12
Crònica de nazka
(part II)
12
Crònica de nazca
-segona part-
Poder veure criatures d’altres mons no m’havia destorbat mai, ben mirat formaven part de l’únic en què vivia...
...però va ser aquella veu remota que prenia que es dirigia a mi, el que em va fer saber que la meva vida canviaria per sempre...
AIXÒ QUE ALGÚ EM VA DONAR T’ESTAVA ESPERANT, ¡CORRE! NO TENS MASSA TEMPS...
...sense entendre unes peces que no sabia com encaixar , el seu magnetisme em va fer girar i assenyalar un rumb inexplorat per mi encara...
No vaig dubtar gens a deixar-ho tot de sobte. Amb la vida apuntant a una altra banda, quedar-me on era o ser enterrat viu haurien estat el mateix : dues maneres de fugir...
ยกBENVINGUT A DF SENYOR!
seria DF, un mosaic de 30 milions de peces mutant a l’argil·la del tenochtitlan azteca, on caldria trobar per on seguir...
les diferències eren moltes però, a poc que m’hi fixés, apareixien per tot els mals de sempre, això sí reflectits en mil cares noves...
¡NO SE GÜERO!
vaig descriure per tot les images que m’havien fet cambiar de continent... DONCS NO...
NO ET SONA DE RES?
...cansat, vaig decidir marxar al sud maia just a temps per no quedar atrapat entre l’asfalt i el soroll d’aquella megalòpolis immensa...
T’HE DE DEIXAR AQUÍ... ¡AVIAT EM DESVIO!
¡ÉS CLAR!
...creuarva el país amb qui em volia portar...lluny de la ciutat les persones també em semblaven més amables...
AQUEST DIBUIX!
JO JA L’HE VIST...
sabia que tard o d’hora acabaria trobant cap on tirar, aquella veu...
...desprenia la força salvatge de qui viu i no ha de passar comptes davant ningú...
FIXA’-T’HI BÉ.. I BUSCA’L AL
CHICHÉN ITZA, AL YUCATAN...
!
...HI TINC UN AMIC QUE ESPERA ALGÚ DE FA UN TEMPS,
¡CORRE!
EI, ¡EMPORTA-TE’L SI VOLS, PERÒ MARXEM!
vam brindar més per haver-nos conegut que per ganes de beure..em trobaria Ocelotl de nou? impossible saber-ho, per dins sabia que res podria separar-nos...
CHICHÉN ITZA? NO QUEDA GAIRE..!
...rebia informació amb comptagotes però era suficient, l’home que havia vist als ulls d’aquell xaman em tocava molt de prop, devia ser ell qui m’havia cridat. El que no sabia encara era perquè...
arribat al jaciment maia, a qui preguntar? amb tanta pedra davant els nassos no veia res, potser des de dalt?
...es veia tanta gent! com distingir? com mirar? en veure la fuera, lluny, vaig deixar de fer-me tantes preguntes...
hi havia tants animals! no se com vaig trobar el camĂ, però s’havia fet fosc quan el vaig trobar per fi...
TOT BÉ? T’ESPERAVA... FA UNS DIES JA SAPS QUE NO VINC D’AQUÍ AL COSTAT
es dirigia a mi com si m’hagués conegut de sempre. També a mi em semblava, que érem vells coneguts...mai em va dir el seu nom, però me’n va venir un al cap...es deia Tepecatl. ..
LA QÜESTIÓ ES QUE ETS AQUÍ...ARA SEU I ESCOLTA, DESPRÉS JA FARÀS PREGUNTES...
vaig percebre per un moment que el que jo havia vist també formava part d’ell, com si fos transparent als seus ulls...
...em va parlar de la saturació d’informació, de com el seu caràcter pervers s’imposava com una xarxa que ho fragmentava tot. El fenomen no m’era desconegut, però no coneixia era l’abast de les seves conseqüències...
...les interferències havien reduït el nombre de portals qper accedir a les formes de comunicació ancestrals. Inalterables fins aleshores, aquells canals al marge dels temps començaven a estretir-se...
,,,D’AQUESTA MANERA EL CONTACTE AMB ELS NOSTRES AVANTPASSATS COMENÇA A DILUIR-SE...
...no semblava haver-hi marxa enrera. El mitjà d’entrada de Tepecatl ja no li permetia contactar bé amb el seu antic mestre.
al princpipi van ser molts els qui van intentar trobar, a la desesperada, com aturar tot allò. Amunt i avall en el temps no sabien per on tirar qualsevol punt semblava un bon principi...
...als ulls de Tepecatl anava veient tremolar les imatges dels qui no havien aconseguit tornar. Havien sigut molts, tants que , va dir mirantme, dels qui estaven disposats a intentar-ho, ja no en quedaven gaires...
TU QUE M’HAS TROBAT EM POTS AJUDAR ... A MI NO EM QUEDA MASSA DE TEMPS
ENCARA HAS D’EXPLICAR- ME QUÈ PUC FER EN TOT PLEGAT.
en el fons també això ho havia sabut en veure’l...mentre pogués aprendria d’ell tot el que sabia smentre pogués, tenia la sensació de que potser no arribaríem junts al final del que tot just començava...
AVIAT HO SABRÀS, NO T’HE CRIDAT PERQUÈ T’AVORREIXIS, SI ESTÀS LLEST MARXAREM... ARA MATEIX!
PER MI QUAN VULGUIS, JA FA SETMANES QUE VIATJO...
no ho sabíem, peròsi haguéssim provat a marxar més tard, el més segur era que no haguéssim pogut..
DEIXA QUE EM TREGUI AIXÒ DE SOBRE M’AGRADA VIATJAR LLEUGER ...
ESCULL, PERÒ HAS DE SABER QUE POTSER NO TORNARÀS MAI...
HO VAIG FA TEMPS...NO HE VINGUT DE VACNCES! .
...el que no sabia jo era que aquelles vacances serien llarguíssimes...
. QUAN SE’T PASSI EL FORMIGUEIG BUSCA’M, PERÒ
NO T’ESPANTIS...
viatjaríem sense parar, buscaríem les fissures, allò encara no ho sabíem...veient caure els daus, sentia el calfred... ...per primera vegada..