Montjuïc vs. Barcelona

La Satalia dentro del proceso urbanizador de la montaña

ls materials d’urbanisme i ciutat

Introducció: Estanislau Roca

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya

Relleus i interferències del creixement urbà

Montjuïcvs.

Barcelona

La Satalia in the process of Montjuïc’s urbanization

Montjuïc vs. Barcelona Relieves e interferencias del crecimiento urbano

Daniel Navas, Neus Solé.

Montjuïc vs. Barcelona Relief and interferences of urban growth

Montjuïcvs.

Barcelona

Relleus i interferències del creixement urbà

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya Relief and interferences of urban growth La Satalia in the process of Montjuïc’s urbanization Relieves e interferencias del crecimiento urbano La Satalia dentro del proceso urbanizador de la montaña

Materials d’urbanisme i ciutat

Barcelona

Presentació De la ciutat estant, la muntanya de Montjuïc ofereix una bella estampa. Que diferent que seria la vista de Barcelona si al nostre horitzó no hi veiéssim aquesta mola suau, amb pendents arrodonits i amables, contrastant amb penyasegats que s’endinsen en la mar, i aquells boscos verds i ufanosos que, des de la distància, de tan espessos, més que arbres semblen molsa.

Vista desde la ciudad, la montaña de Montjuïc ofrece una bella estampa. Que diferente sería la vista de Barcelona si en nuestro horizonte no viésemos esta suave mole, con pendientes redondeadas y amables, contrastando con acantilados que avanzan mar adentro, y aquellos bosques verdes y ufanos que, desde la distancia, de tan espesos, más que árboles parecen musgo.

Viewed from the city, the mountain of Montjuïc presents a lovely landscape. The Barcelona cityscape would be very different if its horizon were not marked by this mound that rises up with gentle rounded slopes in contrast to the cliffs that plunge into the sea, and the green, leafy woods which, from a distance, look so dense that they seem more like moss than trees.

La sensació de pau i tranquil·litat que ens envaeix quan passegem pels seus jardins o quan ens aturem als seus miradors ens evoca sentiment d’eternitat i equilibri, com si ens trobéssim en un entorn immutable que, tot i estant tan a prop de la ciutat, ha pogut resistir el pas del temps i la nociva manipulació que l’home acostuma a infligir al medi natural.

La sensación de paz y tranquilidad que nos invade cuando paseamos por sus jardines o cuando nos detenemos en sus miradores nos evoca sentimiento de eternidad y equilibrio, como si nos encontrásemos en un entorno inmutable que, a pesar de estar tan cerca de la ciudad, ha podido resistir al paso del tiempo y la nociva manipulación que el hombre acostumbra a infligir al medio natural.

The sense of peace and tranquillity that we feel when we walk through its gardens or pause at its vantage points evokes a feeling of balance and eternity, as though we were in an unchanging landscape which, though near the city, has resisted the passage of time and the damage that humankind has inflicted on the natural environment.

La veritat és que la muntanya de Montjuïc, lluny de ser un entorn natural inalterat, ha estat un espai totalment manipulat per l’acció humana des de l’antiguitat. En el transcurs dels segles, li hem anat donant diversos usos, canviant-li la fisonomia i, fins i tot, la forma. La imatge de Montjuïc que avui veiem és el fruit de la magnífica transformació a la qual se la va sotmetre arran de l’Exposició Internacional de 1929, amb una segona remodelació que hi va tenir lloc amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

La verdad, sin embargo, es que la montaña de Montjuïc, lejos de ser un entorno natural inalterado, ha sido un espacio totalmente manipulado por la acción humana desde la antigüedad. A lo largo de los siglos, le hemos ido dando múltiples, cambiándole la fisonomía e incluso la forma. La imagen de Montjuïc que hoy vemos es el fruto de la magnífica transformación a que fue sometida a raíz de la Exposición Internacional de 1929, con una segunda remodelación que se produjo con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

In fact, the mountain of Montjuïc, far from being an unaltered natural environment, is a space that has been manipulated by human action since antiquity. Over the centuries, it has been put to differing uses that have changed its face and even its form. The image of Montjuïc as we see it today is the product of the splendid transformation carried out at the time of the 1929 International Exhibition, with a second remodelling that took place on the occasion of the 1992 Olympics.

La història de la intervenció humana a Montjuïc i de la relació amb la ciutat de Barcelona ve, però, de molt més lluny, tal com ens recorden els autors d’aquest llibre, que han centrat l’estudi d’aquesta transformació a la zona de la Satalia, on es fonen ciutat i muntanya.

La historia de la intervención humana en Montjuïc y de la relación con la ciudad de Barcelona viene, sin embargo, de mucho más lejos, tal como nos recuerdan los autores de este libro, que han centrado el estudio de esta transformación en la zona de la Satalia, donde se funden ciudad y montaña.

The history of human intervention in Montjuïc and its relation with the city of Barcelona is, however, much older, as we are reminded by the authors of this book, who have centred the study of this transformation in the area of La Satalia, where city and mountain merge.

Agraïm als autors, Daniel Navas i Neus Solé, el seu esforç en l’elaboració d’aquesta obra, amb la qual contribueixen a ampliar el nostre coneixement de la ciutat i les seves transformacions urbanes.

Agradecemos a sus autores, Daniel Navas y Neus Solé, su esfuerzo en la elaboración de esta obra, con la cual contribuyen a ampliar nuestro conocimiento de la ciudad y sus transformaciones urbanas.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

I would like to thank the authors, Daniel Navas and Neus Solé, for their work in producing this book, a valuable contribution to greater knowledge of the city and its urban transformations.

Xavier Trias Mayor of Barcelona

ls

w

Montjuïc vs. Barcelona / Relief and interferences of urban growth

> La Satalia in the process of Montjuïc’s urbanization

Montjuïc vs. Barcelona / Relieves e interferencias del crecimiento urbano

> La Satalia dentro del proceso urbanizador de la montaña

Montjuïcvs.

Barcelona

Relleus i interferències del creixement urbà

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya Daniel Navas, Neus Solé

materials d’urbanisme i ciutat

©2012 AJUNTAMENT DE BARCELONA

Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola.

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap Editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Autoria, Edició i Maquetació: Estudi Navas&Solé Correcció i traducció de textos en català i castellà: TRADUCTIU, Col·lectiu de Traductors Audiovisuals Traducció de textos a l’anglès: Elaine Fraidley Col·lecció Urbanisme i Ciutat Direcció de l’Edició: Ricard Fayos i Molet Edició, disseny i direcció de la col·lecció: Daniel Navas i Neus Solé. Arquitectes Coordinació de la col·lecció: Imma Barbal i Sabarich © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos: els autors © de les imatges: els il·lustradors i/o fotògrafs esmentats Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 ISBN: 978-84-9850-425-5 D.L. b-31.431-2012 www.bcn.cat/publicacions imprès en paper ecològic

Imatge de la portada: >Doble fotografia de la plaça de Margarida Xirgu al Mercat de les Flors. Accés a l’Escola Superior de Tècniques de l’Espectacle i edificacions entre el carrer de Cariteo i el passatge de Martras. (N&S) Imatge de la contraportada >Vista sobre la ciutat des de la finestra de la pèrgola del Teatre Grec.

