiar entre si

21,6%

3,1%

Pare sol amb fills

1,6% Mare sola amb fills

7,8%

Nucli familiar amb altres persones o més d’un nucli

Parella amb dos fills

Persona sola de menys de 65 anys

15,3%

6,7%

14,3%

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE), 2013.

Pressupost familiar segons tipus de llar en % Aliments i begudes Begudes alcohòliques i tabacs Vestit i calçat Llar, aigua, electricitat i combustibles Mobiliari, equipament i despeses de la llar Salut Transports Comunicacions Oci, espectacles i cultura Ensenyament Restaurants, hotels i cafès Altres béns i serveis

Total 15,0 1,9 5,1 31,8 4,2 3,5 11,5 2,9 5,8 1,4 9,3 7,5

1 16,7 1,1 3,7 42,8 5,1 4,8 5,7 2,3 4,4 0,1 5,3 8,1

2 12,4 2,2 4,9 32,5 3,9 3,1 12,7 3,1 6,2 0,6 11,3 7,1

3 14,2 1,7 6,6 27,2 4,4 2,7 13 2,8 7,3 2,3 10,2 7,6

4 La nostra llar 16,2 — 2,2 — 5,0 — 29,0 — 4,0 — 3,7 — 12,6 — 3,1 — 5,4 — 1,9 — 9,4 — 7,4 —

1. Persona o parella de més de 65 anys. 2. Altres llars amb una persona o parella sense fills.

3. Llars amb fills menors de 16 anys. 4. Altres llars.

Font: Enquesta de pressupostos familiars 2015. Instituto Nacional de Estadística (INE), 2016.

13

Una bona llar El dret a un habitatge escaient per a tothom està àmpliament reconegut com un dret humà fonamental.

Però aquest, com tants d’altres, és vulnerat i moltes persones no tenen una llar o viuen en habitatges inadequats. Un «habitatge escaient» és un espai adequat, amb una seguretat adequada, amb una il·luminació, una ventilació i un equipament escaients en un lloc on poderse aïllar. Un habitatge proper al lloc de treball i amb els equipaments comunitaris bàsics.

Es tracta d’un dret fonamental, individual i col·lectiu. Un dret de tothom: menors, joves, adults, avis, famílies, homes i dones. Disposar d’una bona llar és fonamental per tenir una vida digna.

Les diferents cultures denominen aquest dret com «un lloc on viure», «assentar-se», «ser a un lloc»... en tot cas, aquesta visió contrasta amb la dels agents del sector (constructors, promotors, grups d’interessos immobiliaris...), que prefereixen un enfocament mercantilista de l’habitatge. Les expressions més corrents són «el dret a la propietat», «el dret a una llar en propietat». Aquesta terminologia deriva de la visió de l’habitatge com a negoci o signe d’estatus.

L’enfocament mercantilista considera l’habitatge com a negoci o servei social. La confusió entre el dret a fruir d’un habitatge i el dret a la propietat obeeix els dictats del mercat. Si el dret a l’habitatge no es satisfà, es vulneren un conjunt de drets: a la intimitat, seguretat personal, llibertat de moviments, elecció de la pròpia residència, tracte igualitari i del propi dret a la vida.

La necessitat humana d’habitatge és tan bàsica com la de l’alimentació i la salut. En conseqüència, el dret a l’habitatge se centra en la seguretat residencial i no en el seu lloguer o propietat o hipoteca. L’autoritat ha de garantir aquest dret fonamental.

Certificats, cèdules i inspeccions

Cèdula d’habitabilitat És, lamentablement, un tràmit administratiu segons el qual un habitatge compleix els requisits mínims d’habitabilitat i solidesa fixats per la normativa.

14

Certificat energètic Són atorgats a tots els edificis de nova construcció, als edificis existents que siguin objecte de compravenda o arrendament i als edificis ocupats per una autoritat pública.

Certificat energètic de la llar És el document que determina la qualificació energètica d’un habitatge.

El certificat és obligatori per llogar o vendre un pis.

Dissortadament esdevé una formalitat.

Punts clau que s’analitzen en una inspecció 1. Cobertes.

2. Vols i alerons.

3. Xemeneies.

Ventilacions i evacuacions de fums.

