Pinzellades de Barcelona by Barcelona llibres

Pinzellades de / Outlining / Pinceladas de / À la plume et au pinceau

Il . lustracions

Text

XAVI JULIÀ SÁNCHEZ

ISABEL DE VILLALONGA

Casa Batlló L’Eixample Modernisme. Gaudí Passeig de Gràcia, 43

Ciutat Vella

Sant Martí

Sant Andreu

L’Eixample

Sants-Montjuïc

Les Corts

102

Sarrià - Sant Gervasi

110

Gràcia

116

Horta-Guinardó

130

Nou Barris

Torre Jaume I Ciutat Vella TelefĂ¨ric del Port de Barcelona

Pinzellades de Barcelona

Després, a peu de carrer, la perspectiva canvia,

Una nova mirada que dibuixa la ciutat

paper protagonista, perquè, una vegada superat el

En els dies clars, nets d’humitat i de boira, m’agrada contemplar la ciutat des d’alguna de

i és la Barcelona més quotidiana la que pren el tràmit de la visita turística, amb Gaudí, els edificis avantguardistes i les muralles romanes, comença l’altra Barcelona.

les seves talaies. El seu skyline varia segons el lloc

Hi ha vida més enllà del centre. Més enllà del caos

escollit, però la sensació sempre és impactant.

circulatori, dels establiments clònics i de les imat-

Barcelona, encaixada entre la muntanya i el mar,

ges típiques de postal, s’amaga una altra ciutat,

apareix com una plataforma en lleuger pendent

la que aposta pel petit comerç, la gastronomia

que, esquitxada de petits turons i delimitada pels

senzilla, l’ecologia i la producció artesanal. És la

seus dos rius, l’un al nord i l’altre al sud, s’aboca

ciutat per la qual transiten els dibuixos d’aquest

al Mediterrani. De dalt estant, és fàcil apreciar

llibre —fets amb tinta xinesa i aquarel·la sobre pa-

la complexitat de la seva trama urbana, poblada

per—, la dels barris i la de l’extraradi, la dels carrers

de marques en les quals es llegeix el temps, la

humits que fan olor de mar, la de la roba estesa

seva evolució històrica, els seus progressos i els

als balcons del Raval i les cases amuntegades

desafiaments actuals, així com la singularitat de

sobre la muntanya al Guinardó, la dels cafès de

cadascun dels seus barris: orgànics i sinuosos, els

sempre, la de les places i els llocs de trobada. Una

que es van formar al seu lliure albir entorn dels

nova mirada repleta de detalls, de pinzellades que

nuclis dels antics pobles; racionals i geomètrics,

reflecteixen la vida, el color i l’ambient del lloc.

els que segueixen les pautes de la trama de Cerdà. I a manera de guia entre la complicada cal·ligrafia urbana, destaquen els elements singulars de les diferents èpoques: la blanca silueta del temple del Tibidabo, el trencadís de Gaudí, el campanar de la Catedral, els pinacles de la Sagrada Família,

No hi ha una sola Barcelona, sinó moltes; tantes com els ciutadans que la viuen, la utilitzen, la defensen i la transformen, deixant les seves empremtes en qualsevol punt del paisatge que conserva la memòria i el sentiment dels seus habitants.

la torre Agbar i les de la Vila Olímpica o l’estranya

Mediterrània en essència i d’una dimensió que

silueta de l’Hotel W; una arquitectura escultòrica,

podríem qualificar d’humana, una de les caracte-

rica en volums i matisos, que són els nostres

rístiques que dibuixen la personalitat del paisatge

punts de referència.

urbà de Barcelona és la seva diversitat. En un

espai de temps curt podem passar del litoral ma-

en una quadrícula perfectament dissenyada amb

rítim, amb cinc quilòmetres de platja, als boscos

carrers rectilinis i aixamfranats, que els burgesos

de Collserola; del romànic de Sant Pau del Camp

de l’època, sota l’etiqueta del Modernisme, van

al gòtic del monestir de Pedralbes o de l’església

omplir d’un conjunt d’edificis que avui és un dels

de Santa Maria del Mar; de l’efervescent Passeig

principals reclams de la ciutat. Barcelona després

de Gràcia al desconegut barri de Can Peguera, on

va incorporar al seu teixit urbà els pobles que

sembla que el temps s’hagi aturat.

