Reinventant Barcelona

NOUS COMPORTAMENTS I TENDÈNCIES QUE MOUEN BARCELONA

NOUS COMPORTAMENTS I TENDÈNCIES QUE MOUEN BARCELONA — 0001

REINVENINVENTANT BARCEBARCELONA

REINVENTANT BARCELONA — NOUS COMPORTAMENTS I TENDÈNCIES QUE MOUEN BARCELONA — 0001

8 Reinventant Barcelona.

La reinvenció neix de la curiositat.

Les persones fan un pas.

Transformant el paisatge.

40 La ciutat de les idees.

Treu el teu talent.

Participar i experimentar.

64 La ciutat dels valors.

La nova empresa social.

Protegint el medi ambient.

L’economia en mans de la gent.

102 La ciutat de la col·laboració.

La nova col·laboració.

La creació de xarxes.

Aprofitament de sinergies.

124 La ciutat de la convivència.

Viure en comunitat.

La recuperació de l’esperit de barri.

Solidaritat quotidiana.

Continguts

3

Reinventant Barcelona

Reinventant Barcelona Barcelona és una ciutat viva, innovadora i dinàmica, que es reinventa cada dia. Són les persones, el conjunt de barcelonins i barcelonines, les encarregades de reinventar la ciutat amb les seves accions i iniciatives.

Escoltar aquestes persones, atendre les seves preocupacions i necessitats, és el deure de tots els qui ens estimem la ciutat i tenim l’encàrrec de liderar-la. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Barcelona impulsa el projecte “Nous comportaments i tendències que mouen la ciutat”. El nostre objectiu és recollir i identificar quines són aquestes noves tendències que s’estan desenvolupant al nostre entorn.

En aquest llibre descobrirem centenars d’iniciatives liderades per persones anònimes, entitats, institucions, petits empresaris i nous emprenedors, que aposten per la nostra ciutat com a laboratori on fer créixer les seves idees. Una veritable economia cívica que configura un nou model de ciutat vibrant, socialment innovador, que ens aporta nous valors i noves idees.

Reinventant Barcelona és un recull d’algunes d’aquestes iniciatives que contribueixen a construir uns barris a escala humana, fets a mida de les persones i de les seves iniciatives cíviques i socials.

Desitjo que en gaudiu i que aquest llibre sigui un estímul i us inspiri per seguir construint entre tots una Barcelona millor.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

Presentació

5

Reinventant Barcelona

Posar el focus en els canvis de comportament Aquest llibre és fruit d’un projecte de recerca d’extraordinària riquesa per entendre el context sociocultural de la ciutat de Barcelona.

El tret de sortida es concreta amb una exposició a l’espai d’inspiració de Barcelona, la Sala Ciutat, amb el títol “Reinventant Barcelona, la ciutat que fan les persones”, que s’exposa a partir del 21 de novembre de 2013, i amb aquest llibre que teniu entre les mans.

El projecte es basa en una nova metodologia de recerca sobre els comportaments socials. Entenem que les societats no són estàtiques sinó dinàmiques. A més, les noves condicions locals i globals fan que els cicles de canvis s’accelerin considerablement.

L’evolució social es basa sempre en mecanismes de reacció i contrareacció. Així, el que fem avui és una reacció al que vam fer ahir, i per tant el que farem demà estarà també influït pel que succeeix avui.

Barcelona no para de canviar i de reinventar-se a si mateixa. Aquest canvi l’empenyen els ciutadans. És el mateix canvi el que fa evolucionar com a ciutat i com a societat les persones.

Per això procurem observar i capturar tots aquests petits canvis: tendències que ens semblen singulars, persones que fan coses diferents, noves idees i propostes.

Observar el que passa al nostre voltant ens permet veure cap on camina la ciutat. La visió micro, construïda des dels petits canvis, ens ajuda a tenir una perspectiva més diversa i plural de Barcelona. La capacitat d’agrupar i relacionar aquests nous comportaments obre el focus cap a una visió més global i compartida de la ciutat.

