Barcelona. Paisatgisme urbà - Urban Landscape

urban Landscape

BARCELONA ` Paisatgisme urba

The outstanding projects developed during the last ten years and compiled in this book are an indication of the changes that are being generated by the General Metropolitan Plan, in which quality of life and urban regeneration are key drivers.

This book is not an analysis of the urbanistic evolution of Barcelona. But it offers a journey through some of the interventions that have redefined the urban landscape of Barcelona.

Divided up into the ten districts that constitute the city, the interventions illustrated in the book correspond to different typologies of landscape design: urban parks, linear parks and tree-lined avenues, historic parks and sites, small parks and gardens, community gardens, squares, and interior city blocks.

` Paisatgisme urba

BARCELONA urban  Landscape

` Paisatgisme urba

BARCELONA urban Landscape

BARCELONA

Aquest llibre ens porta a fer un recorregut per algunes de les múltiples actuacions en la millora del paisatge urbà que s’han fet a Barcelona els darrers anys.

L’enderrocament de les muralles i la planificació de l’Eixample a mitjan segle XIX representen el primer pas per redefinir l’espai urbà amb una concepció moderna i adequada als usos socials. De tothom és sabut, però, que els objectius que es van marcar en aquell moment no es van poder aconseguir al cent per cent.

Malauradament, el ràpid creixement de la ciutat durant el segle XX va donar lloc a tota una sèrie de modificacions del projecte inicial de Cerdà, les quals es van accentuar dràsticament durant els anys del franquisme, amb la ciutat sumida en un període d’incertesa on la innovació i el progrés van deixar pas a l’estancament i la degradació. Ni tan sols en els anys en què hi va haver un gran desenvolupament econòmic es varen poder aprofitar les inèrcies que l’eufòria constructiva portava, fet que, molt sovint, es traduí en actuacions urbanístiques amb grans mancances, marcades per l’especulació.

L’enorme esforç que la Barcelona d’avui dia ha hagut de fer per a la recuperació i redefinició del paisatge urbà ha aconseguit una exitosa transformació a gran escala de la qual tots en gaudim i que, en molts aspectes, és reconeguda i estudiada per experts internacionals.

No només s’han esmenat errors del passat, sinó que s’han implantat nous conceptes d’espai urbà més d’acord amb els temps moderns i se n’han creat d’altres que responen a les noves necessitats, ja siguin serveis adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, places més verdes, nous accessos a diferents sistemes de transport, àrees de jocs per als infants, nou mobiliari urbà, etc.

De ben segur que, si seguim en aquesta línia, aconseguirem una ciutat molt més agradable per passejar-hi. Perquè això sigui possible cal cuidar el paisatge urbà amb responsabilitat. Aquest llibre ens en mostra alguns exemples.

Xavier Trias L’Alcalde de Barcelona

This book takes us on a journey around some of the many urban landscape improvement projects that have been carried out in Barcelona in recent years.

The demolition of the city walls and the planning of the Eixample in the mid 19th century represented the first steps in defining our urban space as a modern concept adapted to social uses. We all know, however, that the goals that were set at that time have not been achieved one hundred percent.

Unfortunately, the fast growth of the city during the 20th century led to a series of modifications to Cerdà’s original project.

These were dramatically accentuated during Franco’s years when the city was plunged into a period of uncertainty in which innovation and progress gave way to stagnation and degradation. Even in the years when economic development was at its peak, we were not able to take advantage of the momentum that the construction boom brought. This often translated into speculative urban developments that were deficient in significant ways.

The enormous effort that modern Barcelona has made in recovering and redefining the urban landscape has achieved the successful large-scale successful transformation that we all enjoy today and that, in many respects, is recognized and studied by international experts.

Not only have mistakes that were made in the past been addressed, but also new urban spatial concepts have been introduced more in keeping with modern times, and others have been created in response to current needs, including services tailored to people with disabilities, green spaces, new access to different transport systems, playgrounds, new street furniture, etc.

Surely, if we follow this line, we will achieve a much more pleasant city in which to walk. To make this possible we should take care of the urban landscape responsibly. This book shows a few examples.

Xavier Trias Mayor of Barcelona

Edita / Edited by: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona / Editorial and Publishing Council of the city of Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola.

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana / Communication and Citizen Service Director: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials / Imaging and Editorial Services Director: José Pérez Freijo Cap Editorial / Editorial Coordinator: Oriol Guiu Producció / Production: Maribel Baños Edició i Producció / Edition and Production: Imatge i Serveis Editorials Municipals Passeig de la Zona Franca, 60 08038 Barcelona Tel.: 93 402 31 31 www.bcn.cat/publications Idea, Autoria i Edició / Concept, Authoring and Edition: Àlex Sánchez Vidiella, Francesc Zamora Mola www.lymne.com Textos en Català / Texts in Catalan: Àlex Sánchez Vidiella, Francesc Zamora Mola www.lymne.com Textos en Anglès / Texts in English: Francesc Zamora Mola www.lymne.com Correcció de Textos en Català / Correction of the texts in Catalan: Mónica Campos monika.pons@gmail.com Revisió en Català / Copy-editing in Catalan: Esther Moreno estherpoulain@hotmail.com Revisió en Anglès / Copy-editing in English: Ian Ayers ianayers@gmail.com Disseny gràfic i Maquetació / Graphic design and Layout: Anabel N. Quintana www.lymne.com Lymne Fotografies i Retocs d’Imatges / Lymne Photographs and Image Retouching: Juanan Boneu Fondevilla www.lymne.com © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, els autors esmentats © of the edition: Ajuntament de Barcelona, the mentioned authors © dels textos i fotografies LYMNE: els autors esmentats © of the texts and LYMNE photos: the mentioned authors ISBN: 978-84-9850-355-5 D.L.: B-42.322-2011 Imprès en papel ecològic / Printed on recycled paper

ÍNDEX / CONTENTS Introducció / Introduction ................................................................................. 6 Breus pinzellades de paisatgistes estrangers / Brief notes by international landscape architects ........................................... 7 Districte District Ciutat vella

Districte District Eixample

Placeta de Martina Castells ........................................... 22 Pou de la Figuera ............................................................ 28

Districte Ronda del Guinardó ...................................................... 184 District Horta-Guinardó Parc dels Garrofers ........................................................ 190

Passeig de Sant Joan ..................................................... 34

Bateria Antiaèria ............................................................ 196

Carretera Antiga d’Horta ................................................ 40

Parc TMB de les Cotxeres d’Horta .............................. 204

Parc de la Primavera ...................................................... 52

Districte District Nou Barris

Parc Central de Nou Barris .......................................... 210 Interior d’illa Feliu i Codina .......................................... 222 Urbanització a la Trinitat Nova ..................................... 228

Parc del Mirador del Poble Sec ..................................... 60

Jardí Botànic ................................................................... 80

Districte District Sant Andreu

Plaça de la Primavera ................................................... 234 Plaça del Baró de Viver ................................................ 242

Jardins del Teatre Grec .................................................. 94

Rambla Ciutat d’Asunción ........................................... 248

Rambla del carrer A ....................................................... 102

Canòdrom Meridiana ................................................... 254

Entorns Colònia Castells ............................................... 110

Plaça dels Jardins d’Elx ............................................... 260

Plaça de les Ceràmiques Vicens .................................. 116 Jardins del Gran Capità ................................................ 122

Districte District Sarrià-Sant Gervasi

Plaça de la Laguna de Lanao ....................................... 172 Plaça de Lesseps ........................................................... 178

Cims de Montjuïc ............................................................ 68

Districte District Les Corts

Jardins de Maria Baldó ................................................. 166

Plaça de la Vila de Madrid .............................................. 10

Parc de Joan Miró .......................................................... 46 Districte District Sants-Montjuïc

Districte District Gràcia

Districte District Sant Martí

Jardins de Can Framis ................................................. 266 Parc Lineal de la Gran Via ............................................ 276

