Raval: un món de cultura

BARCELONA

CARNET DE VOYAGE

Disposeu-vos a fer un tomb pel Raval de la mà d’en Lluïsot, que no és un guia qualsevol. De la manera més íntima i personal ens descobrirà, a través de les seves cuidades il·lustracions, tot aquest món de colors i sensacions del barri més cultural de la ciutat.

Aquest és el Raval cultural que estima en Lluïsot i que estimem tots: un enclavament popular al bell mig de la ciutat, un punt de trobada de persones d’arreu del món, i un mirall de la Barcelona del futur, que ens ajuda a consolidar-nos com una capital de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar de referència internacional.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

BARCELONA CARNET DE VOYAGE

“Aclaró que un Aleph es uno de los puntos del espacio que contiene todos los puntos… El lugar donde están, sin confundirse todos los lugares del orbe, vistos desde todos los ángulos… Todos los lugares de la tierra están en el Aleph.”

Jorge Luis Borges, “El Aleph”

La transformació del que, fins fa poc, era el barri més degradat de la ciutat, és deguda als esforços d’una política municipal que ha apostat per portar espais culturals al barri. Poca gent augurava aquest èxit, però ara el Raval ja no és sinònim d’un món tenebrós sinó d’un món de cultura… I també de cultures.

Per aquest motiu el Raval és un món en si mateix. És, sens dubte, el barri més cosmopolita del món. Per això, passejar pel Raval és com donar la volta al món.

Sempre ha estat un barri bigarrat on els seus carrers estrets guarden els secrets de la història de la ciutat i cada pedra té una història per explicar.

Situat al cor de la ciutat, el Raval és un barri que batega de vida. Sempre ha estat un barri acollidor, que ha rebut a tothom que arribava de fora sense importar-li el color de la seva pell, ni les seves idees polítiques, ni les seves creences religioses, ni la seva llengua, ni la seva butxaca, ni res de res.

Al Raval hi ha de tot: museus, universitats, galeries d’art, claustres romànics, mesquites, «ashrams», biblioteques, pidolaires, mercats amb productes de pagès, supermercats amb productes de terres llunyanes, gent de tots els colors, exiliats, obrers que matinen, noctàmbuls recalcitrants, bars moderns

decorats amb objectes reciclats, cellers on mai s’ha tret la pols, tavernes de mala mort, borratxos, «modernikis», jubilats sense jubilació, trinxeraires, pinxos, meuques, culturetes, restaurants de luxe, restaurants d’exòtiques gastronomies i sabors del món, golafres, dissenyadors gràfics, estudiants d’art, camells, drogoaddictes, teatres, cabarets, actors, vedets, sexe per a tots els gustos, colors i mides, botiguers de tota la vida, mercats «vintage», artesans, joiers, artistes, gitanos catalans, hotels de cinc estrelles, pensions barates, «youth hostels», motxillers, guiris despistats, japonesos fent fotos, angleses minifaldilleres de viatge de fi de curs, saris multicolors, dones tapades de cap a peus, “okupes”, pisos pastera, estudiants d’Erasmus, policies, guàrdia urbana, mossos d’esquadra, guàrdia civil, lladregots, depravats, llepafils, espectacles porno, espectacles de titelles, concerts de flamenc, de jazz, de rumba catalana, edificis modernistes, búnquers de formigó, «skaters», «punks», tatuadors, tatuats, trilers,

assassines famoses, assassinats històrics, poetes, remenadors d’escombraries, herbolaris…

Com podeu veure, dibuxar tot un barri com aquest és impossible. He fet el que he pogut, que ningú s’enfadi si no surt… He cercat amb preferència els locals que el temps ha enriquit de caràcter, no per nostàlgia sinó més aviat amb esperit de cronista, ja que els temps van tan de pressa que molts dels negocis dibuixats ja hauran tancat portes quan aquest llibre vegi la llum.

I és que al Raval hi ha de tot!!! Carrers plens de gent dia i nit, animació constant, varietat i contrastos, racons inesperats… Per això es considera que el Raval és el centre vital de Barcelona. Hi ha qui assegura que el Raval és el centre d’Europa, el centre del món…

Fins i tot hi ha els que afirmen que el Raval és el centre de la galàxia… Això ja no ho sé, a mi em sembla que aquesta darrera afirmació és potser una mica exagerada…

Quan vols que hi hagi un canvi, s’ha de començar per canviar el nom. Ara se’n diu Raval, però encara queda a la memòria col·lectiva el nom de “Barri Xino”.