En primer terme, la torre del Palau d’Agricultura de l’EI29. (N&S) Il·lustracions gràfiques interiors pàgines 1, 4, 5, 12, 251 i 252 >Esquemes unitats morfològiques de la Satalia i siluetes de la muntanya de Montjuïc entre els palaus de l’EI29 i els passeigs arbrats des de la ciutat. Tècnica: ploma sobre paper couché (Daniel Navas).

Índex INTRODUCCIÓ> LA SATALIA, UNA REALITAT URBANA INTRODUCCIÓN> LA SATALIA, UNA REALIDAD URBANA INTRODUCTION> LA SATALIA, AN URBAN REALITY Estanislau Roca i Blanch

>P. 015

0 REFERENT/ LA CONSTRUCCIÓ DE LA PRIMERA PERIFÈRIA URBANA DE MONTJUÏC 0 REFERENTE/ LA CONSTRUCCIÓN DE LA PRIMERA PERIFERIA URBANA DE MONTJTUÏC 0 REFERENCE/ THE CONSTRUCTION OF THE FIRST URBAN PERIPHERY OF MONTJUÏC

>P. 025

1 METODOLOGIA/ SUPERPOSICIONS, CARTOGRAFIA I UNITATS MORFOLÒGIQUES 1 METODOLOGÍA/ SUPERPOSICIONES, CARTOGRAFÍA Y UNIDADES MORFOLÓGICAS 1 METHODOLOGY/ SUPERPOSITION, CARTOGRAPHY AND MORPHOLOGICAL UNITS

>P. 035

1.1 SUPERPOSICIONS DE MAPES HISTÒRICS A L’ORTOFOTOMAPA ACTUAL 1.1 SUPERPOSICIONES DE MAPAS HISTÓRICOS EN EL ORTOFOTOMAPA ACTUAL 1.1 SUPERPOSING HISTORIC MAPS ON PRESENT-DAY ORTHOPHOTO MAPS

>P. 036

1.2 ESTUDI D’EXPEDIENTS ADMINISTRATIUS 1.2 ESTUDIO DE EXPEDIENTES ADMINISTRATIVOS 1.2 STUDY OF ADMINISTRATIVE RECORDS

>P. 036

1.3 MODELS D’ORDENACIÓ RELACIONATS 1.3 MODELOS DE ORDENACIÓN RELACIONADOS 1.3 RELATED MODELS OF DEVELOPMENt

>P. 039

1.4 RESTITUCIÓ GEOMÈTRICA DE LA TOPOGRAFIA HISTÒRICA 1.4 RESTITUCIÓN GEOMÉTRICA DE LA TOPOGRAFÍA HISTÓRICA 1.4 THE GEOMETRIC RESTITUTION OF HISTORIC TOPOGRAPHY

>P. 039

1.5 ANÀLISI D’UNITATS TEMÀTIQUES, MORFOLÒGIQUES I AMBIENTALS 1.5 ANÁLISIS DE UNIDADES TEMÁTICAS, MORFOLÓGICAS Y AMBIENTALES 1.5 ANALYSIS OF THEMATIC, MORPHOLOGICAL AND ENVIRONMENTAL UNITS

>P. 039

2 ANTECEDENTS I PRESÈNCIES/ ORÍGENS I PREEXISTÈNCIES URBANES 2 ANTECEDENTES Y PRESENCIAS/ ORÍGENES Y PREEXISTENCIAS URBANAS 2 BACKGROUND AND ELEMENTS PRESENT/ ORIGINS AND URBAN PRE-EXISTENCES

>P. 041

2.1 CAPA HISTORIOGRÀFICA 1 2.1 CAPA HISTORIOGRÁFICA 1 2.1 HISTORIOGRAPHIC LAYER 1

>P. 041

2.2 PERSISTÈNCIES I ALTERACIONS DELS CAMINS HISTÒRICS 2.2 PERSISTENCIAS Y ALTERACIONES DE LOS CAMINOS HISTÓRICOS 2.2 HISTORIC ROADS: CONTINUITY AND CHANGE

>P. 050

2.3 MURS I ELEMENTS DE MARGE 2.3 MUROS Y ELEMENTOS DE MARGEN 2.3 WALLS AND BOUNDARY ELEMENTS

>P. 058

2.4 FRONTS DE PEDRERA 2.4 FRENTES DE CANTERA 2.4 QUARRY FRONTS

>P. 060

2.5 RESTES ARQUEOLÒGIQUES 2.5 RESTOS ARQUEOLÓGICOS 2.5 ARCHAEOLOGICAL REMAINS

>P. 060

3 PROCESSOS REGLATS/ PROJECTES I PLANS D’ORDENACIÓ 3 PROCESOS REGLADOS/ PROYECTOS Y PLANES DE ORDENACIÓN 3 REGULATED PROCESSES/ PROJECTS AND DEVELOPMENT PLANS

>P. 063

>P. 063 3.1 CAPA HISTORIOGRÀFICA 2. EIXAMPLES MENORS I PLA CERDÀ: UN LLARG I ESBIAIXAT PROCÉS D’URBANITZACIÓ 3.1 CAPA HISTORIOGRÁFICA 2. ENSANCHES MENORES Y PLAN CERDÀ: UN LARGO Y SESGADO PROCESO DE URBANIZACIÓN 3.1 HISTORIOGRAPHIC LAYER 2. LESSER EXTENSIONS AND THE CERDÀ PLAN: A LONG, PARTIAL PROCESS OF URBANIZATION 3.2 LA TUTELA DE LA REGULACIÓ MILITAR. REPARCEL·LACIONS DE FINQUES SUBURBANES I CONSTRUCCIÓ PREURBANA 3.2 LA TUTELA DE LA REGULACIÓN MILITAR. REPARCELACIONES DE FINCAS SUBURBANAS Y CONSTRUCCIÓN PREURBANA 3.2 PROTECTIVE MILITARY REGULATIONS. THE NEW PARCELLATION OF SUBURBAN PROPERTIES AND PRE-URBAN SELFCONSTRUCTION

>P. 069

3.3 CONTEXT INCLUSIÓ/EXCLUSIÓ. EL PLA CERDÀ I LA LLEI D’EIXAMPLES 3.3 CONTEXTO INCLUSIÓN/EXCLUSIÓN. EL PLAN CERDÀ Y LA LEY DE ENSANCHE 3.3 INCLUSION/EXCLUSION. THE CERDÀ PLAN AND THE TOWN EXTENSION ACT

>P. 079

3.4 DE L’ACTIVITAT EXTRACTIVA A L’ACTIVITAT CONSTRUCTIVA 3.4 DE LA ACTIVIDAD EXTRACTIVA A LA ACTIVIDAD CONSTRUCTIVA 3.4 FROM OPENCAST MINING TO CONSTRUCTION

