Dosier de prensa 2ª Fase Nueva Red Ortogonal de Autobuses de Barcelona by Agencia BCNecologia

RED ORTOGONAL DE AUTOBUSES DE BARCELONA DOSIER PRENSA 2ª FASE Octubre-Diciembre 2013

Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseĂąo ÂŠ Salvador Rueda

ÍNDICE DOSIER PRENSA

P. 7

FOTOGRAFÍAS

P. 91

MAPA NUEVA RED DE BUS (1ª y 2ª fase)

Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseĂąo ÂŠ Salvador Rueda

DOSIER PRENSA

Data: 07/10/2013

Títol: S’adeqüen 120 parades a les noves línies de bus Mitjà: La Vanguardia URL: clica aquí

Data: 07/10/2013

Data: 10/10/2013

Títol: Noves parades per a les futures línies verticals i horitzontals Mitjà: Hora Punta URL: clica aquí

Data: 10/10/2013

Data: 08/11/2013 40

Títol: Un metro amb vistes Mitjà: elPeriodico URL: Edició impresa

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE DEL 2013

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelona Desenvolupament de la nova xarxa de transport

Un metro amb vistes TMB estrena 5 línies de bus i dota la ciutat d’una malla en superfície similar a la del suburbà

L’empresa espera que el 30% dels viatgers en laborables recorrin a les línies d’alta prestació DANNY CAMINAL

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL BARCELONA

MAPA DE LA NOVA XARXA DE BUS A PARTIR DEL DILLUNS 18 DE NOVEMBRE

LÍNIES JA EXISTENTS

Can Caralleu

V-7

Ronda de

V-3

Carmel

H-6

Rond

H-8

a del

D-20

H-10 Badal

s nt

Mig

H-6

La Maquinista

H-8 Olímpic de Badalona

V-7

Plaça d’Espanya

Gran Via

Paral·lel l

l·le

Zona Franca

V-17

H-16

V-3 Port Vell

H-12

Marina

Camp Nou

H-12

V-21 1

Dalt

FREQÜÈNCIA DE PAS / TMB estrenarà dues línies verticals –V-3, entre Can Caralleu i Zona Franca, i V-17, entre el Carmel i el Port Vell–, i tres d’horitzontals –H-8, entre Camp Nou i la Maquinista, H-10, entre Badal i l’Olímpic de Badalona, i la H-16, entre Paral·lel i el Fòrum–. Aquests cinc eixos sumen 49 quilòmetres de longitud i 233 parades, i segons assegura l’empresa es preveu que el 30% del passatge diari de bus en laborables (uns 180.000 viatgers) recorrin a aquestes línies d’altes prestacions i millor freqüència de pas, entre cinc

33 La sala de control dels autobusos de Barcelona, ahir, amb una vintena de comandos que gestionen les línies en funció de la cotxera de sortida.

Numància

l metro és més fàcil d’assimilar. Si han estat turistes en una ciutat amb subterrani, rara vegada deuen haver agafat el bus. Resulta més difícil d’interpretar, potser per l’estrès d’anar passant per carrers que un no identifica. I ja no parlem de si el vehicle en qüestió es dedica a zigzaguejar. Sota terra no val la pena mirar per la finestra. Al vagó, tot i que es fa impossible situar els punts cardinals, un se sent orientat. El nom de l’estació també ajuda. El disseny del suburbà no respon a herències, com passava a Barcelona fins l’any passat, quan es van posar en marxa les cinc primeres línies de la xarxa ortogonal que no segueixen el primitiu esquema del tramvia. El dilluns 18 de novembre es despleguen cinc recorreguts més. Si donen un cop d’ull al gràfic, potser els vindrà al cap el mapa del metro. I precisament aquesta és la idea del projecte: un transport de superfície clar, més comprensible. El que vindria a ser un metro amb vistes. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és una empresa amb més de 500 milions de deute. Això, que hauria de generar contenció en la despesa, i és així, no significa que la companyia no pugui arriscar per aconseguir més ingressos. El recurs més agressiu és el patrocini d’estacions, Fontana Periódico, per posar un exemple. Això està en marxa no sense que l’oposició d’esquerres hagi acusat l’alcalde de posar la ciutat en venda. Incloguin-hi, tot i que en l’apartat d’anècdotes, la màquina expenedora de llaminadures que fins al febrer dóna voltes en un dels vehicles de la línia 7. La nova xarxa de bus busca ampliar ingressos per la via de reclutar més usuaris. I no robant-los al metro –com va precisar ahir Xavier Trias– sinó captant gènere humà fresc entre els que avui van en moto, en cotxe, en taxi, caminant o en bici.

V-17

V-21 D-20

Font: TMB

H-10 LÍNIES QUE DESAPAREIXEN:

H-16 Fòrum

15, 43, 44, 72 i 28 EL PERIÓDICO

i vuit minuts, segons l’estimació i el desig dels responsables. A partir del dilluns 11, prop de 200 informadors s’apostaran a les zones afectades pel desplegament de la xarxa de bus per informar dels canvis que estan per arribar. Potser el que més acusaran els habituals del transport de superfície serà la traumàtica supressió de la seva línia de tota la vida. Així, els autobusos 15, 43, 44, 72 i 28 desapareixen, i el mateix nombre (14, 36, 41, 34, 66, 19 i 40) pateixen modificacions en el seu recorregut per netejar el terreny a la malla ortogonal a la qual encara falta afegir 18 eixos, sempre que es compleixi el plantejament inicial d’un teixit de 28 línies. La presentació es va fer ahir a la cotxera que TMB té molt a prop de les vies de la Sagrera, escenari de mítiques assemblees en què no sol dirse una sola paraula bonica del govern de la ciutat. Aquí hi ha el centre de control del bus, des d’on una vintena de comandaments es comuni-

Data: 08/11/2013 41

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE DEL 2013

LLL

INICIATIVA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ELISENDA PONS

La meitat de les línies de la xarxa ortogonal passen per zones en obres 33 «Quan tens obres, tremoles»,

admetia ahir el director general de bus de TMB, Jaume Tintoré. I amb tota la raó, tot i que, és just admetre-ho, últimament sembla que el ciutadà ha après a esquivar les millores a la via pública, és a dir, aquells treballs que tallen carrils i congestionen el trànsit. El cas és que cinc de les deu línies de la nova xarxa d’autobusos passen per punts que estan o estaran aviat de cap per avall. I això és una cosa que pot anar francament malament a aquella voluntat de freqüència de pas d’entre cinc i vuit minuts.

33 La H-6, la línia que va de Zona Universitària a Fabra i Puig, passa pel tram de General Mitre que ja està de cap per avall, entre Mandri i Balmes. El túnel sota Muntaner es va tallar dimarts a la nit, però la veritat és que la circulació no s’ha vist afectada. D’això se’n va recordarTintoré, que va admetre que ells van ser els primers sorpresos, gratament. 33 Al marge d’aquest eix, la futura millora de la Diagonal, l’estiu que ve, pot afectar la H-8; la del Paral·lel, la D-20 i la H-16; la del pont de Marina a l’altura d’Alí Bei, a la V-21, cosa que afecta l’entorn de Glòries, a la H-12. 33 Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’ajuntament, va recordar que l’ajuntament estableix un pla de contenció per a cada projecte urbanístic en què es té en compte tant el vianant, com el ciclista, el cotxe i el bus.

quen amb els busos per informarlos de si van endarrerits o avançats en funció de l’horari a complir. Trias va observar amb curiositat, sense fer preguntes, mentre els treballadors anaven donant instruccions. Després, en roda de premsa, va celebrar aquesta «aposta estratègica en què no hi ha hagut discussió des del punt de vista polític, cosa estranya». L’alcalde ironitzava sobre la soledat amb què gestiona l’ajuntament després de dos anys en què ha tingut el PP com a escuder de sí però no. Va avançar que la implantació de noves línies es perpetrarà en funció dels recursos de què disposa l’empresa, i va suggerir que la tarifa del transport públic «només pugi una mica». Sobre el fet que la Generalitat no destini ni un sol euro a la L-9 en els comptes del 2014, va admetre que Barcelona, efectivament, «té un gran problema». H

LA L-9, UN GRAN PROBLEMA /

33 Ballant hip hop 8 Un grup de joves participants en la campanya, dimarts, en un taller de l’Espai Jove Garcilaso.

Art contra la violència Mig centenar de joves reflexionen a través de la música, el ball i la creativitat sobre les agressions que viuen diàriament H Formen part d’una campanya municipal de prevenció ROSA MARI SANZ BARCELONA

Renzo Solís té 20 anys i fa poc temps que és a Barcelona, però suficient, diu, per veure que la violència que pot detectar als carrers és molt diferent de la que ha conegut als del seu Perú natal. «Allà és molt més agressiva, més física. Aquí és més psicològica, però també existeix i jo la visc per no ser d’aquí», assegura. La seva manera de combatre-la és ballant hip hop, així, explica, no se sent discriminat i a la vegada no passa tant de temps a les places de la Guineueta, on viu, i evita les males companyies. Marc Voto, un noi de 18 anys del barri de la Prosperitat amb moltes inquietuds, rebutja la violència tocant i cantant en un grup de rock: Destiny Shadow. Tots dos formen part del projecte Why violence?, una campanya de sensibilització impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i executada pel col·lectiu Connectats que reuneix joves per treballar la lluita contra les petites violències del dia a dia a través de l’expressió artística. L’objectiu també és que sorgeixin iniciatives d’emprenedoria social amb perspectiva de prevenció. O sigui, que d’alguna manera aquests xavals puguin fer cadena amb altres per anar transmetent

els valors que estan adquirint. Com de fet ja està passant. Els participants, un total de 50 adolescents i joves de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, territoris on els responsables de la iniciativa van detectar després de realitzar un diagnòstic per diverses zones de la ciutat que s’hi produeixen més problemàtiques, tenen trobades setmanals a l’Espai Jove Garcilaso (Sagrera) i l’Espai Jove Les Basses (Turó de la Peira). Allà tenen oportunitat de debatre sobre algunes agressions quotidianes que poden passar-los desapercebudes.

Formació gratuïta «Parlem de microviolència. És a tot arreu, a cada moment, des de la falta de tolerància, la ignorància per una persona, el rebuig, l’assetjament a l’escola, un insult...», explica Voto, que ha trobat en aquest espai, a més d’un lloc per a la reflexió, formació gratuïta. En el seu cas, vocal, ja que l’estan ajudant a cantar millor. També a compondre les lletres que escriu per al seu grup, amb les quals pretén ajudar a combatre la violència i prevenir conflictes. Altres joves fan tallers de hip hop o de creació musical. Com a novetat en aquesta se-

‘Why violence?’ va dirigit a xavals de barris de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris

L’objectiu és que acabin sent altaveus per promoure valors

gona edició del projecte han sorgit diferents iniciatives socials i culturals autònomes impulsades per joves que havien participat en els primers tallers i que segueixen vinculats a la campanya. És el cas del blog http:// microproyectosbcn.wordpress. com, que ha posat en marxa després de participar en un taller de comunicació Oxana Ghiluta, una jove moldava de 18 anys, que permet narrar de forma anònima agressions o abusos que pateixen els joves. I també el de Sebas Guirado, un jove raper del barri del Bon Pastor que somia poder posar en marxa un projecte que ajudi els nens perquè afrontin millor la joventut, sobretot, lluny de les drogues i d’estar tot el dia al carrer, i que de moment ja ha aconseguit, amb la col·laboració de l’ajuntament, muntar un estudi de gravació al seu barri on editarà la música que fa amb el seu grup, TRV Music (les sigles de Trinitat Vella), i la d’altres formacions musicals. El 14 de desembre, aquest collectiu celebrarà a l’Espai Jove Les Basses una jornada de clausura amb taules rodones i mostres artístiques contra la violència. La pretensió municipal és continuar la campanya el 2014. H

Data: 08/11/2013

Títol: La xarxa d’autobusos Mitjà: La Vanguardia URL: Edició impresa

2 LA VANGUARDIA

DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013

LA SEGONA José Antich

ELS SEMÀFORS

DIRECTOR

Carme Riera ESCRIPTORA

Una gran sorpresa

UÈ ha passat perquè una notícia tan important com la baixada del tipus d’interès al mínim històric del 0,25% per part del BCE anunciada ahir hagi agafat gairebé tothom de sorpresa? Estem davant una bona o una mala notícia? Com afectarà el ciutadà? Els tres interrogants, sobretot els dos primers, no van tenir durant la jornada d’ahir una resposta uniforme. En un mercat acostumat a predir les coses amb temps i actuar en conseqüència, quan el consell del BCE en va fer l’anunci públic, a tocar de les 14 hores, es va produir una reacció pròxima a l’eufòria: una corba ascendent a gran velocitat va recórrer els parquets del Vell Continent. Però va durar molt poc, ja que l’aparent bona nova portava sense dir-ho l’advertència de Mario Draghi de nous riscos per a l’economia europea, que continua dèbil i fràgil. La pujada va durar poc i amb aquesta reflexió va arribar la caiguda de les borses i van emergir certes pors i expressions que semblaven oblidades. Europa pot entrar en una

mena de japonització a partir de creixements baixos i deflació? Els analistes continuen creient que no –els dos casos són diferents–, però la medecina de Draghi ha fet ressorgir els fantasmes. Potser el màxim representant del BCE només ha volgut deixar clar una vegada més que està disposat a fer el que faci falta per evitar l’entrada en noves zones de turbulència. Seria una versió optimista i allunyada d’alguns comentaris que ahir se sentien. Ja ho veurem. I pel que fa a com afectarà la butxaca dels ciutadans, en vista de la circulació del crèdit, poc. Una mica a les hipoteques i poca cosa més. D’altra banda, per als que pensaven que les reformes s’havien acabat és un avís i una crida a continuar fent coses. Perquè la crisi encara no s’ha acabat.

L’escriptora mallorquina Carme Riera (65) va ingressar ahir en la Reial Acadèmia Espanyola després de pronunciar el seu discurs d’ingrés –sobre els viatgers que han passat per les Illes–, replicat per Pere Gimferrer. PÀGINA 32

Maria Friedman CANTANT i ACTRIU

L’estrella dels musicals Maria Friedman (53) torna al Temporada Alta de Girona amb un recital de cançons de Bernstein i Sondheim en què ressalta el maridatge estilístic entre aquests dos genis de la cançó americana. PÀGINA 34

Enrique Solbes VICEPRESIDENT SERVEIS HP

EDITORIALS

ÍNDEX

Temes del dia

Internacional Política Opinió Tendències Necrològiques Cultura Cartellera Esports Anuncis classificats Economia

3 10 18 24 30 32 40 46 51 52

PÀGINES

La conferència política del PSOE; i la rebaixa dels tipus d’interès del BCE. PÀGINA 18 OPINIÓ

Temptacions del Papa

El diari La Repubblica revela que les restes d’Erich Priebke, el criminal de guerra nazi mort a Roma l’11 d’octubre passat, a l’edat de 100 anys, reposen al cementiri d’una presó italiana no identificada, PÀGINA 8

Gabriel Magalhães analitza la figura del Papa: “És un error transformar Bergoglio en el Papa perfecte. No existeixen els papes perfectes. Hi ha qui retrata Francesc com Andy Warhol pintava Marilyn Monroe. I aquest Papa no és això. El que hagi llegit amb atenció les intervencions al Brasil, l’entrevista que va concedir a una revista de jesuïtes i hagi comparat aquests documents amb el diàleg amb Scalfari, s’haurà adonat del gran perill d’aquest pontificat: el temps de Francesc pot acabar sent un caos de bones intencions”. PÀGINA 19

POLÍTICA

TENDÈNCIES

SUMARI INTERNACIONAL

Enterrament d’un nazi

Partits en fallida

CULTURA

El Tribunal de Comptes alerta que 17 partits polítics estan en fallida tècnica a Espanya. Unió i CiU sumen 21 milions de deute, i IU, 8,5 milions. PÀGINA 17

Caiguda amb retard

El satèl·lit europeu Goce no caurà avui a la Terra, com havia anunciat l’Agència Espacial Europea, sinó d’aquí dos o tres dies. PÀGINA 26

Llach i Martí i Pol

Rambla amb flors pansides Les floristes de la Rambla es concentren per regalar espelmes a vianants i resar pels seus negocis, que es panseixen. Fa unes setmanes l’Ajuntament va sancionar les floristes per vendre productes sense llicència: souvenirs barats. Però, si no venen això, què venen? Ja gairebé ningú no compra flors...

