Barcelona Regional/Rondes Barcelona Passat i Present 1993-2018/Present i Futur by Barcelona llibres

Rondes Barcelona N RO

PRESENT I FUTUR

ES D N

RONDES BARCELONA

1 n

3 Introducció

RONDES

67 Introducció

4 Unes reflexions sobre el futur

RONDALLES. ADRIÀN CRESPO,

de les rondes. CRISTINA JIMÉNEZ LES RONDES… 6 Connecten 12 Distribueixen 20 Canalitzen 28 Les rondes són… i no són. JOSEP PARCERISA

30 Cohabiten 34 Contaminen 42 Condicionen 50 Evolucionen 54 Enllacen

58 Les rondes i el canvi de paradigma de la mobilitat. MANEL VILLALANTE 60 Glossari 193 DES-COBRIR LES RONDES 195 Introducció 198 Hackató «Des-cobrir les Rondes». 19-21 d’octubre 2018 ITINERARIS I TROBADES 202 [1] ETSAB 208 [2] Finestrelles 208 Fusionant ciutat i natura. ENRIC BATLLE 211 [3] Parc de la Solidaritat 214 [4] Horts Gran Via 221 [5] Escola Municipal de Vela

65 RONDALLES

MARTA TORRENT

69 Ana Cañete / Zona Franca 73 Jordi Ham-man / Port de Barcelona 78 Ricard Rodríguez / El Morrot 82 Assumpta García / Poblenou 87 Xavier Claramunt / Diagonal Mar 91 Carmen Galindo / La Mina 96 Rosa Deulofeu / Santa Coloma 100 William Benítez / Nus de la Trinitat 105 Pilar Laborda / Torre Júlia 109 Enric Steegman / Avinguda Tibidabo 116 Xavier Pérez / Ronda de Dalt

121 TERRITORI RONDES 123 Introducció 125 Les Rondes: Una agenda de futur 132 Cap a un nou model del litoral de Barcelona. MIQUEL PYBUS 136 El Besòs en l’imaginari urbà i metropolità de Barcelona. CARME RIBAS 140 Collserola: un bé comú. IOANNA SPANOU 144 A ponent de Montjuïc, a redós del port, a llevant de l’aeroport: els reptes de la plataforma econòmica del delta del Llobregat. MARC A. GARCÍA

246 Descobrir les rondes des de l’experiència. LACOL 252 Civilitzem les rondes? TON SALVADÓ

PROJECTES BARCELONA REGIONAL 150 Marina del Prat Vermell 156 Peu de Montjuïc 158 Parc de la Ciutadella 162 Port Olímpic 168 Litoral Besòs 174 Les vores del riu Besòs 178 Polígons del marge dret del riu Besòs 182 Collserola-Barcelona 186 Front de Ronda 187 Corredors verds entre Montjuïc i el Llobregat 188 Accessos al Port de Barcelona

254 Programa Hackató

190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ

224 Una altra Ronda? DAVID BRAVO 228 [6] Parc del Fòrum 235 [7] Pont del Molinet 238 Del llit a la Ronda. IBON BILBAO 241 [8] UIC 244 [9] ETSAB

CRÈDITS

RONDES BARCELONA. PRESENT I FUTUR EDITA

DIRECCIÓ

ARTICLES

Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional

Josep Bohigas Arnau

Miquel Pybus Oliveras Ioanna Spanou Carme Ribas Seix Marc A. García i Lopez Marc Montlleó Balsebre

COORDINACIÓ

Ioanna Spanou AJUNTAMENT DE BARCELONA n Rondes

CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

CAPÍTOL

Gerardo Pisarello Prados Josep M. Montaner Martorell Laura Pérez Castaño Joan Subirats Humet Marc Andreu Acebal Águeda Bañón Pérez Jordi Campillo Gámez Bertran Cazorla Rodríguez Núria Costa Galobart Pilar Roca Viola Maria Truñó i Salvadó Anna Giralt Brunet

ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

DIRECTORA DE COMUNICACIÓ

Águeda Bañón DIRECTORA DE SERVEIS EDITORIALS

Núria Costa Galobart CAP EDITORIAL

Oriol Guiu PRODUCCIÓ

Maribel Baños DISTRIBUCIÓ

M. Àngels Alonso Tots els drets reservats © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional, 2019 © dels textos i les imatges: els autors esmentats ISBN: 978-84-9156-201-6 D.L. B.5579-2019 Barcelona, març del 2019

EQUIP BR

Maribel Cadenas Álvarez Claudia Villazón Chávez Anna Subirats Ribas Miquel Pybus Oliveras Alba Guillén Capell Giorgia Sgarbossa Marcelo González Villalba ÀREA DE MEDI AMBIENT I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros Nuno Miguel Tavares Sílvia Martín Fernández Gustavo Arévalo Roa Jose Lao Mulero ÀREA DE MOBILITAT I D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Jordi Fuster Colomer Cristina Jiménez Roig Lídia Padrós Prats Adrià Ortiz Miguel Gerard Pérez García ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril ARTICLES

Cristina Jiménez Roig Josep Parcerisa Bundó Manel Villalante i Llauradó CAPÍTOL

Rondalles

Des-cobrir les rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Anna Subirats Ribas Conchi Berenguer Urrutia Ignacio Urbistondo Alonso Alba Guillén Capell SISTEMES D’INFORMACIÓ