4. Antenes.

5. Façanes, tancament de terrasses, balcons, finestres, incloent-hi configuració.

6. Tancaments.

7. Patis.

8. Corredors, passos, murs, fosses, pous...

9. Servituds.

10. Estructura.

Forjats, pilars, jàsseres, murs de càrrega.

11. Sòls.

12. Cimentacions.

13. Escala.

14. Portal.

15. Porteria.

16. Ascensor.

17. Pou ascensor.

18. Recintes destinats a escombraries, instal·lacions, comptadors.

19. Instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar, incloent-hi els recintes.

20. Electricitat, subministrament, canalitzacions, i conduccions d’electricitat, incloenthi els recintes.

21. Telecomunicacions, subministrament,

canalitzacions, conduccions de 1 telecomunicacions incloent-hi els recintes.

22. Televisió.

2 Subministrament, canalitzacions, conduccions de televisions, incloenthi les antenes i els recintes 23. Telèfon.

Subministrament, canalitzacions i conduccions de telèfon, incloent-hi els recintes.

24. Aigua.

Subministrament, 5 canalitzacions, conduccions d’aigua, 28 incloent-hi els 14 recintes.

6 25. Gas canalitzat.

Subministrament, canalitzacions, conduccions de gas, calefacció, incloent-hi els recintes.

20 21 26. Sanejament.

Subministrament, canalitzacions 18 i conduccions, incloent-hi els recintes.

27. Incendis.

Instal·lacions de detecció i prevenció 28. Seguretat.

Porter electrònic, instal·lacions de seguretat.

Certificat lliure d’amiant Encara no existeix al nostre país, a diferència de Suïssa, on la descontaminació de les tòxiques fibres d’asbest, amiant, fibrociment o uralita es pren seriosament.

4

19

3

27

9 15

Impacte climàtic de la llar Certificat cooperatiu que permet calcular les emissions associades al consum d’electricitat, aigua, gas, combustibles, electrodomèstics, residus i mobiliari d’una llar.

16

8

13

7 10

22 17

23

24

25

26

11 12

Llibre de l’edifici Recull les dades i en resumeix la història.Tot i anomenarse llibre, en realitat és una recopilació de documents.

Es va crear amb la finalitat que els usuaris disposessin de tota la informació.

15

Una llar neta L’aire interior de les nostres llars pot estar més contaminada que l’aire dels carrers. Un còctel químic, un conjunt de substàncies químiques sintètiques que poden provocar malalties, tant a les persones sensibles com als menuts i adults. Estem exposats a factors ambientals negatius que cal evitar.

Usos

Exemples

Substàncies tòxiques

Sòls

Plafons, moquetes i sòls.

Pega per al parquet Sòls i moquetes de PVC. Rajoles, vernissos i recobriment de moquetes i sòls.

Isocianats: HDI, TDI Piroretardants bromats: PBDE i TBBPA HAP: benzopirè, antracè.

Perfluorats: PEC, PFOA, PFOS. Ftalats: DEHP, OBP, DIBP. Metalls pesants: cadmi, tributilestany...

Parets i sostres

Pintura, vernissos, coles, enganxaments, paper pintat i resines.

Recobriments vinílics.

Taulers de guix.

Dissolvents aromàtics: benzè, 1, 2, 3-triclorobenzè, octacloroestirè, estirè.

Glicols: etilglicol, butilglicol.

Parafines acolorides. Ftalats: DEHP, DBP, DIBP. Bifenols: BPA. Sals: bòrax, àcid bòric.

Aïllants

Aïllament tèrmic amb espumes de poliestirè (PS), poliestirè expandit (EPS), poliestirè extruït (XPS).

Productes de PU o PUR, adhesius, espumes rígides i projectades.

Llanes minerals (de pedra i vidre).

Dissolvents aromàtics: estirè.

Isocianats: HDI, TDI. Piroretardants bromats: PBDE i TBBPA. Formaldehid.

Sals: bòrax, àcid bòric.

Mobiliari i fusteria

Pintures, vernissos, resines, laques, coles... Matalassos. Fusteria i persianes de PVC. Policarbonat.

Taulers de serradures de fusta.

Fustes tractades.