>P. 080

3.5 CERDÀ: ADDICIONS I MODIFICACIONS. LES DIFERENTS ETAPES DE CONSOLIDACIÓ LEGAL DEL PROCÉS CONSTRUCTIU DE SANTA MADRONA. ANNEX DOCUMENTAL 3.5 CERDÀ: ADICIONES Y MODIFICACIONES. LAS DIFERENTES ETAPAS DE CONSOLIDACIÓN LEGAL DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE SANTA MADRONA. ANEXO DOCUMENTAL 3.5 CERDÀ: ADDITIONS AND MODIFICATIONS. PHASES OF LEGAL CONSOLIDATION IN THE CONSTRUCTION OF SANTA MADRONA. ANNEXED DOCUMENTS

>P. 087

3.6 CAPA HISTORIOGRÀFICA 3. DETALL DE MAPES: 1859, 1870, 1877, 1885 I 1894 3.6 CAPA HISTORIOGRÁFICA 3. DETALLE MAPAS: 1859, 1870, 1877, 1885 Y 1894 3.6 HISTORIOGRAPHIC LAYER 3. MAP DETAILS: 1859, 1870, 1877, 1885 AND 1894

>P. 099

3.7 AMARGÓS. LA DETERMINACIÓ DEL LÍMIT DE LA CIUTAT COMPACTA I L’ADAPTABILITAT ALS ELEMENTS CONSTRUÏTS: DEL PROJECTE DE LA FRANÇA A LA URBANITZACIÓ RURAL DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC 3.7 AMARGÓS. LA DETERMINACIÓN DEL LÍMITE DE LA CIUDAD COMPACTA Y LA ADAPTABILIDAD A LOS ELEMENTOS CONSTRUIDOS: DEL PROYECTO DE LA FRANÇA A LA URBANIZACIÓN RURAL DE LA MONTAÑA DE MONTJUÏC 3.7 AMARGÓS. ESTABLISHING THE LIMITS OF THE COMPACT CITY AND ADAPTABILITY TO BUILT ELEMENTS: FROM THE LA FRANÇA PROJECT TO THE RURAL URBANIZATION OF MONTJUÏC

>P. 119

3.8 LA SATALIA: DE LA URBANITZACIÓ RURAL D’AMARGÓS A LA CIUTAT JARDÍ DE JAUSSELY 3.8 LA SATALIA: DE LA URBANIZACIÓN RURAL DE AMARGÓS A LA CIUDAD JARDÍN DE JAUSSELY 3.8 LA SATALIA: FROM AMARGÓS’S RURAL DEVELOPMENT TO THE JAUSSELY’S GARDEN CITY.

>P. 123

3.9 LA VISIÓ PAISATGISTA DE N. M. RUBIÓ I TUDURÍ PER A LA REUTILITZACIÓ DE LA PEDRERA SATALIA-ESPANYA 3.9 LA VISIÓN PAISAJISTA DE N. M. RUBIÓ TUDURÍ PARA LA REUTILIZACIÓN DE LA CANTERA SATALIA-ESPAÑA 3.9 RUBIÓ I TUDURÍ’S LANDSCAPING APPROACH TO REUSE THE SATALIA-ESPAÑA QUARRY

>P. 134

3.10 EL SALT ALS ESDEVENIMENTS GLOBALS: L’ EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE 1929 I EL SEUS LÍMITS 3.10 EL SALTO A LOS ACONTECIMIENTOS GLOBALES: LA EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE 1929 Y SUS LÍMITES 3.10 THE THRESHOLD OF GLOBAL EVENTS: THE 1929 INTERNATIONAL EXHIBITION AND ITS BOUNDARIES

>P. 139

3.11 LA CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE URBÀ: EL PASSEIG ASCENDENT DEL PORT A MONTJUÏC DES DEL FRONT MARÍTIM DE LA CIUTAT 3.11 LA CONSOLIDACIÓN DEL PERÍMETRO URBANO: EL PASEO ASCENDENTE QUE LLEVA A MONTJUÏC DESDE EL FRENTE MARÍTIMO DE LA CIUDAD 3.11 THE CONSOLIDATING THE URBAN PERIMETER: THE AVENUE RISING FROM THE PORT TO MONTJUÏC

>P. 152

3.12 LA SATALIA EN LA LÒGICA DELS SISTEMES: EL PLA COMARCAL DE 1953 3.12 LA SATALIA EN LA LÓGICA DE LOS SISTEMAS: EL PLAN COMARCAL DE 1953 3.12 LA SATALIA IN THE LOGIC OF SYSTEMS: THE 1953 COUNTY PLAN

>P. 155

3.13 ELS ESPAIS DE TRANSFORMACIÓ, L’ADDICIÓ DE NOVES VIES AL SISTEMA DE MOBILITAT I LA CONSOLIDACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS: EL PLA DE 1976 A MONTJUÏC DE JOAN ANTONI SOLANS 3.13 LOS ESPACIOS DE TRANSFORMACIÓN, LA ADICIÓN DE NUEVAS VÍAS AL SISTEMA DE MOVILIDAD Y LA CONSOLIDACIÓN DE LOS ESPACIOS PÚBLICOS: EL PLAN DE 1976 EN MONTJUÏC DE JOAN ANTONI SOLANS 3.13 SPACES OF TRANSFORMATION, THE ADDITION OF NEW STREETS TO THE SYSTEM OF MOBILITY AND THE CONSOLIDATION OF PUBLIC SPACES: THE 1976 PLAN IN MONTJUÏC BY JOAN ANTONI SOLANS

>P. 157

3.14 LA SATALIA: DEL PLA ESPECIAL DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC DE LLUÍS CANTALLOPS I ESTANISLAU ROCA (PEMM, 1985) >P. 160 AL PLA ESPECIAL DEL POBLE SEC MONTJUÏC D’IMMA JANSANA, DANIEL NAVAS I NEUS SOLÉ (PEPSM 1990) 3.14 LA SATALIA: DEL PLAN ESPECIAL DE LA MONTAÑA DE MONTJUÏC DE LLUÍS CANTALLOPS Y ESTANISLAU ROCA (PEMM 1985) AL PLAN ESPECIAL DEL POBLE-SEC MONTJUÏC DE IMMA JANSANA, DANIEL NAVAS Y NEUS SOLÉ (PEPSM 1990)) 3.14 LA SATALIA: FROM THE MONTJUÏC HILL SPECIAL PLAN BY LLUÍS CANTALLOPS AND ESTANISLAU ROCA (PEMM 1985) TO THE POBLE-SEC MONTJUÏC SPECIAL PLAN BY IMMA JANSANA, DANIEL NAVAS AND NEUS SOLÉ (PEPSM 1990)) 4 GEOMETRIES/ CONFIGURACIONS TIPOLÒGIQUES I AGREGACIONS 4 GEOMETRÍAS/ CONFIGURACIONES TIPOlÓGICAS Y AGREGACIONES 4 GEOMETRIES/ TYPOLOGICAL CONFIGURATIONS AND AGGREGATIONS

>P. 171

4.1 FISSURES I TALLS PLANIMÈTRICS 4.1 FISURAS Y CORTES PLANIMÉTRICOS 4.1 FISSURES AND PLANIMETRIC INTERRUPTIONS

>P. 171

4.2 EL GRA DEL TEIXIT: ALTIMETRIA I VOLUM DE L’EDIFICACIÓ 4.2 EL GRANO DEL TEJIDO: ALTIMETRÍA Y VOLUMEN DE LA EDIFICACIÓN 4.2 THE GRAIN OF THE FABRIC: BUILDING HEIGHTS AND VOLUMES

