de les dones pels drets de ciutadania Aquest llibre s’ha anat fent a poc a poc de manera col·lectiva. Durant mesos, dones dels diversos barris del districte de Sant Andreu ens hem trobat amb la idea de recuperar i repensar l’experiència política de ser dones en un territori concret, en un període de la història. Hem volgut ampliar el concepte de política més enllà de l’estrictament institucional, i hem entès per política activitats quotidianes en les quals les dones hem tingut un protagonisme destacat. Cuinar és polític, com comprar, fer menjar, i més enllà dels actes, més enllà de la responsabilitat quotidiana que la majoria de dones han desenvolupat al llarg de la història, també hem convertit en política el fet de cuinar i de menjar col·lectivament. Aquest cuinar i menjar de manera col·lectiva sovint ha estat l’inici d’importants accions col·lectives per exigir, reivindicar i aconseguir drets de ciutadania. Amb accions col·lectives, amb reflexions a l’entorn de les accions i dels desitjos, les dones hem construït ciutat.
9
coberta muntada.indd 1
788491
La lluita de les dones pels drets de ciutadania
La lluita
Constructores de ciutat: Sant Andreu
La lluita de les dones pels drets de ciutadania Isabel Segura Soriano
Constructores de ciutat: Sant Andreu
Constructores de ciutat: Sant Andreu
561576
13/02/19 13:00
Autora: Isabel Segura Soriano Han participat en la preparació de l’obra: Josefina Aguilar Peris, Catalina Aledo Valero, Maria Arranz, Pilar Aymerich, Irene Barbassà Costa, Ana Barrera Duque, Margarita Bellet Roca, Dolors Blanc Mani, Núria Bonavila Magriñà, Carme Bosch Font, Rosa Bové Ferré, Antònia Brunet Trilla, Consuelo Campi Lucea, Helena Caña Ruiz, Dorinda Carretero Gallego, Josefa Castelló Villaplana, Montserrat Cubells Llorens, Paquita Delgado Espin, Begoña De Eyto Arreche, Pilar de los Santos Cala, Pilar Diaz Pérez, Alegria Domenech Latorre, Montserrat Escarrà Guasch, Gloria Fernández Fernández, Mª Luz Ferran Latorre, Montserrat Ferré Camí, Rosa Figueredo Pallisa, Agustina Galan Cívicos, Antonia Gallardo Aguilera, Rosario Garcia Sarmiento, Hortènsia Gil Toledo, Helen Gonzalez Latorre, Encarna Gutierrez Zamora, Fatima Hassoun, Antonia Hernandez Gonzalez, Petri Ibañez Huidobro, Magda Juvé i Escriu, Encarna Lafuente Larrosa, Júlia Llirinós Oliva, Montserrat López Ariza, Margarita Lozano Serramalera, Mercè Maduell Cavallé, Jobita Martínez Marañón, Maria Montserrat Martínez Silvestre, Manuela Martínez Vera, Laura Meler Plana, Lourdes Montorio Gambau, Pilar Mora Rosselló, Rosa Nuevo Diaz, Margarita Ordiales Barrantes, Carme Pallarés Anton, Josefa Parra Pérez, Vicenta Pechuan Torro, Maria Ventura Pedrol Miret, Dolores Pérez Baena, Maria Pérez Ponseti, Janet Recasens Selma, Mercè Redón Zorita, Paquita Riendo Lorenzo, Margarita Riera i Camps, Carme Riu Pascual, Roser Ros Riu, Dolors Rutllant Batlle, Joana Torruella Ventura, M. Elisa Vidal Suárez, Mª Angeles Villarejo Villarejo, Maria Vivas Pedralba i Vicenta Yuste Zarco. Agraïments: AAVV Bon Pastor, Amics de la Fabra i Coats, Arxiu Ca la Dona, Arxiu de l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí, Associació Catalana pels Drets de les Dones (ACDD), Banc del temps de Trinitat Vella, Biblioteca de Catalunya, Casal de Gent Gran Baró Viver, Casal de Gent Gran Bon Pastor, Centre Cívic Trinitat Vella, CFA Trinitat Vella, Congrés Indians-Arpilleras, Consell de dones del districte de Sant Andreu, Constanticreant, Dones no Estàndard, Escola d’Adults Pegaso, Grup de Dones de Trinitat Vella, Joves ERC, Mirada de Dona, Palas Atena, Serveis d’Interculturalitat – Districte de Sant Andreu, Ventijol.