quedaven separats de Ciutat Vella per espais de

Barcelona és una ciutat feta de pobles, de districtes i de barris, una ciutat de contrastos. En un principi era un reducte tancat entre muralles, amb carrerons laberíntics i una densitat que, tot i la política d’esponjament realitzada pels ajuntaments democràtics, encara es pot apreciar a les quatre zones del nucli antic. El Barri Gòtic, amb el seu conjunt de carrers i palaus medievals entorn de la Catedral; el Born, amb la muralla en un extrem, el parc de la Ciutadella en l’altre i la ciutat del segle XVIII, gremial i artesana, a l’interior; el Raval, on conviuen antics convents, hospitals, monestirs i institucions de caritat al

camp obert, municipis independents amb els seus propis governs locals i un perfil històric ben fonamentat que, com Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia o Horta, s’havien format extramurs al voltant d’una església, passant de ser eminentment agrícoles a acollir una població de menestrals i artesans, al costat de les segones residències que van instal·lar-hi els burgesos per escapar de la pol·lució urbana. Municipis d’un passat fabril i obrer intens com Sants, les Corts, Sant Andreu o Sant Martí són pobles ja devorats pel temps i l’especulació urbanística, que, tanmateix, mantenen el seu caràcter i els senyals d’identitat.

costat de museus d’art contemporani, i la Barce-

Es diu que Barcelona ha crescut a cop de ma-

loneta, el vell barri de pescadors, una illa salada

croesdeveniments de repercussió mundial. Hi ha

i sensual, de cases diminutes, on la vida es fa al

un abans i un després de l’Exposició Universal

carrer i les cases i fondes són la prolongació de la

de 1888 que va rehabilitar tot el barri de la

sala de estar.

Ribera i va regalar a la ciutat un gran parc on abans hi havia l’odiada ciutadella militar. El 1892

No va ser fins a mitjans del segle XIX que la

l’Exposició Internacional va renovar la munta-

ciutat es va expandir fins al gran pla, transfor-

nya de Montjuïc i les seves zones limítrofes; el

mant el que havien estat horts, masies i jardins

Congrés Eucarístic de 1952 va ser l’excusa que

va permetre urbanitzar els voltants del sud de la

alhora que és una de les destinacions preferides

Diagonal, i amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992

pel turisme internacional. A la cruïlla de tots

Barcelona es va obrir al mar, es van construir

aquests fluxos hi ha la ciutat: mestissa, oberta,

les rondes, es van obrir i remodelar parcs i es va

tolerant, apassionada, emprenedora, inconformis-

iniciar un imparable desplegament d’arquitectura

ta, estressada, creativa i cosmopolita; però

civil, museus, teatres, equipaments esportius,

també local i provinciana, egocèntrica, prepotent

centres cívics i biblioteques. Finalment, el 2004,

i enamorada de si mateixa. Una barreja de seny i

amb l’operació Fòrum de les Cultures, es va

de rauxa és el tòpic que persegueix aquesta ciutat,

endegar la transformació del litoral a la vora del

la qual, tanmateix, és capaç d’entusiasmar-se

Besòs, fet que va donar lloc al controvertit model

donant el millor de si mateixa quan se sent

urbanístic de Diagonal Mar, un barri de luxe amb

protagonista, tant en una final del Barça com en

gratacels residencials, edificis per a congressos i

els Jocs Olímpics o qualsevol altre esdeveniment

hotels signats per grans estrelles de l’arquitectura

extraordinari. I quan es tracta de protestar contra

internacional. Així mateix, l’antiga àrea industrial

un món injust, els carrers s’omplen de gent: els

del Poblenou ha esdevingut una interessant com-

barcelonins no fallen mai.