>P. 173

4.3 EDIFICACIÓ I ALINEACIONS: POSICIONS RELATIVES I DESAFECCIONS 4.3 EDIFICACIÓN Y ALINEACIONES: POSICIONES RELATIVAS Y DESAFECCIONES 4.3 CONSTRUCTION AND BUILDING LINES: RELATIVE POSITIONS AND CONSTRAINTS

>P. 176

4.4 CONSTRUCCIÓ I PERÍODES HISTÒRICS 4.4 CONSTRUCCIÓN Y PERIODOS HISTÓRICOS 4.4 CONSTRUCTION AND HISTORICAL PERIODS

>P. 179

4.5 VARIABLES I HÍBRIDS TIPOLÒGICS 4.5 VARIABLES E HÍBRIDOS TIPOLÓGICOS 4.5 VARIABLES AND TYPOLOGICAL HYBRIDS

>P. 180

4.6 MOBILITATS I ACCESSIBILITATS 4.6 MOVILIDADES Y ACCESIBILIDADES 4.6 MOBILITY AND ACCESSIBILITY

>P. 191

5 ELEMENTS PATRIMONIALS I DE PAISATGE/ L’OMBRA DE LA HISTÒRIA 5 ELEMENTOS PATRIMONIALES Y DE PAISAJE/ LA SOMBRA DE LA HISTORIA 5 HERITAGE AND LANDSCAPE ELEMENTS/ THE SHADOW OF HISTORY

>P. 193

5.1 PAISATGES SOBREPOSATS 5.1 PAISAJES SUPERPUESTOS 5.1 SUPERPOSED LANDSCAPES

>P. 193

5.2 ELS PAISATGES I L’ESCALA 5.2 LOS PAISAJES Y LA ESCALA 5.2 LANDSCAPES AND SCALE

>P. 194

5.3 CONNECTORS DE PAISATGES 5.3 CONECTORES DE PAISAJES 5.3 LANDSCAPE CONNECTORS

>P. 198

5.4 L’OMBRA DE LA HISTÒRIA 5.4 LA SOMBRA DE LA HISTORIA 5.4 THE SHADOW OF HISTORY

>P. 202

5.5 MURS DE PEDRA, PEDRERES I DIVISIONS DEL SÒL PER EDIFICAR: LA PRIMERA TRANSFORMACIÓ PREURBANA 5.5 MUROS DE PIEDRA, CANTERAS Y DIVISIONES DEL SUELO PARA EDIFICAR: LA PRIMERA TRANSFORMACIÓN PREURBANA 5.5 STONE WALLS, QUARRIES AND LAND DIVISION FOR CONSTRUCTION: THE FIRST PRE-URBAN TRANSFORMATION

>P. 205

5.6 ESPAIS DE SÍNTESI I TRACES HISTÒRIQUES 5.6 ESPACIOS DE SÍNTESIS Y TRAZOS HISTÓRICOS 5.6 SPACES OF SYNTHESIS AND HISTORIC LAYOUTS

>P. 206

5.7 UNITATS ARQUITECTÒNIQUES I PAISATGE 5.7 UNIDADES ARQUITECTÓNICAS Y PAISAJE 5.7 ARCHITECTURAL UNITS AND LANDSCAPE

>P. 209

5.8 OPACITAT I CLAUSURA. TOPOLOGIA, RECINTES I POROSITATS 5.8 OPACIDAD Y CLAUSURA. TOPOLOGÍA, RECINTOS Y POROSIDADES 5.8 OPACITY AND CLOSURE. TOPOLOGY, ENCLOSURE AND POROSITY

>P. 210

5.9 NOUS ITINERARIS CÍVICS 5.9 NUEVOS ITINERARIOS CÍVICOS 5.9 NEW CIVIC ITINERARIES

>P. 217

6 RECAPITULACIÓ I CRITERIS GENERALS/ CONNECTIVITATS, ITINERÀNCIES I CRITERIS D’INTERVENCIÓ 6 RECAPITULACIÓN Y CRITERIOS GENERALES/ CONECTIVIDADES, ITINERANCIAS Y CRITERIOS DE INTERVENCIÓN 6 RECAPITULATION AND GENERAL CRITERIA/ CONNECTIVITY, ITINERARIES AND CRITERIA FOR INTERVENTION

>P. 219

6.1 HISTÒRIA I PAISATGE 6.1 HISTORIA Y PAISAJE 6.1 HISTORY AND LANDSCAPE

>P. 219

6.2 ELS PAISATGES DEL BUIT 6.2 LOS PAISAJES DEL VACÍO 6.2 LANDSCAPES OF EMPTINESS

>P. 219

6.3 FRONTS DE PEDRERES COM A PAISATGE 6.3 FRENTES DE CANTERAS COMO PAISAJE 6.3 QUARRY FACES AS LANDSCAPE

>P. 220

6.4 TIPOLOGIES I FRAGMENTS 6.4 TIPOLOGÍAS Y FRAGMENTOS 6.4 TYPOLOGIES AND FRAGMENTS

>P. 223

6.5 CONNECTIVITATS, ITINERÀNCIES CÍVIQUES I CRITERIS D’INTERVENCIÓ 6.5 CONECTIVIDADES, ITINERANCIAS CÍVICAS Y CRITERIOS DE INTERVENCIÓN 6.5 CONNECTIVITY, CIVIC ITINERARIES AND CRITERIA OF INTERVENTION

>P. 224

7 DIAGNOSIS I RECOMANACIONS 7 DIAGNÓSTICOS Y RECOMENDACIONES 7 DIAGNOSES AND RECOMMENDATIONS

>P. 231

7.1 CONTINUÏTATS I ESPAIS D’EMMOTLLAMENT 7.1 CONTINUIDADES Y ESPACIOS DE ENCAJE Y TRÁNSITO 7.1 CONTINUITIES AND SPACES OF ENGAGEMENT

>P. 231

7.2 TIPUS D’ACCIONS EN RELACIÓ A ESTRATÈGIES DE TRANSFORMACIÓ 7.2 TIPOS DE ACCIONES EN RELACION A ESTRATEGIAS DE TRANSFORMACIÓN 7.2 TYPES OF ACTIONS RELATED TO TRANSFORMATION STRATEGIES

>P. 235

7.3 DETERMINACIONS INSTRUMENTALS DELS SUBSECTORS 7.3 DETERMINACIONES INSTRUMENTALES DE LOS SUBSECTORES 7.3 INSTRUMENTAL DETERMINATIONS OF THE SUBSECTORS

>P. 241

8 EPÍLEG/ LA SATALIA: PATRIMONI, PAISATGE I FUTUR 8 EPÍLOGO/ LA SATALIA: PATRIMONIO, PAISAJE Y FUTURO 8 EPILOGUE/ LA SATALIA: HERITAGE, LANDSCAPE AND FUTURE