Edita: Ajuntament de Barcelona
Distribució: M. Àngels Alonso
Coordinació de l’edició: Olga Arisó Sinués, Matilde Albarracín Soto, Meritxell Guixà Sallent, Gemma Fortea Clemente, Direcció de Feminismes i LGTBI
Disseny gràfic: palli:disseny
Susana Descals Roca, Direcció de Serveis a les Persones i Territori de St. Andreu Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet. Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Cap Editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños
Interior Lluita Dones 2.indd 2
Revisió lingüística: Linguaserve Fotografies de la coberta: - Celebració a casa de la costurera Isabelín, Arxiu de l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella, 1962 - Representants de La Vocalia de Dones de la Sagrera a la manifestació per l’Estatut de 1977, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Edició i producció: Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, gener 2019 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats Dipòsit legal: B 24047-2018 ISBN: 978-84-9156-157-6 Imprès en paper ecològic
13/02/19 12:55
Constructores de ciutat: Sant Andreu
La lluita de les dones pels drets de ciutadania Isabel Segura Soriano
Interior Lluita Dones 2.indd 3
13/02/19 12:55
Interior Lluita Dones 2.indd 4
13/02/19 12:55
Índex Presentació
7
Capítol I: cuinar és polític
9
Cuinar és polític
11
L’art de fer menjar
21
Els mercats com a àgores
25
De revoltes i rebomboris
29
Estratègies de subsistència
32
Maneres de fer
36
Celebració comunitària
39
De memòries i d’arxius
40
La vida, perquè és precària, depèn de la cura
47
Capítol II: construint drets i comunitat
49
A la recerca de la pròpia imatge
55
Desnaturalitzar les relacions de domini
57
Noves relacions, nous vincles
61
Sobre la maternitat
71
De la necessitat de crear comunitat
73
D’un dietari, d’una biblioteca. De subsistència i migracions
76
Dones constructores de ciutat
82
Va de llibres
86
Epíleg
89
Bibliografia
93
Interior Lluita Dones 2.indd 5
13/02/19 12:55
Interior Lluita Dones 2.indd 6
13/02/19 12:55
Presentació Aquest llibre s’ha anat fent a poc a poc de manera col·lectiva. Durant mesos, dones dels diversos barris del districte de Sant Andreu ens hem trobat amb la idea de recuperar i repensar l’experiència política de ser dones en un territori concret, en un període de la història. Hem volgut ampliar el concepte de política més enllà de l’estrictament institucional, i hem entès per política activitats quotidianes en les quals les dones hem tingut un protagonisme destacat. Cuinar és polític, com comprar, fer menjar, i més enllà dels actes, més enllà de la responsabilitat quotidiana que la majoria de dones han desenvolupat al llarg de la història, també hem convertit en política el fet de cuinar i de menjar col·lectivament. Aquest cuinar i menjar de manera col·lectiva sovint ha estat l’inici d’importants accions col·lectives per exigir, reivindicar i aconseguir drets de ciutadania. Amb accions col·lectives, amb reflexions a l’entorn de les accions i dels desitjos, les dones hem construït ciutat. A partir de les experiències de les dones que hem participat en les sessions, a partir de les imatges i narracions de les components del grup, hem elaborat el llibre que ara teniu a les mans. Un llibre que no vol tancar res, ans al contrari, vol participar en la creació de noves narratives que situen en el centre de la història l’experiència quotidiana.
