Seguici Popular

BCN2-Seguici-PORTADES5.indd 1

3/8/17 16:54

Seguici Popular,

Toc d’Inici i altres elements singulars

1

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 1

31/8/17 10:48

Edita: El Cep i la Nansa edicions Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Primera edició, setembre de 2017 © Xavier Cordomí, del text © JuanolO, de les il·lustracions © Ajuntament de Barcelona, d’aquesta edició © El Cep i la Nansa edicions, d’aquesta edició Idea original: JuanolO Color: Luis S. Ruiz Turón Disseny i maquetació: Roger Calvet Impressió: Indústries Gràfiques Papyrus ISBN: 978-84-17000-33-2 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-026-5 Dipòsit Legal: B 21071-2017

Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona: President: Jaume Collboni Cuadrado.

Vicepresidenta: Gala Pin Ferrando.

Membres: Jaume Ciurana i Llevadot, Joan Josep Puigcorbé i Benaiges, Pau Guix Pérez, Guillem Espriu Avendaño, Alfredo Bergua Valls, Pere Casas Zarzuela, Ricard Vinyes Ribas, Martina Millà Bernad, Arantxa García Terente, Fèlix Ortega Sanz, Antonio Ramírez González, Núria Sempere Comas, Eduard Escoffet Coca.

Secretària: Montserrat Oriol Bellot.

Gerent: Valentí Oviedo Cornejo.

Director de Cultura de Proximitat: Carles Sala i Marzal.

Cap del Servei de Cultura Popular: Francesc Fabregat i Martínez.

Coordinació editorial: Ana Álvarez i Noèlia Sanz (ICUB).

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Gámez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet.

www.barcelona.cat/barcelonallibres www.elcepilanansa.com info@elcepilanansa.com 2

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 2

31/8/17 10:48

Xavier Cordomí Il·lustracions de JuanolO

3

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 3

31/8/17 10:49

Seguici Popular,

Toc d’Inici i altres elements singulars

4

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 4

31/8/17 10:49

Pòrtic per Xavier Cordomí

Certament, l’Àliga i els Gegants de la Ciutat són els entremesos municipals que tots els barcelonins i les barcelonines reconeixen com als protagonistes dels moments més simbòlics i emocionants de les festes de Barcelona. Però aquestes figures no són, d’entre tots els grups festius de Barcelona, els únics elements representatius de tota la ciutat.

El formen els grups integrants del Seguici Popular, els col·lectius que intervenen en el Toc d’Inici de les Festes de la Mercè, els elements d’imatgeria festiva i les colles de cultura popular que, per indicació del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, participen en els moments més singulars de les festes barcelonines –Santa Eulàlia, Carnaval, Corpus, la Nit de Sant Joan o el cicle festiu de Nadal–, però també aquells que, per la seva singularitat i excepcionalitat o per pertànyer a algun col·lectiu, coordinadora o federació d’àmbit de ciutat, s’han de reconèixer com a grups festius que, en el seu acte simbòlic i representatiu, no només s’adscriuen a un barri sinó que pertanyen i representen a tota la ciutat.

Cada districte, cada barri, alguns carrers i places, tenen els seus elements festius representatius que, per proximitat i implicació, reben el reconeixement dels veïns i les veïnes, que se’n senten orgullosos i estretament lligats. Tot i així, les colles de cultura popular i les figures d’imatgeria festiva de ciutat i, sobretot, les dones i els homes que els integren, que els donen vida i que en són responsables de la salvaguarda, precisament per aquesta seva condició de ciutat, poden passar desapercebuts.

Aquest segon volum de la col·lecció «Grups Festius de Barcelona» identifica, relaciona i descriu totes aquestes figures i colles de la cultura popular que els barcelonins i les barcelonines han de saber conèixer i poder reconèixer com a propis i identificar-los com a protagonistes de la festa en les diverses celebracions de la ciutat Barcelona.

5

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 5

31/8/17 10:49

Seguici Popular,

Toc d’Inici i altres elements singulars

6

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 6

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

Barcelona sempre ha estat una ciutat creativa i innovadora que demostra estar orgullosa de lluir el fruit de la seva imaginació. Moltes de les expressions de la cultura tradicional festiva actual –gegants, bestiari, balls populars...– tenen l’origen en les grans solemnitats, processons i desfilades que, des del segle XIV, la ciutat ha utilitzat per mostrar la seva creativitat festiva.