Per tant, aquesta nova visió ens aporta pistes sobre les dinàmiques de canvi, i sobre quins podran ser els comportaments dominants de demà a Barcelona.

Aquesta publicació que ara teniu entre mans no només agrupa tres-cents exemples i evidències d’aquests nous comportaments, sinó que també vol fer una aposta per una Barcelona que es reinventarà per consolidar-se com una ciutat per les idees, pels valors, per la col·laboració i per la convivència.

Ana Reventós Gil de Biedma Responsable de Canvis de Comportament a Labrand. Psicología de Marcas Presentació

7

Reinventant Barcelona

Les èpoques d’expansió ho solen ser també d’estabilitat, mentre que les crisis es converteixen en moments intensos en què passen moltes coses.

Tot i que el clima és, en general, de malestar i sobretot d’incertesa, sorgeixen cada vegada més iniciatives amb empenta i optimisme. Hi ha una voluntat de millora, de cercar alternatives al model actual (en tots els sentits) i d’adopció de nous valors.

Ja fa molts anys que Barcelona es mostra com una ciutat que es mou, on contínuament passen coses. Es tracta d’una ciutat viva i dinàmica que es reinventa contínuament. I ara, en aquest context, aquesta vocació creativa prèn encara més força.

Ens trobem en un moment en què l’individu torna a guanyar centralitat: com a propiciador i argument central de les moltes coses que hi succeeixen. Així, es construeix una nova realitat des de la visió més individual de cadascú de nosaltres.

Persones anònimes estem començant a pendre de nou protagonisme en tots els sentits. Donant visibilitat als problemes reals i quotidians, a la música, al teatre, a la literatura.

És l’empenta dels barcelonins, d’aquests ciutadans anònims, la que permet que la ciutat canviï cada dia, cada hora, cada instant.

Amb la gent es reinventa la ciutat. És la gent la que propicia que passin totes aquestes coses. I d’altres que no recollim aquí.

Aquest dossier vol ser doncs un reflex de tots aquests nous comportaments, de les noves iniciatives i dels nous projectes que s’estan produint avui a la ciutat.

Nous comportaments que avui estan ajudant a modelar la Barcelona del futur.

Introducció

8

Reinventant Barcelona

1 — REINVENTANT BARCE LONA 9

LA REINVENCIÓ NEIX DE LA CURIOSITAT Curiositat per aprendre, curiositat per veure, curiositat per conèixer, curiositat per saber, curiositat per experimentar.

La curiositat ens dóna “mil ulls” per interessar-nos, fixar-nos, assimilar i deixar-nos influir per les coses que passen al nostre voltant. I, d’aquesta manera, cada cop són més les oportunitats per redescobrir la lectura, l’art, altres cultures i també la vida de la ciutat.

01 Gràcia és de nou literària. Mentre que moltes llibreries de Barcelona tanquen, Gràcia no deixa de fer augmentar l’oferta amb botigues molt especialitzades que ofereixen experiències diferents (debats, cafès, clubs de lectura, contacontes...).

02 Una agència de representació d’artistes a Barcelona, The Walrus Hub, ha llençat la idea de les print waves. Es tracta d’una barreja

La reinvenció neix de la curiositat

entre festa i soirée artística. Una proposta per fer una copa i sortir amb una peça artística numerada impresa amb traçador per 25 euros. Els esdeveniments se celebren a la galeria Cadàver Exquisit. L’objectiu d’aquesta iniciativa d’art “take away” és donar a conèixer joves talents i “empaquetar” l’art en format casual i sense la rigidesa d’altres galeries.