Enric Fargnoli Domingo Miquel Domingo Carceller ARTICLES

Enric Batlle i Durany David Bravo Bordas Ibon Bilbao España LaCol Ton Salvadó Cabré Adrián Crespo Ortiz (Crònica) FOTOGRAFIES I VÍDEO

La Creativa Hug Cirici Núñez, Sara Villena Tornero, Núria Tolós Palau, Xavi Olmos Trinidad ADMINISTRACIÓ

Maria Vila d’Abadal Castilla I tot l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional DISSENY GRÀFIC

Spread: Tomoko Sakamoto David Lorente

FOTOGRAFIES

CORRECCIÓ DE TEXT

Marta Torrent Escala Territori Rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Barcelona Regional Carrer 60, 25-27. Edifici Z. 2a planta. Sector A. Zona Franca. 08040 Barcelona www.bcnregional.com

CAPÍTOL

Adrián Crespo Ortiz

RELATS

CAPÍTOL

Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres

I tot l'equip técnic de Barcelona Regional

Miquel Pybus Oliveras Anna Subirats Ribas Alba Guillén Capell Ignacio Urbistondo Marcelo González Villalba Giorgia Sgarbossa Sergi Romero Moreno Margherita Neri ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril Erick Valdez

Gemma Garrigosa Alegre IMPRESSIÓ

Gràfiques Ortells Aquest llibre és part del volum Barcelona Regional. Passat i present / Rondes Barcelona. Present i futur que inclou també la publicació Barcelona Regional. Passat i present. TAMBÉ DISPONIBLE:

Edició en castellà: Barcelona Regional / Rondas Barcelona. ISBN: 978-84-9156-203-0 Edició en anglès: Barcelona Regional / Ring roads Barcelona. ISBN: 978-84-9156-206-1

La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que vincula però també separa i ofega. Les rondes són diverses i es comporten de manera diferent segons el territori que travessen. La Ronda no és, la Ronda són n Rondes.

Rondes Barcelona PRESENT I FUTUR

NDALL O R

RONDES BARCELONA

1 n

3 Introducció

RONDES

67 Introducció

4 Unes reflexions sobre el futur

RONDALLES. ADRIÀN CRESPO,

de les rondes. CRISTINA JIMÉNEZ LES RONDES… 6 Connecten 12 Distribueixen 20 Canalitzen 28 Les rondes són… i no són. JOSEP PARCERISA

30 Cohabiten 34 Contaminen 42 Condicionen 50 Evolucionen 54 Enllacen

65 RONDALLES

MARTA TORRENT

246 Descobrir les rondes des de l’experiència. LACOL 252 Civilitzem les rondes? TON SALVADÓ

254 Programa Hackató

190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ

224 Una altra Ronda? DAVID BRAVO 228 [6] Parc del Fòrum 235 [7] Pont del Molinet 238 Del llit a la Ronda. IBON BILBAO 241 [8] UIC 244 [9] ETSAB

CRÈDITS

RONDES BARCELONA. PRESENT I FUTUR EDITA

DIRECCIÓ

ARTICLES

Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional

Josep Bohigas Arnau

Miquel Pybus Oliveras Ioanna Spanou Carme Ribas Seix Marc A. García i Lopez Marc Montlleó Balsebre

COORDINACIÓ

Ioanna Spanou AJUNTAMENT DE BARCELONA n Rondes

CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

CAPÍTOL

ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

DIRECTORA DE COMUNICACIÓ

Águeda Bañón DIRECTORA DE SERVEIS EDITORIALS

Núria Costa Galobart CAP EDITORIAL

Oriol Guiu PRODUCCIÓ

Maribel Baños DISTRIBUCIÓ

EQUIP BR

Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros Nuno Miguel Tavares Sílvia Martín Fernández Gustavo Arévalo Roa Jose Lao Mulero ÀREA DE MOBILITAT I D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Jordi Fuster Colomer Cristina Jiménez Roig Lídia Padrós Prats Adrià Ortiz Miguel Gerard Pérez García ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril ARTICLES

Cristina Jiménez Roig Josep Parcerisa Bundó Manel Villalante i Llauradó CAPÍTOL

Rondalles

Des-cobrir les rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Anna Subirats Ribas Conchi Berenguer Urrutia Ignacio Urbistondo Alonso Alba Guillén Capell SISTEMES D’INFORMACIÓ

Enric Fargnoli Domingo Miquel Domingo Carceller ARTICLES

Enric Batlle i Durany David Bravo Bordas Ibon Bilbao España LaCol Ton Salvadó Cabré Adrián Crespo Ortiz (Crònica) FOTOGRAFIES I VÍDEO

La Creativa Hug Cirici Núñez, Sara Villena Tornero, Núria Tolós Palau, Xavi Olmos Trinidad ADMINISTRACIÓ

Maria Vila d’Abadal Castilla I tot l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional DISSENY GRÀFIC

Spread: Tomoko Sakamoto David Lorente

FOTOGRAFIES

CORRECCIÓ DE TEXT

Marta Torrent Escala Territori Rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Barcelona Regional Carrer 60, 25-27. Edifici Z. 2a planta. Sector A. Zona Franca. 08040 Barcelona www.bcnregional.com

CAPÍTOL

Adrián Crespo Ortiz

RELATS

CAPÍTOL

Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres

I tot l'equip técnic de Barcelona Regional

Miquel Pybus Oliveras Anna Subirats Ribas Alba Guillén Capell Ignacio Urbistondo Marcelo González Villalba Giorgia Sgarbossa Sergi Romero Moreno Margherita Neri ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril Erick Valdez

Gemma Garrigosa Alegre IMPRESSIÓ

Edició en castellà: Barcelona Regional / Rondas Barcelona. ISBN: 978-84-9156-203-0 Edició en anglès: Barcelona Regional / Ring roads Barcelona. ISBN: 978-84-9156-206-1

La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Les rondes són diverses i construeixen múltiples relats i rondalles urbanes segons les experiències de cada ciutadà. La Ronda és, també, la suma d’aquestes Rondalles.