7
Interior Lluita Dones 2.indd 7
13/02/19 12:55
Interior Lluita Dones 2.indd 8
13/02/19 12:55
Capítol I Cuinar és polític Des de l’època romana, la bellesa i la salut estaven vinculades a l’alimentació. Embellir-se i tenir cura del cos depenia fonamentalment de la cuina. La cuina era el laboratori per excel·lència des de l’antiguitat. Conèixer els aliments, preparar-los per a cada ocasió o per a cada estat del cos era un saber, una pràctica, que al llarg de la història i fins ara ha estat majoritàriament en mans de dones. Sabers, coneixements, habilitats imprescindibles per a la subsistència de la societat, transmesos de generació en generació de dones, a través de les mares, les germanes, les tietes o les veïnes. Entorn de les cuines s’ha generat una cultura, bàsica, imprescindible —ho tornem a repetir—, imprescindible per a la subsistència col·lectiva, per a la pervivència social. Les cuines —fossin les habituals de l’espai domèstic, les cuines improvisades en espais col·lectius, les cuines escolars, tota mena de cuines— han tingut un to de celebració i també, a voltes, de revolta.
9
Interior Lluita Dones 2.indd 9
13/02/19 12:55
Cuinar és polític L’assagista María Arranz, en el seu brillant i necessari article “Feminism at the table” publicat a la revista de títol suggeridor Fuet. Food and its peripheries, número 3, es pregunta: “¿Cómo es posible que, a día de hoy, la alta cocina esté copada de nombres masculinos cuando, tradicionalmente, la cocina ha sido un espacio reservado únicamente a las mujeres? ¿Por qué cuando una tarea que ha estado relegada a la privacidad del hogar salta a la esfera pública, resulta estar totalmente dominada por hombres, a pesar de que históricamente hayan sido las mujeres las encargadas de llevarla a cabo? Porque una es considerada una profesión de éxito y la otra simplemente una tarea más de cuidados que, por supuesto, no está remunerada.” Maria Arranz afirma que “menjar és un acte polític. També ho és comprar i produir menjar. De fet, tot el que fem a les nostres vides ho és. Les decisions sobre el que es compra, es menja, té repercussions a escala mundial”. D’acord amb la mateixa autora, compartir i intercanviar receptes també és un acte polític; per aquest motiu, les dones participants en el projecte “Constructores de ciutat” hem recordat, intercanviat i posat sobre el paper algunes receptes. Amb el convenciment que “menjar és un acte polític”, reproduïm algunes receptes, per donar compte d’uns sabers en mans de dones que no han tingut la voluntat d’espectacularitzar-se, ans el contrari, però que no podem deixar de considerar com una aportació transcendental a la cultura i a la subsistència quotidiana. Construir ciutat vol dir, també, alimentar la ciutat i la gent que hi viu o hi transita. A voltes, amb pressupostos reduïts, reduïdíssims, i amb ingredients bàsics, com ara una patata, ceba, all, ous, julivert, oli i sal, es pot fer un àpat suculent. Això sí, cal saber-ho fer, la qual cosa implica tenir coneixements i habilitats, i, a més a més, dedicar-hi temps i energies. 11
Interior Lluita Dones 2.indd 11
13/02/19 12:55
Recepta Andreu de Begoña de Eyto, del barri del Bon Pastor.
La lluita luita
Patates arrebossades Ingredients: -
1 patata grossa per persona Mitja ceba 1 gra d’all Ous Farina Vi blanc Julivert Oli i sal
Pelem i tallem les patates en rodanxes d’un centímetre més o menys. Les salem i arrebossem amb farina i ou. Colem l’oli d’arrebossar les patates i el tirem a una cassola plana, on sofregirem la mitja ceba i l’all ratllats. Quan estiguin daurats, hi afegim el vi blanc, col·loquem les patates a la cassola (tan planes com puguem) i ho acabem de cobrir amb aigua. Ho rectifiquem de sal, hi afegim julivert picat i ho deixem coure a foc lent uns 10-15 minuts (dependrà del tipus de patata i del gruix que tingui. Punxant amb un ganivet, comprovarem que estiguin fetes).