>P. 247

9 BIBLIOGRAFIA 9 BIBLIOGRAFÍA 9 BIBLIOGRAPHY

>P. 251

AGRAÏMENTS / RECONEIXEMENTS >Gràcies al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB), pel seguiment i la participació durant el procés de confecció de l’estudi. Especialment, a Antoni Nicolau i Martí, pel seu entusiasme inicial, i a Carme Miró i Alaix i Ferran Puig, pel seu gran coneixement de l’arqueologia de la ciutat. >Al servei del Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, en la persona de Jordi Rogent i Albiol, per la contextualització i la valoració dels elements retrobats durant el procés de recerca. >A Joan Roca, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB), per l’aprofundiment i la connexió amb els protagonistes i les activitats de la història de la ciutat. >A Imma Barbal i Sabarich, de Projectes Estratègics i Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, per l’aportació de dades i de coneixements específics al desenvolupament de l’estudi. >A Montse Beltran i Eugenia Lalanza, de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona, per la col·laboració i la facilitació d’accés a la documentació i als expedients continguts a l’arxiu. >A l’associació de veïns de la Satalia, especialment a Anna Menéndez i David Stoleru, pel seu esperit revitalitzador i per la sensibilitat i la intensitat aplicades al paisatge del propi barri. >A Josep M. Montaner, pel seu coneixement de les formes del paisatge contemporani i per la idea de ciutat basada en el resultat de diferents empremtes que s’hi dipositen o que es reescriuen. >A Ramon Serrasolsas i Josep Ramon Gómez, per haver llegit l’estudi prèviament a la seva publicació i pel coneixement i implicació al barri. >A Albert Ferrís, per haver-nos retrobat amb els paisatges més actuals de la muntanya i per la seva visió des de la complexitat dels esdeveniments que s’hi troben. >A Mercè Tatjer, per la mirada crítica i vigilant al voltant de la història urbana de Barcelona, i per la vinculació i el seu gran coneixement de la ciutat. >A José Luis Oyón, per la seva especialització en l’urbanisme i la sociologia urbana de determinats períodes històrics de la ciutat. >I a Josep Mª Palet, amb qui hem compartit el temps de realització de l’estudi i algunes de les valuoses troballes documentals referides a la representació territorial de Barcelona. >Molt especialment, a Ricard Fayos, perquè sense el seu impuls i sense la seva motivació pública i acadèmica no hagués estat possible aquest llibre. >I a Estanislau Roca, amb qui sempre hem trobat, i ja fa molt de temps, l’excusa per compartir la seva passió per Montjuïc. >I finalment, en l’aspecte emotiu i simbòlic de les persones que han fet possible part del millor Montjuic que tots estimem, a Victoria Lorenzo per la visió a través dels seus olis, i el reconeixememet a Nicolau M. Rubió i Tudurí amb qui vàrem tenir ocasió d’entrecreuar-nos junt amb Imma Jansana just a l’inici de la nostra primera tasca professional gràcies al singular saber fer de Joan Antoni Solans.

14

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

Introducció

La Satalia, una realitat urbana >La Satalia, una realidad urbana >La Satalia, an urban reality

Estanislau Roca Blanch

Director de secció a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Autor de la tesi doctoral “La construcció de la muntanya de Montjuïc”.

A la falda de Montjuïc que mira a Barcelona en un sentit més ampli, a la vora del penyal de Sant Ferriol, entre Sant Julià i Santa Madrona, hi trobem la Satalia, un entranyable assentament de cases i horts que es converteix en una veritable república independent arrelada a la muntanya. Per bé que s’emmarca dins d’una cultura o forma de creixement gairebé rebutjada a l’urbanisme més actual, que aposta per la ciutat compacta, la seva realitat urbana ens aboca a la reflexió i al debat sobre el seu futur i sobre la possibilitat d’integrar-se al parc i al continu edificat de la ciutat.

El seu emplaçament es troba a la part alta de la cornisa privilegiada que aprofitaven viatgers, geògrafs i historiadors per mostrar les millors perspectives de la ciutat. Els gravats de Barcelona de Janson, Van der Berge, Meisner, Van Wyngaerde, Hoenberg o Laborde ho exemplifiquen.

Aquesta mateixa falda de la muntanya és on, en temps de pau, la mesocràcia va fer servir intensament l’entorn de les fonts, paradetes i balls de patacada per fugir del brogit i la pressió asiàtica de la ciutat emmurallada, situada a uns deu minuts a peu. Una de les fonts, la de la Satalia, situada al final del carrer de Margarit i que, com les altres, era lloc de trobada de

En la falda de Montjuïc que mira a Barcelona en un sentido más amplio, cercana al peñasco de Sant Ferriol, entre Sant Julià y Santa Madrona, encontramos La Satalia, un entrañable asentamiento de casas y huertos que se convierte en una verdadera república independiente arraigada en la montaña. Si bien se enmarca dentro de una cultura o forma de crecimiento prácticamente rechazada en el urbanismo más actual, que apuesta por la ciudad compacta, su realidad urbana nos aboca a la reflexión y al debate sobre su futuro y sobre la posibilidad de integrarse en el parque y en el continuo edificado de la ciudad.

Su emplazamiento se encuentra en la parte alta de la cornisa privilegiada que aprovechaban viajeros, geógrafos e historiadores para mostrar las mejores perspectivas de la ciudad. Los grabados de Barcelona de Janson, Van der Berge, Van Wyngaerde, Hoenberg o Laborde lo ejemplifican.

La misma falda de la montaña es donde, en tiempos de paz, la mesocracia aprovechaba intensamente el entorno de las fuentes, chiringuitos y bailes de candil para huir del fragor y la presión asiática de la ciudad amurallada, situada a unos diez minutos a pie. Una de las fuentes, la de La Satalia, ubicada al final de la

On the side of Montjuïc hill that faces Barcelona most squarely, near the rocky outcrop of Sant Ferriol, between Sant Julià and Santa Madrona, lies La Satalia, a pleasant settlement of houses and vegetable plots that constitutes an independent republic rooted to the hillside.

Though existing in a culture or form of growth practically rejected by recent urbanistic philosophy that believes firmly in the compact city, as an urban reality it prompts reflection and debate about its future and the possibility of integration into the park and the built continuum of the city.

Its location is the top of a cornice that is perfectly positioned to provide travellers, geographers and historians with the best vistas of the city, as shown by the engravings of Barcelona by Janson, Van der Berge, Van Wyngaerde, Hoenberg and Laborde.

It was this side of the hill, in times of peace, that the middle classes enjoyed to the full, with springs, kiosks and local dances where they could take refuge from the clamour and claustrophobia of the walled city, just a tenminute walk away. The La Satalia spring at the end of Carrer de Margarit—like all the others, a meeting place for soldiers and ladies’ maids—

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya 15

>Passatge de Martras segons l’estudi d’alineacions presentat a l’Ajuntament pels propietaris l’any 1932, amb el salt altimètric sobre l’antiga traça del camí de la Creu dels Molers al fons. Tanques de jardí al llarg del carrer i urbanització recent. 2011.

soldats i minyones, va donar lloc a la cançó de finals del segle XIX: “On has anat, Rosalia, que tan sufocada véns?

He anat a la Satalia a ballar amb el Vicenç”.

Manuel Vázquez Montalbán ens explicava que tenir un hort va ser una aspiració urbana, enyor de la Catalunya rural abandonada i instint de seguretat en un temps en què la fam no era només un mal record.

