Política, economia i guerra. Barcelona 1700

Política, economia i guerra.

Barcelona 1700

la ciutat del born. barcelona 1700

Política, economia i guerra. Barcelona 1700

La col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700 vol analitzar amb profunditat un període de la història de Barcelona i de Catalunya, els segles XVI i XVII i l’inici del segle XVIII. Els diversos volums aprofundiran en l’estudi de temes ben diversos vinculats a la societat barcelonina: des de la medicina, la farmàcia i la botànica, fins a la música, la dansa i el teatre; del joc, la festa i la celebració, al conflicte, la justícia i el poder; des de la indumentària, el mobiliari i l’art, fins al treball, el comerç i l’alimentació.

1. Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700 2. Dansa i música. Barcelona 1700 3. Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700 4. Festes i celebracions. Barcelona 1700 5. Drogues, dolços i tabac. Barcelona 1700 6. Llengua i literatura. Barcelona 1700 7. Medicina i farmàcia. Barcelona 1700 8. Interiors domèstics. Barcelona 1700 9. Política, economia i guerra. Barcelona 1700 En preparació:

10. Indumentària. Barcelona 1700 11. Dret, conflictes i justícia. Barcelona 1700

ISBN 978-84-9850-405-7

Albert Garcia Espuche Joaquim Albareda Eduard Puig Eduard Martí Rosa M. Alabrús Iglesias Agustí Alcoberro Neus Ballbé Francesc Miralpeix Vilamala Miquel Gea, Laia Santanach i Juan Álvaro González

Aquesta obra es publica ja molt a prop de l’any 2014, tercer centenari de la derrota catalana de l’Onze de Setembre de 1714.

En un moment tan assenyalat, és important afegir coneixement científic sobre aquells fets, i aquesta és la missió del llibre. Les valuoses aportacions dels seus autors contribuiran, sens dubte, a una millor comprensió del context polític i econòmic en què es van produir la Guerra de Successió i els fets de 1714.

Seguint la línia que ha traçat la col·lecció, en aquest volum se sumen aproximacions inèdites de caire molt diferent, que permeten obtenir una visió renovada de la qüestió.

Pol铆tica, economia i guerra Barcelona 1700

col路lecci贸 la ciutat del born. barcelona 1700 9

Política, economia i guerra Barcelona 1700

Albert Garcia Espuche Joaquim Albareda Eduard Puig Eduard Martí Rosa M. Alabrús Iglesias Agustí Alcoberro Neus Ballbé Francesc Miralpeix Vilamala Miquel Gea, Laia Santanach i Juan Álvaro González

Col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700 Direcció Albert Garcia Espuche Textos Albert Garcia Espuche Joaquim Albareda Eduard Puig Eduard Martí Rosa Maria Alabrús Agustí Alcoberro Neus Ballbé Francesc Miralpeix Miquel Gea Laia Santanach Juan Álvaro González Coordinació editorial Laia Colomer i Solsona Xavier Suñol Ferrer Disseny Gràfic Gerardo Medina Revisió lingüística Vinyet Gisbert - Ideographia Documentació gràfica Laia Colomer i Solsona Fotografia Pep Parer Carles Aymerich Ramon Muro Conxita Mollfulleda Toti Ferrer Francesc Miralpeix

Agraïments Jordi Llorens Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Centre de Restauració de Béns Mobles Editorial Eumo Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives MUHBA Museu del Castell de Peralada

