6 minute read
Introducció de Joaquim Borràs
Introducció
L’ARXIU MUNICIPAL, UNA INSTITUCIÓ AL SERVEI DE LA CIUTAT
Per entendre la trajectòria d’un arxiu de districte com el de Sants-Montjuïc, hem de parlar una mica de la història de l’Arxiu de la nostra ciutat.
Patrimoni de la ciutat
La documentació sobre transformacions urbanístiques i arquitectòniques conservada per l’Arxiu Municipal és una eina fonamental per a l’estudi de la història de l’urbanisme i l’arquitectura a la ciutat de Barcelona i als antics pobles del pla. A la imatge, expedient de llicència d’obres particulars a favor del propietari Esteban Remendo, 1896. AMDS, Fon M ni ip l, Aj nt nt S nt M ri S nt , Fo nt, xp. 24
Va ser a partir de 1249, any de la creació del govern municipal autònom de Barcelona a partir dels privilegis de Jaume I, quan els docu
ments de la ciutat es van començar a guardar en caixes de fusta a l’antic
convent de Santa Caterina, el primer lloc de reunió dels nous membres
del govern de Barcelona. Amb el pas dels anys, les vicissituds i la dis
persió dels documents de l’incipient arxiu municipal barceloní van ser la
conseqüència irreparable de la itinerància constant dels llocs on es re
unien els consellers. Així va ser fins a la construcció, el 1369, de la nova
Casa de la Ciutat al carrer del mateix nom, on avui encara es conserva
la façana gòtica de l’antic edifici, embellit des de mitjan segle xix amb la
façana monumental de la plaça de Sant Jaume. La nova seu municipal també esdevindria, amb el pas dels anys, la seu de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
Dins la història de la millora de l’organització i el funcionament de l’Arxiu al llarg dels segles, hi ha diversos noms propis que calen ser recordats.
Barcelona documentada
L’Arxiu Municipal ha impulsat al llarg dels anys nombroses activitats de difusió del patrimoni documental, conservades en els seus centres. Entre les seves publicacions destaca l’obra Autobiografia de Barcelona. La història de la ciutat explicada a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona , presentada al Saló de Cent el desembre de 2014. Aj nt nt B r lon / M n l So í
El primer d’ells és, sens dubte, el notari Este
ve Gilabert Bruniquer (1561-1641), que també va
ser autor de diverses publicacions divulgatives
sobre la història de la ciutat a partir, precisa
ment, de la documentació conservada a l’Arxiu.
Després cal recordar la tasca incansable d’his
toriadors i erudits, com ara Antoni Capmany de Montpalau (1742-1813), Ramon Muns Seri
nyà (1793-1856) i, ja surant la segona meitat del
segle xix, els arxivers i funcionaris municipals
Antoni Brunet, Lluís Gaspar i Velasco, Josep Puiggarí i Llobet, i Alfons Damians i Manté.
La trajectòria històrica de l’Arxiu Municipal té una data clau en l’any 1917, ara fa un segle. En aquells moments, la Comissió Municipal de Cultura acordà la separació dels fons documentals en històrics i administratius, prenent de manera inicial com a data de trencament el decret de Nova Planta després de la fi de la Guerra de Successió l’any 1714. Aquesta divisió donà lloc a la creació, de fet, de dos centres allà on abans només n’hi havia un: l’Arxiu Municipal de Barcelona fou dividit en l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’Arxiu Municipal Administratiu respectivament.
La direcció del nou Arxiu Històric de la Ciutat fou confiada a l’arxiver, historiador i arqueòleg
Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), que liderà el projecte d’organització i l’increment dels seus fons arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics. Després del trasbals de la Guerra Civil, i de la ingent tasca de salvament duta a terme per Duran i Sanpere, l’Arxiu Municipal, com la resta d’institucions culturals catalanes, inicià un nou període caracteritzat pel replegament i l’ostracisme social durant els anys de la dictadura franquista.
Amb la reinstauració de l’ajuntament democràtic a partir de 1979, es va fer palesa la necessitat de reorganitzar els arxius municipals, a causa de la profunda preocupació per l’estat deplorable en què durant el franquisme havia caigut l’Arxiu Municipal Administratiu així com per la saturació d’algunes oficines amb molta documentació administrativa i històrica.