I en el marc de la ciutat, la curiositat obre la porta a noves maneres de descobrir Barcelona, des de diversos punts de vista i amb les experiències més variades. La idea és, per exemple, acostar la memòria històrica comuna i també fer créixer encara més la curiositat per aquesta ciutat, la seva gent, la seva cultura i les seves activitats. Es tracta de veure altres Barcelones:

10

Reinventant Barcelona

01

01

01

11

03 Les escoles de música converteixen Barcelona durant un dia en una ciutat concert, amb 50 concerts simultanis per diferents racons i carrers.

04 48hOpenHouseBCN ofereix, durant un cap de setmana, la possibilitat de visitar edificis inaccessibles durant la resta de l’any. Entre altres, la Torre de Collserola, el refugi antiaeri de la plaça del Diamant, la Central del Circ del Fòrum...

05 Com sona el barri de Gràcia? Quins sorolls hi respira la seva gent, els seus mercats, els seus racons i les seves places? Què amaguen els seus silencis? Tot això es desvela al taller “Hertziosfera - Sons de Gràcia” de la Biblioteca Vila de Gràcia per descobrir i entendre el paisatge sonor del barri.

06 Barcelona ja té un circuit d’art contemporani organitzat, estable i dotat de recursos interactius i tecnològics avançats. El seu promotor és l’associació de galeries Art Barcelona. Diuen que es una iniciativa pionera i singular a escala mundial. Trenta-set entitats formen el circuit d’una nova aposta per promoure l’art actual i fer més estreta la seva relació amb el gran públic.

07 Paula Mourenza organitza circuits gastronòmics per “foodies” pel barri de Gràcia.

Diu que enllaça diferents elements a l’hora de crear les rutes: històries, atmosferes, persones, plats, ingredients. No busca només delicatessen o plats típics, sinó l’experiència culinària del barri. Són per a grups reduïts i amb un preu d’entre 100 i 700 euros.

08 Creix l’interès per la història de

La reinvenció neix de la curiositat

Barcelona i les ofertes de rutes per Ciutat Vella. Els recorreguts més sol·licitats es remunten a l’època romana, medieval i al setge del 1714.

09 “Barcelona night ride”. Barcelona s’està convertint en una seu de la “bike culture”, i ara una botiga de la Barceloneta en dóna una nova visió barrejant la bici amb una sortida nocturna.

10 A Archibikes organitzen circuits urbans d’arquitectura contemporània amb bicicleta per Barcelona. Volen mostrar la ciutat a través de l’arquitectura i sense limitar-se al centre històric. Tenen sis circuits: Litoral, Port, Eixample, Montjuïc, Diagonal i Poblenou, i també ofereixen possibilitats a mida. Diuen que la bici permet fer recorreguts més llargs i permet gaudir de la ciutat de manera relaxada, saludable i sostenible.

11 “La ciutat amagada”. L’empresa social Hidden City Tours organitza rutes turístiques per Ciutat Vella guiades per persones sense sostre. Les seves explicacions combinen la part històrica i el vessant social.

12 L’empresa Cultruta ha creat la ruta “BCN nocturna i criminal”, que recorre dotze estacions de la biografia criminal de la ciutat, des de l’època romana fins al segle XX. Un llibreter assassí, una prostituta que en sabia massa, un botxí sensible o la vampira del Raval en són algunes de les etapes. L’experiència impressiona encara més.

13 La figura del vampir inspira la ruta de GoBarcelona pel barri Gòtic. La misteriosa ruta està guiada per l’expert Thor Jurodovich, que repassa misteris i llegendes “vampíriques” amb referències documentades. Per exemple, la història de l’Enriqueta Martí, coneguda com

12

Reinventant Barcelona

la Vampira del carrer Ponent. Es tracta d’un recorregut nocturn de dues hores ofert per internet i que desperta molt d’interès.

14 Le Petit Pot organitza, amb el nom de “cute hunting”, rutes pels diferents barris per descobrir racons macos i botigues bufones.

De moment ja han fet un circuit per Gràcia, però volen estendre la idea a altres zones de la ciutat.