Pel seu caràcter multiescalar, la modificació dels paràmetres de les rondes provoca canvis físics i profunds en els confins de la ciutat i, en conseqüència, en les vides de les persones que hi habiten o les usen. Les Rondalles són relats construïts a partir de la mirada subjectiva d’onze protagonistes que viuen la infraestructura i el seu territori en el seu dia a dia. L’objectiu del capítol és sobrepassar l’anàlisi tècnica i urbanística per connectar amb l’experiència humana de l’espai, i aprofundir en la idea que les rondes són una realitat quotidiana, multidimensional i complexa.

TER

OR RIT I R

DE ON S

Rondes Barcelona PRESENT I FUTUR

RONDES BARCELONA

1 n

3 Introducció

RONDES

67 Introducció

4 Unes reflexions sobre el futur

RONDALLES. ADRIÀN CRESPO,

de les rondes. CRISTINA JIMÉNEZ LES RONDES… 6 Connecten 12 Distribueixen 20 Canalitzen 28 Les rondes són… i no són. JOSEP PARCERISA

30 Cohabiten 34 Contaminen 42 Condicionen 50 Evolucionen 54 Enllacen

65 RONDALLES

MARTA TORRENT

246 Descobrir les rondes des de l’experiència. LACOL 252 Civilitzem les rondes? TON SALVADÓ

254 Programa Hackató

190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ

224 Una altra Ronda? DAVID BRAVO 228 [6] Parc del Fòrum 235 [7] Pont del Molinet 238 Del llit a la Ronda. IBON BILBAO 241 [8] UIC 244 [9] ETSAB

CRÈDITS

RONDES BARCELONA. PRESENT I FUTUR EDITA

DIRECCIÓ

ARTICLES

Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional

Josep Bohigas Arnau

Miquel Pybus Oliveras Ioanna Spanou Carme Ribas Seix Marc A. García i Lopez Marc Montlleó Balsebre

COORDINACIÓ

Ioanna Spanou AJUNTAMENT DE BARCELONA n Rondes

CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

CAPÍTOL

ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

DIRECTORA DE COMUNICACIÓ

Águeda Bañón DIRECTORA DE SERVEIS EDITORIALS

Núria Costa Galobart CAP EDITORIAL

Oriol Guiu PRODUCCIÓ

Maribel Baños DISTRIBUCIÓ

EQUIP BR

Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros Nuno Miguel Tavares Sílvia Martín Fernández Gustavo Arévalo Roa Jose Lao Mulero ÀREA DE MOBILITAT I D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Jordi Fuster Colomer Cristina Jiménez Roig Lídia Padrós Prats Adrià Ortiz Miguel Gerard Pérez García ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril ARTICLES

Cristina Jiménez Roig Josep Parcerisa Bundó Manel Villalante i Llauradó CAPÍTOL

Rondalles

Des-cobrir les rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Anna Subirats Ribas Conchi Berenguer Urrutia Ignacio Urbistondo Alonso Alba Guillén Capell SISTEMES D’INFORMACIÓ

Enric Fargnoli Domingo Miquel Domingo Carceller ARTICLES

Enric Batlle i Durany David Bravo Bordas Ibon Bilbao España LaCol Ton Salvadó Cabré Adrián Crespo Ortiz (Crònica) FOTOGRAFIES I VÍDEO

La Creativa Hug Cirici Núñez, Sara Villena Tornero, Núria Tolós Palau, Xavi Olmos Trinidad ADMINISTRACIÓ

Maria Vila d’Abadal Castilla I tot l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional DISSENY GRÀFIC

Spread: Tomoko Sakamoto David Lorente

FOTOGRAFIES

CORRECCIÓ DE TEXT

Marta Torrent Escala Territori Rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Barcelona Regional Carrer 60, 25-27. Edifici Z. 2a planta. Sector A. Zona Franca. 08040 Barcelona www.bcnregional.com

CAPÍTOL

Adrián Crespo Ortiz

RELATS

CAPÍTOL

Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres

I tot l'equip técnic de Barcelona Regional

Miquel Pybus Oliveras Anna Subirats Ribas Alba Guillén Capell Ignacio Urbistondo Marcelo González Villalba Giorgia Sgarbossa Sergi Romero Moreno Margherita Neri ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril Erick Valdez

Gemma Garrigosa Alegre IMPRESSIÓ

Edició en castellà: Barcelona Regional / Rondas Barcelona. ISBN: 978-84-9156-203-0 Edició en anglès: Barcelona Regional / Ring roads Barcelona. ISBN: 978-84-9156-206-1

La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Les rondes són diverses i, sovint, donen respostes contradictòries a les necessitats de la ciutadania. La Ronda és més que infraestructura, la Ronda és Territori.