L’any 1986 es posava en marxa el Projecte d’Ordenació d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de dur a terme una anàlisi exhaustiva de la situació de la documentació a les oficines i als òrgans dependents de l’Administració municipal i, consegüentment, elaborar un primer pla d’actuació vers un model arxivístic homogeni. L’arxiver i historiador Ramon Alberch i Fugueras va ser el director del projecte
d’ordenació i, posteriorment, era nomenat arxi
ver en cap de l’Ajuntament de Barcelona entre
els anys 1990 i 2004. El Projecte d’Ordenació
d’Arxius va regir les decisions en matèria de do
cuments i arxius de l’Ajuntament de Barcelona
entre els últims anys del segle xx i principis del
xxi. En aquells moments, es van posar les bases
del sistema amb un nou model organitzatiu que tenia com a epicentre dos grans arxius: l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’Arxiu Municipal Administratiu.
Al costat d’aquests, l’any 1988 es creava la xar
xa dels arxius municipals de districte com a
expressió genuïna de la descentralització ad
ministrativa d’aquell moment històric i l’eclosió
de la recuperació de la memòria històrica dels
antics territoris del pla de Barcelona, annexio
nats a finals del segle xix i principis del segle xx.
Aquesta xarxa d’arxius municipals de districte
va representar un model territorial unitari que
aglutinava la documentació dels consells mu
nicipals de districte i aquella traslladada de les
àrees centrals a causa de les funcions transfe
rides, la de les antigues juntes de districte, la
documentació dels antics ajuntaments annexi
onats a Barcelona a finals del segle xix i primer
quart del xx, i la que les associacions, instituci
ons i veïns han volgut dipositar.
El 2009, al costat dels centres existents fins aleshores i del nou Arxiu Fotogràfic de Barcelona creat aquell mateix any, es va iniciar un nou model d’intervenció a les àrees de l’Administració municipal que tenia com a finalitat la creació gradual dels arxius centrals d’aquests sectors amb la documentació dels últims quinze anys.
L’any 2010 s’aprovava el nou reglament del Sistema Municipal d’Arxius, que marca una fita que actualitza i recopila tota la normativa sobre arxius i documents, segons el marc legal autonòmic i estatal més recent en aquesta matèria. A més, aquesta norma fixa les funcions del Sistema Municipal d’Arxius i dels seus òrgans i centres. Igualment, cal fer especial esment a la inclusió del sistema d’Administració Integral de Documents i Arxius (AIDA) de l’Ajuntament de Barcelona i els seus components, com un element essencial per contribuir a l’eficiència i eficàcia de l’Administració municipal.
Avui, l’Arxiu Municipal de Barcelona és hereu d’aquesta trajectòria i del present recent, perquè els diversos actors que hi han intervingut, malgrat els infortunis de la història, han maldat per preservar aquesta part substancial de la memòria de la ciutat i de la seva gent. Amb la responsabilitat dels ciutadans, dels càrrecs
públics i dels administradors, s’ha aconseguit crear un sistema municipal d’arxiu que garanteix la custòdia, la conservació i l’accessibilitat als documents. I aquest procés s’ha confiat als arxivers, els quals, com a professionals qualificats i amb formació específica, vetllen per acomplir aquesta missió i per millorar-ne els resultats.
En el segle xxi, l’Arxiu treballa per
seguir modernitzant el seu model de gestió amb l’objectiu d’oferir, cada vegada més, un millor servei als seus usuaris i al conjunt de les persones. La seva missió, avui més que mai, és garantir la gestió i disponibilitat dels documents de l’Ajuntament de Barcelona, així com facilitar-ne l’accés per assegurar els drets de les persones, promoure la investigació i donar suport a l’Administració municipal, contribuint activament a la memòria, el coneixement, la comprensió i la governança de la ciutat per part de la seva ciutadania. .
Identitat plural
Programa de la Societat Cooperativa La Lleialtat Sansenca, amb seu al carrer d’Olzinelles, per a la Festa Major de Sants de l’any 1935. AMDS, Col·l ió pro r
