Transformaciones de un barrio Transformacions d’un barri
Trinitat Vella 1900-1992
Transformaciones de un barrio
Trinitat Vella 1900-1992
Transformacions d’un barri
Anna Sánchez Amador Expósito
Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Gámez, Joan Llinares Gómez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Cap editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Distribució: M. Àngels Alonso Autora dels textos: Anna Sánchez Aguilera Autor de la selecció gràfica: Amador Expósito Muñoz Coordinació editorial: Albert Perelló Correcció i traducció al castellà: Francesc Soto Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 934 023 131 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, abril 2017 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats ISBN: 978-84-9850-983-0 DL: B.8129-2017
Totes les fotografies han estat cedides a ACRDMTV de manera generosa i altruista pels veïns i veïnes. Imprès en paper ecològic
trinitat vella.indd 2
06/04/17 13:58
Transformaciones de un barrio
Trinitat Vella 1900-1992
Transformacions d’un barri
trinitat vella.indd 3
06/04/17 13:58
Portada: Familia en una viña de la Trinitat el año 1948. Daniel Barrero García. Portada: Família a una vinya de la Trinitat l’any 1948. Daniel Barrero García.
trinitat vella.indd 4
06/04/17 13:58
11
33
57
Un poco de historia Una mica d’història
El comercio El comerç
La escuela y los niños L’escola i la mainada
Los espacios, símbolos de identidad Els espais, símbols d’identitat
Un barrio, una lucha Un barri, una lluita
El transporte y las comunicaciones El transport i les comunicacions
El movimiento asociativo El moviment associatiu
Memoria gráfica de la Trinitat Memòria gràfica de la Trinitat
73
131
trinitat vella.indd 5
91
147
El espacio público L’espai públic
115
171
06/04/17 13:58
Prólogo El barrio de la Trinitat Vella nació en el año 1915 y era conocido como la Colonia Jardín de la Trinitat, cuyo nombre procedía de la ermita de la Santíssima Trinitat —del siglo xiii— y, como podéis imaginaros, no se parecía en nada al barrio que hoy conocemos. A lo largo de estos años, nuestro barrio ha experimentado muchas transformaciones: ha evolucionado, se ha adaptado a las distintas situaciones socioculturales, ha cambiado su aspecto físico y también el uso que nosotros, como habitantes, le hemos dado, al mismo tiempo que le hemos dado vida. Es por este motivo que, desde la Asociación de la Memoria Histórica, hemos considerado interesante la creación de la presente publicación. En las siguientes páginas se tiene la voluntad de describir la historia de nuestro barrio desde sus orígenes hasta la actualidad, dar voz a aquellas historias que tantas veces nos han contado desde pequeños y que, o bien hemos vivido en primera persona, o bien nuestros vecinos y vecinas han compartido con nosotros. Os invitamos a hacer un viaje por los recuerdos: ¿os acordáis de la acequia Comtal?, ¿quién se ha bañado en sus aguas? ¿Y qué me decís de la Roca Foradada? La calle de los postes, ¿dónde estaba? A medida que vayáis pasando las páginas esperamos que podáis revivir momentos de la cotidianidad del barrio: las visitas al doctor Canela, las inyecciones que ponía Paquito el de la farmacia, el sabor del pan o las tortas de la panadería de la Trinitat, los paseos hasta el Bar Juan para comprar hielo, las tardes en las que el señor Pedro te acomodaba en las sillas del Cine Majestic, las colonias del padre Lluís, etc. A la par que hacemos memoria, este libro nos permitirá observar la evolución del barrio y comprender cómo hemos conseguido lo que tenemos hoy: ¿recordáis las manifestaciones para conseguir la Escuela Ramon Berenguer III, el CAP, el metro, la guardería, el tren o la piscina? Es probable que la gente más joven o los vecinos y vecinas que han llegado hace poco tiempo no recuerden estos acontecimientos, pero entre todos y todas hemos creado nuevos lazos y nuevos rasgos de identidad que nos hacen sentir orgullosos de nuestro barrio, un barrio que a lo largo de los años hemos ido construyendo, y así seguimos haciéndolo. Es por esto que todos y todas nos sentimos de la Trini —como a sus habitantes nos gusta llamarlo familiarmente—, ya sea porque vamos al Centro Cívico o al Espai Via Bàrcino, porque hemos corrido delante de los diablos de Trinifoc, porque hemos bailado al ritmo de Batukomas y de los Trinigrallaos, porque hemos hecho de comparsa para los gigantes (Teresa y Daniel), porque hemos comprado en la tienda del padre Manel, porque hemos ido al MIJTAC o porque cada año disfrutamos en la calle de nuestro carnaval o de las fiestas del barrio. Todos y todas somos la Trini, todos y todas somos y hacemos de este un barrio asociativo, alegre, acogedor y habitable.