Edita Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions Jaume Ciurana, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly Lena, Vicente Guallart Furió, Àngel Miret Serra, Marta Clari Padrós, Miquel Guiot Rocamora, Marc Puig Guàrdia, Josep Lluís Alay Rodríguez, Josep Pérez Freijó, Pilar Roca Viola Institut de Cultura de Barcelona Consell d’Administració President: Jaume Ciurana Vicepresident: Gerard Ardanuy Vocals: Francina Vila, Guillem Espriu Avedaño, Angeles Esteller, Isabel Ribas, Ramon Massaguer, Antonio Monegal, David Albet, Josep M. Montaner, Flavia Company, Maria del Mar Dierssen, Daniel Giralt-Miracle, Pius Alibek, Francisco Ivars Edició i impressió Direcció d’Imatge i Serveis Editorials www.bcn.cat/publicacions Institut de Cultura de Barcelona www.bcn.cat/barcelonacultura © de l’edició: Ajuntament de Barcelona. 2012 © dels textos: els seus autors © de les imatges: 52, 56, 96-97, 102, 246, 257 Arxiu Històric Ciutat de Barcelona 55 Carles Aymerich 60, 62, 74, 114, 152-153, 162, 165, 188 Biblioteca de Catalunya 40-41, 66, 92 Ramon Muro- AHCB 75, 107 MUHBA – Pep Parer 79 Biblioteca Universitària de Barcelona, Reserva 120-121, 128, 132, 138, 143 Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives 174-175, 180, 184 Conxita Mollfulleda 190 Österreichisches Staatsarchiv 196-197, 210 Institut Ametller 220-221, 226, 227, 242-243, 248 Pep Parer 247 Toti Ferrer 250 Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus 251, 261 Vinseum 262 Institut Cartogràfic de Catalunya 268-269, 276, 277, 278, 279 Archivo General de Simancas 280, 281, 282, 283, 284 El Born Centre Cultural – Juan Álvaro González S’han fet totes les gestions possibles per identificar els propietaris dels drets d’autor. Qualsevol error o omissió accidentals s’hauran de notificar per escrit als editors i es corregiran en edicions posteriors. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense el permís exprés dels editors, en els termes marcats per la llei.

ISBN: 978-84-9850-405-7 Dipòsit legal: B.24.555-2012 Imprès amb paper ecològic

Sumari

Presentacions Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Alcalde de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot.

Tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació

11

A tall d’introducció Albert Garcia Espuche

12

Política, economia i guerra Joaquim Albareda

40

Les institucions polítiques a l’entorn de 1700 Eduard Puig

96

9

El Braç Militar i la Conferència dels Tres Comuns Eduard Martí

120

Informació i opinió a la Catalunya de la Guerra de Successió Rosa M. Alabrús Iglesias

152

Desplaçaments i exilis Agustí Alcoberro

174

Pau Ignasi de Dalmases Ros Neus Ballbé

196

Ramon de Vilana Perlas. A l’ombra de Carles III/Carles VI Joaquim Albareda

220

Simbologia austriacista. Tipologies, usos i interpretacions Francesc Miralpeix Vilamala

242

La Reconstrucció de la Ciutadella Miquel Gea, Laia Santanach i Juan Álvaro González

268

Presentació Xavier Trias i Vidal de Llobatera Alcalde de Barcelona

L

a publicació de Política, economia i guerra. Barcelona 1700, dins la col·lecció que dirigeix Albert Garcia Espuche, ens acosta a la commemoració del 300 aniversari del 1714 que organitzarà l’Ajuntament de Barcelona, on El Born Centre Cultural esdevindrà un dels seus epicentres.

El seguit de capítols del llibre ens ofereixen un ampli ventall de perspectives d’anàlisi fruit de les aportacions d’un notable conjunt d’historiadors que, coordinats per Joaquim Albareda, ens presenten les darreres recerques que permeten entendre millor el context polític i econòmic en què van tenir lloc la Guerra de Successió i els fets de 1714.

Estudiar amb rigor històric aquell període, com aquí han fet aquests experts, és una de les millors formes de contribuir a aquesta celebració.

Una commemoració diversa i plural que pretén sumar recerca, memòria, participació i festa ciutadana.

Presentació Jaume Ciurana i Llevadot Tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació

E

l novè volum de la col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700 aprofundeix en les estretes relacions que es varen establir, des de la segona meitat del segle xvi fins el primer terç del segle xviii, entre la política, l’economia i la guerra.

La seva lectura permet comprendre com Barcelona, que havia esdevingut el centre director del país, es desenvolupa en aquest període.

Com pateix les conseqüències de la derrota i com es recupera gràcies a les bases establertes per mitjà dels processos de transformació econòmica i social dels segles xvi i xvii.

El coneixement del nostre passat, tot potenciant un diàleg amb el present, ens ha de facilitar també albirar el futur de la nostra ciutat, la capital de Catalunya, en un moment cabdal de la seva història.

A tall d’introducció

A tall d’introducció Albert Garcia Espuche

P

olítica, economia i guerra. Barcelona 1700 és el novè volum de la col·lecció La Ciutat del Born. Barcelona 1700. L’obra es publica ja molt a prop de l’any 2014, tercer centenari de la derrota catalana de l’Onze de Setembre de 1714. Creiem que, en un moment tan assenyalat, és important afegir coneixement científic sobre aquells fets.