Quin és l’origen d’aquest nom tan exòtic per a un barri on no hi vivia cap xinès ?

Tres van ser els escriptors que van popularitzar el nom d’aquest barri marginal situat al costat del moll: El primer va ser Miguel Toledano, amb el seu llibre «Los enemigos de América» (1924), on retratava els «China Town» dels Estats Units com a barris turbulents. El segon va ser el reporter Àngel Marsà, que, per descriure «Una academia de ladrones» que hi havia al carrer del Cid, va recórrer a la imatge popular que havia creat el primer llibre dient que allò tenia molt de «Barrio Chino». El tercer va ser Francisco Madrid, que en el seu llibre «Sangre en las Atarazanas» (1926) va donar per fet que l’acció

transcorria en un autèntic «Barrio Chino». Aquesta denominació va fer fortuna i la burgesia va començar a anomenar-lo “Barri Xino” quan venien al «Districte Cinquè» a la recerca de diversió “canalla”. Posteriorment, durant els anys 20, escriptors francesos com Jean Genet i Pieyre de Mandiargues van donar fama internacional al nom de “Barri Xino” fent molta publicitat de la vida nocturna de Barcelona a tot Europa.

Aquesta fama de barri perillós i de «vida alegre» alhora té els orígens a l’edat mitjana, quan el barri creixia com una taca d’oli fora muralles amb tot allò que no s’admetia dins de la ciutat: hospicis, orfenats, presons, escorxadors, fàbriques, prostíbuls, caus de criminals… Com a barri va néixer el segle XIX essent un reducte de marginació.

La imatge inquietant, morbosa, temerària i «lumpen» del barri s’ha mantingut fins fa ben poc. Ara ha canviat de nom i com a Raval s’està desenvolupant com a centre cultural de la ciutat. La bona convivència que hi ha entre gent de tantes cultures diferents és estudiada internacionalment; la cultura més moderna conviu amb el mestissatge cultural, sense perdre aquella espurna misteriosa del seu passat ni la seva intensa vida nocturna. Quedeu convidats a agafar el metro i venir a gaudir dels seus espais artístics i a conèixer totes les cultures del món… I tot sense sortir de Barcelona!

Apa, veniu a ravalejar!!!

El Raval és un dels barris amb més densitat de població a Europa, on viuen 49.315 persones en un espai de 1,08 km2.

Un 47% és de nacionalitat estrangera.

El 2002 neix la “Fundació Tot Raval” amb l’objectiu de promoure la cohesió social i millorar la qualitat de vida al barri.

Per la ràdio escolto: «Espanyol 1-Reial Madrid 1»…

Amb aquest empat el Barça es converteix en campió de Lliga. Agafo els llapis i m’en vaig a Canaletes a dibuixar l’ambient.

Només sortir del metro, trobem l’impressionant edifici de Can Damià, on antigament hi havia els populars magatzems El Siglo.

Pelai, 54

Font de Canaletes

La Rambla, 121

Les escultures ornamentals són obra d’Ismael Smith, un dels ninotaires de «Papitu», «Cu-cut!», «Picarol» i altres revistes satíriques del començament del segle XX.

Al segle XII, els “talladors de carn” eren considerats un ofici maleït que no es podia exercir dintre dels murs de la ciutat.

Dels “talladors” ve l’actual nom del carrer dels “Tallers”.

Al final del segle XIX, saber l’hora exacta no era tan senzill com ara; per això, l’any 1891, la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts va instal·lar aquest rellotge que donava l’hora oficial a la ciutat.

Tallers, 1

Fundada el 1933, és la cocteleria més famosa de la ciutat, d’ambient elegant i intel·lectual.

Tallers, 3

Música de grups de Taiwan, «look» de modernitat asiàtica i sucs de fruita combinats amb tes.

Un local per a adolescents amb ganes d’explorar nous mons.

La Rambla, 115

Amb la seva gran xemeneia, té aspecte de taverna de poble. S’omple de colles d’estudiants. Aquí es van escriure moltes lletres de la Nova Cançó.

Quan surto del local, trobo un mim que fa callar la gent perquè no molestin els veïns.

Una idea simpàtica.

Les Sitges, 5

Elisabets, 6

Sóc feliç tafanejant llibres mentre escolto el cric-crac dels taulons de fusta en caminar. Aquí és on em rebento els calés que guanyo…

«EL TORN» de la Casa de Misericòrdia, on abans, les mares deixaven el fill que no volien.

Les Ramelleres, 17

Plaça de Vicenç Martorell

BAR MASIA

Una antiga església reconvertida en un modern temple de la cultura.