Als costers de Montjuïc, als límits de la Bordeta o cap a Horta, Barcelona es tornava agrícola els diumenges i les festes de guardar.

Els propietaris del sòl de la muntanya, tot aprofitant la cada vegada més caduca normativa militar davant els avenços tecnològics de l’artilleria, van presentar a l’autoritat del Ram de Guerra un projecte d’urbanització rural de la muntanya de la mà de l’arquitecte Josep Amargós, qui més endavant va ser un dels artífexs

16

calle de Margarit y que, como las otras, era punto de encuentro de soldados y criadas, dio lugar a la canción de finales del siglo XIX: “On has anat, Rosalia, que tan sufocada véns?

He anat a la Satalia a ballar amb el Vicenç”.

Manuel Vázquez Montalbán nos apuntaba que tener un huerto fue una aspiración urbana, añoranza de la Cataluña rural abandonada e instinto de seguridad en un tiempo en el que el hambre no era solo un mal recuerdo. En las laderas de Montjuïc o en los límites de La Bordeta o hacia Horta, Barcelona se volvía agrícola los domingos y las fiesta de guardar.

Los propietarios del suelo de la montaña, aprovechando la cada vez más caduca normativa militar ante los avances tecnológicos de la artillería, presentaron a la autoridad del Ramo de Guerra un proyecto de urbanización rural de la montaña

gave rise to the late 19th-century song: “On has anat, Rosalia, que tan sufocada véns?

He anat a la Satalia a ballar amb el Vicenç.”

[Where have you been Rosalia / that you are so out of breath? / I’ve been to La Satalia / to dance with Vicenç.]

Manuel Vázquez Montalbán writes that having a vegetable plot was an urban aspiration, a hark back to the rural Catalonia of the past and a survival instinct at a time when hunger was more than just a bad memory. On the hillsides of Montjuïc and the outskirts of La Bordeta and Horta, on high days and holidays, Barcelona became pastoral.

Owners of land on Montjuïc, making the most of increasingly outdated military regulations in the face of the technological advances of the artillery, presented the War Office with a project for the

Pàgina següent> >“La ciutat des de la Satalia”. Victoria Lorenzo. Oli sobre tela (2006).

Capvespre amb les edificacions de darrere del passeig de l’Exposició en primer terme i la serralada de Marina al fons.

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

La Satalia dins el procĂŠs urbanitzador de la muntanya 17

18

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

A dalt, dreta >Traça actual del passatge Antic de València sobre el fons verd del carrer de Margarit, dins el vessant del parc de Montjuïc entre el passeig de l’Exposició i l’avinguda de Miramar.

<Pàgina anterior >Cúpules del Palau Nacional de l’EI29, rehabilitades com a Museu Nacional d’Art de Catalunya. Vista des dels jardins de la Satalia, darrere del Teatre Grec.

de la urbanització per a l’Exposició Internacional de 1929.

Aquest intent d’ocupació residencial va anar seguit d’altres temptatives i propostes, com ara les de l’arquitecte tolosà Léon Jaussely o la de l’arquitecte Ferran Romeu, per bé que en cap cas no van passar del paper. Nicolau Maria Rubió i Tudurí, molt vinculat a la muntanya i deixeble directe del gran Jean-Claude Nicolas Forestier, conservador del Bois de Boulogne i ideòleg dels parcs i jardins de Montjuïc, va redactar un projecte d’uns horts populars a la Satalia, ben a prop d’on es troba l’assentament residencial que porta aquest nom, a llevant del carrer de Margarit. Més tard, dissortadament, aquests horts van desaparèixer quan es va construir el funest camp de futbol.

Avui, els arquitectes Daniel Navas i Neus Solé, grans coneixedors d’aquesta cornisa i de la difícil trobada a mig vessant entre la trama urbana del Poble Sec i Santa

de la mano del arquitecto Josep Amargós, quien más adelante fuera uno de los artífices de la urbanización para la Exposición Internacional de 1929.

A este intento de ocupación residencial le siguieron otras tentativas y propuestas, como las del arquitecto tolosano Léon Jaussely o la del arquitecto Ferran Romeu, si bien en ningún caso pasaron del papel. Nicolau María Rubió Tudurí, muy vinculado a la montaña y discípulo directo del gran J. C. N. Forestier, conservador del Bois de Boulogne e ideólogo de los parques y jardines de Montjuïc, redactó un proyecto de unos huertos populares en La Satalia, muy cerca de donde se encuentra el asentamiento residencial que lleva este nombre, a levante de la calle de Margarit.

Más tarde, por desgracia, estos huertos desaparecieron cuando se construyó el funesto campo de fútbol.

Hoy los arquitectos Daniel Navas y

rural development of the hillside, drafted by the architect Josep Amargós, who was also one of the names behind urbanization for the International Exhibition of 1929.

This attempt at residential occupation was followed by others, with proposals such as those by Toulouse architect Léon Jaussely and the architect Ferran Romeu, though none advanced beyond the drawing board. Nicolau Maria Rubió i Tudurí, closely associated with the hill and a direct follower of the great Forestier, conservator of the Bois de Boulogne and ideologue of the parks and gardens of Montjuïc, drafted a project for vegetable allotments in La Satalia, very close to the residential development of the same name, to the east of Carrer de Margarit. Later, sadly, the allotments gave way to the football stadium.

Today, architects Daniel Navas and Neus Solé, experts on this cornice and the irregular meeting, halfway up the slope, between the urban fabric of Poble Sec and

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya

19

Madrona i el parc de la muntanya, en aquesta publicació que teniu a les mans ens presenten una valuosa documentació dels precedents, processos i projectes que, en més o menys mesura, tenen a veure amb la realitat urbana de la Satalia, que va sorgir d’una parcel·lació després de cessar l’activitat extractiva a la pedrera de Joan Serrahima. I ho fan amb una interpretació primmirada, inèdita i sensible, que posa de relleu valors afegits, tant patrimonials com del paisatge.

M’atreveixo a afegir-me a les mirades minucioses de Navas i Solé, i vull recordar que Montjuïc és un bé únic, limitat i escàs. En el transcurs de la història ha tingut tota mena d’encontres i desafectes amb la ciutat de Barcelona, bastida als seus peus al “solar” que la va propiciar fa milions d’anys. És la muntanya que durant força anys ha estat un veritable abocador o calaix de sastre on anava a parar de tot, des d’escombraries a equipaments mal posats; el Montjuïc dels malendreços que l’Ajuntament de Barcelona, en dues etapes ben significatives, ha emprès la tasca de reconquerir-lo per a la ciutat. Primer, amb les obres de l’Exposició Internacional de 1929 i després, amb les dels Jocs Olímpics de 1992. I ara ha decidit posar-hi ordre i recuperar definitivament la muntanya com un parc central, amb una visió cada vegada més pública, participativa i sostenibilista.

Objectiu que passa per diverses actuacions, entre elles deconstruir l’amplitud excessiva de la vialitat per tal de minimitzar la presència del vehicle privat, potenciar el transport públic i augmentar les àrees de lliure circulació. I cal que en aquest escenari s’adoptin les mesures escaients per a la Satalia.