Hort Camí de Torre Melina ............................................ 128

Parc del Centre del Poblenou ..................................... 290

Hort urbà de Pedralbes ................................................. 134

Jardins de l’Illa C-2 Fòrum ........................................... 306

Parc de Teodor Roviralta ............................................... 140

Parc Lineal Garcia Fària ............................................... 314

Ampliació Parc del Turó del Putget .............................. 146

Parc de Diagonal Mar ................................................... 322

Parc de Joan Reventós ................................................. 154

Zona de Banys del Fòrum ............................................ 334

Can Caralleu .................................................................. 160

Directori / Directory ....................................................................................... 342

INTRODUCCIÓ / INTRODUCTION

TIPOLOGIES DE PAISATGISME LANDSCAPE TYPOLOGIES

El model urbanístic de Barcelona impulsat originalment per l’arquitecte Oriol Bohigas i que va propiciar que la ciutat es convertís en la seu dels Jocs Olímpics l’any 1992, va donar fama mundial a la urbs. Des de llavors, els objectius urbanístics s’han centrat en millorar les seves infraestructures i en crear uns espais públics coherents. Aquest esforç continuat es basa en estratègies que combinen urbanisme, ecologia i noves tecnologies de comunicació. Algunes actuacions destacades realitzades durant els darrers deu anys i recollides en aquest llibre són indicacions dels canvis que s’estan generant en el Pla General Metropolità, en el que la qualitat de vida de la gent i la regeneració urbana són elements clau.

Aquest llibre no és una anàlisi de l’evolució paisatgística de Barcelona, però ofereix un recorregut per algunes de les intervencions que han redefinit el paisatge urbà de Barcelona. De l’evolució paisatgística ens limitem a mencionar que la superfície total verda de la ciutat augmenta considerablement cada any. Això és possible gràcies al compromís de l’Ajuntament de planejar noves estratègies que permeten un manteniment de la situació, evolució i creixement dels espais verds.

A més de la creació de noves àrees verdes, la ciutat impulsa la recuperació i el manteniment d’hàbitats i la protecció d’espais naturals únics. Per tal d’aconseguir aquests objectius, es compta amb la col·laboració de professionals en les àrees de l’arquitectura i el paisatgisme tant de Barcelona com de l’estranger que desenvolupen estratègies per afavorir una coexistència agradable i segura entre la metròpolis i els espais naturals.

Així doncs, un dels objectius és reduir l’impacte de la ciutat, en particular del trànsit, sobre l’entorn natural i sobre els ciutadans.

Altres finalitats són la millora de la qualitat de vida, mitjançant la potenciació d’àrees destinades específicament a l’ús dels vianants i al traçat per a bicicletes. Tot això va lligat amb la voluntat de conscienciar a la ciutadania del valor dels espais verds.

S’han realitzat obres de millora de la vegetació existent i s’han integrat noves infraestructures adecuades a les necessitats actuals.

Això ha permès renovar o introduir nous serveis adaptats a persones amb mobilitat reduïda; crear nous accessos a diferents sistemes de transport; instal·lar diferents àrees de jocs infantils i nou mobiliari urbà. També l’aplicació de tècniques sostenibles, com la reutilització d’aigües freàtiques que permeten un estalvi considerable en aigua potable. Aquest tipus d’actuació és clau en una ciutat com Barcelona, on la possibilitat de crear nous parcs i jardins és molt limitada. Tot i així, la població s’està beneficiant d’un increment de la superfície de zones verdes amb l’ampliació de parcs i jardins existents, la recuperació d’interiors d’illa i la creació d’espais arbrats o enjardinats resultants de noves urbanitzacions.

Mentre que el nombre de parcel·les que formen els horts urbans a Barcelona s’incrementa, les cobertes verdes constitueixen un patrimoni potencial de creixement de zones verdes a la ciutat.

Repartides pels deu districtes que conformen la ciutat, les intervencions que apareixen en el llibre corresponen a diferents tipologies de paisatgisme: parcs urbans, parcs lineals i avingudes arbrades, parcs i llocs històrics, petits parcs i jardins, places i interiors d’illa.

Aquest recull ens porta així per un recorregut interessant que mostra les transformacions que estan definint la Barcelona del futur.

Originally promoted by architect Oriol Bohigas, the urban model that helped Barcelona host the Olympics in 1992 has conferred the city with worldwide fame. Since then, the focus has been on improving the city’s infrastructure and creating coherent public spaces. This ongoing effort is based on strategies that combine urban planning, ecology and new transit technologies. The outstanding projects developed during the last ten years and compiled in this book are an indication of the changes that are being generated by the General Metropolitan Plan, in which quality of life and urban regeneration are key drivers.

This book is not an analysis of the urbanistic evolution of Barcelona. But it offers a journey through some of the interventions that have redefined the urban landscape of Barcelona. About its urbanistic evolution, let’s just say that the total green area of the city is increasing considerably every year. This is possible thanks to the commitment of the City Council to planning new strategies that allow comprehensive maintenance of the existing resources, and the evolution and growth of new green spaces of the city.

In addition to the creation of new green areas, the city promotes the recovery and conservation of habitats and the protection of unique natural environments. In order to achieve these goals, the city collaborates with professionals in the fields of architecture and landscape design from both Barcelona and abroad, developing strategies to promote an enjoyable and healthy coexistence between the urban and natural spheres. Thus, one of the goals is to reduce the impact of the city —in particular of traffic— on the natural surroundings and on people. Other goals aim for quality of

life improvement by developing areas specifically designed for pedestrians and by creating bicycle lanes. These goals are tied to the promotion of citizens’ awareness of the value of green spaces.

Projects have been carried out to improve existing flora and to integrate new amenities better adapted to current needs. This has allowed the renewal of existing services accessible to people with disabilities, and the introduction of new ones; the creation of new access for different transportation systems; to install new playgrounds and new urban furniture; and the application of sustainable techniques such as the reuse of ground water that permits a considerable saving of potable water. This type of intervention is key in a city like Barcelona where the opportunity to create new parks is very limited. Yet, the city is benefiting from an increase in the total area of green area with the extension of existing parks and gardens, the recovery of the interiors of city blocks and the creation of green spaces resulting from new developments. While the number of community gardens in Barcelona increases, green roofs also constitute a potential means of increasing the green area of the city.

Divided up into the ten districts that constitute the city, the interventions illustrated in the book correspond to different typologies of landscape design: urban parks, linear parks and tree-lined avenues, historic parks and sites, small parks and gardens, community gardens, squares and interior city blocks. This compilation takes us on an engaging journey, detailing the transformations, which are defining Barcelona into the future.

The authors

[6]

Els autors juliol de 2011

July 2011

Parcs urbans Urban parks

Parcs lineals i avingudes arbrades Linear parks and tree-lined avenues

Parcs i indrets històrics Historic parks and sites

Petits parcs i jardins Small parks and gardens

Horts urbans Community gardens

Places Squares

Interiors d’illa City block interiors

BREUS PINZELLADES DE PAISATGISTES INTERNACIONALS / BRIEF NOTES BY INTERNATIONAL LANDSCAPE ARCHITECTS Què tindrà Barcelona, aquesta magnífica ciutat al costat del mar? Pot ser que sigui la seva privilegiada ubicació geogràfica. Pot ser que siguin els seus orgullosos ciutadans. Pot ser degut a les nombroses novel·les que s’han desarrollat aquí, tant en el present com en el passat. Pot ser que se senti l’esperit de Gaudí per tota Barcelona, o els innombrables projectes de renovació urbana, de parcs i d’enginyosos sistemes de tràfic.

Però al meu entendre, Barcelona és un estat d’ànim. Captiva al visitant tan aviat com surt d’un taxi, d’un tren o d’un autobús, en sentir el pes de l’estructura del centre de la ciutat; l’intens ritme que l’envolta. He visitat Barcelona durant gairebé 40 anys. He vist com la Sagrada Família s’alçava d’un munt de pedres per convertir-se en una imponent obra moderna. He estat testimoni de la Barcelona dels 80, que creixia per convertir-se en el laboratori urbà més innovador d’Europa; dels Jocs Olímpics i la urbanització del front marítim dels 90 i, en l’actualitat, de la seva consolidació, de la qual cal destacar projectes esplèndids que s’estenen fins a les afores de la ciutat.