Dissolvents aromàtics: benzè, 1, 2, 4 triclorobenzè, octacloroestirè, estirè.

Isocianats: HDI, TDI. Ftalats: DEHP, DBP, DIBP. Bisfenols: BPA. Metalls: Plom, cadmi.

Formaldehid. Sals: bòrax, àcid bòric.

Tèxtils

Cortines, catifes, entapissats.

Articles de cuir.

Piroretardants bromats: PBDE i TBBPA. Perfluorats: PFC, PFOA, PFOS. Ftalats: DEHP, DBP, DIBP. Metalls pesants: arsènic, tributilestany.

Equipament electrònic

Ordinadors, monitors, telèfons, electrodomèstics.

Piroretardants bromats: PBDE TBBPA. Ftalats: DEHP, DBP, DIBP. Bisfenols: BPA. Metalls pesants: plom, cadmi, arsènic.

Il·luminació i instal·lacions

Canonades, conduccions i accessoris de PVC. Cables elèctrics de PVC. Velles canonades d’abastament d’aigua (plom) i acer galvanitzat (cadmi).

Làmpades fluorescents.

Ftalats: DEHP, DBP, DIBP. Metalls pesats: plom, cadmi, mercuri.

Font: Revista Ecohabitar, número 55, tardor de 2017. Silvia de Santos Garcia i Miguel Martínez de Morentín Morrás, arquitectes.

16

Aquest distintiu francès identifica des de 2012 la presència de contaminants volàtils dels materials de construcció i manteniment, decoració, bricolatge... destinats a l’interior dels habitatges. Igual que altres certificacions, l’A+ identifica els productes de decoració amb més baixes emissions de contaminants orgànics volàtils i la C els productes amb més altes emissions. Malgrat que el nostre país encara no disposa d’aquest certificat de garantia, es pot trobar a molts productes de bricolatge.

Alternatives

Comentaris

Sòls continus de calç, terra o guix.

Taulers hidràulics, de fang cuit de pedra natural.

Fusta o bambú tractats com a productes naturals.

Parquet flotant o moqueta amb productes naturals.

Linòleum natural.

Adherents naturals de caseïna, coles a base de gelatina animal.

Es desaconsella la moqueta per les substàncies contingudes a les coles.

Aplicats (hidràulics, fang cuit, pedra natural). Arrebossats de fang o calç sense pintar. Plafons de fusta massissa, suro, de serradures aglomerades amb magnesita. Fibres naturals: cotó, jute, sisal, cànem, coco, llana... amb adhesius naturals.

Pintures: calç, silicat, fang, coles emmidonades, pintures vegetals...

Fustes: Impregnació d’olis i ceres naturals, resines i tints naturals.

Utilització de dissolvents naturals com l’aigua, olis essencials, eteris (de cítrics o essència de trementina pobra en aromatitzants o ús de productes amb alt contingut de sòlids i menys contingut amb dissolvents).

Tauler de fibra de fusta, serradures de fusta (llana de fusta). Plaques de silicat de calç. Bales de palla. Encanyissat, manta de fibra de cànem.

Suro (plaques, serradures amb calç). Manta de lli i fibra de coco. Placa de vidre cel·lular.

Perlita, vermiculita, fang expandit.

Evitem tractaments amb biocides i ignífugs químics de síntesi.

Tauler de tres capes de fusta massissa. Planxes aglomerades amb magnesita. Fusteries (finestres, portes i escales) de fusta, preferiblement de gestió sostenible i local. Opcions mixtes de fusta interior i acer inoxidable o alumini exterior.

Unions en sec, encadellats, clavilles.

Substitució d’escumes de muntatge per unions mecàniques i farciment de fibra de cànem.

Fibres naturals com la llana, cànem, lli, cotó i altres opcions com bambú, fibres de blat de moro, cel·lulosa i capoc, fibra de l’arbre Ceiba.

Evitem tractaments amb biocides i/o ignífugs químics de síntesi.

Compliment de la directiva RoHs, (de les sigles en anglès Restriction of Hazardous Substances) sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses: plom, mercuri, cadmi, crom hexavalent, bifenils polibromats (PBB), èters difenílics polibromats (EDPB o PBDE, per les seves sigles en anglès) als aparells elèctrics i electrònics.