Asociación para la Investigación y la Divulgación de la Memoria Histórica de la Trinitat 6
trinitat vella.indd 6
06/04/17 13:58
Pròleg El barri de la Trinitat Vella va néixer l’any 1915 i era conegut com la Colònia Jardí de la Trinitat, nom que provenia de l’ermita de la Santíssima Trinitat —del segle xiii— i, com podeu imaginar, no s’assemblava gens al barri que avui coneixem. Al llarg d’aquests anys el nostre barri ha sofert moltes transformacions: ha evolucionat, s’ha adaptat a les diferents situacions socioculturals, ha canviat en el seu aspecte físic i també en la manera en què nosaltres, com a habitants, n’hem fet ús, al mateix temps que hi hem donat vida. És per aquest motiu que, des de l’Associació de la Memòria Històrica, hem considerat interessant de crear aquesta publicació. En les pròximes pàgines es pretén descriure la història del nostre barri des dels seus orígens fins a l’actualitat, posar cara i ulls a aquelles històries que tantes vegades ens han explicat des de petits i que, o bé hem viscut en primera persona, o bé els nostres veïns i veïnes han compartit amb nosaltres. Us convidem a fer un viatge pels records: recordeu el rec Comtal?, qui s’ha refrescat en les seves aigües? I què ens en dieu de la Roca Foradada? El carrer «de los postes», on es trobava? A mesura que aneu passant les pàgines esperem que torneu a viure moments de la quotidianitat del barri: les visites al doctor Canela, les injeccions que posava el Paquito de la farmàcia, el gust del pa o la coca del forn de la Trinitat, les passejades al Bar Juan per comprar gel, les tardes en què el senyor Pedro t’acomodava a les cadires del Cinema Majestic, les colònies del mossèn Lluís, etc. Al mateix temps que fem memòria, aquest llibre ens permetrà observar l’evolució del barri i entendre com hem aconseguit el que tenim avui: recordeu les manifestacions per aconseguir l’Escola Ramon Berenguer III, el CAP, el metro, l’escola bressol, el tren o la piscina? És possible que la gent més jove o els veïns i veïnes que han arribat fa poc temps no recordin aquests fets, però entre tots i totes hem creat nous vincles i nous trets d’identitat que ens fan sentir orgullosos del nostre barri, un barri que al llarg dels anys hem anat construint, i continuem fent-ho. Per això, tots i totes ens sentim de la Trini —com ens agrada anomenar-lo familiarment els seus habitants—, ja sigui perquè anem al Centre Cívic o a l’Espai Via Bàrcino, perquè hem corregut davant els diables de Trinifoc, perquè hem ballat al ritme de Batukomas i dels Trinigrallaos, perquè hem anat darrere dels gegantons (la Teresa i el Daniel), perquè hem comprat a la paradeta del pare Manel, perquè hem anat al MIJTAC o perquè cada any gaudim al carrer del nostre carnaval o de les festes del barri. Tots i totes som la Trini, tots i totes som i fem d’aquest un barri que acull, un barri associatiu, un barri alegre i un barri per viure-hi. Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat
7
trinitat vella.indd 7
06/04/17 13:58
Hará poco más de un año que como Asociación por la Investigación y la Divulgación de la Memoria Histórica de la Trinitat Vella nos proponíamos el gran reto de escribir un libro acerca de la historia más reciente de nuestro barrio y nos adentrábamos en el maravilloso proyecto que esto suponía. Dicho proyecto, en formato libro, hoy es ya una realidad. Esta aventura ha sido posible gracias a la complicidad de muchos vecinos y vecinas del barrio. Desde los inicios del proyecto hemos encontrado la mejor ayuda que podríamos haber imaginado. Una colaboración en todos los ámbitos: administrativo, asociativo, vecinal, familiar, social, personal… Nos hemos encontrado siempre con gente muy generosa, dispuesta a compartir con nosotros su tiempo y los retales de su vida, aportando sus fotografías personales, sus ideas y experiencias, sin escatimar esfuerzos ni ilusiones para que este barco llegase a puerto. Ahora es el