El que més em va impressionar, durant la dècada de 1980, van ser les innovacions a gran escala distribuïdes pel centre de la ciutat, on 100 places i parcs van ser redefinits, redissenyats i reconstruïts en poc temps. Aquest mètode de recuperar espais urbans per a ús públic, i en particular per a vianants, va crear precedent a la resta d’Europa, fins al punt que es va estendre fins a l’Àrtic i els antics estats comunistes de l’est. El manteniment és crucial perquè aquestes places i parcs es conservin en el futur, i sento dir que molts d’ells han estat ja descurats. No obstant això, el més extraordinari ha estat l’habilitat que ha tingut Barcelona per donar una direcció dels desenvolupaments en l’àmbit urbà; la voluntat de finançar aquestes millores a gran escala, que de cap manera són igualades per una altra ciutat que conegui.

Quin serà, doncs, l’objectiu en la propera dècada, quan ens encaminem cap al 2020? Pot ser que la resposta estigui en el Jardí Botànic: un parc de disseny ben definit amb un enfocament educatiu. Però crec que el parc del Centre delPoblenou capta l’essència d’un nou començament per a la creació de parcs. L’etèria vegetació, particularment a la primavera, ha transformat un àrea marginal en un paisatge fantàstic, on les fronteres entre terra i cel es fonen. Endavant, Barcelona!

What is it about Barcelona, this magnificent city by the Sea? It might be its location and situation in the landscape. It might be its proud people. It might be the numerous novels that have unfolded there from the present day as well as the past. It might be the feeling of Gaudi’s spirit all over Barcelona, or it might be the many urban renewal projects, city parks and ingenious traffic systems.

But to me Barcelona is a State of Mind. It infuses every part of a visitor as soon as he steps out of a cab, train or bus: He feels the heaviness of the inner city structure, the intense pulse that surrounds him. I have been visiting Barcelona for almost forty years. I have seen the Sagrada Familia rise from an old heap of stone to a mighty modern construction site. I have witnessed Barcelona in the eighties growing into be the most innovative urban laboratory in the whole of Europe, the Olympics and the seaside development in the nineties, and present day consolidation with emphasis on grand projects also in the outskirts of Barcelona.

What was breathtaking in the eighties were the large scale inventions throughout the inner city, where 100 squares, parks and plazas were redefined, redesigned and reconstructed in a short span of time. This method of regaining urban spaces for the public use, especially for pedestrians, was an example for the rest of Europe. This trend spread all the way to the Arctic as well as to the former communist states in the East. Maintenance is crucial if all of these plazas, parks and squares are to survive into the future. I am sorry to say that far too many have been neglected relative to what one would hope. What is most impressive, though, has been Barcelona’s ability to set the direction of the development of the urban scene; the willingness to finance these huge scale city improvements, which by no means can be matched by any other city known to me.

What will then be the goal for the next decade pointing towards 2020?

Bet Figueras, Josep Lluís Canosa and Carlos Ferrater’s Jardí Botànic may be the answer: A sharply designed park with an educational approach. But I think Jean Nouvel’s Parc del Centre del Poblenou captures the essence of the start of a new way of creating parks. The ethereal floating greenery, especially in spring, has transformed a derelict area into a fairytale landscape, where the borderlines between earth and sky fade. This is the way to go Barcelona!

Els barcelonins són vianants empedreïts. Caminen, és clar, com qualsevol urbanita per anar cada dia a la feina. Però també són aficionats a caminar per plaer. Passejar per la ciutat és, amb diferència, l’activitat d’oci més popular. Cada tarda, i especialment els diumenges a la tarda, barcelonins de totes les edats surten a passejar per les nombroses rambles o passeigs.

Durant l’estiu, un gran nombre de persones passegen fins passada la mitjanit i és normal veure famílies al complet, de diverses generacions, caminant tranquil·lament.

Afortunadament per a ells, Barcelona és una ciutat estupenda pels vianants! Una congruència perfecta entre individu i ciutat. A cada cantonada i a cada barri, el vianant gaudeix d’àmplies voreres amb vells plàtans que proporcionen ombra i que estan equipades amb bancs i terrasses que conviden al descans. La qualitat del mobiliari urbà és, en general, molt alta. El trànsit és domat i ralentit per calçades estretes. I un teló de fons de façanes modernistes emmarca l’espai.

Caminar és un passatemps que requereix llargs espais lineals, i la ciutat n’està repleta. Al Barri El Gòtic, la Rambla és el passeig precursor i potser la inspiració per a l’extraordinària varietat de passeigs de tota la metròpolis.

Crec que aquesta ciutat, famosa pel seu excepcional disseny urbà, destaca justament per aquests espais lineals.

Hi ha una increïble varietat de dissenys, des d’autopistes, mig o totalment soterrades, flanquejades per carrers laterals i mitgeres pels vianants, fins a estrets carrers pels vianants amb accés restringit a vehicles. Pel que sembla, s’han provat totes les configuracions possibles de carrers, voreres i mitgeres, moltes de les quals tenen un èxit espectacular. Això fa de Barcelona un gran laboratori pel disseny de passeigs, que es desenvolupen amb cura i atenció als detalls de paviments, plantacions i mobiliari urbà. Plens d’arbres, parterres i altres tipus de vegetació, aquests espais també estan equipats amb parcs infantils, pistes de petanca, taules de ping-pong, pistes de monopatins, carrils per bicicletes, etc., que hom esperaria trobar en un parc urbà.

Però el més important és que estan pensats per als vianants, doncs ells són el perquè de la rambla i l’esperit dels barcelonins.

Barcelonans are inveterate walkers. They walk, of course, like all city dwellers, for their commute. But they are also particularly fond of walking for pleasure. The paseo is by far the most popular recreational activity in the city. Every evening, and especially on Sunday afternoons, Barcelonans of all ages are out for a walk on any one of its numerous ramblas or boulevards.

Fortunately for these folks, they are blessed with a city that is absolutely wonderful for walkers! A perfect congruence between a person and a city. At every turn, and in every quarter, the pedestrian finds herself accommodated with wide sidewalks shaded by great old plane trees and provisioned with benches and sidewalk cafes that invite one to rest a moment. The quality of the street furniture in general is very high. Traffic is often tamed and slowed by narrowed roadways. And a backdrop of Modernist façades frames the space.

Walking is an activity, which requires extended linear spaces. And the city is webbed with these spaces. Running through the Gothic core are La Rambla- the great granddad of, and perhaps the inspiration for, the extraordinary rich variety of ramblas and boulevards throughout this city. For me, in this city celebrated for its outstanding urban design, it is in these linear spaces where Barcelona truly excels.

There is a huge variety of designs for these boulevards and ramblas, from veritable freeways, half buried or fully buried, and flanked by fronting roads and pedestrian medians, to relatively narrow pedestrian malls with no dedicated car lanes. Seemingly every possible arrangement of roadways, sidewalks and pedestrian medians has been tried. Many of these permutations are fantastically successful. This makes the city a great laboratory of boulevard design. They are developed with great care and attention to details of pavements, plantings, and street furniture. Full of trees, flower beds and other vegetation, these spaces are also populated with playgrounds, bocce ball courts, ping pong tables, skate parks, bike paths and just about any other amenity you would expect to find in an urban park. But, most importantly, they are laid out for pedestrians. They are a celebration of the paseo, and the spirit of Barcelonans.

Arne Sælen/Landscape Design AS www.landskapdesign.no Landskap DESIGN es va fundar a Bergen, Noruega, en 2001 pel professor i arquitecte paisatgista Arne Sælen. Durant l’última dècada, l’estudi, especialitzat en el disseny i la planificació urbana, ha dut a terme diversos projectes importants als països escandinaus.