La subsistència, a voltes, ha estat i és difícil. Aconseguir els productes bàsics per a l’alimentació es converteix en una tasca ingent, en un neguit quotidià. Tot just després de la Guerra Civil, la gana era una constant per a àmplies capes de la població. A la manca d’aliments, s’hi va sumar el terror de les delacions i dels empresonaments i, a voltes, de les condemnes a pena de mort. Per a les famílies contra les quals el govern franquista havia pres represàlies, la subsistència quotidiana encara va ser més difícil, ja que aconseguir feina encara els resultava més difícil. 12
Interior Lluita Dones 2.indd 12
13/02/19 12:55
La Libertad, del barri de Baró de Viver, ens ha facilitat la carta que Pascual Gil va enviar a la seva família poc abans de ser afusellat. Des del penal on era empresonat, manifesta que no ha matat ningú ni ha robat. Els delictes de sang, haver matat algú, eren requisits per a la condemna de pena de mort, però no sempre va ser així, ni de bon tros. De vegades, tan sols haver tingut participació política en partits o sindicats, haver donat suport al règim republicà, comportava pena de mort. Però també, com dèiem abans, les depuracions laborals i la impossibilitat de trobar feina a les persones d’idees republicanes, les condemnà a la inhumana misèria. Pascual Gil, en la seva darrera carta, escrivia: Arxiu Libertad.
13
Interior Lluita Dones 2.indd 13
13/02/19 12:55
Andreu
La lluita
“Tened siempre presente —escriu— que no lo mataron ni por ladrón ni criminal, podéis llevar con orgullo mis apellidos, que algún día, aunque tarde, resplandecerá la razón y la verdadera justicia, todos mis enemigos, todos esos que han tenido mucho interés porque a mí se me fusilara, todos ellos saben muy bien que todo de cuanto se me acusó era falso, saben también que no tuve odio a nadie, saben que si estuve donde estuve, fue por vosotros para que comiérais pan, porque también sabían que me hallaba en paro forzoso, que en nuestra casa había mucha miseria, que vosotros, mis inocentes hijos, ibais desnudos harapientos, sin los bienes de fortuna que mis brazos [...], y se me negaba el trabajo que era lo único que yo ambicionaba, y por el solo hecho de pensar se me negaba.” Pascual Gil declarava el seu amor intens a la dona, als fills, i com els enyorava. I els feia una recomanació: “no quiero que toméis venganza [...] si no esto no acabará nunca y sería espantoso”. S’acomiadava amb “Salud y hasta la eternidad”. Tal com dèiem abans, moltes persones van abandonar els seus llocs d’origen després de la Guerra Civil per evitar delacions i per aconseguir una feina. Els desplaçaments de població durant la dècada dels quaranta i part dels cinquanta tenien un marcat caràcter polític. La migració oferia anonimat. A voltes, la migració era d’un barri a un altre de la ciutat, i també d’altres poblacions catalanes i de l’Estat cap a Barcelona. I, amb la migració, intercanvis culinaris, intercanvis culturals. Les migracions tenen un origen polític i econòmic, tant les que es van viure a partir dels anys quaranta com les que van continuar en les dècades posteriors. Migracions que arriben fins als nostres dies procedents de latituds més llunyanes.