momento de los agradecimientos, a TODOS sin excepción. Por vuestra complicidad, por vuestra confianza depositada en nosotros, por la pasión que nos transmitisteis al compartir vuestros recuerdos con los nuestros, por la ilusión de participar y formar parte de esta aventura, por todo ello y más… GRACIAS. Hojead las páginas del libro del que formáis parte y os descubriréis navegando por la historia más reciente de vuestro barrio, una historia hecha por nosotros, pero gracias a vosotros. Estas páginas tienen corazón, tienen vida, porque tienen un poco de cada vecino y vecina del barrio de la Trinitat. Es el apoyo de TODOS vosotros lo que ha sido esencial para el éxito de esta aventura. Gracias, gracias, gracias. Anna Sánchez y Amador Expósito
8
trinitat vella.indd 8
06/04/17 13:58
Ara farà una mica més d’un any que com a Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella ens proposàvem el gran repte de fer un llibre entorn de la història més recent del nostre barri i ens endinsàvem en el meravellós projecte que això suposava. Aquest projecte, en forma de llibre, ja és avui una realitat. Aquesta aventura ha estat possible gràcies a la complicitat de molts veïns i veïnes del barri. Des dels inicis del projecte hem trobat la millor ajuda que ens podríem haver imaginat. Una col·laboració en tots els àmbits: administratiu, associatiu, veïnal, familiar, social, personal… Sempre ens hem trobat gent molt generosa, disposada a compartir amb nosaltres el seu temps i els retalls de la seva vida, aportant les seves fotografies personals, les seves idees i experiències, sense escatimar esforços ni il·lusions perquè aquest vaixell arribés a bon port. Ara és l’hora dels agraïments, a TOTHOM sense excepció. Per la vostra complicitat, per la vostra confiança dipositada en nosaltres, per la passió que vau transmetre quan compartíeu els vostres records amb nosaltres, per la il·lusió de participar i formar part d’aquesta aventura, per tot això i més… GRÀCIES. Fullegeu les pàgines del llibre del qual formeu part i navegueu per la història més recent del vostre barri, una història feta per nosaltres però gràcies a vosaltres. Aquestes pàgines tenen cor, tenen vida, perquè tenen una mica de cada veí i veïna del barri de la Trinitat. És el suport de TOTS vosaltres el que ha estat cabdal per a l’èxit d’aquesta aventura. Gràcies, gràcies, gràcies. Anna Sánchez i Amador Expósito
9
trinitat vella.indd 9
06/04/17 13:58
Marina i Clara Franco
Tres vecinas de la Trinitat contemplando el barrio desde una buena perspectiva.
Tres veïnes de la Trinitat contemplant el barri des d’una bona perspectiva.
10 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 10
06/04/17 13:58
Marina i Clara Franco
Un poco de historia ––––––– Una mica d’història
Una mica d’història n 11
trinitat vella.indd 11
06/04/17 13:58
Dibujo de Jordi Sacasas del mapa del llano de Llevant, donde se puede localizar el Coll de Finestrelles. Foto: Publicación Finestrelles CEII.
Dibuix de Jordi Sacasas del mapa del pla de Llevant, en què es pot localitzar el coll de Finestrelles. Foto: Publicació Finestrelles CEII.
12 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 12
06/04/17 13:58
El barrio de la Trinitat Vella presenta unos rasgos de identidad que son el resultado de una historia singular. Su ubicación, su orografía y su gente harán de la Trinitat un lugar con una historia muy diferente de los demás barrios barceloneses.
El barri de la Trinitat Vella presenta uns trets d’identitat que són el resultat d’una història singular. La seva ubicació, la seva orografia i la seva gent faran de la Trinitat un indret amb una història ben diferent de la resta de barris barcelonins.
Una mica d’història n 13
trinitat vella.indd 13
06/04/17 13:58
Daniel Barrero García
Niñas paseando en el verano de 1947 entre las viñas del camino de la Roca Foradada.
Nenes passejant a l’estiu de l’any 1947 entre les vinyes del camí de la Roca Foradada.