Molts d’ells han aparegut publicats en revistes internacionals i llibres a Europa, EUA i Àsia.

Landskap DESIGN, was founded in Bergen, Norway in 2001 by professor and landscape architect Arne Sælen. The company specializes in urban design and planning. In the last decade it has produced several major projects in Scandinavia. Many of them have been presented in international magazines and books in Europe, USA and Asia.

Ian Ayers ianayers@gmail.com Ian Ayers ha exercit l’arquitectura i el disseny urbà a la zona de la badia de Sant Francisco (Califòrnia, EUA). Va estar al capdavant del moviment que va sorgir per substituir per una rambla una important autopista alçada a nivell del sòl que va resultar malmesa en el terratrèmol de Loma Prieta en 1989, prenent com a referència els bulevards de les ciutats europees. www.sfcta.org/content/view/274/93/ Ian Ayers has practiced architecture and urban design in the San Francisco Bay area, California, USA. He has spearheaded the move to replace the elevated Central Freeway (damaged in the 1989 Loma Prieta earthquake) with a surface boulevard modeled on the urban boulevards of European cities. www.sfcta.org/content/view/274/93/

[7]

Els nostres vincles amb Barcelona es remunten a fa temps.(1) És un plantejament origen del nostre pelegrinatge que, partint de les mesures precises del Pla Cerdà, ens va empènyer a indagar sobre la urbanitat democràtica exposada per Bohigas. És una recerca d’espais i de relacions, de la proporció home-espai o, millor encara, de la relació entre ciutadà i ciutat.

En 1987 vàrem anar i vàrem trobar. Trobem la ciutat i els seus habitants.

Trobem la densitat i la fusió de les persones amb els espais, amb la ciutat i els seus angles tancats. Vàrem anar i vàrem trobar allò que havíem llegit: una ciutat d’ànimes i cossos en els quals el teixit històric no es pot moldejar i desembolicar. Hi ha interferències i superposicions.

En 1998 vàrem buscar i vàrem trobar. La recerca d’una innovació urbana i arquitectònica està preparada i documentada però, sobretot, queda certificada. Trobem dues dimensions i el preanunci de la separació.

El tema de la reordenació urbana demostra una savia dosi i netedat, una precisa voluntat de reconquesta de l’espai urbà fet útil, utilitzable, contenidor de diverses freqüentacions l’escala de les quals és l’habitant i les seves petites necessitats. Són les places.

Busquem entre els plecs de la ciutat i trobem l’escala, l’atenció pels materials, l’atenció per les persones, reequilibri urbà i “reordenació social”, que relaciona les persones amb la seva pròpia ciutat.

Vàrem començar les grans requalificacions. El Maremàgnum ens va apropar al mar i ens va permetre conèixer noves parts de la reorganitzada ciutat, en les quals la forma arquitectònica, la conformació urbana, presa del punt extrem de la Barceloneta un progressiu domini respecte a l’escala humana.

En 2009 ens vàrem perdre i no ens vàrem trobar. La deformació dels llocs, l’extremització dels espais, són els nous ingredients del disseny dels buits.

La geometrització i l’abstracció del tema de l’espai públic s’amplien als grans espais oberts de dimensions industrials. L’absència de vincles amb el context (perquè no hi ha context i tot neix d’una vastíssima tabula rasa) anul·la el tema de les relacions com a suport dels projectes. La ciutat queda llunyana i també la seva mesura. L’escala humana ha transformat Barcelona en “una ciutat que sembla créixer cada vegada que es mira”.(2)

Our ties with Barcelona go back a long way 1.

It’s an approach that, coming from Pla Cerda’s undoubted measures, which were at the origin of our walkabout, pushes for research into that democratic urbanity declared by Bohigas. It’s a research of spaces and of relationships, man-space relationships or, better still, city dweller and city.

In 1987 we went and we found. We found the city and its inhabitants. We found the density and the fusion of the people with the spaces, with the city and its angles closed within themselves. We went and we found that which we had read about: a city of souls and bodies in which the historical fabric is unable to mould or to unravel.

In 1998 we searched and we found. Research of urban and architectural innovation is prepared and documented, but above all certified. We found two dimensions and the pre-announcement of the separation.

The theme of the minute urban reorder demonstrates a knowledgeable dosage and cleanness, a precise willingness to win back the urban spaces rendered useless, into usable containers of diverse fragmentation of which the scale is of the inhabitant and his small needs. There are the squares.

We searched between the folds of the city and we found the dimension, the attention to materials, the attention to the people, urban rebalance and “social reorder”, that reconnects the people with their own city.

Great improvements began. The Maremagnum shopping centre got us close to the sea and informed us of the newly reorganised parts of the city, in which architectural form and urban conformation gets the upper hand from the far end of Barceloneta and its comparatively human dimensions.

In 2009 we got hopelessly lost. The deformation of the places and the taking-to-extremes of the spaces are the new ingredients of the urban design.

The theme of geometrical abstraction of public spaces spread into the large areas opened by industrial relocation. There is an absence of links with context, because no context is to be had on a vast blank slate, which cancels the theme of relationships that had supported earlier projects. The city is remote in its dimensions. The human dimension has transformed Barcelona into a “city that seems to grow in front of your eyes as you watch it ”2.

(1) Un viatge al que vam participar estudiants a la recerca de referències; joves professionals en missió d’exploració per a un coneixement pràctic, i docents que buscaven un innovador catàleg de llocs.

(2) En Quinteto de Buenos Aires, Manuel Vázquez Montalbán, 1997.

1 A journey that saw us as students in search of references, young professionals on an explorative mission in search of a realization awareness and teachers in search of an innovative catalogue of places.

2 Manuel Vázquez Montalbán, 1997 Quinteto de Buenos Aires

La meva primera trobada amb Gaudí va ser a l’adolescència. Les seves cases eren les meves icones i jo les admirava tant com admirava les pintures surrealistes de Magritte. Al meu entendre, Gaudí va ser un artista que va crear edificis com a escultures. Anys més tard, em vaig trobar caminant entre aquestes increïbles construccions i l’experiència va ser al·lucinant. Vaig compartir l’experiència amb molts altres que es van sentir atrets per aquests mons màgics de bellesa sanadora, rica en detalls naturals alhora que sorprenent i vital.

Gent de tot el món sent admiració pels edificis de Gaudí. Gent que potser no coneix un altre arquitecte que no sigui Gaudí. I em pregunto: s’haguessin creat les obres modernes de Barcelona si Gaudí no hagués existit?

El Park Güell em va impressionar profundament. Va començar amb un passeig cap al parc per una escala mecànica, un passeig que va marcar un recorregut mental a un lloc on tot és possible. Els elements esculturals col· laboren amb el pendent, l’olor i els colors de la terra, les plantes que floreixen, l’efecte del clima i de l’erosió. Un parell d’anys més tard, Barcelona es va convertir en un símbol de regeneració urbana a nivell mundial on tot era possible. Una escala mecànica directa al futur de la ciutat dels somnis, construïda per nous espais urbans. Un meticulós pla d’urbanització que era lògic quan un pensa en la rica cultura de la urbs. Moltes obres es van convertir en importants icones per a la resta del món. Al meu entendre, eren una gran font d’inspiració com a símbols moderns d’una construcció fantàstica.

Quan vaig a visitar la ciutat, sempre descobreixo nous llocs que, en tota la seva modèstia i delicadesa, creuen fronteres d’altres formes. Et proporcionen una forta sensació de “naturalesa” en el centre de la ciutat, mentre que tot el Jardí Botànic queda entramat en un intrínsec teixit, amb una completa simbiosi entre el disseny de recorreguts i l’experiència de la rica vegetació.

