BARCELONA
CARNET DE VOYAGE
BARCELONA CARNET DE VOYAGE
Aquesta és la vista des del meu estudi al Poblenou: una nau baixa dels anys cinquanta, un edifici alt dels seixanta, d’abans que es limités l’alçada per a les construccions al districte...
... darrere, els edificis de la Vila OlĂmpica, amb el sol de la tarda que es reflecteix a les nostres torres bessones: la Mapfre i l’Hotel Arts.
A baix, a la cantonada, puc veure el meu amic Salvador Martínez descarregant un camió de Professional l’ART, l’empresa que es va emportar del Born ara fa deu anys.
Des de fa dos anys viu per aquĂ, en un edifici restaurat per ell mateix i la seva dona, la Kelly.
El Poblenou és part de Sant Martí de Provençals (antic municipi independent abans de la seva annexió a Barcelona el 1897), anomenat així pels provençals que vingueren aquí al segle xi per construir el Rec Comtal, la gran séquia reial que encara es conserva sota el carrer del mateix nom al barri de la Ribera.
Al Rec va començar la primera revolució protoindustrial, i al Poblenou, especialment a Taulat i a la Llacuna, a prop del mar (després del ferrocarril), amb aigua abundant i sobre la carretera que comunicava Barcelona amb
el nord, va començar la industrialització de Catalunya: primer amb les indianes, després amb les fàbriques tèxtils, i amb els molins i les farineres.
Al segle XIX aquesta zona es coneixia popularment com el Manchester català.
Abans dels Jocs Olímpics del 92, una barrera de fàbriques des de la Barceloneta fins al Besòs separava aquest barri, i Barcelona, de la Mediterrània.
Les platges llegendàries del Camp de la Bota, el Somorrostro, el Bogatell, es trobaven plenes de reblums, barraques, algun mul esprimatxat i més d’un gos ple de puces. Romanien així des dels temps de Nonell i del jove Picasso.
No és possible Manchester sense proletariat. El Poblenou ha estat protagonista d’una llarga història de conflictes socials abans de la Guerra Civil i després, a partir dels seixanta, quan el pont de Marina, la seva frontera, era una cita obligatòria per a les manifestacions prohibides de l’1 de maig.
Els veïns del barri, orgullosos del seu passat industrial, sempre han defensat el seu patrimoni arquitectònic. Això ha fet possible, amb la col·laboració de l’Ajuntament, que s’hagin recuperat algunes de les fàbriques d’aquell Manchester català, com Can Saladrigas, antiga fàbrica tèxtil, ara biblioteca i casal del barri.
Idea original i coordinació editorial: Zahorí d’Idees, SL Il·lustracions i textos: Perico Pastor Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Edita: Ajuntament de Barcelona Directora de Comunicació: Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap editorial: Oriol Guiu Edició textos: Marga Pont Producció: Maribel Baños Passeig de la Zona Franca, 66 - 08038 Barcelona - Tel. 93 402 31 31 - www.bcn.cat/barcelonallibres © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: Perico Pastor ISBN: 978-84-9850-862-8 DL: B-5.400-2016 Imprès en paper ecològic