Un rei amb molta barra Albert II de Bèlgica, habituat al luxe, diu que no arriba a fi de mes perquè l’abdicació li va suposar una baixada de sou.

PEL FORAT DEL PANY

Assessors a l’ombra

otografiar-se i alternar públicament amb qui està al poder sempre sembla rendible; fer-ho amb qui està a l’oposició no és sempre beneficiós. El PSOE d’Alfredo Pérez Rubalcaba ho ha tornat a comprovar a l’hora d’elaborar la voluminosa ponència de la seva conferència política, en la qual, coordinats per Ramón Jáuregui, han col·laborat diversos centenars de persones, de dins i de fora del partit. Alguns ho faran públic, però d’altres preferiran callar-ho. Per exemple, en matèria d’economia i ocupació o de fiscalitat han col·laborat amb Valeriano Gómez i amb Inmaculada Rodríguez Piñero diversos empresaris i economistes, coneguts i rellevants, que han aportat idees i propostes al document final. Però ni transcendirà el seu nom ni, sens dubte, assistiran a l’esdeveniment que avui arrenca al Palau Municipal de Congressos del madrileny Campo de las Naciones. I és que vincular-se públicament al partit no els faria gaire populars en els seus sectors respectius.

Lluís Llach, autor d’Estimat Miquel, homenatge a Miquel Martí i Pol als deu anys de la seva mort, declara en una entrevista a Núria Escur que “em va fascinar el seu rigor intel·lectual; érem còmplices”. PÀGINA 36 ESPORTS

‘Fair play’ sobre rodes

La guerra dialèctica no va amb Marc Márquez i Jorge Lorenzo, que són tot noblesa, i que aquest cap de setmana es juguen a Xest el títol mundial de MotoGP en una cursa final d’infart. Ahir es van veure les cares per primera vegada, lluny de l’asfalt, i es van professar respecte i admiració. PÀGINA 48 ECONOMIA

El benefici de Repsol

Repsol va obtenir un benefici ajustat de 1.410 milions d’euros fins al setembre, un 17,4% menys que el mateix període de l’exercici anterior. Cal afegir que en el tercer trimestre de l’any passat, la petroliera espanyola es va apuntar plusvàlues per 200 milions. PÀGINA 56

PENSEM QUE...

La xarxa d’autobusos

arcelona estrenarà el 18 de novembre cinc noves línies d’autobús d’alta freqüència per completar una malla horitzontal i vertical que permeti el desplaçament més ràpid de 180.000 viatgers, el 30% del total que avui es mou amb autobús per la ciutat. L’octubre de l’any passat ja es van posar en marxa cinc d’aquestes línies i ara se n’hi sumaran cinc més. Es tracta d’una de les promeses estrella de l’alcalde, Xavier Trias, per al seu mandat. La seva idea és aconseguir una millora substancial en els temps del transport públic barceloní amb una inversió reduïda. Caldrà esperar que la xarxa entri en funcionament completament per poder valorar si la mesura haurà valgut la pena. En aquella primera experiència es van produir alguns problemes per les alteracions en els hàbits dels viatgers que cal esperar que es minimitzin amb una informació més important i encertada perquè els ciutadans no pateixin tant les conseqüències dels canvis introduïts.

La multinacional HP ha instal·lat a Barcelona el quinzè centre de serveis al núvol que té al món. El vicepresident de serveis de HP, Enrique Solbes, estima que el centre pot generar fins a 2.000 llocs de treball nous

PÀGINA 63

Maulana Fazlullah LÍDER TALIBÀ PAKISTANÈS

Els talibans pakistanesos van elegir Fazlullah (39) nou cap en substitució de Mehsud. Anomenat Mul·là Ràdio per les seves arengues radiofòniques, va imposar els assots públics a la vall de Suat i va ordenar l’atac a la Malala. PÀGINA 8

Alberto Ruiz-Gallardón MINISTRE DE JUSTÍCIA

La concessió de l’indult al conductor kamikaze –que ahir el Suprem va anul·lar– va causar certa polèmica en saber-se que un fill del ministre de Justícia treballa al despatx d’advocats que va tramitar la petició de la mesura de gràcia. PÀG. 26

EI web de E-KONOMIA El professor Gay de Liébana parla avui de l’atur registrat, segons la Seguretat Social. NOTÍCIA Els pobles amb mala fama a Google. VIDEONOTÍCIA La cara oculta dels quadres, al descobert. PARTICIPACIÓ Els lectors del web s’oposen a l’impost a les companyies d’ADSL per potenciar el cinema català.

Data: 08/11/2013

Títol: Autobusos en xarxa Mitjà: La Vanguardia URL: Edició impresa

MOBILITAT PÀG. 3

Arrencada suau de l’ApparkB El pagament amb mòbil de l’àrea verda té 1.300 usos diaris

MUNICIPAL PÀG. 4

El PSC ja prepara les primàries Carmen Andrés opta a la candidatura

TRIBUNALS PÀG. 5

GENT PÀG. 8 i 9

D’un “quedando” a un “sangrando” Error en la transcripció del cas Raval

Harrison Ford, ‘superstar’ ‘El joc d’Ender’ li somriu a la taquilla

Divendres, 8 de novembre del 2013

LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

Més capacitat. La nova xarxa disposa de vehicles articulats o biarticulats, com el de la fotografia, que dóna servei a la línia H12 per la Gran Via

Autobusos en xarxa

c Barcelona estrena el 18 de novembre cinc noves línies d’alta freqüència amb què teixirà una malla de deu rutes que transportarà el 30% dels viatgers del bus

Barcelona

www.expominer.com

ÓSCAR MUÑOZ Barcelona

Són molts els barcelonins que estan acostumats des de sempre a viatjar amb el seu autobús, que s’ajusta en una mesura o una altra a les seves necessitats i que senten com a propi. TMB i

l’Ajuntament volen canviar aquesta idea perquè aquest mitjà de transport s’utilitzi com una xarxa, de manera similar al metro, on es combinen diferents línies per desplaçar-se seguint un esquema fàcil de comprendre. El 18 de novembre, aquest objectiu serà més a prop. S’estrena-

8-10 Noviembre Recinto Montjuïc

Entrada Expominer: 7,5€. Niños: 5,5€. (Hasta 5 años gratis). Incluye acceso a Colecciona - Entrada Colecciona: 3€

ran cinc rutes d’altes prestacions que se sumaran a les altres cinc que es van posar en servei l’octubre de l’any passat. Així, per fi, hi haurà una malla que cobrirà àmplies zones de la ciutat i que espera 180.000 viatgers CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Con la colaboración de:

Data: 08/11/2013 2 LA VANGUARDIA

V I U R E

DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013

A U T O B U SOS EN XARXA CA N V I S E N E L T R A N S P O R T P Ú B L I C

Les deu línies de bus d’altes prestacions Sarrià V3

Z. Universitària H6

Montbau V21

Dia gon al

Travessera de les Corts

Via Au gus ta

H16

Pg. de Gràcia

V17 Port Vell

Zona Franca

La Pau

ian

H10

.M Av

Pl. Tetuan Marina

Via Laietana

na Fr anca la Zo

Paral·lel

Pg. d e

Indústria

Rosselló

Gran Via

LÍNIES EN FUNCIONAMENT

St. Antoni M. Claret

Còrcega

La Ram bla

La Maquinista

València

Espanya

Pl. Lesseps

p se as . Jo ll Av rade r Ta Mallorca

H12

Fabra i Puig

V17 Carmel

Travessera de Grà cia

Collblanc H10

Gornal

Túnel de la Rovira

Ronda de Dalt

Ernest Lluch D20 Collblanc H8

Parc Vall d’Hebron

V7 Sarrià

Parc de la Ciutadella

Plaça de les Glòries

H12 Av. Dia gon al

Taulat

Av. Icària

Besòs/Verneda

fins al Olímpic de Badalona

Diagonal Mar

H16

D20 Pg. Marítim V21 Pg. Marítim

H12 D20 H6

V7 V21

LÍNIES QUE S’ESTRENARAN EL 18 DE NOVEMBRE

FONT: TMB

H8 H10 H16 V3 V17 LA VANGUARDIA

Catorze línies ‘velles’ afectades >> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

(el 30% del total que ara viatja en les 102 línies que té TMB). D’aquestes noves superlínies (vegeu gràfic superior), tres són horitzontals i dues verticals. En total, sumen 49 quilòmetres de recorregut –98 si es compten separadament els trajectes d’anada i de tornada– equipats amb 233 parades. L’H8 (Camp Nou-La Maquinista), que substitueix la 15 i es prolonga pel districte de Sant Andreu, disposarà de freqüències d’entre sis i set minuts amb busos articulats. L’H10 (Badal-Olímpic de Badalona) ocupa el lloc de la 43 i la 44, i també tindrà un vehicle doble cada sis o set minuts. Tindrà una nova línia d’aportació –la 143– de La Pau a Sant Adrià. L’H16 (Paral·lel-Fòrum) no substituirà cap ruta i seguirà el litoral amb una freqüència de set o vuit minuts mitjançant busos estàndard. La V3 (Zona Franca-Can Caralleu) farà desaparèixer la 72 i tindrà freqüències cada 6 o 7 minuts amb busos articulats. Finalment, la V17 (Carmel-Port Vell) adoptarà una forma diferent a les altres, ja que, tot i ser una ruta vertical, incorporarà al traçat una línia aportadora que anirà de Vallcarca al Carmel. Disposarà d’un vehicle estàndard cada 7 o 8 minuts. La posada en marxa d’aquestes rutes n’afectarà catorze de les actuals. Cinc desapareixeran (15, 43, 44, 72 i 28), perquè en gran part del recorregut coincideixen

amb les noves, i nou més (14, 16, 19, 34, 36, 40, 41, 62 i 66) modificaran –en la majoria de casos escurçaran– els recorreguts per adaptar-se als de les que s’estrenaran. Un canvi important, en suma, que requerirà un temps d’adaptació dels viatgers, per a la qual cosa TMB destinarà 200 informadors que seran a les parades. Alguns veïns de diferents zones afectades per aquests canvis han expressat les seves queixes. La companyia i l’Ajuntament han organitzat sessions de participació als districtes pels quals discorren les línies per explicar les modificacions. “Globalment, els usuaris tindran avantatges, podran

ELS INTERCANVIS

La nova xarxa facilita els transbordaments; el 70% durarà menys de cinc minuts LA FACTURA

L’Ajuntament ha dedicat dos milions a millores viàries; TMB no té sobrecost

connectar amb una veritable xarxa amb més bones freqüències i temps d’espera menors”, va explicar ahir el director general d’autobusos de TMB, Jaume Tintoré. “Ara sí que podem parlar de xarxa d’autobusos. Volíem fer un salt qualitatiu i animar la gent que utilitzi l’autobús, seduir el client ocasional i també l’habitual”, va manifestar Tintoré. Perquè, aspecte fonamental, la qüestió prioritària és guanyar passatge sense que això suposi sobrecost per a l’empresa, que no passa precisament pel seu millor moment econòmic. “L’única manera que teníem de créixer –va prosseguir– era posar més vehicles en circulació, la qual cosa im-

plicava destinar-hi més recursos, o bé canviar el model i fer aquesta nova xarxa”. Així, si les coses van com esperen els responsables d’aquesta companyia, no hi haurà increment en la factura d’operació. Segons asseguren, TMB desplega les noves línies sense gastar més. L’Ajuntament de Barcelona sí que hi ha posat diners. Ha invertit dos milions d’euros per adequar la via pública a aquest nou servei (carrils bus, modificacions semafòriques, parades...). En la primera fase el municipi va dedicar-hi 600.000 euros. Una de les claus de l’operació, com s’ha dit, és que amb la implantació d’aquestes rutes se su-

Trias, contrari a fortes pujades tarifàries ]Tothom sap que els comp-

tes del transport públic no estan en el millor moment, amb un fort endeutament, caigudes de l’afluència de viatgers i reducció de les aportacions públiques. I la principal empresa operadora –TMB– tampoc no va bé des del punt de vista financer. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ahir va visitar el centre de control d’autobusos del Triangle, va instar a aconseguir un acord entre les diferents administracions per

fixar un marc estable que asseguri la continuïtat del servei. La solució, al seu entendre, no passa per demanar més diners als usuaris. “El preu del bitllet pot pujar una mica –va manifestar– però en situacions de crisi no sóc partidari que ho faci gaire”. El camí és “augmentar els ingressos per altres vies”. I aquí va citar el pla de patrocini de la companyia pel qual es podran esponsoritzar estacions de metro. Però

la qüestió clau, va insistir, és que les administracions es comprometin. “Estem en una situació molt estranya –va prosseguir–: l’Ajuntament augmenta la seva aportació mentre altres administracions la mantenen i l’Estat la baixa”. Per això, l’alcalde va proposar “un pla que duri cinc o sis anys” perquè “no podem estar cada any pendents del que passarà el següent”. Les converses amb el ministre Cristóbal Montoro, amb qui

Trias s’ha reunit recentment per abordar el finançament del transport públic, continuaran. “Ens ha dit que fem els nostres plantejaments a veure què hi poden fer”, va explicar l’alcalde. En qualsevol cas “no anirem a parar la mà –va advertir–, nosaltres fem i farem els deures sent més eficaços”. La nova xarxa d’autobusos, que Trias no va dubtar a qualificar de “revolució”, és, segons el seu parer, un exemple del que cal fer.

Data: 08/11/2013 LA VANGUARDIA 3

V I U R E

DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013

A l’alça. Fa un any, les cinc primeres línies tenien el 12% de les validacions del bus. Ara sumen el 16%

El pagament de l’àrea verda amb el mòbil compleix un mes amb 1.300 operacions al dia, el 2% del total

Pàrquing sense estrès ÓSCAR MUÑOZ Barcelona

o s’esperaven xifres elevades. Al contrari, volums d’ús inicials modestos, que creixin a poc a poc, sense presses. L’ApparkB, el sistema de pagament amb telèfon mòbil de l’estacionament regulat als carrers de Barcelona, que es va estrenar el 2 de setembre passat, ha assolit les 1.300 operacions diàries. Aquesta xifra representa el 2% del total d’aparcaments que es registren en aquests moments als parquímetres de la ciutat. És un valor discret, però més elevat del que s’esperava per a aquesta arrencada a BSM, l’empresa municipal responsable de la gestió. La primera setmana de funcionament de l’ApparkB només es va utilitzar 50 vegades per jornada. Ara, la mitjana per dia s’incrementa cada setmana en uns 200 usos. L’objectiu és que d’aquí a un any s’hagi asso-

Entre el 2 de setembre i el 25 d’octubre, el sistema va emetre 33.393 tiquets digitals, 26.739 dels quals eren de places de l’àrea blava i 6.654, verda. Fins al 31 d’octubre l’app es va descarregar 24.266 vegades (15.670 per a dispositius iOS i 8.596 per a mòbils i tauletes Android). A més, s’han obert 192 comptes de flotes de vehicles.

