r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Biografia
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983 Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però va escriure també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. Va créixer en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li va saber inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. El 1928,amb vint anys, es casa amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen per a l'autora en una experiència traumàtica. Va ser a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que havia patit. Va iniciar una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, col·laborant als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i, també, amb la publicació de novel·les que, exceptuant l'última, l'autora acabaria rebutjant: Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936), i Aloma (1938), que va guanyar el premi Crexells. Aquells van ser anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També van ser anys viscuts intensament des de la perspectiva sentimental. El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres escriptors catalans prop de París. En aquell refugi d'exili, l'autora va encetar una intensa i complicada relació sentimental amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, que duraria fins a la mort d'aquest, a Viena, el 1971. La majoria dels escriptors catalans exiliats van embarcar cap a Amèrica, però Mercè Rodoreda i Armand Obiols van optar per quedar-se a França. Van assistir a l'entrada dels nazis a París i van haver d'emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs. Es van tornar a instal·lar a París el 1946,després de viure a Llemotges i a Bordeus. Va ser una època de dura supervivència durant la qual, segons la mateixa autora, «escriure semblava una ocupació espantosament frívola». D'altra banda, la precarietat econòmica (cosia a preu fet) li impedia tenir la tranquil·litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària. Sembla, però, que cal situar l'activitat dramàtica de Mercè Rodoreda en aquests primers anys d'exili (1940-1950), quan a Catalunya encara no s'havia perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana i quan l'autora tenia ben present la capacitat de projecció que el teatre català tenia en la preguerra. De tota manera, fins l'any 1979 no es representaria cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació seria ben tardana, deu anys després de la seva mort. L'estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Armand Obiols obté el 1954 com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, i això propicia que Mercè Rodoreda entri en una enorme etapa de creativitat: recull els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili, n'afegeix d'inèdits i trenca el seu silenci de vint anys amb Vinti-dos contes (1958), que obtindria el premi Víctor Català 1957, i que l'esperona a redactar, gairebé alhora, les novel·les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La Mort i la Primavera. Amb la mort sobtada, el 1971, d'Armand Obiols s'accentua la seva solitud a Ginebra i, el 1972, en una estada a Romanyà de la Selva, decideix construir-hi un xalet i retornar a Catalunya. A Romanyà acabarà la novel·la Mirall trencat (1974), considerada per molts la més sòlida de la seva producció, a la qual van seguir Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra (1980). En aquesta etapa de retorn a Catalunya, va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer, declarat en molt poc temps, va morir en una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983, i va ser enterrada a Romanyà de la Selva. Va deixar com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans que posteriorment va crear la Fundació Mercè Rodoreda. Des de 1998 es convoca el premi "Mercè Rodoreda" de contes i narracions, en homenatge a l'autora. El conjunt de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
gd
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Cronologia de l’obra
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
Del que hom no pot fugir. Barcelona: Clarisme, 1934. Un dia en la vida d'un home. Badalona: Editorial Proa, 1934. Sóc una dona honrada. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1934. Crim. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1936. Aloma. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938. Vint-i-dos contes. Barcelona: Editorial Selecta, 1958. La Plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor 1962. El Carrer de les Camèlies. Barcelona: Club Editor, 1966. Jardí vora el mar. Barcelona: Club Editor, 1967. La meva Cristina i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1967. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor, 1975. Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1979. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 1979. Quanta, quanta guerra. Barcelona: Club Editor, 1980. Viatges i flors. Edicions 62, 1980. Isabel i Maria. Barcelona: Seix Barral, 1992. El Torrent de les Flors. València: Eliseu Climent 1993. Inclou: Un dia, La Casa, i La Senyora Florentina i el seu amor Homer
La Mort i la Primavera. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1997. Una campana de vidre. Barcelona: Edicions 62, 1997. Aquella paret, aquella mimosa i altres. Barcelona: Edicions 62, 1998. El Maniquí. Barcelona: Edicions Proa i Teatre Nacional de Catalunya, 1999. Un cafè i altres narracions. A cura de Carme Arnau. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1999. Primeres novel.les. Vol. II. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 2002. Agonia de llum: la poesia secreta de Mercè Rodoreda. Manresa: Angle, 2002.