En aquest sentit, és una gran satisfacció comptar amb el conjunt d’historiadors que han escrit els textos d’aquest llibre. Llur interès constant per la recerca ha produït aquí unes aportacions que permetran a la present col·lecció participar de la manera més adequada possible en les reflexions que, sens dubte, s’han de produir en la commemoració del tercer centenari de l’Onze de Setembre. Les valuoses aportacions dels autors d’aquesta obra contribuiran a una millor comprensió del context polític i econòmic en què van tenir lloc la Guerra de Successió i els fets de 1714.

16 I albert garcia espuche

En altres llocs hem apuntat, per al període del final del segle xvii i l’inici del xviii, les estretes relacions entre els negocis i l’adscripció política, entre l’economia i la guerra. Portarem a terme, en aquesta ocasió, una aproximació que parteix dels casos d’alguns personatges rellevants: Jaume de Cortada, Joan Colomer, Joan Kies, Arnold de Jager...

Resulta molt interessant veure, en el conjunt de l’obra que presentem, com l’aproximació econòmica i social es completa fructíferament amb l’aproximació política, i com les dues maneres d’acostar-se a la realitat del període resulten perfectament complementàries. Amb les aportacions que fan Joaquim Albareda i Eduard Martí, en aquest mateix volum, comprovem fins a quin punt les explicacions sobre el vessant socioeconòmic, d’un costat, i el polític, d’un altre, es reforcen l’una a l’altra. Els «homes comuns» de la política, de què parla Eduard Martí, són els mateixos «homes comuns» dels negocis.

Política i negocis: Jaume de Cortada El 5 d’octubre de 1679, el notari Bonaventura Torres va fer l’inventari post mortem dels béns del noble Jaume de Cortada, senyor del lloc i terme de Maldà i Maldanell, i correu major de Sa Majestat a Catalunya.1 Convé parar atenció en dos dels béns que el notari Torres va trobar a la casa del carrer de Montcada propietat del destacat personatge. D’una banda: «Un retrato del Sr. D. Joan de Austria de or que donà al qº[quondam] Sr. D. Jayme de Cortada esmaltat de Porsellana al detras, fet de ma de sa Altesa, guarnit ab vuytanta sinch diamans». I d’una altra: «quinse caxas plenas de indi», un colorant que s’importava en quantitats notables a Barcelona. Aquests dos béns mostren, d’un costat, les relacions estretes de Jaume de Cortada amb el poder reial i, d’un altre, la seva participació en els negocis, en especial els d’adrogueria, molt importants en el període.2 La bona relació entre Jaume de Cortada i Joan d’Àustria es devia iniciar quan el primer va ser triat per la ciutat de Barcelona per pactar, sense intervenció dels francesos, la capitulació de la capital catalana, acabat el setge de la Guerra de Secessió. Més endavant, durant l’etapa de dificultats que patí Joan d’Àustria a la cort i que originà el seu viatge “de seguretat” a Catalunya, els vincles amb Cortada es van fer evidents. En efecte, seguint les ordres donades «con su [de Joan d’Àustria]

a tall d’introducció I 17

letra, fecha en lo Jesus de dicha ciudad de Bar[celon]a a 29 de enero mas serca pasado [gener de 1669]», es firmava el 7 de maig de 1669 un acord entre el cavaller Jaume de Cortada i els pintors Joan Garau, Bernat Amorós i Josep Cabanyes. En l’acord citat, Cortada actuava «en virtud de orde y facultat del Serenissim S[eny]or Don Juan de Austria» i la “capitulació” es feia «sobre la obra de la Iglesia del Real combent de N[ostr]a S[enyor]a de Mont[serr]at», un treball de pintura ben conegut que calia fer seguint, com és ben sabut, el dibuix presentat per Joan Garau.3 En ocasió del nomenament de Joan d’Àustria com a ministre, l’any 1677, les festes realitzades a Barcelona per celebrar aquest fet foren d’una enorme intensitat i brillantor, i en elles Jaume de Cortada va portar el gruix de la iniciativa.4 El 29 de gener d’aquell any va tenir lloc, a casa del correu major del Principat, la primera de les manifestacions festives d’aquesta celebració, i després alguna altra. A més, la part de les celebracions feta a Santa Maria del Mar, amb música a cinc cors, la va pagar Jaume de Cortada, que era obrer primer de la parròquia.

El testament de Cortada, però, mostra que el suport que donava al poder reial no acabava en l’organització de festes: el document deixa ben clar, en efecte, que el rei mateix li devia mil dobles.5 Sembla evident que, més enllà del prestigi social, Cortada treia profit, de tot tipus, de la seva relació amb la monarquia.