binació d’audaços edificis d’oficines, universitats i sofisticats lofts. Són actuacions que no solament han modificat l’estructura urbana, sinó també la realitat social dels veïns, i finalment han acabat per vendre millor i més cara la ciutat. Hereva de successives invasions, terra de pas entre dos mons culturals i geogràfics, Barcelona s’ha anat formant per al·luvió. Primer va rebre els pagesos que arribaven de tot Catalunya, i més tard van arribar els gallecs, els aragonesos i els murcians. Després de la Guerra Civil van ser els andalusos els que van venir buscant feina i un nivell de vida millor. Avui Barcelona forma part d’un dels grans corredors migratoris d’Europa,

Isabel de Villalonga

EsglĂŠsia de Sant Pau del Camp Ciutat Vella Carrer de Sant Pau, 101

Outlining Barcelona

Then, down at street level, the perspective chan-

Sketching the city from a new perspective

the leading role, because once the tourist must-

On clear days, when there is no humidity or fog, I like to contemplate the city from one of its

ges, and it is this everyday Barcelona that plays sees are out of the way, with their Gaudi’s, their avant-garde buildings and their Roman walls, the other Barcelona starts.

vantage points. Depending on the place chosen,

There is life beyond the centre. Hidden beyond the

the city’s skyline varies, but the sensation is always

traffic chaos, cloned shops and typical postcard

staggering. Barcelona, wedged between the mou-

images, there is another city, a city that believes in

ntain and the sea, emerges as a slightly sloping

small commercial establishments, simple gas-

platform, dappled with small hills and bounded by

tronomy, ecology and craftsmanship. This is the

its two rivers, one to the north and the other to

city explored by the drawings in this book—done

the south, facing the Mediterranean. Seen from

in Chinese ink and watercolour on paper—, the

above, it is easy to appreciate the complexity of its

city of the districts and the periphery; the city

urban layout, filled with marks in which time can

of damp streets that smell of the sea, the city of

be read, its historical evolution, its progress and

clothes hanging out to dry on the balconies of the

its current challenges. The unique nature of each

Ravel and the houses heaped on the mountainside

of its districts, organic and sinuous those that

in Guinardó; the city of the cafés that have always

grew freely around the centres of the old villages,

been there, the city of squares and meeting-pla-

rational and geometric those that followed the

ces. A new look bursting with details, with brush

guidelines of the Cerdà urban plan layout; and

strokes that reflect the life, colour and atmosphere

standing out like a guide amidst the complicated

of the place.

urban calligraphy, are the unique elements of the different eras – the white silhouette of the church at Tibidabo, Gaudí’s mosaic-like “trencadís” , the Cathedral bell-tower, the pinnacles of the Sagrada Família, the Agbar tower, the towers of the Vila Olímpica or the unusual silhouette of Hotel W—,

There is not just one Barcelona, but many, as many as there are citizens who live in it, use it, defend it and transform it, leaving their mark on any part of the landscape that preserves the memory and feelings of its inhabitants.

a sculptural architecture, rich in volumes and

Mediterranean in essence, and of a size that we

subtleties, which are our points of reference.

could describe as human, one of the characte-

ristics defining the personality of the urban

transforming what had been orchards, country

landscape of Barcelona is its diversity. In a short

houses and gardens in a perfectly designed grid

space of time, we can go from the maritime sho-

of streets laid out in straight lines with chamfe-

reline, with its five kilometres of beaches, to the

red corners, which the bourgeoisie of the time

woodland of Collserola; from the Romanesque

filled with buildings, under the label of Moder-

architecture of Sant Pau del Camp to the Gothic

nism, that are now one of the main attractions

of the Pedralbes monastery or the church of

of the city. Barcelona then incorporated into its

Santa Maria del Mar; from the bustling Passeig

urban fabric the villages that had been separated

de Gràcia, to the undiscovered district of Can

from the Old City by open land, independent

Peguera, where time seems to have stood still.