14 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 14
06/04/17 13:58
El Coll de Finestrelles La Trinitat era una zona situada en un extremo alejado de Barcelona conocida por el topónimo de Coll de Finestrelles, palabra, esta última, que procede de la voz latina finis (‘fin, término, extremo’). En el año 966, el conde de Mir, para referir cuáles eran sus propiedades, hablaba de «ad fenestrellas qui est super Sanctum Andream», denominación que aparece también en un documento del año 1019 en el que se identificaba como uno de los términos dentro del territorio de Barcelona: «Collum de finistrellis.» De hecho, la Trinitat Vella, desde sus orígenes, se encuentra marcada por la topografía del Coll de Finestrelles y por su ubicación en el límite del término municipal de Sant Andreu. Este hecho supondrá un cierto aislamiento tanto de su municipio como de la propia ciudad de Barcelona.
Este territorio —situado dentro del término parroquial de Sant Andreu de Palomar, al norte del municipio, en una pequeña colina— pronto se convertirá en la puerta de entrada al llano de Barcelona por el Vallès. La carretera de Ribes, que sigue el curso de una antigua vía romana, y el paso del ferrocarril por Granollers en el año 1854 y por Sabadell en el 1855 serán ejemplos modernos de pervivencia de las antiguas vías y flujos de comunicación.
El coll de Finestrelles La Trinitat era una zona situada en un extrem allunyat de Barcelona coneguda pel topònim de coll de Finestrelles, paraula que procedeix de la veu llatina finis (‘fi, terme, extrem’). L’any 966, el comte de Mir, per referir quines eren les seves propietats, parlava de «ad fenestrellas qui est super Sanctum Andream», denominació que apareix també en un document de l’any 1019 en què s’identificava com un dels termes dins del territori de Barcelona: «Collum de finistrellis.» De fet, la Trinitat Vella, des dels seus orígens, es troba marcada per la topografia del coll de Finestrelles i per la seva ubicació al límit del terme municipal de Sant Andreu. Aquest fet comportarà un cert aïllament tant del seu municipi com de la mateixa ciutat de Barcelona.
Aquest territori —situat dins el terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, al nord del municipi, en un petit turó— aviat es convertirà en la porta d’entrada al pla de Barcelona pel Vallès. La carretera de Ribes, que segueix el curs d’una antiga via romana, i el pas del ferrocarril per Granollers l’any 1854 i per Sabadell el 1855 seran exemples moderns de la pervivència de les antigues vies i fluxos de comunicació.
Una mica d’història n 15
trinitat vella.indd 15
06/04/17 13:58
Eduard Molina
Huellas de la historia En 1375, en un protocolo del notario Pere Borrell, aparece mencionada por primera vez la cruz de término. Se hace referencia a una cruz que se encuentra en el camino público que iba de Barcelona a Granollers, en frente de la capilla de la Santíssima Trinitat, construida cerca del Coll de Finestrelles. A lo largo de los años, esta cruz tendrá varios emplazamientos. Encontramos una ubicación antigua de la cruz en el antiguo camino real (calle Gran de Sant Andreu, intersección con la calle de Santa Marta) con el objetivo de marcar el término del antiguo pueblo de Sant Andreu. Posteriormente, en 1839, es trasladada al cementerio de Sant Andreu. En los años noventa del siglo xx, la cruz es restaurada y se realizan tres réplicas de esta, preservando la original, que se encuentra actualmente en el Centro de Estudios Ignasi Iglésias. Cruz de término de la Trinitat Vella de la época medieval (siglo xiii). Última ubicación en el cementerio de Sant Andreu en los años setenta.
Amador Expósito Muñoz
Creu de terme de la Trinitat Vella de l’època medieval (segle xiii). Última ubicació al cementiri de Sant Andreu als anys setanta.
Petjades de la història L’any 1375, en un protocol del notari Pere Borrell, apareix anomenada per primera vegada la creu de terme. Es fa referència a una creu que es trobava al camí públic que anava de Barcelona a Granollers, davant de la capella de la Santíssima Trinitat, construïda a prop del coll de Finestrelles. Al llarg dels anys, aquesta creu tindrà diferents emplaçaments. Trobem una ubicació antiga de la creu a l’antic camí reial (carrer Gran de Sant Andreu, cantonada amb el carrer de Santa Marta) amb l’objectiu de marcar el terme de l’antic poble de Sant Andreu. Posteriorment, el 1839, es trasllada a un nou indret, al cementiri de Sant Andreu. Als anys noranta del segle xx, la creu es restaura i se’n fan tres rèpliques, preservant-ne l’original, que es troba actualment al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.