Més que una autopista urbana, les rondes haurien de poder entendre’s com «el carrer major» de la metròpoli propera, que habilita territoris de gran centralitat i que, en la seva complexa adaptabilitat, permet redefinir compromisos precisos amb el medi ambient, la societat i la particular geografia dels quatre límits naturals de Barcelona: els dos rius, la muntanya i el mar. Els darrers anys, Barcelona Regional ha elaborat quatre estratègies (l’Agenda Besòs, el Pla Litoral, l’Estratègia del Delta del Llobregat i Barris de muntanya-Collserola) que agrupen molts projectes de diverses escales i profunditats, i on la Ronda n’és l’eix vertebrador.

PRESENT I FUTUR

Rondes Barcelona

N RO DE

IR LES BR

DES CO

RONDES BARCELONA

1 n

3 Introducció

RONDES

67 Introducció

4 Unes reflexions sobre el futur

RONDALLES. ADRIÀN CRESPO,

de les rondes. CRISTINA JIMÉNEZ LES RONDES… 6 Connecten 12 Distribueixen 20 Canalitzen 28 Les rondes són… i no són. JOSEP PARCERISA

30 Cohabiten 34 Contaminen 42 Condicionen 50 Evolucionen 54 Enllacen

65 RONDALLES

MARTA TORRENT

246 Descobrir les rondes des de l’experiència. LACOL 252 Civilitzem les rondes? TON SALVADÓ

254 Programa Hackató

190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ

224 Una altra Ronda? DAVID BRAVO 228 [6] Parc del Fòrum 235 [7] Pont del Molinet 238 Del llit a la Ronda. IBON BILBAO 241 [8] UIC 244 [9] ETSAB

CRÈDITS

RONDES BARCELONA. PRESENT I FUTUR EDITA

DIRECCIÓ

ARTICLES

Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional

Josep Bohigas Arnau

Miquel Pybus Oliveras Ioanna Spanou Carme Ribas Seix Marc A. García i Lopez Marc Montlleó Balsebre

COORDINACIÓ

Ioanna Spanou AJUNTAMENT DE BARCELONA n Rondes

CONSELL D’EDICIONS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

CAPÍTOL

ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

DIRECTORA DE COMUNICACIÓ

Águeda Bañón DIRECTORA DE SERVEIS EDITORIALS

Núria Costa Galobart CAP EDITORIAL

Oriol Guiu PRODUCCIÓ

Maribel Baños DISTRIBUCIÓ

EQUIP BR

Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros Nuno Miguel Tavares Sílvia Martín Fernández Gustavo Arévalo Roa Jose Lao Mulero ÀREA DE MOBILITAT I D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Jordi Fuster Colomer Cristina Jiménez Roig Lídia Padrós Prats Adrià Ortiz Miguel Gerard Pérez García ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril ARTICLES

Cristina Jiménez Roig Josep Parcerisa Bundó Manel Villalante i Llauradó CAPÍTOL

Rondalles

Des-cobrir les rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Anna Subirats Ribas Conchi Berenguer Urrutia Ignacio Urbistondo Alonso Alba Guillén Capell SISTEMES D’INFORMACIÓ

Enric Fargnoli Domingo Miquel Domingo Carceller ARTICLES

Enric Batlle i Durany David Bravo Bordas Ibon Bilbao España LaCol Ton Salvadó Cabré Adrián Crespo Ortiz (Crònica) FOTOGRAFIES I VÍDEO

La Creativa Hug Cirici Núñez, Sara Villena Tornero, Núria Tolós Palau, Xavi Olmos Trinidad ADMINISTRACIÓ

Maria Vila d’Abadal Castilla I tot l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional DISSENY GRÀFIC

Spread: Tomoko Sakamoto David Lorente

FOTOGRAFIES

CORRECCIÓ DE TEXT

Marta Torrent Escala Territori Rondes

EQUIP BR ÀREA D’ANÀLISI I ESTRATÈGIA URBANA

Barcelona Regional Carrer 60, 25-27. Edifici Z. 2a planta. Sector A. Zona Franca. 08040 Barcelona www.bcnregional.com

CAPÍTOL

Adrián Crespo Ortiz

RELATS

CAPÍTOL

Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres

I tot l'equip técnic de Barcelona Regional

Miquel Pybus Oliveras Anna Subirats Ribas Alba Guillén Capell Ignacio Urbistondo Marcelo González Villalba Giorgia Sgarbossa Sergi Romero Moreno Margherita Neri ÀREA DE TERRITORI I PROJECTES

Jordi Castelló Abril Erick Valdez

Gemma Garrigosa Alegre IMPRESSIÓ

Edició en castellà: Barcelona Regional / Rondas Barcelona. ISBN: 978-84-9156-203-0 Edició en anglès: Barcelona Regional / Ring roads Barcelona. ISBN: 978-84-9156-206-1

La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Les rondes són diverses i, sovint, donen respostes contradictòries a les necessitats de la ciutadania. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. Des-cobrir les rondes junts és començar a compartir aquest futur.

1 3

Aquest capítol és la crònica d’una iniciativa acadèmica –una hackató– que es va organitzar en el marc de la CTPA (Confederació de Tallers de Projectes d’Arquitectura) amb motiu dels 25 anys de Barcelona Regional i de la Biennal Ciutat Oberta de Barcelona, i que va permetre que 500 estudiants de nou escoles d’arquitectura entressin en contacte directe amb les rondes per repensar-les i resoldre reptes pràctics de manera col·lectiva.