municipalities with their own local governments

Barcelona is a city made up of villages, districts and wards, a city of contrasts. In the beginning it was a redoubt surrounded by walls, with labyrinthine alleys and a density that, despite the hollowing-out policy implemented by the City Councils after the restoration of democracy, can still be seen in the four areas of its old central district. The Barri Gòtic, with its medieval streets and palaces surrounding the Cathedral; the Born, with the wall at one end, the Ciutadella park at the other and the 18th-centry city, of crafts and guilds, in the middle; the Raval, where former convents, hospitals, monasteries and charita-

and a well-founded historical profile which, such as Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia or Horta had grown up beyond the walls around a church, changing from being eminently agricultural to being home to a population of labourers and artisans, next to the second homes established by the bourgeoisie to escape from the pollution of the city. Places with an intense manufacturing and working past such as Sants, Les Corts, Sant Andreu or Sant Martí. These are villages that have been now been devoured by time and urban planning speculation, yet still retain their character and hallmarks.

ble institutions live side by side with museums

It is said that Barcelona has grown by dint of

of contemporary art, and Barceloneta, the old

major events with worldwide repercussion. The

fishing district, a salty, sensual island of tiny

Universal Exhibition of 1888 was a turning point

houses, where life is lived on the street and the

that saw the rehabilitation of the entire district

eating-houses are an extension of the living-room.

of la Ribera and gifted the city a great park whe-

It was not until the middle of the 19th century

re formerly the hated military citadel had stood.

that the city expanded towards the great plain,

In 1892, the International Exhibition renovated

the mountain of Montjuïc and its adjoining areas.

great migratory corridors of Europe, and at the

The Eucharistic Congress of 1952 was the excuse

same time is one of preferred destinations for

that made it possible to urbanize the land to the

international tourists. At the crossroads where

south of the Diagonal, and for the 1992 Olympic

all these currents meet is the city: mestiza, open,

Games, Barcelona opened up to the sea, the ring

tolerant, passionate, enterprising, non-conformist,

roads (Rondas) were built, parks were open and

stressed, creative and cosmopolitan; but also local

remodelled, and an unstoppable roll-out of civil

and provincial, egocentric, arrogant and in love

architecture, museums, theatres, sports facilities,

with itself. A mixture of seny (common sense) and

civic centres and libraries started. Finally, in 2004,

of rauxa (impulsiveness) is the cliché that pursues

for the Forum of Cultures, the city undertook the

this city which, nonetheless, is capable of enthu-

transformation of the shoreline next to the Besòs

siasm, bringing out its best when it feels it is the

river, which gave rise to the controversial Diagonal

protagonist, whether in a football final featuring

Mar urban planning model, a luxury district of

Barça, the Olympic Games, or any other extraordi-

residential skyscrapers, buildings for congresses

nary event, and when it is time to protest against

and hotels designed by leading international

an unfair world, the streets are filled with people:

architects. The old industrial area of Poblenou has

the people of Barcelona never let us down.

also mutated into an interesting combination of daring office buildings, universities and sophisticated lofts. These are actions that have not only modified the urban structure, but also the social reality of the residents and ultimately have ended up selling the city better and for a higher price. The legacy of successive invitations, a passing place between two cultural and geographic worlds, Barcelona has grown through migratory influxes. First it received peasants who had come from all parts of Catalonia, then came people from Galicia, Aragon and Murcia. After the Spanish Civil War, the Andalusians came in search of work and a better life. Today Barcelona is part of one of the

Isabel de Villalonga

Parc de Joan Miró L’Eixample Carrer d’Aragó, 2

Pinceladas de Barcelona

Luego, a pie de calle, la perspectiva cambia, y

Una nueva mirada que dibuja la ciudad

protagonista, porque una vez superado el trámite

En los días claros, limpios de humedad y de niebla, me gusta contemplar la ciudad desde alguna de

es la Barcelona más cotidiana la que toma el papel de la visita turística, con su Gaudí, sus edificios vanguardistas y sus murallas romanas, empieza la otra Barcelona.

sus atalayas. Según el lugar elegido, su skyline

Hay vida más allá del centro. Más allá del caos

varía, pero la sensación es siempre impactante.