Sistemes de ventilació escaients.

Làmpades LED. Cablejat elèctric amb aïllament i cobertes a base de polietilè, polipropilè, cautxú etilè-propilè. Canals i tubs metàl·lics d’acer inoxidable, termoplàstics (polietilè i polipropilè) o poliamides.

Materials lliures d’halògens. Canonades d’abastiment d’aigua potable, preferiblement d’acer alternativament de polietilè (PE), polipropilè (PP), polibutilè (PB). Canonades de clavegueram de funció o de PE i PP.

Evitem productes amb tractament ignífugs, incombustibles i retardants de flama. Hi ha canonades d’acer inoxidable sense níquel per a abastiment d’aigua.

17

Precarietat energètica Coneguda com a pobresa energètica, és la dificultat per afrontar les factures dels subministraments bàsics de la llar: electricitat, gas, aigua i combustibles. Una llar està en situació de precarietat energètica quan els seus habitants són incapaços de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques: cuinar, il·luminar, endollar electrodomèstics, obtenir aigua calenta sanitària i, especialment, escalfar la casa a l’hivern.

El consum energètic d’un habitatge depèn de molts factors: del grau d’eficiència energètica de l’edifici i l’habitatge, situació geogràfica i de l’ús i eficiència dels aparells elèctrics habituals. Podríem fer un càlcul aproximat en funció d’unes necessitats bàsiques (higiene personal i de la casa, cuinat i refrigeració d’aliments, tecnologies de la informació, enllumenat, etc.). El consum mínim de calefacció, que serà diferent per a cada habitatge, és el que mantingui la temperatura de la llar a un nivell confortable: a l’hivern entre 18 ºC a les habitacions secundàries i 21 ºC a la principal (tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, OMS) i a l’estiu entre 24 i 26 ºC. Els preus d’aquests subministraments han esdevingut inassequibles per a bona part de la població. Des del 2008, l’electricitat ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%. Més de 4,3 milions de llars de l’Estat espanyol destinen més del 10% dels ingressos a pagar l’electricitat i el gas, els quals han passat de ser subministraments bàsics a convertir-se en mercaderies en un marc desregulat que s’atreveix a dir-se lliure però... en realitat està subvencionat. Les grans empreses elèctriques reunides dicten els preus.

Els talls de subministrament, el seu nombre i perfils, són dades ocultes a les quals ni la societat ni les administracions tenen accés directe. Entre 2012 i 2015, un total de 13.456 llars van ser acusades i encausades per frau, és a dir, per subministrar-se directament sense comptador.

Per ser considerada una persona o família vulnerable, cal obtenir el certificat dels serveis socials de l’Ajuntament. Un primer benefici modest és l’exempció de la taxa de clavegueram que hi ha a la factura de l’aigua a Barcelona i alguns altres municipis. A Barcelona representa un 7% de la factura, però no arriba a reunir la tercera part dels costos totals de manteniment de la xarxa de clavagueram. La resta va a càrrec del pressupost municipal. Altrament, l’Ajuntament fa front a ajuts d’emergència de les persones considerades vulnerables. Segons la Junta d’Extremadura El consum mínim vital diari per persona és de 6 quilowatts hora (kWh). Inclou la calefacció, la refrigeració i l’aigua calenta sanitària escalfada amb electricitat). Aquest és el càlcul: 6 kWh x 365 dies = 2.190 kWh anuals per persona. Llar de 4 persones = 8.760 kWh anuals Podem calcular si aquesta estimació és ajustada a la nostra llar : kWh de l’últim any : 365 dies : nombre de persones que viuen a l’habitatge = kWh per persona/dia.

El consum d’electricitat de l’últim any figura a la factura sota el gràfic de barres d’evolució del consum. La calefacció i l’aigua calenta elèctrica representa més de la meitat del consum d’un habitatge. Si s’hi afegeix la refrigeració i aleshores arriba a les tres quartes parts del consum final.

18

Bo social de subministrament elèctric El bo social és un descompte fixat pel Govern espanyol sobre el preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), que pretén protegir a les llars amb menys possibilitats econòmiques. Les normes d’accés han canviat i ho faran en el futur. El bo social està disponible únicament amb les cinc comercialitzadores d’electricitat que ofereixen la tarifa regulada PVPC: Endesa, Iberdrola, Unión Fenosa, Hidrocantábrico i E.ON. Si s’ha perdut el dret a tenir bo social i no es comunica, el càstig és el pagament d’una multa.