Mentre camino per la costa, prop de la Barceloneta, penso en el particular disseny de rajoles hexagonals, que configuren el paviment de diversos recorreguts per la ciutat. Un disseny ric en detalls i geometria d’espirals que cobreixen tres rajoles, no importa com les col·loquis. L’experiència d’espiritualitat i sorpresa és bàsicament la mateixa, ja et reflecteixis en la monumental naturalesa o en un prominent edifici. Tant un mur a la muntanya com unes torres esculpides o una rajola de formigó són, en si mateixos, un mar i una platja enmig d’una ciutat excepcional.

I first encountered Gaudi as a teenager. His houses were my icons; I loved them just as much as Magritte’s surrealistic paintings. To me Gaudi was an artist who created buildings as sculptures. Years later I found myself walking among these amazing constructions and it was mind-blowing. I shared the experience with many more who were drawn to these magic worlds of healing beauty, filled with a richness of organic details both surprising and life-affirming.

People from all over the world admire Gaudi’s buildings. People who might not know the name of any other architect but Gaudi. I wonder, would the sites of modern Barcelona have been created if Gaudi had not existed?

Park Güell left the deepest impression on me. It started with an escalator ride up to the park, a ride that marked a mental traverse to a place where anything is possible. The formed sculptural elements collaborate with the slope, the smell and colors of the soil, the thriving plants, the effect of the weather, the erosion.

A couple of years later Barcelona became a world symbol of urban regeneration where anything was possible. An escalator ride straight to the future’s city of dreams, constructed through new urban places and sites. A large and thorough development plan that was logical and obvious when thinking of the city’s rich culture and history. A lot of the new sites became important icons for the rest of the world. To me they worked as a great source of inspiration as modern symbols of dream building.

Today when I visit the city I always discover new sites. In all their modesty and softness they cross borders in another way. They give you a strong feeling of nature in the middle of the city. As the Jardí Botànic of Bet Figueras where the whole botanical garden gets knotted to a intricate fabric with a complete symbiosis between the design of the paths and the experience of the rich plant material.

As I walk by the coast just outside of Barceloneta, I think of the intricate pattern of the hexagon tiles of concrete that makes up the paving on several footpaths in the city. One rich with details and a pattern of spirals that pass through three tiles no matter how you compose them. The experience of spirituality and astonishment is essentially the same whether you are reflecting on monumental nature or a prominent building. A mountain wall, sculptured towers or a tile of concrete; this is all an ocean and a beach in the middle of an outstanding city.

[8]

Michaela de Poli & Adriano Marangon/ MADE associati www.madeassociati.it Tots dos es van graduar en arquitectura en 1991 per la IUAV de Venècia. En 2001, constitueixen MADE Associati. Estan compromesos amb la planificació de l’arquitectura, l’urbanisme i l’arquitectura del paisatge, centrant-se en l’anàlisi de llocs amb rellevància paisatgística i ambiental. L’equip ha participat en concursos internacionals i ha guanyat nombrosos premis.

Both graduated in architecture in 1991 at the IUAV Venice. In 2001 they constitute MADE associati office in Treviso. They are engaged in architectural planning, urban development, and landscape architecture focusing on the analysis of sites with particular landscape or environmental relevance. The team participates in international competitions and have won numerous awards.

Monika Gora/GORA art & landscape www.gora.se Monika Gora és arquitecta paisatgista i artista resident a Malmö, Suècia. Ha treballat a Austràlia, Xina, Indonèsia, Nova Zelanda i EUA. El seu treball combina el paisatgisme, l’art públic i la construcció. El Town Architecture Prize de Landskrona en 1999 i el Award from the Swedish Concrete Industry en 1993 són alguns dels premis que ha guanyat.

Monika Gora is a landscape architect and artist based in Malmö, Sweden. She has worked in Australia, China, Indonesia, New Zealand and in the United States. Her work combines landscape architecture, public art and building. The Town Architecture Prize of Landskrona in 1999 and the Award from the Swedish Concrete Industry in 1993 are amongst the prizes she has won.

Abans de convertir-se en ciutat, Barcelona va ser un lloc geogràfic. Molts milions d’anys de formació tel·lúrica són indissociables de les concrecions humanes més recents. Barcelona és un lloc on s’associen i s’enfronten temporalitats autònomes, on temps geològics, meteorològics, geoestratègics i històrics generen un entorn on els moviments i els intercanvis són els vectors de la seva estabilitat i identitat. Com diu un himne del segle XII dedicat a Shiva Nataraja, senyor de la dansa: “La immobilitat es dispersa i el moviment roman”. No hauria de sorprendre’ns, llavors, que les formes urbanes que es generen aquí, després d’una sorpresa inicial, apareguin enfront de nosaltres; no per si mateixes, sinó com a resultat d’un passat, d’un present i d’un futur units.

No haurien de sorprendre’ns ni l’expressió conjugada de les llums naturals i artificials, en les altures sublimades d’un mercat que sembla haver estat alçat per dialogar amb el vent i els estels; ni la longitud inigualada dels bancs públics que uneixen a la persona gran amb els coloms i a la dona amb les agulles de fer punt; ni els encreuaments urbans sublimats per l’eliminació dels vehicles. Apareix llavors, sense cap antecedent històric, aquesta cohabitació del salvatge i civil, de persones grans, d’aus del mar i de nens; allí, o just una mica més amunt, on la ciutat cava a la muntanya de funiculars i habiten porcs senglars.

Enfrontats a històries autònomes, paral·leles, encaixades, els objectes de la ciutat es desprenen de l’escala humana. Accedeixen a la dimensió fenomenològica de temps múltiples que ens paguen i ens traspassen. Ja es tracti del funicular de Montjuïc, de les vastes esplanades de la riba del mar, de la fusió lítica dels cementiris i de les pedreres, les dimensions de l’espai són alliberades i augmentades per a una acceptació lliure dels temps que les travessen. Cavades per fluxos, les formes urbanes no resisteixen, no s’obstinen, sinó que es caven, s’alcen, s’obren, es dilaten, s’estenen gairebé sempre més enllà de la mesura esperada. És com si el “cànon”, la norma urbana, una vegada travessada pel temps (els temps) fos tan imprevisible com un camaleó: la curvatura de l’Estació de França com la materialització de la curvatura d’un espai temporal de múltiples dimensions! Així, la ciutat segrega el que en un primer instant apareixeria com a nova forma urbana, i que són potser la manifestació natural, una expressió lleugera i alegre de les forces que la traspassen.

Before becoming a city, Barcelona was first a geographical location. Several million years of telluric formations are inseparable from the most recent human concentrations. Barcelona is the place where autonomous temporalities combine and confront each other where geological, meteorological, geostrategic and historical forces have generated an environment where movements and exchanges are the vectors of its stability and identity. In the words of a hymn of the 12th century dedicated to Shiva Nataraja, Lord of the Dance: “stillness disperses and movement remains.” This is hardly surprising since the urban forms that are being generated appear, after an initial surprise, to be in front of us not for themselves, but, more than anywhere else, as the result of a past, present and future merged together.

How can one be surprised by the joined expressions of natural and artificial lights in the subli-mated heights of a hall, which seems to have been built to interact with the wind and the stars? by the unparalleled length of public benches that associate an old man to pigeons, a lady to knitting, to the ripples of the sky and to the slow motion of the clouds? By urban intersections made sublime by the removal of auto traffic. This civil coexistence and wilderness of old men, sea birds and children appears then without history.

There, just barely higher, where the city digs into the mountain of cable cars and wild boar, confronted with autonomous, parallel and nested stories, the objects of the city are li-berated from human scale. They access the phenomenological dimension of multiple times that are in such close contact with us. Whether it is the Montjuïc ¨cable car, the vast waterfront promenades, or the lithic fusion of the cemeteries and quarries, the dimensions of the space are liberated and increased by a free acceptance of the times that go through them. Dug by the fluxes, the urban forms do not resist or insist. They carve, rise, open, distend and always expand almost beyond the expected. As if the “the canon”, the urban norms, once crossed by time (or times), became as unpredictable as a chameleon: the curvature of the Estació de França as a materialization of the curvature of space-time of multiple dimensions! The city hatches what might initially appear new urban forms, and perhaps could be a natural manifestation, a light and happy expression of forces passing through it.

