Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
iquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de 1929. Era el segon de tres germans, tot nois. De família obrera, el seu pare era manyà i la seva mare treballava a preu fet en una fàbrica de filatura de cotó.
Va començar l'escola parroquial als 4 anys. Els amos de la fàbrica on treballava la mare li pagaven l'escola. Amb la guerra civil els "rojos" tanquen l'escola religiosa i amb 7 anys continua els estudis a l'escola pública.
Miquel Martí i Pol als cinc anys
Al 1939 els "nacionals" reprenen l'activitat dels col.legis religiosos i Miquel Martí i Pol torna a la seva antiga escola. Va viure totes les imposicions de la dictadura franquista. De petit ja li agradava llegir i escriure. A casa no en tenien pas el costum. Als 14 anys comença a escriure poesia primer en castellà. Als 17 anys ho fa en català. "El canvi de llengua, almenys en el meu cas, era un pas estrictament imprescindible per configurar-me no només com a poeta sinó com a persona".
Amb el seu germà gran, Josep Maria.
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort M i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda Als 14 anys va entrar a treballar a les oficines de la fàbrica on treballava la mare. No hi va haver l'opció d'anar a estudiar una carrera a Barcelona. Miquel Martí i Pol serà un autodidacta. Però treballant descobrirà la dura vida dels obrers. El record d'aquests anys els recull a La fàbrica.
No estem mai sols. Hi ha sempre quaranta-sis contínues que ens vetllen i metxeres insignes de principis de segle. Tenim la por ficada al cos; sovintegen tan poc els dies festius! Tant treballar ens taca la pell d'oli de màquines, de pols de màquines, de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsia de les pentinadores, i el dinamisme excessiu dels dobladors suïssos, i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre gairebé vint-i-tres mil pues i llur terrible seqüela; i els horaris tan rígids i els plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre la gent; però la gent no compta. El que compta és l'espai que ocupen i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa perjudica el progrés; estigueu-ne segurs: s'apropa el dia que tots tindrem una ànima mecànica. No estem mai sols. De l'obra La fàbrica.
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Als 19 anys es va posar malalt. Tenia una tuberculosi pulmonar; es va passar un any al llit i dos més fent repòs. Això li va permetre llegir i escriure molt, ell mateix destaca la seva tendència a fabular i imaginar; alhora que pateix una crisi personal i religiosa. Tot plegat l'ajudarà en el seu tarannà de tocar de peus a terra. L'any 1953, en ple tractament de la tuberculosi, obté el premi Óssa Menor de poesia amb l'obra Paraules al vent.
Tenim el cor profundament cavat en ombres i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats. Creixem, però verticalment, allunyant-nos dels camins tan inútils. La nostra carn és flonja com la fruita podrida i el nostre pas, insegur com el d'un infant. I és que difícilment caminarem amb els ulls girats enlaire. On és, Senyor, la vostra mà? On, el lligam intens de la vostra mirada? Car és llarga la ruta i plena de paranys i les pedres ens nafren els peus i a les mans hi tenim grapats d'espines. (...)
Làmina d’Eulàlia Borrut Casas (1997) inspirada en el poema
Preguem. De l'obra Paraules al vent.
Aquest primer premi li permet conèixer gent com Josep M. Castellet qui li proporciona llibres de literatura europea. Amb Jordi Sarsanedas comparteix vivències molt íntimes, llargues converses i intercanvi de llibres. A finals dels anys 50 hi ha una transformació en la seva obra: "Havia començat a escriure sobre temes més immediats i explícits, i ho feia amb un llenguatge i servint-me d'unes formes molt més assequibles i compromeses". Més tard s'anomenaria realisme social. "No vaig renunciar mai als recursos de les imatges, de les metàfores, ni vaig oblidar la sonoritat i el ritme, components essencials, al meu entendre, del poema".
"En una entrevista per escrit que em van fer ja fa uns quants anys els nois i noies d'una escola, em van preguntar: "Quan va decidir fer-se poeta?". La pregunta, ingènua si vostès volen, em va fer rumiar i encara la recordo. No ho havia decidit mai, jo, de fer-me poeta?... Jo mai no he decidit fer-me poeta. En tot cas, en sóc per no sé quin estrany privilegi..."
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Als 27 anys Miquel Martí i Pol es casa amb Dolors Feixas, una noia del poble. Aquesta nova etapa li dóna equilibri i poemes d'amor. Dos anys més tard, va néixer la seva filla Maria Àngels. Set anys més tard, va néixer el seu fill Jordi.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca. Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves de ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
El dia del seu matrimoni, el 7 de maig de 1956
Si parlo dels teus ulls. De l'obra Si esbrineu d'un sol gest.
La seva poesia cada vegada és més vital i més compromesa. El sentiment religiós es converteix en un sentiment de solidaritat humana. Escriu sobre el que tothom pensa i sent. Les seves paraules són un mirall del món que l'envolta. Vol desvetllar la consciència nacional i recuperar la identitat del poble català. "Mai no he entès la poesia com un refugi o com un joc. Per a mi sempre ha estat un combat cos a cos amb mi mateix..."
Ara el que cal és que tot recomenci: La veu i el gest on no hi ha veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent, el que encara no hem dit i el que encara no hem parlat, el que voldríem i el que no voldríem, el que és bell i llunyà i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci, ben certament: és l'esforç de recomençar el que més cal un cop més encara. Cançó després de la pluja. De l'obra El poble.
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda Segueix escrivint, però se li publiquen molt poques obres.
La seva malaltia, que l'acompanyarà fins a la mort, queda reflectida en la seva obra. Ell mateix es pregunta: "Hauries escrit com escrius si no haguessis estat malalt?...". "No ho sé, però suposo que ben bé no".