RONDES BARCELONA

1 n

3 Introducció

RONDES

67 Introducció

4 Unes reflexions sobre el futur

RONDALLES. ADRIÀN CRESPO,

de les rondes. CRISTINA JIMÉNEZ LES RONDES… 6 Connecten 12 Distribueixen 20 Canalitzen 28 Les rondes són… i no són. JOSEP PARCERISA

30 Cohabiten 34 Contaminen 42 Condicionen 50 Evolucionen 54 Enllacen

65 RONDALLES

MARTA TORRENT

246 Descobrir les rondes des de l’experiència. LACOL 252 Civilitzem les rondes? TON SALVADÓ

254 Programa Hackató

190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ

224 Una altra Ronda? DAVID BRAVO 228 [6] Parc del Fòrum 235 [7] Pont del Molinet 238 Del llit a la Ronda. IBON BILBAO 241 [8] UIC 244 [9] ETSAB

JOSEP BOHIGAS

n Rondes Aquest és un llibre circular, com les rondes. No té inici ni final, i cada una de les quatre parts de què consta són l’origen i el destí d’una lectura que es pot fer a 80 km/hora o en què ens podem aturar per explorar els seus condensats episodis. També és un llibre obert, pensat per no estar confinat entre pròlegs ni epílegs categòrics, sinó més aviat per incorporar múltiples mirades i reflexions que, fins i tot, poden ser contradictòries. N’hi ha de molt precises i rigoroses, i de més prosaiques i subjectives, però totes aporten densitat i complexitat sobre una realitat urbana –les rondes– amb moltes llums i ombres, però, sobretot, amb grans oportunitats pel futur de la metròpoli i els seus ciutadans. Tot i ser una realitat a moltes ciutats occidentals, els cinturons, les périphériques, els ring roads o les rondes avui són qüestionades per l’ineludible canvi de paradigma sobre la mobilitat. Amb el temps, el motiu pel qual van ser ideades s’ha anat diluint a causa de la saturació de la capacitat, cosa que ha acabat generant més trànsit del que la ciutat és capaç d’absorbir. A aquest fet pervers de no poder resoldre el problema de la congestió –ni el de la contaminació subsegüent–, sinó tot el contrari, cal sumar-hi el fet desequilibrant d’haver-se pensat i construït sense tenir gaire en compte ni el transport públic ni gran part de les necessitats del territori que travessen. Des d’aquesta lògica, avui les autopistes urbanes s’estan repensant arreu partint de la idea d’una nova justícia socioespacial on el gran protagonista del passat –el vehicle privat tal com el coneixem avui– té les hores comptades.

INTRODUCCIÓ

Badia del Vallès

n RONDES

Barberà del Vallès

Cervelló

ÍNDEX

Molins de Rei

Cerdanyola del Vallès

Sant Vicenç dels Horts

Ripollet

Sant Cugat del Vallès

Santa Coloma de Cervelló

Sant Feliu de Llobregat Montcada i Reixac

RONDA DE DALT Sant Just Desvern

Sant Joan Despí

Barcelona Sarrià Sant Gervasi

Barcelona Horta - Guinardó Barcelona Nou Barris

Esplugues de Llobregat Cornellà de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

Santa Coloma de Gramenet Barcelona Les Corts

Barcelona Sant Andreu

Barcelona Gràcia

L’Hospitalet de Llobregat

Badalona

Barcelona L’Eixample

Barcelona Sants Montjuïc

El Prat de Llobregat

Barcelona Ciutat Vella

Sant Adrià de Besòs Barcelona Sant Martí

RONDA LITORAL

↑

AFIRMACIONS

RONDES

LE S RO N D E S CO N N E C T E N

LE S RO N D E S CO N TA M I N E N

5 km

CRISTINA JIMÉNEZ

J O S E P PA RC E R I S A

M A N E L V I LL A L A N T E

Unes reflexions sobre el futur de les rondes

ARTICLES

LE S RO N D E S DISTRIBUEIXEN

LE S RO N D E S CO N D I C I O N E N

Les rondes són… i no són

LE S RO N D E S C A N A LI T Z E N

LE S RO N D E S E VO LU C I O N E N

Les rondes i el canvi de paradigma de la mobilitat

LE S RO N D E S CO H A B I T E N

LE S RO N D E S E N LL AC E N

La Ronda és una, però té dos noms: Litoral i de Dalt, i quatre referents geogràfics: mar, Besòs, muntanya, Llobregat, sis trams diferenciats, vuit seccions tipus... i n interaccions amb un territori que l’acull amb intensitats i compromisos ben variats. Les dades que tenim (i els problemes i les possibles solucions que se’n deriven) difícilment podran ser referències globals per a tota la infraestructura. Per això no podem parlar d’una ronda, sinó d’un espai polifacètic i divers: amb trams més urbans que d’altres, alguns que fan més de connectors i d’altres més de frontera, amb zones més contaminades i zones més verdes. En aquest capítol presentem les principals dades sobre les rondes i el seu territori en relació a temes de mobilitat, medi ambient, paisatge i socioeconomia. Aquesta informació diversa se sintetitza i presenta en vuit «afirmacions» i tres articles de Cristina Jiménez, Manel Villalante i Josep Parcerisa, que permeten aproximar-nos a una anàlisi tècnica i precisa del que ha passat, del que està passant i del que podria esdevenir a la infraestructura i als barris per on discorre.