Una de las tres réplicas de la cruz de término, ubicada en la carretera de Ribes. Septiembre de 2016. Una de les tres rèpliques de la creu de terme, ubicada a la carretera de Ribes. Setembre de 2016.
16 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 16
06/04/17 13:58
ADMSA
Restos de la masía de Can Oller en al década de 1930. La masía fue quemada durante la guerra de la Independencia Española.
Restes de la masia de Can Oller a la dècada de 1930. La masia fou cremada durant la guerra del Francès.
En la Trinitat, su enclave original, se ubica hoy una de estas copias en una zona enjardinada de la carretera de Ribes.
A la Trinitat, enclavament original, s’ubica actualment una d’aquestes còpies en una zona enjardinada a la carretera de Ribes.
Las primeras noticias de poblamiento datadas pertenecen alrededor del siglo xiii. Estas primeras referencias aparecen en relación con un hospital con capilla para peregrinos y viandantes. Las fuentes explican que en el Coll de Finestrelles se irguió una ermita, con una capilla dedicada a la Santíssima Trinitat, razón por la que esta zona de Barcelona ya era conocida con el nombre de Trinitat.
Les primeres notícies de poblament datades amb seguretat pertanyen als volts del segle xiii. Aquestes primeres referències apareixen en relació amb un hospital amb capella per a pelegrins i vianants. Les fonts expliquen que al coll de Finestrelles s’aixecà una ermita, amb una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, motiu pel qual aquesta zona de Barcelona d’antuvi ja és coneguda amb el nom de Trinitat.
En la capilla hay referencias a servicios de hospedería y de hospital para acoger y asistir a visitantes y caminantes. La existencia de la capilla y del hospital vuelven a evidenciar que esta era una zona de paso obligada para entrar a Barcelona por la antigua vía romana, paso natural desde el Vallès en dirección al mar.
A la capella hi ha referències a serveis d’hostatgeria i d’hospital per acollir i assistir visitants i caminants. L’existència de la capella i de l’hospital tornen a evidenciar que aquesta era una zona de pas obligatòria per entrar a Barcelona per l’antiga via romana, pas natural des del Vallès vers el mar. Una mica d’història n 17
trinitat vella.indd 17
06/04/17 13:58
Durante la guerra de la Independencia Española (18081814), la ermita de la Santíssima Trinitat fue refugio de guerrilleros. El sonido de su campana, se dice, señalaba los movimientos de los franceses. De aquella época tenemos constancia de Francesc Milans del Bosch, militar que había reclutado a una milicia en el Maresme y que se aproximaba a Barcelona. Su objetivo era el de reclutar a hombres de entre dieciséis y cuarenta años, con armas propias, para combatir contra los franceses con la complicidad de los habitantes de la zona. Milans del Bosch reunió a decenas de hombres que atacaron posiciones francesas, pero que pronto fueron contraatacados por el ejército invasor: «Los franceses entraron al pueblo y lo tomaron sin resistencia; después iniciaron un ascenso hacia la colina de la Trinitat, por donde se había visto actuar de vez en cuando a los hombres de Milans del Bosch. En la cima
de la colina estaba la ermita de la Santíssima Trinitat, una construcción medieval que los catalanes usaban a veces como refugio y que los soldados franceses no dudaron en quemar ni un solo momento. Seguidamente bajaron por el Coll de Finestrelles y se produjo un primer enfrentamiento.»1 La ermita fue quemada el 11 de junio de 1808 por las tropas francesas y la población de la zona quedó reducida a unas pocas masías dispersas. Cabe destacar aquí la creación de un grupo de trabucaires, el Escamot de la Santíssima Trinitat, en junio de 2015, por parte de unos amigos y vecinos de la Trinitat en recuerdo de aquellos grupos de milicianos que luchaban contra los franceses. Ahora están trabajando para conseguir los medios necesarios para llevar a cabo la recreación histórica de aquel 11 de junio de 1808, en que se prendió fuego a la ermita de la Santíssima Trinitat.