Barcelona, hivern del 2011

Neus Solé, grandes conocedores de esta cornisa y del difícil encuentro a media ladera entre la trama urbana de El Poble Sec y Santa Madrona y el parque de la montaña, nos presentan en esta publicación que tenéis en las manos una valiosa documentación de los precedentes, procesos y proyectos que, en mayor o menor medida, tienen que ver con la realidad urbana de La Satalia, que surgió de una parcelación después de que se frenara la actividad extractiva en la pedrera de Joan Serrahima. Y lo hacen con una interpretación cuidadosa, inédita y sensible, poniendo de relieve valores añadidos, tanto patrimoniales como del paisaje.

Me atrevo a sumarme a las miradas minuciosas de Daniel y de Neus y quiero recordar que Montjuïc es un bien único, limitado y escaso. A lo largo de la historia ha tenido todo tipo de encuentros y desafectos con la ciudad de Barcelona, construida a sus pies en el “solar” que le propició hace millones de años. Es la montaña que durante muchos años ha sido un auténtico vertedero o cajón de sastre al que iba a parar todo, desde basura a equipamientos mal dispuestos; el Montjuïc de los desórdenes en el que el Ayuntamiento de Barcelona, en dos etapas muy significativas, ha emprendido su reconquista para la ciudad. Primero con las obras de la Exposición Internacional de 1929 y después, con la de los Juegos Olímpicos de 1992. Y ahora ha decidido poner orden y recuperar definitivamente la montaña como un parque central, con una visión cada vez más pública, participativa y sostenible. Objetivo que pasa por varias actuaciones, entre ellas deconstruir la anchura excesiva de la vialidad para minimizar la presencia del vehículo privado, potenciar el transporte público y aumentar las áreas de libre circulación. Y es preciso que en este escenario se adopten las medidas adecuadas para La Satalia.

Barcelona, invierno de 2011

20

Santa Madrona and the park of Montjuïc, present this publication, a valuable body of documentation of the precedents, processes and projects related in varying degrees to the urban reality of La Satalia, which came into existence as the result of parcellation mapped when opencast mining in Joan Serrahima quarry was brought to an end. They do so with a completely new and meticulous, sensitive interpretation, highlighting added values of both heritage and landscape.

I would like to add to the meticulous approach of Daniel and Neus a reminder that Montjuïc is a unique, limited, scarce commodity.

Throughout history, it has had both its shared ground and its differences with the city of Barcelona, built at its foot on the site created for it millions of years ago. For many years, this hill has been quite frankly a dump for anything and everything, from old fridges to poorly sited facilities; it was a disorderly Montjuïc that Barcelona City Council, in two major phases, set out to reconquer for the city, first with work for the International Exhibition in 1929 and later for the 1992 Olympic Games.

Now, it has decided to impose order and definitively recuperate the hillside as a central park, using an increasingly public, participatory, sustainable approach. This involves a series of interventions, such as narrowing the roads to minimize the presence of private vehicles, promoting public transport and increasing areas of free movement.

And this scenario has to adopt appropriate measures for La Satalia.

Barcelona, winter 2011

Pàgina següent> >Tanca i mur de contenció al passatge de Serrahima, originari de la primera urbanització de la Satalia al s.XIX.

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

La Satalia dins el procĂŠs urbanitzador de la muntanya 21

22

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà > La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya Montjuïc vs. Barcelona / Relief and interferences of urban growth > La Satalia in the process of Montjuïc’s urbanization Montjuïc vs. Barcelona / Relieves e interferencias del crecimiento urbano > La Satalia dentro del proceso urbanizador de la montaña

ls La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya

23

24

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

>0>Referent

La construcció de la primera perifèria urbana de Montjuïc >0. Referente / La construcción de la primera periferia urbana de Montjuïc >0. Reference / The construction of the first urban periphery of Montjuïc

A dalt, esquerra >Passatge Antic de València a la Satalia. <Pàgina anterior >Camí de vora, d’altimetria intermèdia entre el pg. de Montjuïc i l’av. de Miramar Font-Trobada.

Tendim a explicar les ciutats com a fets continus; fenòmens d’aglomeració i densitat que mantenen, al llarg del temps i de l’espai, una única línia d’esdeveniments.

Pensem en ciutats que alguna vegada van ser territoris, sense preocupar-nos dels molts esdeveniments que han portat l’espai obert a la densa concentració d’activitats. Solem gaudir pensant en esdeveniments coherents que són l’efecte de moltes capes acumulades.

Exemplifiquem el buit dins d’aquesta densitat com un valor segur i representatiu de la capacitat d’allò col·lectiu en aquest entorn. Som capaços d’escriure, delicadament, sobre els esdeveniments que ens porten a l’economia de la concentració.

Podem, fins i tot, justificar i entendre les causes socials que ajuden a generar el fenomen territorial i humà de les grans ciutats. Al mateix temps, som

Tendemos a explicar las ciudades como hechos continuos. Son fenómenos de aglomeración y densidad que mantienen, a lo largo del tiempo y del espacio, una única línea de acontecimientos.

Pensamos en ciudades, las cuales alguna vez fueron territorios, sin preocuparnos de los muchos acontecimientos que han conducido el espacio abierto a la densa concentración de actividades.

Solemos disfrutar pensando en acontecimientos coherentes, que son el efecto de muchas capas acumuladas.

Ejemplificamos el vacío dentro de esta densidad como un valor seguro y representativo de la capacidad de lo colectivo en este entorno. Somos capaces de escribir, delicadamente, sobre los acontecimientos que nos llevan a la economía de la concentración.

Podemos, incluso, justificar y entender las causas sociales que ayudan a generar el fenómeno territorial y humano de las grandes ciudades. Al mismo tiempo, somos

We tend to explain cities as a stream of happenings—as phenomena of agglomeration and density that pursue, through time and space, a linear course of events.

We design cities on what once was territory, with no concern for the many happenings that have turned open space into the dense concentration of activities. We like to think of coherent events that are the effect of many accumulated layers.

We exemplify any open space within this density as a safe, representative value of the capacity of the collective phenomenon in this environment. We write, delicately, about the events that lead to the economy of concentration.

We can even justify and understand the social causes that go to generate the territorial and human phenomenon of big cities. At the same time, we try to unite these spaces using the control exerted by architectural forms, introducing them

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya

25

26

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà

Permanència de paisatges i arbredes vora de traces històriques de connexió >Carretera antiga de Montjuïc de pujada al castell, vista des de la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el camí de la Font-Trobada.

<Pàgina anterior >Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona. Proyecto de su reforma y ensanche. Ildefons Cerdà 1859. AAAB. -Aixecament que data les edificacions existents. 30 anys després, Amargós registrarà el gran canvi d’activitat produït en la documentació presentada per al concurs de la França-.

capaços d’intentar cohesionar aquests espais des del control que exerceixen les formes arquitectòniques, juntament amb l’entramat àmbit dels espais públics que construeixen l’espai urbà.

En aquesta topografia de la densitat, on ens agrada trobar fórmules sobre les quals refermar les nostres estructures, ha estat més fàcil “vendre” la desigualtat.

Una topografia construïda amb esdeveniments intensos i amb altres de menor importància, tant a gran escala (plaça o parc) com amb el conjunt d’elements capil·lars que construeixen el resguard de l’activitat vianant i rodada.

