CR(TIQUES . S
QUADERN Dijous, 4 de febrer del 2016
LLIBRES
Barcelona de fulletó Xavler Theros BARCELONA 1 ELS SEUS MISTERIS
Antonio Altadill Traducció de Francesc Soto Ajuntament de Barcelona 4io pagines. 18 euros
D
urant e! XIX, la premsa V'.l ser la principal responsable de propiciar el nalxement de la literatura popular, coincidint amb la progressiva alfabetitzacló de les capes menys afavorides de la societat. Malgrat haver estat acusada de ser u na lectura de molt balxa qualitat, aquelles histories que es podien seguir per entregues, 1pel poc preu que costava un diari, van forrnar di verses generacions de nous lectors. Fins i tot, en una preocupació ben actual, van sentir la necessitat d'atraure un públic femení que fins aquell moment no llegia, grades a narracions lacrimogenes on sovintejaven amors voldmics, mares sacrtficades i fllls desheretats. El fulletó va dominar la incipient indústria de l'entreteniment de masses amb els seus arguments recargolats 1 macabres, farcits d'aventures trepidants, venjances dilatades en el temps, intrigues-escabroses, tragedies romantiques i finals sorprcnents. I d'aleshores en~a no ha delxat d'influir en les arts narratives.. S'acaba de publicar ara la primera edició en catala del classic Barcelona y sus misterios, del periodista, escriptor, dramaturg, polític t aventurer Antonio Altadill Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880), el primer best-seller de la literatura de ficció a Catalunya, i una de les mB.xlmes expressions del fulletó del XIX a casa nostra. Publicada per entregues per la Imprenta Hispana de Vicente Castaño, del carrer Nou de la Rambla, es va comercialitzar per subscrípció en quioscs t llibrcries, en dues entregues setrnanals (al preu ·a·un ral cadascuna), t cada tres regalaven una litografta amb una de les iHustracions. En aquella epoca, als fulletonistes se'ls coneixia com "escriptors al vapor", ja que la seva relació ambles lletres era estrictament Industrial. Les frases 1 les trames s'allargassaven per poder facturar més pagines, i normalment s'acompanyaven de dibulxos o gravats que ajudaven a seguir l'accló. En el cas que ens ocupa, a més de segle 1 mtg de distancia de !'obra d'Altadill (va ser publicada entre 1860 i 1861). la principal gracia de Ueglr aquest text rau a comprovar com ha canviat la Barcelona que s'hi descriu, i a acostarse a un genere fulletonesc com el deis anomenats "misterts" que investigaven la part més fosca de la vida urbana. Els mtsteris es van posar de moda en la decada de 1840, a partir de Les mysteres de París, d'Eugene SÚe, t de Les mysteres de Londres, de Paul Féval. Dues novel·les de gran exit que es van traduir i Uegir a bastament per tot Europa, fent aparelxer obres amb el matelx títol t similar ~ment
per tot arreu. A Espanya aviat es van publicar fulletons per entregues en diversos diaris, com Los misterios de Chamberi, d'Antonio Flores, Los misterios de Sevilla, d'Emilio Bravo, o l'anonim Los misterios de Córdoba. La llista és !larga: Madrid, Valencia, la Corunya o Toledo van inspirar els 8eus misteris respectlus. A Barcelona, el pioner va ser Juan Nicasio Mila de la Roca, que el 1844 va escriure Los misterios de Barcelona. Aquellllibre va servir com a model per a posteriors seríais ambientats a la capital catalana com el d'Altadill, tot i trobarse ideologicament als antípodes. Mentre que el primer oferta una visió for~a conservadora de les revol tes populars que es van viure a Barcelona a partir de 1835, el segon denunciava la dictadura militar que va sorgir de la repressió d'aquells motins, i la xaci-a del trid'ic d'esclaus. Amb un argument que recorda El comte de Montecristo de Dumas, la novel·la d'Altadill narra les peripecies del jove Diego Rocafort, que el1844 viu en el desapáregut carrer del Mili amb la seva mare, i que esta cnamorat de la bonica Clara. Un ami e gelós i el corrupte cap de la policia !'acusen de participar en una conspiració republicana, i és desterrat a les Fi-
lmatge d'EUMbl Pl.a""" per a l'obrL
lipines sense judicí. Pero de camí naufraga i és recolllt per un vaixell negrer, que el ven com a esclau a un rei africa. Dotze anys més tard aconsegueix fugir, i després de diverses aventures és afi·uat pe! contramestre deis negrers, que Ji deixa tota la seva fortuna. Sota la falsa identitat del ríe Augusto Mendoza, el 1857 toma a Barcelona per fer justicia... Més enllll de la pertinen~a o no de traduir una obra escrita en castella, aquesta cuidada edició de Barcelona i els seus misteris ens acosta a una nóveHa que va ser molt popular flns a princípis del XX, incloent·hl les il·lustraclons originals d'Eusebi Planas i els comentarts del periodista Xavier Casinos, que ajuden a entendre un periode tan lnteressant com poc conegut pe! lector contemporani, i oferelxen detalls d'aquella Barcelona fosca i tancada per muralles, amb els seus pares d'atracctons vorejant el passeig de Gracia, i la tetrica.fortalesa de la Ciutadella domlnant-ho tot. Fulletó en estat pur.
