JAUME FABRE FORNAGUERA (Barcelona, 1948)
és doctor en Història Contemporània per la UAB i llicenciat en Ciències de la Informació per la mateixa universitat, on ha fet classes d’història del periodisme. Ha publicat estudis sobre comunicació i sobre els anys del franquisme. Amb Josep Maria Huertas va desenvolupar una tasca de recerca i publicació d’obres d’història urbana i l’any 2000 van iniciar plegats la catalogació de l’art públic de la ciutat de Barcelona, plasmada en diversos llibres i en el web bcn. cat/artpublic, tasca que actualment continua en solitari. Ha excercit el periodime als diaris El Correo Catalán, Avui, Tele/eXpres, Diario de Barcelona, El Periódico i La Vanguardia. Ha estat director d’El Punt Diari i de la revista Oriflama, i actualment és el responsable de la secció de premsa de Serra d’Or.
PERIODISTES, MALGRAT TOT
Aquest llibre és un relat d’un temps en què ser periodista no era fàcil. No hi trobareu un catàleg de periodistes: no és una història total del periodisme barceloní en el període que transcorre de la Guerra Civil a l’aparició de la Llei de premsa (1939−1966), però recorda uns moments en què cada professional va haver de prendre una actitud, que fou diversa, davant la seva professió: la resistència, l’exili, la continuïtat en el treball tractant només temes intranscendents, l’aprofitament de petites escletxes en la censura per defensar valors ètics o de drets humans... Es comprova que són apòcrifes moltes de les històries que circulen de fa anys per les redaccions dels diaris. I es destaquen amb més interès els aspectes positius de la resistència que els negatius de la repressió. Un estudi que ens apropa a una generació de periodistes entre els quals n’hi va haver alguns que van ser exemple ètic per a les generacions posteriors.
JAUME FABRE
PERIODISTES,
MALGRAT TOT [ 1939 ·····································
LA DIFICULTAT D’INFORMAR SOTA EL FRANQUISME A BARCELONA
RESISTENTS, POSSIBILISTES i COL·LABORACIONISTES JAUME FABRE