15 El Dia dels Morts a Barcelona. Es crea la ruta “Altars memòria viva 2013”, un circuit promogut per diverses entitats per divulgar la tradició mexicana del Dia dels Morts. Més de vint espais (institucions, escoles, botigues, bars, restaurants...) segueixen el ritual de crear altars que recorden persones mortes. A més a més, també s’hi fan activitats paral·leles com ara tallers, xerrades, mariachis o degustacions de tequila i pa de morts.

16 Barcelona estrena nous circuits de gimnàs al carrer que permeten a la gent gran mantenir-se en forma i també socialitzar.

17 El Cementiri de Poblenou va ser el pioner a Espanya a trencar el tabú al voltant d’aquests recintes, oferint-hi rutes organitzades per conèixer-lo. Després, hi va incorporar codis QR perquè cadascú pogués fer la visita pel seu compte. La idea és que la gent perdi la por a passejar-hi, i presentar-los també com a lloc d’història i cultura. Altres cementiris els estan imitant. Montjuïc fins i tot té una ruta nocturna teatralitzada.

18 Barcelona se suma a les ciutats que acullen el sopar en blanc. Es tracta d’un pícnic en solitari on tothom ha d’anar vestit de blanc a un lloc que es desconeix fins al mateix dia.

15

La reinvenció neix de la curiositat

13

Reinventant Barcelona

17

14

15

CURIO

OSITAT

LES PERSONES FAN UN PAS Així, doncs, estem assistint a un moment en què algunes persones fan un pas endavant. Així el ciutadà cada cop s’implica més. Es posiciona. Es manifesta. Col·labora. Participa.

19 Un grup de jubilats forma la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública, que s’encarrega de denunciar les deficiències als carrers de Barcelona.

20 El diari 20 minutos organitza la marató de discursos Barcelona Speakers’Corner. La iniciativa, semblant als mítings de butxaca, ofereix la possibilitat a ciutadans i líders de diferents àmbits d’aportar-hi el seu discurs.

21 El Periódico de Catalunya crea l’espai Entre tots per promoure la participació dels lectors sobre qüestions d’actualitat. Entre altres, crea un procés participatiu per decidir sobre la icona més representativa de Barcelona.

22 La Casa de les Idees és un projecte pioner de participació ciutadana davant la problemàtica de l’habitatge a Barcelona. Vol oferir noves solucions innovadores, imaginatives i viables i també obrir el diàleg per a la millora.

Proliferen, i ja no només a Barcelona, les consultes ciutadanes sobre actuacions urbanístiques, projectes, prioritats veïnals o autodeterminació, promogudes des de

Les persones fan un pas

diferents entitats ciutadanes, associacions de veïns o la mateixa Administració local. “Processos participatius” és ja un concepte en boca de molta gent.

L’Ajuntament de Barcelona comença a intentar adaptar-se a un nou model:

de governar «per a la gent» a governar «amb la gent» Per això, s’estan creant grups de treball diversos amb agents de representació ciutadana. A més a més, a la ciutat cada cop més es crida la gent perquè opini sobre tot allò que considera prioritari, la reurbanització de les Glòries o el futur de la Rambla.

Ara, tot i que les grans notícies continuen copant els mitjans de comunicació, les històries properes comencen a trobar el seu lloc. Històries reals que solien passar desapercebudes, històries d’homes i dones corrents, de persones anònimes.

Sembla que la mateixa “humanitat” d’aquest home anònim i petit és una mena d’antídot davant les grans estructures, la seva avarícia i ànsia de poder. Els ciutadans a peu de carrer donen mostres contínues dels seus valors. Davant la sensació de manca de protecció per part dels sistemes, s’ha generat una crisi

18

Reinventant Barcelona

de confiança que ha propiciat aquesta individualitat.

23 Barcelona s’omple cada cop més de reivindicacions. Les pancartes s’estan convertint en una mena de subtítol del que pensa i diu la ciutat. N’hi ha de tots colors: es va col·locar un ós davant l’església del Pi per protestar sobre el canvi climàtic, hi ha cartells a favor de la independència penjats als balcons, o contra els desnonaments als vidres de les botigues.