Els efectes de patir la precarietat La precarietat energètica causa entre 2.400 i 9.600 morts cada any a l’Estat espanyol, és a dir, persones que moren de fred a casa, segons l’Associació de Ciències Ambientals. El nombre de persones afectades per la precarietat s’ha duplicat els darrers vuit anys i ara afecta el 15% de la població. No disposar de recursos suficients per garantir una despesa energètica bàsica a la llar té múltiples efectes sobre la salut, el benestar i les oportunitats d’igualtat social.

Les conseqüències de salut relacionades amb el fred estan ben estudiades. De fet, hi ha un vincle entre precarietat energètica i les hipotèrmies (aquestes hipotèrmies no són de detecció immediata perquè els termòmetres clínics estan pensats per a estats febrils). També hi ha una correlació indirecta o a llarg termini amb l’artritis o reumatisme, l’asma d’hivern, el desordre mental, la depressió i l’ansietat.

La temperatura domiciliària hivernal saludable 24 ºC

18 ºC 16 ºC 12 ºC

Rang de temperatures saludables (OMS) Possibles problemes respiratoris de persones de salut vulnerable

Increment del risc de malalties respiratòries Increment de risc de malalties cardiovasculars i comencen

els problemes respiratoris

5 ºC

Risc d’hipotèrmia

Font: Banc d’Energia http://bancdenergia.org/pobresa-energetica/

19

El metabolisme urbà de Barcelona Si considerem Barcelona com un organisme, té un metabolisme format per les activitats que el mantenen actiu i les necessitats de les activitats residencials, els serveis i la mobilitat.

Quantificar el que entra, avaluar l’eficiència del consum d’aquests recursos i saber els residus generats revela les Evapotranspiració necessitats, els trastorns i les malalties del medi urbà.

El metabolisme individual El cor batega 3.000 milions de vegades, en 80 anys, i mou 200 milions de litres de sang, sense interrupció. Amb una parada cardíaca de 10 segons es perd el coneixement. Per sobreviure, aquest organisme necessita ingerir, digerir i expulsar contínuament.

Importació d’energia

Oxigen Pluja

Degradació paisatgística, erosió i construcció

ENTRADES Diàriament ens calen...

15 litres d’oxigen (O2) 3,3 litres d’aigua 630 grams d’aliments secs 2.200 kcal d’energia química

Radiació solar

SORTIDES Diàriament expulsem...

0,9 L d’evaporació cutània 12 L de diòxid de carboni de la respiració De 0,2 a 2 L de gas de flatulències i eructes 2 a 3 L d’orina 300 g d’excrements 2.800 kcal d’escalfor

Contaminació

Aigües litorals contaminades 20

n

La comptabilitat ambiental ens hauria d’informar anualment de les quantitats que entren a Barcelona, la seva procedència i les tendències, tant les co·l lectives com per capita, així com de l’eficiència assolida i el seu repartiment per classes, barris, gènere i edat.

CO2

Soroll

El metabolisme urbà

Radiació emesa

ENTRADES

Escalfor

Cúpula d’aire contaminat, boirim fotoquímic

Aigües freàtiques

Residus sòlids Aigües residuals

Energia exosomàtica Electricitat Gas canalitzat GLP, gas liquat del petroli Combustibles líquids Aliments Aigua Materials: Ciment Fusta Plàstic Paper Vidre Metalls SORTIDES Evaporació d’aigua Residus líquids Residus sòlids Residus gasosos Residus industrials Residus urbans Residus comercials Residus radioactius

El coneixement del metabolisme urbà és imprescinidble per a una gestió més sostenible de la ciutat, en especial pel que fa als fluxos d’energia, aigua i la generació de residus. Així mateix permet valorar la influència del verd urbà en el metabolisme de la ciutat.

Si em dius el que mengem sabrem el que...

Font: Barcelona 1985-1999. Ecologia d’una ciutat. Jaume Terradas, Helena Barracó, Margarita Parés i Anna Prat. Barcelona, 1999.

21