Procedència de les il·lustracions

Tradició centenària

Des de la creació del govern municipal de Barcelona a mitjan segle xiii, la gestió de la documentació generada pels consellers va ser clau per al funcionament de la institució. A la imatge, un escrivà de la ciutat de Barcelona representat al Llibre Verd, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. AHCB, Lli r V r I, . 204r

de Barcelona. “Els documents són testimonis indiscutibles del govern de la ciutat, de la defensa de les llibertats i del territori, dels negocis dels seus ciutadans, de les manifestacions artístiques i creatives, dels serveis públics, és a dir, de totes les activitats del municipi de Barcelona al llarg dels segles. Al costat d’aquests testimonis públics, també s’ha volgut reservar un espai per als records que atresoren els documents privats, memòria individual i col·lectiva de la ciutadania. [...] Els arxius són els fedataris d’allò que s’esdevingué; sense ells no hi hauria identitat, ni història, ni progrés dels pobles”, en paraules de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament.

L’Arxiu Municipal de Barcelona

La història de l’obertura de l’Arxiu Municipal cap al conjunt de la ciutadania ha estat un procés lent que ha dificultat, en molts casos, la percepció que la ciutadania ha tingut d’ell al llarg del temps. Sovint s’ha posat l’accent en el fet que aquest procés sobretot començà, a partir de 1917, amb la creació de l’Arxiu Històric de la Ciutat, que pocs anys després estrenaria la seva cèntrica seu a la Casa de l’Ardiaca, davant de la Catedral. Fou en aquell moment quan, ara fa