Audiovisuals: La plaça del Diamant, 1981. Versió fílmica de la novel·la homònima. Dirigida per Francesc Betriu. Interpretada per Sílvia Munt, Lluís Homar i Joaquim Cardona, en els principals papers de (Colometa, Quimet i Antoni). Mercè Rodoreda. Els miralls interiors. Guió de Carme Arnau. Direcció tècnica i realització de Josep Oller. Direcció literària d'Isidor Cònsul i Joan Perera. Dins de la sèrie Viure i escriure, els grans noms de la literatura catalana. Sèrie televisiva de Mirall Trencat. Barcelona: TV3, 2002. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA Arnau, Carme. Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda, el mite de la infantesa. Barcelona: Edicions 62, 1979. Arnau, Carme. Una lectura de "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda, realitat i fantasia. Barcelona: Proa, 2000. Campillo, Maria. "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda. Barcelona: Empúries, 1988. Ibarz, Mercè. Mercè Rodoreda. Barcelona: Empúries, 1991. Rodoreda, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62, 1995. Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Barcelona: Editor Jove, 1998. Rodoreda, Mercè. Parecía de seda = Semblava de seda. Barcelona, del Mall, 1985 Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Edicions 62, 1983. Rodoreda, Mercè. La plaça del diamant. Barcelona: Editor Jove, 2000. Rodoreda, Mercè. La plaza del diamante. Barcelona: Edhasa, 1997. http://www.escriptors.com/autors/rodoredam
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Aloma
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
"És el perfum dels teus cabells... i d'aquestes flors...de la teva joventut...- El seu pit, petit, és perdut dintre la mà d'ell. No sap fugir. Pren les carícies.[...] És un dolor intens que la fa reaccionar. Llavors li ve llàstima.[...] El desig en minva, es converteix en un plor abundant. Això quan ja és de dia i es troba sola al llit.[...] És el cos, com mort, que l'obliga a pensar. S'aixeca com borratxa.[...] S'esgarrifa de veure's. Ha estat com sortir d'una mort desitjada.” Primera versió
"Robert li havia agafat el braç. De sobte, la va estrènyer furiosament contra el seu cos i la va besar " És l'olor d'aquestes flors ... la teva joventut" Aloma li va voltar el coll amb els braços. El cor li batia tan fort que tenia por que es sentissin els batecs." "Quan va ser el dia es va trobar sola al llit es va fer llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l'espatlla ... Es va tocar els llavis adolorits. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant [...] Era com si acabés de sortir d'una mena de mort." Versió definitiva
Aloma és la història d'una noia de divuit anys a la Barcelona dels anys vint. Obra amarga, Aloma fa l'anàlisi psicològica d'una noia quasi adolescent, solitària i introvertida, que es lliura a l'amor d'un parent, encara solter i ja madur. El fracàs d'aquest amor i el context familiar, estret, tancat i vençut, creen una forta tensió dramàtica que l'aboquen a una situació límit. Però l'amor pel fill que sent formar-se a les entranyes l'ajuda a s u p e r a r l e s temptacions de suïcidi i a plantar cara al futur.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
Publicada al 1938, va, ser guanyadora del premi Crexells. Profundament rescrita al 1968 i tornada a editar al 1969. Aloma resulta significant perquè té molt d'autobiogràfica, i en especial perquè és l'única obra a l'abast que avui permet entreveure la Rodoreda d'abans de la revolució. És la història d'una noia a qui tothom manipula. L'autora narra amb domini l'evolució d'Aloma des del seu tancament gairebé autista dins la casa fins a la seva sortida al complex món exterior, on l'espera un futur de mare soltera. Aloma és la culminació de la interpretació de la novel·la psicològica, on el tema principal són les relacions entre un home madur i una dona jove. Aquestes relacions solen ser tenses, i a voltes impossibles; i la dona, gairebé sempre passiva, n'és la víctima.
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda La Plaça del diamant
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
“Només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en Cintet, amb la Colometa a dalt amb un colom a la mà. Quan anava pel carrer cap a casa dels meus senyors a treballar, el parrupeig dels coloms em seguia i se'm ficava al mig del cervell com un borinot".