La llibreria La Central és un dels focus culturals del barri.

HERBORISTERIA LLANSÀ

Elisabets, 16

Grans descobriments fets al barri…

Elisabets, 18

Notariat, 7

L’Anna Maria és la tercera generació que atén aquesta herboristeria, que va obrir fa més de cent anys.

0 t, 1

aria

Not

Em fascinen els mecanismes antics, com aquests telers del Taller Escola Teranyina. Tècniques ancestrals per crear nous dissenys on conviuen l’art i l’artesania.

Dels Àngels, 14

BAR RAVAL Doctor Dou ,19

Només d’entrar al Bar Raval, ens rep la monumental escultura que representa el popular artista Ocaña. És l’única barbacoa japonesa de tot Europa.

Les brases es col · loquen enmig de la taula.

Pintor Fortuny, 32

Al Racó del Col·leccionista hi ha muntanyes de llibres i revistes on és fàcil trobar el llibre que feia temps que buscaves i fins i tot el que no buscaves.

Crida l’atenció el colorit d’aquest parell de restaurants, l’un de mexicà i l’altre vietnamita.

Dels Àngels, 6

ANTIC AMFITEATRE ANATÒMIC DEL REIAL COL·LEGI DE CIRURGIANS DE BARCELONA

Taula de marbre on cirurgians amb perruca feien la dissecció de cadàvers envoltats d’estudiants asseguts en butaques de fusta tallada i daurada d’estil rococó.

Es pot visitar els dimecres al matí.

A l’antiga Casa de Convalescència hi trobem l’Institut d’Estudis Catalans. Es va fundar el 18 de juny de 1907, per iniciativa d’Enric Prat de la Riba. És una acadèmia científica encarregada de vetllar i actualitzar la llengua catalana. L’Institut va estar a punt de desaparèixer durant la dictadura. El 1943 es van començar a celebrar reunions clandestines fins que el 1977 l’IEC va poder tornar a la seva seu.

Al centre del pati s’alça el famós Pou dels Desitjos, que mai no es compleixen, coronat per una majestuosa imatge de sant Pau del segle XVII.

Carme, 47

Porta d’entrada amb símbols misteriosos. Un cop dins, a la porta de l’esquerra s’hi troba l’antic Amfiteatre Anatòmic del Reial Col·legi de Cirurgians, i a la dreta, el pati de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entrem al pati de l’Institut d’Estudis Catalans després de travessar un sòcol de ceràmica policromada amb escenes de la vida de sant Pau.

Aquests músics semblen formar part de la decoració de la farmàcia que hi ha a sota, però no: pertanyen a una escola de música que hi havia a l’entresòl.

Pati d’una de les primeres cases senyorials del carrer del Carme.

Carme, 23

A la cantonada dels carrers del Carme Porta amb un parell de dracs. i de les Cabres es poden veure les restes Carme , 15-17 d’un preciós mosaic modernista que algun il·luminat va tapar fa Cada any espero que arribi el cap temps amb ciment. de setmana de Tallers Oberts per veure què fan els artistes del barri.

També és interessant el fet de poder conèixer patis interiors i racons amagats.

Magatzem de llanes i teixits fundat

l’estil modernista.

el 1870 i remodelat el 1922 amb

Carm

e, 24

RESTAURANT LOS TOREROS. CLUB TAURINO LOS DE GALLITO Y BELMONTE. Tapes, sangria i clientela internacional.

Abans hi anava sovint a degustar el «Rabo de Toro», que ja no tenen al menú.

Xuclà, 5

GRANJA VIADER es va aquí . e u q corda c Cacaolat i tol re Un rè tar el mít n e v n i

La Granja Viader va obrir les seves portes el 1904. Cada tarda es formen llargues cues per assaborir els suïssos (xocolata calenta amb nata) amb melindros o xurros.

Xuclà, 14

A la Portorriqueña torren diàriament el cafè. L’olor perfuma tot el carrer i la plaça de Bonsuccés

Xuclà, 25

Els gats dibuixats per Arnal Ballester s’han fet tan populars que tothom coneix aquest indret com «la plaça dels Gats».

Xuclà, 16

Sembla increïble que en una botiga tan petita es puguin trobar tants tebeos de qualitat.

Un dels meus records d’infància era anar a veure l’exposició de pessebres a l’església barroca de Betlem.

Enfront del carrer del Carme, enmig de la Rambla dels Estudis, una petita obra de Joan Brossa passa desapercebuda per a la majoria de vianants.