Si els vincles de Cortada amb el poder reial eren bons, també ho eren amb els negocis en general. L’any 1672 portava una botiga de draps al carrer dels Canvis, amb el botiguer de draps Antoni Mateu; i una altra, situada en el carrer de l’Argenteria, amb el botiguer de teles Bartomeu Nadal: les dues en el sector urbà més intensament vinculat als negocis del sector tèxtil.6 L’any 1677, Joan Kies i Arnold de Jager, cònsols d’Holanda i destacadíssims negociants, nomenaren procurador seu el noble Jaume de Cortada (juntament amb el mercader Jaume Texidor): un símptoma inequívoc del paper important que Cortada tenia en el món barceloní dels afers i les iniciatives comercials.7 Cal dir que la bona relació entre Cortada i la monarquia resulta un bon exemple d’una situació força generalitzada entre els homes de negocis de la Ciutat Comtal. Com es pot comprovar en altres casos, els mercaders i els negociants de Barcelona (inclosos molts nobles), tenien

18 I albert garcia espuche

molt bona sintonia amb els Àustries. De ben segur, aquesta situació devia influir més endavant, entre d’altres factors, a l’hora de prendre partit per una de les dues opcions polítiques que s’enfrontaren en el país en la Guerra de Successió.

Negocis i guerra: Joan Colomer Les relacions dels mercaders catalans amb el poder reial havien de resultar més estretes en ocasió dels conflictes bèl·lics: durant les últimes dècades del segle xvii, els arrendaments dels subministraments a l’exèrcit passaren a ser molt importants. En aquest àmbit, cal analitzar la figura del flequer Joan Colomer i, sobretot, la del seu fill, també anomenat Joan, que va actuar amb gran rellevància en el sector del «pa de munició».8 El seu cas mostra clarament que molts dels fidels servidors de Carles II van ser també seguidors de Carles III, l’arxiduc, i subratlla, d’una manera clara, la importància que podien assolir els personatges vinculats als arrendaments dels subministraments militars.

Abans, però, interessa referir-se a un personatge que es va moure en terrenys semblants: el forner i flequer Francesc Ros. El 1670, el destacat mercader Pau Dalmases contreia matrimoni amb Caterina Ros, filla del dit Francesc Ros. Aquest actuava, almenys des de 1670, com a procurador del factor de les galeres reials d’Espanya, i el 1673 esdevingué procurador fiscal del General de Catalunya. És evident que es tractava de molt més que d’un simple flequer: el seu ascens social li venia de la participació en la fabricació del pa de munició. L’any 1664, Francesc Ros, Francesc Argemir, ciutadà honrat que destacava en el negoci dels arrendaments a l’exèrcit, i el flequer Joan Colomer venien mil quintars de bescuit per a la galera capitana de Nàpols. Uns anys més tard, el 1672, Argemir va vendre a Ros una casa «amb hort o pati y tres forns contiguos», al carrer de la Fusina, que més tard es convertiria en el gran habitatge i important fàbrica de pa dels Colomer.9 En un ascens accelerat, el flequer Francesc Ros apareix ja ennoblit el 1681, com a senyor de la Quadra, lloc i terme de Su, mentre que el 1709 consta entre l’elit propera a Carles III, l’arxiduc, en el càrrec d’«oficial de la vehedoria de l’exèrcit».

Aquest cas de Francesc Ros anuncia el dels flequers Colomer. Joan Colomer, pare, era fill de l’assaonador Antoni Colomer i consta com a flequer almenys des del 1653, quan era, amb altres agremiats, un dels

a tall d’introducció I 19

arrendadors del pastim de la Duana. Aviat, però, Joan Colomer va destacar per sobre dels altres forners barcelonins per haver-se convertit, des de l’inici de la regència de Carles II i sota el virregnat de Vicente de Gonzaga Doria, en l’assentista del pa de munició per a «la gent de guerra de Barcelona», una ocupació en la qual continuà els anys següents, a més de la de flequer de «la casa i família» dels virreis. El 1674, en plena guerra amb França i en el virregnat del duc de San Germán, Joan Colomer actuava, associat amb el pellisser Tomàs Sala, com a assentista del pa de munició, encarregat de fabricar 12.000 racions de pa, que havia de portar a Figueres per a la campanya d’aquell any. Fins a la seva mort, Joan Colomer sumà a les activitats al servei de la gent de guerra de Barcelona i del virrei aquesta altra condició d’assentista del pa de munició per a les campanyes del rei.