Les persones, la seva implicació, la seva proactivitat i els seus valors són ara l’alternativa. Aquesta nova recepta va rebre el nom, als EUA, de grassroots organizing, és a dir, organitzacions amb base social en la ciutadania. És una resposta dels ciutadans davant els problemes reals de la gent anònima. L’èxit d’aquest tipus d’iniciatives es deu al fet que se solen centrar en una causa concreta (més assequible), que són espontànies (responen ràpidament a un problema, en comparació amb la lentitud de les organitzacions tradicionals) i que solen tenir una vida efímera (fins que es resol —favorablement o no— el problema).

I aquesta implicació també es nota en àrees com la creació. Catalunya, per exemple, s’ha convertit en la pionera a l’Estat espanyol a fer servir Instagram com a reclam turístic. L’Agència Catalana de Turisme comenta que el seu potencial és degut al seu caràcter participatiu i la seva naturalesa versàtil.

24 El blog del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) es nodreix de continguts (llibres, fotos, àudios, vídeos, etc.) aportats pel públic des dels diversos àmbits temàtics (“migrar”, “fronteres”, “arribada”, i “assentament”).

Les persones fan un pas

25 Comença a aparèixer l’anomenat “comissariat comunitari”, una manera de participar en els museus molt més activa. A més a més, està saltant de l’àmbit virtual per entrar a l’exposició real. Algunes exposicions del CCCB com “Pantalla global” ja han fet crides a la participació.

Diuen que la crisi aguditza l’enginy, i la creativitat és, sens dubte, la millor arma per sortir-ne.

La reinvenció busca noves formes d’inspiració, però no només en la creativitat, sinó també en la gestió. Els negocis passen també cada cop més a centrar-se en el foment del talent i la intel·ligència dels equips: 26 Els museus de titularitat privada de Barcelona recorren cada cop més a la creativitat per trobar noves formes de finançar-se. El precedent del MIBA (Museu d’Idees i Invents de Barcelona), amb la seva rumba humorística i crítica (“Esto se derrumba” del grup The inventors) posada a la venda a iTunes, va marcar el camí.

27 El teatre Tantaranta és el primer a fer servir la “taquilla inversa” a Barcelona com a alternativa a la crisi. “Si no ens paguen, no paguem!” permet a l’espectador pagar el preu que creu just, per una qüestió, es diu, de “ coherència” amb el missatge de l’obra de Dario Fo. 28 Iniciatives posteriors com la de la Sala Beckett els permet augmentar la recaptació gràcies a la taquilla inversa. Aquesta és una manera nova de cobrar en què el públic paga en sortir, en comptes d’abans. El preu es decideix en funció de la valoració de l’obra.

El resultat ha estat tot un èxit.

19

Reinventant Barcelona

23

20

29 Un jove barceloní inventa el “metro-currículum”: canta el seu currículum al metro de Barcelona i el penja a internet. La seva cançó ha rebut milers de visites i, a més, ha trobat feina després del vídeo viral.

33 Barcelona Activa llança el programa “Fet a mà” per oferir formació empresarial per a artesans a Ciutat Vella. El programa vol donar resposta a un estudi que diu que solen tenir una manca de visió empresarial i donar-los les eines necessàries per a la gestió del negoci (màrqueting, finances...)

La proactivitat és una virtut creixent. I també els poders públics veuen en els emprenedors una porta de salvació per a l’economia. I s’aposta per formar-los des de petits.

34 El programa “Reempresa” de la Cecot promou traspassos o cessions d’empreses que funcionen. La jubilació, el canvi de domicili o motius personals solen ser les causes de tancament. Ara es pretén posar en contacte aquests propietaris amb emprenedors que en vulguin prendre el relleu. Ja s’han aconseguit 60 reempreses.

