EL MARXISME
Beatriz Mínguez i Paredes. Andrea Zarcero i Monzón. Marina Mora i Cano. 1r Batxiller A. Humanitats i Ciències Socials.
A finals del segle XVII va esvomegar-se a Europa el sistema feudal i un poc més tard, al segle XIX hi va haver un nou model de formació econòmica-social, el Capitalisme, primer sorgit a Anglaterra i França i després a Alemanya i altres països que avançaven segons el desenvolupament de les seues forces productives. El marxisme, corrent de pensament derivada de les teories de Marx i Engels, concep la història com una lluita de classes que acabarà amb el triomf del proletariat i la desaparició de la societat classista; econòmicament, pronostica la substitució del capitalisme per la socialització dels mitjans de producción. Sorgeix al voltant del 1840, com resultat del
desenvolupament del coneixement de l’època i de la necessitat històrica que plantejaven esdeveniments de la societat, com la Revolució de 1848, on països com França, Àustria, Alemanya i Suïssa, al igual que altres estats van constituir escenes on la classe treballadora va intervindre en forma de protestes i motins, juntament amb la baixa burgesia liberal, enfront als interessos de l’alta burgesia que acaparava els ressorts del poder. Va ser un moment clau en el desenvolupament del Marxisme, ja que va reemplaçar al socialisme utòpic. Les idees fonamentals del Marxisme és van basar en el “Manifest Comunista”, publicat i redactat en 1848 per Marx i Engels en el qual es desenvolupen els següents aspectes:
El materialisme històric: Per al marxisme, són les circumstàncies materials i no les idees o la voluntat dels homes les quals determinen els fets històrics. En tal sentit, diferència entre l'economia i l'organització de l'Estat, els aspectes polítics, jurídics, ideològics, el pensament filosòfic, les creences religioses, la producció artística, els costums, etc. La llei d'acumulació del capital: La intensificació de l'explotació dels obrers permeten al capitalista incrementar els seus beneficis. No obstant això, els guanys es concentren en cada vegada menor nombre d'empresaris degut al fet que una part d'aquests, els menys competitius, van desapareixent i engrossint les files del proletariat. La plusvàlua: Podria definir-se com la diferència entre la riquesa produïda pel treball de l'obrer i el salari que aquest rep del patró. La lluita de classes: Les classes socials per al marxisme estan definides per les relacions de producció, és a dir, per la forma que els homes produeixen mercaderies. El paper que ocupa cada individu en la producció està determinat per la divisió del treball, és a dir, aquells que desenvolupen una mateixa activitat conformen una classe social. Les classes socials vénen determinades pel lloc que ocupen en el procés de producció de la riquesa. La dictadura del proletariat: Una vegada que la classe obrera hagi pres consciència de l'explotació i opressió, s'organitzarà entorn de partits de caràcter revolucionari, sent dirigida per una avantguarda especialment capacitada i activa, obstinada a planificar la destrucció del sistema capitalista. La societat sense classes: Una vegada consolidat el nou Estat, el pes d'aquest tendirà a disminuir fins a desaparèixer, cada individu treballarà voluntàriament en benefici de la comunitat. Les relacions de producció s'hauran transformat i els mitjans de producció no estaran concentrats en mans d'una minoria, sinó que seran col·lectius. Ja no haurà ni opressors ni oprimits, tan sols una classe social, la treballadora. S'haurà arribat a una sort de paradís en la terra, el de la societat comunista.