Cada setmana, la mitjana diària creix en 200 usos; en un any es preveu que concentri el 10% de l’aparcament En aquests moments, asseguren els responsables de BSM, l’ApparkB és el sistema de pagament amb mòbil de zones d’estacionament regulades a la via pública amb més usuaris d’Espanya, tant en nombres absoluts com en relatius. Barcelona té 54.000 pla-

ces d’aquest tipus, però si es descompten les que habitualment utilitzen els veïns –la majoria gratuïtament–, el percentatge de pagament amb smartphone ascendeix a un gens menyspreable 10%, segons els càlculs de BSM. Sònia Recasens destaca que a mesura que s’utilitza l’aplicació se’n descobreixen els avantatges (que es paga exactament pel temps que s’aparca, que carrega automàticament el cobrament a la targeta o que genera immediatament un rebut virtual, entre d’altres prestacions). “Els usuaris comproven que és fàcil i còmoda, i ells mateixos la recomanen; així se’n va estenent la utilització”. El grau de coneixement en aquesta fase de llançament també és discret. L’últim sondeig d’opinió de La Vanguardia sobre la ciutat de Barcelona (vegeu l’edició del 21 d’octubre passat) indicava que el 52,9% dels barcelonins ja coneixia l’existència d’aquest servei i el 47,1%, no.c

DAVID AIROB

primeixen o se’n modifiquen d’altres. Els corredors es dissenyen per cobrir àrees d’alta demanda, i per això es posa en circulació la quantitat de material mòbil adequada, se separen les parades i es fan les adaptacions als carrers necessàries per oferir freqüències i velocitats comercials elevades durant tot el dia. Entre les set del matí i les nou de la nit els intervals de pas oscil·laran entre els cinc i els vuit minuts. La resposta dels usuaris fins ara és positiva. Segons un estudi de TMB, posen una nota mitjana LES MI L L O R E S

S’han modificat els semàfors en 200 cruïlles per donar avantatge als busos EL FUT U R

La idea és obrir quatre o cinc línies noves cada any fins a una xarxa de 28 a les cinc primeres línies de 7,6 sobre 10. I el creixement de l’ús d’aquestes rutes és superior al del conjunt del servei de superfície d’aquest operador. Inicialment van representar el 12% de les validacions, i ara són el 16%. L’experiència acumulada ha servit per fer aquest nou pas, que no serà l’últim, ja que el projecte complet de la nova xarxa d’autobusos disposa de 28 línies. La companyia manté la previsió d’estrenar-ne quatre o cinc cada any. Tintoré va explicar que treballen en el nou paquet, però encara no

hi ha números ni calendari. En disposar de deu línies en funcionament, aquesta nova xarxa permetrà fer intercanvis i cobrir trajectes més llargs. Fer transbordaments no és habitual als autobusos de Barcelona, però amb aquest servei d’altes prestacions s’espera que creixin. El 70% d’aquests punts de connexió permeten canviar d’una ruta a una altra en menys de cinc minuts. I per facilitar aquesta operació, les parades s’han senyalitzat de manera especial i, fins i tot, s’han dibuixat encaminaments a les voreres. A més, s’ha aprofitat la implantació d’aquesta segona fase per millorar aquest aspecte en les línies de la primera. Un servei de transport públic que circula pels carrers està exposat a una gran quantitat de condicionants externs que poden afectar-ne la regularitat, des d’accidents fins a talls de carrers per manifestacions o els embussos més o menys freqüents en una ciutat densa com Barcelona. Per facilitar les coses a aquestes noves línies, l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament ha implantat millores viàries, entre les quals destaquen les regulacions semafòriques especials que afavoreixen els autobusos en els grans eixos per on passen. En aquesta segona fase s’han modificat 200 cruïlles, tant per a les rutes que s’estrenen aquest mes com per a les que ja estaven en servei. “Es tracta de donar avantatge al transport públic sense perjudicar el privat”, va explicar el director municipal de serveis de Mobilitat, Adrià Gomila. En una desena d’interseccions crítiques s’han posat dispositius més avançats que detecten els autobusos i els donen més verd de manera automàtica.c

ANA JIMÉNEZ

L’aplicació evita haver de passar pel parquímetre

lit el 10%, un percentatge similar al d’altres ciutats europees que han posat en marxa serveis d’aquest tipus. “Encara tenim un nivell d’ús bastant baix –reconeix a La Vanguardia la segona tinenta d’alcalde i presidenta de BSM, Sònia Recasens–, però és més elevat que el que prevèiem. En aquesta fase inicial hem volgut ser prudents, anar a poc a poc, i assegurar-nos que el sistema respon bé, que és prou robust”. Perquè, insisteix l’edil, “el pitjor que pot passar a un servei d’aquest tipus és que falli, atès que es perdria la confiança dels usuaris”. Quan aquesta arrencada s’hagi consolidat, afegeix, “farem campanyes d’informació més potents perquè creixi a més velocitat”.

Reticències a donar les targetes ]El principal problema

per a la popularització de nous serveis com l’ApparkB és la reticència de molts potencials usuaris a facilitar en les aplicacions de smartphones números de targetes de crèdit. Els responsables de l’Ajuntament de Barcelona ho saben bé, però confien que aquesta situació s’anirà superant ràpidament, sobretot gràcies a l’empenta dels ciutadans més joves, acostumats a les eines digitals i el comerç electrònic. “Barcelona està cridada a

jugar un paper especial en aquest àmbit –subratlla la tinenta d’alcalde Sònia Recasens– per la seva condició de capital mundial del mòbil, i ho ha d’aconseguir fent que les noves tecnologies siguin molt a prop del ciutadà”. Les condicions són bones perquè la penetració dels telèfons intel·ligents a la capital catalana i la seva àrea metropolitana ja és del 70%, superior a la del conjunt d’Europa i de les seves principals conurbacions.

08/11/13

BARCELONA

Data: Sección: CATALUÑA 08/11/2013

Cód: 76006579

EL PAIS (EDICION CATALUÑA)

Títol: Barcelona estrenará cinco nuevas líneas Prensa: del busDiaria rápido en una semana Tirada: 46.086 Ejemplares Mitjà: El Pais Difusión: 37.404 Ejemplares Página: URL: Edició impresa Valor: 666,00 € Área (cm2): 87,1 Ocupación: 9,21 % Documento: 1/1 Autor: CAMILO S. BAQUERO, Barcelona Núm. Lectores: 149616

Data: 08/11/2013

Títol: Barcelona redibuixa el bus amb cinc línies més de la nova xarxa Mitjà: Ara URL: Edició impresa

DIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2013

societat

enbreu

ara

TRANSPORT

Plànol de la nova xarxa de bus

Nous trams verticals

Els nous trams s’inauguren el 18 de novembre.

Trams verticals en servei

V7 Can Caralleu

V21

Nous trams horitzontals Trams horitzontals en servei Tram diagonal en servei

Carmel

D20 Camp Nou Substitueix la línia 15

V17

H H8

La M Maquinista a

HH8

H10 HH1 10

Badal Ba dall Olímpic p c de Badalona pic

H10 H12

H122 V7

EFE

Paral·lel

■ El meteorit que va caure al febrer a Rússia brillava com 30 sols El meteorit que va caure al febrer a Txeliàbinsk, Rússia, i va provocar una gran explosió és el més gran que ha caigut des del 1908. La seva brillantor equival a la de 30 sols, segons un estudi publicat per la revista Nature que coincideix amb la publicació de més dades a la revista Science. Investigadors de la NASA i de l’Acadèmia de les Ciències de Rússia han analitzat vídeos enregistrats durant la caiguda per aficionats i càmeres de seguretat i han calculat que una gran roca de 20 metres va explotar a 30 quilòmetres d’altitud. En el procés, tres quartes parts del meteorit es van evaporar i la resta es va convertir en pols. Entre 4.000 i 6.000 quilos van arribar a tocar terra. La peça més gran pesava 650 quilos i era una condrita d’uns 4.450 anys d’antiguitat. L’objectiu dels científics és reconstruir-ne l’entrada a l’atmosfera per contribuir al disseny de sistemes per protegir la Terra de futurs impactes. MÒNICA L. FERRADO

■ La meitat del pressupost català en cooperació, per sostenir l’Agència La Federació Catalana d’ONGs per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (FCONG) va denunciar ahir en un comunicat que els pressupostos del Govern per al 2014 “no reserven ni un euro per al treball de cooperació, pau i drets humans de les ONG”. La FCONG assegura que ja ”no hi ha hagut cap ajut per a les ONG els anys 2012 i 2013”, anys en què no s’han obert noves convocatòries de subvencions, i lamenta que els recursos destinats a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), 7 milions d’euros aquest 2013, baixin encara més, fins als 6,2 milions d’euros, el 2014. D’aquesta quantitat, el comunicat denuncia que “gairebé la meitat són per sostenir la mateixa agència”.

■ El Suprem anul·la l’indult al conductor kamikaze de València El Tribunal Suprem va anul·lar ahir l’indult que el govern espanyol va concedir a un conductor kamikaze condemnat a 13 anys de presó per circular en sentit contrari a l’AP-7, a València, i que va provocar la mort d’un jove en un accident de trànsit. En la resolució, després de tres dies de deliberacions, el tribunal accepta el recurs de la família de la víctima, però l’execució queda en suspens durant tres mesos, en què el govern espanyol podrà corregir els defectes de l’indult. El desembre del 2012 el govern espanyol va indultar el conductor, que va quedar en llibertat després de pagar una multa de 4.000 euros. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va defensar l’indult després que la família de la víctima demanés al govern espanyol una rectificació.

H16

Substitueix les línies 43 i 44 . Per reforçar el lligam entre les dues ribes del Besòs, es crea la línia 143.

Fòrum Fòru F rum

V V3

Port Po ortt Vell or Velll

Zona na a Franca

V17

No substitueix cap línia existent. Coincideix en parts del recorregut amb les línies 14, 36 i 41, que experimenten canvis.

D20 V21

Substitueix la línia 28 i implica fer canvis en el recorregut de les línies 19 i 40 per evitar solapaments.

Substitueix la línia 72. Coincideix en parts del recorregut amb les línies 34 i 66, que per evitar solapaments experimenten canvis.

Font: TMB T / Gràfic: L. Feliu

Barcelona redibuixa el bus amb cinc línies més de la nova xarxa A partir dels 18 de novembre, un 30% dels passatgers en faran ús

Barcelona farà el 18 de novembre un pas important en la transformació de la xarxa de bus. Sumarà cinc línies a les cinc ja existents i multiplicarà, així, la seva capacitat de funcionar com una malla. MARIA ORTEGA BARCELONA. A partir del dilluns 18

de novembre, quan entrin en funcionament cinc noves línies de la xarxa de bus de Barcelona, es preveu que un de cada tres passatgers del bus ja podrà fer els seus desplaçaments amb aquests traçats que s’entrecreuen entre ells –amb línies verticals, horitzontals i alguna de diagonal– per fer més fàcils els transbordaments i imitar, en certa manera, el funcionament del metro. Si l’any passat s’inauguraven les primeres cinc línies d’aquesta malla –amb un total de 28 que s’aniran desplegant de manera progressiva–, a mitjans d’aquest mes la xifra es doblarà i el sistema podrà començar a funcionar, com remarcava ahir l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, com una autèntica xarxa. Prendran protagonisme, doncs, les àrees d’intercanvi, on es passarà d’una d’aquestes noves línies a una altra a través d’uns desplaçaments –de parada a parada– que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) calcula que en el 70% dels casos no arribaran als cinc minuts. Els itineraris estaran senyalitzats a les mateixes parades i, també, en plafons informatius i marques de direcció. Hi haurà 200 informadors que a partir de dilluns ajudaran els usuaris a familiaritzarse amb el nou funcionament dels

autobusos. De les cinc línies que s’incorporen, que han requerit una inversió prèvia de dos milions d’euros, n’hi ha tres d’horitzontals i dues de verticals. Suposen l’eliminació de cinc línies de les convencionals –la 15, la 28, la 43, la 44 i la 72– i modificacions en el recorregut de nou més que, en la majoria de casos, s’escurcen. En horitzontal, s’estrena la línia que connecta el Camp Nou i La Maquinista, la que enllaça Badal i l’Olímpic de Badalona –que implica la creació d’una nova línia, la 143, per reforçar el lligam entre les dues ribes del Besòs–, i la que uneix el Paral·lel i el Fòrum, que comportarà canvis en les línies 14, 36 i 41. Pel que fa a les verticals, s’inaugurarà el traçat que enllaça la Zona Franca i Can Caralleu, que modifica el recorregut de les línies 34 i 66; i el que uneix el Carmel i el Port Vell, que

implicarà alguna modificació en les línies 19 i 40. Es calcula que un dia feiner qualsevol a partir de l’entrada en funcionament d’aquestes línies, uns 180.000 viatgers podran fer servir la nova xarxa –que funciona amb freqüències de pas d’entre cinc i vuit minuts, entre les set del matí i les nou de la nit– i que pujarà del 10% al 13% el nombre de passatgers que fan un transbordament –entre autobús– per als seus trajectes. Tot i la baixada d’usuaris al transport públic –el busos de TMB, per exemple, van perdre un 1,3% de passatgers entre el gener i el setembre en relació a l’any anterior–, l’Ajuntament defensa que les xifres de la nova xarxa són bones: ha passat d’atreure el 12% dels passatgers a situar-se en el 16%. Ara, però, s’intueix un nou període de desconcert fins a la familiarització dels usuaris amb els canvis.e

Els floristes de la Rambla, de dol pels souvenirs

CÈLIA ATSET

La guerra dels souvenirs a la Rambla no afluixa. La negociació entre floristes i Ajuntament per determinar què poden vendre aquestes parades ha entrat en un atzucac. Després que el consistori prohibís que oferissin tot tipus de souvenirs –i s’imposés una multa de 750 euros a qui ho feia–, els floristes han rebutjat l’última oferta municipal i les posicions continuen allunyades. Els paradistes denuncien que les vendes els han caigut un 70% i han presentat una queixa a la síndica de la ciutat. Ahir encenien espelmes en senyal de protesta.

Data: 08/11/2013

Títol: La nueva red ortogonal de buses se amplía con cinco líneas más Mitjà: La Razón URL: Edició impresa

Viernes. 8 de noviembre de 2013 • LA RAZÓN

Cataluña

El Parlament avala la externalización de la gestión de la publicidad de TV3

El PP denuncia que Trias oculta el «déficit educativo» del Govern

La moción se aprueba con los votos favorables de los grupos de CiU, PSC y PP

L .R.

L.R.