La plaça del diamant és per damunt de tot una novel.la d'amor. Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònima, feble i martiritzada. El personatge de la Colometa (Natàlia) és el d'una dona bondadosa, abúlica, passiva, a qui costa de dir que no, perquè en definitiva no sap ben bé què ha vingut a fer en un món que no acaba de comprendre. La Colometa, ens explica en primera persona, a través d'un monòleg, el seu prometatge, el casament, el naixement dels seus fills, la repercussió que la proclamació de la República i el tràgic esclat de la guerra civil tingueren dins del seu àmbit familiar.
La plaça del diamant, escrita l'any 1962, és la obra culminant de Mercè Rodoreda. Ha estat reconeguda com una de les millors novel.les catalanes de la postguerra. Una crònica admirable de la Barcelona de la postguerra, on els personatges de la vida quotidiana han de sobreviure en un paisatge urbà desolador. En aquesta obra va utilitzar les tècniques del monòleg interior; totes les vivències del personatge principal són narrades en primera persona, de manera que el lector s’endinsa fàcilment en el pensament del personatge.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
Els coloms Si és difícil d'individualitzar els símbols a La plaça del diamant, molt abundants i sovint plens d'ambigüitat, n'hi ha un que sobresurt d'una forma palesa i domina tota la ficció. Es tracta dels coloms, veritable leit-motiv de la novel.la: l'evolució i els canvis que experimenten aquests ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista. Significativament, la seva protagonista es diu Colometa, petit colom, mentre viu amb Quimet que és criador de coloms; uns coloms arrauxats, causants de neguit i de feina, que són el símbol de la seva vida amb el seu marit. Aquesta obra, traduïda a vint-i-set idiomes, ha estat portada a la petita pantalla.
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Jardí vora el mar
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
" A mi sempre m'ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent , i no perquè sigui un batxiller... És perquè estimo les persones, i els amos d'aquesta casa me'ls estimava. Però de tot això fa tant de temps que de moltes coses ja no me'n recordo, perquè sóc massa vell i de vegades m'embolico sense voler..." A través dels ulls del vell jardiner veurem desfilar els personatges al llarg de sis estius, reconstruint les seves relacions, i entrellaçant les seves vides en una fascinant història, mentre, vora el mar, sempre present, el jardí esclata en una florida. El nucli central de Jardí vora el mar és la història d'Eugeni i Rosamaria, la senyoreta de la casa on treballa el jardiner. Es tracta d'una història de "senyors" narrada pels seus servents o, més ben dit, pel seu jardiner, mitjançant dos procediments diferents: el que ell mateix, una mena de voyeur, espia al jardí, i el que li expliquen els altres servents d'allò que escolten i veuen a l'interior de la casa, lloc que li és rigorosament vedat. Els dos escenaris de la novel·la són: el jardí i la casa, espais que queden dividits entre els servents.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
Jardí vora el mar, escrita entre els anys 1959 i 1966 es situa entre la crisi de tècniques que va representar la represa de l'activitat literària de l’autora i la consciència mítica que dominarà posteriorment. A diferència de les novel·les d'aquesta etapa Jardí vora el mar és generada des de la visió d'una persona ja gran que narra com un cronista i ens transmet una visió suggeridora i romàntica del món quan ha deixat enrera l'angoixa i el dramatisme propi de la vida activa, poblant-la, com a contrapartida, de reflexions. La tècnica narrativa de Jardí vora el mar és atípica en la trajectòria de l'autora ja que hi ha una clara dissociació entre qui viu la història i qui l'explica. La diversitat d'històries i de personatges fa que la novel·la guanyi en varietat i perdi, en canvi, en densitat.