1. Jordi Petit i Gil, Sant Andreu de Palomar durant la guerra del Francès. Llibre de Finestrelles 7, pág. 73.
Durant la guerra del Francès (1808-1814), l’ermita de la Santíssima Trinitat fou refugi de guerrillers. El so de la seva campana, es diu, assenyalava els moviment del francesos. D’aquella època tenim constància de Francesc Milans del Bosch, militar que havia reclutat una milícia al Maresme i que s’apropava a Barcelona. El seu objectiu era reclutar homes entre setze i quaranta anys, amb armes pròpies, per combatre contra els francesos amb la complicitat dels habitants de la zona. Milans del Bosch va reunir desenes d’homes que van atacar posicions franceses, però que aviat van ser contraatacats per l’exèrcit invasor: «Els francesos entraren al poble i el prengueren sense resistència; després iniciaren un ascens cap al turó de la Trinitat, per on s’havia vist actuar de tant en tant els homes de Milans del Bosch. Dalt del turó hi havia l’ermita
de la Santíssima Trinitat, una construcció medieval que els catalans utilitzaven de vegades com a refugi i que els soldats francesos no dubtaren ni un sol moment a cremar. Després baixaren pel coll de Finestrelles i es produí un primer enfrontament.»1 L’ermita va ser cremada l’11 de juny de 1808 per les tropes franceses i la població de la zona va quedar reduïda a uns quants masos esparsos. Paga la pena de destacar aquí la creació d’una colla de trabucaires, l’Escamot de la Santíssima Trinitat, el juny del 2015, per un grup d’amics i veïns de la Trinitat en record d’aquells grups de milicians que lluitaven contra els francesos. Ara estan treballant per aconseguir els mitjans necessaris per dur a terme la recreació històrica d’aquell 11 de juny de 1808, en què es va calar foc a l’ermita de la Santíssima Trinitat.
1. Jordi Petit i Gil, Sant Andreu de Palomar durant la guerra del Francès. Llibre de Finestrelles 7, pàg. 73. 18 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 18
06/04/17 13:58
¡A la «quinta forca»!2
A la quinta forca!
En el siglo xiv, para dejar bien arraigada la jurisdicción en Barcelona, el Consell de Cent obtuvo licencia del rey para levantar horcas de piedra, símbolo de la jurisdicción administrativa y criminal. Las horcas consistían en tres piedras y unos tablones derechos puestos encima, donde se colocaba la insignia del señor o del monarca. Estas servían para ahorcar a los malhechores condenados a muerte. Durante un tiempo fueron cinco las horcas fijas en la ciudad. Una de ellas, según refiere el padre Clapés, en un sitio conocido como la colina de Finestrelles, un lugar remoto desde el centro de la ciudad de Barcelona y de difícil acceso. Por lo tanto, la Trinitat Vella, partiendo de las referencias históricas, podría ser la quinta horca originaria. El dicho popular, como es sabido, nos remite a la quinta horca para señalar un lugar muy lejano.
Al segle xiv, a fi de deixar ben arrelada la jurisdicció de Barcelona, el Consell de Cent obtingué llicència del rei per aixecar forques de pedra, símbol de la jurisdicció administrativa i criminal. Les forques consistien en tres pedres i unes fustes dretes posades al damunt, on es posava la insígnia del senyor o del monarca. Aquestes servien per penjar-hi els malfactors condemnats a mort. Durant un temps van ser cinc les zones de forques fixes de la ciutat. Una d’aquestes, segons refereix mossèn Clapés, en un lloc conegut com a turó de Finestrelles, un indret remot des del centre de la ciutat de Barcelona i de difícil accés. Per tant, la Trinitat Vella, partint de les referències històriques, podria ser la quinta forca originària. La dita popular, com tothom sap, ens remet a la quinta forca per assenyalar un indret molt llunyà.
AFB. Fuente: Tomàs Fàbregues
2. Forca corresponde a ‘horca’ en español, y como expresión equivaldría a ‘Al quinto pino’. Puente de la Porta de Ferro sobre la acequia Comtal, que daba acceso a los huertos de riego en los años cuarenta del siglo pasado. Pont de la Porta de Ferro sobre el rec Comtal, que donava accés als horts de regadiu als anys quaranta del segle passat.
Una mica d’història n 19
trinitat vella.indd 19
06/04/17 13:58
ADMSA
Mujeres haciendo la colada en la acequia Comtal a mediados del siglo xx.