BARCELONA- El Parlament avaló ayer que se externalice la gestión de la publicidad en Televisió de Catalunya (TV3), como propone el consejo de gobierno de la Corporación Catalana de Medios audiovisuales (Ccma) CCMA, con los votos a favor de CiU, PSC y PP. ERC había presentado en la cámara catalana una moción que no prosperó, donde se rechazaba esta externalización, y que apoyaron ICV y CUP, mientras que C’s se abstuvo. CiU defendió esta subcontratación porque, «aunque el trabajo de los profesionales del departamento comercial de TV3 es excelente, no es suficiente y hay que buscar ‘partners’ para competir con el duopolio Mediaset–Ante-

na 3», según declaró el diputado televisión autonómica hace una convergente Albert Batalla. «fiesta separatista». El PSC defendió el sentido de su Jordi Cañas (C’s) expresó su voto porque, en palabras de su perplejidad por la decisión de portavoz en el Parlament, Mauri- ERC de llevar este asunto a debaci Lucena, «es una decisión que te en el Parlament, puesto que tomó el consejo de gobierno de la mantiene un acuerdo de estabiliCcma, y no es adecuado que el dad parlamentaria con CiU, y Parlament tenga la tentación de interferir permanente- LA INICIATIVA mente en aspectos Es una propuesta de la dirección de gestión». Desde el PP, la de la Corporación Catalana de diputada Marisa Xandri aseguró que Medios de Comunicación su grupo es partidario de que en esta y en cualquier aseguró que «son los republicanos proceso de externalización, se y no el gobierno catalán quienes mantengan los derechos de los controla la CCMA», por lo que les trabajadores, y criticó el trata- emplazó a que «defiendan medios miento que TV3 da al debate so- independientes, no independenberanista. Además, afirmó que la tistas».

Según Sergi Sabri (ERC), externalizar la publicidad es un error irreparable porque supone «ceder a la presión de grandes grupos privados, porque no solo se llevará la experiencia de 30 años del departamento comercial de TV3, sino también su cartera de clientes». Marta Ribas, de ICV, lamentó el sentido de voto del PSC y aseguró que «han demostrado si la política la hacen pensando en los ciudadanos o en quien ha levantado el teléfono para llamarles. ¿Ustedes hoy, a quien defienden?». Desde la CUP, David Fernández consideró que con esta externalización, se permitirá que el concesionario de este servicio tenga unos beneficios de 16 millones y dijo que la dirección de la Ccma actúa en este tema «sin dialogo».

BARCELONA- El presidente del grupo del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, denunció ayer que el alcalde, Xavier Trias, «vuelve a someterse y a sumir los recortes, en este caso educativos, de la Generalitat». El Govern aportará quince millones menos al Consorcio de Educación de Barcelona (CEB), pasando de los 44 millones destinados en 2012 a 28,8 en 2014, una reducción del 34 por ciento. La concejal popular, Belén Pajares, lamentó que «ya no sorprende que tras el anuncio del Govern, Trias actúe en plan causa–efecto y anuncie un incremento de quince millones, una cifra que casualmente cubriría la rebaja de las aportaciones de Mas».

Shooting

Carmel) y H16 (Paralelo-Foro). Las cuatro primeras sustituirán líneas de bus convencionales, mientras que la última, la H16 se solapará con otras tres ya existentes. Así, desaparecerán las líneas número 15, 43, 44, 72 y 28, mientras que la 14, 16, 19, 34, 36, 40, 41, 62 y 66 verán su recorrido modificado.

En octubre de 2012 entraron en circulación las cinco primeras líneas de la nueva «Xarxa bus» que busca dinamizar la movilidad entre los extremos de la ciudad

La nueva red ortogonal de buses se amplía con cinco líneas más

L .R.

BARCELONA- El próximo lunes 18 de noviembre empezarán a circular cinco nuevas líneas de autobús en la Ciudad Condal. De éstas, tres recorrerán Barcelona entre el Llobregat y el Besòs y otras dos entre el mar y la montaña. Esta incorporación se enmarca en el despliegue paulatino de la «Xarxa Bus» que busca desarrollar un red ortogonal de buses que recorran largas distan-

cias en el menos tiempo posible de norte a sur y de este a oeste. Este nueva forma de concebir la movilidad en transporte público empezó a implantarse en octubre del año pasado, cuando se incorporaron las líneas D20, H6, H12, V7 y V21. En menos de dos semanas, entrarán en funcionamiento las líneas H8 (Camp Nou-La Maquinista), H10 (BadalOlímpico de Badalona), V3 (Zona Franca-Can Caralleu), V17 (Port Vell-

Una «auténtica revolución» Desde ayer, se informa a los usuarios de estos nuevos cambios en el servicio de buses urbanos barceloneses. La implantación de estas nuevas cinco líneas supone una inversión de 2 millones de euros y la remodelación de 233 paradas. En total, 91 vehículos estándares y articulados prestarán este servicio a lo largo de 98 kilómetros. Según Transports Metropolitans de Barcelona, la frecuencia de paso de estos buses es de entre cinco y ocho minutos. Para el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, se trata de una «auténtica revolución» en la manera de moverse por la capital catalana. De hecho, uno de los objetivos de la «Xarxa bus» es facilitar a los ciudadanos sus desplazamientos laborales y captar así nuevos usuarios. Según Trias, la ampliación de la red conllevará que alrededor del 30 por ciento de los pasajeros que usan el transporte público por motivos laborales lo haga en este tipo de líneas de altas prestaciones. Cuando los nuevos buses ya estén en circulación, quedarán otras siete líneas a introducir para culminar la implantación de la «Xarxa bus».

Data: 04/11/2013

Títol: L’Ajuntament de Badalona i TMB acorden que la nova línia H10 arribi a la ciutat de Badalona Mitjà: Ajuntament de Badalona URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: Cinco nuevas líneas de bus de la red ortogonal circularán desde el lunes 18 en BCN Mitjà: elPeriodico URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: La nova xarxa de bus s’amplia el 18 de novembre amb cinc línies Mitjà: Hora Punta URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: Cinc noves línies de bus de la xarxa ortogonal començaran a circular el 18 de novembre Mitjà: BTV URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: Nova Xarxa de Busos Mitjà: Ara URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: Barcelona doblará la nueva red de bus el 18 de noviembre con el estreno de cinco líneas Mitjà: El Economista URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Títol: Barcelona estrenarà 5 noves línies d’autobús d’altes prestacions Mitjà: Cadena Ser URL: clica aquí

Data: 07/11/2013

Data: 08/11/2013

Títol: Tot llest per cinc noves línies d’autobús Mitjà: Ara URL: clica aquí

Data: 08/11/2013

Data: 15/11/2013

Títol: Nova Xarxa de Busos Mitjà: elPeriodico URL: Edició impresa

el Periódico 15 de novembre del 2013

MONOGRÀFIC. TRANSPORT PÚBLIC

NOVA XARXA DE BUSOS FILOSOFIA. La capital catalana posa a prova un nou concepte de mobilitat urbana més eficient

INTUÏTIVA. La innovadora estructura és més comprensible per als ciutadans

BCN estrena dilluns cinc noves línies

SOSTENIBLE. Els vehicles que integren la flota són els menys contaminants d’Europa

Data: 15/11/2013 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Publicitat

el Periódico

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Pàgines especials

Beneficis per als usuaris La nova xarxa barcelonina d’autobusos afavoreix els desplaçaments quotidians dels barcelonins en diversos sentits www.novaxarxabus.bcn.cat

També es poden realitzar consultes de la nova xarxa via Twitter, utilitzant les etiquetes #nxbus i #busbcn

1/ 2/

Entre les 07.00 i les 21.00 hores, durant els dies laborables, la freqüència de pas serà més alta, entre 5 i 8 minuts.

La xarxa és més intuïtiva i més senzilla d’utilitzar, fins i tot per als viatgers no freqüents o els turistes. La disposició regular i la nomenclatura lògica de les línies ajuda a comprendre i memoritzar millor el funcionament de la xarxa (la D indica que la línia és diagonal; la H, que és horitzontal; i la V, vertical).

En cada línia circulen els vehicles amb el màxim de places que permeten les característiques de l’itinerari, augmentant així la seva capacitat. Per exemple, a la H12 s’estan fent proves amb autobusos biarticulats híbrids amb una longitud de 24 metres.

4/ 5/ 6/

el Periódico

La xarxa d’autobusos millora la connectivitat espacial, al tenir més enllaços i cobrir més territori. Millora de la informació estàtica i dinàmica dels passatgers, tant en les parades com a l’interior dels mateixos vehicles.

Es dóna prioritat als vehicles ambientalment avançats, amb la consegüent disminució de la contaminació urbana. En el cas de les cinc noves línies que es posaran en marxa dilluns que ve, estaran cobertes per 91 vehicles propulsats per gas natural comprimit, de baixes emissions, o bé per busos amb motors dièsel equipats amb filtres d’eliminació d’òxids de nitrogen i partícules.

APOSTA PEL TRANSPORT PÚBLIC

Nou model de mobilitat Dilluns que ve es posa en marxa la segona fase de la nova xarxa d’autobús de Barcelona Darío Reina II MONOGRÀFICS

mb l’objectiu d’avançar en una mobilitat sostenible i millorar la qualitat dels desplaçaments en transport públic dels ciutadans, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’octubre de l’any passat la implantació d’una nova xarxa d’autobusos regulars a la ciutat, segons criteris de racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, eficàcia i aplicació eficient dels recursos. Consisteix en un conjunt de 28 línies –17 de verticals, 8 d’horitzontals i 3 de diagonals– amb trajectes molt més rectes que els que hi havia fins al moment. Això proporciona més regularitat al servei, al mantenir-se el ritme de marxa dels vehicles i evitar-se els girs. Aquestes 28 línies conviuran amb algunes de les que ja existien anteriorment (amb algunes modificacions per evitar solapaments), així com amb els busos de barri i interurbans.

L’octubre del 2012 van entrar en marxa les cinc primeres línies d’aquest ambiciós pla (D20, H6, H12, V7 i V21). “L’augment d’usuaris que va suposar demostra l’eficàcia del servei”, afirmen fonts del consistori. Ara és el moment d’iniciar una segona fase: dilluns que ve, 18 de novembre, començaran a recórrer els carrers de Barcelona cinc noves línies, corresponents a eixos d’elevada demanda: la H8 (Camp Nou-La Maquinista), la H10 (Badal-Olímpic de Badalona); la H16 (Paral·lel-Fòrum), la V3 (Zona FrancaCan Caralleu) i la V17 (Port Vell-Carmel). Durant l’any que ve i els següents s’implementaran la resta de línies, en grups de cinc, fins a arribar a les 28 previstes. “No hi ha una data de finalització perquè es prioritza que el canvi sigui assimilable per a la ciutat, els ciutadans i l’operador”, diuen les mateixes fonts. Les deu primeres rutes de la renovada xarxa de busos de la ciutat sumen

LES REFORMES

Treballs per adaptar els carrers i els equipaments dPer a la posada en servei de les cinc línies noves ha estat necessari efectuar diverses obres, com la delimitació de nous carrils bus en alguns trams del carrer de València, Indústria, Pare Claret, Còrsega, Taulat, Doctor Aiguader, Salvador Espriu, Jonquera, Carmen Amaya, avinguda d’Icària, Josep Tarradellas o el passeig de la Zona Franca. També s’han hagut de traslladar algunes parades i construir-ne altres de noves.

Així mateix, s’han instal·lat lavabos als ﬁnals de línia que encara no en tenien i pantalles d’informació en 30 marquesines, així com 20 parades amb pantalles que funcionen amb plaques solars. Finalment, s’han realitzat altres actuacions a la via pública, com estrènyer i ampliar voreres, traslladar contenidors, moure plataformes i fanals, instal·lar semàfors i reordenar el ﬂux del trànsit en determinades zones.

93,5 quilòmetres de longitud, amb altes prestacions i elevada connectivitat. La seva configuració rectilínia farà que per realitzar alguns desplaçaments sigui necessari combinar dues línies, tal com es fa al metro. Per facilitar aquests transbords, s’ha dotat d’un nou protagonisme les àrees d’intercanvi, dissenyades segons criteris d’accessibilitat i intentant minimitzar els recorreguts a peu entre marquesines (el temps de desplaçament serà inferior a cinc minuts en el 70% dels casos). En aquestes àrees d’intercanvi s’ha instal·lat una nova senyalística (visible ja a Alfons X i a Espanya) que inclou retolació de gran format en les marquesines, plànols detallats de les línies i de l’àrea en qüestió, senyals orientatius dels itineraris de transbord o plafons lluminosos, entre altres recursos. “Els intercanviadors són els nusos que garanteixen la xarxa de bus i que li donen sentit”, conclouen fonts municipals.M

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Pàgines especials

Mapa de la nova xarxa de bus de Barcelona

Pàg

el Periódico

19 ÀREES D’INTERCANVI

MÉS EFICIÈNCIA I RACIONALITAT

SEGUIMENT EXHAUSTIU

UN AUTOBÚS 100% ELÈCTRIC

MÉS I MI INFORM

La nova xarxa de bus facilita els transbords entre línies d’autobús i amb la resta de transport públic col·lectiu i redueix els trajectes

Els itineraris de les línies estan basats en criteris de racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, eﬁcàcia i eﬁciència dels recursos

Des del Centre de Regulació del Trànsit (CRT), es controla el perfecte funcionament de totes les línies de busos

Els busos convencionals, híbrids i propulsats per gas natural tenen un nou company de viatge: un vehicle 100% elèctric