Barcelona dóna molt joc segons la seva configuració urbana. Amb “joc” ens referim a l’espai en el qual un mecanisme es mou lliurement, com la distància que un volant pot recórrer abans que les rodes comencin a girar.

Digue-m’ho “el necessàriament inútil” o “marge urbà”. Barcelona és una ciutat antiga, que ha recreat repetidament la cultura d’avantguarda, com el moviment modernista del segle passat. Però tradició i avantguarda sempre coexisteixen i dialoguen en el context urbà.

Quan ens movem per la ciutat amb autobús o tramvia, o caminem pels seus carrers, trobem amb facilitat objectes i espais de disseny únic. Sembla que es tracta d’art modern, però aquests objectes compleixen funcions urbanes i estan lligats a la ciutat, ja sigui com a escultura, art públic o arquitectura, com és el cas de la plaça de la Vila de Madrid, concebuda per BCQ Arquitectes.

Barcelona té muntanyes, pujols i mar. Quan passejo per la bella platja, de vegades m’oblido que estic en una de les ciutats més grans d’Espanya. Clar que hi ha molts llocs que fan que ens sentim en una metròpoli, com les autopistes, però també hi ha llocs fruit del disseny, com la Gran Via de les Corts Catalanes, de Arriola & Fiol Arquitectes. Barcelona és una mina per al disseny de paisatgisme urbà. A més, resulta divertit. Podem trobar el retrat d’un arquitecte o dissenyador en els dissenys paisatgístics d’aquest, els quals permeten que vianants i turistes estableixin un diàleg amb la ciutat.

L’enginyós dissenyador català aporta tranquil·litat a la ciutat i ens mostra la seva veritable cara.

Com vaig dir, aquests dissenys paisatgístics es desenvolupen a partir dels marges de la ciutat. El marge en si és inútil, però no podem llegir fàcilment la ciutat sense ell. Barcelona sempre crea un marge i un joc de si mateixa.

Coneixem moltes ciutats del món, però no hi ha ciutat que tingui més espais públics ben dissenyats que Barcelona. Els barcelonins saben bé que el disseny fa la vida urbana més agradable i que converteix una ciutat en una autèntica ciutat.

Barcelona has a lot of “play” in its urban configuration. What we mean by “play” is the space in which a mechanism is free to move, like the distance a steering wheel can move before the wheels start to turn. We may call it the necessarily useless, or urban margin.

Barcelona is a ancient city, which has repeatedly recreated avant-garde culture, such as “Modernismo” movement from the last century. But, tradition and the avant-garde are always living together and talking to each other in the urban context.

When we move around the city by bus and tram, or ramble through its streets, we can easily find uniquely designed objects and spaces. It seems like a modern art, but these objects have urban functions. These are united with a city, like a sculpture, like a public work, like an architecture, such as Plaça de la Vila de Madrid by BCQ Architects.

Barcelona has mountains, hills, and a sea. When I walk along the beautiful beach, sometimes I forget I’m in one of the biggest city in Spain. Of course, there are many places, which make us feel it is a metropolis, such as its motorways. But there are also designed places, such as Gran Via de les Corts Catalanes by Arriola & Fiol Arquitectes.

Barcelona is a treasure house of urban landscape design. Furthermore, it’s fun. We can find the face of an architect or designer through their landscape designs. They make us, pedestrian and tourist, have a conversation with the city of Barcelona. The designer who is full of Catalan wit gives the city its tranquility, and shows us what the real city is.

As I said, these landscape designs grow out of the margins of the city. The margin itself is useless, but we cannot easily read the city without a margin.

Barcelona is always making a margin of the city and a play of the city.

We know many cities of the world, but there is no city, which has many well-designed public spaces city as Barcelona. Barcelonans know how design makes our urban life enjoyable and makes a city a true city.

Pierre Lafon/The Ateliers Pierre Lafon LDLV www.pierrelafon.net Ateliers Pierre Lafon, “LDLV” en Rennes, Bretanya, és un estudi interdisciplinari d’arquitectura, paisatge i infraestructures. La geografia, la física i la història són elements clau en el procés de disseny. Aquests projectes inclouen la “restauració fluvial (Pirineus)”, el “Museu de Geologia (Lubéron)” i la “conversió d’un antic parc industrial en un nou centre de la ciutat (Ningbo, Xina)”.

The Ateliers Pierre LAFON, “LDLV” in Rennes, Brittany, is an interdisciplinary studio of architecture, landscape and infrastructures. Geography, physics and history are pivotal elements in the design process. Such projects include “fluvial restoration (Pyrenees)”, “Geological Museum (Lubéron)”, and the “conversion of a former industrial park into a new city center (Ningbo, China)”.

Hideki Yoshimatsu/Archipro Architects www.yoshimat.com Archipro Architects és un estudi d’arquitectura i disseny urbà dirigit per Hideki Yoshimatsu i els seus socis des de 1987. Com a part de l’Haizuka Earthworks Projects, tres projectes van ser reconeguts a nivell internacional.

Haizuka Earthworks és una activitat artística que inclou un programa de reconstrucció de la zona de presa en Haizuka. Hideki Yoshimatsu és professor a la Universitat de Tokai des de 1998.

Archipro Architects is an architecture and urban design studio led by Hideki Yoshimatsu and partners since 1987. As part of the Haizuka Earthworks Projects, three projects were internationally recognized. Haizuka Earthworks is an art activity that involved a reconstruction program of the Haizuka Dam Area.

Hideki Yoshimatsu is a professor at Tokai University since 1998.

[9]

Districte / District • Ciutat Vella

Plaça de la Vila de Madrid Programa Program

Adreça Address Projecte Project by

restauració i urbanització de la plaça existent.

Restoration and redevelopment of the existing square.

Entre els carrers d’en Bot, de la Canuda i de Francesc Pujols.

Santa Anna, Barri El Gòtic.

BCQ Arquitectes

` Area Area

3.240 m2

Fotos Photos

BCQ Arquitectes, Joan Estruch/ Archivo Fotográfico de Barcelona, Pérez de rozas/Archivo Fotográfico de Barcelona, LYMNE 2003 Fase 1 2009 Fase 2

Data Date

·

Un recés de pau verda entre el sorollós ambient urbà que l’envolta A green haven in the noisy urban context that surrounds it [10]

TrOBALLA ArQUEOLÒGICA

ArCHAEOLOGICAL FINDING

Els orígens d’aquesta plaça els trobem en el moment de l’enderrocament de l’antic convent de Santa Teresa, consagrat el 1674 i destruït després de la guerra civil espanyola, ja ben entrat el segle XX. Durant els anys cinquanta, coincidint amb la construcció d’un dels actuals edificis que envolten la plaça i dins del programa d’urbanització de la zona, l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) va descobrir una necròpoli romana en el subsòl de l’espai públic.

Al jaciment es corresponia a les restes d’una via sepulcral dels segles II i III d.C., que s’iniciava al recinte emmurallat de l’antiga Barcino romana, i als laterals de la qual es varen dipositar tombes funeràries. Es va decidir deixar a la vista el conjunt arqueològic; es va construir una estructura amb porxos al seu voltant, i es va instal·lar un local concebut com a sala de museu. L’entorn més proper al recinte va ser enjardinat per l’arquitecte-paisatgista Lluís Riudor i Carol (1906-1989), de manera que els jaciments van ser integrats a la nova urbanització. Els grans edificis de veïns del carrer del Duc de

The origins of this square date to the demolition of the former Convent of Santa Teresa, consecrated in 1674 and destroyed in the 20th century after the Spanish Civil War. During the fifties, coinciding with the construction of one of the buildings that surrounds the square, and as part of the redevelopment program for the area, architect Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) discovered a Roman necropolis buried under the proposed public space.