30 El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya anuncia la posada en marxa d’un pla específic per fomentar l’esperit emprenedor des de l’educació primària.

31 També s’ensenyen finances per a nens.

El BBVA se suma al projecte d’educació financera per a nens de 6 a 14 anys amb la seva campanya “Valors de futur”.

35 Les escoles d’economia comencen a col·laborar en cursos amb l’Administració. El curs d’IESE - ODAME - Barcelona Activa, “Learning to grow”, pretén donar un impuls als projectes de 40 dones. Ja porten diverses promocions.

32 L’Ajuntament de Barcelona també va iniciar els programes “Be an entrepreneur” i “Start up school”. Tenen com a objectiu fer aflorar el talent emprenedor entre els escolars de la ciutat. Es desenvoluparan completament en anglès.

Un nou perfil s’ha fet relativament comú a la ciutat: els rodamóns del Wi-Fi. Així s’ha batejat els que emprenen un negoci en solitari i van amb l’ordinador portàtil a connectar-se allà on poden: bars, biblioteques...

Es tracta de buscar les oportunitats i llançar-se a partir d’aquestes.

Aquesta confiança, iniciativa i proactivitat es trasllada al món professional i empresarial. Sempre aplicant molta creativitat a les solucions. Cada cop són més els joves que s’hi llencen, molts d’ells amb estudis superiors. Les peticions de serveis d’assessorament a entitats com Barcelona Activa o la Cambra de Comerç de Barcelona així ho demostren.

Les persones fan un pas

36 Les xifres d’accés a la Xarxa de Biblioteques Municipals durant el 2012 reflecteixen un augment de les visites diàries. Ha crescut el préstec de llibres però, no obstant això, el servei que més ha augmentat és el d’accés a internet.

21

Reinventant Barcelona

TRANSFORMANT EL PAISATGE Tota aquesta nova activitat es veu i es reflecteix als carrers de Barcelona també.

Està, d’alguna manera, transformant el paisatge.

37 Els Encants, molt poc després de la seva inauguració, s’han convertit en una nova atracció ciutadana i un nou punt de trobada. L’espai guanya visitants, clients i turistes, i la zona gastronòmica suposa un gran èxit de públic.

obrir la seva botiga al barri del Born. I a Horta es troba ShirtBCN.

38 El Born artesà. El barri de la Ribera està vivint un renaixement de botigues artesanes, reinventades amb un caire de modernitat. Après Ski, per exemple, és la marca d’accessoris de la dissenyadora Lucía Vergara, amb fascinació per les tècniques artesanals.

Inspirada per materials com la fusta i els moviments d’avantguarda, totes les peces són fetes a mà a Barcelona. La seva sala d’exposicions és un espai de treball compartit amb les bosses fetes a mà d’Iriarte.

39 Creativitat 100% Barcelona a les samarretes. Els últims anys han obert, a Barcelona, negocis de venda de samarretes estampades amb creativitat 100% Barcelona. Un d’aquests negocis és Limaloca, al barri de Gràcia.

El febrer del 2013, Visual Poetry Barcelona va

Transformant el paisatge

40 Els bars i restaurants han fet d’un problema (no poder deixar fumar als locals) una oportunitat. És interessant veure com aquesta barrera ha forçat una solució gràcies a la inventiva individual. Es tracta d’empènyer cap endarrere la porta d’entrada del local fins que s’obté un espai exterior que forma part del mateix local. El resultat és una àrea a mig camí entre l’interior (dins l’edifici) i l’exterior.

41 A Casa Portuguesa organitza una recollida de mobles i objectes de decoració per al seu bar restaurant del carrer d’Aragó. A canvi de les donacions s’hi ofereix menjar i vi. La idea és implicar els clients en la reforma del local i la seva nova decoració.

22

Reinventant Barcelona

38

Transformant el paisatge

23

Reinventant Barcelona

42

24