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda La meva Cristina i altres contes
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
“Senyor metge: no s'estranyi que li expliqui per escrit el que em passa. No s'estranyi que firmi amb un nom que no és el meu. Encara que faig mal fet de dirli que no se n'estranyi, perquè si no li digués que el nom amb què firmo no és el meu, vostè no s'ho pensaria: però he de dir-li, i no sé ben bé per què, que no és el meu. Sóc vergonyosa de mena i la gent em fa por. D'un parell d'anys ençà visc esverada com una gallina. Potser si rumia amb calma endevinarà qui sóc, però jo, si és que el meu mal no té cura, més m'estimaria que no rumiés, que no ho endevinés. Ara, que si ho endevina, jo, sempre, davant de la gent -perquè si vostè ho endevina aviat ho sabrà tothom-, sempre negaré. I vés, busca." La meva Cristina i altres contes, p u b l i c a t a l 1967, és un llibre d'una gran unitat, no sols d'estil sinó també de contingut. En efecte: els quinze contes que conté no descabdellen una història amb tots els ets i uts d'argument i de personatges, segons les normes clàssiques del gènere, sinó que proposen una situació mig evocativa mig explicativa on es fonen, a través d'un lirisme melangiós i trencadís, la realitat més crua i la fantasia més prodigiosa. En el fons, tots els personatges del llibre, obrers o aristòcrates, homes o dones, són éssers que viuen una mica al marge de l'ortodòxia de la vida i que, a la llarga, s'estavellen contra la realitat que tenen al davant.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
La col·lecció de narracions: La meva Cristina i altres contes, inclou algunes composicions guardonades en certàmens catalans a l'exili, altres apareguts a publicacions periòdiques, dins i fora de Catalunya, i dos contes inèdits. La publicació d'aquest recull constituí un dels èxits més assenyalats de la carrera literària de Mercè Rodoreda. És doncs, una de les aportacions més innovadores de la narrativa catalana de la postguerra.
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Mirall trencat
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
“Una novel·la és un mirall. Què és un mirall? L'aigua és un mirall. Narcís ho sabia. Ho sap la lluna i ho sap el salze. Tot el mar és un mirall. Ho sap el cel. Els ulls són el mirall de l'ànima. I el món. Hi ha el mirall de la veritat del egipcis que hi reflectia totes les passions; tant les altes com les baixes. Hi ha els miralls màgics. Miralls diabòlics. Miralls que deformen. Hi ha mirallets per caçar aloses. Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers de nosaltres mateixos. Darrera del mirall hi ha el somni; tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall [...] Però si la novel·la, creguem el que s'ha dit i repetit fins la sacietat, és un mirall que l'autor passeja al llarg d'un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit de la novel·la d'una família, només en reflectia trossos. El meu mirall al llarg del camí era, doncs, un mirall trencat."
Mirall trencat és una novel·la ambientada en la postguerra civil que narra la vida d'una família de la burgesia catalana, una saga familiar plena de personatges i situacions. Explica la història d'una família des de l'opulència, el luxe i la il·lusió fins el desengany, la destrucció i la mort. Però, com totes les grans novel·les, és molt més que una història: és la visió d'un món i de l'home, i és, alhora, una reelaboració de la tradició en la qual s'inscriu. Es tracta d'una novel·la realista, per la descripció minuciosa de la vida interior dels seus personatges i alhora una novel·la fantàstica que sap atreure el lector amb sàvies notes de misteri i intriga. Mirall trencat és una de les novel·les més importants de la literatura catalana i esdevé una de les obres més ambicioses i de major complexitat de la narrativa de l’autora. Mercè Rodoreda inicia Mirall trencat als anys seixanta, a Ginebra, i no l'acaba fins al 1974, a Romanyà de la Selva; redacta la novel·la, doncs, en un període en què la narrativa es va caracteritzar, en general, per la seva complexitat i fastuositat.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
Es tracta d'una obra molt literària, sobretot pel que fa al seu estil i vocabulari; amb frases llargues i mots cultes, amb una estructura complexa fragmentada en tres parts i amb un ric tramat de personatges. A la primera part hi ha un predomini de la narració d'esdeveniments i escenes que ajuda a definir els personatges i el seu entorn; la segona és un monòleg interior, que passa dels fets externs als íntims; i la tercera esdevé una focalització d'un món fantàstic i misteriós, on podem trobar nombroses influències literàries (Virginia Woolf, Marcel Proust..) així com cinematogràfiques (Alfred Hitchock..) Si bé d'una banda es tracta d'una novel·la realista, que descriu amb encert i brillantor una família de la burgesia catalana en el moment de la seva màxima esplendor, de l'altra és una obra fantàstica que pren elements i figures característics de la novel·la gòtica.