Estem, també, acostumats a aquesta topografia que es materialitza d’una manera radical davant d’esdeveniments d’índole física, a manera de tall o frontera: un riu, un mar, un pendent abrupte.

Però en moltes altres, aquesta fenomenologia de la desigualtat, de l’espai no homogeni, la podem trobar amagada dins l’espai més

capaces de intentar cohesionar estos espacios desde el control que ejercen las formas arquitectónicas, junto con el entramado ámbito de los espacios públicos que construyen el espacio urbano.

En esta topografía de la densidad, donde nos gusta encontrar fórmulas sobre las que afianzar nuestras estructuras, ha sido más fácil “vender” la desigualdad.

Una topografía construida con acontecimientos intensos y con otros de menor importancia, tanto a gran escala (plaza o parque) como con el conjunto de elementos capilares que construyen el resguardo de la actividad peatonal y rodada.

Estamos, también, acostumbrados a esa topografía que se materializa de manera radical ante acontecimientos de índole física, a modo de corte o frontera: un río, un mar, una pendiente abrupta. Sin embargo, en muchas otras esta fenomenología de la desigualdad, del espacio no homogéneo, se puede encontrar escondida dentro

into the fabric of public spaces that make up urban space.

In this topography of density, where we like to find formulas to underpin our structures, it has been easier to “sell” inequality. It is a topography constructed of some intense and other less important events, both at the large scale (plaza or park) and in the capillary system that accommodates pedestrian and vehicular activity.

We are also used to a topography that materializes radically in the face of physical events, in the form of incisions or boundaries: a river, a sea, a steep slope. But this phenomenology of inequality, of irregular space, can also be found concealed within the most central, particularly intense space. Perhaps for all of these reasons we are both attracted and troubled by these spaces that represent points of inflection, sometimes visible, at the

La Satalia dins el procés urbanitzador de la muntanya

27

central, aquell especialment intens.

Potser per tot això ens preocupen, al mateix temps que ens atreuen, aquests espais que determinen línies d’inflexió, de vegades apreciables visualment just al límit on emergeixen esdeveniments de consideració molt diversa.

Si abans aquests límits estaven configurats per esdeveniments fundacionals o formes del territori, la línia de pensament urbà que sorgeix a partir del segle XIX marca uns límits nous i dibuixats: els del planejament. En aquest punt, hi apareixen formes que ja no són el reflex d’esdeveniments inamovibles, sinó que sorgeixen de la invisibilitat de decisions de governabilitat sobre el territori i sobre els ciutadans que l’utilitzen.

Les muralles sempre van ser, fins a aquell punt, l’últim element visible d’aquesta territorialitat, construïda ostentosament contra el buit i que contenia el ple; una forma arquitecturitzada fins a configurarse com l’últim element definit a la ciutat, durant tant de temps que, en desaparèixer, aquest límit es trasllada a una variable intangible i immaterial que determina les noves àrees del govern del territori.

Aquestes primeres determinacions es van referir a la mateixa estructura de governabilitat i van ser les que van definir el domini d’aquests sòls.

Allò que segueix la destrucció de les muralles de la ciutat europea es tradueix, en el cas de Montjuïc, en la delimitació d’un conjunt de línies i límits molt menys duradors i estables que els anteriors.

Determinisme d’una governança variable, capaç de redibuixar formes i modificar continguts, al mateix temps que l’ús d’aquest sòl es veu alterat per les accions particulars que porten a diferents graus d’edificació. Entre el determinisme de les primeres i la incertesa de les segones, s’hi acumulen les contradiccions que van portar a la construcció d’una urbanització incontrolada.

Aquest llibre, precisament, tracta de descriure i entendre els esdeveniments que condueixen

28

del espacio más central, aquel especialmente intenso. Quizá por todo ello nos preocupan, a la vez que nos atraen, estos espacios que determinan líneas de inflexión, a veces apreciables visualmente, justo en el límite donde emergen acontecimientos de consideración muy diversa.

Si antes estos límites estaban configurados por acontecimientos fundacionales o formas del territorio, la línea de pensamiento urbano que surge a partir del siglo XIX marca unos nuevos y dibujados límites: los del planeamiento. En este punto aparecen formas que ya no son el reflejo de acontecimientos inamovibles, sino que surgen de la invisibilidad de decisiones de gobernabilidad sobre el territorio y sobre los ciudadanos que lo utilizan.

Las murallas siempre fueron, hasta aquel punto, el último elemento visible de esta territorialidad, construida ostentosamente contra el vacío y conteniendo el lleno; una forma arquitecturalizada hasta erigirse en el último elemento definido en la ciudad durante tanto tiempo que, al desaparecer, este límite se traslada a una variable intangible e inmaterial que determina las nuevas áreas de gobierno del territorio. Estas primeras determinaciones se refirieron a la misma estructura de gobernabilidad y fueron las que definieron el dominio de estos suelos.

Lo que sigue a la destrucción de las murallas de la ciudad europea se traduce, en el caso de Montjuïc, en la delimitación de un conjunto de líneas y límites mucho menos duraderos y estables que los anteriores. Determinismo de una gobernación variable, capaz de redibujar formas y modificar contenidos, al mismo tiempo que el uso de este suelo se ve alterado por las acciones particulares que conducen a diferentes grados de edificación. Entre el determinismo de las primeras y la incertidumbre de las segundas, se acumulan las contradicciones que llevaron a la construcción de una urbanización incontrolada.

Este libro trata precisamente de describir y entender los

edge of emerging events of very different kinds.

These limits used to be configured by foundational events or forms of the territory, but the line of urban thinking that emerged in the 19th century set new, clearly drawn limits: town planning. This gave rise to forms that were no longer the reflection of unmoving events and, rather, the product of invisible decision-making about the governability of the territory and the people that used it.

Until then, town walls had been the ultimate visible element of this territoriality, ostentatiously built to keep out empty space and contain full space; a form so architecturally stylised as to become the ultimate in city definition for so long that, when it disappeared, this limit was transferred to an intangible variable that produced the new areas of territorial government. These initial determinations were applied to the structure of governability and chosen to define control of this land.

The demolition of town walls around the European city led, in the case of Montjuïc, to the delimitation of a series of lines and limits that were to be much less lasting or stable than their predecessors. This was the determinism of a variable government that could redraw lines and modify contents, at the same time as land use changed due to particular actions that prompted different degrees of building.

Combined, the determinism of the former and the uncertainty of the latter generated the contradictions that led to unbridled urbanization.

This book sets out to describe and understand the events that led to the construction, perhaps less visible or less known, of Barcelona’s first urban periphery on the slope of Montjuïc overlooking the city’s historic centre. The constantly modified limit of the built city has been the reason or the excuse for being used, readapted and often forced, ultimately producing the

Pàgina següent> Permanència i estassat d’antigues pedreres.

Reconeixement dels fronts d’explotació al llarg d’aquest vessant Miramar /Font -Trobada com a paisatge propi de Montjuïc >Front d’explotació de la pedrera de la FontTrobada, en actiu per a l’obtenció de pedra des de l’any 1881. Vista des del camí de la Font-Trobada.

Montjuïc vs. Barcelona / Relleus i interferències del creixement urbà