JOSEP BOHIGAS ARNAU. Director general de Barcelona Regional

Les dades que apareixen en aquest capítol provenen de diferents fonts. D’una banda, s’han consultat plans, estudis i projectes impulsats per diverses entitats públiques com ara l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Generalitat de Catalunya o el Ministeri de Foment. Tots ells fets pels serveis interns d'aquestes administracions o altres agències públiques, com són l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), en col·laboració amb l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona (BCNecologia), l'Agència d'Energia de Barcelona (AEB) o Barcelona Regional (BR). De l’altra, s’han utilitzat fonts estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i del cadastre. Pel que fa a les dades relatives a la mobilitat, la principal font és l'INMAB (Interconnection of networks, port, airport and optimal traffic management in the Metropolitan Area of Barcelona, the European Node Mediterranean Corridor), un projecte en curs liderat per l’Ajuntament de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea que té com a objectiu fer de les rondes una infraestructura de transport més eficient i més ben integrada en l'entorn urbà i metropolità, més segura i més responsable ambientalment parlant en el marc d’un nou paradigma de mobilitat urbana.

INTRODUCCIÓ

n RONDES

CRISTINA JIMÉNEZ

Unes reflexions sobre el futur de les rondes L’any 1992 s’inauguraren les rondes i l’anell viari de la plaça de les Glòries. Amb aquests grans projectes es tancà un llarg període en què es van destinar importants inversions en infraestructura viària per consolidar una potent xarxa d’autopistes i autovies d’accés a Barcelona que donés resposta als problemes de mobilitat d’una ciutat que estava en ràpida expansió i creixement. L’èxit de les rondes al llarg d’aquests darrers vint-i cinc anys s’ha traduït en unes intensitats de trànsit diàries molt elevades, que està portant el funcionament d’aquesta infraestructura al límit de la seva capacitat. Però el problema no és només de capacitat. Els paradigmes de mobilitat també han canviat, i fa temps que a Barcelona, com a moltes altres àrees urbanes arreu del món, s’ha pres consciència que el model de mobilitat basat exclusivament en el cotxe és social, econòmic i ambientalment insostenible. S’ha passat d’una aposta incondicional pel cotxe a qüesti-

•• Qualsevol actuació en la funcionalitat de les rondes passa inevitablement per repensar l'esquema viari urbà i metropolità en coherència amb un model de mobilitat que necessita reduir la presència del cotxe a les ciutats.

onar-ne la presència a la ciutat i a prioritzar la d’altres mitjans de transport. Així, l’important augment de capacitat que es va assolir a la xarxa arterial d’accés a Barcelona amb la construcció de les rondes1 ara és vist per a molts com un problema important de salut, per la contaminació que generen els vehicles. Per tant, en el marc de les discussions que s’estan duent a terme al voltant del futur de les rondes, sembla oportú plantejar unes quantes reflexions: LES RONDES: VIA URBANA O INTERURBANA? Inicialment planificada com una infraestructura viària de caràcter metropolità i regional amb funció predominantment col·lectora i distribuïdora, avui dia les rondes també són un gran connector urbà entre barris de Barcelona, i de la resta de municipis de l’àmbit territorial Rondes. 2 La configuració d’un anell viari que permet fer la volta a la ciutat en mitja hora ha permès reforçar el paper de canalitzador de la mobilitat interna, i especialment com articulador de la relació de Barcelona amb un front marítim que està assolint una centralitat i unes demandes creixents de mobilitat. En aquest sentit, la discussió sobre la prioritat de la funcionalitat i la possibilitat d’anar cap a un model d’integració de les rondes a la xarxa bàsica de ciu-

tat se situa al cor del debat de diferents projectes d’ampliació i de transformació que actualment es troben en fase d’obres i de planificació en diferents trams de les rondes. 3 QUINES SÓN LES ALTERNATIVES ALS PROBLEMES DE CAPACITAT? N’HI HA PROU AMB L’APOSTA TECNOLÒGICA? Les cues que diàriament col·lapsen les rondes a les hores punta són un problema important per al milió de persones que es mouen per aquest anell viari i per a l’important contingent de camions i furgonetes hi circulen.4 En els pròxims anys és evident que la millora d’aquesta gran infraestructura viària passarà per optimitzar-ne el funcionament amb una forta aposta tecnològica i mesures de gestió, ja que les possibilitats d’ampliar físicament les rondes són limitades, i en tot cas molt complexes. Però si bé les millores en la funcionalitat mitjançant tecnologia i gestió en la via són del tot necessàries, caldrà comptar amb actuacions igualment ambicioses de millora i ampliació del transport públic d’alta capacitat, sobretot allà on els dèficits són més acusats. Així, és del tot urgent activar les inversions pendents a la xarxa ferroviària de Rodalies i superar les discrepàncies i la manca d’acord sobre quina és la millor solució tècnica per dotar de servei ferroviari un front litoral avui sense cap altra alternativa que una ronda Litoral col·lapsada. QUINES RONDES VOLEM? QUINES RONDES NECESSITEM PER AL FUTUR? Predir com serà la mobilitat en els pròxims anys és arriscat, tot i que ja s’aprecien i s’intueixen certes tendències.