circulatorio, de los establecimientos clónicos y de

Barcelona, encajada entre la montaña y el mar,

las imágenes típicas de postal, se esconde otra

aparece como una plataforma en ligera pendiente

ciudad, la que apuesta por el pequeño comercio, la

que, salpicada de pequeñas colinas y delimitada

gastronomía sencilla, la ecología y la producción

por sus dos ríos, uno al norte y otro al sur, se

artesanal. Es la ciudad por la que transitan los

aboca al Mediterráneo. Desde lo alto es fácil

dibujos de este libro —hechos con tinta china y

apreciar la complejidad de su trama urbana,

acuarela sobre papel—, la de los barrios y la del

poblada de marcas en las que se lee el tiempo, su

extrarradio, la de las calles húmedas que huelen a

evolución histórica, sus progresos y sus actuales

mar, la de la ropa tendida en los balcones del

desafíos, así como la singularidad de cada uno de

Raval y las casas amontonadas sobre la montaña

sus barrios: orgánicos y sinuosos, los que se

en el Guinardó, la de los cafés de siempre, la de las

formaron a su libre albedrío en torno a los núcleos

plazas y los lugares de encuentro. Una nueva

de los antiguos pueblos; racionales y geométricos,

mirada plagada de detalles, de pinceladas que

los que siguen las pautas de la trama de Cerdà; y a

reflejan la vida, el color y el ambiente del lugar.

modo de guía entre la complicada caligrafía urbana, destacan los elementos singulares de las diferentes épocas —la blanca silueta del templo del Tibidabo, el trencadís de Gaudí, el campanario de la Catedral, los pináculos de la Sagrada Família, la torre Agbar y las de la Villa Olímpica o la

No hay una sola Barcelona, sino muchas, tantas como los ciudadanos la viven, la utilizan, la defienden y la transforman, dejando sus huellas en cualquier punto del paisaje que conserva la memoria y el sentir de sus habitantes.

extraña silueta del Hotel W—, una arquitectura

Mediterránea en esencia y de una dimensión que

escultórica rica en volúmenes y matices, que son

podríamos calificar de humana, una de las

nuestros puntos de referencia.

características que dibujan la personalidad del

paisaje urbano de Barcelona es su diversidad. En

No fue hasta mediados del siglo XIX cuando la

un corto espacio de tiempo podemos pasar del

ciudad se expandió hacia el gran llano, transfor-

litoral marítimo, con sus cinco kilómetros de

mando lo que habían sido huertos, masías y

playa, a los bosques de Collserola; del románico

jardines en una cuadrícula perfectamente

de Sant Pau del Camp al gótico del monasterio

diseñada con calles rectilíneas y achaflanadas,

de Pedralbes o de la iglesia de Santa Maria del

que los burgueses de la época y bajo la etiqueta

Mar; del efervescente Passeig de Gràcia, al

del Modernismo llenaron de un conjunto de

desconocido barrio de Can Peguera, donde el

edificios que hoy es uno de los principales

tiempo parece haberse detenido.

reclamos de la ciudad. Barcelona incorporó luego

Barcelona es una ciudad hecha de pueblos, de distritos y de barrios, una ciudad de contrastes. Fue en un principio un reducto encerrado entre murallas, con callejuelas laberínticas y una densidad que, a pesar de la política de esponjamiento llevada a cabo por los ayuntamientos democráticos, todavía puede apreciarse en las cuatro zonas de su casco antiguo. El Barri Gòtic, con su conjunto de calles y palacios medievales en torno a la Catedral; el Born, con la muralla en un extremo, el parque de la Ciutadella en el otro y la ciudad del siglo XVIII, gremial y artesana, en su interior; el Raval, donde conviven antiguos conventos, hospitales, monasterios e instituciones de caridad junto a museos de arte contemporáneo, y la Barceloneta, el viejo barrio de

a su tejido urbano los pueblos que quedaban separados de la Ciudad Vieja por espacios de campo abierto, municipios independientes con sus propios gobiernos locales y un perfil histórico bien fundamentado que, como Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia u Horta, se habían formado extramuros alrededor de una iglesia, pasando de ser eminentemente agrícolas a acoger una población de menestrales y artesanos, junto a las segundas residencias que instalaron los burgueses para escapar de la polución urbana. Municipios de un intenso pasado fabril y obrero como Sants, Les Corts, Sant Andreu o Sant Martí. Son pueblos devorados ya por el tiempo y la especulación urbanística, que mantienen sin embargo su carácter y sus señas de identidad.

pescadores, una isla salada y sensual, de casas

Dicen que Barcelona ha crecido a golpe de

diminutas, en donde la vida se hace en la calle y

macroacontecimientos de repercusión mundial.

las casas de comidas son la prolongación de la

Hay un antes y un después de la Exposición

sala de estar.