The site corresponded with a Roman sepulchral road dating from the 2nd and 3rd centuries AD, that started within the walls of Roman Barcino, and which was flanked by tombstones. The subsurface archaeological site was to be exposed and an arcade built around it with an interior space destined to accommodate a museum. Gardens were designed for the immediate surroundings by landscape architect Lluís Riudor i Caol (1906-1989), so that the site was integrated into the new development plan. Two projects that face onto the square were designed during the same decade as the project for

[11]

Durant els diferents treballs d’urbanització i reorganització que s’han fet, s’han localitzat les restes de l’antic convent de Santa Teresa, una via sepulcral romana, i un refugi antiaeri de la guerra civil espanyola. Aquestes importants troballes van fer canviar el disseny conceptual del projecte: d’ésser un jardí urbà va passar a definir-se com un espectacular paisatge arqueològic.

The Roman sepulchral road was discovered during an early phase of development. This, along with the remains of the former Convent of Santa Teresa and a Civil War air-raid shelter, led to a modification of the design concept from an urban garden to a spectacular archaeological landscape.

Descobriment de la necròpoli a la plaça de la Vila de Madrid al 1956.

Discovery of the necropolis under Plaça de la Vila de Madrid in 1956. © Joan Estruch/Archivo Fotográfico de Barcelona

Aspecte de la plaça de la Vila de Madrid a finals dels anys 50.

Appearance of Plaça de la Vila de Madrid towards the end of the 50's. © Pérez de Rozas/Arxiu Fotogràfic de Barcelona [12]

la Victòria i del passatge del mateix nom, així com la façana de l’Ateneu Barcelonès que miren cap a la plaça, van ser projectats en aquesta dècada. L’estil artístic en què es van inspirar les façanes dels edificis dels voltants, que daten de mitjan segle XIX. En un dels costats, s’hi va instal·lar el 1958 una font amb una escultura en marbre blanc d’una “maja madrileña”, esculpida per Lluís Montané i Molfulleda (1905-1997).

IMPACTE CONCEPTUAL

Plànol arqueològic / Archaelogical plan

Els arquitectes designats per a la reordenació urbana d’aquest espai, BCQ Arquitectes, es van trobar amb una plaça pavimentada que servia d’improvisat aparcament i el local en un estat d’abandonament. Per a la concepció del disseny, els arquitectes es van inspirar en l’atmosfera del claustre d’un convent (reminiscència del seu passat) i en la imatge dels jardins projectats pels patis d’interior de les illes de l’Eixample.

A més, varen tenir en compte la seva particular ubicació en el casc antic, entre la Rambla i el Portal de l’Àngel, i la necessitat de crear un espai públic tranquil que proporcionés un recés de pau entre el sorollós ambient dels voltants. L’espai havia de ser pels vianants i respectuós envers la resta de carrers i places que l’envoltaven.

La primera idea conceptual del disseny va ser la de prescindir de l’aparcament, mantenir els arbres existents i recuperar

the square: the big residential buildings on Carrer del Duc de la Victoria and on the passatge of the same name, as well as the facade of the Ateneu Barcelonès –a Catalan institution created in the 19th century to preserve and spread Catalan culture.

The neighboring buildings, built around mid 19th century, inspired the architectural style of these edifices. In 1958, a fountain with a white marble sculpture of a “Maja madrileña”, created by Lluis Montané and Molfulleda (1905-1997) was placed at one side of the square.

Conceptual impact BCQ Arquitectes, who had been commissioned to design the urban improvement of this site, were faced with a paved square that was used as a parking lot and interior spaces in poor repair. In their conception of the design the architects were inspired by the atmosphere of a convent cloister (reminiscent of its historic past) and by the idea of the gardens planned for the inner courtyards of the Eixample blocks.

They also took into account its particular location in the old city, between La Rambla and Portal de l’Àngel, and the need to create a peaceful oasis in the noisy urban environment that surrounded it.

The space needed to be for pedestrians and to be integrated with the streets and other squares nearby.

[13]

Seccions / Sections

La il·luminació dissenyada pels arquitectes juga un paper essencial en la concepció del projecte. Balises d’il·luminació han estat col·locades estratègicament per donar protago-

[14]

Esbós / Sketch

nisme a les tombes i al conjunt arqueològic.

Altres punts de llum s’han instal·lat sobre la gespa per fer ressaltar l’espai i el mantell verd situat al centre de la plaça.

The lighting, designed by the architects, plays an essential role in the conception of the project. Lighting was designed to give center stage to the tombstones and the archaeological site in

general. Other lights are installed at the lawn to emphasize the space and this green mantle located at the center of the square.

Detall del plànol de situació / Site plan detail

[15]

[16]

l’antic local com a espai museístic. Per portar-ho a terme, es va decidir reunir tots els elements i concebre’ls com un espai unitari. D’aquesta manera, la plaça es convertiria en un jardí urbà amb mantells de gespa orientats cap a la necròpoli.

Durant la fase de construcció es van descobrir les restes del convent de Santa Teresa, a més d’un refugi antiaeri de la guerra civil i el conjunt sepulcral romà. Aquestes troballes van alterar en gran manera la concepció del jardí urbà i van fer que els arquitectes es plantegessin l’espai com un paisatge arqueològic en l’interior del qual es preserven alguns tresors i, al mateix temps, se’n descobreixen uns altres.

La segona fase d’urbanització es va centrar en l’entorn arqueològic de les restes romanes i en l’espai d’interpretació de la necròpoli.

TAPÍS VEGETAL El resultat final presenta les diverses actuacions principals que es van realitzar en l’entorn. D’una banda, s’ha creat una zona perimetral que circumval·la l’espai, tractat amb pavimentació, mobiliari urbà i il·luminació, com la resta dels espais públics del centre històric de la ciutat. D’altra banda, la zona central situada al nivell del carrer de la Canuda, s’ha configurat com un jardí interior en relleu, amb suaus pendents i amb gespa plantada a manera de tapís. Hi destaquen els recipients d’acer

corten que protegeixen els arbres existents i permeten la lleugera inclinació del terreny fins a situar-se al nivell de la necròpoli romana. Finalment, s’ha construït un pont pels vianants que discorre sobre les restes arqueològiques i facilita el recorregut de la plaça en diagonal. En el mateix pont, la il·luminació que s’ha instal·lat proporciona llum a la zona inferior, on s’ha creat un sistema de portes corredisses escamotejables, que funcionen com a cortines metàl·liques per protegir l’accés a la zona arqueològica. En un dels costats, davant de l’Ateneu, s’ha instal·lat una pèrgola que funciona al mateix temps de mirador i de pòrtic amb panells informatius sobre la necròpoli, l’antiga via romana i els edificis històrics de la plaça.

Actualment s’està duent a terme una sèrie d’actuacions com a pla de millora, pactades en consens amb el Consistori, el veïnat i els comerciants. Aquestes inclouen la col· locació d’una tanca perimetral per evitar l’accés al jardí en hores nocturnes; la incorporació d’un guarda de seguretat al museu durant el dia; la creació d’un àrea de jocs infantils; la restricció de l’aparcament de motos en tota la plaça, i la instal·lació de més bancs públics i una rampa d’accés a les galeries comercials. Aquestes intervencions es realitzen per adequar la urbanització de la plaça als seus usos.

The first conceptual idea of the design was to remove parking, maintain the existing trees and recuperate the old interior spaces for use as a museum. All these elements were to be brought together in order to establish a unified space.

The discovery of the Roman burial site greatly altered this concept of an urban garden. This, as well as the existence of the historically significant remains of the convent of Santa Teresa and a Civil War air-raid shelter forced the architects to re-conceptualize the space as an archaeological landscape within which treasures are preserved and displayed.