Una maqueta amb efs dlbutxos del pintor Charles Le Brun plll' •
I'E~cala
d'Ambalxadors a Versalles.
ARQUITECTURA
Un Le Brun per al Liceu Xavier Monteys
L
'exposició Dibulxar Versa-
l/es. Charles Le Brun
al CalxaForum de Barcelona -es pot veure encara fios al dta 14-, dóna la possibilitat de veure per primer cop a Barcelona el treball realitzat per diversos artistes dirigits perLe Brun en els revestiments i decoracions de sales, galeries i escales d'aquest gran palau alxecat per Lluís XIV. Concretament s'hl poden veure els dibulxos en cartrons que van ser utilitzats per cxecutar les desaparegudes plntures de la calxa de !'Escala deis Ambalxadors i els de la Galería deis Miralls. Les figures a escala ·natural, que delxen constancia del talent i l'habilitat de Le Brun pel dibulx, la precisió en capturar els gestos i el gust 1 la intulció per compondre escenes, produelxen un atractlu efecte en veure !'esplendida decoraeió habitada perles figures que es barregen amb l'ar.quttectura dibuixada a les parets i els sos tres. Les figures ajuden, d'una banda, a compóndre !'escena real, 1de l'altra a donar escala al conjunt. Entre aquestes trobem cavalls, galls o lleons t figures mitologiques o reals. Figures humanes i decoració formen un continu totalment fusionat, ja que· els dibuixos contenen una important part d'elements arquitectonics: pilars, columnes, balustrades, ares, flnestres, voltes i galeries que elxamplen flctíciament l'espai de la calxa de !'escala, tot inventant una arquitectura de la qual formen part les figures, 1 transformen la decoractó en una escena total, gracies a un senttt de la composició 1 de la perspectiva extraordinarts. Aquí els dibuixos han modificat t mtllorat !'arquitectura, i m'atreviria a dir que són els responsables de convertir la construcctó basica 1619-1690,
del palau en arquitectura. Els di- tes de les avantguardes del sebulxos afegelxen una planta gle XX han contribult a formar, i més al cos de !'escala 1doblen la que ens impedelx actualment profunditat de hi cara oposada a de fer un gran art, fa possible )'entrada, tot inventant una gaie- que la creació artística sigui ria amb vol tes 1créant un efecte avui en molts casos una broma de llum en aquest costat sense de malt gust i, en canvi, la: fines tres. · En aquest sentit, les restauració es presenta com l'esfigures hi afegelxen realisme i pai de l'exceHencia. Sembla talversemblan~a. Es podría dtr ment com si fóssim capa~os de que aquestes decoraclons repro- restaurar la bellesa, pero incajecten J'espai de !'escala. pa<;os de crear-la. A l'exposició es pot veure la En veure aquests cartrons peHícula que mostra el procés no puc evitar pensar en la insde restauració deis cartrons taHació d'art comercial de Freque, perforant-los, permetien -deric Arnat sobre la fa~ana del tra~ar la base de les ptntures. Liceu, una versió de !'aplicada a Especialtstes del Louvre apa- l'Ohla Hotel de la Via Laietana. relxen netejant els cartrons, lte- El Liceu podría haver servit per vant les velles teJes en les quals assajar una decoració que donés a la fa¡;ana el c&racter que no posseelx. Les decoracions amb elements arquitectonics a Els dibuixos del gran base de columnes, pilastres i pintor són els que van frontons com a les fa<;anes de Santes Creus, o les decoracions convertir el Palau de com a la Casa Negre, Versalles en arquitectura oníriques van ser habituals. Perque no ho podem intentar avui? Si és veritat que els que defensen la insEn comptes de l'art taHació creuen que la fa~ana del Liceu és la d'un casino de comercial d'Amat, es ciutat intermedia (que probablepot assajar al coliseu ment ho sigui), aleshores, per amb pilastres i frontons que no encarregar a algú amb talent un treball que Iá millori? Tenim avui cap Le Brun? Si no estaven encolats, reparant les fe- el husquem no el trobarem, i si rides produldes per les lncisl- no tenim un sentit de bellesa ons que permetien traslladar cultivat, tampoc el sabrem busels dlbuixos a parets 1 sostres, car i caurem en el parany de la llevant les anttgues coles previa- banalitat oportunista disfressament hldratades, enganxant pa- da d'avantguarda. Seguint l'arper japones per dona·r consisten- gument que he pogut lleglr cia l, flnalment, coHocant noves aquests dies d'aquells que assetetes. És tan perfecte que ens guren que la proposta de la adonem que hem convertlt en intervenció sobre la fa~ana del un art la restauració, en la qua! Liceu és filia d'·aquest temps, ashem sabut reunir tecnlqucs mo- segurant que cada temps té una dernes i, alhora, un treball que manera d'expressar-se, aleshorequerelx les mans d'un cirur- res també podriem preguntargia dotat de la senslbllitat que nos per que acceptem la tiranía un artista posseeix de manera d'aquest temps mancat de belleinnata. La brutal mala conscien- sa, sensibilitat i sentit d'atempocia soterrada, que els apologis- ralitat.