Els entremesos processionals barcelonins –especialment lluïts per la Processó de Corpus– van ser, durant més de cinc segles, model per a altres poblacions i, amb les seves magnífiques posades en escena amb tota mena de manifestacions i recursos, litúrgia, dansa, música, imatgeria i teatralitat itinerant, eren una sàvia combinació de proselitisme i diversió.

Les restriccions i prohibicions del segle XVIII, el convulsos canvis socials del XIX i les profundes transformacions urbanes van motivar, ràpidament, l’oblit i el deteriorament dels entremesos. Alguns van sobreviure transformant radicalment la seva funció i perdent el seu sentit original i altres, la majoria, senzillament van desaparèixer. A la ciutat, de la gran quantitat de balls populars i entremesos existents, pràcticament només es va conservar la tradició dels gegants.

El projecte “Recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella”, redactat per Xavier Cordomí l’any 1984, proposava la recreació de totes aquelles figures de gegants i bestiari que, des del segle XIV i fins el XIX, havien estat documentats. Els Gegants de la Ciutat i els del Pi havien sobreviscut a la desfeta, però el Bestiari Històric i altres elements calia recuperar-los de nou.

Assolit el projecte, l’any 1993 es proposava la constitució d’un seguici festiu que integrés tots aquests elements d’imatgeria festiva i altres balls i manifestacions que altres col·lectius de cultura popular havien de recuperar o de crear, amb posades en escena, músiques i coreografies pròpies fruit de la recerca o de la nova creació. Aquest objectiu no es va aconseguir del tot; tanmateix i per aquest motiu, el 1994, per acord de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella (actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella) i la Coordinadora de Geganters de Barcelona, el Seguici Popular de Barcelona es constituí només amb elements d’imatgeria. L’any 2017 s’incorpora el primer ball, el Ball de Bastons.

7

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 7

31/8/17 10:49

Àliga de la ciutat

Sabíeu que...

L’Àliga representa el símbol més elevat de la ciutat en el conjunt de la imatgeria festiva. Au coronada, expressió de justícia i noblesa, l’Àliga de la Ciutat de Barcelona, documentada el segle XIV, va viure la seva època més brillant durant els segles XVI i XVII. Les conseqüències de l’aplicació del decret de Nova Planta del Principat de Catalunya del 1716 va comportar la restricció d’alguns dels seus privilegis. La darrera referència de l’antiga Àliga barcelonina és del 1807.

L’Àliga actual va ser recuperada l’any 1989 per l’Associació de Festes de la Plaça Nova –la peça actual però, obra de Xavier Jansana, és del 1998. L’any 1999, l’Associació de Festes de la Plaça Nova, la va cedir a la ciutat per mitjà de l’Ajuntament de Barcelona; des d’aleshores se li reconeix el màxim rang del protocol festiu que pot tenir un entremès municipal en totes les festes de ciutat, que és quan realitza el seu ball.

L’Àliga de la Ciutat té diverses danses i músiques antigues –que havien estat creades expressament per a ella durant la seva època d’or–, i balla, en les grans solemnitats, amb una coreografia de Montserrat Garrich, una melodia anònima datada del 1756 que es troba a l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi anomenada “Ball per a ballar l’Àliga de Barcelona per xirimies”. Contemporàniament també ha estat objecte de noves composicions musicals, com ara el “Ball de l’Àliga de Barcelona (Esclat de Festa)” de Carles Santos, o la “Suite per a fer ballar l’Àliga de la Ciutat” de Jesús Ventura.

Documentada el 1399; Recuperada el 1989 / Pertany a: Ajuntament de Barcelona / Administrada per: Associació de Festes de la Plaça Nova / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Protocols de l’Àliga (Festes de Santa Eulàlia). Seguici de Santa Eulàlia. Cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona.

Processó Festiva de Corpus. Rebuda de la Flama del Canigó. Seguici de Sant Roc. Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Anada a Ofici i Seguici de la Mercè.

8

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 8

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

9

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 9

31/8/17 10:49

Gegants de la ciutat

Sabíeu que...