D’una banda, el futur amenaça amb un increment del nombre de vehicles circulant per les noves pautes de consum, la generalització dels vehicles elèctrics i la implantació de noves forma de mobilitat mitjançant flotes compartides de vehicles. Pel que fa a la introducció dels vehicles connectats i més autònoms, cal pensar en les possibilitats que ofereix el tronc central de les rondes, que discorre de manera segregada de la trama urbana de ciutat, sense les interaccions que es produeixen als carrers de la ciutat. D’altra banda, les polítiques de mobilitat urbana tenen com a repte reduir la presència del cotxe als centres urbans amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’espai públic i prioritzar altres modes de transport per superfície més eficients. Per tant, de la mateixa manera que la construcció de les rondes a finals dels anys vuitanta es va fer amb visió de mobilitat i una forta ambició per introduir canvis en un model viari de ciutat que ja s’intuïa caduc, ara cal mirar endavant i jugar fort en la transformació d’aquesta gran infraestructura, la qual ha de continuar sent una peça important del model de mobilitat dels pròxims anys. 1 — La construcció de les rondes va ampliar un 35% la capacitat als accessos a la ciutat. Font: Ajuntament de Barcelona. 2 — Distribució del trànsit que circula per les rondes: 49% de connexió, 13% de pas i 38% intern de rondes. Font: INMAB, 2018. 3 — Proposta del Ministeri de Foment d’ampliació de la ronda Litoral, obres de cobertura a la ronda de Dalt. Font: Ajuntament de Barcelona. 4 — El trànsit a les rondes: 760.000 vehicles amb una composició mitjana: 73% de vehicle lleuger, 10% de moto, 6% de furgoneta, 8% de camió, 2% de taxi i 1% d'autobús. Font: INMAB, 2018.

CRISTINA JIMÉNEZ ROIG. Cap d’Estudis de Mobilitat, Barcelona Regional

n RONDES

1 ↘

AFIRMACIÓ

Les rondes connecten la ciutat de Barcelona amb la seva metròpoli i regió. Cada dia circulen per les rondes de Barcelona uns 760.000 vehicles, aproximadament un milió de persones i un elevat volum de mercaderies. La majoria d’aquests vehicles, que són gairebé tot privats, tenen com a origen o destinació la ciutat de Barcelona. Les rondes fan diferents funcions, i la principal és distribuir el trànsit de connexió entre el territori Rondes (ciutat de Barcelona i municipis en contacte amb la infraestructura) i la resta de l’àrea metropolitana, regió i exterior. Sense oblidar que també canalitzen el trànsit intern d’aquest territori Rondes i un rellevant trànsit de pas. Els gairebé dos milions de desplaçaments diaris de connexió amb la ciutat de Barcelona es fan a parts iguals entre el transport públic i el vehicle privat. Les rondes són una infraestructura fonamental per a aquesta mobilitat privada. Les persones que hi circulen ho fan majorità riament per raons laborals i diàriament. Tres de cada quatre conductors són homes.

↘ Al llarg del text es remarquen en negreta i subratllat alguns termes que es troben definits al Glossari al final d’aquest capítol n-Rondes.

LES RONDES CONNECTEN

TIPUS DE TRÀNSIT Les rondes atenen diverses funcionalitats. La primera i més important és canalitzar el trànsit de connexió entre el territori Rondes i la resta de l’àrea metropolitana, regió i exterior. Les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental són les que generen més viatges. En segon lloc, les rondes articulen els moviments dins d’aquest territori. El gruix més important de viatges són de connexió entre la resta de municipis del territori Rondes i Barcelona, seguit dels moviments interns de la ciutat (només un 14% del total) i en una proporció molt menor els moviments entre la resta de municipis. Per acabar, les rondes fan una funció de canalització del trànsit de pas. La ronda de Dalt té un paper més important, ja que acull principalment desplaçaments entre el Vallès i el Baix L lobregat. La Litoral absorbeix els fluxos entre Badalona/Maresme i el Baix Llobregat.

PRINCIPALS MOVIMENTS DE CONNEXIÓ

26%

Vallès Occidental Territori Rondes

37%

Baix Llobregat Territori Rondes

37%

Altres relacions

PRINCIPALS MOVIMENTS INTERNS del territori 10% Municipis Rondes entre sí (sense Barcelona)

53%

Territori Rondes Barcelona

37%

Barcelona - Barcelona

PRINCIPALS MOVIMENTS DE PAS

37%

Baix Llobregat - Vallès

49%

31%

DE CONNEXIÓ

38%

Altres relacions

INTERN

32%

13%

Baix Llobregat Badalona/Maresme

DE PAS

Tipus de trànsit que circula per les rondes

Principals moviments dels vehicles que circulen per les rondes

Font: BR a partir de dades de l’INMAB, 2018

TERRITORI RONDES → p.63

INMAB → p.61

n RONDES

LA COMPOSICIÓ DEL TRÀNSIT

dels vehicles que circulen per les rondes són turismes

19%

18% Vallcarca

Pedralbes

19%

menyspreable (8%), i se situa només per sota d’altres vies com són l’AP-7 i l’A-2. Cal tenir en compte que les rondes són una infraestructura eminentment urbana i amb restriccions importants per a la circulació d’aquest tipus de vehicles. El transport públic hi té una presència molt petita, relegada bàsicament a l’ús del taxi, mentre que la circulació d’autobusos és mínima.