La senyalitz parades ofer informació n perquè l’usu amb la nova

PARC DEL LABERINT HOSPITAL DE LA VALL D’HEBRON

Jardinets de Gràcia

Pl Catalunya

La R amb

l’Esta tut

Marina

Lepant

Padilla

Pl de les Glòries

Pl de les Drassanes

de Mollrcelona Ba

TELEFÈRIC DE MONTJUÏC

V17

Port Vell

Zona Franca

Pl Pau Vila

arítim

Moll de la Barceloneta

Pg M

Badal

Av Dia gon al

PARC DIAGONAL MAR

Vila Olímpica

Av Icàr

HOSPITAL DEL MAR

Gran Via

TNC

ZOO ESTACIÓ DE FRANÇA Dr. Aig uader

P de g Joa Bo n rbó

DRASSANES lom o Pg C

l·le

FUNICULAR DE MONTJUÏC

Rbla Guipúscoa

Pere IV

PARC DE LA CIUTADELLA

Av Bo rbó

A Argv Rep. entin a carc a Vall

Correus

ral

Monumental

ARC DE TRIOMF

CATEDRAL

Paral·lel

Lito

Mallorca València

Sagrada Família

Marina

Rda

Gran Via Pau Claris

Pg Picasso

l·l

H16

PALAU SANT JORDI

CASTELL DE MONTJUÏC

Indústria

L’AUDITORI

Paral·lel

ESTADI OLÍMPIC LLUÍS COMPANYS

Pg Sant Joan

UNIVERSITAT

Gran Via

Roger de Llúria

V7 Pl. Espanya

HOSPITAL DE SANT PAU St. Antoni M. Claret

SAGRADA FAMÍLIA

Mallorca Pau Claris

Fran

Rosselló Pau Claris

PARC DE JOAN MIRÓ

Pg de Gràcia

València

MNAC

CEMENTIRI DEL SUD-OEST

Jardins Indústria

Còrsega

ESTACIÓ SANT ANDREU COMTAL

Rbla Prim

HOSPITAL CLÍNIC

Via Laietana

Tarragona

nal

dia

eri

H6 Fabra i Puig

rrat

ntse

u Mo

. Dé

Av M

Lepant

Comte d’Urgell

Nicaragua

Alfons X

Trav de Gràcia

Mallorca

FIRA DE BARCELONA

FIRA 2

Via Augusta Gran de Gràcia

Numància

G Caran V rle ia s II I

g Mi Rd ad el

Pl. Espanya

Estació de Sants

rta

be Co

Pl Espanya

Pl. Ildefons Cerdà

o vJ

Dia

alt

A P PARC ESPORTIU i g Es Pu Fa cò ig bra CAN DRAGÓ ci a

so ila rc Ga

Pl Ildefons Cerdà

V17 Carmel

Dalt

Lesseps

as ell

de D

a Rd ardó in Gu

ESTACIÓ DE SANTS

e Cr

Gornal

Av M adrid

s nt Sa

Gran Via

Les Corts

PARC GÜELL Gra n Vis ta TÚNEL DE LA ROVIRA

Trav de

Pl Lesseps

Pl Francesc Macià

Carles III

Badal H10

H12

Prat de la Riba

ESTADI F.C. BARCELONA Trav de les Co rts

M. Cristina

Pl Prat de la Riba

nal

Rda

Rb la Ciè Carm nc ies el

Via Augusta

Eduardo Conde

Rd aG ral. Mit re

Pl Karl Marx

ari

Dia

UPC CAMPUS SUD

Pg Bonanova

Ernest Lluch D20

PALAU DE PEDRALBES

PARC CREUETA DEL COLL l Coll éu de M. D

ntu

Pl Alfonso Comín

UPC CAMPUS NORD

Zona Universitària H6

Camp Nou H8

a senda . Elitc ad Pg R on de M

Benet i Mateu Pg St. J. Bo sco

Av d’Esplugues

Rda de Dalt

ra au lld Va Pg

Da a de

Av J. V. Foix

Pl Borràs

Montbau V21

FUNICULAR DEL TIBIDABO

Av d e

V7 Sarrià

Can Caralleu V3

CEMENTIRI D’HORTA

PARC VALL D’HEBRON

Sa B gr de ere era Pa ng lo ue u r

FUNICULAR DE VALLVIDRERA

Pg Z ona

CEMENTIRI DE L’EST Amaya Carmen

at Pg Taul P

ll g Calve

H16 Fò

FÒRUM

Rda litoral

D20 Pg. Marítim

V21

Pg. Marítim

MAR MEDITERRÀNIA

Pg. Marítim

Direcció Direcció de de ll CATEDRAL Llocs Llocs d’inter d’inter

Franca V3 Zona Can Caralleu

V21 Pg. Marítim / Montbau

H10 Olímpic de Badalona

V7 Pl. Espanya / Sarrià

Z. Universitària / Fabra i Puig

H12 Gornal / Besòs/Verneda

de l Paral·lel H16 Terminal Terminal de

V17 Port Vell / Carmel

Camp Nou / La Maquinista

H16 Paral·lel / Fòrum

Alfons X

D20 Pg. Marítim / Ernest Lluch

Gran Via

Intercanviad

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Pàgines especials

Els recorreguts de les línies

Fòrum Paral·lel

H16

El nou model de transport públic avança cap a una mobilitat més sostenible Enllaç

MÉS I MILLOR INFORMACIÓ

LA TECNOLOGIA S’OBRE PAS

La senyalització de les parades ofereix tota la informació necessària perquè l’usuari es familiaritzi amb la nova xarxa de bus

ls, r ou

La ﬂota d’autobusos ha integrat les noves tecnologies per millorar els serveis i la gestió integral dels vehicles

Camp Nou La Maquinista

Camp Nou

Riera Blanca – Les Corts Av. Madrid–Arizala

alt

St. Antoni Maria Claret– Trinxant

Josep Tarradellas – Francesc Macià

St. Antoni Maria Claret – Rambla Volart

Diagonal – Francesc Macià Diagonal – Muntaner

St. Antoni Maria Claret – Independència

Diagonal – Balmes

Av. Gaudí

Jardinets de Gràcia Jardinets de Gràcia – Rosselló

Font d’En Fargas IES Ferran Tallada Gran Vista – Doctor Bové

Còrsega – Bailèn

Via Laietana – Jutjats

Santuari – La Murtra

V17

Jardinets de Gràcia – Llúria

Via Laietana – Argenteria

Pl. Gibraltar

V17

Jardinets de Gràcia

Via Laietana – Metro Urquinaona

Mare de Déu del Coll – Santuari

Llúria – Urquinaona

Mare de Déu del Coll – Baixada Solanell

ra au

Diagonal – Muntaner Diagonal – Francesc Macià

H12

Les Corts – Pl. Dr. Ignasi Barraquer

Garcilaso – La Sagrera

H10

Mallorca – Pau Claris

Jardinets de Gràcia

Mercat de Les Corts Carles III

Gran de Gràcia – Metro Fontana

Les Corts – Arizala

Gran de Gràcia

Segre – Borriana

Les Corts–Ctra. de Collblanc

Segre – Torrent Estadella

Camp Nou

Festius De 8.00 a 23.00 h

Jardinets de Gràcia Pau Claris – Rosselló Mallorca – Pau Claris

H10

Pau Claris – Aragó Gran Via – Pau Claris

H12

Mare de Déu del Coll – Baixada Sant Marià

ito r

Via Augusta – Diagonal

Mare de Déu del Coll – Cartago

Dissabtes De 5.35 a 23.30 h

aL Rd

Olímpic de Badalona Badal

H10

Badal Olímpic de Badalona

H10

Av. Madrid – Arizala

Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas

Av. Madrid – Carles III

Alfons XIII – Pau Claris

Av. Madrid – Joan Güell

Alfons XIII – Sant Lluc

Pl. del Centre

Alfons XIII – Joan Sebastià Bach

H12 Besòs/Verneda

Urquinaona

Mare de Déu del Coll – Santuari

Via Laietana – Metro Urquinaona

Pl. Gibraltar

Via Laietana – Pl. Ramon Berenguer Via Laietana – Correus

Rbla Prim

València – Viladomat València – Comte d’Urgell

Tibidabo–Mare de Déu de Montserrat

V17

Guipúscoa – Bac de Roda Clot – Pont de Bac de Roda Mallorca – Meridiana Mallorca – Rogent

V21

Mallorca – Dos de Maig Sagrada Família Mallorca – Nàpols Mallorca – Girona Mallorca – Pau Claris Mallorca – Aribau Mallorca – Mercat del Ninot Mallorca – Comte d’Urgell

Mercat de la Concepció

Pg. Zona Franca – Cisell

València – Pg. de Sant Joan

Pg. Zona Franca – Alts Forns

València – Diagonal

Pg. Zona Franca – Foneria

Sagrada Família

Pg. Zona Franca – Mineria H12

Badal – Av. Carrilet

València – Rogent

Badal – Constitució H8

Estació de Sants

Carles III – Mejía Lequerica

Guipúscoa – Bac de Roda

Diagonal – Joan Güell

Av. Madrid – Joan Güell Av. Madrid – Carles III Av. Madrid – Benavent

Carles III – Numància

Guipúscoa – Rambla Prim

Manuel Girona – Carles III

Guipúscoa – Extremadura

Benet i Mateu – Manuel de Falla

Festius De 8.00 a 22.55 h.

Doctor Ferran

Alfons XIII – Sant Lluc

Av. J. V. Foix – Pedró de la Creu

Alfons XIII – Josep M. de Segarra

Av. J. V. Foix – Pg. Reina Elisenda

Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas

Av. J. V. Foix – Monestir

Maria Cristina Carles III–Maria Cristina Carles III–Mejía Lequerica

Carles III Carles III–Av. Madrid Badal–Constitució Badal–Av. Carrilet

H12

Ildefons Cerdà–Ciutat de la Justícia Ildefons Cerdà–Gran Via Pg. Zona Franca–Ctra. del Prat Pg. Zona Franca–Foneria

Santa Amèlia

Pg. Zona Franca–Foc Pg. Zona Franca–Cisell Pg. Zona Franca–Motors Pol. Ind. Zona Franca

Ronda de Dalt – Av. J. V. Foix Esports – Can Caralleu Can Caralleu

Av. Madrid – Arizala

Dissabtes De 7.00 a 22.55 h.

Av. J. V. Foix–Santa Amèlia

Santa Amèlia – Capità Arenas

Arizala – Les Corts

Dies laborables De 5.30 a 22.55 h.

Av. J. V. Foix–Pedró de la Creu

Maria Cristina

Guipúscoa – Cantàbria

Alfons XIII – Av. del Maresme

Pl. del Centre

Av. J. V. Foix–Pg. Reina Elisenda

Carles III

Guipúscoa – Bilbao

Av. J. V. Foix–Monestir

Ildefons Cerdà

València – Dos de Maig

Alfons XIII – Santiago

Comtes de Bell Lloc – Viriat

Telefèric de Montjuïc

Pg. Zona Franca – Motors

Av. Pi i Margall – Ricart

Av. de Roma – Entença

Funicular

Ronda de Dalt–Av. J. V. Foix

Mallorca – Pau Claris

Guipúscoa – Biscaia

Mallorca – Viladomat

Funicular de Montjuïc

Can Caralleu

Transports Metropolitans de Barcelona

Guipúscoa – Selva de mar

Mallorca – Pg. de Gràcia

Can Caralleu Zona Franca

Pol. Ind. Zona Franca

València – Muntanya

Mallorca – Pg. Sant Joan

AR MEDITERRÀNIA

Festius De 6.00 a 22.40 h

València – Pg. de Gràcia

València – Padilla

Mallorca – Padilla

V17

Maremagnum

Dies laborables De 5.00 a 22.40 h Dissabtes De 6.00 a 22.40 h

Zona Franca Can Caralleu

València – Balmes

Guipúscoa–Selva de Mar

oral

Festius De 6.50 a 22.30 h

Dissabtes De 6.50 a 22.30 h

València – Muntaner

Guipúscoa – Rambla Prim

V21

Dies laborables De 5.50 a 22.30 h

València – Villarroel

Guipúscoa–Verneda

FÒRUM

Port Vell

Font d’En Fargas

Estació de Sants València – Entença

Av. Pi i Margall – Av. Catalunya

H16 Fòrum

Correus

H16 D20

IES Ferran Tallada

Numància – Berlín V7

Alfons XIII – Aribau

Guipúscoa – Cantàbria

Intercanviador

Gal·la Placídia

Gran Vista – Doctor Bové

H10

Intercanviador

Av. Príncep d’Astúries – Guillem Tell

Lesseps

Vallcarca

Dies laborables De 5.35 a 23.00 h

Lesseps

Santuari – La Murtra

Rbla Guipúscoa

de línia línia H16 Terminal Terminal de

Av. República Argentina – Escipió H6

Av. República Argentina – Vallcarca

La Maquinista

Olímpic de Badalona

DRAL Llocs Llocs d’interès d’interès

Av. República Argentina – Vallcarca

Bolívar – Ballester

Parc de La Maquinista

Dissabtes De 5.05 a 23.25 h.

Vallcarca

Gran de Gràcia – Travessera de Gràcia

Les Corts – Vallespir

Mare de Déu del Coll – Pl. Flandes

Gran de Gràcia – Jesús

Les Corts

Gran Via – Pau Claris Llúria – Aragó

Josep Tarradellas – Francesc Macià

Pare Manyanet – Josep Soldevilla

Sa B gr de ere era Pa ng lo ue u r

H16 D20

Diagonal – Balmes

Meridiana – La Sagrera

Festius De 7.30 a 22.30 h.

Carmel Port Vell

V17

Correus

Meridiana – Josep Estivill

Dies laborables De 5.05 a 22.35 h.

Festius De 7.00 a 23.25 h

Dissabtes De 6.00 a 23.10 h

Port Vell Carmel

V17

Dies laborables De 5.00 a 23.10 h

Port Vell

Navas de Tolosa – Indústria

Festius De 7.00 a 22.45 h

Dissabtes De 6.35 a 22.25 h

Maremagnum

Indústria – Freser

H6 Fabra i Puig

Dies laborables De 5.35 a 22.25 h

Pg. de Sant Joan – Indústria

Berenguer de Palou – Pare Manyanet

Pg. Taulat– Bac de Roda

Fòrum

St. Antoni Maria Claret – Nàpols

Berenguer de Palou – Pont del Treball

Jonquera– Pg. Taulat

Jardins de la Indústria

V21

Jardins de la Indústria

Pg. Calvell– Rambla del Poblenou

Josep Pla– Pg. Taulat

Paral·lel

Josep Tarradellas – Viladomat

Cementiri de l’Est

Pg. Taulat– Diagonal Mar

D20

St. Antoni Maria Claret – Felip II

Av. Icària– Frederic Mompou

Pg. Taulat– Provençals

Gran de Sant Andreu – Fabra i Puig Meridiana – La Sagrera

Av. Icària– Joan Miró

Paral·lel–Drassanes

Carles III

Sagrera – Parc de la Pegaso

Vila Olímpica

D20

Metro Paral·lel

V17

Pg Sta .C olo ma

Direcció la línia línia Direcció de de la

Pg. Marítim

Les Drassanes

D20

V17

NUS DE LA TRINITAT

Via

Dr. Aiguader– Pl. del Gas

V21

Portal de la Pau

Onze de Setembre–Virgili

Indústria – Independència

RC GONAL MAR

Dr. Aiguader– La Barceloneta

D20

Les Corts – Maternitat

Les Corts

V21

La Maquinista

Pla de Palau

D20

Comandant Benítez–Av. Madrid

Indústria – Nàpols

St. Adrià

Correus

D20

Pg. Colom – Capitania General

Josep Soldevila – Onze de Setembre

Rosselló – Bailèn

ESTACIÓ SANT ANDREU COMTAL

Moll de la Fusta

V17 D20

Correus

D20

Josep Soldevila – Torrent Estadella

Av. Gaudí

D20

Metro Barceloneta

V17 D20

Parc de La Maquinista

Pg. de Sant Joan – Còrsega

Portal de la Pau

Pg. Taulat–Bac de Roda

Dr. Aiguader–Estació de França

La Maquinista

Cardenal Reig – Av. St. Ramon Nonat

de D

PARC ESPORTIU CAN DRAGÓ

D20

Pg. Marítim

D20

arx

Les Drassanes

Pg. Taulat–Provençals

Vila Olímpica

La Maquinista Camp Nou

Josep Tarradellas – París

Paral·lel– Drassanes

D20

Pg. Calvell–Rambla del Poblenou

V21

Numància – Marquès de Sentmenat

Paral·lel

D20

Pg. Taulat–Diagonal Mar

Cementiri de l’Est

Les Corts – Vallespir

D20

Diagonal Mar

Av. Icària–Joan Miró

di eri

Fòrum

Jonquera–Pg. Taulat

Àrea d’intercanvi

Paral·lel Fòrum

H16

Av. Icària–Bogatell

Rda

el Periódico

Dies laborables De 5.00 a 22.00 h Dissabtes De 7.00 a 22.00 h

Festius De 8.00 a 22.00 h

Dies laborables De 5.45 a 22.05 h Dissabtes De 6.00 a 22.05 h

Festius De 8.00 a 22.05 h

Dies laborables De 6.05 a 22.45 h Dissabtes De 6.05 a 22.45 h

Festius De 8.50 a 22.30 h

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Páginas especiales

el Periódico

b Les tribunes. Opinió

LA NOVA XARXA TÉ SENTIT SI ÉS COMPLETA Albert Obiols SECRETARI DE PTP (PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC)