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Semblava de seda i altres contes
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
“Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven. Pocs. Massa Pocs per al seu desig insatisfet de soledats i silencis. Li caldria tornar al món del qual de tant en tant s'aïllava i esperar els vaixells amb els oficials i la marineria.[...] Uns instants la remor que domina la petita cambra és el doll d'aigua del lavabo. Sota d'aquell doll hi ha uns braços, després un rostre amb els ulls furiosament closos. Després, uns cabells negres s'espolsen i taquen de gotes les parets. Quins somnis somniarà, Ada Liz?”
Semblava de Seda, inclou onze narracions, escrites entre 1938 i 1975, és a dir, ens mostra una producció que s'allarga en el temps uns quaranta anys. És evident la diversitat d'estils en aquesta col·lecció de contes que es deu a la diversitat d'èpoques en les quals foren escrits, alhora que ens pot resultar molt útil com a mostra de la totalitat de l'obra de Mercè Rodoreda. A través de la correspondència que l’autora mantenia amb altres autors exiliats, es reflecteix la seva necessitat de continuar escrivint. El denominador comú de l'obra és la capacitat insòlita de l'autora de sorprendre el lector, a base de conjugar pols oposats com tendresa i crueltat, amor i odi, innocència i perversió... En les novel·les i en les narracions de Mercè Rodoreda, hi ha un obstinat desig d'explicar-nos com i qui som i per què patim, gaudim i estimem.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
r, e
fo una em Far
a all
“ Nom é s
nt, deia en Cintet,
s en
u arr
pei
C
p tia
gd
s
a mb la
upeig dels co l parr lom
colom. Coloms al terra e d r t, co udo p lo m a ei s e p l f c a a v r a r er c a an jo uan p Q ac à. c e l e r am vell gd co l mi a a
s.
iava. La noia de ls c ls som e ; olo is p m al s s e u n e y m o r a tr dels eb sa a n borinot". mu
Mercè Rodoreda Fundació Mercè Rodoreda
seguia i se'm fica em v
va netejant els co mata lom s Em . Tot ms. a olo alt amb un col ec o aad m al met olo
FUNDACIÓ MERCÈ RODOREDA A L’INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS A l'Institut d'Estudis Catalans hi ha dos d'espais dedicats a Mercè Rodoreda, espais ben significatius: l'arxiu i el jardí, i ambdós porten el seu nom. La vinculació de Mercè Rodoreda amb l'Institut, assenyala el lligam de l'autora amb aquesta institució que ha jugat un paper tan destacat en l'àmbit de la llengua i, en general, de la cultura catalana. Probablement per aquest motiu Mercè Rodoreda va escollir l'Institut perquè fos hereu de la propietat intel·lectual i vetllés per la seva obra,a la qual va dedicar tota una vida, tots els seus esforços de creadora exigent. Cal destacar que els dos espais dedicats a Mercè Rodoreda són ben adients: d'una banda, el jardí, obert i alliberador, l'escenari central de la producció rodorediana; de l'altra, l'arxiu, espai lligat al treball i a l'escriptura; i és a l'arxiu on es troba l’obra inèdita: poètica, teatral, esborranys, correspondència i documents personals, a més de la producció crítica que analitza l'obra i la figura, una figura probablement no prou valorada, malgrat una importància indiscutible. De fet, hi ha l'apartat de les traduccions que ho demostra, unes traduccions molt nombroses, perquè Mercè Rodoreda és la novel·lista catalana amb més projecció internacional.
biblioteca
FREDERICA MONTSENY
Ajuntament de Canovelles
La Fundació Mercè Rodoreda fou constituïda el 25 de març de 1992 per l'Institut d'Estudis Catalans, hereu de la propietat intel·lectual de l'autora, amb la finalitat de tenir cura de l'obra i de gestionar-ne els drets d'autor.