Universal de 1888 que rehabilitó todo el barrio de la Ribera y regaló a la ciudad un gran parque

donde antes estuvo la odiada ciudadela militar.

ses y murcianos. Tras la Guerra Civil fueron los

En 1892, la Exposición Internacional renovó la

andaluces los que vinieron en busca de trabajo y

montaña de Montjuïc y sus zonas colindantes. El

un mejor nivel de vida. Hoy Barcelona forma parte

Congreso Eucarístico de 1952 fue la excusa que

de uno de los grandes corredores migratorios de

permitió urbanizar los contornos del sur de la

Europa, a la vez que es uno de los destinos

Diagonal, y con motivo de los Juegos Olímpicos

preferidos por el turismo internacional. En el cruce

del 92 Barcelona se abrió al mar, se construyeron

de todos estos flujos está la ciudad: mestiza,

las Rondas, se abrieron y remodelaron parques, y

abierta, tolerante, apasionada, emprendedora,

se inició un imparable despliegue de arquitectura

inconformista, estresada, creativa y cosmopolita;

civil, museos, teatros, equipamientos deportivos,

pero también local y provinciana, egocéntrica,

centros cívicos y bibliotecas. Finalmente, en el año

prepotente y enamorada de sí misma. Una mezcla

2004, con la operación Fòrum de les Cultures, se

de seny y de rauxa es el tópico que persigue a esta

acometió la transformación del litoral junto al

ciudad que, sin embargo, es capaz de entusiasmar-

Besòs, lo que dio lugar al controvertido modelo

se dando lo mejor de sí misma cuando se siente

urbanístico de Diagonal Mar, un barrio de lujo con

protagonista, ya sea en una final del Barça, los

rascacielos residenciales, edificios para congresos y

Juegos Olímpicos o cualquier otro evento

hoteles firmados por grandes estrellas de la

extraordinario, y cuando se trata de protestar

arquitectura internacional. También la antigua

contra un mundo injusto, las calles se llenan de

área industrial del Poblenou ha mutado en una

gente, los barceloneses no fallan nunca.

interesante combinación de audaces edificios de oficinas, universidades y sofisticados lofts. Son actuaciones que no solo han modificado la estructura urbana, sino también la realidad social de los vecinos, y finalmente han acabado por vender mejor y más cara la ciudad. Heredera de sucesivas invasiones, tierra de paso entre dos mundos culturales y geográficos, Barcelona se ha ido formando por aluvión. Recibió primero a los campesinos llegados de toda Cataluña, después llegaron los gallegos, aragone-

Isabel de Villalonga

Biblioteca de Catalunya Antic hospital de la Santa Creu Ciutat Vella. Carrer de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospital, 56

Barcelone à la plume et au pinceau

nuances, et qui sont devenus nos points de référence.

Un nouveau regard pour dessiner la ville

À hauteur de rue, la perspective change, et c’est la

Par temps clair et sec, tout voile de brume levé,

avec son Gaudí, ses édifices avant-gardistes et ses

j’aime contempler la ville du haut de l’un de ses

murailles romaines, une autre Barcelone commence.

belvédères. Sa silhouette panoramique varie selon le lieu choisi, mais le plaisir de sa contemplation demeure inchangé. Encaissée entre mer et montagne, Barcelone ressemble à une plateforme légèrement en pente qui, mouchetée de petites collines et encadrée de ses deux fleuves, l’un au nord, l’autre au sud, se jette dans la Méditerranée. De ses hauteurs, on distingue aisément la complexité de la trame urbaine, fourmillante de marques où lire le temps, l’évolution historique de la ville, ses progrès et ses nouveaux défis, ainsi que la singularité de ses quartiers : organiques et sinueux, quand ils s’étirent librement autour de ce qui fut un village ; rationnels et géométriques, quand ils suivent les directives du plan Cerdà ; et, pour parcourir la complexe calligraphie urbaine, le regard s’accroche aux témoins singuliers des