ls autobusos de Barcelona són hereus d’una xarxa radial de tramvies ampliada i omplerta amb nous trajectes, que ha donat lloc a un embolic de 110 línies que s’entorpeixen entre elles. Amb voluntat d’impulsar una xarxa més ràpida i freqüent, que capti també els usuaris que opten per la moto i el cotxe, la PTP (Promoció del Transport Públic) va organitzar a Barcelona el primer Congrés sobre Autobusos Eficients el 2006 i va demanar un posicionament clar dels partits sobre aquest tema en les municipals del 2007 i el 2011. La conclusió era clara: una xarxa més eficient comportava menys línies, més freqüència de pas, cobertura més homogènia i més rapidesa. A canvi d’un transbord, l’usuari podria arribar a qualsevol punt de la ciutat en el mateix temps o fins i tot en menys temps que ara. Per garantir més rapidesa s’ha de reconèixer un gran mèrit a

l’Ajuntament de Barcelona: la nova xarxa ha impulsat mesures més contundents a la via pública per afavorir l’autobús, com més carrils bus, sincronització semafòrica especial, reubicacions de parades per millorar la rapidesa i facilitar els intercanvis, etcètera. No es pot oblidar que la meitat del temps que un autobús està al carrer està aturat en una parada o semàfor i això, a part de ser poc atractiu per captar usuaris, té un greu impacte sobre els recursos públics. Pel que fa a la freqüència de pas, s’ha de destacar l’esforç de TMB per oferir un autobús cada 5-8 minuts a les noves línies entre les 7.00 i 21.00 hores de dia laborable, sens dubte una bona freqüència de pas que ara no existeix fora dels trams comuns. Però haurem de fer una reflexió sobre la validesa d’aquest plantejament en dissabtes i festius, en què els usuaris hauran de transbordar entre línies no tan atractives. La cobertura de la nova xarxa homogeneïtzarà les prestacions de freqüència i rapidesa a tots els punts de la ciutat, un punt fort per als barris tradicionalment menys ben tractats per la xarxa. Crisi significa canvi, i aquest s’ha de gestionar amb compte. El nou escenari amb 28 noves línies d’alta

freqüència i 62 de convencionals (inclòs bus de barri) és atractiu. Però per arribar-hi s’ha triatt anar per fases, fent conviure les línies potenciades de la nova xarxa amb unes línies clàssiques sovint debilitades, ja que els recursos han de ser constants (uns 1.000 autobusos i 4.200 treballadors). Això implica una transició amb molts inconvenients i recels, en què els canvis aplicats no han estat consensuats en un procés verdaderament participatiu ni la informació ha estat prou acurada. Aquest fet pot provocar reaccions locals adverses que no necessàriament tinguin en compte que el conjunt de la ciutat guanya amb la nova xarxa de bus. REVISIÓ CONTÍNUA. També s’ha de donar un marge de confiança a TMB i l’Ajuntament de Barcelona però mantenint un procés de revisió contínua. Després de la implantació de la primera fase es van produir algunes millores de freqüència, millora dels intercanviadors o combinació amb la xarxa convencional a posteriori. El gran risc de la nova xarxa seria que no s’arribés a completar. Els usuaris acolliran bé la nova xarxa si

Atenció a l’usuari. Una empleada ofereix informació de les línies d’autobús en una parada.

Hem de donar un marge de confiança a TMB i l’ajuntament I ser ambiciosos en termes de freqüència, rapidesa i cobertura territorial

UN PROCÉS D’ACTUALITZACIÓ NECESSARI Lluís Maté Solé PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES FONT DE LA GUATLLA -MAGÒRIA

ls temps canvien, la línia d’autobús que sempre havíem agafat té els dies comptats. TMB està canviant la xarxa d’autobusos que fins ara coneixíem. Fa un any aproximadament ja van canviar cinc línies d’autobús de les més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona i voltants. Aquest any se

el temps de viatge entre l’origen i el destí és inferior respecte a l’actual. Per això cal ser molt ambiciosos en termes de freqüència, rapidesa i cobertura territorial. Si el canvi es fa més consensuat, amb menys fases i poc temps entre aquestes, molt millor. D’aquesta manera aconseguirem que l’autobús es converteixi en una xarxa per a tothom, capaç de reduir l’ús del cotxe i la moto a Barcelona, que ha de ser la nostra prioritat.M

ara necessitava un canvi i s’havia d’actualitzar. Perquè la gent no hagi d’esperar-se molt temps a les parades i pugui arribar com més ràpid millor al seu destí, les línies han de ser el màxim de rectes possible i evitar fer moltes voltes.

n’hi afegeixen cinc més. Al principi, quan vaig veure tant canvi em vaig fer un gran embolic, però a mesura que em vaig fent un esquema mental, començo a veure el que la ciutat tindrà. Una xarxa que progressivament s’anirà fent més tupida a mesura que aquesta creixi. És clar que aquestes línies deixaran uns espais buits on no es podrà arribar, però és aquí on tindran cabuda algunes de les línies clàssiques i busos de barri, per poder arribar a tots els racons de la ciutat. Com sempre, el temps ens dirà si aquests canvis seran per a millor o no. Jo personalment crec que la xarxa d’autobusos que teníem fins

A peu de carrer. Senyalització d’una parada de la línia H6 al paviment en un tram del passeig de Fabra i Puig.

UNA ALTRA MANERA DE MOURE’S. La nostra mentalitat ha de canviar. A poc a poc ens haurem d’anar acostumant a una nova manera de moure’ns amb la xarxa. Això significa que abans de sortir de casa haurem d’estudiar l’itinerari que haurem de fer i quants autobusos agafarem, així com en quines parades haurem de fer els transbords. Per sort, les noves tecnologies estan amb nosaltres. Actualment existeixen diferents eines que ens faciliten la mobilitat; podem consultar des de plànols, pàgines d’internet, fins a aplicacions per a mòbils i tauletes. A poc a poc, la nostra mentalitat s’anirà adaptant a aquesta nova xarxa que està naixent i quedarà en la nostra memòria tan integrada com ho estava l’antiga.M

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Pàgines especials

el Periódico

Xarxa d’informadors per facilitar el canvi Les pàgines web municipals ajuden a resoldre dubtes M. T. II MONOGRÀFICS

L’

aplicació del nou model de la xarxa d’autobús, que s’implantarà dilluns, anirà acompanyada d’un important desplegament informatiu que té com a objectiu ajudar els ciutadans a adaptar-se als imminents canvis. A part de les informacions a les tradicionals marquesines, els barcelonins poden obtenir informació en diferents punts posats en marxa pel consistori barceloní. S’ha creat especialment una pàgina web (www.novaxarxabus. bcn.cat) que ofereix tots els detalls, canvis i possibilitats de la nova xarxa d’autobusos. Els usuaris també poden informar-se trucant al 010 o al telèfon de TMB 902 07 50 27. Les xarxes socials també hi tindran el seu paper a Twitter (#busbcn i #nxbus).

Flota renovada. Un autobús de la línia D20 circula per un carrer de Barcelona.

Autobusos intel·ligents per millorar serveis Les tecnologies integrades en els vehicles milloren el control de la flota i ofereixen informació en temps real als usuaris i al conductor Pilar Enériz II MONOGRÀFICS

L’

aplicació de les últimes tecnologies a la vida quotidiana a les ciutats està modificant significativament l’entorn i, especialment, el transport urbà. Les possibilitats de la tecnologia per millorar la seguretat, l’eficiència i generar estalvi de temps i combustible ha fet que la gestió de les flotes de transport de viatgers se situï en el punt de mira de les polítiques públiques i de la revolució digital, de cara a perfilar les promeses de què és capaç l’anunciada ciutat intel·ligent (smart city). Tots els autobusos de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) així com les línies regulars de TMB i del Barcelona Bus Turístic han adoptat la tecnologia de localització per satèl·lit que, actualment, ofereix una gran precisió i alta capacitat per oferir, a més, serveis complementaris tant als conductors com als usuaris, així com eines per a la gestió integral de la flota. Els sistemes de geolocalització permeten que cada cotxe es pugui comunicar en temps real amb el Centre de Regulació i viceversa, i això significa augmentar la capacitat d’actuació ràpida i, conseqüentment, millorar el servei en moments de necessitat. A BORD. Barcelona disposa en l’actualitat de diverses línies equipades amb un sistema d’informació sobre pantalla: MouTV, que ofereix dades

a bord relatives als temps de viatge i sobre possibles incidències. Un servei d’informació complementària és la pantalla situada a la part del davant del vehicle que informa (amb imatge i so) de la pròxima parada, el recorregut i els enllaços amb altres línies d’autobús i metro. Una altra tecnologia aplicada és el TMB iBus, un servei disponible via telèfon mòbil i internet, i que ofereix informació sobre la posició del bus, així

Els sistemes integrats als autobusos també ofereixen informació valuosa mitjançant pantalles tàctils, situades al tauler de control, i que formen part del SIC (sistema d’informació al conductor), un mecanisme que té l’avantatge de connectar el conductor amb el centre de control per afavorir la gestió d’incidències, rebre missatges de suport, o suggeriments de rutes alternatives, en cas d’incident o de problemes de trànsit.

bBCN té una ﬂota de 1.072 busos i una demanda de 174 milions de viatges

VIA WI-FI. La càrrega d’informació (serveis per a l’endemà) i la descàrrega (dades dels últims recorreguts) es porta a terme via wi-fi, una tecnologia de la qual encara s’espera extreure més avantatges per aconseguir més dades, i més bones, en temps real, a totes les línies urbanes. En aquest terreny concret, les solucions tècniques faciliten al conductor una satisfactòria gestió de les incidències, les zones en obres, el timing dels semàfors i la senyalització, entre altres possibles problemes. A això s’hi ha de sumar la possibilitat que ofereix per actualitzar mapes, les recomanacions sobre rutes òptimes, en termes de temps o distància, així com els consells per afavorir conductes ecològiques al volant que minimitzin l’impacte dels vehicles sobre el medi ambient. La comunicació en temps real amb el Centre de Regulació i Operacions afavoreix la introducció de canvis organitzatius i les millores necessàries perquè el temps d’espera sigui tan regular com sigui possible.M

bEl viatger té dades

sobre temps de viatge, esperes i incidències en ruta

com de la pròxima estació i el temps que falta per arribar-hi. També indica els mitjans de transport amb què és possible transbordar en cada estació i assenyala al viatger els punts d’interès pròxims a la seva posició. La informació sobre el temps d’espera és la mateixa que es visualitza a les parades que estan dotades de la pantalla d’informació a l’usuari (PIU), en què s’indica l’hora prevista d’arribada de les diferents línies.

A les Oficines d’Atenció a la Ciutadania de l’ajuntament, els punts TMB, a les parades d’autobús de les línies modificades i anant directament als nombrosos informadors que se situaran a les noves línies, es facilitarà una ràpida assimilació del sistema de transport, i es treballarà amb l’objectiu que els usuaris s’acostumin al nou model i puguin apreciar els avantatges de la nova xarxa.

MILLORES PER A L’USUARI TMB Virtual

Per moure’s en transport públic dAplicació per a smartphones Android i iOS que ajuda els usuaris a moure’s en transport públic. Amb un menú intuïtiu, dóna accés a diverses funcions que faciliten agafar l’autobús, el metro, el tren i el tramvia, i també combinarlos entre ells. Realitat augmentada.

TMB Maps

Geolocalització de les parades dTMB Maps, aplicació per a iPad i tauletes Android, facilita l’ús del transport públic a la ciutat i la seva àrea metropolitana, amb informació en temps real. Situa sobre el territori les parades d’autobús, amb les dades de cada una i amb les línies que hi passen.

TMB al mòbil

Tot el que es necessita per planificar la ruta

dLa web de TMB té una versió per a mòbils amb les funcionalitats: consulta de mapes i horaris de metro i autobús; planiﬁcador de ruta; localitzador de transports; consulta del temps d’espera a la parada; alteracions del servei i preus de bitllets.

Vull anar a...

Trobar el millor camí a un destí dL’aplicació Vull anar a... ofereix dades de l’estructura de la xarxa de transport urbà. El principal avantatge és que permet, a qualsevol usuari, planiﬁcar amb antelació el seu recorregut. També hi ha disponible un widget per a desenvolupadors, per incloure a pàgines web.

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Pàgines especials

el Periódico

INCORPORACIÓ D’UN VEHICLE DE ZERO EMISSIONS CONTAMINANTS

El bus elèctric s’afegeix a una de les flotes més netes d’Europa b El model BYD K9 ja circula per Barcelona, de

moment sense passatgers i en període de proves

b La xarxa també compta amb 100 autobusos

híbrids i 411 de propulsats per gas natural

Xavi Datzira II MONOGRÀFICS

a flota d’autobusos de Barcelona es pot considerar de les més eficients d’Europa, gràcies a una alineació composta per uns 100 vehicles híbrids d’última generació i 411 de propulsats per gas natural comprimit. A més, s’han afegit filtres d’alt rendiment a aquells que encara funcionen amb motors dièsel, fet que suposa una notable reducció en l’emissió de gasos contaminants. Però, com passa en els grans equips esportius, l’estiu va suposar l’arribada d’un crac mundial que ha d’ajudar a marcar època i a distanciar-se encara més dels perseguidors. Es tracta del nou autobús K9, totalment elèctric i que ja està circulant per la ciutat, encara que en fase de prova i sense passatgers. Fabricat per l’empresa xinesa BYD, el seu element diferenciador es troba en les bateries elèctriques de nova generació, que són capaces d’acumular en un espai reduït tota l’energia necessària per a una jornada de funcionament. “Amb les bateries carregades, aquest model pot assumir dos serveis de vuit hores cadascun per un cost que seria equivalent al d’un cotxe dièsel convencional, si tenim en compte el total de la seva vida útil, que és de 14 anys”, afirma Jaume Tintoré, director general d’Autobusos de TMB. En aquest sentit, el fabricant explica que el vehicle es carrega en cinc hores i té una autonomia de 250 quilòmetres, gràcies als seus dos motors elèctrics de 90 kW, alimentats per una bateria de ió-liti amb nucli de ferro de 324 kWh. SENSE CONTAMINACIÓ. Al ser completament elèctric, sense motor tèrmic auxiliar com passa en els híbrids, aquest autobús no emet cap gas contaminant, fet que suposa un pas endavant a l’hora de configurar una mobilitat pública sostenible. Durant la presentació d’aquest nou model, a finals de l’estiu, l’alcalde Xavier Trias va assegurar que l’aposta pel vehicle elèctric és “clau per a Barcelona” i que són els serveis públics els que han d’actuar “com a punta de llança d’aquesta mena de tecnologies”. Segons l’acord firmat amb el fabricant, TMB disposarà d’aquest vehicle durant dos anys de lloguer amb opció a compra. Des del setembre passat s’estan portant a terme proves de funcionament sense passatge i amb càrrega simulada per comprovar si pot complir la seva funció sense problemes. És a dir, si pot assumir un servei de transport de passatgers en

Primers passos. L’autobús elèctric K9 circula en fase de prova per la plaça d’Espanya de Barcelona.