Joan Colomer tenia casa al Dormidor de Sant Francesc, i al costat posseïa un petit habitatge on, l’any 1667, començà obres per instal·larhi un nou forn. Era un signe de l’augment de feina que li reportava la proximitat al virrei, i que el va dur, el juny de 1680, a adquirir la casa ja citada del carrer de la Fusina, que havia estat propietat de Francesc Ros i que rebia el nom de «cases de la munició». L’ascens econòmic el va portar, l’any 1673, a comprar també algunes cases al carrer Ample, una d’elles per a habitatge seu i de la seva família, i a adquirir una propietat a Badalona, la torre de Pomar. Cases ben situades, forns i segona residència s’havien de completar forçosament amb el control d’algun molí.

Colomer, en efecte, havia llogat el molí gran de Sant Pere, però l’increment d’activitat l’obligà a aconseguir el molí de la Verneda, abans dit d’Altafulla, a Sant Martí de Provençals.

Joan Colomer, fill, va heretar del seu pare aquestes propietats i les activitats vinculades al poder, de manera que, si bé va començar figurant com a flequer, disposava de les bases apropiades per a un ascens econòmic i social molt accelerat. El 1692 ja constava com a negociant, l’any 1693 es matriculà mercader i el 1701 havia de deixar «l’ofici de portar el llibre major primer del banc de la ciutat» perquè no podia «estar a tots els negocis al mateix temps».

Joan Colomer va ser assentista del pa de munició des de 1679 fins a la seva mort. El 1690 marxava a la campanya militar d’aquell estiu i arribava a pactes amb el forner i els disset «joves forners» que l’havien d’acompanyar. L’any següent la seva posició esdevenia encara més for-

20 I albert garcia espuche

ta, perquè es considerava que, per culpa dels fraus, no convenia que els assentistes de la provisió de grans (Pau Feu i Joan Navarro) tinguessin res a veure amb «l’amasijo del pan», de manera que, des de l’1 d’abril de 1691, Colomer va aconseguir la fabricació del pa de munició a Hostalric, Castellfollit, Berga i la Seu d’Urgell. Joan Colomer no es va poder ocupar de l’«asiento» entre 1696 i 1702, però el van assumir dos “homes seus”: els negociants Llorenç Giralt, casat amb una neboda de Colomer, i Francesc Font.

Quan Carles III, l’arxiduc, entrà a la ciutat, el 1705, s’interessà per la qüestió essencial del pa de munició i el municipi proposà que el millor era que ho tractés «amb els particulars del país acostumats», és a dir, amb Joan Colomer, Francesc Font, Daniel Font, Arnold de Jager, Joan Lapeyra... Entre tots aquests, la tria era fàcil. L’home de Carles III en aquest decisiu apartat havia de ser el més destacat: Joan Colomer. El juny de 1706, el nostre home deixava tots els seus càrrecs en mans d’apoderats, principalment en les d’una persona de la seva màxima confiança, Salvador Feliu de la Penya, i partia en campanya amb Carles III. Retornat l’arxiduc des de València, el mes de març següent, Joan Colomer, assentista i empresari del real exèrcit, signà el 25 d’abril amb un mestre flequer, vint-i-quatre fadrins flequers i nou peons el seu compromís per a la immediata campanya de Castella: era el mateix dia de la derrota d’Almansa.

Malgrat el fort ensurt militar i els altres que seguirien, Joan Colomer, associat amb el seu nebot Llorenç Giralt, va continuar com assentista de l’exèrcit. Havia arribat a un dels punts més alts de proximitat amb el poder, com mostren diversos fets: que el capità general dels exèrcits a la Península, el mariscal Guido Starhemberg, estigués allotjat a la gran casa de Joan Colomer al carrer de la Fusina, on hi havia un «quarto del generalísimo» magníficament adornat; que Starhemberg li hagués fet regals a Teresa, dona de Colomer, i que el tinent general dels portuguesos, comte de l’Atalaya (heroi militar, nomenat Grande de España per Carles III, l’arxiduc) regalés, també a Teresa, un «forló» (cotxe de cavalls) amb les seves armes.

Joan Colomer morí el 15 de desembre de 1713, en ple setge de Barcelona. El testament que la seva dona va fer pocs dies després, el 22 de desembre, permet apreciar el nivell econòmic i social a què havia arribat l’antic flequer, ben visible a la casa del carrer de la Fusina, que havia