Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
iquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de 1929. Era el segon de tres germans, tot nois. De família obrera, el seu pare era manyà i la seva mare treballava a preu fet en una fàbrica de filatura de cotó.
Va començar l'escola parroquial als 4 anys. Els amos de la fàbrica on treballava la mare li pagaven l'escola. Amb la guerra civil els "rojos" tanquen l'escola religiosa i amb 7 anys continua els estudis a l'escola pública.
Miquel Martí i Pol als cinc anys
Al 1939 els "nacionals" reprenen l'activitat dels col.legis religiosos i Miquel Martí i Pol torna a la seva antiga escola. Va viure totes les imposicions de la dictadura franquista. De petit ja li agradava llegir i escriure. A casa no en tenien pas el costum. Als 14 anys comença a escriure poesia primer en castellà. Als 17 anys ho fa en català. "El canvi de llengua, almenys en el meu cas, era un pas estrictament imprescindible per configurar-me no només com a poeta sinó com a persona".
Amb el seu germà gran, Josep Maria.
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort M i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda Als 14 anys va entrar a treballar a les oficines de la fàbrica on treballava la mare. No hi va haver l'opció d'anar a estudiar una carrera a Barcelona. Miquel Martí i Pol serà un autodidacta. Però treballant descobrirà la dura vida dels obrers. El record d'aquests anys els recull a La fàbrica.
No estem mai sols. Hi ha sempre quaranta-sis contínues que ens vetllen i metxeres insignes de principis de segle. Tenim la por ficada al cos; sovintegen tan poc els dies festius! Tant treballar ens taca la pell d'oli de màquines, de pols de màquines, de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsia de les pentinadores, i el dinamisme excessiu dels dobladors suïssos, i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre gairebé vint-i-tres mil pues i llur terrible seqüela; i els horaris tan rígids i els plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre la gent; però la gent no compta. El que compta és l'espai que ocupen i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa perjudica el progrés; estigueu-ne segurs: s'apropa el dia que tots tindrem una ànima mecànica. No estem mai sols. De l'obra La fàbrica.
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY