Trajectòria històrica de la salvaguarda documental als barris de Sants-Montjuïc

Daniel Venteo Historiador i museòleg

Memòria popular

La riquesa dels fons documentals de totes les tipologies que conserva l’Arxiu ha permès l’estudi aprofundit de la trajectòria urbana i social de la ciutat. A la imatge, programa de la Volta Ciclista a Catalunya de 1923, el més antic conservat. AMDS, Fon UEC-S nt

En el segle xxi no hi ha dubte que els arxius formen part del patrimoni cultural, però no sempre ha estat així. El de Barcelona ha protagonitzat, al llarg dels segles, un procés brillant d’obertura cap a la ciutadania.

De grans centres documentals al servei dels grans poders, com ara la monarquia, la noblesa i l’Església, amb el pas del temps els arxius van passar a convertir-se en instruments al servei dels interessos de col·lectivitats, com per exemple els primers governs municipals autònoms, com fou el cas de la ciutat de Barcelona a partir de la concessió dels primers privilegis per al seu autogovern local l’any 1249. Han hagut de passar segles perquè arxius municipals com el de la capital catalana esdevinguessin, no només ja l’arxiu que conservava els documents generats per la mateixa Administració local, sinó l’arxiu de la ciutat en un sentit ampli, donant cabuda també a tots aquells fons que poden ser d’interès per documentar la complexitat d’una gran metròpoli com la ciutat