Trinitat

73%

Tres de cada quatre vehicles que circulen per les rondes responen a la mobilitat de persones; la resta, un de cada quatre, es destina al transport de mercaderies o són vehicles de serveis. Un 73% dels vehicles són turismes. El percentatge de motos és inferior al de la resta de la ciutat, i, en canvi, el de furgonetes i camions és superior. El pas de vehicles pesants per la ronda no és gens

37%

31%

10%

Tipus de vehicles que circulen per les rondes

Ciutat Vella

Zona Franca

Bon Pastor

23%

Proporció de cada tipus de vehicle (sense turismes) en diversos punts de les rondes Font: BR a partir de dades de l’INMAB, 2018

Font: BR a partir de dades de l’INMAB, 2018

↰

Pas de vehicles pesants per les rondes

Les dues rondes però, no tenen el mateix comportament. La Litoral acull un volum molt més elevat de vehicles pesants, a causa de les relacions amb el port i els polígons industrials de la Zona Franca, el Besòs

i el Llobregat; de taxis, pels moviments a l’aeroport, la terminal de creuers i Ciutat Vella, i d’autobusos de connexió amb la c iutat però sense servei a les rondes. La de Dalt té una proporció molt més alta de turismes. ↗

LES RONDES CONNECTEN

PERFIL DE L’USUARI

dels vehicles tenen un sol ocupant

57%

dels desplaçaments són diaris

69%

OCUPACIONAL

14%

Dones

78% 22% gènere del conductor (%)

4% ESTUDIS

DIARI

20%

Homes

→ 116, Rondalles

65%

Una altra característica del trànsit a les rondes és la baixa ocupació dels vehicles. Un 65% tenen un sol ocupant. El perfil majoritari de l’usuari de les rondes és el d’un home sol que es desplaça cada dia a la metròpoli per motius ocupacionals. ↗ La major proporció d’homes està en coherència amb els patrons de mobilitat de fer més desplaçaments de connexió que les dones, utilitzar menys el transport públic i treballar més en el sector del transport i la logística.

65%

dels desplaçaments són per treball

SETMANAL

MENSUAL

ANUAL

Freqüència del desplaçament Font: BR a partir de dades de l’INMAB, 2018

31%

PERSONAL

7% 5% 5% 4% 4%

VISITES COMPRES OCI

GESTIONS ACOMPANYAR

ESTUDIS 3% METGE 3% ALTRES

Motiu del desplaçament Font: BR a partir de dades de l’INMAB, 2018

•• El perfil majoritari de l’usuari de les rondes és el d’un home sol que es desplaça cada dia a la metròpoli per motius ocupacionals. ⬏ Al llarg del capítol es remarquen als laterals de les pàgines alguns enllaços a altres pàgines del volum, amb els quals hi ha una relació de contingut. En el text ve marcat amb una fletxeta negra (↗).

n RONDES

ELS PATRONS DE LA MOBILITAT A BARCELONA Aquest perfil d’usuari respon clarament a les pautes de la mobilitat entre Barcelona i la resta del sistema tarifari integrat (STI). Cada dia es produeixen prop de dos milions de desplaçaments de connexió amb la ciutat de Barcelona, un terç del total de la mobilitat que genera o atrau la ciutat (6,1 M). El principal motiu d’aquests viatges és ocupacional i tenen lloc a parts iguals entre el transport públic i el vehicle privat. Aquest fet contrasta amb el que passa a l’interior de la ciutat, on la majoria de desplaçaments es fan per motius personals, amb una proporció de transport públic que duplica l’ús del vehicle privat i on els modes no motoritzats són, de lluny, els més utilitzats. La reducció de l’ús del vehicle privat en els desplaçaments de connexió és un dels principals reptes metropolitans. Aquest repte, però, s’estén també a l’interior de la ciutat de Barcelona, on cada dia es fan uns 630.000 desplaçaments interns en vehicle privat, la majoria dels quals no circulen per les rondes.

MOBILITAT DE CONNEXIÓ AMB BARCELONA

MOBILITAT INTERNA A BARCELONA

1,9 M

4,1M

desplaçaments

RESIDENTS (%)

STI

Barcelona

96 STI 4

Barcelona

MOTIU DEL DESPLAÇAMENT (%)

Ocupacional

Personal

Ocupacional

Personal

REPARTIMENT MODAL (%)

44 VP

53 NM 3

51 VP 15

VP Vehicle privat NM No motoritzats TP Transport públic

860.000 630.000 desplaçaments de connexió

desplaçaments interns

Caracterització de la mobilitat a Barcelona Font: BR a partir de dades de l’EMEF, 2017

SISTEMA TARIFARI INTEGRAT (STI) → p.63

EMEF → p.60

LES RONDES CONNECTEN

LA GOVERNANÇA Aquest caràcter metropolità i regional de les rondes també es veu reflectit en la diversitat d’institucions que tenen competència sobre la infraestructura. Les rondes circulen per cinc municipis i tenen quatre titulars. La titularitat comporta la responsabilitat de conservació, manteniment i explotació. El Ministerio de Fomento gestiona el seu tram, mentre que la resta de titulars tenen delegades aquesta competència en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) des de l’any 2012. Al seu torn, l’AMB fa les tasques de manteniment de la infraestructura a través del Consell Comarcal del B arcelonès. Per acabar, les competències d’ordenació de la senyalització i de gestió del trànsit són assumides pel Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament de Barcelona. Les autoritats de trànsit a la via són els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de B arcelona.

MUNICIPIS PER ON PASSEN Esplugues de Llobregat Cornellà de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat

Sant Adrià de Besòs Barcelona

TITULARITAT DE LA INFRAESTRUCTURA Ajuntament de Barcelona

Generalitat de Catalunya

Ministerio de Fomento

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Ajuntament de Barcelona

Àrea Metropolitana de Barcelona delegat al Consell Comarcal del Barcelonès

MANTENIMENT

Ministerio de Fomento

Marc competencial de les rondes Font: BR

Les rondes tenen quatre titularitats

↰

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (AMB) → p.60

Les rondes circulen per cinc municipis

↰