María Sasiain Rodríguez
Esperanza Vico Vico
Dones fent la bugada al rec Comtal a mitjan segle xx.
Desvío y canalización de la acequia Comtal para la construcción de las autopistas a la altura del parque de Les Aigües en la década de 1970. Desviació i canalització del rec Comtal per a la construcció de les autopistes a l’altura del parc de les Aigües a la dècada de 1970.
Niños bañándose en la acequia Comtal a la altura de la Roca Foradada en el verano de 1958. Infants banyant-se al rec Comtal a l’altura de la Roca Foradada l’estiu de 1958. 20 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 20
06/04/17 13:58
La acequia Comtal
El rec Comtal
En el siglo x aparece una de las obras hidráulicas más importantes para la ciudad de Barcelona, la acequia Comtal. El conde de Mir (954-966) hizo construir una acequia aprovechando parte de una antigua construcción romana que iba desde el río Besòs hasta la ciudad de Barcelona. La acequia tomaba las aguas del Besòs a la altura de Montcada y avanzaba por el margen derecho del río siguiendo las curvas de nivel hasta Sant Andreu de Palomar, desde donde se adentraba hacia la Ciudad Condal.
Al segle x apareix una de les obres hidràuliques més importants per a la ciutat de Barcelona, el rec Comtal. El comte de Mir (954-966) feu construir un rec aprofitant part d’una antiga construcció romana que anava des del riu Besòs fins a la ciutat de Barcelona. El rec prenia les aigües del Besòs a l’altura de Montcada i continuava pel marge dret del riu seguint les corbes de nivell fins a Sant Andreu de Palomar, des d’on s’endinsava cap a la Ciutat Comtal.
Alrededor de esta riqueza hidráulica nacieron en la zona masías y huertas, entre las que debemos destacar la masía de Can Oller y una ermita. Esta primera construcción aparece documentada en 1836 en un parcelario de las tierras de la acequia Comtal que fueron quemadas el 17 de septiembre de 1808 por las tropas francesas como castigo por los focos de resistencia vecinal de Sant Andreu. En la actualidad, algunos de los restos de Can Oller se pueden ver al lado del polideportivo de la Trinitat. Durante las obras de ampliación de este, en 2005, se hallaron restos cerámicos y pavimentos del siglo xvii. El agua ha sido un elemento importante en el desarrollo del barrio de la Trinitat. En su recorrido, la acequia Comtal regaba las huertas, movía los molinos y componía paisajes que han formado parte de la historia del barrio y que todavía hoy permanecen en la memoria de muchos vecinos. La calle de la Séquia (actual vía de Bàrcino) o la Roca Foradada (parte de la actual plaza del Turó de la Trinitat y que dará nombre a una calle del barrio) han sido rincones significativos de la Trinitat relacionados con el agua. En ellos, los vecinos y vecinas pasaban la tarde, merendaban, las mujeres lavaban la ropa mientras los más pequeños chapoteaban con júbilo.
Al voltant d’aquesta riquesa hidràulica neixen a la zona masies i horts, entre els quals cal destacar la masia de Can Oller i una ermita. Aquesta primera construcció apareix documentada el 1836 en un parcel·lari de les terres del rec Comtal que van ser cremades el 17 de setembre de 1808 per les tropes franceses com a càstig pels focus de resistència veïnal de Sant Andreu. Actualment, algunes de les restes de Can Oller es mostren al costat del poliesportiu de la Trinitat. Durant les obres d’ampliació del poliesportiu, el 2005, es van trobar restes ceràmiques i paviments del segle xvii. L’aigua ha estat un element important en el desenvolupament del barri de la Trinitat. En el seu recorregut, el rec Comtal regava els horts, movia molins i confegia paisatges que han format part de la història del barri i que encara avui dia romanen en la memòria de molts veïns. El carrer de la Séquia (actual via de Bàrcino) o la Roca Foradada (part de l’actual plaça del Turó de la Trinitat i que donarà nom a un carrer del barri) han estat indrets significatius a la Trinitat relacionats amb l’aigua. En ells, els veïns i veïnes hi passaven la tarda, berenaven, les dones hi rentaven la roba mentre els més petits xipollejaven fent gatzara.