14
Interior Lluita Dones 2.indd 14
13/02/19 12:55
Migas extremeñas (guisat fet a base de pa, all i oli) Ingredients: -
Recepta de María Ángeles Villarejo, del barri del Bon Pastor.
a
luit
Pa dur Xoriço Cansalada Alls Pebrot Tomàquet fregit
Fregim la cansalada. Quan estigui cuita al punt, la retirem. Piquem tres o quatre pebrots i una cabeça d’alls a trossos no gaire petits i els fregim. Seguidament, hi afegim el xoriço fresc picat. Hi posem una culleradeta de pebre vermell, el tomàquet fregit i un got d’aigua. Ho deixem bullir uns minuts i hi tirem també el pa dur picat. Ho remenem a poc a poc.
Recepta de Montse López Ariza.
Patates amb bacallà Ingredients: -
Patates Bacallà Ceba Carxofa sencera (cor) Nyora Aigua Oli Ametlles
Posem a bullir les patates. Agafem la ceba i la nyora i les triturem juntament amb una picada d’ametlles. Quan estigui la patata cuita, posem la barreja triturada a l’olla. Hi afegim el bacallà.
15
Interior Lluita Dones 2.indd 15
13/02/19 12:55
Recepta de Rosa Andreu Figueredo Pellisa.
La lluita
Caragols Ingredients: -
Caragols Tomàquet Pebrot vermell i verd Xoriço picant Ceba All Pebre de Caiena Llorer Pernil Vi blanc All Julivert Farina
Rentem els caragols amb aigua. Mentre els anem rentant, anem canviant l’aigua. Quan estiguin gairebé nets, afegim sal a l’aigua perquè deixin anar la bava. Els posem a foc lent amb aigua i farigola. En una paella fregim la ceba (ratllada), els pebrots tallats a trossets, el pernil a daus i una mica de xoriço picant també a trossets. Quan estigui gairebé fregit, hi afegim el tomàquet. Quan ja estigui fet al punt, tirem els caragols a la paella i hi posem un parell de cullerades de pebre de Caiena i un got de vi blanc. Ho cobrim amb aigua. En un morter piquem all i julivert amb una mica de farina, i ho afegim a la paella.
16
Interior Lluita Dones 2.indd 16
13/02/19 12:55
Espinacs amb alls
Recepta de Rosa Nuevo Díaz, del barri del Bon Pastor.
Ingredients: -
Espinacs Nyores All Comí Vinagre Pa
Posem a bullir els espinacs. Quan estiguin fets, els escorrem bé. En una paella fregim el pa a llesques, els alls i les nyores (procurem que les nyores no quedin negres perquè no amarguegin) i en retirem les llavors. Quan ja estigui tot fregit, ho posem en un morter, excepte el pa, que el deixem en remull amb aigua i vinagre, i un cop estigui amarat el passem també pel morter. Si la barreja queda una mica seca, podem afegir-hi l’aigua que ens ha sobrat del pa. En una paella posem una mica d’oli i fregim els espinacs. Quan ja estiguin fregits, posem per sobre la barreja resultant del morter i hi afegim una mica de comí. Ho retirem del foc i ho servim.
17
Interior Lluita Dones 2.indd 17
13/02/19 12:55
Carme Pallarès, Andreu del barri de la Sagrera, cuinant, 2007. Fotografia: Margarita Riera. Arxiu Mirada de Dona.