Barcelone de tous les jours qui prend le dessus, parce que, passé l’épreuve de la visite touristique

La vie existe au-delà du centre. Au-delà de la circulation chaotique, des établissements cloniques et des images de cartes postales, se cache une autre ville, celle qui mise sur le petit commerce, la simplicité de la gastronomie, l’écologie et la production artisanale. C’est la ville que les dessins de ce livre – à l’encre de Chine et à l’aquarelle sur papier – ont choisi d’arpenter, celle des quartiers et celle des banlieues ; celle des rues humides qui sentent la mer, celle du linge tendu aux balcons du Raval et des maisons qui se pressent les unes contre les autres sur la montagne du Guinardó ; celle des cafés de toujours, celle des places et des lieux de rencontre. Un nouveau regard foisonnant de détails pour brosser la vie, la couleur et l’esprit du lieu.

différentes époques – la blanche silhouette du

Il n’y a pas une Barcelone, mais plusieurs, autant

Tibidabo, les bris de céramique de Gaudí, le clocher

que de manières d’y vivre, de se l’approprier, de la

de la cathédrale, les pinacles de la Sagrada Família,

défendre et de la transformer, en laissant ses

la tour Agbar, celles de la Villa Olímpica ou l’étrange

empreintes dans tous les recoins d’un paysage qui

silhouette de l’hôtel W –, qui composent une

conserve la mémoire et les battements de cœur de

architecture sculpturale, riche de volumes et de

ses habitants.

Méditerranéenne par nature et d’une dimension

Ce n’est qu’au milieu du XIXe siècle que la ville

que nous pourrions qualifier d’humaine, la diversité

s’étendit vers le grand plateau, transformant ce

est l’un des traits qui caractérisent la personnalité

qui avait constitué une mosaïque de cultures, de

du paysage urbain de Barcelone. En très peu de

fermes et de jardins en une trame urbaine tracée

temps, nous pouvons passer du littoral maritime,

au cordeau avec des intersections à pans coupés.

avec ses cinq kilomètres de plage, à l’espace boisé

Sous l’égide du modernisme, la bourgeoisie y fit

de Collserola ; de l’art roman de Sant Pau del Camp

construire un ensemble d’édifices qui sont

au style gothique du monastère de Pedralbes ou de

aujourd’hui l’une des meilleures enseignes de la

l’église de Santa Maria del Mar ; de l’effervescence

ville. Barcelone incorpora ensuite à son tissu urbain

du Passeig de Gràcia au quartier méconnu de Can

les villages séparés de la vieille ville par des espaces

Peguera, où le temps semble avoir arrêté sa course.

de rase campagne, des communes indépendantes,

Barcelone est faite de villages, d’arrondissements et de quartiers. Ville de contrastes, elle fut un bastion ceint de murailles au commencement, avec son dédale de ruelles et une forte densité qui est toujours présente dans les quatre secteurs de la vieille ville, malgré la politique de désengorgement menée par les municipalités démocratiques. Le quartier gothique, avec ses rues étroites et ses palais médiévaux autour de la cathédrale ; le Born, fermé d’un côté par la muraille et de l’autre, par le parc de la Ciutadella, avec entre les deux la ville du XVIIIe siècle, celle des corporations et des artisans ; le Raval, où d’anciens couvents, des hôpitaux, des monastères et des institutions caritatives cohabi-

administrées par des équipes locales, des communes à l’histoire bien ancrée, qui, comme Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia ou Horta, se sont constituées extramuros autour d’une église, passant d’une activité éminemment agricole à l’établissement d’une population d’ouvriers et d’artisans, à proximité des résidences secondaires que la bourgeoisie avait voulues loin de la ville et de sa pollution. Des communes fortes d’une solide histoire manufacturière et ouvrière comme Sants, Les Corts, Sant Andreu ou Sant Martí. Pourtant victimes de l’œuvre du temps et de la spéculation urbaine, ces villages ont su préserver leur caractère et leurs signes identitaires.