EVOLUCIÓ

Cada vegada menys fum dLa flota d’autobusos de TMB avança a velocitat constant cap a l’horitzó de la sostenibilitat, amb un treball permanent en la renovació dels vehicles antics per altres de menys contaminants. A part del bus 100% elèctric i els tres models híbrids biarticulats, de recent adquisició, TMB compta amb vehicles de màxima categoria ambiental que recorren diàriament els carrers de Barcelona. Entre ells, els 411 vehicles propulsats per Gas Natural, que representen gairebé el 40% de la flota. Un combustible que es caracteritza pel seu baix nivell d’emissions –per sota de la norma Euro 6 que entrarà en vigor el 2014– i per un preu més baix, cosa que també suposa per a la companyia pública un estalvi econòmic. A ells s’uneixen els 100 cotxes híbrids que s’han anat incorporant en virtut d’una aposta per aquest tipus de tecnologia que combina un motor elèctric amb un de tèrmic. A finals d’aquest any s’hi afegiran 20 híbrids més fruit de la renovació de la flota. Una xifra que s’ha aconseguit gràcies a les noves adquisicions, però també al projecte d’hibridació Retrofit, orientat a transformar els vehicles dièsel en híbrids mitjançant la incorporació d’una motxilla al sostre que conté els ultracapacitadors on s’emmagatzema l’electricitat. També es reconvertiran alguns vehicles de Gas Natural. Tot això suposarà que Barcelona es consolidi com la tercera ciutat europea amb més autobusos híbrids, la primera si s’exclou el Regne Unit.

una ciutat com Barcelona amb prestacions similars d’autonomia, confort i rendiment a un altre vehicle de la flota actual i amb uns costos per viatger i quilòmetre també equivalents. Per això, està seguint actualment el recorregut de diverses línies i amb diferents graus de pendents. HÍBRIDS BIARTICULATS. Si el BYD K9 és la perla de l’equip, també hi ha tres secundaris de luxe, que també han estat recentment incorporats a la flota. Es tracta de tres autobusos híbrids biarticulats de la firma Van Hool, de 24 metres de longitud i capacitat per a 164 persones, que després de passar un període de prova la primavera passada ja estan circulant per la nova xarxa d’autobusos, concretament per la línia H12. Són els primers vehicles d’aquestes característiques dedicats al transport de viatgers que circulen per l’Estat espanyol i uns dels primers biarticulats híbrids en servei a Europa, d’una gran qualitat ambiental. En termes pràctics, els usuaris hauran de tenir en compte que l’entrada als biarticulats es pot fer per qualsevol

de les dues portes davanteres, on hi ha les màquines validadores, mentre que la sortida és per les dues portes del darrere. Les portes són elèctriques i consten de dues fulles lliscants. A l’arribar a la parada, el conductor habilita l’obertura de totes les portes i és el passatge el que acciona el polsador per obrir cada porta de manera independent. Al cap d’uns segons sense trànsit, les portes es tanquen automàticament, per preservar la climatització interior. Cada porta té senyals lluminosos i acústics d’avís de tancament, i el conductor les supervisa a través d’un circuit de televisió. Com tota la flota actual de TMB, l’autobús biarticulat és de plataforma baixa i està equipat amb una rampa per a l’accés de cadires de rodes, situada en la porta davantera. A l’interior hi ha dos espais per a cadires de rodes, a més de 40 seients fixos i sis de plegables. La informació dinàmica als passatgers està assegurada amb els indicadors lluminosos i sonors del sistema SIU i tres parells de pantalles TFT del sistema MouTV d’informació de servei i entreteniment.M

Data: 15/11/2013

Títol: Barcelona amplia la nova xarxa de busos Mitjà: La Vanguardia URL: Edició impresa

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

MONOGR ÁF I C O

E S P E C I A L

LA VANGUARDIA 1

Barcelona amplia la nova xarxa de busos MÉS INTUITIVA Els nous senyals en l’entorn de les parades, similars als del metro, faciliten el canvi de línia

INTEL·LIGENT Les TIC milloren l’experiència del viatger alhora que consoliden la ciutat com a ‘smart city’

Comptarà des del 18 de novembre amb 10 línies i representa un nou model de mobilitat que aposta pel transport públic

SOSTENIBLE

FOTO: FREDERIC CAMALLONGA

Un bus elèctric, amb autonomia per a 250 quilòmetres, s’afegeix a la �ota més neta d’Europa

Data: 15/11/2013 2 LA VANGUARDIA

MONOGR ﾃ： I C O

E S P E C I A L

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

Data: 15/11/2013 MONOGR ÁFICO

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

LA VANGUARDIA 3

ESPECIAL

NOVA XARXA DE BUS

Una altra manera de moure’s L’ampliació de la nova xarxa de bus respon a l’aposta municipal pel transport públic MÉS INFORMACIÓ Els usuaris de la nova xarxa de bus de Barcelona disposen d’una pàgina web amb informació detallada de les diferents línies i respostes a les preguntes més freqüents (www.novaxarxabus.bcn.cat). Qui vulgui, a més a més, pot realitzar consultes via twitter, mitjançant les etiquetes #nxbus i #busbcn

7,6

Valoració dels usuaris de la nova xarxa (la nota del conjunt del servei és 7,2)

83,7%

Enquestats que creuen que la xarxa és bene�ciosa

180.000

Persones que utilitzaran línies d’altes prestacions

Del 12 al 16% Evolució de la demanda de les primeres línies NOUS SENYALS A L’INTERCANVIADOR DE LA PLAÇA D’ESPANYA, QUE FINS ARA UNIA LES LÍNIES H12 I D20, I QUE JA ESTÀ ADAPTAT PER REBRE LA NOVA V7 TMB

ANDREU MAS

NOUS SENYALS

a nova xarxa de bus, que es va començar a implantar fa un any, amb la posada en marxa de cinc línies, es consolidarà a partir del 18 de novembre amb cinc recorreguts més. Trajectes horitzontals, verticals i diagonals converteixen gradualment el garbuix de línies existents en una xarxa endreçada que, en la seva segona fase d’implantació, potencia el paper dels intercanviadors. Racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, e�càcia i aplicació e�cient dels recursos disponibles són els ingredients d’una recepta que permet l’usuari entendre la xarxa de bus més enllà de les línies que té a prop de casa seva: les línies “H” discorren paral·leles al mar; les “V”, de mar a muntanya, i, en els punts en què s’uneixen, unes marquesines ben senyalitzades faciliten l’intercanvi, de manera similar a com es fan des de sempre els transbordaments al metro.

Les indicacions ajuden l’usuari a interioritzar el concepte de xarxa

MÉS INTERCANVIADORS Els nusos que uneixen els �ls de la trama són l’ànima de qualsevol xarxa. Les de pescar no servirien de res si l’estructura no estigués relligada amb els nusos que fan que els peixos no s’escapin. Barcelona, per la seva banda, disposava de moltes línies de bus, però el ciutadà no les utilitzava com una xarxa, en part degut a la manca de connectivitat entre els diferents recorreguts: l’usuari només coneixia les línies que passaven pel seu barri, línies que

LÍNIES RECTES El traçat permet transportar més persones amb els mateixos recursos

INNOVACIÓ El nou bus híbrid biarticulat Exquicity, de 24 metres i amb capacitat per a 164 viatgers, circula des del maig per la Gran Via s’havien implantat per cobrir necessitats puntuals i que havien donat com a resultat un entramat poc intuïtiu. La nova xarxa, mercès als intercanviadors, facilita i incentiva el seu ús, �ns i tot per als viatgers no habituals, a més d’afavorir la regularitat i la velocitat comercial dels vehicles: la freqüència de pas, de fet, serà els dies feiners de 5 a 8 minuts. En aquesta segona fase s’han posat nous senyals a les marquesines i en l’entorn de les parades, en panells i �ns i tot a terra, per

UNA APOSTA DE FUTUR La �nalitat de la nova xarxa de bus, un element clau del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018, és millorar l’oferta de transport públic de qualitat a Barcelona. El bus, de fet, es converteix en un factor vertebrador del nou model de mobilitat. Calia repensar la xarxa i fer-ho tot apro�tant els recursos existents, un fet que desaconsellava perpetuar el model existent �ns al 2012, d’anar afegint línies amb nous vehicles. Això hauria requerit uns esforços majúsculs les millores dels quals el ciutadà sovint no hagués arribat a percebre.

El nou esquema optimitza els recursos de la ciutat i de l’operador perquè de manera més intuïtiva l’usuari vegi on van els autobusos i sigui més fàcil agafar-los, alhora que hi ha més capacitat de resposta davant la demanda. Millorar l’e�ciència de la xarxa permet gestionar millor la �ota de busos: amb els mateixos cotxes, la freqüència de pas augmenta i el ciutadà percep que per la parada passen més busos, que ara poden circular més ràpid, ja que van en línia recta i es veuen bene�ciats per l’ampliació del carril bus o els semàfors que els donen prioritat

tal que l’usuari, que disposa ara de molta més informació, perdi la por a fer el canvi de línia. Aquesta, de fet, és la clau de volta perquè l’usuari integri el concepte de xarxa al servei de bus. De moment, el 10% dels usuaris fan intercanvis. Amb la segona fase s’espera que la xifra augmenti al 13%.

UN SERVEI SOSTENIBLE El nou model de servei de bus, a mesura que es vagi estenent per la ciutat –en el futur hi haurà en total 28 línies d’altes prestacions i amb trajectes tan rectes com sigui possible; 17 de verticals, vuit d’horitzontals i tres de diagonals– també millorarà la connectivitat, ja que oferirà més enllaços i podrà cobrir més territori. Tot transportant més persones amb els mateixos recursos –gent que, d’altra banda, deixarà d’utilitzar altres transports, més contaminants–, el sistema esdevindrà més sostenible.

Data: 15/11/2013 4 LA VANGUARDIA

MONOGR ÁF I C O

E S P E C I A L

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

NOVA XARXA DE BUS

Racional i e�cient La nova xarxa de bus barcelonina és el paradigma d’un model de mobilitat que aposta pel transport públic

MÉS CARRIL BUS

La ciutat disposa de més kilòmetres que mai d’aquests traçats que prioritzen el bus i permeten millorar la velocitat del servei

INTERCANVIADORS

Els punts d’intercanvi, l’ànima de la nova xarxa, faciliten els transbordaments entre línies amb senyals similars a les de les parades de metro

SEMÀFORS ESPECÍFICS PER A BUSOS

Permeten que els autobusos comencin a circular abans que la resta de vehicles per tal de maniobrar amb més facilitat

XXXXXXXXXXX Xxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxx

Data: 15/11/2013 VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

M O N O G R ÁF I C O

E S P E C I A L

LA VANGUARDIA 5

NOVA XARXA DE BUS

MILLOR ORIENTACIÓ

Els nous senyals, ubicats a terra o a les marquesines, empren un llenguatge similar al de les parades de metro

COMPRA MÉS CÒMODE

Les màquines expenedores ubicades al carrer permeten adquirir els bitllets sense haver de baixar al subsòl

Data: 15/11/2013 6 LA VANGUARDIA

MONOGR ÁF I C O

E S P E C I A L

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

NOVA XARXA DE BUS

Un canvi per sortir guanyant Els barcelonins han començat a familiaritzar-se amb la nova xarxa JACINTO PÉREZ

’Ajuntament de Barcelona i TMB han dut a terme des del 18 de juny un procés participatiu als districtes de la ciutat per explicar als veïns, les entitats i els comerciants les afectacions i els bene�cis de la segona fase de la nova xarxa de bus. Les trobades, que han tingut lloc en comissions consultives i de mobilitat, així com consells de barri i ciutadans, s’han complementat amb sessions participatives, a les quals s’han convocat unes 150 associacions de veïns i de comerciants, i amb els contactes que el govern municipal ha mantingut amb entitats vinculades al Pacte per la Mobilitat, com el RACC, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) o l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Els tècnics municipals, a més, han mantingut reunions amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per minimitzar les afectacions que la implantació de la xarxa pot comportar.

L’OPINIÓ DELS CIUTADANS

Ricard Riol, president de la PTP i membre del Pacte per la Mobilitat, fa una valoració global positiva de la nova xarxa. “S’ha començat a redissenyar l’espai públic per afavorir l’autobús; aquesta és potser la seva aportació més gran: parlem de nous carrils bus, de prioritat semafòrica per fer aquest transport més competitiu...”. I afegeix que “és molt positiu que es plantegin 28 línies d’alta freqüència, que hauran de passar, a tot estirar, cada vuit mi-

nuts; i n’hi haurà que passin cada cinc. Durant quasi tot el dia, des de les 7 del matí �ns a les 21 h”. Segons Riol, “la freqüència de pas i la millora de la circulació dels autobusos constitueixen el principal patrimoni de la xarxa: fan que la ciutat surti guanyant”. La PTP, ONG que defensa una mobilitat més integradora i sostenible, recorda que el nou model de la xarxa de bus barcelonina és un fenomen innovador a escala mundial: “Fa que una ciutat tan gran com Barcelona no tingui

INFORMACIÓ Ajuntament i TMB s’han reunit amb associacions veïnals i de comerciants una xarxa radiocèntrica”, destaca Riol, i recorda que la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, tindrà tres línies fortes. Un altre aspecte important, segons la PTP, és la reubicació de les parades, que faciliten ara el canvi de línies. Aquest aspecte innovador, tanmateix, requereix cert esforç per part del ciutadà. “Estàvem acostumats a utilitzar les línies que coneixíem, i ara hem d’adaptar-nos a un sistema diferent, a canviar d’autobús en els nostres desplaçaments”, explica Lluís Maté, president de l’Associació de Veïns de la Font de la Guatlla, una de les entitats del districte de Sants-Montjuïc que han assistit a les reunions tècniques on se’ls ha explicat el funcionament de la nova xarxa.

ELS VEÏNS HAN COMENÇAT A FAMILIARITZAR-SE AMB ELS INTERCANVIADORS DE LA NOVA XARXA DE BUS FREDERIC CAMALLONGA

RICARD RIOL Promoció del Transport Públic (PTP)

LLUÍS MATÉ Associació de Veïns de la Font de la Guatlla

“La freqüència de pas i la millora de la circulació dels autobusos constitueixen el principal patrimoni de la xarxa: fan que Barcelona surti guanyant”

“Amb les 10 línies, la gent començarà a veure amb claredat cap a on anem. A mesura que la xarxa es faci més densa, l’assimilarà. És qüestió de temps”

EXPERTS Promoció del Transport Públic fa una valoració positiva de la nova xarxa Maté reconeix que “calia actualitzar les línies: els temps canvien i tot té data de caducitat”. “La gent, quan li retiren un bus, es pregunta: “i ara què?”. Però tot és acostumar-se. Ara, amb 10 línies, la gent començarà a veure amb claredat cap a on anem. I, a mesura que la xarxa es faci més densa, la ciutadania ho anirà assimilant amb més facilitat. És qüestió de temps”, aposta Maté.