Mireu-me bé: sóc l'altre. Coix de dos peus, sorrut i solitari. No vinc d'enlloc i escric per sobreviure. Desfaig camins perquè no sé dreceres. Reprenc costums. (...)
Làmina de Marta Castells i Sans (1996) inspirada en el poema.
Mireu-me bé: sóc l'altre. De l'obra Vint-i-set poemes en tres temps.
No demano gran cosa: Poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. (...)
No demano gran cosa. De l'obra Vint-i-set poemes en tres temps.
Al 1972 deixa la fàbrica definitivament i la seva activitat "exterior", però Miquel Martí i Pol torna a escriure amb molt d'entusiasme. I arriba el reconeixement de la seva obra, i les editorials comencen a editar-la..
Miquel Martí i Pol
L'any 1970 amb quaranta anys, li diagnostiquen una esclerosi múltiple.
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Al 1975 la malaltia s'estabilitza i ell accepta les noves condicions de vida. La seva activitat gira entorn de la literatura: llegeix, escriu, tradueix, és crític literari, col·labora en revistes. Comença una pluja de premis i d'èxits que ja no s'atura. Set anys després de l'inici de la malaltia, escriu un poema d'aniversari.
Mira’m els ulls que cap fosca no venç. Vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l’arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l'abril farà anys del desgavell, set anys cosits amb agulla d'or a la sorra del temps, platges enllà perquè la sorra els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això sóc ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües amunt del somni, tenaç com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.
Làmina de Marta Castells i Sans (1996) inspirada en el poema.
Mira'm els ulls. De l'obra Estimada Marta.
Estimada Marta és una de les seves obres de més èxit. És la culminació de l'amor. L'any 1983 amb el cantant Lluís Llach presenta al teatre Poliorama els poemes musicats de L'Àmbit de tots els àmbits. Aquí començarà una gran amistat i una trajectòria de treballs junts: Un pont de mar blava i Porrera.
Estimo aquesta terra com una amant fidel i ardent, aquesta terra meva que cada jorn m’encén i em pren, pell a pell ens compartim, cos a cos ens aprenem i el desig ens manté vius els somnis.
Lluís Llach (1995)
Porrera. Dins del cd Porrera de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach
Aquesta terra adusta, mirada bruna i llavis plens, la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels, tornaveu de solituds, pas a pas la reconec i en l’amor la sento altiva i tendra. (...)
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda L'any 1984 mor la seva dona. La tristor, el dolor i la soledat es fan notar en el Llibre d'absències.
Làmina de Joan Herèdia Villanueva (1996) inspirada en el poema.
Lletra a Dolors. De l'obra Llibre d'absències.
Malgrat tot Miquel Martí i Pol refà la seva vida i es torna a casar amb Montserrat Sans.
La seva obra va creixent, segueix assistint a diversos actes on se'l convida, segueix rebent el reconeixement del públic i de la crítica i la llista de premis va augmentant. El 1991 obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest mateix any publica Suite de Parlavà.
Miquel Martí i Pol amb el guardó del premi Crítica “Serra d’Or” per Llibre de les solituds. (1998)
...Reposo entre parets solemnes que em recorden cants i converses, guanys de solitari que no refusa cap mirall opac per estimar més dignament la vida. De l'obra Suite de Parlavà.
Miquel Martí i Pol
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; Em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. (...)
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Amb la seva poesia entenedora i assequible a tothom Miquel Martí i Pol també aconsegueix arribar al públic més jove amb les obres: Bon profit! i Per molts anys!
Pel març estrenarem la primavera, la primavera que la sang altera.
Serà el moment de veure com arreu s'imposa el verd a qualsevol conreu,
com l'aire, que és més clar i més lluminós, porta el perfum de les primeres flors, com tornen els ocells que van fugir per passar l'hivern molt lluny d'aquí, com tota cosa a poc a poc reviu i ja anuncia l'esclat de l'estiu
i com, sense saber ben bé perquè, amb qualsevol fotesa fem el ple.
És el prodigi del temps renovat que se'ns emporta amb el seu dolç embat. Pel març la primavera estrenarem i amb calma i bon humor la gaudirem.
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Març. De l'obra Per molts anys!
Escriu sobre coses senzilles del dia a dia, com quan ens diu d’ell mateix: Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m'afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me'n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries
Petita faula de mi mateix. De l'obra Autobiografia.
Miquel Martí i Pol
Un dia seré mort MIQUEL MARTÍ I POL I ELS NENS i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Si parlo dels teus ulls
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit a la fosca.”
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort M i encara serà tarda Se'ns esmolen les dentetes quan la mare fa croquetes.
En qualsevol ocasió, si hi ha croquetes, millor.
Croquetes. De l'obra Bon profit!
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits i bons per llepar-s’hi els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem.
Fideus a la cassola. De l’obra Bon profit!
Il·lustració de Carme Solé Vendrell
Tot i estar malalt, no us penseu pas que fos una persona trista. Només cal recordar els seus ulls grossos, desperts i riallers, aquests ulls que li permeteren veure la vida amb més intensitat. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir i tocar i escriure i créixer.
Salveu-me els ulls. De l'obra Quadern de vacances.
Làmina de Glòria José Domènech (1996)
iquel Martí i Pol va tancar els seus ulls el dia 11 de novembre del 2003 però no van callar pas les seves paraules, que ens acompanyen.
Miquel Martí i Pol
Ben rosses i cruixidores, no te'n menges, les devores.
Ajuntament de Canovelles
biblioteca
FREDERICA MONTSENY