Una mica d’història n 21
trinitat vella.indd 21
06/04/17 13:58
Letrinas, eléctricas y fábricas
Latrines, elèctriques i fàbriques
La agregación del municipio de Sant Andreu de Palomar a Barcelona en 1897 integró los terrenos del cerro dentro del término municipal de la ciudad. Esta era una zona alejada, con escasos y dispersos asentamientos de población. Estas características lo convertirán en un sitio idóneo para ubicar servicios. A finales del siglo xix, el Ayuntamiento de Barcelona elabora un proyecto de mejora del abastecimiento de agua para la Ciudad Condal, y con dicha intención comprará un solar en la zona llamado precisamente «la Trinitat». Se trataba de sacarle provecho a los recursos hídricos de los pozos de extracción del Besòs elaborados en Montcada. Entre 1914 y 1918 se establece en la Trinitat una central elevadora dotada de dos pozos y de una planta de cloración.
L’agregació del municipi de Sant Andreu de Palomar a Barcelona el 1897 integrà els terrenys del turó dins el terme municipal de la ciutat. Aquesta era una zona llunyana, amb escassos i dispersos assentaments de població. Aquestes característiques convertiran l’indret en idoni per ubicar-hi serveis. A final del segle xix, l’Ajuntament de Barcelona elabora un projecte per millorar l’abastament d’aigua de la Ciutat Comtal i amb aquesta intenció comprarà un solar a la zona anomenat precisament «la Trinitat». Es tractava de treure profit dels recursos hídrics dels pous d’extracció del Besòs fets a Montcada. Entre 1914 i 1918 s’estableix a la Trinitat una central elevadora dotada de dos pous i una planta de cloració.
En 1923 la Sociedad Mutua de Letrinas adquiere unos terrenos en la zona de la Trinitat para usarlos como vertedero y estercolero. Será la demanda de permisos para la construcción de casas lo que provocará la venta de los terrenos a una inmobiliaria. Al mismo tiempo se instalan en la Trinitat las estaciones receptoras y distribuidoras de electricidad de origen hidroeléctrico, que en aquel momento se producía principalmente en los Pirineos. Serán plantas propiedad de empresas como Compañía Barcelonesa de Electricidad, que instala en la Trinitat sus estaciones eléctricas en 1912, y unos años después Riegos y Fuerzas del Ebro (1920) y Cooperativa de Fluido Eléctrico (1928). Completan este paisaje de «servicios» las fábricas de baldosas hidráulicas de Pujades i Llobert y la de papel de lija Debray y Cía., muy importante para el barrio durante años.
L’any 1923 la Sociedad Mutua de Letrinas adquireix uns terrenys a la zona de la Trinitat per fer-los servir com a abocador i femer. Serà la demanda de permisos per construir-hi cases el que provocà la venda dels terrenys a una immobiliària. Al mateix temps s’instal·len a la Trinitat les estacions receptores i distribuïdores d’electricitat d’origen hidroelèctric, que en aquell moment es produïa principalment als Pirineus. Seran plantes propietat de companyies com Compañía Barcelonesa de Electricidad, que instal·la a la Trinitat les seves estacions elèctriques el 1912, i uns quants anys després Riegos y Fuerzas del Ebro (1920) i Cooperativa de Fluido Eléctrico (1928). Completen aquest paisatge de «serveis» les fàbriques de llosetes hidràuliques de Pujades i Llobert i la de paper de vidre Debray i Cia., molt important per al barri durant anys.
22 n Un poco de historia
trinitat vella.indd 22
06/04/17 13:58
ADMSA
La acequia Comtal a la altura de la fuente del Nen. Al fondo, la Cooperativa de Fluido Eléctrico, la hidroeléctrica y el puente de Els Tres Ulls en los años cuarenta del siglo xx.
Publicació Il·lustració Catalana
El rec Comtal a l’altura de la font del Nen. Al fons, la Cooperativa de Fluido Eléctrico, la hidroelèctrica i el pont dels Tres Ulls als anys quaranta del segle xx.
Cresta del cerro de la Trinitat vista desde la construcción de los depósitos de agua de la Casa de les Aigües de cloración. La imagen fue tomada en 1917. La carena del turó de la Trinitat vista des de la construcció dels dipòsits d’aigua de la Casa de les Aigües de cloració. La imatge va ser presa l’any 1917.
Una mica d’història n 23
trinitat vella.indd 23
06/04/17 13:58