La lluita
L’escriptora i assagista Luce Giard en el seu magnífic escrit “Hacer de comer”, dins el llibre La invención de lo cotidiano, escriu: “Con su alto grado de ritualización y su poderosa inversión afectiva, las actividades culinarias son para muchas mujeres de todas las edades un lugar de felicidad, placer e inversión. Estas cosas de la vida reclaman tanta inteligencia, imaginación y memoria como las actividades tradicionalmente consideradas como superiores”. (Luce Girad, p. 154)
18
Interior Lluita Dones 2.indd 18
La mateixa autora continua: “Las prácticas culinarias se sitúan en el nivel más elemental de la vida cotidiana, en el nivel más necesario y más me-
13/02/19 12:55
nospreciado. . . Al mismo tiempo, se juzga este trabajo como monótono y repetitivo, desprovisto de inteligencia e imaginación; se le mantiene fuera del campo del conocimiento […] Sin embargo, […] casi siempre son mujeres las que están a cargo de la cocina, sea por sus propias necesidades, sea para alimentar a los miembros de la familia y sus invitados ocasionales. En cada caso, ‘hacer la comida’ es el sostén de una práctica elemental, humilde, obstinada, repetida en el tiempo y en el espacio, arraigada en el tejido de las relaciones con los otros y consigo misma, marcada por la “novela familiar” y la historia de cada una, solidaria tanto con los recuerdos de infancia como con los ritmos y las estaciones”. (Luce Girad, p. 159) “La meva sogra em va ensenyar a cuinar molt bé —escriu Antònia Brunet Trilla—, sobretot l’arròs amb crosta. Com que ella era valenciana, tenia traça per fer l’arròs, sobretot amb crosta. El meu pare feia una recepta de xarop per a la tos; era molt bo i anava prou bé: un manat de raves, els tallava a rodanxes i els posava al voltant d’un plat fondo; per sobre hi tirava sucre i, l’endemà, trobaves el xarop fet”.
Interior Lluita Dones 2.indd 19
Antònia Brunet Trilla, del barri de la Sagrera, 2007. Fotografia: Margarita Riera. Arxiu Mirada de Dona.
13/02/19 12:55
Arròs amb crosta Andreu L’origen d’aquest plat és Almohines, Gandia.
La lluita
Arròs amb crosta Ingredients per a 6 persones: Per elaborar aquesta recepta, utilitzarem bàsicament les sobres de l’escudella i carn d’olla del dia abans. -
Arròs, 1 tassa per ració Cigrons Brou, 2 tasses i mitja per ració 2 o 3 ous Una pilota llargueta Un tros de botifarra blanca i/o negra Una pastanaga
Com fer-ho: Posem en una cassola de terra el brou i els cigrons ja cuits. Quan comença a bullir hi afegim l’arròs. 10 minuts després hi afegim tallades a rodanxes, la pilota, la botifarra i la pastanaga. Ho posem, amb una mica de gràcia, formant tres rotllanes. Passats 5 minuts hi tirem per sobre 2 o 3 ous batuts. Seguidament ho gratinem 5 minuts més en el forn ja calent. Com presentar-ho: Es presenta en la mateixa cassola, doncs queda una crosta molt daurada i fa molt de goig.
20
Interior Lluita Dones 2.indd 20
13/02/19 12:55
L’art de fer menjar Martha Rosler, artista plàstica, remarcava com una necessitat biològica, el menjar que es transforma completament pel seu ús social. Les nostres aptituds per al menjar, l’ús que en fem i la manera en què s’incorpora a la nostra psique estan dividits per l’ús social i les nostres primeres experiències. Així doncs, el menjar proporciona un exemple de significat social que opera sobre un substrat natural, una sèrie elaborada de comportaments i aptituds que es basen en una necessitat biològica (Gever, 1981). Però, també, fer el menjar és un exemple, una metàfora, per fer art. Un art desenvolupat tradicionalment per les dones. Preparant les postres. Montse Ferrer Camí, amb les mans a la xocolata, i Antònia Brunet Trilla, del barri de la Sagrera, 2007
Fer menjar és un producte artístic. A les dones se’ls ha permès la creativitat a la cuina per al plaer dels altres. Però en aquest consens establert d’admetre la creació artística de les dones a través del menjar per al plaer i per al consum d’altres, hi ha un joc de transmutació, de canvi de significats, quan es cuina entre altres. El fet de cuinar entre altres i de menjar entre altres ha estat i és expressió de creativitat i de dissidències. Expressió de la dissidència, perquè la creació del cuinar deixa d’estar confinada en espais solitaris per passar a espais col·lectius.
Interior Lluita Dones 2.indd 21
21
13/02/19 12:55