tent avec des musées d’art contemporain, et la

On dit que Barcelone a grandi à coups de macro-

Barceloneta, le vieux quartier de pêcheurs, une île

évènements d’envergure internationale. Il y a

sensuelle qui a de l’allure avec ses petites maisons,

effectivement un avant et un après l’Exposition

où l’on vit dans la rue et où les restaurants

universelle de 1888, car elle permit de réhabiliter le

populaires sont le prolongement du séjour.

quartier de la Ribera et d’offrir un grand parc à la

ville, en lieu et place de la sinistre citadelle

pays catalan ; vinrent ensuite les Galiciens, les

militaire. En 1892, l’Exposition internationale

Aragonais et les Murciens. Après la Guerre civile, ce

rénova la montagne de Montjuïc et ses environs.

fut le tour des Andalous, attirés par la promesse

Le Congrès eucharistique de 1952 fut prétexte à

d’une vie meilleure. Aujourd’hui, Barcelone

urbaniser les contours sud de l’avenue Diagonal et

appartient à l’un de ces grands corridors migratoi-

ce fut à l’occasion des Jeux olympiques de 1992

res européens et c’est en même temps l’une des

que Barcelone s’ouvrit sur la mer, avec la construc-

destinations préférées du tourisme international.

tion de rocades, l’ouverture et le réaménagement

À la croisée de tous les flux, Barcelone est une ville

de parcs et le déploiement imparable d’une

métissée, ouverte, tolérante, passionnée, entrepre-

architecture civile de musées, théâtres, équipe-

nante, non conformiste, fébrile, créative et

ments sportifs, centres civiques et bibliothèques.

cosmopolite, mais aussi locale et provinciale,

Enfin, en 2004, avec l’opération Fòrum de les

égocentrique, arrogante et amoureuse d’elle-

Cultures, la ville entreprit de transformer le littoral

même. Un savant mélange de mesure et démesure,

qui jouxte le Besòs, ce qui donna naissance à un

seny i rauxa, ce cliché qui ne la quitte pas. Elle est

modèle d’urbanisme controversé : Diagonal Mar, un

pourtant capable de s’enthousiasmer en donnant le

quartier luxueux avec des gratte-ciel résidentiels,

meilleur d’elle-même quand elle se retrouve sous

des immeubles destinés à l’organisation de congrès

les feux de la rampe, qu’il s’agisse d’une finale du

et des hôtels signés par des grands noms de

Barça, de Jeux olympiques ou de tout autre

l’architecture internationale. L’ancien secteur

événement d’exception. Et lorsqu’il s’agit de

industriel du Poblenou se mua lui aussi en une

protester contre l’injustice, les rues se noircissent

combinaison intéressante d’immeubles de bureaux,

de monde : les Barcelonais ne sauraient faillir.

d’universités et de lofts sophistiqués. Ces interventions modifièrent non seulement la structure urbaine, mais aussi la réalité sociale des habitants et permirent finalement à la ville de se vendre mieux et plus cher. Héritière d’invasions successives, terre de transit entre deux cultures et deux géographies, Barcelone est une ville alluvionnaire. Elle commença par recevoir une première vague de paysans de l’arrière-

Isabel de Villalonga

Carrer del Bisbe El GĂ˛tic

Ciutat Vella 20

Basílica de la Mercè Carrer de la Mercè, 1

Plaรงa Reial

Salรณ de Cent Ajuntament de Barcelona Plaรงa Sant Jaume

Palau de la Música Catalana Modernisme Lluís Domènech i Montaner

Parc de la Ciutadella

Edita Ajuntament de Barcelona Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Cap editorial Oriol Guiu Producció Maribel Baños Il.lustracions Xavier Julià Sánchez Text Isabel de Villalonga Correcció i traducció Tau Traduccions Disseny Subirà i Associats

Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/barcelonallibres

ISBN: 978-84-9850-774-4 DL: B-27.217-2015 Imprès en paper ecològic