La primera referència del gegant del Comú a Barcelona és de la Processó de Corpus del 1424, quan representa Goliat a l’entremès de “lo rei David ab lo Jiguant”; però de la geganta no n’hi ha cap fins ben entrat el segle XVI. Al llarg dels segles, la presència de la parella de gegants de la Ciutat en les celebracions i solemnitats barcelonines és constant, amb diverses reformes i amb vestuaris diferents.

Les figures actuals, de l’any 2006, obra de Manel Casserras Soler –que va treballar sobre la parella construïda el 1991 pel seu pare, Manel Casserras Boix–, són mostra de l’evolució de les peces encarregades per l’Ajuntament de Barcelona al prestigiós artista Francesc Labarta, que l’any 1929 els havia construït representant els Reis Catòlics, i dels quals diversos artistes i constructors (Evarist Mora, Domènec Umbert, Jordi Grau...) van realitzar còpies al llarg dels anys. El vestuari i abillaments de la parella actual –que representa Jaume I i la seva esposa Violant d’Hongria– tenen molts elements simbòlics.

Per als actes protocol·laris, els Gegants de la Ciutat, que pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona i que, des del 1984, són responsabilitat de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, tenen un ball propi –“El Ball dels gegants de la Ciutat”– amb música composta per Xavier Muixench a partir d’unes melodies tradicionals. Durant les desfilades, marxen amb la melodia popular “La Contradansa dels Gegants de la Ciutat”; les músiques són interpretades per una cobla de tres flabiols i un fiscorn.

Documentats el 1424 / Pertanyen a: Ajuntament de Barcelona / Administrats per: Coordinadora de Geganters de Barcelona (Geganters de la Ciutat) / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Passejada de les Laies (Festes de Santa Eulàlia). Seguici de Santa Eulàlia. Processó Festiva de Corpus. Rebuda de la Flama del Canigó. Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Anada a Ofici i Seguici de la Mercè. Cavalcada de la Mercè i Toc a plegar.

10

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 10

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

Jaume I

Violant d’Hongria

11

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 11

31/8/17 10:49

Capgrossos macers de la ciutat

Sabíeu que...

No hi ha cap referència antiga prou documentada de capgrossos de la ciutat de Barcelona més enllà d’alguna taula pintada de la fi del segle XVIII, auques de mitjan segle XIX i unes poques fotografies de la fi del XIX i inici del XX, on podem veure dues parelles de capgrossos vestits a la turca acompanyant els gegants de la Ciutat. Els primers capgrossos que representaven la ciutat van ser dues parelles –burgesos i obrers, d’efímera existència–, construïdes l’any 1982 per l’artista i escenògraf Joan J. Guillén.

L’any 1993, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella (actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella) i la Coordinadora de Geganters de Barcelona acorden, amb la Colla de Gegants de Sant Josep de Calassanç, adaptar un parell de capgrossos construïts l’any 1985 per Domènec Umbert, per acompanyar els Gegants de la Ciutat fent de macers. Per a la seva nova funció van ser restaurats, se’ls va construir unes maces de porrers amb l’escut municipal i se’ls va confeccionar nous vestits d’heralds municipals.

Els Capgrossos Macers, actualment responsabilitat de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, acompanyen els Gegants de la Ciutat en tots els actes festius. El seu ball, estrenat el 1999, és una coreografia amb melodia de Xavier Padrissa anomenada “Gavaldana”.

Documentats a la fi del segle XVIII; Recuperats el 1993 / Pertanyen a: Coordinadora de Geganters de Barcelona (Geganters de la Ciutat) / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Sempre acompanyant els Gegants de la Ciutat - Seguici de Santa Eulàlia. Processó Festiva de Corpus. Rebuda de la Flama del Canigó. Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Anada a Ofici i Seguici de la Mercè. Cavalcada de la Mercè i Toc a plegar.

12

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 12

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

13

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 13

31/8/17 10:49

Lleó de Barcelona

Sabíeu que...

El Lleó, representació del poder terrenal i de la majestuositat, és l’altra figura coronada del Bestiari Històric barceloní. Documentat, per la seva participació a la Processó de Corpus l’any 1424, durant segles va ser l’entremès responsabilitat del Gremi de Blanquers.

Als segles XVII i XVIII, pels seus brams i per la teatralitat del seu entremès, va esdevenir la figura més divertida en cerimònies i processons. De tots els elements del Bestiari Històric de Barcelona, el Lleó va ser la figura que va sobreviure millor als canvis del segle XIX, i la seva participació a processons i altres festivitats perviu fins al 1870, quan desapareix.