Canvis en les línies convencionals

NOVA PARADA D’ICÀRIA-TRIAS FARGAS, ON ENLLAÇARAN LES LÍNIES H16 I V21 TMB

La posada en marxa de les cinc noves línies de la xarxa de bus de Barcelona comportarà canvis en alguns dels recorreguts existents, en la majoria dels casos per tal d’evitar la superposició d’itineraris. Els més signi�catius són els de les línies 14 (Poblenou-Bonanova), 19 (Port Vell-Sant Genís), 34 (Sarrià-Virrei Amat), 36 (Paral·lel-Can Dragó), 40 (Port Vell-Trinitat Vella) i 41 (Francesc Macià-Diagonal Mar). La línia 14, que ara surt del Cementiri de l’Est, tindrà a partir del 18 de novembre el seu origen al Pla de Palau, per reduir

NOU ORIGEN Les línies 19 i 40, que ara acaben al Port Vell, �nalitzaran a la plaça d’Urquinaona el solapament amb la nova línia H16 (Paral·lel-Fòrum). Pel mateix motiu, dues línies més de les que passen pel litoral experimentaran canvis importants: la 36 i la 41. La primera circularà per l’avinguda d’Icària en lloc del carrer de Salvador Espriu i

�nalitzarà al Passeig Marítim. La segona tindrà el seu nou punt d’origen al Cementiri de l’Est. Les línies 19 i 40, que �ns ara arribaven al Port Vell, acabaran a la plaça d’Urquinaona per evitar solapar-se amb la nova línia V17 (Carmel-Port Vell), que serà l’encarregada de cobrir el tram de la Via Laietana, juntament amb les línies convencionals 17 i 45. D’altra banda, la nova línia V3 (Zona Franca-Can Carelleu) farà que la línia 34 deixi de transitar per l’avinguda de Foix i que l’origen en direcció Virrei Amat se situï al carrer del Doctor Ferran.

Data: 15/11/2013 MONOGR ÁF I C O

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

LA VANGUARDIA 7

E S P E C I A L

NOVA XARXA DE BUS

LES APLICACIONS MÒBILS HAN CONTRIBUÏT A CANVIAR LA GESTIÓ DE LA FLOTA DE BUSOS DE BARCELONA TMB

EL PASSATGER ESTÀ MILLOR INFORMAT GRÀCIES A LES PANTALLES TMB

Una xarxa intel·ligent Les noves tecnologies milloren l’experiència del viatger i faciliten la feina al conductor PABLO CALDERÓN

a nova xarxa d’autobusos de Barcelona és permeable als nombrosos canvis tecnològics que han revolucionat la societat. Els sistemes embarcats a l’interior dels vehicles i les comunicacions via satèl·lit han canviat la gestió de la �ota, i enriqueixen la informació que reben tant els usuaris com els conductors. Les últimes novetats, com ara les aplicacions per a dispositius mòbils, han fet que l’experiència del viatge millori. Barcelona, una ciutat que treballa

MÉS INFORMACIÓ Més de 300 pantalles a les marquesines indiquen la previsió de temps d’espera per convertir-se en un referent d’smart city, té en la mobilitat –en general– i en la xarxa d’autobús –en concret– una bona mostra de què és una ciutat intel·ligent. El sistema de videodifusió MouTV –instal·lat en algunes línies–, la tecnologia embarcada i la geolocalització del vehicle permeten oferir informació valuosa per a l’usuari; una informació que aquest havia de consultar �ns no fa gaire abans de sortir de casa, i que ara pot veure en temps real i a bord del bus, mentre viatja. El termòmetre de la línia, per exemple, l’aporta seguretat i con�ança en el trajecte –a més d’informar sobre les alteracions que afecten el servei–; la pantalla LED, ubicada a la part davantera del vehicle, informa visualment i amb àudio del nom

DEL BUS AL CENTRE DE REGULACIÓ, VIA SATÈL·LIT Les línies regulars d’autobusos de TMB estan des del 2010 localitzades via satèl·lit mercès al Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE). Començat a implantar fa una vintena d’anys –llavors només abastava algunes de les línies de bus i dels cotxes que operaven a la ciutat–, el SAE està ara totalment digitalitzat i controla qualsevol dels recorreguts i dels vehicles de la �ota. Aquesta tecnologia de telecomunicacions es complementa amb un fort desplegament tècnic a l’interior dels vehicles, que permet que cada cotxe es pugui comunicar quan calgui amb el Centre de Regulació i viceversa; una bidireccionalitat que és possible gràcies al Sistema d’Informació Embarcat (SIE), un conjunt d’equips i de programaris informàtics que tenen instal·lats a bord els autobusos per tal de dotar-los de la tecnologia més avançada, amb la �nalitat de millorar les funcions de localització, de seguiment i de regulació de les línies, així com la informació i el servei als usuaris

de la pròxima parada, el recorregut de la línia i els enllaços amb altres línies de bus i de metro. És el que hom coneix com a Sistema Informació a l’Usuari (SIU).

PREVISIÓ DEL TEMPS D’ESPERA

La proliferació dels smartphones i d’altres dispositius mòbils intelligents i amb connexió a internet tampoc no ha passat desapercebuda pels responsables de

les més de 300 pantalles situades a les parades –ja siguin les clàssiques pantalles de leds, les solars de diferents models o les tàctils–, les aplicacions mòbils –TMB Virtual o TMB Maps– i el lloc web de TMB –amb la seva versió mòbil–, a més del sistema original per SMS. Si l’usuari té un telèfon intel·ligent, n’hi ha prou de captar el codi QR de la parada perquè s’obri al navegador una pàgina amb els temps de pas de les línies que hi paren. Els estudis diuen que, com abans, l’usuari prepara el seu viatge abans de sortir de casa; la diferència és

LES NOVES TECNOLOGIES HAN MILLORAT LA COMUNICACIÓ BIDIRECCIONAL ENTRE ELS CONDUCTORS I EL CENTRE DE REGULACIÓ TMB

EN TEMPS REAL L’usuari pot consultar detalls del seu viatge gràcies a les aplicacions mòbils que ara disposa de moltes més eines per fer-ho, si cal, sobre la marxa. La popular aplicació Vull anar n’és un clar exemple.

CONDUCCIÓ MÉS CÒMODA

la gestió de la xarxa. L’aplicació TMB iBus, que es pot consultar per telèfon mòbil, pot fer una previsió aproximada dels minuts que falten per a l’arribada dels dos primers cotxes d’una línia a una parada determinada. La informació sobre el temps d’espera és la mateixa que arriba a les parades de bus equipades amb una Pantalla d’Informació a l’Usuari (PIU), en la qual s’indica el temps

d’arribada estimat de les diferents línies que hi tenen parada. TMB iBus es va estrenar el setembre del 2005 en vuit línies. Per rebre la informació, calia llavors enviar un missatge SMS des del telèfon mòbil amb el codi de la parada, i esperar la resposta, o bé fer la consulta a través del navegador del telèfon. Avui la previsió es pot saber a totes les línies de la xarxa mitjançant

Les noves tecnologies també faciliten la feina als professionals del transport: una eina molt e�caç, en aquest cas per als conductors d’autobús, són les pantalles tàctils situades a la zona de l’instrumental de conducció i que reben el nom de SIC (Sistema d’Informació al Conductor). Mitjançant aquestes pantalles TFT i d’un programari intuïtiu –instal·lat a tots els busos–, el conductor pot interactuar amb el Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE), gestionar incidències i rebre missatges de regulació, entre moltes altres funcionalitats.

Data: 15/11/2013 8 LA VANGUARDIA

MONOGR ÁF I C O

E S P E C I A L

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013

NOVA XARXA DE BUS

L’AUTOBÚS ELÈCTRIC XINÈS BYD K9, DE 12 METRES DE LONGITUD, TRES PORTES I CAPACITAT PER A 75 PASSATGERS, CIRCULA PER LA GRAN VIA, A L’ALTURA DE LA PLAÇA D’ESPANYA TMB

Compte enrere pel bus elèctric El BYD K9, que circula en proves des del setembre, s’incorporarà aviat al servei comercial ANDREU MAS

ra recorre buit els carrers de Barcelona, però és el futur del transport públic en superfície a la ciutat. El K9, l’autobús elèctric del fabricant xinès BYD, va arribar l’agost passat a la capital catalana i des del mes de setembre hi circula en proves, sense passatge i amb càrrega simulada. Quan al llarg de les pròximes setmanes s’incorpori de ple al servei comercial –en alguna de les línies regulars amb base a la cotxera d’Horta–, les seves innovadores bateries permetran que efectuï �ns a dos serveis diaris. El BYD K9 tindrà el mateix rendiment que si emprès la tecnologia dièsel..., però sense generar cap emissió contaminant local.

BATERIA REVOLUCIONÀRIA

L’electri�cació dels autobusos, una tendència que es va iniciar fa uns anys amb la implantació dels models híbrids –aquells que utilitzen la tracció elèctrica amb un motor tèrmic auxiliar–, està a punt de fer un pas decisiu gràcies a les darreres generacions de bateries elèctriques, que són capaces d’acumular l’energia necessària per a tota una jornada de

funcionament. El K9, amb les bateries ben carregades, podrà fer cada dia dos serveis de vuit hores cadascun, tot plegat “per un cost que, calculat en el total de la vida útil, de 14 anys, seria equivalent al d’un cotxe dièsel convencional”, subratlla Jaume Tintoré, director general d’Autobusos. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va assegurar durant la presen-

APOSTA PEL BUS HÍBRID

amb nucli de ferro de 324 kWh. El cotxe, que es pot carregar en cinc hores, té segons el fabricant una autonomia de 250 quilòmetres, su�cient per a una jornada de servei en una línia urbana. TMB disposarà del K9 durant dos anys en règim de lloguer amb opció de compra, segons el conveni subscrit el març passat amb BYD. La principal empresa gestora

AUTONOMIA

MÉS SOSTENIBLE

El K9, amb les bateries carregades, pot cobrir cada dia dos serveis de vuit hores cadascun

Té el mateix rendiment que un dièsel, però no genera emissions contaminants locals

tació del K9 que la incorporació del nou autobús “marca una línia de futur a la ciutat”, i va recordar que “l’aposta pel vehicle elèctric és una aposta clau per Barcelona”.

CAP A LA CONTAMINACIÓ ZERO

El K9 és un autobús de tipus estàndard, de 12 metres de longitud, amb tres portes i capacitat per a transportar uns 75 passatgers. El propulsor del vehicle el formen un conjunt de dos motors elèctrics de 90 kW cadascun, alimentats per una bateria d’ió-liti

Un tret diferencial de la �ota d’autobusos de Barcelona és l’aposta pel bus híbrid, una alternativa a les motoritzacions dièsel convencionals. La hibridació ajuda a reduir els efectes de contaminació de l’aire, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el soroll, a més a més d’estalviar �ns a un 30% de combustible. L’aposta de TMB per la tecnologia híbrida ve del 2010, quan es van adquirir els primers vehicles de presèrie –com ara s’ha fet amb el K9– i es va emprendre el projecte Retro�t, d’hibri-

CENT BUSOS HÍBRIDS –DE TRACCIÓ ELÈCTRICA I MOTOR TÈRMIC AUXILIAR– CIRCULEN JA PER BARCELONA TMB

dació d’autobusos dièsel. La capital catalana, d’altra banda, ha provat també la combinació d’un motor de gas natural comprimit amb un sistema híbrid elèctric

del transport públic de l’àrea metropolitana compta amb la �ota d’autobusos més neta d’Europa mercès a l’aposta que ha fet pels vehicles híbrids i de gas natural comprimit, així com a la incorporació de �ltres anticontaminants instal·lats en els vehicles dièsel. La companyia sondeja de forma permanent el mercat a la recerca dels productes més innovadors i e�cients que la indústria desenvolupa, i que s’acosten, cada vegada més, a un objectiu �nal: el de la contaminació zero.

Data: 12/11/2013

Títol: Dubtes sobre la nova xarxa de bus? Pregunta als informadors! Mitjà: Hora Punta URL: clica aquí

Data: 12/11/2013

Data: 16/11/2013

Títol: Barcelona doblarà la nova xarxa de bus aquest dilluns amb l’estrena de cinc línies Mitjà: Europapress URL: clica aquí

Data: 16/11/2013

Títol: Més freqüència de pas i més connectivitat a la nova xarxa de bus Mitjà: Ara URL: clica aquí

Data: 16/11/2013

Títol: Barcelona refuerza su fe en el bus ortogonal con 5 nuevas líneas Mitjà: elPeriodico URL: clica aquí

Data: 16/11/2013

Títol: Entren en funcionament aquest dilluns cinc noves línies de la Nova Xarxa de Bus de Barcelona Mitjà: La Vanguardia URL: clica aquí

Data: 16/11/2013

Data: 18/11/2013

Títol: El mal tiempo desluce el estreno de las nuevas líneas de bus Mitjà: elPeriodico URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: Barcelona posa en marxa cinc línies més de la nova xarxa ortogonal Mitjà: 324.cat URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: Barcelona posa en marxa cinc noves línies de la xarxa ortogonal d’autobusos Mitjà: El Punt Avui URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: Barcelona duplica la oferta de línies de bus exprés amb la posada en marxa de cinc més Mitjà: 20minutos URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: En marxa la segona tongada de línies de la xarxa ortogonal Mitjà: BTV URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: Las cinco líneas de la Nueva Red de Bus se estrenan con normalidad pese a la intensa lluvia Mitjà: TMB URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Títol: La PTP celebra les noves línies de bus ortogonals però demana millorar la informació Mitjà: Europapress URL: clica aquí

Data: 18/11/2013

Data: 19/11/2013

Títol: Les cinc noves línies de bus ja circulen Mitjà: La Vanguardia URL: clica aquí

Data: 19/11/2013

Títol: Estreno inesperado y bajo el diluvio Mitjà: El Pais URL: clica aquí

Data: 19/11/2013

Data: 21/11/2013

Títol: TMB no descarta llevar el H8 hasta el Bon Pastor y estudiará extender el V3 por la Zona Franca Mitjà: elPeriodico URL: clica aquí

Data: 21/11/2013

Títol: Barcelona prevé tener en 2014 la mitad de la nueva red de bus implantada Mitjà: La Vanguardia URL: clica aquí

Data: 21/11/2013

Data: 30/11/2013

Títol: CCOO de Catalunya considera un avenç l’entrada en servei de la Nova Xarxa de Bus Mitjà: CCOO URL: clica aquí

Data: 03/12/2013

Títol: El nuevo bus avanza firme pero requiere ejes más despejados Mitjà: elPeriodico URL: clica aquí

Data: 03/12/2013

Títol: Nova Xarxa de Busos Mitjà: elPeriodico URL: Edició impresa

Data: 03/12/2013

Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseĂąo ÂŠ Salvador Rueda

FOTOGRAFÍAS

Informaci贸n en el area de intercambio Correus / Fuente: TMB

La nueva l铆nea V3 (Zona Franca - Can Caralleu) / Fuente: TMB

Un nuevo bus de GNC en la V3 / Fuente: TMB

Un autobús de la H16 en el área de intercambio de Correos / Fuente: TMB

La nueva l铆nea H16 (Paral路lel - Forum) / Fuente: TMB

La nueva H8 (Camp Nou - La Maquinista) / Fuente: TMB

Ă rea de intercambio de Jardinets de GrĂ cia / Fuente: TMB

Un informador aclarando dudas sobre la H10 / Fuente: TMB

Área de intercambio entre la H10 y la V17 / Fuente: TMB

Información al usuario en el área de intercambio de Mallorca - Pau Claris / Fuente: TMB

MÁS INFORMACIÓN

BCNecologia Agencia de Ecología Urbana de Barcelona C/ Escar 1, 3º 08039 Barcelona Tel: +34 93 224 08 60 Fax: +34 93 224 08 61 info@bcnecologia.net www.bcnecologia.net