Green mantle The various improvements are evident in the final result. On the one hand a border around the central space is paved and equipped with urban furniture and lighting similar to other public spaces in the historic center of the city. On the other hand the central core adjacent to Carrer de la Canuda is formed as an interior garden with soft slopes of lawn. Planter boxes made of corten steel hold the existing trees and allow a soft slope of the terrain down to the level of the Roman necropolis. Finally, a pedestrian bridge is built above the archaeological remains and permits crossing the square on the diagonal. This bridge incorporates a lighting system that illumi-

nates the necropolis below, and a sliding gate that in the form of a chain-link curtain protects the access to the archaeological site. On one side, facing the Ateneu, a pergola serves as lookout with information panels about the necropolis, the ancient Roman road and the historic buildings on the square.

Currently some work was done on an improvement plan that was the result of negotiations between the city, local residents and shop owners. This work includes a perimeter fence to prevent the access after dark, the hiring of a guard for the museum during the day, a playground, a restriction against motorcycles in the entire square, more public benches and an access ramp to the shopping center. The work adapts the organization of the square for its different uses.

[17]

Una plaça central tapissada amb gespa, pedra basàltica i majestuosos murs d’acer corten possibiliten la permanència dels arbres ja existents. Els volums d’acer que mantenen els arbres semblen gelosos guardians asseguts sobre els tresors amagats del subsòl.

A central area planted with a lawn. Basaltic stone and corten steel constitute majestic walls that allow the existing trees to remain.

The steel-sided terraces that contain the trees seem to be zealous guards of the treasures hidden in the subsoil.

[18]

[19]

Esb贸s / Sketch

[20]

[21]

Districte / District • Ciutat Vella

Placeta de Martina Castells Programa Program

Adreça Address Projecte Project by ` Area Area Fotos Photos Data Date

Nou espai públic darrere de l’esglèsia de Sant Llàtzer.

New public space behind Sant Llàtzer Church.

Entre la plaça del Pedró i els carrers de Sant Llàtzer, de l’Hospital i del Carme. Barri El Raval.

Jaume Arderiu, Tomàs Morató/ A & M Arquitectes; Foment de Ciutat Vella S.A. 694,5 m2

·

Andreu Adrover, Foment de Ciutat Vella S.A., LYMNE 2009

Una petita illa al cor del Raval A small island in the heart of the Raval neighborhood [22]

URBANISME I ART

URBAN PLANNING AND ART

La placeta va sorgir com a resultat de la rehabilitació d’un edifici proper, situat al carrer del Carme. El pati interior d’illa va ser recuperat com a nou espai públic. La rehabilitació de l’edifici va ser acompanyada de la recuperació de la façana posterior, que correspon a la zona de l’absis de la capella romànica del segle XII de Sant Llàtzer. L’accés a aquesta petita església es realitzava per l’actual plaça del Padró. En origen, la capella formava part del proper Hospital dels Malalts Mesells o leproseria que va fundar el bisbe Guillem Torrojà durant el segle XII. Al segle XIV es va canviar de culte religiós: la Mare de Déu dels Malalts per Sant Llàtzer, nou patró dels leprosos.

This small square was the result of the remodel of an adjacent building located on Carrer del Carme. The interior courtyard of the block was converted into a new public space. The remodel of the building was accompanied by the restoration of the apse of the 12th century Romanesque chapel of Sant Llàtzer. Access to this small church was via Plaça del Padró. The chapel was originally part of the nearby Hospital dels Malalts Mesells, a leper colony founded by Bishop Guillem Torrojà during the 12th century. In the 14th century its dedication changed.

Sant Llàtzer replaced Mare de Déu dels Malats as the new patron of the lepers.

TRES ZONES

The project focused on three distinct areas and each of them received a specific treatment. From the entrance of the small square, various wood plank paths run parallel to the side walls, emphasizing the depth of the square. The paths move towards the apse of the Romanesque chapel, which the architects highlight by creating a garden

L’actuació es va centrar en tres zones diferenciades, cada una de les quals va rebre un tractament específic. A partir de l’entrada a la placeta, neixen uns recorreguts paral·lels a les façanes construïts amb llistons de fusta que emfatitzen la profunditat de la plaça.

THREE AREAS

[23]

Sorrera de jocs infantils Paviment de sauló jardinera ABELIA GRANDIFLORA jardinera TEUCRIUM FRUTICAMS jardinera ESCORÇA DE PI jardinera ESCALLONIA MACRANTHA HEURA A) JACARANDA MIMOSOFOLIA B) ALBIZZIA JULIBRISSIN C) ERYTHRINA CARTELL A

CARTELL B

Planta general / General plan

[24]

[25]

La plaça porta el nom de Martina Castells i Ballespí, en honor a aquesta metgessa nascuda a Lleida el 1852. Es va matricular en Medicina en 1877, a la Universitat de Barcelona. Considerada com una de les tres primeres dones catalanes en fer-ho.

Es va llicenciar en Pediatria i, posteriorment, es va traslladar a Reus per exercir a l’Hospital Militar i a l’Institut Mental Pere Mata. Va morir tràgicament el 1884, als trenta-un anys, víctima d’una nefritis soferta durant el seu primer embaràs.

The square is named after Martina Castells i Ballespí, a doctor who was born in Lleida in 1852. She was one of the earliest women in Spain to go to medical school when she enrolled at the University of Barcelona in 1877. She graduated in pediatrics and later moved to Reus to practice at the Hospital Militar and at the Instituto Mental Pere Mata. In 1884 she died tragically at age 31 of nephritis suffered during her first pregnancy.

[26]

El recorregut arriba fins a l’absis de la capella romànica que, per tal de protegirlo i fer-lo destacar, els arquitectes van crear una zona enjardinada situada a un nivell més baix. Aquest espai plantat d’herba no és accessible i la resta de la plaça se separa mitjançant la instal·lació d’uns grans blocs de pedra. Els blocs funcionen al mateix temps com a banc i de marc per a la il· luminació nocturna de la façana de l’absis.

Una altra de les zones a destacar és la part central on s’ha pavimentat amb sauló.

Es divideix en una zona assolellada, una zona de jocs infantils i un espai verd compost per les jardineres de planta circular.

Els arquitectes es van inspirar en el llenguatge pictòric de l’artista francès Robert Delaunay per crear aquest original disseny.

La geometria circular es va crear mitjançant la intersecció de volums d’acer corten amb el tancat format per tubs d’acer galvanitzat.

ESTRATÈGIES URBANES Les zones més enjardinades s’han disposat estratègicament en testos gegants, per salvaguardar-les del vandalisme. La instal· lació del reg ha estat possible mitjançant les aigües de subsòl, que formen part de la connexió a la xarxa de recursos alternatius municipals. A més de la zona de jocs infantils i, seguint el recorregut dels llistons de fusta, s’han instal·lat unes àrees de descans equipades amb bancs i cadires.

La il·luminació del conjunt s’ha resolt gràcies a la instal·lació d’una columna d’alumini que dóna suport a les llums que il·luminen la placeta.

Finalment, en la façana del carrer de Sant Llàtzer s’ha creat una gran tanca d’acer format per pales perpendiculars al carrer i construïdes amb acer corten. D’aquesta manera s’evita l’accés quan la plaça està tancada i se li confereix intimitat.

area below the square’s ground level. This area, planted with grass, is not accessible.

It is separated from the rest of the square by a curb constructed of large blocks of stone. The blocks also act as bench and accommodate a lighting system that illuminates the apse.

Another area worth mention is the central part that has been paved with coarse sand. It is divided into an open area, a playground and large circular planting beds.

The architects were inspired by the pictorial language of French artist Robert Delaunay in the creation of this original design. The circular geometry is formed by the intersection of Corten steel planters with galvanized steel posts that fence the playground in.

URBAN STRATEGIES The landscaped areas were strategically raised to protect them from vandalism.

The irrigation system, which is connected to a municipal network of alternative water sources, was made possible thanks to subsurface water. A series of benches and chairs were placed around the playground and along the wood paths.

Lighting is provided by means of an aluminum mast that supports the fixtures that are aimed at various parts of the plaza.

Finally, along Carrer de Sant Llàtzer, a fence made of Corten steel plates perpendicular to the street delimits the square.

This limits unwanted access and provides the square with privacy.

[27]