L’any 1993, l’Associació d’Amics dels Gegant del Pi va recuperar el nou Lleó de Barcelona, obra de Manel Casserras Boix. Mostrant tots els seus atributs històrics, coronat i amb posat solemne, manté el caràcter divertit. Com a element del Seguici Popular té el seu ball propi –“El Ball del Lleó de Barcelona”–, amb coreografia de Xavier López i música de Jordi Fàbregas.

Documentat el 1424; Recuperat el 1993 / Pertany a: Associació d’Amics dels Gegants del Pi / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Protocols de l’Àliga (Festes de Santa Eulàlia). Seguici de Santa Eulàlia. Festa de Sant Josep Oriol. Processó Festiva de Corpus. Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Seguici de la Mercè.

14

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 14

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

15

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 15

31/8/17 10:49

Mulassa de Barcelona

Sabíeu que...

La Mulassa, malgrat les diferents funcions que ha representat en els entremesos barcelonins, és guita i fera. La Mulassa de Barcelona la trobem documentada l’any 1568, quan depenia del Gremi de Paraires; possiblement, però, amb diferents figures i en entremesos diversos, el personatge és anterior.

Sabem que, als segles XVI a XVIII, la Mulassa obria el pas a processons i altres solemnitats tot fent espetegar fuets pirotècnics. L’antiga Mula guita, amb una estructura i imatge diferent de l’actual, es va convertir –per esbojarrada– en un dels elements més populars i celebrats i, per aquest motiu, va ser una de les primeres peces del bestiari barceloní que va patir prohibicions fins a la seva desaparició, al segle XIX. El nova Mulassa de Barcelona, obra de Manel Casserras Boix, va ser recuperada per l’Associació d’Amics dels Gegant del Pi l’any 1988. La figura actual té dues funcions: com a membre del Seguici Popular amb ball propi –“El Ball de la Mulassa de Barcelona”–, amb coreografia de Xavier López i música d’Eduard Casals, i com a bèstia foguera en correfocs. Per aquest motiu, se’n va fer una rèplica l’any 2005.

Documentada el 1568; Recuperada el 1988 / Pertany a: Associació d’Amics dels Gegants del Pi / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Seguici de Santa Eulàlia. Festa de Sant Josep Oriol.

Processó Festiva de Corpus. Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Seguici de la Mercè.

16

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 16

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

17

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 17

31/8/17 10:49

Bou de Barcelona

Sabíeu que...

La figura del bou és el símbol de la tenacitat i l’esforç. El Bou de Barcelona és, de tot el Bestiari Històric, el més dòcil i bonàs; de pas tranquil i cerimoniós, no perd el posat i el rostre seriós i una mica babau.

Les primeres referències del bou barceloní són del 1467. L’any 1568, sent responsabilitat del Gremi de Carnissers, i durant tres segles, va participar en diversos entremesos conservant el seu caràcter manyac original. En el segle XVIII, sent-ne responsable el Gremi de Graners, esdevé una figura de caràcter eixelebrat. Amb el pas del temps, va quedar tan malmès que fins la seva desaparició se’l va anomenar l’Ase del Pi. El nou Bou de Barcelona, obra de Manel Casserras Boix, va ser recuperat per l’Associació d’Amics dels Gegants Ramon i Lola l’any 1993. Com a membre del Seguici Popular té ball propi –“El Ball del Bou de Barcelona”– amb coreografia de Kike Monsó i música d’Isidre “Tito” Pelàez.

Per la seva cara de bon jan, rep també el sobrenom de Bonifaci i, per la seva antiga vinculació amb aquest barri barceloní, Senyor de Sant Just.

Documentat el 1467; Recuperat el 1993 / Pertany a: Associació d’Amics dels Gegants Ramon i Lola / Actes (Festa, Solemnitat) en protocol o singulars: Seguici de Santa Eulàlia. Processó Festiva de Corpus.

Seguici inaugural i Toc d’Inici (Festes de la Mercè). Seguici de la Mercè.

18

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 18

31/8/17 10:49

El Seguici Popular

19

BCN2-Seguici-TRIPA5.indd 19

31/8/17 10:49